Comentaris a: Per què no hi ha botiflers espanyols?

Per: Los oasis y las generación chobenalla « Aragonando

Los oasis y las generación chobenalla « Aragonando — Thu, 24 Jul 2008 20:00:25 +0000

[...] planteamientos encuentro un post que hablaba de la crisis general del soberanismo catalán (de Manel Bargalló). Trata el nivel de concienciación de alguien, de joven a viejo. La juventud rebelde, rodeada de [...]

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Wed, 23 Jul 2008 16:16:23 +0000

Hola Jordi,

com més gran et tornes més conscient ets de la situació i a les hores et tornes més catalanista. Sobretot si vius a fora encara ho sent més.
De tot el que dius, estic molt d’acord que és una de les manques dels nostres partits catalanistes.
De fet tinc en ment alguns articles al respecte.
gràcies per al comentari.

Per: Jordi Minguell

Jordi Minguell — Wed, 23 Jul 2008 08:09:59 +0000

Salut:

Sóc del 46, he estat un jove nacionalista, inevitablement idealista. Ara sóc més nacionalista que de jove, però toco molt més de peus a terra.

Per l’ofici que he fet durant bona part de la vida (periodista), sempre em pregunto quina forma i quin contingut ha de tenir el meu missatge si vull que algú arribi a compartir la meva idea.

Antany, un hom es movia per ideals avui perduts. L’ideal generalitzat del nostre temps és el benestar; en fi, els calés. No m’interpreteu malament. No vull dir que no hi hagi idealistes. La meva afirmació es refereix a la majoria de la societat.

Per aquesta raó, crec que el missatge més convenient per a atreure gent a la causa de la independència és mostrar que Catalunya estaria molt més bé, en termes de benestar, si fos independent.

No veig cap partit polític disposat a defensar un major benestar per a Catalunya de manera clara i catalana; és a dir, propugnant obertament la independència i actuant en el pla polític de manera sistemàtica contra els designis de l’espanyolisme.

Potser per això, m’ha semblat d’entendre que la majoria dels ciutadans considera els partits mers instruments que uns quants usen PER AL PROPI BENESTAR. És a dir, em sembla que els ciutadans no creuen que els partits cerquin el bé del nostre País.

Si no veig del tot malament les coses, la captació d’esperits per a la causa de la independència només pot ser obra de la societat civil, de grups coordinats de la societat civil que, amb gran varietat de llenguatges, transmetin sempre el mateix missatge: fora d’Espanya estarem molt més bé.

Jordi Minguell
Roma

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Tue, 22 Jul 2008 22:01:13 +0000

Enric,
ja saps que era un dels meus somnis no realitzats i que mai ho seran, el poder treballar en el teu departament, com tambè anar a la lluna. Però estic segur que el somni en majúscules, el de la independència el podrem compartir tots junts.
Pel que fa als “antagonistes”, aquest bloc és un d’ells.
Avui els meus receptors d’opiacis s’han activat una mica.

Salut i gràcies pel comentari.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Tue, 22 Jul 2008 21:34:25 +0000

Manel,
Tens la capacitat de fer divertides les explicacions dels problemes més greus que tenim. Haguessis estat un excel•lent company al departament, sobretot perquè els farceixes de bioquímica.
Expliques molt clarament els processos d’adaptació al “sistema” a la ruïna nacional. Ens tocarà predicar amb “antagonistes”.

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Tue, 22 Jul 2008 20:46:42 +0000

Ricard Vaqué
————–
Company, hi ha coses opinables i aquesta és una d’elles, però el que vull dir és que el sobiranisme al Principat està orfe des de el dia que ERC va decidir supeditat governar amb l’esquerra espanyola a canvi de rebaixar l’eix sobirà o nacional, això no ho dic jo, ho ha repetit moltes vegades en Carod, en Puigcercós, en Vendrell, en Riado i molts altres dirigents del nostre partit. L’excusa de fer president en Montilla era perquè el PSC era sobirà respecte al PSOE que volia la sociovergència. Ara desprès de dos anys , no hi ha ningú amb quatre dits al front i que no sigui un cínic, que es cregui que el PSC farà res per contradir al PSOE, ni que en Mas acceptarà ser segon d’en Montilla o al reves. En tot cas, per ERC que existís un pacte entre els regionalistes (com dius tu) i els socialistes espanyols (que dic jo) seria el millor escenari per fer ERC un partit gran d’una puta vegada, en canvi ara anem directa a ser un gran partit petit. Per això i amb una CiU com que no s’acaben de definir-se com sobiranistes, dic que políticament el sobiranisme no està ben representat.
La publicació de les balances fiscals, no servirà de res perquè els catalans jo ho sabíem i els espanyols també. La pedagogia ja no té sentit a aquestes alçades.
El botiflerisme necessita temps i fa uns anys varis es varen passar de bàndol, i et dono la raó, que foren més dels sectors nacionalistes catalans o socialistes catalans que es varen passar al bàndol espanyol, però ara la cosa s’està canviant i ho sento dir, però segons les meves intuïcions, dic intuïcions perquè no tinc cap fonament més que les seves declaracions i actuacions polítiques, alguns dels nostres companys dirigents, estan en una situació més propera al sarcasme amb alguns tics de cinisme. Dependrà de que no passin a l’estadi total del cinisme per acabar al botiflerisme de les bases d’ERC. Ara per ara, els em donat carta blanca amb alguns petits matisos que com a mig cínics que ja son s’ho pesaran per al forro, perquè continuïn la trajectòria cap a ser els primers botiflers independentistes!.
La petjada que estan donant els independentistes de saló, és més aviat per la seva incompetència que permet que tot vagi malament i això genera més independentistes. La llàstima és que tot l’esforç que els militants hem fet durant tant d’anys i que gent com tu fas al teu poble, es perdrà i el recollirà o les CUP per un costat o CDC per l’altre. El que em fot més por, és que potser CDC interpretarà l’augment de vots provenint d’ERC que la gent no vol independentisme sinó que vol un nacionalisme rebaixat i moderat.
Pel que fa al PSC, fets i no paraules com diu en nostre President Joan Puigcercós, però això també l’hi diria al Joan que s’ho apliqui a si mateix abans de voler donar lliçons als altres. Escolta Ricard, tu et creus en Montilla o Chacon o Bustos o Corbacho son ara menys espanyols que abans?. Com a molt seran una mica més regionalistes però mai catalanistes.
Salut i Independència!

Ramon S.
————
Vet a qui la qüestió, ara per ara no dona la sensació que guanyem.

Manel Bosch,
—————
No és mereixen, els meus companys m’obliguen a molt i uns dies et surt millor i d’altres no tant, espero que segueixis llegint-nos igualment quan no reeixim amb el teu gust.

Heavy
———-
Si i no, ves en compte en no caure en la paranoia de la mania persecutòria, en tots els processos d’alliberament sempre ha hagut l’enemic intern que ho ha frenat. No es un cas diferent el nostre, però el que cal és no obsessionar-te amb ells, reconèixer-se’ls si però per només demostrar ignorància per al que fan i son, d’aquesta manera demostrem despreci per la seva actitud amb la conseqüent manca de dosis d’opiacis. Nosaltres ens hem de concentrar de reunir forces amb els catalanistes per aconseguir la nostra independència, els botiflers ja s’ho faran els solets la seva tomba, perquè com diu aquell refrany: Roma no paga als traïdors!.

Koll
——
Renoi Koll, jo també llegeixo l’Avui sempre!, i soc militant d’ERC des de fa 17 anys i no soc cap seguidor del Duran, ho confesso!. ,–)
Amb això només volia dir-te que no m’ho pres com un parany la teva pregunta, crec que t’he respost amb el meu comentari quina és la meva opinió d’en Mascarell. Però sobretot tu ho has respost molt millor que jo amb un bon argument!.
Estic totalment d’acord amb tu.

Vicent de l’Alcora
———————-
Com més gran et fas menys , malgrat el que s’acostuma a dir, tens menys paciència perquè et queda menys temps per viure i per tant menys temps de regalar.
Per al que fa a la llengua, és clar que és un dels puntals, potser el primer, però el segon i de molt a prop és la nostra terra amb la seva gent.
No estic d’acord amb el que dius dels polítics, mentre no tinguem un estat no ens podem permetre de tenir polítics com dels altres països normals, aquests tenen un Estat que els recolza i té cura dels pilars bàsics de la societat. Nosaltres no ho tenim, ans el contrari, ho tenim en contra l’Estat. Per això ens cal una casta diferent de politics, que ara per ara no tenim cap a la primera línia, a part i deixar-m’he que faci una mica de propaganda d’en Joan Carretero, que per el que he pogut conèixer aquesta darrera campanya que he tingut la sort i l’honor de poder ajudar, té poc del típic polític i en canvi té la fusta de lideratge amb prou competència per poder ajudar i molt a aconseguir la independència.

Heavy
——–
Quan havia acabat d’escriure aquest llarg comentari de respostes, he vist el teu darrer comentari.
Et subscric tot el que dius, i realment era el que jo pensava fins fa uns 8 o 9 mesos quan vaig tenir la ocasió de conèixer de primera mà , primer a la Rut Carandell i desprès al Joan Carretero. Als altres dirigents d’ERC ja feia molts anys que els coneixia. Per això en la resposta al Vicent de l’Alcora, dic sense rubor que sí que tenim polítics preparats per liderar el projecte independentista. El que fa falta és que els hi donem l’oportunitat de fer-ho, cosa que els militants d’ERC de moment no han pogut o sabut fer-ho. Per això cal lluitar amb totes les nostres forces contra l’adoctrinament dels massmèdia que estan en mans dels polítics espanyolistes o alguns de catalans però en via d’esser botiflers. Ara gràcies a Internet ho tenim una mica més fàcil. Però no oblidem la importància del boca a boca començant amb la família i acabant amb els companys de feina.

Gràcies per tots els comentaris.

Per: Heavy

Heavy — Tue, 22 Jul 2008 19:48:09 +0000

Referent a algun dels comentaris que han aparegut fins ara, penso que el moment històric que ens ha tocat viure no és tant nefast com s’ha exposat. Hi ha hagut episodis durant els quals el catalanisme ha estat molt més rebutjat i perseguit que no pas ara, cosa que no ha fet més que augmentar l’autoestima de la nostra gent.
El que realment està passant en aquests moments és que la població ja no se sent identificada amb els polítics que ens governen…i no m’estranya. Ja no hi ha líders amb prou empenta com per aglutinar tot el catalanisme en una sola veu. El polític actual pateix més per conservar la seva poltrona intacta que per exercir de governant amb coherència i valentia.
L’actual apatia vers la nostra lluita per esdevenir una nació digna i lliure rau en la manca d’atractiu que ofereix el fet de sentir-se català. Nosaltres, la gent que vivim en aquest país, veiem cada dia com els nostres governants de fireta fan el ridícul d’una manera espantosa. Les picabaralles infantils que els diferents partits sostenen per arrabassar la mica de poder que els atorga Espanya posa en evidència la seva ineptitud i la seva absoluta manca de maduresa política. En definitiva, ens sentim sols i desemparats. Sense representants que posin el que s’ha de posar quan es negocia el nostre futur amb l’invasor.
Com he esmentat en alguna altra ocasió: no es pot pretendre que la gent, els treballadors que cada dia s’afanyen per tirar endavant, tinguin tota la responsabilitat de la lluita per l’alliberament nacional. Aquesta és la tasca de la classe política. Malauradament, aquests polítics que ens representen pateixen d’un acolloniment tant evident que l’únic que fan és fer riure. Sort que ens queda la consciència i el sentiment col•lectiu.

Per: Vicent de l'Alcora

Vicent de l'Alcora — Tue, 22 Jul 2008 18:55:59 +0000

Doncs bé, jo tinc 60 anys i, de pensament, sóc més radical que abans. Per a mi la independència sols és perfecta per la llengua. En quan als polítics, seran dels nostres, però iguals que a Madrid, Peris, Berlín o Roma.

Per: Koll

Koll — Tue, 22 Jul 2008 17:11:06 +0000

L’article que he mencionat d’en Ferran Mascarell l’he extret, efectivament, del diari Avui, i no vas errat, en Mascarell és historiador, o al menys això diu la signatura de l’article.

No tinc perquè negar-ho, jo llegeixo sovint l’Avui, i et puc assegurar que no tinc cap (absolutament cap) admiració per en Duran, més aviat al contrari.

El que volia dir en el meu comentari és que no sé com considerar l’escrit del Mascarell, si de passota, d’irònic, de sarcàstic, de cínic o de botifler.

Sens cap dubte, tu tens més habilitat que jo en els comentaris, per això t’he fet les preguntes. Em sabria greu que t’ho haguessis pres com una mena de parany.

Finalment, la meva opinió és que Mascarell es mostra més aviat cínic quan diu que “el futur de Catalunya, sigui federalista o INDEPENDENTISTA, exigeix que els catalans no es deixin prendre aquest objecte golós que és Espanya”.

Si som independents, i tenim el nostre Estat propi, que quedarà d’Espanya, quina mena d’objecte golós serà sense Catalunya i possiblement sense Euskal Erria (o també Galícia), i només amb Extremadura, Castella, Andalusia… No us sembla que és cinisme que un historiador digui això?

Per: Heavy

Heavy — Tue, 22 Jul 2008 15:58:37 +0000

Et felicito. Has escrit un article que dóna arguments per pensar i reflexionar.
Una de les conclusions que en trec i que, per altra banda, ja fa molt de temps que en tinc la certesa, és que el pitjor enemic el tenim a casa. Tinc el ple convenciment que l’element que actua més negativament envers el procés de recuperació dels nostres drets com a nació és el català que rebutja la seva identitat i s’abaixa els pantalons davant l’invasor espanyol. Aquesta mena de personatges camaleònics són els que anomenem botiflers.
Els espanyols de la “Espanya profunda” no em fan cap mena de por, senzillament els ignoro. Però els botiflers, com els corcs que podreixen els arbres rosegant-los amagats sota l’escorça, són els que realment dinamiten la nostra consciència nacional. I ho fan amb molta subtilesa, des de tots els nivells sociopolítics del país.