Perdoneu però estic massa emprenyat.

En record del Ramón Espinet, una molt bona persona.

Ho sento però el que tu dius sense la independència no es possible, paraules molt boniques però que només son això, paraules. Com pensaries portar a fi aquestes idees que dones?, si no tinc mal entès tot això es tradueix en una sola cosa: diners!!, i d’on sortirien aquests diners?. A Catalunya no tenim la clau de la nostra caixa i per tant mentre no siguem independents tot ha de passar per Madrit, ens agradi o no, ells son els qui tenen la clau dels nostres diners. Si no els demanes els diners a Madrit per fer tot això d’on els trauries? de quin pressupost retallaries? la Generalitat de Catalunya és tan sols una cinquena Diputació i només pot administrar i gestionar allò que ens “dona” Madrit, la capacitat legislativa que tenim no sobrepassa la facultat de fer lleis sobre el cultiu del bolet en primavera, tot el que sobrepassi la càrrega política d’això és i serà sempre recorregut pel govern escanyol de torn al seu propi tribunal constitucional. Si vols fer desobediència ves al pràctic que es la independència, jugar a mitges tintes acostuma a portar a on estem ara, a la desesperança i a la desafecció. Si a les vídues pobres els hi promets que faràs una llei per tal de tractar-les com a persones, se’t giraran d’esquena i diran: si una altra com la llei de dependència, en canvi si els expliques que no les pots tractar com es mereixen doncs els diners que necessitem per fer el que hem de fer, que son nostres, ens els tenen retinguts per donar-lis a d’altres llocs i que allà puguin fer el que nosaltres no podem, no per falta de voluntat sinó per manca d’aquests diners, i que la solució està en la independencia ja que llavors els nostres diners no s’en aniran a cap altre lloc, llavors potser et comencin a escoltar si els expliques que tens una estratègia per aconseguir aquesta independència i amb ella els “seus diners”.

Salut

Aquest és el problema. L’estat espanyol ja MAI reconeixerà els drets d’Euskadi o Catalunya com a “comunitat política diferenciada”. I em part te tota la lógica del mon. Si jo fos de Murcia o d’Extremadura o d’on fos, jo tampoc voldria que hi haguesin comunitats amb privilegis i per tant presionaria als politics per que no acceptesin això. Es el que està passan.
Com a “comunitat” mai serem diferents, en canvi com a estat si.

Respecte a l’article del Dessmond. Estic plenament d’acord. I aquest paper d’anar treballant per l’autogovern, de “anar declarant miques d’independència unilateralment”, l’hauria d’haver fet Esquerra (quan encara era ERC). El seu paper al govern hauria d’haber estat la d’una força politica que hagues forçat la maquinaria. En canvi, han estat els més servils. En lloc d’haver forçat al PSC per anar “més enllà”, han estat la coartada (els tontos utils) que han permés al PSC fer passos enrrera vestits de “catalanitat”.
Vols més exemple que la degradació i l’espanolització dels mitjans publics de comunicació (CatRadio i TV3) dirigits per un conseller d’Esquerra? Doncs com això, tot.

En fi, crec que està prou clar que aquest senyor Montero no valora en res l’identitat Nacional de Euskal Herria.

Però això no és així per una munió de euskeres, que per raó de la política demogràfica espanyolista, i pel contrast creixent de dita “política”, cada dia més reivindiquen la seva adscripció identitaria, i el dret inherent que com a Euskeres tenen de viure plenament la seva identitat Nacional a Euskal Herria.

Dir que l’eix polític se situarà en drets-esquerres, quan la situació s’hagi “normalitzat”, és tant com no dir res, a no ser que expliqui que significa per a ell una Euskal Herria normalitzada.
Aquest senyor vol imposar la seva visió (classista) o creu estúpidament que, (“El objeto político no identificado de lo que pueda ser Euskadi en un futuro…”), com ell no l’identifíca, o no el vol identificar, la visió que identifica Euskal Herria com a una Nació Sobirana i Independent no és vàlida.
No és estrany, això és el que fan exactament el Tripartit a Catalunya, “hem de construir una nova identitat Nacional on…”, Mascarell dixit, o “La Nació Catalana està per fer, i l’hem de construir entre tots…” Carod dixit.

El tema de la Identitat és el taló d’Aquiles de les esquerres, els fa mal, perquè si es postulen a favor la seva “doctrina igualitarista” en queda perjudicada, i si s’inhibeixen, aleshores se sumen al identitarisme ecspanyolo per passiva, identitarisme aquest sí, colonialista que fagocita qualsevol altre identitat Nacional, és aleshores quan acaben caient i assumint encara que sigui per passiva, La Constituciong Ecspanyola garantia de Libertades i “IGUALDAZ” de todojs lojs ecspanyolos.

Com que amb el que avui denuncies no es pot fer més que estar-hi d’acord, vull aprofitar l’avinentesa per deixar-vos aquesta entrevista a n Xema Montero, 100% extrapolable a Catalunya i que diu coses que alguns ja fa temps que anem explicant:

http://www.elconfidencial.com/espana/izquierda-abertzale-aliada-futuro-politico-normalizado-20091026.html