11 de novembre Brussel·les, aviat la independència
novembre 14, 2009 | 
Enric Canela | 
Imprimir
Des del darrer article de fa una setmana han passat moltes coses o, millor dit, m’ha tocat moure’m molt. Un cap de setmana a Perpinyà i el dimecres a Brussel·les. Com podeu imaginar, la feina destarotada i a dormir menys per fer-la.
Poc puc afegir de la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus a Perpinyà que no sapigueu, molts de vosaltres hi éreu. Crec que tot es podria qualificar d’èxit tot i que jo crec que allà el moviment a favor de la reunificació és molt pobre i que el sentiment independentista és testimonial. Viuen la catalanitat d’una manera ben diferent a la nostra. Els que tenen el mateix sentiment que nosaltres esperen que donem el pas i que això provoqui un contagi i amb als anys, qui sap! Cal continuar treballant-hi, fer-los participar dels nostres moviments, donar-los tot el suport quan reivindiquin la catalanitat, la llengua, la llibertat, però sobretot, el millor favor que els podem fer és assolir la independència aquí, a la Catalunya que està sotmesa a l’Estat espanyol.
A Brussel·les el dia 11 de novembre va ser una cosa ben diferent. Potser no tots sabeu la història d’aquest esdeveniment. Un grup de patriotes, d’acord amb nosaltres, va editar el llibre: “10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació”. Un llibre de fotografies magnífiques que en essència és la nostra anada a Brussel·les el 7 de març, un conjunt d’imatges que reflecteixen les emocions d’un poble. Un llibre que no destaca persones, nomes el conjunt, els sentiments, molts us hi podreu trobar, tenir-lo a les mans fa reviure moltes coses. Magnífiques les fotografies de Lluís Brunet, com ell es defineix: Traficant d’imatges.
El llibre va ser repartit a tots els eurodiputats i presentat aquest dia al Parlament Europeu com a punt de partida de la campanya, que coordina Oriol Falguera, ‘I’m catalan, I love freedom’ i que tindrà continuïtat durant tota la presidència espanyola de la Unió Europea per tal de posar de manifest que l’Estat espanyol no respecta cap iniciativa democràtica catalana que reclami el reconeixement del dret a decidir el seu futur. L’acte el va presentar i coordinar en el si del parlament Europeu Oriol Junqueras, gràcies Oriol, i vam intervenir-hi Joan Solà, Toni Strubell i jo mateix. La meva breu intervenció va ser aquesta:
Tenim a les nostres mans el llibre que commemora un aniversari significatiu: Fa 8 mesos i 4 dies, ens estàvem manifestant pels carrers d’aquesta ciutat, la capital d’Europa.
Aquest llibre té fotografies meravelloses i poques paraules, però té prou text com per explicar clarament què som i el que volem. Aquest llibre és un homenatge a aquelles 10.000 persones que eren aquí en aquell dia especial, afirmant que Catalunya té el dret inherent d’exercir la seva autodeterminació.
Vam fer la manifestació perquè Catalunya, com qualsevol altre país al món, té el seu propi dret a escollir el seu futur, així ho volíem transmetre als nostres germanes i germans europeus.
Va ser un esdeveniment de la societat catalana, sense el lideratge de cap partit polític. Tot va nàixer com un esdeveniment espontani i social, i la llavor va ser un article, escrit al setembre de 2008 en un bloc (aquest) que tracta de la sobirania de Catalunya. En aquell article jo feia referència a Martin Luther King i de manera especial al seu ben conegut esdeveniment de Washington.
Els comentaris enviats al meu article foren la causa de la manifestació. La gent començava a unir-se a la idea. L’èxit de la manifestació va ser degut a la implicació de molts catalans i a l’ús de mitjans de comunicació socials (facebook, blocs…). Molts voluntaris d’arreu de Catalunya es van implicar en el projecte i foren la clau per mostrar al món que volem el nostre propi estat: l’Estat Català. Un altre estat membre de la Unió Europea.
Durant tot el procés de preparació de l’esdeveniment, i de manera especial aquell 7 de març, els catalans teníem sentiments d’emoció com ara: unió, solidaritat, llibertat, i esperança d’un futur millor.
Alguns de nosaltres pensem que aquell va ser el del començament de la nostra recuperació nacional.
Aquell 7 de març vam començar a recollir signatures per demanar que el Parlament Català convoqués un referèndum d’autodeterminació.
El Parlament Català ens ho va negar, però molts ajuntaments ja ens havien donat el seu suport. L’Ajuntament d’Arenys de Munt en va ser un. Els ciutadans d’Arenys de Munt van organitzar una consulta popular el passat 13 de setembre. El resultat va ser un aclaparant SÍ a la independència de Catalunya.
La conseqüència d’aquella manifestació a Brussel·les, la nostra petició a Parlament català per demanar un referèndum i la consulta a Arenys de Munt són fets que estan connectats i han portat a què el debat sobre la independència hagi esdevingut un assumpte central de l’agenda política catalana.
Després del 13 de desembre, més de 100 pobles i ciutats de Catalunya demanaran als ciutadans si volem la independència de Catalunya o no. En el futur hi haurà més consultes en altres pobles i ciutats.
Estem fent tot això per poder fer un referèndum d’autodeterminació vinculant.
No volem ser diferents d’uns altres països que ja han exercit la seva pròpia sobirania o d’aquells que exerciran els seus drets quan així ho vulguin. Volem escollir el nostre futur d’una manera democràtica.
Com va dir Pau Casals: Catalunya va tenir el primer parlament europeu. Catalunya és una de les nacions que han creat l’Europa Moderna.
Volem ser una altra vegada una nació lliure, i per això ens cal la cooperació de la democràcia europea.
Sóc català, estimo la llibertat, vull un Estat català! Gràcies per la vostra atenció.
Curta i sintètica, el temps no donava per a més. Un dia intens però ple d’emoció. Posar la nostra senyera estelada al Parlament Europeu va ser un símbol, una imatge impagable. Haig d’agrair aquí a aquest grup de patriotes haver organitzat aquest acte a Brussel·les.
Tanmateix, ara som altre cop aquí, a la nostra estimada Catalunya, i hem de pensar en el futur immediat. És un temps que no podem malbaratar. Menys d’un mes ja per a les consultes en molts pobles del país. A primer d’any comença la presidència espanyola de la Unió Europea. Probablement a finals de febrer noves consultes a més pobles. I després, quan no sé però en menys d’un any, campanya electoral per a les eleccions de Catalunya. Mentre l’Estat espanyol, amb una política econòmica desastrosa, ens arrossega a estar dins de la recessió més profunda i es destaca per fer el ridícul internacional en els aspectes relacionats amb l’economia del coneixement, cosa que fa que la competitivitat sigui cada dia més baixa. Per altra banda la confiança dels catalans en els polítics i els partits està sota mínims.
Catalans, hem de reaccionar! Tenim ara una oportunitat d’or i l’hem d’aprofitar. Hem de posar totes les nostres energies, però sobretot la intel·ligència i la generositat, al servei de la causa de la independència.
I què vol dir això. Molt senzill, cal constituir una plataforma unitària per la independència que desemboqui en una llista electoral que tingui el suport explícit de tots o la majoria de grups, entitats, plataformes, agrupacions o personalitats independentistes.
Alguns argumentareu que no cal perquè si el nombre de vots és suficient en diferents llistes no es perdran diputats i d’altres direu que Reagrupament ja és això, una plataforma unitària.
Bé, jo dic no! Tot i que l’argumentació objectiva no existeix perquè sempre està tenyida de les vivències personals, estic convençut que no és així.
Per una banda sense unitats hi haurà vots que quedaran en llistes que no arribaran al 3% necessari, cosa que comportarà menys diputats.
Per l’altra, si tothom convergeix a una mateixa llista apareix una cosa que li podem dir sinergia o retroalimentació. Si tothom s’aplega en un únic grup on conflueixin els que no creuen que Reagrupament sigui suficient i on Reagrupament hi sigui, es produirà un fenomen social, la percepció de què la “cosa és seriosa” i això provocarà dues coses: 1) que els mitjans comencin a prendre’s l’opció seriosament, la qual cosa no han fet ni faran si seguim igual, i 2) que molta gent escèptica sobre les possibilitats electorals de l’independentisme agafin confiança i s’hi sumin per, finalment, votar aquesta opció. I si altres veuen que persones significades s’hi sumen, ells també ho faran.
L’objectiu electoral de l’independentisme no és entrar al Parlament, és arribar a la majoria per aconseguir la independència i no podem perdre el temps en coses secundàries. La fruita està madurant i no podem deixar que es podreixi.
Us convido a tots a sumar-vos a Suport a la Coalició Independentista i a convidar a tothom a fer-ho, Solidaritat Independentista ens espera. Ja ho sabeu: Si sumem, guanyem!
Etiquetes 10Mil, Candidatura independentista, Eleccions al Parlament de Catalunya, La Gran Coalició | 
118 comentaris »
novembre 14, 2009 a les 12:37 am
Em deleixo per aquesta gran Coalició Independentista i si els dirigents dels partits posesin per davant el país crec que fora possible. Però, dubto que això passi. L’eterna discussió de quotes, els tacticismes, els personalismes, “treu-me un ull, perquè així a l’altre li’n treuràs els dos!”.
Si la intenció és proclamar la independència i de passada deslegitimar un parlament de fireta amb una insbubmissió parlamentària. Perquè no presentar una llista d’intel·lectuals, de savis, d’homes i dones de la cultura, de la ciència, compromesos amb Catalunya i acceptats per tots els partits i plataformes? Potser algun mediàtic? Potser també polítics dignament retirats. Potser el que em volta pel cap és aquell senat romà idealitzat (no pas el real, el que fou): dones i homes respectats per quasi tothom.
Gent amb un suport polític plural i prestigi davant de la societat.
Gent que no entri en la petitesa del politiqueig i que accepti un encàrrec transcendent.
Potser aquesta llista la podríem elaborar en xarxa (tots tenim noms al cap) i, si en som prou, imposar-la (sí, dic imposar-la) a partits i plataformes.
novembre 14, 2009 a les 12:40 am
Joan Vives,
En això estem. És absolutament imprescindible canviar les regles del joc i l’objectiu és tenir la força necessària per guanyar aquesta batalla. Sóc optimista per naturalesa i això ho sóc.
novembre 14, 2009 a les 12:43 am
Com sempre Enric, gràcies per l’article i pels esforços. Gràcies.
Per altre banda, sempre hem parlat en el bloc gran que cal anar plegats. Si ens ho mirem per la banda pràctica, el 3% (no el d’en Maragall) ens obliga a no perdre ni un sol vot. Aquest fet és important.
Però l’altre encara ho és més. La unió crida a més unió. Ens aquests últims anys la decepció és molt gran. Molt. La gent no s’amagava i esperava resultats. Si menys no una política coherent amb el discurs. Els dos partits nacionalistes o independentistes (pel diccionari de la llengua no són termes intercanviables) no han estat gaire a l’alçada dels seus discursos. Per diferents raons. Tots les sabem, les raons. No cal discutir-ne més. Fer-ho ens porta a la desunió.
Però no va ser així, no varen ser coherents amb el discurs. La gent va votar i no es va fer el que s’esperava. La caiguda del vot és evident. Tot i això no es sembla que vulgui canviar el rumb.
Així que si existeix una opció que aplegui totes les opcions independentistes podrem començar a fer feina. Un front unit amb un objectiu clar : la independència. Res més (de moment). Després cadascú lluitarà pel que cregui. Fins que no tinguem estat no podem decidir nosaltres ja que tot és seu. Dels espanyols. Res és nostre, som purs gestors, només som nostres nosaltres mateixos.
Ep ! On dic aplegar no vull dir que hi hagi un partit i que la resta es disposi al voltant seu. No. Vull dir que tots anirem plegats cap a l’objectiu. En aquest cas Reagrupament no s’ha d’entendre com qui encapçalarà tot plegat i la resta faran el que digui la cúpula. No. Reagrupament ara mateix juga el paper d’un altre catalitzador del procés (com pot ser per exemple 10k.cat), res més. Un bon catalitzador, això sí. Forma part del projecte que és declarar l’estat. Declarar-lo i res més. És molt important això, crec jo. Hem d’aplegar.
I no dividir-nos com sempre ens ha passat. L’estètica ens perd. No anomenaré els dos últims casos, com poden ser d’en Cruyff (o com es diugi) i el de la representació de Nicaragua. En podem parlar al proper episodi si cal. Però ens perd l’estètica i els detalls. I Espanya ho sap, i tant que ho sap !
Així doncs, mostrar-nos forts i tots decidits només pot ser un catalitzador, per aplegar més gent. Una opció transversal obrirà més camí. Captarà gent dels partits tradicionals. Els obligarà d’una vegada per totes a sortir del doble discurs, que ja no enganya a ningú. Hi ha molta gent que espera coherència. I els partits tradicional ho saben, tot això. Buscaran desprestigiar-nos.
No podem recular. De cap manera. No volem recular. I Espanya no ens ha de preocupar, que facin el que vulguin. Volen retallar l’Estatuet, fot-li fort ! Volem treure’ns la definició de nacionalitat ? Doncs d’acord. Ja veus ‘me ne frega!’ com dirien els italians (en català és més barroera l’expressió).
Només nosaltres podem decidir el nostre futur. Hem d’anar plegats cap a l’objectiu, ja tindrem temps de tirar-nos els plats pel cap quan siguem el proper estat a Europa. Però no ho fem abans. Ja que si ho fem no serem res més que una regió d’Espanya.
I ara és el moment. No abans. I més endavant, potser no hi serem a temps.
Espanya no és el meu país. Ni amb bons estatus ni amb bons finançaments. Vull prendre les meves pròpies decisions. No vull ser espanyol !
Força i visca la Terra !
novembre 14, 2009 a les 12:52 am
Gusi,
Gràcies per la teva amabilitat.
Ja vas veure les enquestes, no van ser inventades.
Potser si que volen canviar de rumb els partits de casa, però si no s’afanyen malament rai.
De moment independència, si.
Efectivament, Reagrupament és un catalitzador, d’una part de la societat, però ens cal molt més
Cruyff és una bona jugada de màrqueting i va bé per al que volen. No és pot confondre l’objectiu. Ningú li ha demanat que sigui català d ela ceba i tot això. És com és i no canviarà.
A mi no em fan por els partits tradicionals, per cada cosa que ens trobin els podem treure 100.
I si, ara podem, demà no ho sé.
Ànim que ens en sortirem.
novembre 14, 2009 a les 1:02 am
Enric, coincidim en aquesta coalició. Què et sembla deixar de banda Mas, Puigcercós, Carretero i polítics de 1a, 2a o 3a fila?
Apostem per en Joan Solà, el Dr. Broggi, l’Emma Vilarasau, en Laporta, en Titot, la Núria Cadenas, l’Enric Canela, l’Strubell, l’Elisenda Paluzie, l’Oleguer, en Lluís Llach, la Gabancho, l’Alexandre… Tots tenim molts noms al cap.
Són noms dit a corre-cuita, gent que -entre molts altres- s’ha significat nacionalment. Gent que si accepta seria capaç d’arrossegar molts vots.
Confeccionar 4 llistes, una per “província”. Una sola candidatura. Sí Enric, canviar les regles. Encetar el procés constituent. Jugar-nos-la el 2010: ja no ho podem ajornar més!
novembre 14, 2009 a les 9:41 am
Bon dia ! No sabia que l’Emma també ho fos. La resta sí, però no l’Emma. Que content estic !!!
Joan Vives #5 : ho trobo a més una molt bona idea. El missatge de la coalició no ha de ser fer política, ha de ser fer un país. I crec que per fer això no calen polítics, cal gent. Els polítics vindran després. Crec que segurament ens caldria una persona experta en sociologia (jo sóc enginyer, de persones en sé poc :)) per dir-nos si és adient o no, però personalment res em faria més creïble el missatge que persones no-polítiques venent-me un missatge no-politic. Venent-me un país.
Pel que he observat des del fa molt se’ns ha venut molt de fum. I en vàries persones cada cop he observat una reacció d’escepticisme, davant dels missatges dels polítics, quan ens han volgut vendre un canvi. Especialment dels partits catalans. Per això crec que potser una gran coalició encapçalada per polítics provocaria la mateixa reacció. La gent diria ’si home, un altre cop amb aquesta cançó !’
Vaja, no ho sé. Crec que s’hauria d’estudiar tot plegat.
Enric #4 : certament, a en Cruyff se l’ha llogat per dirigir la selecció catalana, no per l’IEC. Estic d’acord que és un bon moviment, ja que el fet que el món conegui Catalunya no pot fer mal. Potser no serveix de gaire, però almenys no fa mal. I tot i que em sembla un paio, en Pitxi Alonso no aconseguiria el mateix ressò.
L’única part del món on tindrà efecte és a Holanda. Però això és una altra història :)
I sobre la gent de Nicaragua, veritat que el President de la República francesa parla francès quan fa declaracions oficials ? Ell parla l’anglès perfectament, però les declaracions oficials les fa en francès per respecte al seu poble.
Sobre el partits de casa, estic d’acord. Potser si que volen canviar de rumb. El que a mi sempre m’ha neguitejat és el fet que van amb la calculadora a la mà. Com sempre, surt el català atemorit. Poruc. Amb l’herència de tres-cents anys d’esclavatge. Mirant que li convé més, sempre cercant resultats a curt plaç. I s’agreuja pel fet de ser polítics, car els polítics sempre miren el resultat a curt plaç. Un còctel explosiu, polític i català.
Això porta a que els partits tradicionals siguin una fitxa dubtosa en el taulell de joc. Com deia l’Asimov, l’individu és intel·ligent, però la massa és idiota. Si ho portem al camp polític, diríem que l’individu pot ser independentista, però el partit difícilment ho serà.
Jugaran a l’ambigüitat fins l’últim moment. Potser els farà més mal que bé, jugar aquest joc. Però n’estic segur que és el que faran.
Ara de moment tenim feina amb les consultes. Que són una una bona eina. I s’ha aconseguit foragitar una mica els partits polítics. Però cal més. No ens podem deturar ara. No som ni a mig camí. Però portem una bona embranzida.
Ens ho hem de creure, som majors d’edat, sempre ho hem estat, i volem viure de forma autònoma. No volem viure amb aquella gent, no són casa nostra ! Volem ser país !
Força i visca la Terra !
novembre 14, 2009 a les 10:44 am
Joan Vives,
Vist el que diuen les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió és evident que cal cercar una llista amb gent diferent, ni polítics, ni militars ni capellans. Això dius.
No sé si els que dius estarien disposats, però…
El que si cal és intentar-ho ara.
Efectivament, Cruyff té com a feina que la selecció sigui coneguda i a fe de Déu que la farà.
novembre 14, 2009 a les 10:45 am
Gusi,
Les persones les veiem siguem enginyers o químics, tant és. Cert que caldrà que algú que conegui la psicologia social ajudaria molt. Cal vendre país.
No, una coalició no pot estar encapçalada per polítics. Ha de ser com Brussel•les el 7 de març, la gent i que sortirà a la premsa internacional.
Jo crec que si nosaltres ens ho creiem, tant és el que pensin els partits.
novembre 14, 2009 a les 12:18 pm
Enric Canela,
Queda clar que, segons les teves vivències personals –no pas una argumentació objectiva, com ho has expressat- Reagrupament no és “una plataforma unitària”.
És evident que no ho és. Però sí és cert que, utilitzant el nom de Reagrupament, l’associació pretenia, i encara ho pretén, arribar a aconseguir la unitat, la unió, o el reagrupament de tots els independentistes, amb l’objectiu d’assolir la majoria necessària al Parlament i declarar la independència de la nostra nació.
Tanmateix, cada vegada surten més veus – entre elles, V. Sanchis a l’AVUI- obstinades a descobrir “punts febles” a Reagrupament i a considerar que es tracta d’un instrument insuficient per obtenir la “unitat” que ens fa falta.
En aquest cas, la solució que es dóna (descartant la iniciativa carreterista) per abastar la unitat desitjada és la creació de “La Gran Coalició”. Però em temo –i també em baso amb una intuïció personal- que, un cop constituït el nou ens, sortiran veus de qui sap on que s’encarregaran de trobar-li els seus “punts febles” i, a partir d’aquí, s’impulsarà la creació d’un nou grup que podria ser: “La Grandíssima Coalició”…
novembre 14, 2009 a les 12:19 pm
Voleu dir que són tants els que no creuen que Reagrupament és el punt de trobada de tots els independentistes? Qui són ? Ón són ? Què fan? A part del Sr.Enric i C.A. als quals respecto moltíssim, de veritat que no conec altres projectes.
Parlem d’unitat i de sumar i ja hi ha(comentari nº5)qui parla de deixar de banda al Sr. Carretero i el possa en el mateix sac que en Mas o Puigcercós.
Així no anem bé, no anem bé.
novembre 14, 2009 a les 12:46 pm
“Apunteu-vos al meu grup del Facebook”. Noti’s la ironia.
novembre 14, 2009 a les 12:46 pm
Koll,
Com que estic educat en les ciències empíriques, no puc donar més que una opinió sobre un fet no demostrat.
És cert el que dius, però tinc massa dades a la mà que em diuen que no ho aconseguiran. No li vull buscar punts febles a Reagrupament tot i que els té. Puc coincidir amb moltes coses amb el que diu Sanchis, que com sabeu, està al costat de la Fundació Catalunya Oberta.
Per evitar el que dius, crec que la Gran Coalició hauria d’incorporar a tots els que es mouen, Reagrupament inclòs.
Segur que hi haurà qui dirà això, però molts menys.
novembre 14, 2009 a les 12:47 pm
Josep Maria Sala,
ÉS evident que en puc fer una llista. Si només fossin aquests cap problema. Jo no deixo de banda al Sr. Carretero. Ara mateix el canvio pel meu nom. Per a mi ell segueix sent unes de les persones amb les que cal comptar. Aporta molt i molt. Jo cerco afegir-hi el que li manca.
novembre 14, 2009 a les 12:50 pm
R,
No et segueixo, ho sento. Si ho dius per algun grup meu, t’equivoques. Si puc evitar-ho no penso ser en cap llista. Si no hi ha més remei m’agradaria anar ben endarrere.
novembre 14, 2009 a les 12:56 pm
“Solidaritat Independentista” (SI), és el nom que proposes per la coalició?
novembre 14, 2009 a les 1:03 pm
Enric, entenc que no em segueixis. Jo tampoc et segueixo, perquè no tinc compte al FaceBook. ;-)
novembre 14, 2009 a les 1:57 pm
Talaiotic,
Bé, és un nom que està bé, no?
novembre 14, 2009 a les 1:58 pm
R.,
Està bé, a mi només em serveis per relacions de caire independentista, de la resta passo bastant, tot i que sempre trobes algun vell conegut.
novembre 14, 2009 a les 3:28 pm
Enric,
Solidaritat Independentista (SI)és un bon nom, m’agrada, a demés que fixa’t que la sigla que conforma dona SI, un mot assertiu molt adient al cas…correu a enregistrar-ho abans que algú ho faci!! per si de cas ;).
Com sempre totalment coincident en el que escrius i declares, m’agrada veure que neix una sinergia d’esforços encaminada a aconseguir una coalició (SI), que aquest si que te el caire “d’una altra cosa” doncs de moment s’albira un moviment no organitzat com a partit tradicional i amb noms (se que no estan lligats però els esteu buscant) no polítics. També soc de la teva opinió que no cal deixar de banda tots els polítics, doncs noms com Joan Carretero, Rut Carandell, i alguns d’altres similars no perjudicarien la coalició i aportarien un plus de coneixements i relacions en el món polític i crec seria un greu error prescindir-ne. Per tant segurament la millor opció seria un mixte entre personalitats del mon professional i associatiu no polític i d’altres polítics i del mon associatiu polític, per que no cal enganyar-nos, en els països petis en coneixem tots, i hi han associacions no controlades per partits polítics i d’altres que si ho estan, per tant cada una al seu lloc i cada u pot tenir la seva quota de participació si juguem net, per fer una Coalició que funcioni les cartes s’han de posar boca amunt i ningú ha d’amagar-se un as a la màniga, juguem amb l’avantatge que com que la partida és encetada ja fa molt de temps tots sabem on son els asos, i prescindint de trilers que poden intentar fer beure al galet a qui no segueix el mon de la nostra política, cada cop a menys gent però, podrem arribar lluny. Per tant a la Gran Coalició tots hi poden i deuen tenir el seu lloc excepte els trilers de la política que ja tots coneixem i no cal nomenar-los, i estic ben segur que en això també estem d’acord.
Moltes gràcies Enric pel teu esforç i la teva dedicació a la causa, el teu senderi i equilibri ens fa molt de bé a tots i ens ajuda a centrar-nos les nostres, a voltes, arrauxades opinions. Llegir-te i reflexionar sobre els teus escrits és un veritable plaer tant personal com intel·lectual, moltes gràcies.
Visca la Pàtria
novembre 14, 2009 a les 3:36 pm
Estic segur que hi ha moltes coses que se m’escapen.
Jo que no disposo de “fets empírics” per fonamentar la meva opinió sobre la validesa o invalidesa de Reagrupament o, d’altra banda, la validesa o invalidesa de la Gran Coalició, estic a punt d’estripar les meves cartes com a votant, desadherir-me de Reagrupament i abstenir-me de votar a les properes eleccions, que em sembla que seran com sempre “autonòmiques”. Malauradament!
Ho sento, però no acabo d’entendre com els components d’una associació que ha pres la iniciativa d’agrupar tots els independentistes, individualment i col•lectivament, i que tingui com a objectiu comú assolir la independència, se’ls pugui dir tranquil•lament : “Ho sentim, nois, vosaltres sou molt bona gent, en Carretero és una persona molt valuosa, però tenim “a la mà massa dades” que ens donen constància que no aconseguireu el que us proposeu. Per tant, només us serà possible agrupar una part dels independentistes. La totalitat serà l’exclusiva de la Gran Coalició. No obstant això, podeu estar tranquils perquè amb molt de gust us acceptarem en el nostre gran grup.”
Tothom sap que Reagrupament parteix d’una petita estructura de gent procedent d’ERC –no cal amagar-ho- i que ha integrat gent procedent d’altre opcions polítiques, fins a consolidar-se amb una Assemblea General. Em sembla que l’estructura és prou fonamentada i que es va eixamplant. Però, per molt que es consolidi s’acabarà desfent-se si contínuament es dubta de la seva capacitat de reagrupar independentisme.
Jo suposo que la Gran Coalició té (ara i aquí) dades empíriques suficients per constatar que es pot formar una estructura suficientment sòlida per afrontar un repte que Reagrupament no resoldrà mai (?) positivament. Si aquestes dades existeixen realment, per què no es fan saber? Potser així s’aconseguiria que Reagrupament en bloc s’adherís a un projecte del qual jo només en conec l’enunciat.
No hi ha cap dubte que darrere, tant de Reagrupament com de la Gran Coalició, hi ha persones posseïdores d’un gran entusiasme; però si parlem d’estructures que tinguin com a funció unir o reagrupar per tal d’obtenir una majoria parlamentària independentista, jo només en veig una.
novembre 14, 2009 a les 4:06 pm
Jo realment flipo. Esperava que Reagrupament es trobés amb tots els entrebancs del món per part de l’espanyolisme per tirar endavant. Però per part d’independentistes? Realment aquest país fa pena. Som el pitjor exemple d’una colònia, dividits i malfiats.
Ho sento Canela, però tot allò que dius representa una manera antiga i FRACASSADA (això és el més greu) de fer política. La manera antiga són coalicions de sigles en base a llocs a les llistes… i ja sabem com acaben: cada sector està més pendent d’assolir el poder que de L’OBJECTIU.
Reagrupament és una UNIÓ DE PERSONES, i els càrrecs i llistes s’elaboren en llistes obertes. És a dir, de manera impecablement democràtica. ¿Coneixes algú que hagi criticat l’elecció de la junta directiva de Reagrupament? Doncs si no hagués estat triada en llistes obertes tothom l’hauria pogut criticar i dir-hi la seva (ja tindríem el primer conflicte).
També una actitud antiga és això de dir “Si no tinc la meva quota, no m’hi sumo”. Saps per què la gent s’apunta a Reagrupament? Perquè volen que LES COSES PASSIN, no per ser-ne el protagonista. A veure si alguns ho poseu en pràctica. Ja et vaig dir un cop que la millor manera de fer transversal Reagrupament és sumar-s’hi. Com han fet en Josep M. Fonollosa (amb el seu excorrent de CDC), els nois de Catalunya Estat Lliure (també ex-CDC), els del Partit Republicà Català… i tots ells S’HAN SOTMÈS A LES LLISTES OBERTES. Han estat valents! Alguns han tingut premi (Enric Granados de CEL i Carles Bonaventura del PRC) i d’altres no (Fonollosa). Però ningú no pot queixar-se’n, perquè les llistes obertes són radicalment democràtiques.
Per tot això, dono suport a Reagrupament, perquè més enllà de l’ideari són una manera nova, fresca i transparent de fer política. Altres anhelen “pactes de sofà” per pujar-se al carro i tenen PÀNIC a les llistes obertes. Per què? Perquè són quatre gats (i que consti que jo hauria votat en Canela i l’Espot a l’assemblea de Reagrupament).
Per cert, mentre aquí alguns es fan palles amb “La Gran Coalició”, Reagrupament està fent 2-3 actes per setmana per arrossegar gent, és a dir vots. I en Carretero s’està donant autèntiques pallisses amb el seu cotxe, recorrent el país i tornant de matinada a Puigcerdà.
Quin país més trist, més caïnita i més lamentable. Però tot i això el tirarem endavant. Malgrat alguns.
novembre 14, 2009 a les 5:02 pm
Esclar que sí, la fruita està madurant i cada cop som més! És qüestió de temps ser majoria, ara el que cal és saber explicar els beneficis de la independència i saber transmetre que tots hi tenim cabuda
novembre 14, 2009 a les 5:23 pm
Ja us aviso que, si mai feu la Gran Coalició, muntaré una plataforma independentista unipersonal (jo) i diré que no sou prou “transversals” perquè no acolliu totes les plataformes (us falta la meva!). Per tant, caldrà una “Grandíssima Coalició” a la qual només m’hi sumaré si tinc un lloc preferent a les llistes. Mentrestant, em dedicaré a esperar i a fer escrits promovent la idea mentre els altres penquen. És tan còmode!
novembre 14, 2009 a les 5:34 pm
SI, és un bon nom el de Solidaritat Independentista. Evoca la Solidaritat Catalana de principis de segle, o més recentment la Solidarnosc polonesa. També m’he fixat en les sigles com fa en Joan P., i poden donar prou joc si finalment aquest és l’escollit.
novembre 14, 2009 a les 5:46 pm
Un comentari. Us estava llegint i voldria comentar quelcom. La cosa s’ha anat de mare, no sé molt bé perquè. Vagi per endavant que no vull atacar a ningú ni faig el post pensant en si algú a dit quelcom.
Anem a pams. Si llegim la ponència política, llegirem algunes coses interessants
1.- Sobre una candidatura transversal, en el punt 4.1.a ja es parla d’una candidatura transversal. Una candidatura transversal vol dir un conjunt de diferents elements (partits s’entén) amb un mateix objectiu. ERGO : S’hi anirà plegats. Molt probablement els altres partits tindran al seu ideari polític una declaració similar. Quin és el problema ? Sembla com si Reagrupament volgués absorbir els altres partits.
2.- En el punt 4.2a declara que R donarà suport a una candidatura unitària. Sempre i quan accepti el que es diu a la seva ponència (personalment no és res difícil d’acceptar per un independentista) i que a més accepti les llistes obertes.
Hom podria sentir-se condicionat pel punt 4.2a. Però ho mirem malament. El punt 4.2a no diu que per fer una candidatura cal acceptar tot allò que s’hi diu, simplement el punt 4.2a diu que per a que Reagrupament hi doni suport, la coalició ha d’acceptar aquests punts. Res més. Crec que es mira des del cantó equivocat. A més l’ideari tampoc és res que un independentista no pugui acceptar (crec jo).
El que tampoc diu el punt 4.2a és que la coalició hagi d’acceptar NOMÉS el que diu l’ideari polític per a que Reagrupament hi doni suport. No sé si m’explico. El que no pot passar és que l’ideari de la coalició vagi en contra del que diu Reagrupament, en aquest cas Reagrupament no hi donarà suport. Això és el que diu el punt 4.2a.
I res no em sembla més lògic que demanar unes condicions. No volen tornar a repetir el que han fet alguns partits (més d’un) en el passat, fent pactes diguem ‘contranatura’ (perdoneu l’adjectiu, ja m’enteneu).
Així doncs, Reagrupament és un bon element. Així ho crec. Quina organització independentista pot tenir un ideari allunyat del de Reagrupament, que és prou senzill ?
Fins aquí tot el que està en el paper.
Ara anem a la pràctica.
Que tot sol Reagrupament no se’n sortirà. Ja ho sabem això ! I que Reagrupament té mancances, també ho sabem. No m’ha dit res nou en Sanchis (llevat de la seva opinió personal sobre que de vegades el tema Reagrupament el cansa, no afegiré la meva opinió personal, ja que sobre això no aporto res).
El que no puc entendre és que si Reagrupament vol la unitat i si hi ha més organitzacions que volen la unitat, el resultat no hauria de ser encara MÉS UNITAT ? No puc entendre que sumar positiu més positiu doni negatiu. És un cas d’estudi pels matemàtics, l’operació suma d’independentistes dona negatiu en sumar dos positius.
Insisteixo perquè crec que és important. No sé que fan els altres, ni sé que fa Reagrupament. Només sé que cal que tothom es truqui i preguntar-se ‘vols anar per la independència ?’. I res més. I si això ja s’ha donat i ha fallat, anem a la muntanya o a la platja i pleguem d’una vegada.
Si ens perd l’estètica, si ens perd la calculadora o si anem patint per si l’altre té més segons de tele. Si aquesta mena de coses passen, no anirem enlloc.
Els apanyols si que ho saben fer això. Varen pactar a Euskadi. Ho estan fent a Madriz ara mateix (mireu lo del TC, els ha faltat temps). No sé com prenen les decisions del que cal fer. No sé si ho fan per ratios de vot o com ho fan. Però a fe de Déu que ho estan fent. En canvi nosaltres només anem patint pel que diu aquell o l’altre.
Insisteixo, els apanyols van junts quan els interessa. Per què nassos nosaltres som incapaços de fer-ho ? Oblidem-nos de si aquell ha fet això o l’altre ha fet allò. Anem PLEGATS. I ho dic tant per Reagrupament com per la resta.
Insisteixo un cop més, sumar dos independentistes no pot donar negatiu. I això està passant. No sé de qui és la culpa, ni ho vull saber. Però a mi m’entristeix.
Si sumem, guanyem nois !
Força i Visca la Terra !
novembre 14, 2009 a les 5:58 pm
Gusi: anar “PLEGATS”, qui? Qui és “la resta”?
novembre 14, 2009 a les 6:02 pm
Tothom per aquí ho sap que Reagrupament va néixer i treballa per ser el mateix que voldria ser “Gran Coalició”, una força independentista transversal guanyadora. Però hi ha un grupet que s’entesta en dir que no vol sumar-se a Reagrupament perquè és massa d’esquerres i que cal fer quelcom més transversal (?!), altres diuen que no s’hi poden sumar perquè és massa de dretes. Aquests dos grups doncs sense proposar-s’ho es desautoritzen entre ells. Però en el fons el problema no és aquest. Reagrupament ja podria tenir un altre nom, un altre líder, o haver nascut de diferent manera, sempre hi hauria qui per causes que no tinc clares, estaria disposat a intentar portar la contraria, encara que sigui amb el risc de dividir precisament en nom de la unitat. Sempre he defensat que tothom és lliure de fer i pensar el que es vulgui en política i qüestions nacionals. Però jo ho sento, però és que no em puc creure que certes maniobres siguin només en pro de la causa. M’ha semblat llegir algun Reagrupat desanimat per aquest tema, només voldria recordar-li que al final, el que compta són les persones treballant per una causa. Comarca a comarca, districte per districte, poble a poble, família a família. És això l’important, i no només el fet de prémer un botó que comporta donar suport a quelcom que la majoria ni s’han llegit. És més, en certa manera crec que no és dolent que existeixi aquesta nova competència que permetrà visualitzar, posar tothom al seu lloc, i treballar encara amb més força. És la meva opinió. També vull dir que si hipotèticament m’equivoco, i surt una opció independentista més forta i transversal que Reagrupament, no dubtaré en donar-li suport, doncs entre tots no hem d’oblidar quin és l’objectiu de la nostra lluita.
novembre 14, 2009 a les 6:05 pm
Moltes gràcies Enric per la llum que ens dones en els teus articles.
Però, ara, em faig moltes preguntes: Convergència tornarà els diners al Palau? Carretero entrarà en la Gran Coalició? Per què es critica Laporta dient-li que muts a la gàbia? El Tribunal Constitucional decidirà alguna cosa algun dia? Els del PP podran baixar del núvol en què naveguen? Algun dia s’acabaran les justificacions socialistes? Com els polítics prioritzaran Catalunya al seu partit?, etc…
Jo, sincerament, no conec altre camí millor a seguir que l’indicat per l’Enric Canela. Ell vol sumar adhesions sense ser capdavanter en el terreny polític. Llavors solament ens manca dirigents que posin en marxa el projecte ja establert. Tot arribarà perquè en una nació com la nostra hi ha de tot, gent per a totes les coses.
Amb fermesa, guanyarem l’Estat que tots volem.
novembre 14, 2009 a les 8:07 pm
Disculpeu que doni la meva opinió sobre el que escric més endavant, dient d’antuvi que no soc cap veu autoritzada i senzillament ho faig a títol individual i de fins ara espectador, doncs no estic Reagrupat i tampoc formo part de la Gran Coalició, per tant així us evito si algú no està interessat en la meva opinió que continuï llegint el llençol que m’ha sortit, us demano disculpes a tots però no he sabut extractar-ho millor.
Jo no entenc com gent que te la opció de Reagrupament (Reagrupada o no) no veu com una oportunitat de sumar el fet que aflori una nova opció que no surt amb la intenció de arrabassar-li res ni competir amb res sinó amb la intenció de sumar forces amb el que ja hi ha (Reagrupament, CA, EC, etc), jo no donaria cap suport a una força que entrés en el mon independentista a dividir el vot, però se i veig que no es això en cap cas el que pretenen n’Enric Canela i els seus col·laboradors en llançar aquest projecte que jo sincerament crec que feia falta. Quan va néixer Reagrupament molts vam acollir amb alegria i satisfacció aquell projecte que pretenia aglutinar el mon independentista, uns s’hi van sumar, altres no vam fer-ho per diferents motius (els meus ja els he expressat amb anterioritat) però mai he renunciat a recolzar públicament el projecte de Reagrupament malgrat l’hi hagi fet quan he cregut oportú les meves crítiques, però els considero “uns dels meus” com EC, CA i tants d’altres (alguns d’aquests “altres” potser no passen de deu o dotze organitzats però segueixen sent “dels meus” i per això tan importants com els demés). Perdoneu però crec que us ho mireu malament, quan surti un nou grup independentista organitzat, el que s’ha de fer és donar-li la benvinguda i immediatament intentar esbrinar que fa falta per eixamplar la unitat, en comptes de rebre’l com un possible enemic i segregador de vots, malgrat aquest nou grup hagi declarat desitjar la unitat. Els de Reagrupament no podeu pretendre que se sumi tothom al vostre projecte exigint-li i pràcticament obligant-lo a fondre’s amb vosaltres sinó serà considerat disgregador immediatament per vosaltres, això no és gens just, ni patriòtic, ni molt menys generós, i no havíem quedat que el nou moviment havia de ser: obert, generós i patriòtic?. Perdoneu-me però actuant d’aquesta manera poc favor li feu al vostre moviment, fixeu-vos en que cap dels líders de Reagrupament ha fet ni un sol gest en contra de que surtin els grups que vulguin, ni Joan Carretero, ni la Rut Carandell, ni en Josep Sort, ni cap altre que jo sàpiga. Ells saben molt bé que per molt que ho intentin no podran aglutinar mai el cent per cent dels vots independentistes i que mes endavant vindrà el moment de posar-se d’acord i llavors veurem que en surt, però mentre tant cada u a treballar per allò que considera millor per al nostre país i si pot ser no posar-nos pals a les rodes entre nosaltres.
Alguns de vosaltres recordareu que pocs dies després de presentar-se Reagrupament va intentar sorgir un moviment copiat, calcat i clarament dirigit a desactivar la nova iniciativa des de cercles propers a “E” i jo vaig ser un dels que s’hi va enfrontar des de un primer moment des d’aquest mateix Bloc, doncs es veia clara la jugada, i creieu-me que ara faria el mateix si pensés que cal, però avui, per a mi, això no es en absolut el mateix, aquesta iniciativa no surt per perjudicar Reagrupament ni molt menys per desactivar-la, sinó tan sols per complementar-la. Em consta que això s’hagués pogut presentar abans, però intueixo que s’han esperat a fer-ho ara precisament per no trepitjar-se entre ells, aquest projecte és un projecte integrador, com Reagrupament, però amb la diferencia que no pretén que ningú que s’hi desitgi sumar es fongui dins sinó que pot perfectament conservar la pròpia identitat com a grup organitzat, que és precisament una de les coses que jo l’he trobat a faltar a Reagrupament i potser una de les coses que han impedit que pogués aglutinar més sensibilitats al seu voltant. Reagrupament entenc que és una associació que pretén anar-se enfortint i deixa per mes endavant el fet de formar part d’una coalició, formar partit propi o llista electoral, però com sigui ara aquesta no es la seva prioritat i ha decidit lliurement treballar de cara endins organitzativament i donant-se a conèixer l’exterior, llavors quin problema hi ha si algú decideix anar formant una coalició a la que mes endavant podrà afegir-se Reagrupament si així ho desitja? O es que el problema és que aquesta coalició no està creada i organitzada des de el mateix Reagrupament?, Reagrupament fins ara no ha treballat amb massa força per crear coalició, doncs quin problema hi ha en que algú altra ho faci?. Penseu-s’ho bé doncs penso que només mireu el mon independentista des de l’òptica d’una opció sense tenir en compte les demès i aquest és el gran mal que vosaltres mateixos critiqueu.
Amb afecte i camaraderia.
Joan P.
novembre 14, 2009 a les 8:09 pm
Gusi, et preguntes que si els espanyols van plegats quan els interessa perque nosaltres no. Es un tema interessant. Hi ha una consciencia nacional, de segles, vet-ho aqui. Una consciencia que no va més enllà de tres o quatre punts, i per això l’Estat Espanyol no acaba de funcionar mai bé, però es un acord, i es, podriem dir, “etern i inmutable”. Amb un parell de converses telefoniques s’arreglen els desacords si hi ha un interés comú de per sobre.
Això manca aqui. Manca un nucli nacional que amb quatre trucades es posi d’acord. L’interés comú no prevaleix, sino cadaescú defensa la seva esfera de poder. La Generalitat es un ens polític i administratiu, no un ens nacional. Els altres grans ens del país, empresarials, sindicats, esglesia, etc… defensen els seus propis interesos i no tenen connexió amb un ens hipotetic superior del país, i si el tenen amb l’estat central i els poders centrals, que es qui remena les cireres.
Per això a Catalunya no hi ha nació, i sense nació no es d’esperar que hi hagin interessos nacionals, digui el que digui l’Estatut. Es pura retórica, perque sense sobirania plena no hi ha nació, es a dir, no pot formarse. La nació està per construir a partir de la confluencia dels interessos individuals de la gent, o almenys d’una part destacada de la gent. Crec que estem en el camí, però calen moltes altres incorporacions decidides de veritat des de tots els ambits de la societat.
novembre 14, 2009 a les 8:37 pm
Aniol, no caiguem en el pessimisme. Jo entenc que ni l’Enric ni altres volen cap mal a Reagrupament, simplement analitzen la situació de manera diferent a com ho fa alguna de la gent que ha entrat a Reagrupament.
Això en si mateix ni és bo ni és dolent, tot depèn de l’encert d’uns i altres. Hem de ser flexibles i acceptar les aportacions de tots si van en la línia de propulsar la independència al proper Parlament, i no tinc cap dubte que és l’objectiu compartit per Reagrupament, per l’Enric Canela i per molts altres.
Entenc que tenint una il·lusió pel projecte de Reagrupament, que altra gent s’estigui plantejant eines o procediments diferents i que no passen al 100% per Reagrupament pot desil·lusionar una mica, però hem de ser capaços de no veure això com a atacs (perquè de cap manera ho són), sinó com a aportacions que venen de gent que no està a Reagrupament però que té el mateix objectiu que Reagrupament (i repeteixo, si no estan a Rcat és perquè creuen que així contribueixen més a l’objectiu compartit, per tant això no t’hauria de desil·lusionar sinó tot al contrari, perquè també hi ha gent fora de Reagrupament que va en una línia similar).
Jo estic convençut que una candidatura tipus Solidaritat Independentista d’espectre molt ampli pot treure millors resultats que Reagrupament per si sol. Les coses són complexes però no ens hem de desanimar, amunt els ànims!
novembre 14, 2009 a les 8:45 pm
#26 Joan P. Partim del següent axioma : “tots els grups independentistes cerquen la unitat”
Amb aquest axioma, estic d’acord amb la primera part del que exposes. Reagrupament no ha de tenir cap por si apareix cap altra opció independentista. Totalment d’acord en aquest punt.
Crec a més que Reagrupament no cerca absorbir ningú (tal i com exposo en el post #23) llegint la seva ponència política.
Pel que jo sé, Reagrupament cerca la unitat, com ho fa n’Enric i d’altres (i personalment des d’aquí jo els agraeixo a tots l’esforç que fan).
El que també entenc és que Reagrupament miri de plantejar alguns aspectes de la coalició. És a dir, Reagrupament diu : “si voleu que jo hi entri, la coalició ha d’estar d’ACORD en aquest aquests punts)”. Jo no he vist (que algú em digui si vaig errat) a la seva ponència que la coalició no pugui tenir més ideari que el que té reagrupament. Reagrupament hi entrarà si un subconjunt de l’ideari de la coalició és el seu ideari.
Per què crec que això és així ? Doncs perquè sinó E(exERC) amb l’ideari actual s’hi podria sumar. El seu ideari diu unes coses però el que fan no encaixa amb l’ideari. Un partit no pot negociar un espoli fiscal.
El que crec que deu ser el problema de tot plegat és l’últim paràgraf del punt 4.2a. Aquesta deu ser la font dels problemes.
Tot això és opinió meva, m’ho faig jo sol.
Però vaja, que no entenc com dos independentistes sumats s’anul·len. Com dues càrregues elèctriques. No ho entenc. Amb l’axioma que hem dit al principi, no hi hauria d’haver problemes. Si dos grups cerquen la unitat (Reagrupament per una banda i la Coalició per l’altre) algú pot pensar que hi hauria d’haver problemes ?
Esperem que la coalició i l’últim paràgraf del 4.2a puguin encaixar. La coalició és molt important i no podem deixar passar aquest moment. I Reagrupament també és molt important.
Per defensar la independència i la regeneració. No crec que cap independentista hi estigui en contra.
Personalment, espero que tothom es posi d’acord. I que els partits catalans actuals també s’hi apuntin i deixin la calculadora a casa per anar a l’únic objectiu important.
Força i visca la Terra !
novembre 14, 2009 a les 8:53 pm
Joan P.,
Totalment d’acord, voldria de tot cor que una coalició comptes amb aquestes persones. Mai no treballaria en contra. Crec, però, com deia, que no es poden tancar portes i crec que s’han d’obrir a anar junts tothom. Molta gent vol una coalició sense integrar-se en res. Espero que ho aconseguim.
I la idea del Si no és meva, un bon amic la va promoure i vull que ell hi sigui. No dic res més per no trair la confiança.
Gràcies a tu per les paraules i el suport.
novembre 14, 2009 a les 8:54 pm
Koll,
Espero que quan arribi el moment ni tu ni jo veiem les eleccions com a autonòmiques. Si fos així hauríem fracassat tots.
Avui mateix he coincidit amb un grup de persones que porten molts més anys que jo treballant de debò per la independència i demanen el que jo estic demanant. Són dades reals. Contra el que la gent sent i pensa no es pot lluitar.
Tot demana el seu temps i alguns pensem que els fets s’han d’encadenar. La faula de la tortuga i la llebre. D’aquí a l’abril passaran moltes coses que modificaran els escenaris. Esperem que tots estiguem junts per afrontar la gran batalla.
novembre 14, 2009 a les 8:54 pm
Aniol,
Lamento discrepar absolutament. Jo dic el que veig. Si ho veiés diferent ho diria. No penso discutir el que és Reagrupament, m’és absolutament igual. Un no és el que creu que és, tampoc és exactament com el veuen. Les coses són més complicades, deixem que el temps posi cada cosa al seu lloc. Jo no tinc el més mínim inconvenient en rectificar si arriba el cas, però no ha arribat.
Respecto el que han fet Fonollosa, Granados i altres, bons amics, però no hi coincideixo.
No discuteixo en absolut el que és Reagrupament, fresc, nou, etc. Simplement, hi ha món fora.
Caïnita no, caïnita és si vas en contra, si jo vull anar-hi al costat no en contra, hi ha algun mal?
El problema a vegades és l’ansietat.
novembre 14, 2009 a les 8:54 pm
Joan P., el problema és de concepte. Com tu, jo també penso el que penso en clau patriòtica, i tinc la meva estratègia preferida, que no és la teva. O sigui, coincidim en els objectius finals, però no en l’estratègia. És obvi que en el moment de fer llistes, és millor formar una llista unitària independentista transversal, i no vàries. En aquest sentit, jo estic totalment a favor del concepte coalició, res a dir, ja que una coalició potser una bona eina segons les circumstàncies. Com per exemple varis partits que presentats en coalició poden fer possible una majoria molt millor que per separat, però que jo sàpiga avui no hi ha cap partit independentista transversal amb possibilitats d’entrar al parlament, per tant avui no veig cap coalició, però no nego que pugui ser útil un dia el concepte de coalició com a eina. El que ja no estic tan d’acord, és crear ara un projecte concret amb marca “Gran coalició”, que prentén fer el mateix que Reagrupament, impulsat justament pels que tot i tenir el mateix discurs que Reagrupament, no s’hi han volgut sumar. I bé, segons els seus impulsors, és clar fer-ho millor que Reagrupament. Però això últim, com diu en Canela al seu escrit d’avui, no és objectiu, és subjectiu. Perquè a mi i a tots els milers de persones que recolzen Reagrupament, ens sembla millor l’estratègia de Reagrupament per aplegar independentistes, precisament sense necessitat de fondre’s-hi. En aquest sentit, també observo com contínuament els impulsors del projecte “Gran Coalició”, acostumen a repetir sistemàticament que Reagrupament és o serà un partit tancat entre d’altres, en contraposició a les intencions de Reagrupament, que des del principi són les mateixes que “Gran coalició”: Aplegar el màxim nombre d’independentistes amb la màxima transversalitat possible. Es pot estar de bona fe d’acord o no amb l’estratègia de Reagrupament, però canviar-li les seves intencions des de fora, és el que em sembla com a mínim qüestionable. Si algú creu que Reagrupament ha fracassat en les seves intencions i pretén crear un altre projecte semblant però diferent, doncs és molt lliure de intentar-ho. Però si us plau, no manipulem, Reagrupament és el que els seus líders i la seva ponència aprovada, diuen que és, i no és una altra cosa, com intenten vendre els impulsors del projecte “Gran coalició”.
novembre 14, 2009 a les 8:55 pm
Talaiòtic ,
Si, és la idea, que no és meva.
novembre 14, 2009 a les 8:57 pm
Gusi,
Poc puc afegir al que tu dius. Tens raó
novembre 14, 2009 a les 8:59 pm
Jordi Casadevall,
Espero que estiguem en el mateix grup i votant a la mateixa llista. I amb tota la gent de Reagrupament. Poc més puc dir sobre el que vull. Ah! I jo simplement hi dono suport.
novembre 14, 2009 a les 9:00 pm
Bernat,
Gràcies. Jo crec que sortiran les pesones que donaran la cara. Uns donant suport, altres a la llista, la que sigui. Amb el suport de tot l’independentisme. Gairebé ningú ha de sentir que no hi és. L’objectiu, la independència.
novembre 14, 2009 a les 9:05 pm
Joan P.,
Jo tampoc he vist cap moviment de Reagrupament contra ningú que estigui a favor de la independència. Intenten sumar el màxim d’adhesions i fan molt bé. És el que han de fer. Quan més forts siguin millor ens anirà a tots. Jo no he escrit ni una línia en contra de Reagrupament.
Aviat serem, entre tots, un grup invencible.
novembre 14, 2009 a les 9:06 pm
Xavi,
D’acord amb el que dius. A més, jo he dit més d’un cop que si l’opció resultant és Reagrupament i els partits actuals, votaré Reagrupament. El que espero és votar alguna cosa més gran i potent encara, en la que hi sigui Reagrupament.
novembre 14, 2009 a les 9:10 pm
Jordi Casadevall,
No es tracta de creure si Reagrupament ha fracassat o no. No ha fracassat. Es vulgui o no té un “target” i i el treballa bé, però de cap manera arriba a tothom. Per què? Molt subjectiu, però és així. Podem ampliar el “target” d’alguna manera. Si podem, ho hem de fer. Altrament ens quedem com estem.
novembre 14, 2009 a les 9:22 pm
Lluís,
He recuperat el teu comentari que havia quedat en moderació.
Si, poc a poc. Deixem que passin les consultes del dia 13. Les coses se succeiran fins el dia de les eleccions i cada dia serem més forts i farem pinya.
novembre 14, 2009 a les 9:23 pm
Berenguer,
He recuperat el teu comentari que havia quedat en moderació.
T’agraeixo l’avís. Perfecte si vol promoure la Grandíssima Coalició. Em temo que t’equivoques respecte al que pensem els altre. Jo no jutjo el que tu penses, no jutgis tu les intencions dels altres, si més no les meves.
Jo no sé si tu descanses molt o treballes per la independència, per tant no opino. Jo hi dedico algunes hores. Igual hem coincidit en els actes que s’han fet.
Insisteixo no facis judicis temeraris sobre els altres. La democràcia, entre altres coses, obliga ha de respectar la lliure opció de cadascú. La meva opció és diferent de la teva, jo no et condiciono.
novembre 14, 2009 a les 9:24 pm
Galdric
He recuperat el teu comentari que havia quedat en moderació.
Hi ha grups que no han fet cap gest públic de suport i integració. Nomé shan dit que volen la independència i esperen.
novembre 14, 2009 a les 9:25 pm
Raoliver9
He recuperat el teu comentari que havia quedat en moderació.
Si, manca acord. Quan gent significada que està silenci, guaitant, s’hi sumi. Es pronunciï, donarem un pas de gegant.
novembre 14, 2009 a les 9:25 pm
Gusi 28,
Jo crec que la font dels problemes pot raure en que Reagrupament va decidir donar prioritat a eixamplar-se com a associació i ha posat tots els ous al mateix cistell, sense pràcticament posar èmfasi en anar captant voluntats que de moment no els hi eren propícies per diversos motius. Crec que la gent que va gestionar primer Reagrupament va fer una decisió estratègica que no es criticable però potser hagués valgut la pena esmerçar més esforços en dialogar un xic més amb d’altres opcions i no a les primeres de canvi prendre la decisió que “quan vulguin ja vindran”, per que pot succeir que no vinguin mai. El “nosaltres estem oberts a tothom però no esperarem a ningú” d’en Joan Carretero potser no és el mes encertat doncs comporta un punt de prepotència que no ajuda gens a que els que ens son crítics s’ens acostin més endavant, probablement ho digui per donar a entendre que no s’aturaran per res, però no ajuda gens a sumar voluntats, no és una frase gens afortunada a la meva manera de veure i això és només un indici, però ens pot fer veure on rau el problema. Penso que en el mon independentista qui es creu més fort és qui més ha d’obrir el braços als demés i aturar-se un xic si cal per tal de sumar voluntats. També és una opinió molt personal.
Per altra banda, com ja he dit, penso que Solidaritat Independentista serà un complement al treball fet per Reagrupament fins ara (un bon treball per que no dir-ho) i pot avançar en la tasca de sumar voluntats, tinc prou confiança en els líders d’ambdós grups per pensar que això no es convertirà en una competició entre ambdós i sabran trobar el punt de col.laboració desitjat.
Salutacions cordials
novembre 14, 2009 a les 9:43 pm
#48 estic d’acord en el que dius sobre la declaració d’en Carretero. Probablement l’últim paràgraf de l’article 4.2a de la ponència política sigui un reflex d’aquest comentari.
I crec que és la font del problema.
Com comentes el més gran és el que més ha d’obrir els braços. El més gran ha de cedir. Però és que a més, els partits/organitzacions no es juguen res personal. Ens juguem TOTS la independència. I amb uns objectius tant senzills ha de ser MOLT fàcil crear un espai i cedir marge per a que tothom s’hi senti còmode.
Regenerar la política i obtenir la independència. Res més. Qui no hi pot estar d’acord ?
Han de prevaldre els objectius. Tant per la banda del Reagrupament com per la resta. Els objectius són el que compta.
Força i visca la Terra !
novembre 14, 2009 a les 9:49 pm
Bon vespre catalans!!!!
El temps passa indefectiblement, i ara va arribant el temps de deixar les trinxeres per aplegar-nos al peu del Besegoda que és Terra de comú.
La Gran Coalició, a mi el nom m’està prou bé, de fet m’agrada més que SI, tanmateix no sembla primordial, i si voleu dir-ne SI doncs endavant.
Amic Canela, gràcies, però ara no et pots aturar, ep! no dic que et vulguis pas aturar, hem de seure a tothom a la taula de la Gran Coalició, i per això ens fas falta, comptem amb tu, com comptem amb tots els Independentistes.
Per Nadal hauria de visualitzar-se “l’obre”.
Si ho fem bé, en traurem un alt rendiment amb vots, amb representants que és el que necessitem.
Ah! Cap independentista va en contra de Reagrupament, a mi em sembla prou clar que hi estem absolutament a favor, endavant Carretero, compto amb tu.
Amic Enric, “es fa llarg esperar”, “la nit, es llarga la nit”, cal accelerar el procés, de fet, crec que coneixem prou bé el terreny per a on a de transitar, doncs accelerem, maldo per visualitzar la gran teulada de La Gran Coalició.
“Cucurricum dilatasti cor meum”, com, “gracies a que vares eixamplar-me el cor, he pogut fer camí”, ens cal generositat, si eixamplem el cor farem el camí sense problemes, perquè “els problemes”, ara per ara rauen en els nostres cors, nostres, de nosaltres, això és el que hem d’administrar amb intel•ligència, ho farem “a l a u r tz u du i n” (epigrafia Ibèrica recollida en un ostrakon del Empordà) en euskar “hala urtzi duina!”, en català “Com hi ha Déu gloriós”, perdoneu aquesta mena de transgressió, però necessitem el coratge de eixamplar el cor, el coratge de la generositat, pel País, pels nostres antecessors i els nostres descendents.
Nosaltres ho farem possible, nosaltres, gent del carrer, eixamplarem els nostres cors i ho farem possible, “hala urtzi duina!”, compto amb vosaltres catalans!
Ara Sumem-nos, ara guanyem la nostre Llibertat.
Cordialment vallfosca.
novembre 14, 2009 a les 9:59 pm
Vallfosca
De moment no ens aturem. Per Nadal hi haurà alguna cosa.
Ens aclapares amb cites. El meu llatí és de dos anys, en tenia 10 i 11.
Els teus ànims sempre són benvinguts
novembre 14, 2009 a les 10:09 pm
Seguint el missatge d’en Vallfosca sobre SI o Gran Coalició Independentista, hem decanto per la segona, ja que la gent ho entendrà més que no pas fer un joc de paraules i acronims.
GCI (gran Coalició Independentista), que al final per breviar tothom acabarà dient-l’hi la gran coalició.
Ara fa un moment he parlat al Facebook amb una amiga, la Isabel-Helena l’hi he fet un comentari:
“de vegades cal que una papallona mogui les ales en un racó del país, per qué en l’altre hi corri l’aire.”
Si totes les papellones del nostre país, es a dir nosaltres, els ciutadans anònims, movem prou fort les ales, els aires que correràn seràn de llibertat nacional, no ho dubteu.
Salut, força, independència i bon humor!!
Llarga vida a la Gran Coalició Independentista.
novembre 14, 2009 a les 10:10 pm
Jordi Casadevall 36,
Entenc les opinions, totes, com a subjectives, per això mateix son opinions, el que ja no se veure és on jo canvio les intencions de Reagrupament des de fora, per tant manipulo. Mira, jo tan sols opino pel que veig, pot dir-se per tant que la meva “opinió” és empírica i no pas teòrica que seria si opinés pel que diuen que faran, diuen que faran però encara no ho han fet, el que es objectiu és allò que s’ha fet, i a sobre s’ha fet i s’està fent bé que és eixamplar-se i enfortir-se i com ha dit també n’Enric Canela fan santament en fer-ho, i millor per tots quan més fort sigui Reagrupament, però el cert és que no s’han fet els mateixos esforços en crear paral·lelament una Coalició, només diuen que si es veu convenient la faran, però no parlen en absolut que es reserven dret d’exclusivitat sobre el tema, doncs crec que és aquesta la intenció. La independencia la fem entre tots (uns més que els altres per suposat) però entre tots i ningú té cap dret d’exclusivitat ni pot acusar a ningú de trepitjar-li el camp si no l’està conreant.
Jo no he dit en cap moment que Reagrupament sigui un “partit tancat” i com a tal hagi de coaligar-se, de moment el que hi ha és el que hi ha i el cert és que Reagrupament és una associació en la qual s’han integrat a títol personal persones provinents d’altres partits i organitzacions i “del carrer”, però de moment no te la estructura del que entenem per coalició de partits i associacions, si no es així que algú m’ho aclareixi, ni de moment ha fet cap moviment públic per començar a formar-la, llavors no veig on és el mal de que algú pretengui fer allò que Reagrupament diu que si s’escau farà però que no es compromet de cap manera a fer-ho, ni hi posa data, ni publica calendari, ni fa cap moviment públic que doni a entendre que comença a fer-ho. Fins ara el que s’ha vist és que posa molt d’èmfasi i treball en donar-se a conèixer i en reagrupar a quanta més gent millor, i molt bé que fa, però això es tot (i es molt doncs s’hi ha abocat amb totes les seves forces amb una tasca admirable i un esforç molt gran, sobre tot personal d’en Carretero que no pot ser a mes llocs a l’hora). Si he manipulat creieu-me que no hi ha hagut intenció, senzillament interpreto el que veig, potser erradament per que no tinc més informació que la que es veu publica i publicada.
Salut i Independència
novembre 14, 2009 a les 10:15 pm
Aclariment,
En el meu escrit 53 en un paragraf dic: “només diuen que si es veu convenient la faran, però no parlen en absolut que es reserven dret d’exclusivitat sobre el tema, doncs crec que és aquesta la intenció” i volia dir: “només diuen que si es veu convenient la faran, però no parlen en absolut que es reserven dret d’exclusivitat sobre el tema, doncs crec que NO és aquesta la intenció”. Perdoneu per la errada coses de no rellegir massa bé abans d’acceptar
novembre 14, 2009 a les 10:42 pm
Felicitats amic Canela per la seva intervenció a Bruseles. Aixi mateix Tothom te dret a opinar, pro crec que el Sr Joan Vives en el seu comentari nº 5 va equivocat, ja que escollí al Sr Laporta no crec que sigui un bon encert, ja que aquet Sr no es un bon atractiu per forma part de cap partit politic català
novembre 14, 2009 a les 10:58 pm
Jorfont 55, Perquè?
novembre 14, 2009 a les 11:18 pm
Sobre el comentari 5 d’en Vallfosca:
Tota aquesta gent han de ser-hi en una manera o altra, han de donar recolzament , han de significar-se, has de ser-hi sense complexos, i el nivell d’implicació ja el decidiran ells.
novembre 14, 2009 a les 11:21 pm
Sr Vallfosca, avui i fet un petit repas a aquet personatge,el historial del Sr Laporta no es molt edificant segons el meu pensar, amb trobareu al bloc “catalans reaccionem” sento servir-me del bloc del amic Canela per donar-vos una explicació.Salutacions.
novembre 14, 2009 a les 11:59 pm
Jorfont,
Moltes gràcies per la vostra felicitació.
novembre 15, 2009 a les 12:05 am
Sr jorfont, “l’estil” del senyor Laporta no s’adiu amb el meu, però tanmateix hi ha de ser, si volem la Independència és clar, si volem la Independència és millor que hi sigui que no al inrevés, sinó, per comptes de fer la Gran Coalició farem riure.
Cordialment.
novembre 15, 2009 a les 3:19 am
Bona nit a tothom:
Un detall. La gran coalició ha de ser una eina per arribar a un objectiu però no es l’objectiu. Ho assenyalo per que em sembla que correm el perill de posar el carro davant dels bous.
Dit ras i curt, RI ha nascut amb la vocació de ser l’espai de trobada dels independentistes que prioritzem el vector comú de la independència i la regeneració democràtica, per damunt de les preferències ideològiques personals i de grup. Dintre de RI hi ha gent ex ERC, CDC, UDC, PR, UNC, CEL… Es a dir, de tot l’espectre polític català; inclòsos algún company de PSC.
Pel que es llegeix, hi ha gent que no vol apuntar-se a RI i, en canvi, reclama la gran coalició. Us he de confessar que se’m fa dificil d’empassar. Com també se’m fa dificil d’empassar que grups, partits, plataformes i particulars que mai han estat capaços de col·ligar-se amb ningú reclamin ara una coalició dient, entre d’altres coses, que RI va a la seva bola.
M’ho haureu d’explicar, però m’ho haureu d’explicar molt be si voleu que cregui que va en serio.
Si no vaig equivocat, dintre de poc assistirem a la culpabilització de RI del fracàs de la coalició de part d’aquests que deia que mai han estat capaços de col·ligar-se amb ningú.
Ja veieu que avui no estic massa optimista; deu ser cosa de l’escalfament global. M’agradaria sobremanera estar equivocat, creieu-me.
Salut!
novembre 15, 2009 a les 3:31 am
S O L I D A R I T A T I N D E N D E N T I S T A 2 0 1 0
novembre 15, 2009 a les 7:50 am
Eduard Vivó 61,
Tens tota la raó, SI és una eina però no és l’objectiu,el que cal és que també tornis a l’oració per passiva i t’adonis que això també es aplicable a RI, EC, SiJ, PPD, SiP, etcètera tots els partits i organitzacions independentistes son una eina per arribar a la mateixa fi: la independència, i els socialistes al socialisme, i els liberals al liberalisme i així fins l’infinit…
Si això va seriosament o no hi va no caldrà que ens ho expliqui ningú, ja ho veurem al seu temps, de tota manera jo m’inclino a pensar que si que hi va, si més no per les persones que em consta que son al projecte com n’Enric Canela, la seriositat i rigor del qual per a mi es per sobre de qualsevol dubte, altra cosa serà si el suport que rep aquesta opció és més o menys ampli, i això no es res més que democracia a la qual tots hi estem subjectes quan a relacions polítiques toca.
Eduard, jo soc un dels que no m’he “volgut” apuntar a RI i en canvi reclamo la “Gran Coalició”, en canvi tu saps prou bé que no soc en absolut enemic de RI, ben al contrari moltes vegades he sortit a defensar-la d’atacs que considerava injustos, he assistit a actes (ens hem trobat en alguns), segueixo per Internet moltes de les seves presentacions arreu, coincideixo moltíssim amb la visió de país que te en Joan Carretero, simpatitzo amb Reagrupament sincerament, però no veig per cap lloc una coalició, ho sento però no esteu en la tasca de formar una coalició, esteu formant una associació tot el transversal que vulgueu (que ho és) i probablement formareu un partit, el qual ja veurem el transversal que sortirà (doncs encara no està format) però la tasca de formar coalició no la veig per cap lloc. Que dins de Reagrupament hi hagi gent d’ERC, PSC, CiU, UNC, CEL i etcètera no us converteix en Coalició, us converteix en associació transversal en lo social, però mai en coalició, doncs un no es coalitza amb si mateix sinó amb els demès. He defensat sempre la tasca que esteu fent a Reagrupament, us esteu enfortit i creant una bona eina per assolir la independència i probablement aconseguiu l’eina més important en quant a aportació humana de l’independentisme català, i això es bo per a tots. Perdoneu-me però l’atreviment de suggerir un consell que segurament no soc ningú per a donar a gent que aporta més que jo a l’alliberament del nostre país, però de totes maneres el deixo aquí per si pot ser de profit: la independencia s’haurà d’aconseguir amb l’esforç de “tots” els independentistes ja que no som prou per deixar de banda a ningú, no ens podem permetre aquest luxe, i per tant que algú pensi que només ell és l’eix i els demès han de jugar al seu joc indefectiblement, per a mi és un greu error, tots som necessaris i imprescindibles i entre tots ho aconseguirem, sense “tots” no farem res, no podem prescindir de ningú per molts esforços que això ens costi i per tant no és operatiu anar deixant gent vàlida a banda senzillament per que no comparteixen de principi algunes de les coses de Reagrupament. I aquesta és la tasca que entenc que desitja fer la Gran Coalició o SI, recollir totes aquelles sensibilitats del mon independentista que per una o altra raó no desitgen integrar-se dintre Reagrupament i en canvi desitgen col·laborar amb el seu esforç i participació a la independència de Catalunya. Reagrupament de moment no ha aconseguit aquest Front Ampli Nacional i entre tots l’hem d’aconseguir com sigui, es indispensable. A demés, com a inconformista essencial que soc, reivindico el meu dret i els dels demès a sentir-me part d’aquest moviment i crear els òrgans que decideixi sense la obligació de pertànyer a Reagrupament ni demanar-li permís, i a no ser criticat per això, només faltaria!!.
Visca la Pàtria
novembre 15, 2009 a les 9:38 am
Heu anomenat unes frases d’en Carretero:
– “quan vulguin ja vindran”.
– “nosaltres estem oberts a tothom però no esperarem a ningú”.
Però us n’heu oblidat, unes altres:
– “si demà surt un projecte millor, RCat desapareix i s’hi suma”.
– “si ho fem malament, ens fumeu fora d’una puntada”
Així, que foteu d’un punyetera vegada un millor projecte, i deixeu de dir que el fareu. Colla de pesats! Perquè de moment no sou res, i no hi ha manera de fotre-us una puntada de peu.
novembre 15, 2009 a les 9:49 am
R64, jo també t’estimo…
novembre 15, 2009 a les 9:49 am
Joan P.: “[Reagrupament] de moment no te la estructura del que entenem per coalició de partits i associacions”
És que molts no la volem, aquesta mena d’estructura. I de fet la història ens ha demostrat que és una estructura farragosa i ineficient. Vols una cosa com la PDD, “unió d’associacions”? Saps com va acabar? Escindida i als jutjats. I han perdut més energia en tot això que no pas en L’OBJECTIU.
Jo no vull un galliner on algú que representa una “associació” de 5 persones pugui vetar-ho tot. A mi l’estructura de Reagrupament em sembla fantàstica: unió DE PERSONES i no de sigles on les coses es fan de manera radicalment democràtica. Com ja he dit, hi ha gent que té pànic a les llistes obertes perquè només són 4 gats.
Jo passo de pensar en clau de política clàssica: “coalició de sigles en base a quotes i llocs a les llistes”. Ha! Mira com estan, encara CDC i UDC, perquè un dia, als anys 70, van pactar en base a quotes.
Reagrupament és una cosa molt diferent, per sort. I a molta gent li atrau justament això. No m’imagino com podríem parlar de “radicalitat democràtica” en una coalició en què les llistes electorals s’elaboressin en base a la “quota” de cadascú i no amb llistes obertes.
novembre 15, 2009 a les 10:24 am
sense estar reagrupat,estic totalmen d’acord amb el post 21 aniol,no acabo d’entendre masa els arguments per no reagruparse,penseu que s’ha d’arrivar a la gent i reagrupament te molta feina feta,al meu poble nomes soc jo que parlo de la gran coalicio..
una salutacio
novembre 15, 2009 a les 11:06 am
Crec que l’Aniol, en els seus comentaris 21 i 66, rebla el clau. Contraposar un conjunt de persones amb un objectiu final comú a sigles, plataformes, partits i més partits que no deixen veure més enllà d’aquest repartiment de quotes i ennuvola l’horitzó final, que és la Independència de Catalunya. A més, és una manera molt tendre de perdre el temps amb un estat, l’espanyol, que operativament li és molt senzill abatre aventures d’aquest tipus.
Molt èxit als catalans independentistes!
novembre 15, 2009 a les 11:16 am
Srs. de “Gran Coalició”, no patiu que si mai comenceu a caminar i a tenir èxit en els vostres primers objectius, abans de poder demostrar res, ja sortiran uns altres a dir que no ho feu o no ho fareu bé del tot, i que cal crear un altre projecte, potser “la gran coalició de coalicions”, perquè hi ha gent que no s’ha volgut sumar a “gran coalició”, però sí que es sumarien a la “gran coalició de coalicions”. I així na fent… És l’enèssima repetició del problema de l’independentisme Català, només que jo bastant innocentment pensava que ja havíem madurat. En fi, el temps posarà tothom al seu lloc, i jo personalment donaré suport a l’opció o opcions que més m’apropin al meu únic objectiu en tot aquest tema: tenir un estat Català. Demà no ho sé, però avui aquesta opció és Reagrupament, i no és gràcies a 4000 suports al Facebook precisament… Recordeu: Comarca a comarca, ciutat a ciutat, poble a poble, família a família, dretes, esquerres, petits i grans.
novembre 15, 2009 a les 11:45 am
Bon dia !
Crec que anem donant tombs a una cosa que ja està prou clara. No responc a ningú i faig el meu anàlisi particular sense fer referència a ningú (ni vull atacar a ningú, vaig per endavant).
Reagrupament és una gran eina. En aquest punt estem d’acord. Una eina no basada en quotes sinó en persones. I sense ideari polític més enllà de la independència de la nació i el canvi de model de funcionament polític. No crec que cap organització independentista es pugui sentir malament jugant amb aquests termes.
De totes maneres, la pròpia Reagrupament contempla una coalició de partits. Així ho diu el punt 4.2, i cito :
“L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics”
Així doncs, on està el problema ? Reagrupament admet que la gent s’hi adhereixi. Però és que a més Reagrupament es desapareixerà en obtenir la independència. De que tenim por ? A més si no volem afegir-nos DINTRE de Reagrupament, podem anar AGAFATS de la MÀ en una COALICIÓ.
Fins i tot en el cas de que la gent de Reagrupament continués en política un cop obtinguda la independència, això no hauria de ser problema, podem anar en coalició i compartir la possible glòria. Estic segur que hi haurà gent de les altres organitzacions que plegaran i altres continuaran. En aquest sentit no hi hauria d’haver problema. Havíem dit que la independència era el primer, no ?
Potser el problema és l’últim paràgraf del 4.2a, reconec que li he de donar un altre tomb a aquest paràgraf. Si és així, que surti i es digui clarament. Que es discuteixi i s’expliqui. Aquest paràgraf a mi el que m’indica és que Reagrupament vol ser ella mateixa la gran coalició. I entenc que per gent d’altres organitzacions això sigui avançar-se i deixar a la resta fora del projecte.
Així doncs, posem-nos d’acord. És Reagrupament la gran coalició o cal formar una gran coalició i que Reagrupament hi sigui ? Parlem-ne. No ens perdem en l’estètica.
Un cop fet aquest petit anàlisi de diumenge matí amb reflexió inclosa, un comentari :
Els partits apanyols es passen pel forro el que diuen les seves ponències polítiques. Pactaran amb qui calgui per mantenir la unió de la seva apanya infinita.
Si nosaltres ens perdem en l’estètica, no podrem maximitzar esforços.
Fem-ho fàcil. Tots junts, sense quotes i signant sobre paper que tots volem la independència i refer el model polític, que no volem fer política (bàsicament perquè no se’n pot fer i perquè encara que se’n pogués fer seria per gràcia de l’”estado apanyó” i això no ho volem. No a tot, llevat a l’estat català) i que quan siguem independents farem un punt i apart.
Que fins aquell moment tots units sense escletxes. Coherents. I més tard, llavors ja farem un altre cop política.
Jo hi signo ara mateix.
Visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 12:09 pm
Eduard 61,
Jo t’ho explico fàcilment.
RI diu que la gent ha de ser dins RI, la gent ha d’entrar a Reagrupmant per ser independentista, dels bons esclar!
La Gran Coalició Independentista o Solidaritat Independentista vol que la gent vagin units, un al costat de l’altre, sense imposar les seves normes., cadascú amb la seva ideosincràsia i les seves formes.
Aquesta és la gran diferència, Reagrupament parla de que la gent ha de ser dins i la gran Coalició de ser al costa, es a dir anar junt.
Aquesta diferència jo ja la vaig apendre en un capitol del “Barrio Sesamo”.
Joan P 63,
tens raó
la Gran coalició no va contra ningí que no sigui l’estat espanyol i els unionistes. Reagrupament te la sensació de que si no vas amb ells i la seva doctrina, vas contra ells, i tots sabem que aixó no és així.
Dins la gran Coalició hi ha gent de molts més a àmbits dels que te ara mateix Reagrupmanet, acull molts més grups i persones, però tot al seu temps, massa informació ajuda al enemic, que és Espanya, l’espanyolisme i els catalans unionistes.
R 64,
si que tens pressa, les coses ben fetes sempre és cuinen foc lent i amb llenya. no fotem la punyeta a ningú que no sigui l’estat espanol. Aquest és el nostre objectiu, canviar les regles del joc. Provocar un trencament dins el mon polític i fer que la gent entri en el debat, Unionistes o undependentistes, que som???
Aniol 66,
tu creus que en Macià va fer un Reagrupament o una Coalició??
Reagrupament te la mateixa estructura que ESquerra, assamblearia, és adir una versió 2.0 d’esquerra. Aixó no és ni pijor ni milloor, però ja està inventat.
Ajume 67,
de vegades ser sol, no vol dir tenir raó, que el ramat segueixi no vol dir que sapigui on va.
Jordi 68,
4000 suports a facebbok és el mateix que res de res. Que vols dir que tindriem 4000 vots?
LA suma fa la força, quan l’humanitat va começar a viure en petites societats estructurades va evolucionar. Si l’independentisme vol evolucionar, hem se spbrepasar els personalimes i les estructures tradicionals, hem de ser antisistems, hem de trencar el joc. Com podem trencar-lo?? Jugant amb complicitats, ensenyant les cartes als “amics” i fent-los trampes als enemics.
La gran Coalició és una eina per arribar a una finalitat, la independència i la seva gestió posterior en les negociacions amb l’estat espanyol.
Després cadascú a la seva, ja que l’ojectiu ja està complert.
La teva última part del discurs hem recorda alló que tant ens reperien a Esquerra, la batalla del tallat. Heu de convender al amic, al veí, ehu de ser a les associacions, als loocs on la gent us conegui. Aixó ens ho deia en Vendrell molt sovint i així ens alliçonaven. Per aixó penso que Reagrupament no és res nou, solemtn bones intencions i 4 o 5 parlamentàris si es presnta a les eleccions.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 15, 2009 a les 1:04 pm
Està ben clar que hi ha gent que se sent identificada amb Reagrupament i gent que no, alguns ho compartiu i altres no. Això és un fet, només cal llegir els comentaris, no d’avui només sinó de molts dies. O no?
Jo en cap moment intento convèncer a ningú. Fer proselitisme no forma part de la meva manera de ser.
Hi ha els que creiem que intentar fer una coalició és la millor manera i altres que dieu que no, que Reagrupament ja és això.
La cosa és ben senzilla, els que creiem que cal la coalició treballarem per fer-la i els que no, doncs no.
D’aquí unes setmanes sabrem que i a qui uneix la coalició. Si més no haurà tingut la virtut d’unir algunes persones o grups dispersos que ara no estan ni volen estar, per les raons que sigui, a Reagrupament. Poden passar dues coses, que el grup sigui petit o que sigui gran. En funció del que passi, farem. Jo opino que serà gran, si no ho és rectificaré i diré mireu, els que no veiem que Reagrupament sigui la solució i volen fer alguna altra cosa més àmplia som molt poquets.
Aleshores que faré jo? Evidentment no em senitiré fracassat perquè no va d’això, simplement que no tenia raó. Faré el que he dit sempre, votar el millor resultat de tot plegat que haurà estat Reagrupament.
Si tinguéssim raó. Convidaríem a Reagrupament, com he dit sempre a afegir-s’hi. No a integrar-se en res. Ells decidiran. Ben fàcil, no es tracta de discutir gaire. La cosa serà empírica. És com discutir si una bola pesa 100 g o 200 g. Fàcil, s’agafa i es pesa.
novembre 15, 2009 a les 2:42 pm
Perfecte, Enric Canela, ja m’agradarà veure com compteu els efectius que arrossegueu. Si, per exemple, aconseguiu algú de Sobirania i Progrés, a veure si us feu vostres les persones que van donar-hi suport omplint un formulari web. Molts d’aquests ja som a Reagrupament i vam donar les dades perquè simplement donem suport a qualsevol iniciativa semblant. Ara, no sé amb quina legitimitat parlaran en el nostre nom i demanaran un lloc a les llistes per aquest motiu. En fi, política clàssica: parlar en nom d’una “multitud”, però negar-se a que aquesta multitud et refrendi en llistes obertes.
novembre 15, 2009 a les 3:12 pm
Gusi:
El punt 4.2.a que cites diu que els candidats de RI que vagin a les llistes els escollirem els associats de RI en un procés de primàries. Evidentment, els candidats que vagin a les llistes per les altres organitzacions que formin la coalició seran escollits per aquestes organitzacions a dit o com aquestes organitzacions vulguin.
Nosaltres prediquem la regeneració democràtica i la exercim primer de tot de portes endins de RI. Si els altres escolleixen els seus candidats a dit o s’ho fan als “xinos” es cosa seva.
Salut!
novembre 15, 2009 a les 3:15 pm
És més perillós un beneit amic que un enemic.
L’enemic els veus venir, l’amic no i amb tota la seva bona voluntat t’arruina.
Endavant “Gran Coalicció” que amb els 2700 militants de Catallunya Acció, ja teniu tot mig aconseguit!!
I aixì els que ens estem deixant la pell per fer possible la candidatura unitària i transversal que proclamarà la Independència, podrem descansar, com no haviem pensat abans!!. Ostres si ho teniem davant i erem tant estúpids que no ho hvien vist.
Endavant Enric, Bonet, Espot, Castany, Garcia, Joan P, Vallfosca…vosaltres si que sabeu el que cal fer i no els pobrets de reagrupament.
novembre 15, 2009 a les 3:40 pm
#74 Eduard : Sobre el que comentes jo hi estic totalment d’acord. No hi puc estar en contra de cap manera.
Jo em refereixo a aquest paràgraf, que diu “L’associació Reagrupament independentista serà l’instrument fonamental per a
vertebrar la candidatura electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, i impulsarà les eines electorals necessàries per fer possible la candidatura electoral determinada a proclamar de manera unilateral la independència en el Parlament de Catalunya en aquesta legislatura i determinada a treballar per la regeneració democràtica.”
Crec que potser aquest paràgraf és la font de diferents problemes amb altres organitzacions, etc … Només indico que potser aquest és el problema. El que també tinc clar és que si tots cerquem la independència ens hem de posar d’acord per anar plegats.
És a dir : regeneració política i independència. No hi ha política a fer sense l’estat. Només amb l’estat podrem fer política.
Força i visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 5:04 pm
Ara començo a entendre allò d’en López Tena i les “plataformes tòxiques”. Realment, aquesta gent torpedina l’independentisme des de dins.
novembre 15, 2009 a les 5:08 pm
Òstima noi, quanta raó que teniu, als que no es reagrupin a la foguera, i s’ha acabat.
Visca La Sancta Inquisició.
novembre 15, 2009 a les 6:17 pm
Reagrupats o no, hem d’anar plegats.
Força i visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 6:40 pm
Endavant la coalició.
M’agrada el nom “Solidaritat Independentista” (SI)
http://www.facebook.com/pages/Suport-a-la-Coalicio-Independentista/171204967116
novembre 15, 2009 a les 6:42 pm
Guillem,
en Tena va intentar polititzar, cap a CiU, tot el moviment d’Arenys i per extensió els de tota la Nació Catalana per aixó es va quedar fora, no el va fer fora ningú.
Si algún dia escoltes en Tena diu:
” si CiU no és independentista, jo marxo!!”
CiU és independentista??
En Tena ha de marxar??
En Tena treballa per CiU!! Sempre escombra cap a casa.
Compte amb els mesies i amb els ramats. Pensar és més fàcil del que ens pensem. Som massa dropos i ens agrada que ens ho donin tot mastegat. Estem adormits??
Despertem que tenim feina a fer, si no seguem el blat, no hi haurà collita.
Si no treballem per la independència no hi haurà estat!!!
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 15, 2009 a les 6:49 pm
Segueixo pensant, que reagrupats o no, cal a la independència s’hi ha d’anar plegats.
Si ens dividim i ens critiquem, no anirem enlloc. Tant per una banda com per l’altra.
No pot ser que dos independentistes sumats donin cero. No pot ser que s’anul·lin. La cerca de la unitat no hauria de portar encara MÉS unitat ?
No ho entenc.
Força i visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 7:01 pm
Gusi,
l’has clavada!!
Nosaltres volem fer de catalitzador per que els partits, “nous i vells” s’entenguin i caminin cap un nou horitzó, la llibertat i l’estat de la Nació Catalana.
Volem provocar entesa i diàleg, volem provocar un canvi d’eix dins el joc polític actual, esquerra – dreta. Volem que els unionistes es vegin així, com el que son i els independentistes ho puguin dir clar i amb llibertat.
Reagrupament i molt d’altresson, ho han de ser, part d’aquesta colició, amb les seves virtuds i defesctes.
Primer alliberament Nacional, i desprès, quan tinguem l’estat, ja es podrà fer la regenaricó política.
Un petit incís,
La regeneració política només pot venir de la ma del `poble, del votant, que és qui te pa potestat de fer fora o no als polítics que hi ha, aixó és la essencia de la democràcia.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 15, 2009 a les 7:03 pm
Els que ho tingueu tan clar, no us amoïneu, no passa res, un divertiment per als que no tenim res més a fer. Som tan poca cosa que no afectarem res del que pugui passar.
El que sempre m’ha deixat perplex, aquesta vegada si, és que hi hagi gent que sempre vulgui imposar les seves opinions de forma tan insistent i que de forma tan abrandada tracti als altres de forma no del tot adequada. Feu la vostra feina, la que creieu que és bona i deixeu que cadascú faci el que cregui que és millor.
Estigueu tranquils, no passa res, som diversos, diferents, no tots estem tocats per l’esperit sant i ens costa més veure la llum.
Tanmateix mantingueu l’esperança, ens arribarà. Jo sempre he dit el mateix i si no recordo malament abans que existis Reagrupament. Sempre he parlat d’unir forces i aleshores em referia a tothom incloent CiU i ERC. Jo no he canviat de posició.
Com deia, si no estem equivocats, espero que siguem al costat. Si no és així, tindreu el meu vot.
Què més voleu? Que caigui rendit davant el que penso que és insuficient davant d’un argument tan clar com: Perquè ho dic jo!
De debò no us intento convéncer, només ens reunim els que n’estem convençuts.
novembre 15, 2009 a les 8:06 pm
Robert 71, només dir-te que precisament el que jo deia és que 4000 suport al Facebook no serveixen per gaire res. Si vols torna’m a llegir (no en diagonal), i veuràs que és això el que dic. Per mi, tenir el suport de persones, és que aquestes es comprometin a quelcom, ja sigui finançar poc o molt, o treballar activament.
Vallfosca 78, aquest concepte que dius de “reagrupar-se o a la foguera”, em sembla paranoic o com a mínim confós.
El temps posarà tot i tothom al seu lloc. I jo personalment donaré suport a l’opció independentista transversal amb més possibilitats de ser guanyadora, ja sigui una coalició, un partit, el que sigui. Però avui només puc demanar que no es divideixi en nom de la unitat.
novembre 15, 2009 a les 8:10 pm
#84 Enric Canela : totalment d’acord. Crec que precisament això és el que fa que ens barallem i ens perdem amb l’estètica. Criticar els altres i voler imposar.
A banda del comentari de n’Enric : insistir una mica més : un independentista sumat a un independentista no hauria de donar com a mínim dos independentistes ? O fins i tot més de dos ? Per què gairebé sempre dóna cero ? Per què dos que cerquen unitat acaben separats i emprenyats ?
Els apanyols no ho fan això. De l’enemic s’ha d’aprendre. No en sabem prou ? Ells sí, fixeu-vos com no es barallen per temes “de estado”. Fan el teatre que calgui, però van plegats.
No és més complicat que això. Tots volem el mateix. Deixem-nos de fer ballar la perdiu i anem de cara a la barraca. Tots els independentistes, tots, sabem que primer cal independència i refer el model polític abans de fer pròpiament política.
Així doncs, jo pregunto, quin és el problema ? Si us plau, que algú me’l expliqui, jo no el veig. Ja mirarem després de resoldre els problemes que sorgeixin. Però vaja, tots volem el mateix.
Si es diu gran coalició, jo hi votaré. Si es diu RI, jo (no en tingueu dubte) hi votaré. I tan en un cas com en l’altre miraré que tothom que conec també hi voti.
Però si la cosa no queda clara, jo no hi votaré. No sé que farà la resta, però jo no hi votaré. Ja vaig quedar servit de desunió.
Força i visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 10:22 pm
RI fa la seva feina, OK.
La Solidaritat farà la seva també. No ho dubteu, OK.
No cal donar-ne més voltes. Potser RI no sigui tan transversal i potser la Solidaritat no arribi a aplegar tot qui hauria pogut. No hi ha res perfecte. Si la cosa funciona, millor unió abans a eleccions. Si no, doncs ens trobem al Parlament, si és que no ens empelten sense lubricant una llei electoral amb l’objectiu que no sigui possible el canvi autèntic. La llei electoral serà perquè els que són sempre hi siguin i ningú més.
Per cert, que independitzar un país per dissoldre la força que ho ha fet i deixar el nounat al carrer o en mans dels qui no en volien el naixement, és tècnicament subnormalitat política. Que quan els estats són febles, la democràcia penja d’un fil i Catalunya no és especial i neixerà feble, com tots, i amb necessitat de protecció i consolidació dels propis. La feina prèvia és l’autèntic període constitutiu, amb o sense majories.
novembre 15, 2009 a les 10:58 pm
Manel Picó #87 : crec que tens raó. Un nou país sense forces polítiques potser no sigui el més adient. Ja veurem que fem llavors.
Primer cal esdevenir un país. Estic segur que llavors en aquella situació tindrem possibilitats per triar i remenar. Però encara no hi som.
Força i visca la Terra !
novembre 15, 2009 a les 11:36 pm
Companys. Parteixo de la base, potser equivocada (la història de l’independentisme ens demostra la infiltració d’elements policials)que tots volem la independència. Però un cop més, i crec que aquesta serà la darrera oportunitat, podem tornar a espifiar-la. Jo em vaig reagrupar però no tinc “patriotisme” de sigles. Vull una eina eficaç. Reagrupament em pregunta: vols la independència? Sí, contesto. Vols la regeneració democràtica? Sí, la necessito com el pa que menjo. I finalment em diu que es farà mitjançant la transversalitat ideològica. Aleshores m’hi entusiasmo perquè em planteja deixar arraconat el maleït sectarisme que tant de mal ens ha fet. La gent s’hi apunta, els actes gairebé diaris vessen de gent, hi ha entusiasme i il·lusió. 3200 reagrupats en pocs mesos. Això són fets objectius, o no? Sóc de Gràcia i som 140. Sé qui són, hi parlo, fem coses. Ara resulta que tot plegat no és prou, que hi ha gent amagada en algun lloc esperant que el cel s’obri i anunciïn la bona nova de la seva gentil predisposició a encapçalar una pressumpta Gran Coalició. No m’ho puc creure. Un altre cop ensopegant amb la mateixa pedra. Aquesta pedra ja la tinc massa vista. I si ens reagrupessim tots i ens deixessim de bajanades? Junts podrem amb tot. Els pactes de saló seran el nostre cant del cigne. Estic decebut amb tot això de la GC però continuaré treballant contra el secarisme. Tinc la impressió que la GC serà l’enéssima excusa per tornar a estabellar-nos. I finalment la pregunta: amb QUI dimonis s’ha de coaligar Reagrupament? Miro a dreta i esquerra i no hi veig ningú. Il·lumineu-me sisplau!
novembre 16, 2009 a les 12:18 am
Ja treballeu tots (i totes?) en l’organització d’alguna consulta? En seguim parlant el 14 de desembre? Suposo que no ens vindrà d’un mes, oi?
novembre 16, 2009 a les 7:59 am
Joan Lafarga 89,
Tal com tu dius, no veus ningú a l’esquerra ni a la dreta, per tanat esteu sols, amb 3200? associats, dels quals un gran nombre esàn associats a altres associacions o milites, encara, en altres partits, amb aixó et vull dir:
-Quan vulguis que a la dreta i a l’esquerra hu hagi algú, tens que juntar-t’hi, tens que acostar-t’hi, i per tant aixó vol dir coaligar-t’hi, veritat??
Amb qui ens hem de coaligar, amb Esquerra, amb CiU, amb Rcat, amb FC, amb PRC, amb FNC,.. creus que son pocs??
Quan dius que no veus ningú… No hi ha pijor cec que el que no hi vol veure.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 16, 2009 a les 12:39 pm
Quan vaig intervenir en aquest fòrum vaig expressar el meus suport incondicional a la Gran Coalició que preconitza l’Enric: Reagrupament i plataformes, però també ERC i CiU, sense oblidar la CUP i la resta d’organitzacions i sensibilitats de l’esquerra independentista. D’aquesta coalició en veig la necessitat i cada vegada més la urgència. També reflexionava sobre qui podrien ser les dones i els homes que anessin en les llistes electorals (malgrat exemplificar-ho amb noms, parlava de tipologia).
Vull que la propera convocatòria electoral sigui “autonòmica” només formalment, vull que es plantegi, realment, en clau nacional, vull que sigui un punt de no retorn. Crec que serà una oportunitat perduda si a aquestes properes eleccions hi concorren els partits de sempre encara que sigui amb llistes maquillades i amb la proclama de “Hem entès el missatge!” Tampoc en treure’m massa cosa més si afegim una o dues candidatures addicionals per molta honestedat i coherència que puguin aplegar.
Si considerem que les properes eleccions són “diferents” a la resta i a totes les anteriors, si han de representar un punt d’inflexió, s’han d’acarar de forma diferent, aquesta diferència és la que hem de definir i consolidar fins aleshores. D’acord amb la gran coalició (SI, m’agrada), però, qui enviarem a la Ciutadella a debatre amb les feres?
Vaig proposar una reflexió: deixar al marge als polítics (i en Carretero que jo sàpiga n’és), que es dediquin a la política quotidiana, que siguin “facilitadors”, i reservin les legítimes aspiracions “institucionals” al dia després. Que cuinin/cuinem les 4 llistes “provincials” amb “no polítics”, potser serà més fàcil que les cúpules es posin d’acord, que la gent s’il•lusioni més, i que ofereixin la imatge de moment singular, transcendental, si els rostres que els demanen el vot, que aspiren a representar l’anhel de llibertat són de persones de prestigi en el món cultural, intel•lectual o professional.
A raig, vaig amollar uns quants noms. Algú agafa el rave per les fulles i qüestiona en Laporta. Jo també el qüestiono! Era un exemple entre una colla, d’exemples.
Arran del moviment de consultes gent coneguda i reconeguda, des de fora de l’àmbit estrictament polític s’ha pronunciat (St. Cugat, Vilanova…), gent que probablement té més credibilitat i capacitat d’arrossegament que no pas els polítics, habituals o no.
Crec que el moviment català d’alliberament nacional ha arribat a un moment clau. Tenim un model propi, i el lideratge correspon a la societat civil, les organitzacions polítiques s’hi haurien de subordinar, oferir recursos materials, humans i organitzatius. Atesos el seu discurs, idiosincràsia i recent aparició, crec que aquest camí l’encetarà / l’hauria d’encetar, Reagrupament.
Però ara per ara hi ha molt feina per fer, el 13-D cada vegada és més a prop, i, personalment, atorgaré molta més credibilitat a qui treballa per la unitat i per la independència que no pas a qui es limita a despotricar dels uns i dels altres en fòrums o xarxes socials, o a xisclar que és el guardià de les essències pàtries.
Som-hi?
novembre 16, 2009 a les 4:58 pm
A Robert Bonet (91)
Et demano que parlem seriosament. Jo m’hi comprometo. Faig una pregunta però no sóc del tot tonto. Contestar-me que la Gran Coalició ha de ser amb CiU (que està per una altra feina) o amb ERC (que és l’origen de la gran catàstrofe sobiranita que ens ha dut a uns i altres a debatre en aquest o altres fòrums) és no plantejar amb serietat una proposta que no entenc però que m’esforçaré a percebre com és la Gran Coalició. Si hem de treballar ho fem però siguem creïbles sisplau.El PRC ja ha fet un acte sublim d’honestedat i d’humilitat política integrant els seus membres (individualment) dins de Reagrupament. Pel que fa al FNC tinc entès que ja no existeix, o si?, i FC no sé ni què és ni en conec cap militant.
No sóc gens “patriota” de sigles. Les organitzacions només són eines, unes útils i altres inútils. Quan són inútils cal bandejar-les per unes altres que representin millor els nostres anhels. Si hi ha quelcom millor que RCAT doncs cap problema en assumir-ho.Però això no vol dir que ara qualsevol es monti un xiringuito i vulgui un tros del pastís de la Gran Coalició sense representar res ni a ningú. No crec que RCAT siguem millors, però som molts. No som els únics però estem obrint camí. Torno a preguntar desesperadament, Gran Coalició amb qui? On són i qui són els coaligables????
novembre 16, 2009 a les 5:32 pm
Bé Joan, ja t’ho he dit amb quí per tant repetir-ho no serveix de res.
Faria Rcat el mateix acte de humilitata que el PRC am Rcat i s’integraria al costat de partits, de forma col.legiada i ferma, com CiU o ERC i qui fes falta per arribar a l’allibreament nacional?
O per altra banda tal com diu el company Jordi Casadevall,
“Que jo sàpiga l’estratègia i la feina de Reagrupament és portar l’independentisme al parlament.” i per tant ni regeneració plítica ni res, objectiu agafar unes cadires que deixarà Esquerra??
Rcat te 2000 associats, i aixó qué és en una població de 7.000.000??
La independència no és el looby d’uns quants, és l’anel d’un poble.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 16, 2009 a les 5:40 pm
#93 Joan Lafarga.
Et sonen les CUP? Endavant? L’MDT? Els Maulets, La CAJEI?… L’esquerra independentista. Els únics que a començament dels 80 vam donar la cara per la independència, la reunificació i el socialisme als Països Catalans. Et sona la “garzonada” del 92?
Generositat i responsabilitat: anomenaré i voldré sumar tot l’espectre, però defensar, defensaré els hem compartit assemblees, manifestacions, repressió, accions. Desconec les dimensions i el compromís de les organitzacions de la nou nata dreta independentista, però benvinguda sia si és per avançar.
Som molts, molts més dels que ells es pensen i volen…
novembre 16, 2009 a les 5:52 pm
Company Lafarga:
Aquesta mateixa pregunta la vaig fer fa unes setmanes no sé quantes vegades (vuit o deu, jo que sé…) i encara espero resposta.
I no hi ha resposta per que el que passa es que gent, grups, partits i particulars que MAI han estat capaços de col·ligar-se amb ningú ara clamen contra RI en pro d’una coalició que, en realitat, els importa un rave.
El que els pica es que RI està agafant una volada que ells han estat incapaços d’aconsseguir i, es clar, això pica.
Varen començar fotent RI a caldo per que deien que no era transversal: Ara aquesta cançó ja no la poden seguir cantant se n’han buscat una altre. Utilitzen la coalició com excusa per llençar pedrades a RI.
Sé que quan es parla en general com ho faig ara es molt fàcil ser injust. Vull dir que això no va per Enric Canela ni per altres amics i companys de bloc dels que em consta, per que els conec personalment, la seva honestedat. Però corren per aquí un parell de hooligans de determinades sigles que Déu n’hi do.
Jo he estat i segueixo sent partidari de anar tots col·ligats per que sé (tots ho sabem) que no tothom es reagruparà. El que em treu de pollaguera es el comportament cainita que t’he explicat mes amunt. M’explico?
Paciència, company!
Salut!
novembre 16, 2009 a les 6:08 pm
Comapny Eduard,
Hooligan??? de tederminades sigles???
Ri te de tranversal lo que jo de pepero. Ho mantinc, per que tun no es pot autopramar una cosa, aquesta cosa t’ho ha de donar els fets i per tant RI és tant Tranversal com Esqurra. Estic esperant el que hem direu, que m’ho imagino, i així podré dir la que tinc ganes de dir.
Bé vull fer una eclaració henesta i personal, JO NO HEM REAGRUPARÉ!!!
Apa Eduard, ja pots treure el tots, i potser en Mas i en Carod, i en Laporta, i la Gabancho, i en Canela, i… molts milers i milions tampoc ho faràn!!
M’he quedat a gust!!!
novembre 16, 2009 a les 6:11 pm
Comapny Eduard,
Hooligan??? de tederminades sigles???
Ri te de tranversal lo que jo de pepero. Ho mantinc, per que tun no es pot autoproclamar una cosa, aquesta cosa t’ho ha de donar els fets i per tant, RI és tant Tranversal com Esquerra. Estic esperant el que hem direu, que m’ho imagino, i així podré dir la que tinc ganes de dir.
Bé vull fer una declaració henesta i personal, JO NO HEM REAGRUPARÉ!!!
Apa Eduard, ja pots treure el tots, i potser en Mas i en Carod, i en Laporta, i la Gabancho, i en Canela, i… molts milers i milions tampoc ho faràn!!
M’he quedat a gust!!!
El dia que es presentarà la Gran Coalició la sorpresa serà molt gran!!!
També hi ha reagrupats, ho dic per si heu de fer depuracions o no.
novembre 16, 2009 a les 6:56 pm
A Vives 95:
Algú sanejat mentalment pensa que amb MDT, CAJEI, Endavant o CUP es pot avançar cap algun lloc? Els conec bé. Vinc d’aquest món i és el sectarisme portat al paroxisme. són dels que pensen que millor ser dos avinguts que mil diferents. I els dos a punt de barallar-se.
RCAT és transversal. I tant que ho és. I el dia que hi descobreixi un bri de sectarisme ho deixaré. Allà hi he trobat gent senzilla cansada que uns pocs els diguin que no són prou d’esquerres per ser independentista. MDT, CAJEI, Endavant o CUP que facin la revolució que nosaltres mirarem d’avançar serenament cap a la majoria social que ens permeti proclamar la independència.
Creieu-me: ho pregunto sense provocacions, que algú que en sàpiga quelcom que m’ho respongui. AMB QUI ENS EM DE COALIGAR? On són tots aquests independentistes que no ens volen reagrupar però que frisen per fer una Gran Coalició?
Vivó 96:
Si te’n surts amb la pregunta m’ho fas saber sisplau
novembre 16, 2009 a les 7:40 pm
Joan,
potser és el teu veí, el teu company de feina, el teu germà o germana. Qualsevol pot ser independentista que no voti Rcat, que no vulgui votar Rcat i torni a votar CiU o Esquerra.
Dins Esquerra hi ha independentistes???
Dins CiU hi ha independentistes???
Dins les CUP hi ha independentistes???
Fins hi tot dins Unió hi ha independentistes???
Hi ha independentistes que no estàn a cap partit???
Ara que t’he fet aquestes preguntes, que al mateix temps son la resposta que busques, et diré un altra cosa, més enllà de qualsevol partit hi ha vida, hi ha votants, i si aquests no voten, “tururut viola”
Junts o coaligats, no vol dir dins.
La gent enten que vol votar CiU, per exemple, i voten CiU. Si CiU va dins una coalició votaran la Coalició i no votaràn Rcat per qué hi ha un home que ve de CiU i que la majoria de votants d’questa federació ni el coneixen, ni el volen coneixer.
Entenc que la realitat del vot i la societat és questa.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 16, 2009 a les 7:54 pm
Joan Lafarga (99):
Company, estaré encantat de fert’e-ho saber. Però em temo que aquesta pregunta té la resposta que he posat mes amunt.
Salut!
novembre 16, 2009 a les 8:06 pm
Company Eduard,
Si no veus la resposta és que no la vols veure i ja està. Si vols anar fent la víctima com que ningí et respon, per qué no te resposta, ves-ho fent, nungú t’ho pot privar i menys jo.
Però la resposta ja fa vuit o deu setmanes, que se jo, que és la mateixa. TOTS vol dir TOTS i més amunt t’especifico qui son.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 16, 2009 a les 8:21 pm
Bonet:
Potser ja he trobat la clau: T’acomiades dient-nos “i bon humor”. Només des de la perspectiva d’el sentit de l’humor es pot prendre seriosament la teva resposta. Pensar que la Gran Coalició serà CiU-ERC-RCAT-MDT-CUP-Endavanr-Cajei és sentit de l’humor del bo. Com a broma ho accepto. Però la meva pregunta anava seriosament.
Tinc la sort de gaudir d’un fantàstic sentit de l’humor i quan cal fer broma sóc el primer, però al Bloc Gran del Sobiranisme no crec que sigui el lloc.
Deixem, doncs, les bromes a part: qui formarà la Gran Coalició.
Es que em dóna la impressió que CiU, ERC, i tota la còrrua d’antisistemes que tenim no la voldran fer la Gran Coalició. I si ells no la volen fer, repeteixo, a més de Reagrupament QUI LA FORMARÀ? Que hi ha algú?
novembre 16, 2009 a les 8:40 pm
robert,amb el post 100 t’he entes una mica millor,pero jo de moment mentres no es confirmi res mes vaig ajudan tan com puc a la gent de reagrupament.
una salutacio
novembre 16, 2009 a les 9:12 pm
Tenim una opció que s’està gestant i pot esdevenir una opció real: Reagrupament, tenim una proposta que encara ens han d’acabar d’explicar i pot esdevenir opció: SI. El que està clar és que des de Reagrupament encara no han fet cap comunicat ni declaració valorant la possible “nova opció”, també esta clar que els promotors de SI han declarat que aquests no es forma per competir amb Reagrupament, ben al contrari compten amb Reagrupament per a treballar conjuntament. Falta encara saber coses molt importants de SI, de Reagrupament ja en sabem forces. Abans de barallar-nos i tirar-nos els plats pel cap, podríem esperar a veure que plantegen des de SI? podríem esperar a veure que opinen els caps mes importants de Reagrupament?. Crec que de moment el millor es seguir treballant qui estigui col.laborant en cada una de les dues opcions i deixar treballar els que no hi estem directament implicats i esperar una mica més, demanant això si que per patriotisme i sentit comú es clarifiqui el mes aviat possible el camp que ens quedarà, doncs com es pot veure la incertesa crea desunió i desequilibri i no ens queda gaire temps per fomentar la unió entre nosaltres, no podem estar discutint entre cans eivissencs i perdiguers mentre s’acosten les eleccions i el més calent a l’aigüera.
Per tant, i mentre tant, Reagrupament endavant!! i Solidaritat Independentista (Gran Coalició) afanyeu-vos sisplau!!.
Visca la Pàtria
novembre 16, 2009 a les 9:39 pm
Joan P (105)
Això ja s’assembla a alguna cosa similar a una aproximació de tímida resposta. Puc entendre que s’està gestant, en secret, una Solidaritat Independentista? Home, depèn de com em semblaria bé. Només depèn de com. El com és molt important. Perquè fer les coses des de la foscor ens allunyaria de la desitjada regeneració política. És important fer-ho a la llum del dia, fent participar com més gent millor i elegint els caps de llista mitjançant llistes obertes i participades. Tot el que no sigui així serà posar l’enemic a la cova. Sumar, sumar i sumar. Democràcia, democràcia i democràcia. i quan aparegui el dubte més sumar i més democràcia
novembre 16, 2009 a les 9:57 pm
99 Joan Lafarga
“Algú sanejat mentalment pensa que amb MDT, CAJEI, Endavant o CUP es pot avançar cap algun lloc?” Sóc del Maresme i els amics de la CUP són sobretot de Mataró i d’Arenys de Munt, alguns regidors (en Xevi Safont a Mataró i en Ximenis a Arenys) i crec que estan fent una bona feina.
Als 16 anys vam muntar un col·lectiu d’independentistes a l’institut, pocs mesos després la Coordinadora del Maresme. Al cap d’un parell d’anys estiguerem entre els fundadors de l’MDT (els valencians Pep Guia i Vicent Partal en foren d’altres). Amb el trencament de l’MDT vaig deixar la militància, però no la lluita per la llibertat del meu país i per la justícia.
Sectarisme a l’EI? Sí, a tot arreu, pel que he pogut llegir Reagrupament tampoc no n’està mancat, em sap greu, sincerament.
Col·laboro en l’organització de consultes, em sento bé enmig de les diferents sensibilitats de l’independentisme, m’agrada debatre, intercanviar arguments, aportar idees i escoltar les dels altres, crec que així avançarem i podrem assolir la independència.
Joan Lafarga, ja veig que no he anat a raure a un bon lloc; si vols que treballem plegats digues-m’ho, en l’insult i en el menyspreu no m’hi trobaràs pas. A10
novembre 16, 2009 a les 10:52 pm
Soc d’una capital de comarca i col•laboro en la consulta per l’ Independència de Catalunya del proper 13 de desembre, hi ha gent de la CUP-ERC-CDC-RCAT-CA-
Entre d’altres. Os asseguro que qualsevol d’aquets grups SOL, no faria RES, i tots junts farem la consulta la guanyarem i amb resultats, molt bons.
Sr .Lafarga… Crec que en pot treure una lliçó.
novembre 16, 2009 a les 11:45 pm
D’acord. Ho accepto. Ara el repte serà muntar una candidatura que vagi des d’Unió fins la CUP. Si la munteu us votaré segur. Ara crec que hem de tocar de peus a terra: no serà possible perquè no tothom entén la transversalitat com un valor positiu. Encara hi ha gent que planteja primer fer la revolució i després la independència. Crec sincerament, i no és un insult, que qui cregui en aquesta candidatura ha d’anar al metge.
Ara ja em sento contestat.
Mare de Déu senyor. Quan vaig llegir la proposta del Canela creia que era una proposta seriosa i per això ho preguntava. Ara que veig quins són els vímets de la Gran Coalició me’n vaig astorat cap a Reagrupament. Veig ben clar que ens ho haurem de fer ben solets. No tothom suma senyors. Això ho sap tothom
novembre 17, 2009 a les 12:53 am
Encara no s’ha convençut del qué feran solets?? Es molt dur de motllures…
novembre 17, 2009 a les 8:10 am
Joan i tots els demés,
La gent s’entén parlant. Perquè hi hagi comunicació cal que algú és mogui de la cadira i vagi a casa de l’altre. Si tots pensem que ja vindran ho portem malament, perquè ningú és mourà i per tant tot seguirà igual.
Des de la Gran Coalició o Solidaritat Independentista, el que s’està fent és anar a cercar, fent de punt d’unió, buscant complicitats, treballar per tothom i no per la entitat en concret.
Una vegada una persona gran hem va dir d’Esquerra:
“som un partit gran que o creix, que no madura”
Jo crec que Rcat està fent el mateix, vol créixer i créixer, però no madura. Els testos s’assemblen a les olles hem diu el meu padrí, home combatent a la Macià-Companys i que ja n’ha vist de tots els colors dins el mon independentista.
Quan parles de Regeneració política no se si t’adones que només el vot pot regenerar la política, només el vot pot fer fora uns o altres i no un partit polític, per molt que en faci bandera. La senzillesa dels vots és la seva victòria. Tu realment creus que Rcat pot regenerar Esquerra o CiU o la Caixa o l’ajuntament de Barcelona???
Pensa una ica més abans de tornar-te a enfadar, home.
novembre 17, 2009 a les 8:28 am
Robert, llàstima que vosaltres ni creixeu, ni madureu. Per no fer, ni existiu. Com ja he dit en un altre comentari en Carretero ha dit més d’un cop: “si surt un projecte millor, l’endemà mateix tanquem i ens hi apuntem”.
Ara és quan heu de crear aquest millor projecte, en comptes de xerrar. Jo seré el primer d’apuntar-m’hi.
novembre 17, 2009 a les 12:11 pm
R, no és la filosofia de Solidaritat Independentista o la Gran coalició. L¡objectiu és la independència, l’alliberament nacional i la creació d’un estat, el català!!
Salut
novembre 17, 2009 a les 2:15 pm
Bla, bla, bla. Molt xerrar, i res més.
novembre 17, 2009 a les 8:18 pm
R,
m’agradarà que en formis part, però no cal ‘legar Rcat, està clar que Rcat hi ha de ser tal com és.
Pensa que Bla, bla, bla, és la enematopeya de parlar i parlant la gent s’entén.
Parlem??
Salut
novembre 17, 2009 a les 9:49 pm
Crec amics que aquest fil barreja dues coses:
1. Els desitjos
2. La realitat
Els que de bona fe voleu coaligar Unió democràtica (dreta molt conservadora) amb els comunistes de l’MDT crec que expresseu un desig. Un desig discutible. La realitat és que és totalment impossible.
Quan vaig preguntar què havia de ser la Gran Coalició, ho vaig fer honestament pensant que potser hi havia quelcom que se m’havia escapat i que hi havia molts independentistes que fora de RCAT volien participar molt activament d’una nova i gran proposta. Quan em contesteu el què ha de ser la GC em quedo fred i decebut. No hi ha més cera de la que crema. I l’independentisme continua farcit de freaks. Per això, i no pas per cap tipus de prepotència creieu-me, que dic que RCAT ens ho haurem de fer sols. Ara ho veig clar: a fora no hi ha ningú.
novembre 18, 2009 a les 3:22 pm
Joan Lafarga,
és la teva forma de veure les coses, segurament abans pensaves el mateix d’Esquerra i demà ho pensaràs d’algún altre. Amb aixó no hi ha res a fer, cadascú és com és.
Tu has sentat mai en una mateixa taula un independentista de CDC i un de les CUP?.
Tu has sentat mai un independentista d’ERC amb un de Rcat??
Els has intentat sentar mai junts tots??
Jo si que ho he fet!!!
Doncs aixó ja està passant i potser no us esteu donant compte que aixó és el que ha de passar.
Què te més força, 2000 militants o associats o 2 milions de vots??
Aquesta és la autèntia realitat, els vots son els que conten i no els desitjos. Tots desitgem que hi hagi un partit majoritàri que sigui independentista, però com no hi és hem de sumar els esforços de cada partit, de cada militant, de cada individu per assolir el projecte independentista en menys de 4 anys. Jo si els vull veure, ja n’estic fart de sentir, la independència arribarà, però jo no la veuré.
JO VULL VEURE LA INDEPENDÈNCIA I VULL VIURE EN INDEPENDÈNCIA.
Salut, força, independència i bon humor.
novembre 18, 2009 a les 7:00 pm
Bonet,
I tan que m’hi he assegut a parlar. Amb una cervesa al davant es fan meravelles, amb dues s’arriba a un acord i a la tercera has fet una coalició. Però després sona el despertador i tot allo que era tan bonic s’esfuma.
Jo no confonc els desitjos i la realitat. Les meves preguntes no tenen caire metafísic. Tenim uns pocs mesos per fer-la grossa. Altrament tot caurà escales avall. Desllinda els teus desitjos (que són els meus)i contesta’m. Realment creus (no si ho vols) que es pot fer una coalició entre CiU-ERC-RCAT-CUP-MDT? Jo no ho crec i penso que l’únic que diria que sí seria RCAT. Tocar de peus a terra és el primer que ens cal.