Si hagués governat CiU en lloc del primer tripartit ara estaríem adomits i moribunds amb un 15% de nova immigració que ni tan sols hauria sentit a parlar de l’independentisme ni hauria visualitzar l’enfrontament profund d’interessos Catalunya-Espanya que ha produït el procés estatutari.

T’ho diu un que votava CiU i que va seguir un home lúcid i brillant: en Pere Esteve. Algú se’n recorda? Si encara fos viu hauria plegat al 2on tripartit i no tinc cap dubte que avui el veuríem reagrupat. Ell veia clar “la línia de tensió” i per “on calia trecar-la”, els que hagueu assistit a algun acte de Catalunya 2003 sabreu de què parlo.

Hem oblidat els morts i el passat molt aviat. No hi ha res cíclit, tret de l’estupidesa humana. La solució al tripartit no és CiU, de cap manera, és el mal menor, molt menor, però per si sola una mal: si CiU i PP sumen a Catalunya i el PP, com passarà, governa a Madrid, a quin futur estarà destinada Catalunya sinó al de prostituir a favor dels lobbies econòmics les seves ambicions socioeconòmiques – eliminar dèficit fisca – i de més sobirania? Fixa’t que de la independència ja ni te’n parlo. CiU se n’oblidarà tan aviat com tingui el poder perquè si centra el debat li treu la centralitat i li espanta una part de l’electorat.

Tan difícil és acceptar aquestes evidències?

Efectivament, ser independents no ens immunitza contra Espanya, però quant menys podrem disposar de les mateixes “armes” que disposa qualsevol estat independent, serveis d’informació, aliats i exercit, cosa de la qual ara n’estem orfes. Si econòmicament ens en sortim (que no hi ha per que no fer-ho)no hem de témer res, tan sols tenir la precaució de saber ben be quins seran els nostres amics i quins no, i això em sembla que ja està clar oi?.

Salut i independència

A les properes eleccions, no es decidirá el que passará a les siguüents, ni a les de després, sino a aquestes.

Cada cosa al seu temps.

Ara toca fer fora el tripartit. (és el que jo penso) perqué correm el risc de, cercant el que és lo millor, se’ns escapi lo que és bo i ens quedem sensa res.

El 13-D engegarem una primera andanada, seguida de dues més contra el gal·lió espanyol abans de les eleccions. Si fan blanc, llavors el panorama de pànic general ens pot dur a nous horitzons. Si no, encara disposarem de dues fragates en construcció a punt de salpar: Reagrupament i el CCN.

Absolutament d’acord, hem de trencar amb la por “que ve l’home del sac”, el PSC, el PP o inclús un bi-partit PSC-PP poden tornar mentre no siguem independents, l’espanyolisme ens podrà fer mal mentre romanguem dins d’Espanya, quan ens en sortim ja no ens podran fer mal, i per suposat que CiU sola mai ens traurà d’Espanya, necessita que l’empenyin i malgrat i tot… ja veurem.

Visca la Pàtria

Pot ser que a la propera legislatura el partit que governi sigui CiU, però i a la següent? i a l’altra? i a la de més enllà?

Mentre siguem una província espanyola el PSC-PSOE té tots els números de tornar a governar totes les nostres institucions. Si Catalunya és independent, s’ha acabat el problema.

Serà, en tot cas, un Partit Socialista de l’Estat Català.

Un govern de CiU és temporal. La independència és permanent.

I desenganyeu-vos: CiU no ens durà mai a la independència, els darrer 25 anys ho demostren.