Emmarquem a l’instant (i a la nostra)
novembre 12, 2009 | 
Anna Peña | 
Imprimir
Aquestes setmanes pre-nadalenques venen plenes d’anuncis de telemaratons i d’actes de solidaritat diversos. Canal 9, com que no vol ser menys ja ha posat en marxa la seua pròpia telemarató. A l’anunci, on equival la figura d’un cor amb la solidaritat diu textualment “cor de pare, cor de mare, cor de fill o filla”. Podria semblar inofensiu, si no fóra perquè també aquesta marató està investigada dins de la trama Gürtel per presumpta (ferma candidata a adjectiu de l’any) desviació de fons, però no ho és. Una vegada més un anunci públic assenta un marc de pensament: només hi ha una definició de família vàlida.
La perversió de llenguatge a la política valenciana arriba a límits insospitats. La última bronca parlamentària ha sigut la designació de Leire Pajin com a senadora per les Corts Valencianes. El PP, garant defensor dels “interessos dels valencians” (que tampoc és una expressió gratuïta) vol sotmetre Pajin a un examen de valencianitat amb un temari pervers: unitat de la llengua, trasvassament de l’Ebre, i finançament autonòmic. La seua vara de mesurar del bon valencià o no, o de dividir qui és valencià i qui antivalencià. Un altre marc assentat sense que la majoria se’n done compte, se n’adonen tant poc que continuen votant-los.
Davant això, el l’ex-PSPV desarmat i el regionalisme (ben entés) apel.lant de nou a conceptes com la tercera via. El concepte tercera via, després de la del PP i la del PSOE legitima dos coses: un que el PP lidera, i dos que el regionalisme només és una adaptació més del mateix esquema ideològic. La traducció a la pràctica, assumpció del marc estatutari i de la seua simbologia i “valencianisme de progrés” (desconec si hi ha algun partit involucionista). Amb tot tornen a renàixer conceptes com el Pancatalanisme per a acabar de considerar “estrangers a casa nostra” aquells qui volem anar més enllà del regionalisme.
Ara que tampoc és el mateix proposar i imposar. La primera veu de la nostra tradició de pacte i consens, i la segona de la cultura imperialista espanyola. Uns proposem als nostres i als que han arribat a casa nostra que puguen decidir que volen ser de grans, i altres imposen la seua al mateix temps que parlen d’imposició del català a les institucions (lògic: ells no saben proposar) i s’acaben montant trifulques com l’estúpida polèmica dels traductors al Parlament de Catalunya.
Amb tot la primera independència que ens cal és la mental: la de crear els nostres marcs de pensament i de discurs propis per crear la nostra pròpia manera de funcionar. Conceptes com el dret de decidir, o proposar enlloc d’imposar són uns grans ciments per a construir una majoria. Fem un joc de prova va: els valencians hem estat més de 25 anys amb allò de “o valencià o català”. Què passarà si fem un canvi de marc? Comence jo: ELS VALENCIANS NO SOM ESPANYOLS
Etiquetes Comunicació | 
9 comentaris »
novembre 12, 2009 a les 12:12 pm
Jo plantejaria una afirmació més exacta i menys impositiva, ja que no vol dir que el que vostè pensa és el que pensen tots els valencians:
“Alguns valencians no ens sentim espanyols.”
I seguiria:
“Alguns se senten catalans.”
“Alguns se senten valencians”
“La mayoria democràtica se sent valencina i espanyola”
I a partir d’aquí, acceptar les regles democràtiques i ser conscient del percentatge que representa cada una de les opcions i treballar en la línia que cadascú consideri més oportuna.
Donar-li gust a tots és completament impossible.
novembre 12, 2009 a les 12:36 pm
Benvolgut Josep Lluís, en cap moment he dit que la majoria dels valencians no es senten espanyols ni res paregut. Estic parlant d’un marc de discurs. Per exemple, si els valencians no som espanyols s’entén bastant millor com essent la onzena comunitat autònoma en riquesa de dèsset que hi patim l’espoli fiscal que tenim. L’article parla de comunicació i com bastir un discurs diferenciat de l’establert per tal d’assolir una majoria.
novembre 12, 2009 a les 12:37 pm
D’acord amb l’Anna, hem de ser rupturistes; no estem venet cap producte de consum, on es poden donar matissos per enganyar.
Hem de produir ideologia independentista, hem d’engrescar.
El millor es dir la veritat i anar a cara descoberta, fora les mitjes tintes i les paüres.
Els valencians, els catalans i…, no som espanyols!
novembre 12, 2009 a les 12:58 pm
COmences tu i continue jo: ELS VALENCIANS TAMBÉ SOM CATALANS. Ara bé, per entendre-ho bé cal remarcar i explicar la diferència, subtil, entre català i catalunyés.
La política valenciana està governada i dominada per una visió maniqueísta, interessada, fanàtica i refractària de la vida, de la realitat, de la nostra terra i el nostre poble. Tot ben adovat de victimisme i complex d’inferioritat i manipul·lat i dirigit per Camps, amb el PP al darrere i tots els sectors regionalistes espanyols.
L’última mostra del nivell d’incompetència i alienaciò a la que ha arribat aquest cadàver polític que es diu Camps ha estat aquest mateix matí en sessió de Corts valencianes: Camps ha acusat el síndic del PSPV, Àngel Luna, de voler matar-lo. “A usted le gustaria montarse a una camioneta, venirse a mi casa de madrugada i por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta”. Eixes han esta les paraules de Camps. Aquest és el nivell de la política i la democràcia al meu País. Açò és molt greu, més encara venint del president de la Generalitat d’un país on es tol·leren les agressions feixistes pels carrers de València.
Salut.
novembre 12, 2009 a les 5:22 pm
Doncs per començar, no està gens malament…
novembre 12, 2009 a les 8:57 pm
Em sembla que fallem molt en la terminologia, per exemple, Al perdre’s l’històric i irrebatiblement català regne de València, per que els que no volien eren molt republicans, es va obrir el meló de la disputa letal dels noms, i s’ha acabat en comunitat Valenciana, el problema és saber quina,nomes a Barcelona, al Carrer de València n’hi ha més de cinc-centes, quina rebaixada.
Altra cosa en que fallem és en dir que els castellans són espanyols, doncs no, els Espanyols, abans de que Ferran II fes entrar els castellans a la unió política de Catalunya-Arago erem nosaltres, i els castellans no.
D’aquesta manera, que algú nostrat es digui espanyol és legítim, que un xurro es digui Espanyols, si s’ha catalanitzat és correcte, que diguem espanyol per Castellà demostra el nostre nivell de ruqueria.
novembre 12, 2009 a les 9:29 pm
El que no veig, benvolguda Anna, es com podem ajudar des d’aquest costat de la Sènia.
Podem opinar de lo horrorós que ens sembla tot plegat però poca cosa més. Amb l’agreujant de que qualsevol iniciativa o missatge que s’envia des d’aquí s’interpreta com a ingerència, canibalisme territorial i/o cultural i jo que sé quantes bestieses més.
No m’estranya que estigueu horroritzats: des d’el meu refugi de l’Ametlla de Mar tenim cobertura del Canal-9 i, veritablement, el nivell es caspós i panderetero a més no poder. Per mes inri no tradueixen una pel•lícula al Català-Valencià (digueu-li com vulgueu) ni en broma.
Penós! Tenim mala peça al taler.
Salut!
novembre 13, 2009 a les 11:55 am
“Comence jo: ELS VALENCIANS NO SOM ESPANYOLS”
i…
“Benvolgut Josep Lluís, en cap moment he dit que la majoria dels valencians no es senten espanyols ni res paregut.”
No li sembla una incongruència?
Quan escriu “els valencians”, el subjecte de la frase són “els valencians”. Si no voleu que el subjecte de la frase siguin tots els valencians, s’ha d’especificar a qui es refereix.
L’ús correcte del llenguatge és fonamental i, molt més, en una periodista.
I m’agradaria que em expliqués la relació que estableix entre ser no espanyols i l’espoliació.
Realment no ho entenc. Volia escriure “sent” o “som”??
novembre 13, 2009 a les 12:19 pm
Jo encara diria més:
ELS VALENCIANS NO SOM ESPANYOLS.
I entenent-ho en el sentit què jo també sóc Valencià. Nascut a la Pobla de Segur i vivint a Barcelona (occidental-oriental), crec que la terminologia no ens ha de fer perdre la cosa, i que en aquest sentit ecspanya ens ha fotut un bany.
Però l’únic que hi podem fer és: primer intentar que sigui lliure el principat; per després intentar bastir altre cop la Confederació Balear-valenciano-catalana.
VISCA LA TERRA LLIURE!!!