Comentaris a: L’independentisme com a revolució democràtica

Per: Carme

Carme — Thu, 26 Mar 2009 15:26:57 +0000

Escolta, Espanya,

la veu d’un fill

que et parla en llengua

no castellana;

parlo en la llengua

que m’ha donat

la terra aspra:

en aquesta llengua

pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa

dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries

i els teus records,

records i glòries

només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te

molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes

vida és la sang,

vida pels d’ara

i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves

en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies

a mort els fills,

te satisfeies

d’honres mortals,

i eren tes festes

els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos

marxar replens

dels fills que duies

a que morissin:

somrients marxaven

cap a l’atzar;

i tu cantaves

vora del mar

com una folla.

On són els barcos?

On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

tot ho perderes,

no tens ningú.

Espanya, Espanya,

retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t

de tant de mal;

que el plô et torni fecunda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya?

No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua

que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Joan Maragall

Per: Carme

Carme — Thu, 26 Mar 2009 15:11:47 +0000

El ciutadà colombià Óscard Willard -amb set anys de residència a Catalunya- ha donat suport a l’acte de la Plataforma pel Dret a Decidir “en defensa del dret de decidir de la nació catalana, rebutgem la legitimitat del Tribunal Constitucional Espanyol”. El manifest llegit defensa que caldrà “tornar a sortir al carrer” en el cas que el TC tombi l’Estatut, demana “als ajuntaments i càrrecs electes que facin costat als interessos del seu poble”, reclama la “convocatòria d’un referèndum que permeti a la ciutadania exercir el dret a decidir” i demana al Govern català urgència en l’aprovació de “la llei de consultes populars”.

Óscar Willard ha manifestat, durant l’acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès, que “porto 7 anys aquí i per tant em sento català, nou català”. També ha recordat que com a ciutadà que viu a Catalunya té “responsabilitats i deures”. Willard ha condemnat l’actitud del Govern espanyol, que, considera, “és injust amb Catalunya”.

“Va en contra de la democràcia i del dret a decidir”, ha afegit, a més d’apuntar que “com a ciutadans tenim la responsabilitat per a què les noves generacions nacionals com estrangeres que formen aquest poble tinguin un bon futur”. Igualment ha volgut fer un homenatge a totes aquelles persones que “en el meu país han deixat la seva vida lluitant pel dret a decidir”. “És el moment de demanar només justícia i per això m’uneixo”, ha sentenciat.

Per: Carme

Carme — Thu, 26 Mar 2009 15:10:50 +0000

curiosa aquesta notícia…

L’ex senador del PSC Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) ha donat suport a l’acte de la Plataforma pel Dret a Decidir celebrat a l’Ateneu Barcelonès, que rebutja “la legitimitat del Tribunal Constitucional espanyol”. En l’acte han participat també polítics de CDC Felip Puig, David Madí i Alfons López Tena i d’Esquerra -Anna Simó, Pere Aragonès, Ignasi Llorente o Miquel Sellarès- a més de personalitats de la societat civil com Mònica Sabata, Jordi Porta o Patrícia Gabancho, entre d’altres.

Sobrequés ha afirmat que “com a català tinc el dret a que el meu país sigui independent”. L’historiador i polític ha afirmat que hi ha dues vies per a esdevenir: la sentimental perquè “em dona la gana que el meu país, que és Catalunya, sigui sobirà i independent”.

I la racional perquè “Catalunya ha estat permanentment incompresa i, com a tal, agredida per l’Estat espanyol”, tant amb “governes d’esquerra com de dretes”. “Catalunya continua sent un país subjugat”, ha insistit. “Penso, desitjo i raono que Catalunya ha de ser un país independent”.

Jaume Sobrequés, que ha admès a e-notícies que paga puntulament la quota d’afiliat al PSC, va ser senador en dues ocasions (1977-1979) i diputat al Parlament també en dues (1988-1992). També ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, amb Josep Lluís Nuñez, i director del Museu d’Història de Catalunya.

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Wed, 25 Mar 2009 22:51:44 +0000

Company Moisès
tens molta raó, i el que dius de que malgrat Esquerra es foti una “patacada” històrica potser no hagi quedat prou massa de crítics per fer-los canviar. Home, ni si ni no, si la “patacada” és monumental els mateixos que ara s’aferent a la mamella, es quedaran sense res i seran els més crítics amb els que s’han quedat. Fins i tot penso que entre ells mateixos és menjaran i al final provocaran una escissió per anar-se al PSOE.
Però si la “patacada” no és prou forta i poden sobreviure la massa crítica, si que potser molt difícil arrancar-los de la mamella i potser si que tens part de raó.

Ara bé, pel que dius al final, això s’ha de pensar-s’ho bé, perquè les persones per molt patriotes que siguin, tenen la vanitat o el seu temperament i sense un lideratge i una estructura organitzativa d’un partit, és molt complicat. Cal canviar internament el partit perquè sigui més competent i sobretot més cara la barraca. Però el problema és el finançament dels partits. Com ho fem sense els consells i les diputacions?. Com podem pagar la despeses electorals i la mínima estructura organitzativa?.
És difícil perquè tal com tu bé dius, si entres en aquests cercles acabes al final com els demés.

Es difícil, jo no ho tinc clar ara per ara i per això aboco que els sobiranistes fem xarxa, fem complicitats i iniciatives per forçar o posar en evidència els partits com Esquerra que molt de parlar però a l’hora de veritat fan el joc al PSOE

Per: Joan P.

Joan P. — Wed, 25 Mar 2009 19:41:07 +0000

Bona nit companys,

A aquesta hora segurament estareu al sopar al Via Fora de Sants, al qual jo no he pogut acudir per qüestions d’horaris, però estigueu segurs que en esperit soc amb tots vosaltres i espero i desitjo que aquesta trobada sigui ben profitosa per començar a establir un contacte personal entre nosaltres, cosa que a ben segur farà molt de bé.

Espero de cor que puguem coincidir en properes trobades.

Salut companys.

Visca la Pàtria

Per: Alexandre Pineda Fortuny

Alexandre Pineda Fortuny — Wed, 25 Mar 2009 17:59:44 +0000

Per no ser reiteratiu amb l’article i els comentaris, els hi dono el meu vistiplau. Només ens calen, un parell de liders i el que dius: la revolució democràtica!
Visca la Terra!

Per: maria benítez

maria benítez — Wed, 25 Mar 2009 15:31:59 +0000

Transversalitat és una paraula molt maca, que darrerament trobem a tot arreu, en tots els aspectes de la vida se’ns ven la transversalitat fins arribar a uns extrems que hom no sap ja ben bé que vol dir.
Tenim partits polítics, autèntics transatlàntics de la política, on i cap tothom, cert, però tal com succeeix als grans vaixells, uns amb el camarot a tocar de la bodega i altres a coberta, i amb una maniobrabilitat mínima, per no dir nul·la, alhora d’adaptar-se als canvis socials, i els tenim perquè ens van “montar” la nostra democràcia (bé a tot li diuen democràcia) amb aquest sistema, on preval la marca sobre la persona i on el poble no pot influenciar directament sobre els seus representants.
Perquè la transversalitat política tingués futur, la persona hauria de prevaldre sobre la marca i llavors si que es farien visibles els independentistes que ara queden ofegats per la maquinària de partit.

Per: Moisès

Moisès — Wed, 25 Mar 2009 14:33:11 +0000

Com li he dir de vegades al company M. Bargalló els partits polítics s’acaben convertint en dinosaures als quals cal alimentar, i engreixar, i la dinàmica institucional i tot el que comporta se’ls acaba cruspint.
Acaben sent eines burocràtiques en què l’acció política tal com l’entenem passa a 8è o 9è terme, no a segon.
És veritat que cal un partit independentista que estigui a les institucions (amb governs o no ), però que actuï com a independentista amb totes les conseqüències, cosa que en aquets moments no passa.
A més els nostres actors polítics (regidors, consellers comarcals, diputats comarcals, parlamentaris, càrrecs de gestió ) es passen el dia, o gestionant, o bastint moviments interns, o vigilant a la oposició o vigilant-se entre ells directament, ACCIÓ POLÍTICA = 0, és un autèntic desastre.
Reconec que el que dic està molt suat.
L’altre dia fent un cafetó amb una persona que no esmentaré el nom per tal de no aixecar la llebre, em deia que veia que ERC no tenia solució, em deia mira Moisès als pobles (som de poble) la gent aguanta pel tema de les relacions personals, però a les ciutats m’ha arribat que hi ha fugida de la militància, que se’n van cap a casa, la qual cosa cada vegada queden menys crítics al partit, i si hi ha castanya electoral no hi haurà possibilitat de donar-li el tomb perquè cada vegada serem menys a votar.
Em deia que potser caldria (i això fa temps que ho penso) una Batasuna a la catalana, o una CUP sense la ruqueria del comunisme, i d’àmbit liberal, que només es presentés als ajuntaments via plataformes electorals, i al Parlament del Principat només amb gent majors de 30 anys i molt ben preparada, o sia “homenots” i directes a barraca res de polítiques socials, ni gestió, ni tonteries.
I una altra cosa molt important, negar-se a participar en Consells Comarcals i Diputacions, que segons molta gent és on rau el càncer, la metàstasi que paralitza tot el sistema.
Difícil ? molt, però cal pensar alternatives.

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Wed, 25 Mar 2009 10:16:38 +0000

Gràcies Sort per la referència, estic molt d’acord amb tu i jo des de sempre quan vaig entrar a ERC el 1991, ho vaig fer pensant més com un moviment que com un partit, però que faria servir les eines que disposen els partits per aconseguir els objectius.
Però al final ja heu vist com ha acabat.
També estic d’acord amb l’esteve.
La nostra lluita es en tots els front possibles.

Per: esteve

esteve — Wed, 25 Mar 2009 09:41:24 +0000

Hi ha vàries maneres de moure els transanlàntics dels partits, des de dins o des de fora. Però totes dues molt difícils. Des de dins, moviments com RCat a Esquerra (ex ERC) fan el que poden, però necessiten un temps per madurar. Des de fora, la sol.lució són coses com els 10mil a Brusel.les o la ILP. Però crec que queden moltes més coses per fer, sobretot des de fora. Sobretot cal fer arribar el missatge que la dependència d’Espanya no ens aporta res de bo a tots aquells catalans que no voten ERC-CIU. Sobretot en clau econòmic. Cal aprofitar les xarxes 2.0 per arribar a aquests altres nuclis de gent, cal fer-hi ponts, cal molt de marketing. Hem d’aprofitar els greuges i la decadència que patim, per fer obrir els ulls a aquests altres catalans.