És probable que l’inici de la civilització, i parlo en termes genèrics i absoluts, i en clau estrictament històrica, s’esdevingués senzillament de la fam, i de la necessitat. Afirma la poesia que al jardí de l’Edèn, en efecte, els fruits eren a tocar i l’aigua brollava de les roques (pobre Tàntal, doncs), si bé cal reconèixer que la manca d’estímuls, perquè el vi se l’inventà Noè, benaurat, i sabem que la cervesa la inventaren els monjos egipcis, la manca d’estímuls devia afavorir la indolència i la conformació; que són enemigues de l’amor, naturalment. Només quan el Paradís deixà els homes (és així com s’escaigueren les coses, i no pas a la inversa), els homes hagueren de civilitzar-se. La fam i la necessitat. Per excavar canals de rec i dur l’aigua als camps de cereals, i per aixecar tanques on empresonar-hi les bèsties, i els pastors. És això, en síntesi, l’origen de la civilització, i perdoneu la clau antropològica un xic afectada que gasto, avui, ves per on.

Llegiu-ne la resta »

S’acaba agost, un mes que s’ha caracteritzat per la manifestació fefaent de l’incompliment per part del govern de l’Estat d’una llei orgànica, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per part del PSOE, el partit que dóna suport al govern ja se’ns ha dit que no ens posem nerviosos, que això requereix temps, no cal precipitar-se. El vicepresident econòmic va dir al Congrés que es farà, que tots contents però dins les possibilitats pressupostàries. També va afegir, amb el seu to prepotent, menystenint-nos a tots, que si no ens posem d’acord el govern espanyol farà la seva llei: Si no hi ha acord, decideix el govern espanyol, la vicepresidenta Fernández de la Vega, la del Pacte de Vilanova, dixit.

Llegiu-ne la resta »

Queda lluny l’any 1928 i la constitució de l’Havana, es perd en la memòria l’assemblea independentista catalana que va acollir el poble de Cuba.

Pocs recorden les paraules del president Francesc Macià quan digué: “amb l’autonomia no n’hi ha prou. Necessitem la independència”.

Conangla i Fontanilles fou el redactor del text d’aquesta constitució i en unes de les seves declaracions deixava ben clar les postures més rellevants: “Mentre a Catalunya alguns intel·lectuals i pseudopatriotes s’entretenien fent malabarismes literaris i cultivant filosofies estantisses, aquí es cuidava d’obrir el plebiscit preparatori de l’assemblea del separatisme català i d’elaborar la Constitució provisional de la futura República catalana.

Aquells polítics no tenien el ventre afluixat com els d’ara, aquells no vivien en un estat crepuscular i de “canpixisme”.

Llegiu-ne la resta »

L’apunt que avui llegiu és escrit el dia 21 abans de marxar de viatge. És un article programat, doncs. Podeu comentar-lo igualment, però no us respondré pas perquè aprofitaré per desconnectar de la xarxa. Anirà bé, d’altra banda, perquè ens espera un setembre mogudet. No és moment per al desencís, ni per a la resignació ni per als retrets a les estratègies que creguem fallides. És moment de sortir al carrer i d’expressar la nostra voluntat sobiranista. El setembre començarà amb tres convocatòries a escollir segons la disponibilitat horària, la simpatia pel convocant o fins la localització geogràfica del convocat o convocada.

Llegiu-ne la resta »

Em permeto vampirejar un comentari que un amable, i intel.ligentíssim lector, va escriure respecte el meu post de la setmana passada. S’hi deia el següent, “La independència es troba en algun lloc entre BCN-Brussel.les-Washington. Madrid sols és espectadora, no protagonista“. I a continuació afegia “A l’argumentari sobiranista és necessària aportació respecte temes de defensa, NATO, OSCE, solucions tècniques, dimensionament, projectes internacionals de defensa, etc.”. Exacte. Estic molt d’acord. Un dels aspectes que sempre m’han frapat més quan he comparat l’independentisme català amb altres moviments independentistes, és el desinterès pràcticament total del primer respecte les qüestions militars, tant a nivell estratègic, i ja no diguem, a nivell tàctic.

Llegiu-ne la resta »

La definició de consciència ens remet al fet de tenir coneixement responsable i personalitzat del que està succeint i del que pot succeir quan hom actua o pren les decisions. En jurisprudència es considera clau per poder condemnar per un delicte una persona quan es demostra que ha actuat conscientment o era conscient de les decisions. Però també és igualment punible quan hom s’inhibeix malgrat que sigui conscient de les conseqüències que això comporta.

També es parla de tenir la consciència tranquil·la en el sentit de tenir la convicció íntima d’haver obrat bé, en contraposició a remordir (o gratar) la consciència, quan algú està intranquil per la convicció d’haver obrat malament.

En el seu darrer article, el company blocarie Enric Canela ens parlava dels estúpids com una plaga de les que cal tenir molt a ratlla ja que actuen o prenen decisions perjudicials per a la majoria i que a ells no els beneficien gens. En Joan Arnera, també en un article ens deia en aquest sentit, que tots els ciutadans catalans no sobiranistes eren uns imbècils.

Llegiu-ne la resta »

Ja he explicat força vegades que crec poc en les vacances. Entenc que tinc el privilegi de gaudir dels projectes que em proposo i això fa que difícilment pugui triar una vida més plena i satisfactòria perquè el dia a dia l’omplo, precisament, amb allò que tinc la determinació i la voluntat de fer.

Però més enllà de qüestions personals, entenc que l’estiu convida a recòrrer el país i a viure sense pressa i amb goluda parsimònia els paisatges, les olors, les textures i els gustos diversos que ens ofereix la nostra terra.

Llegiu-ne la resta »

No, no parlo pas de l’actuació dels amics d’Iniciativa per Catalunya, sempre tant bonassos i catalanistes ells, i sempre tant sincers i honestos. Ni de l’espectacle dramàtic espanyolista amb que s’ha convertit TV3 quan parla d’esports, tema que reclamaria una sessió de psicoteràpia base de continus electroxocs a tots els imbècils periodistes de la nostrada televisió (Terribas, quan es notarà que hi ets? Es notarà que hi ets?). No, no era pas d’això del què volia parlar.

Del què vull parlar és del teatre en sí, de les representacions teatrals, del teatre que hi ha a les cartelleres catalanes…

Llegiu-ne la resta »

Avui m’he permès traduir lliurament alguns parts d’una pàgina d’un bloc, El Arte de la Estrategia, que tracta d’un magnífic llibre que vaig llegir ja fa molts anys i que he rellegit a trossos diverses vegades. És tracta del llibre de Carlo M. Cipolla, Allegro ma non troppo.

En una de les dues parts del llibre, la que dedica a l’estupidesa humana, diu Carlo M. Cipolla: “Tinc la ferma convicció, avalada per anys d’observació i experimentació, que els homes no són iguals, que alguns són estúpids i uns altres no ho són.”

Llegiu-ne la resta »

Dissabte, després de llevar-me, vaig obrir la nevera per veure com estàvem de queviures a casa i vaig decidir que hauria d’anar a proveir.
Em vaig fer el propòsit de comprar productes etiquetats en català. Després d’agafar amb optimisme un carro metàl·lic ben formós, em vaig llençar a l’aventura dels laberints en ziga zaga de prestatges amb productes per “donar” i vendre.
Em vaig col·locar a una distancia amb prou angle per examinar exhaustivament totes les etiquetes i el llenguatge que feien servir per anunciar la marca del fabricant.
M’ho vaig mirar, de dreta a esquerra, de dalt a baix, del dret i del revés, fent el pi i la vertical, però no ho vaig aconseguir, quina decepció! vaig passar de les conserves a les galetes, de les carns al peix, de la verdura a la fruita. No hi havia manera.

Llegiu-ne la resta »