El verdader punt feble de Reagrupament
novembre 17, 2009 | 
Manel Bargalló | 
Imprimir
Darrerament sembla que alguns periodistes de l’àmbit convergent s’estan posicionant en criticar a Reagrupament. En dos articles apareguts en poc dies com si s’haguessin posat d’acord, un elSingulardigital.cat i l’altre a l’Avui, aquests periodistes intel·ligentment feien una crítica aparentment amable cap a Reagrupament. No critiquen directament sinó que fan la vella tàctica d’explicar les difamacions o mitges mentides que fan d’altres contra Reagrupament per semblar que no venen d’ells, però la difamació o la mentida queda escrita. També miren de donar un caire de neutralitat criticant el buit informatiu dels mitjans, uns mitjans dels quals ells hi formen part. Sempre comencen mostrant l’admiració vers de la coherència i honestedat de Joan Carretero, per acabar deixant anar de què no té discurs polític o simplement que és de dretes. En definitiva, el missatge subliminar que volen transmetre és: “votants i sobretot ex-votats de CiU, no cal que voteu al Carretero, perquè no traurà gaires bons resultats, no tenen ni tindran repercussió mediatica i a més a més , és de centre dreta com nosaltres. Per això és millor votar a un valor segur, com és CiU, encara que no sigui prou sobiranista”.
Perquè ho fan això aquests periodistes, considerats sobiranistes dins del món convergent? Penso que no cal que ho respongui, ja que tothom s’imagina el perquè.
Però no només pel flanc més autonomista del sobiranisme, Reagrupament està reben atacs, també pel flanc més independentista. Aquests es poden dividir pels que estan influenciats ideològicament per les antigues, però arrelades idees marxistes i ara barrejades per les antisistemes, i per l’altre costat , un poti poti format per grups , grupets, algunes entitats i alguns personatges més o menys coneguts dins de la xarxa sobiranista.
Els primers, els que s’arrepleguen dins de l’anomenat Esquerra independentista ( no confondre amb el grup crític dins d’ERC) i que van obtenir alguns resultats notables en les passades municipals sota el nom de les CUP, està compost per gent jove i de no tant jove, que malgrat d’entrada diguin que són independentistes, si fem cas a algunes declaracions dels seus portaveus, ho són de la mateixa mesura que ho és l’Esquerra actual liderada per Puigcercós. És a dir, prefereixen uns Països Catalans dins d’Espanya abans que anar junts amb uns altres catalans que no es declararen d’esquerres com ells. Com va sentir dir a un dels seus coneguts membres de la CUP, ell mai donaria suport a Reagrupament perquè són de dretes. Assumpte conclòs. Es veu que per aquest portaveu, una Espanya amb el PSOE o amb el PP, és millor que una Catalunya independent si hi ha la possibilitat de què governi un Fainé, un Carulla, o un Joan Rosell, per posar cognoms coneguts de catalans que es poden considerar de dretes.
Perquè diuen aquestes coses aquests portaveus de les CUP?. Doncs, igual que els periodistes, penso que tothom es pot imaginar el perquè.
Els segons, són un cas especial perquè mengen a part. Malgrat a priori diuen que són independentistes per sobre de tot, no paren de fet tot tipus d’esforços per minvar la força de l’opció que ha proposat justament posar la independència per sobre de tot. Igual que els periodistes proconvergents, aquests també utilitzen la vella tàctica de recórrer a difamacions o mitges mentides, que segons ells diuen els altres, per justificar els seu posicionament de no voler donar suport a Reagrupament. Molt d’aquests després d’estar anys demanant i reclamant l’existència d’una formació política que fos capaç de traduir al Parlament les reivindicacions independentistes de la societat civil sobiranista, ara que ha sortit una, en comptes de sumar-s’hi per millorar les seves possibilitats, es dediquen a criticar-lo justament perquè diuen que no té possibilitats. Però el més bo de tot això, serà que si els seus esforços de criticar fan forat i aconsegueixen afeblir electoralment Reagrupament, tindran la barra de dir, que ells ja ho deien!.
Perquè ho fan aixó?. Doncs , igual que els periodistes i els portaveus de les CUP, penso que tothom es pot imaginar el perquè.
Per mi, com a independentista que sempre he tingut present que cal sumar tothom que vol la independència per sobre de tot, penso que cal ser generós amb qui ho intenta fer. Sempre he pensat que la independència només ho aconseguirà un sol grup o formació política, encara que a dins hagi diferents sensibilitats ideologiques. Mai m’he cregut amb una coalició de dos o tres partits que s’ajunten per fer possible la independència. El sistema polític espanyol, igual que en tots els casos de colonialisme, sempre fara tot el possible, per accentuar les diferencies que faci impossible que s’arribi a un acord. Ho hem vist pateticament els darrers anys, com ERC i CiU, diuen si fa o no fa el mateix programaticament com a estrategia per aconseguir la independència. Ambdós formacions diuen que cal esperar més temps a que apareixi una majoria social de suport a la independència, mentre tothom sap que si no s’aprofita aquests moments actuals, per intentar-ho de veritat, potser haurem perdut la darrera oportunitat d’aconseguir-ho.
Per això , amb l’oportunitat de Reagrupament de bastir un projecte tangible, real i obert a tothom, és una oportunita històrica i potser la darrera, que ens queda per formar aquest grup, fort i unit. Reagrupament està obert als patriotes que també vulgui pencar-hi de valent per fer possible la independència de Catalunya. Per això no puc més que dir a tots els que és diuen independentistes o sobinaristes, i no paren de criticar, directament o indirectament, el projecte de Reagrupament, sense aportar cap alternativa real, a part de quatre paraules i clixès més que gastats, estan actuant, conscientment o inconscientment, en contra que Catalunya esdevingui un Estat propi.
Per mi, molta d’aquesta gent, alguns amb estudis i que no tenen ni un pel d’estupids, ho fan perquè tenen altres condicionants o interessos que els impedeix ser generosos. Uns potser per la vanitat de poder ser el cap d’una sardina abans que ser cua d’un lleó, d’altres, perquè potser estan ressentits perquè es pensen que tenien la solució des del primer dia, però en Carretero els hi va xafat el seu moment de glòria, altres potser perquè estan empresonats per esquemes polítics del segle passat i finalment d’altres, perquè segur són simplement sicaris a sou dels col·laboracionistes dels espanyols.
El verdader punt feble de Reagrupament, és només si perdem massa temps escoltant els que en diuen constantment quins son els nostres punts febles.
Perquè si ho fem, estarem restant temps al nostre treball per aconseguir la candidatura unitària i transversal que proclami unilateralment la independència, arribi amb tota la força al Parlament de Catalunya.
Les critiques són sempre benvingudes si aporten quelcom constructiu per donar més possibilitats a què Reagrupament reeixí amb la seva proposta de crear la candidatura independentista i la regeneració democràtica. Però la critica per menystenir la feina que estem fent, per dir-nos que som prou bons, per dir que no traurem bons resultats i que no ho aconseguirem, no cal perdre’n un minut escoltant-les.
Malgrat uns i altres, Reagrupament segueix omplin tots els locals amb els actes que convoca. Més de 12.000 catalans de totes les edats, classes socials, i de diferents ideologies han vingut des de primer de Juny. Una assistència estraordinaria impossible d’aconseguir si no és perquè el missatge de Reagrupament està calant dins de la societat catalana.
S’està treballant amb temps record creant una xarxa territorial i internacional de suport a la candidatura independentista unitària i transversal. El nombre d’afiliats arriba als 3.200 i segueix creixent a molt bon ritme. Al Facebook, el grup de Suport a Reagrupament i Joan Carretero, hem doblat en dos mesos i estem molt a prop de superar els 4.000 apuntants.
Cada vegada més intel·lectuals i pensadors catalanistes, estan recolzant o fins i tot s’han reagrupat. En Salvador Cardús, Toni Strubell, Heribert Barrera, Víctor Alexandre, Moisès Broggi , Joan Ramon Resina, Carles Boix, Xavier Roig l i d’altres que aniran sumant-se a mesura que s’acosti l’hora de la veritat, donen ple suport a Reagrupament. Fins i tot l’Alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mòra no només està amb Reagrupament, sinó que a més s’ofereix per ajudar-nos a fer més actes per a tot arreu.
Algú s’ho podia imaginar tot el que s’ha aconseguit des de fa 1 any? o fa 6 mesos quan just feia dies que en Joan Carretero havia publicat l’article a l’Avui “Patriotisme i Dignitat”?
Algú es pot imaginar el que haurem aconseguit d’aquí un any?
Jo si. La independència de Catalunya estarà al caure!!
Endavant les Atxes!!
Endavant Reagrupament!!
Manel Bargalló
Etiquetes Candidatura independentista, ERC, Eleccions al Parlament de Catalunya | 
93 comentaris »
novembre 17, 2009 a les 12:33 am
Coincidint amb aquest moment de crisi mundial, cal ser decidits i apostar pel futur que volem. No tindrem una altra oportunitat com aquesta.
novembre 17, 2009 a les 1:39 am
D’entrada us aconsello que no perdeu massa temps escoltant allò que penso són els punts febles de Reagrupament.
Jo, que soc de la vella escola marxista i que crec que la sobirania vindrà d’un acord de partits d’ampli espectre i no pas d’un de sol, i que més soc massa determinista en quant al lloc que la gent ocupa en l’espectre de dreta a esquerra
perquè estic en contacte amb molta gent i he vist massa vegades com vers patriotes es morien de fàstic abans de votar algú percebut com massa de dretes o massa d’esquerres)
allò que em fa por és la suma de frustracions electorals.
Ja ho he vist abans d’ara amb il·lusió similar (BEAN, Catalunya Lliure i Pi) i els endeutaments personals posteriors (ara que no hi ha el Miret en Colom ho tindria més complicat).
Prefereixo el model d’opció civil que convoca referèndums municipals d’autodeterminació que no pas una força electoral que combina aquesta il·lusió (que us he dit que em fa por) amb sentències referides a que és “la última oportunitat”.
També em sembla injustes altres sentències, com considerar que la cup “…prefereixen uns Països Catalans dins d’Espanya abans que anar junts amb uns altres catalans que no es declararen d’esquerres com ells…” perquè estem parlant de dues coses diferents: l’opció d’esquerres, que és legítima, i la decisió d’anar amb un o amb un altre, que és tan tàctica com tàctica serà la decisió que hagi de prendre Reagrupament si li toca fer aliances. Perquè una cosa molt innocent és considerar que cal anar amb CiU (i que ERC ho hauria d’haver fet) i l’altra és tenir perspectiva històrica (en comptes de ser cec i essencialista) i no adonar-se que CiU no ha estat (al menys fins ara), en la pràctica, no solament més catalanista que els sociates (la qual cosa és ben trista) sinó la mare de tots els botiflers que a sobre et garanteix que seràs o ningunejat o apunyalat o fagocitat en el queda de legislatura, a temps per a rebre un nou premi “Español del Año”.
Salutacions, amb desig constructiu i per tal d’unir forces de dreta i d’esquerra, però clarament independentistes, des de les meves pors entorn a Reagrupament, per si us fossin útils atès que no crec que el meu punt de vista sigui isolat. Fantassin Manel.
novembre 17, 2009 a les 3:33 am
Doncs jo crec que de les critiques se n’ha d’aprendre coses. Les persones tenim dues maneres de prendrens una critica: com un atac, o com un consell també anomenat critica constructiva. Les persones “convençudes” d’una causa solen veure només la critica agressiva, però precisament quan l’intenció és perjudicar no es veu a venir i realment fa mal quan arriba. Amb raó o sense la critica d’Alexandre queda així, i d’acord o no, aquesta serveix per exposar obvietats que cal reforçar en el discurs.
Personalment considero molt més dolorós la denegació d’ús del Palau Sant Jordi de Barcelona per part la gestora municipal. Era simbolic usar el Sant Jordi per la diada de St. Jordi. Ara com no hi ha resa fer potser, sería hora de llogar el Camp Nou.
Salut i endavant
novembre 17, 2009 a les 7:44 am
Manel,
el millor és no escoltar ningú, se autosuficients, ser els millors i el més bonics i purs, la resta ja sabem tots que son el dimoni banyut i que no és ens volen fer mal.
Si això ho portem a un psiquiatra en diria que tenim esquizofrènia com a mínim.
Rcat te molts punts febles, moltissims, que no enumeraré per què no interessa a NINGÚ donar pistes al enemics, per què també seran necessaris a la Gran Coalició, per què son dels nostres, independentistes com nosaltres, com les CUP, com EI, com PRC, com el FNC, com molta gent de CiU, com tants d’altres de Esquerra,…
Tots aquests independentistes no votaran Rcat i amb el que vas posant en els teus “pamflets de propaganda paranòica” el què faràs és que no només no votaran, si no que també estàs creant líders d’opinió que convenceran a altres per què no ho facin.
Tal com pots veure cada dia som més els que pensem que la Gran Coalició o si l’hi vols dir el gran moment de Seny de l’independentisme serà quan, definitivament la societat civil, el poble, prengui la paraula i presenti una candidatura forçant la unió dels partits que aposten fermament per la independència, tots junts i no dins de Rcat.
Espero que tu també hi siguis i que tots hi siguem.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 17, 2009 a les 7:51 am
Una cosa que m’he deixat,
Saps quants d’aquests pensadors catalanistes que ara poses també formaran part del manifest i recolzaran la Gran Coalició??
Saps quants reagrupants també estan per la Gran Coalició???
Potser aquests grans pensadors i intel·lectuals us faran tocar de peus a terra quan surtin donant suport com a societat civil a la Gran Coalició Independentista. Tal com tu dius, son pensadors i ells també saben veure la diferència entre dins i al costat.
Rcat predica que sou la sol.lució i per tant tothom a ha d’anar a Rcat, en canvi la Gran Coalició predica que tots som la sol.lució i per tant hem d’anar junts, uns al costat dels altres fins a l’alliberament nacional.
Senzill el missatge, veritat i molt entenedor!!!
novembre 17, 2009 a les 9:13 am
per 5.Robert Bonet.
——————-
Estic perplex, que és això de classificar per una banda a la societat civil i reagrupament d’altra banda?.
Jo em considero societat civil, mai m’he afiliat a cap partit polític ni a cap sindicato.he donat suport a aquelles iniciatives que m’han semblat justes i amb les que em sentia identificat com a Català i com Independentista.
Aneu a posar en dubte que no sóc un exponent de la societat civil?
Es parla molt de la gran coalició, però realment no existeix. Només és un desig, una il.lusió però no una realitat tangible en la qual puguem actuar.
L’única realitat existent ara per ara és l’associació REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA per això m’he reagrupat i no comprenc com es pot fer apologia a una idea, i al mateix temps desacreditant contínuament a una realitat que pretén el mateix objectiu. La independència de Catalunya.
novembre 17, 2009 a les 9:21 am
Bon dia Manel.
Fa setmanes que no entro en els teus articles, que em semblen la mar d’assenyats, defensar Rcat i la tasca que fa és no només lícit sinó necessari, avui però, no te’n es pogut estar de blasmar altres independentistes per tal de fer-te valer, i aquesta no és la millor manera de fer amics.
El reivindicar-te moralment com a reagrupat degradant als postulants de La Gran Coalició no ens és bo, no ens ajuda, no entraré en discutir-te res, no paga la pena.
En Robert Bonet està de lo més encertat en les seves exposicions.
Manel Fantassin, hi ha coses en les que coincidim i d’altres en les que no, però “…que CiU no ha estat (al menys fins ara), en la pràctica, no solament més catalanista que els sociates (la qual cosa és ben trista) sinó la mare de tots els botiflers que a sobre et garanteix que seràs o ningunejat o apunyalat o fagocitat en el queda de legislatura, a temps per a rebre un nou premi “Español del Año”.
Home mira, els marxistes sembleu ecspanyolos noi, no hi podeu posar remei, sí, sempre procureu confusió, no crec que ho feu a consciència, més aviat penso que esteu confusos, i molt.
Barregeu “xurres amb merines” com fan tan sovint els ecspanyolos, perquè una cosa és ser Botifler, i un altre cosa és ser “catalanista”.
Ser botifler és posar el País propi al servei de la causa i l’interès d’una Nació estrangera, aliena, una servitud i vassallatge pels quals els botiflers reben càrrecs i prebendes i dubtosos honors.
Hi ha una munió d’actituds diferents que es podrien categoritzar com a “catalanistes”, totes elles però tenen en comú el considerar l’existència mateixa del Poble Català, i per tan La Catalanitat com a referent a Catalunya.
Jo que ja vaig tenint una edat, recordo clarament el NO-DO, “el laborioso pueblo Catalán…”, en Franco mateix, tot i ser un cabró, feixista dictador i totalitarista ecspanyolo, tot i que ens va fer ecspanyolos a la força, mai va negar La Catalanitat del nostre Poble, cosa que NO fan avui les “esquerres catalanes” amb representació Parlamentària, perquè ser “catalanista” no és reconèixer La Catalanitat a Catalunya com si fos una Identitat Particularista més, sinó reconèixer que el Poble Català és el subjecte de Dret a Catalunya, que juntament amb els ciutadans d’altres adscripcions nacionals han de decidir-ne el Futur.
T’ho torno a dir, l’identitat és el vostre taló d’Aquiles, com podeu reconèixer La Catalanitat com a referent a Catalunya i alhora construir una societat igualitària?
Visca La Terra!!!! Lliure!!!!
novembre 17, 2009 a les 10:29 am
No crec que en Manel vulgui dir que no s’han d’escoltar els consells, els consells sempre s’han d’escoltar, una altra cosa és decidir si se’ls hi ha de fer cas o no. Però quan els consells venen dels que no volen que Reagrupament creixi, ja sigui perquè formen part de l’entorn o directament d’un partit que pot perdre vots gràcies a Reagrupament, o ja sigui perquè critiquen constantment Reagrupament per justificar que s’ha de crear una altra força que inclogui Reagrupament i el màxim possible d’indepedentistes, obviant que això és precisament el mateix que Reagrupament vol, només que Reagrupament parla de persones independentistes, i no de grups i grupets amb quotes, i lideratges no escollits democràticament. Quan parlem d’aquesta gent, sí que no crec que sigui massa bo que ens entretenim. Crec com Joan Carretero, que Reagrupament ha d’escoltar a tothom, per si ens diuen quelcom que ens pot ajudar, però no ens hem d’entretenir amb ningú que ens faci perdre el temps que necessitem en aquesta contra-rellotge.
novembre 17, 2009 a les 11:04 am
Papa,
no descredito res, Rcat fa la seva guerra i aixó no porta enlloc. Tot anem al mateix exercit i contra el mateix enemic, però si cadascú vol guanyar-la sol, no hi ha res a fer.
LA Gran Coalició o Solidaritat Independentista, serà tangible als ulls de la gent en breu.
Quna parlo de societat civil, vull dir el poble català, la gent no polititzada, la no adscrita a cap partit i que vota segons li interessa, sense fer-ho a un partit en concret sempre. Si no m’he expresat prou bé abans, perdó.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 17, 2009 a les 11:14 am
A veure, es que les critiques del Sanchis, eren tan sesgades, i desinformadores, sobre coses que ja estan mes que parlades i que un sobiranista ha de tenir a aquests alzades ja molt clares, que no em puc creure que no fossin mal intencionades, mes si va venir al congres.
“indefinicio ideologica”… home, es que la principal aposta es la transversalitat!
“de dretes”, “escissio d’ERC”… de dretes? Que no, que som transversals, que no volem governar! Escissio? A veure, 70% som nous! no proposa ni una sola accio constructiva. Es limita a enumerar les falacies que els han tirat per sobre els mitjans i a dir “ui, ui, ui que no els hi anira be”.
Crec, lamentablement, que el sr. Sanchis, del qual soc asiduu lector, en aquest cas ha quedat tristament retratat. Allo no va ser una critica constructiva. Va ser un cop baix. Ni paranoies ni hosties.
novembre 17, 2009 a les 11:16 am
Bon dia a tothom:
Ja cansa. No a Reagrupament per que estem fent una Gran Coalició? Dons no; per que Reagrupament existeix i la Gran Coalició encara no.
Per tant quan existeixi aquesta Gran Coalició en parlarem. Però no desmuntarem ara Reagrupament per una Gran Coalició que encara no es mes que paraules.
Sempre he estat i segueixo sent partidari de anar tot l’independentisme en una única llista unitària que, com hi ha gent que no es vol reagrupar, haurà de ser una coalició. Fins aquí d’acord.
En el que no estic d’acord es en que s’utilitzi la idea de la Gran Coalició com a arma llençívola per fotre Reagrupament, quan encara no hi ha cap eina millor.
Feu aquesta Gran Coalició i, com va dir en Carretero i pensem moltíssims reagrupats, ens hi apuntarem amb entussiasme. Al que no ens apuntarem es a desmuntar Reagrupament per que si, sense més ni més.
A alguns se us veu massa el plomall.
Salut!
novembre 17, 2009 a les 11:21 am
Potser, nomes potser, es que CIU ha detectat que en pobles de fora de l’area metropoiltana, alla on els vots valen el doble, RCat esta prenet vots tant a ERC com a ells.
En la meva opinio, RCat afavorira CIU, encara que li prengui vots, per que al treure’n mes de ERC impedira el tripartit. Potser, es que a CIU no li agrada la possibilitat de dependre de RCat, es a dir, de necessitar els seus escons per a governar, per que li obligaria a deixar de ser ambiguu, el seu principal atractiu per al votant no gaire catalanista. El que hauria de fer CIU, penso, es concentrar-se a treure vots al PSC amb tot lo de la crisi i deixar als de Reagrupament en pau, no ajudar-los, pero tampoc llensals’hi dards enverinats.
novembre 17, 2009 a les 11:33 am
Eduard,
com ammembre de la executiva hauries de mesusra el teu nivell de demagògia.
Mai he dit NO a Rcat per que estem fent una Gran Coalició. Diem SI a Rcat, diem sI a Esquerra, diem SI a la CUP, i així amb tots els independentistes i que tots en trobem a SI, Solidaritat Independentista o la Gran Coalició. Rcat ha de ser el que és i així ha de ser, com tots els demés, aquesta és la gran diferència amb lo que hi ha ara mateix al panorama.
Les complicitats es treballen poc a poc, sense fer soroll, i sense treure gran titulars. Potser, ja hem parlat amb gent de l’executiva de Rcat i encara no us ho han comunicat, potser hi ha militants de Rcat que volen i veuen amb molts bon ulls aquesta coalició o aquesta idea.
Us proposo una cosa, feu una enquesta on només hi puguin votar els militants de Rcat i que es pugui visualitzar a la vostra web ON LINE, minut a minut, segon a segon, amb la següent pregunta:
Veieu bé que Rcat formi part de una gran coalició amb altres forçes polítiques per anar junta a les eleccions, sense perdre la identitat de Rcat, ni lel seu funcionament intern???
Apa, si teniu valor, feu-la, i feu goig d’aquesta democràcia que tan en parleu que teniu, i que no dubto gens que sigui així.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 17, 2009 a les 11:45 am
A veure, jo no tinc cap gen de reagrupat, ni de cap partit polític. La meva politització es limita a l’independentisme, i de pas la regeneració política, objectius indestriables no perquè ho digui jo, sinó perquè les circumstàncies ho dicten. Jo no podia ser d’un partit que es deia independentista d’esquerres, menys encara quan no actuava com a independentista. Tampoc podia ser de CIU, perquè no era independentista, i perquè alguns postulats ideològics de Unió tampoc els comparteixo per exemple. Per això, quan va sortir una opció amb 2 punts: Aplegar el màxim possible de persones independentistes de tots els espectres i regeneració democràtica, m’hi vaig sumar, aquest cop sí, perquè això abans no existia, i si existia jo no ho sabia. M’hi he sumat com un més, i en la mesura del possible l’intentaré millorar juntament amb els altres que s’hi han sumat. També s’hi han sumat com un més moltes persones amb una vàlua reconeguda. Les coalicions, es fan quan hi ha més d’un projecte complementari amb possibilitats, perquè no perdem cap vot independentista. Però aquestes alçades a les portes d’unes eleccions, és prudent des del punt de vista independentista crear una altra opció amb el mateix discurs de independència i regeneració política? Els que ho volen per debilitar Reagrupament pel que sigui, doncs allà ells, però i els que ho fan de bona fe i en nom de la unitat? No els sabrà greu algun dia haver debilitat Reagrupament encara que sigui poc?
novembre 17, 2009 a les 11:47 am
ELS “PUNTS FEBLES” DE REAGRUPAMENT
És evident que RCat té “punts febles”. Però, més que punts febles es tracta de “nous elements” o d’espais que s’han d’anar incorporant o cobrint a mesura que la construcció d’aquesta estructura transversal vagi progressant. El que diu en Manel és que, quan algú parla de “punts febles” en alguns àmbits situats fora de Reagrupament, NO desitja, probablement, contribuir a què la construcció transversal projectada es desenvolupi correctament.
Estic convençut que en Manel no rebutja les crítiques constructives. Quant a les que NO ho són, ell recomana que els reagrupats no les escoltem. Jo crec que SÍ, que les hem d’escoltar, però també detectar quines intencions hi ha al darrere, cosa que ell ja ha fet en el seu article.
Malgrat el que he expressat anteriorment, no vol dir que jo estigui d’acord amb tots els arguments i iniciatives que en Manel Bargalló ha anat descrivint en els seus posts. Per exemple, pel que fa a la qüestió de les “àrees de treball” hi ha quelcom que no m’acaba de fer el pes, cosa de la qual en parlaré en qualsevol altre moment.
D’altra banda, trobo que és encertadíssim el que diu “Papa”: “Es parla molt de la gran coalició, però realment no existeix. Només és un desig, una il•lusió però no una realitat tangible en la qual puguem actuar”.
novembre 17, 2009 a les 11:48 am
2 Fantassin Manel,
Coincidim (com suposo que vam coincidir més d’una vegada en una assemblea, coordinadora o manifestació a començaments dels 80). Unitat sí, però no a qualsevol preu. Els que, a més d’independentistes, ens considerem d’esquerres i no dogmàtics, som capaços de reconèixer els errors propis i aliens, de persones i d’organitzacions aixoplugades sota determinades ideologies. Però també en reivindicarem els encerts i el treball polític i d’agitació duts a terme.
Benvingut sia l’independentisme de dretes i de centre. Podem treballar plegats (no barrejats) amb responsabilitat, generositat i respecte, així avançarem, amb menyspreu, sectarisme i desqualificacions, recularem.
Però quan escolto: “Ni dretes, ni esquerres: Catalunya!”; penso en Cambó i en la Lliga, deu ser un acte reflex.
Penseu que en som molt més dels que diuen i volen! I el moviment es demostra caminant!
Som-hi!
novembre 17, 2009 a les 11:49 am
Jordi, si debilito o no Rcat, o Esquerra o CiU i aixó possibilita la independència, Visca la debilització!!!
Primer el país i després els partits, aquesta ha de ser la premisa real. Ara per ara és Primer els partits i després els partits i Rcat també ho diu.
Primer creixer i després la independència.
Pensem-hi una mica.
Salut
novembre 17, 2009 a les 11:59 am
Robert Bonet:
1/ No soc membre de la Executiva. Soc un associat de base.
2/ Veig que et dones per al•ludit per lo del plomall.
3/ Ja que tens tant interès en dir i influir en què ha de fer Reagrupament associat i vota.
4/ En quant al valor mira el que s’ha construït en menys d’un any. Sense desafiaments tavernaris.
5/ Deixa de buscar-me les pessigolles.
Salut!
novembre 17, 2009 a les 12:11 pm
Robert 17, totalment d’acord amb la teva primera frase! I la primera part de la teva segona frase. És la vegada que hem estat més d’acord des que ens llegim per aquí. Però amb les circumstàncies actuals, de veritat creus de bona fe que debilitant Reagrupament ens aproparem més a tenir un estat Català?
novembre 17, 2009 a les 12:21 pm
Jordi, si ens sentessim un dia prenent unes canyes amb l’Esduard i altres veuries com no tenim cap diferència que no imposi unes sigles. Si parlesim d’independència tots estariem d’acord, si parlessim de partits arribarien les diferències.
Aquesta taula on ens hem asentat a fer la canyeta, és la gran Coalició o Solidaritat Independentista, tu segueixes sent qui ets i l’eduard també, però estem en una taula que no fa mal a ningú.
Ragrupmanet ha fet en un any fora d’Esquerra, peerò és el que és per que ve d’aquí, no ho negareu i per que la gent creu que és l’antidot contra el tripartit.
Salut i a veure si fem la canyeta aviat.
novembre 17, 2009 a les 12:28 pm
A veure companys, no estem pas lluny els uns dels altres.
Reagrupament SÍ, ningú ha de desmuntar res, ni reagrupament ni res que vagi en favor de la Independència de Catalunya, ans al contrari, tot això ho hem de fer créixer i tan fort com puguem, és per això mateix que n’hi ha que ens hem reagrupat, d’altres han fet costat a Catalunya Acció, etc, fins hi tot en conec que estan apuntats en totes dues coses, com també en conec que estan “stand way”, aparcats i amb el motor en marxa per concórrer quan hi hagi quelcom que els convenci del tot.
El que jo no m’empasso és que els que no estiguin reagrupats i vulguin una Gran Coalició siguin mala gent, que cerquin fer mal a Rcat, posar-nos a tots en el mateix sac de la “excomunicació” és molt mala pràctica, només faltaria que m’expulséssiu de Rcat per postular La Gran Coalició.
Cordialment vallfosca.
Visca La Pàtria.
novembre 17, 2009 a les 12:37 pm
Totalment d’acord amb tu Manel. Jo també pensava que hi havia d’haver una gran coalició, però a mesura que passen els dies vaig veient que es molt difícil fer-la. Per obtenir l’objectiu que volem, cal molt de treball, i això es el que estem fent a Reagrupament, i en canvi la gran coalició l’únic que posa sobre la taula es una sèrie de noms que dona la impressió que tots volen anar amb Reagrupament, però sense treballar per ell. Jo crec que el personalisme que això comporta no es bo, i a Reagrupament el que cal es seguir treballant sense fer cas a ningú. I qui vulgui una gran coalició, que treballi per fer-la i quan arribi el moment, uns i altres ja decidirem si Reagrupament si integra o no.
novembre 17, 2009 a les 1:00 pm
Vallfosca:
No sé si va per mi però, pel que a mi respecta, mai he dit que tots els que no estiguin reagrupats i vulguin la coalició siguin mala gent, entre d’altres raons per que som molts els que estem reagrupats i també la volem per que, a part de voler que RI es faci gran, sabem que sempre s’hi quedarà algú fora i cada vot val el seu pès en or; No agafis la vaca pels collons per que saps sobradament com penso i no de fa quatre dies.
El que SI que dic es que hi ha gent que utilitza la Gran Coalició com argument per fotre pedrades a RI, seguint la dilatada tradició cainita de l’independentisme català, que no suporta veure com un altre se’n surt on ell ha fracassat i pefereix engegar en orris el País per tal que l’objecte de la seva gelosia s’enfonsi: I al final els enfonsats som tots. I això em treu de pollaguèra.
Una abraçada, company.
novembre 17, 2009 a les 1:11 pm
Escolta, i com va aixo de la gran coalicio? Em podeu donar l’adresa? A qui truco, per que m’ho expliqui? Mentre es va aclarint, eh que no us fa res que a RCat anem fent cami, per que nomes queda un any per les eleccions i diria que ni CIU ni ERC estan per coalicions ni histories, no creieu?
A veure si ens entenem> RCat NO vol governar. s un partit Kleenex per la independencia i la regeneracio democratica. Si aconseguim l’estat, ens dissolem. No ens hi va res. Cap fundacio d’ells ens paga un sou, no estem casats fanaticament amb el partit, sino que veiem que com que ningu mes proposa el que diuen, ens hi afegim per que corre presa, la independencia. Els RCats militem en la idea de Independencia JA, mentre tenim tots els avis catalanistes que son la unica esperansa de guanyar un referendum. En una generacio, un cop morts aquests, serem la Valencia del Nord. Es que fa falta dir les coses a lo bestia, a vegades.
novembre 17, 2009 a les 1:18 pm
RCat intenta ser la Gran Coalicio, sense cap afany de protagonisme, tan sols voluntat de servei. Es volen autodissoldre si aconsegueixen l’objectiu. Quina prova mes voleu? Si es fes una Gran Coalicio, en que es diferenciaria de Reagrupament?
novembre 17, 2009 a les 1:51 pm
Exacte Alwix, Reagrupament des del principi ha treballat amb l’objectiu de que hi hagi una gran coalició de independentistes pertanyents o no a altres col·lectius, deixant per l’últim moment possible, quina és la millor eina (partit, coalició de partits) per aconseguir-ho. I li ha posat el nom de Reagrupament al projecte de gran coalició de independentistes, per aprofitar les energies que ja existents amb l’antic sector crític d’un partit, i no li ha anat gens malament fins ara, doncs és quasi un miracle el que s’ha aconseguit només en 6 mesos.
Doncs si Reagrupament s’ha proposat des del principi impulsar una gran coalició, unió de persones per fer una candidatura independentista transversal guanyadora, llavors jo pregunto: Què fan ara uns senyors a aquestes alçades impulsant un projecte anomenat “Gran Coalició” al marge de Reagrupament?
novembre 17, 2009 a les 1:57 pm
Suposo que ells creuen que són millors que Reagrupament per poder aplegar al màxim de sensibilitats independentistes, i creuen que és millor començar nou projecte abans que sumar-se a Reagrupament. Tothom pot creure el que vulgui, ok, llibertat, però tinguem els conceptes clars.
novembre 17, 2009 a les 2:20 pm
Està clar que encara queda molt camí per eixamplar Reagrupament i que pugui aixoplugar moltes més persones, personalitats i sensibilitats. Això és el que necessita Reagrupament, millorar gràcies a que s’hi sumin més persones. Reagrupament no és cap partit històric ni té cap ideologia que vagi més enllà de l’independentisme i la regeneració democràtica, i el seu objectiu és totalment temporal fins aconseguir l’estat Català. Millorem Reagrupament, que està obert a tots els independentistes, i no li fem la competència si us plau.
novembre 17, 2009 a les 2:33 pm
No impulsen res. Només xerren. Ja porten mesos parlant de la “Gran Coalició”. Algú l’ha vist?
Potser serà qüestió d’imprimir cartells: “És burca: la gran coalició”
novembre 17, 2009 a les 2:34 pm
Volia dir: “Es busca: la gran coalició”.
novembre 17, 2009 a les 2:35 pm
Quina pel més fina, la vostra, encara que us penseu que la dels altres ha de ser mé dura.
novembre 17, 2009 a les 2:48 pm
Jo insisteixo> en que es diferenciaria la Gran Coalicio de Reagrupament? En un moment optim per plantejar l’independentisme, si obviem la crisi, de gran descredit de les institucions espanyoles, no crec que les diferencies fossin tan importants, per tant, ajudem als que ja hi son. No ens creiem millor que ningu altre, per que no hi ha ningu altre que proposi aplegar tots els independentistes de manera transversal. Nomes amb els d’esquerres, com planteja ERC (o plantejaba) o la CUP, no n’hi ha prou. Abans de ser de dretes, o d’esquerres, hem de ser solidaris amb Catalunya, i ser prou generos per anar plegats tots els independentistes, tinguin la ideologia que tinguin, si aixo vol dir res encara en els temps que corren.
novembre 17, 2009 a les 2:53 pm
La Solidaritat Independentista no se li pot exigir a RCat, per que son els primers que la prediquen: Ells son el primer grup d’aquesta coalicio. Us podeu reagrupar o anar-hi plegats com a partit coalligat, com els del PRC. La Coalicio ja esta en marxa, es Reagrupament i els que els acompanyin. No la busqueu mes, ja es aqui.
novembre 17, 2009 a les 3:04 pm
Eduard 23, no home no, no va per tu, i teniu raó en dir i demanar fets, teniu raó, i tota, en demanar que si hi ha d’haver una punyetera Coalició vagi enllestint, com també teniu raó en que cal que ningú s’adormi, Rcat a de fer camí, ningú hi està pas en contra, al que succeeix és que a vegades, diguem-ne que la passió ens venç en voler explicitar i fer valdre les nostres aportacions, res més, ja em direu sinó quantes vegades hem hagut d’escoltar la mateixa cantallera, que si el 70%.. que si una coalició de persones…que si ens volen aixafar la guitarra…que si som els més democràtics del món…etc, que és veritat, però s’insisteix una vegada i un altre en el mateix, cosa que ja sabem, tots podem repetir les lletanies d’esma, ja ho ens hem dit gairebé tot, no cal insistir, treballem cadascú en allò que hi tenim més fe, i no tinguem cap recança entre nosaltres, fem-nos confiança, és aquí on vull insistir, estiguem oberts i amatents, i que les “muses” ens agafin treballant.
Una abraçada company, cordialment vallfosquet reagrupadet ;)
Visca La Pàtria.
novembre 17, 2009 a les 4:24 pm
Doncs jo ja estic treballant per “la Grandíssima Coalició”, perquè em penso que “la Gran Coalició” no serà prou transversal. I tinc un amic que, després, impulsarà “la Gran Coalició de Coalicions”. I després, un altre, “la Grandíssima Coalició de Coalicions”.
novembre 17, 2009 a les 4:36 pm
Benvolgut Manel,
Aquest victimisme que despren el teu post d’avui, no crec que us ajudi gens.
No hi ha cap força politica que en els ùltims anys hagi sigut més criticada per tothom que CiU, perqué com a força majoritaria que és, tothom vol rascar-li alguna engruna, i des de Reagrupamentt, precisament, no n’hi heu estalviat cap.
Ara us feu els ofersos per un parell de critiques?.
Com diu en Durruti aquest, quina pell més fina.
Cordialment.
novembre 17, 2009 a les 5:33 pm
Josep-Empordà, el tema és que Reagrupament acaba de néixer i no ha pogut demostrar gairebé res! I ja n’hi ha que diuen que s’ha de crear una altra cosa igual (treballar per una llista independentista transversal) però amb un nom diferent i liderat per altres! Això sí, aquesta cosa ha d’anar amb Reagrupament per anar bé, i els mateixos li donen a Reagrupament un paper de partit concret amb limitacions a l’hora de sumar, limitacions que és clar, ells no tenen, perquè el que fan ells sí que servirà perquè hi vagi tothom. Si us plau… Jo no l’interpreto en clau victimista l’article d’en Manel, més aviat el veig informatiu. I també entenc que Reagrupament no convé a alguns per diversos motius, i aquests tenen tot el dret del món a seguir les seves pròpies estratègies. Però com que Reagrupament acaba de néixer, cal deixar les coses clares per si algú diu coses que poden confondre, que ja és el cas. Victimisme cap, però defensa ferma la que calgui, almenys per part meva.
novembre 17, 2009 a les 5:45 pm
Amb imperfeccions tirarà endavant Reagrupament Independentista.
Crítiques positives o negatives, agafem tot el que sigui bo, i endavant!
novembre 17, 2009 a les 6:33 pm
Casadevall, t’agrada provocar?
Dir que la Gran Coalició i Reagrupament son el mateix és de rucs, o de mal intencionats, que és sense dubta molt i molt pitjor, no crec que sigui el teu cas, i m’inclino més per lo de ruc…
novembre 17, 2009 a les 6:43 pm
Qué m’esteu dient!!
Voleu dir que hi ha “un altre “altre cosa” independentista i transversal”?
Cony!! jo aquesta no la sabia!!.
Caram!! a la que perds una mica el fil, ja et quedes del tot desfassat!!.
novembre 17, 2009 a les 7:09 pm
Sr. Vallfosca,
Per defensar arguments no cal insultar.
novembre 17, 2009 a les 7:19 pm
Penso que a Reagrupament hi cap tothom (comencem per aquí), però en algun moment una coalició amb qui sigui pot ser imprescindible. Les dues idees són vàlides, No?
novembre 17, 2009 a les 8:01 pm
Torno a repetir el 20, per que tothom està massa alterat. tota a fer canyetes, home.
Jordi, si ens sentessim un dia prenent unes canyes amb l’Esduard i altres veuries com no tenim cap diferència que no imposi unes sigles. Si parlesim d’independència tots estariem d’acord, si parlessim de partits arribarien les diferències.
Aquesta taula on ens hem asentat a fer la canyeta, és la gran Coalició o Solidaritat Independentista, tu segueixes sent qui ets i l’eduard també, però estem en una taula que no fa mal a ningú.
Ragrupmanet ha fet en un any fora d’Esquerra, peerò és el que és per que ve d’aquí, no ho negareu i per que la gent creu que és l’antidot contra el tripartit.
Salut i a veure si fem la canyeta aviat.
novembre 17, 2009 a les 8:08 pm
Em sembla que de seguida ens posem massa a la contra (uns contra Reagrupament, els altres contra la gran coalició, etc…).
Pels que no hi veuen la diferència: Reagrupament és una associació i la Coalició serà una candidatura. No és el mateix, i al mateix temps tot és compatible. A veure si la gent deixa de buscar maranya. La culpa de la majoria de les disputes és que cadascú només veu el que vol veure, i no veu tot el que hi ha.
I per cert, sembla que molts no vau llegir l’article:
Els punts dèbils de CiU
http://paper.avui.cat/article/dialeg/415/punts/debils/ciu.html
També està contra CiU en Sanchis?
novembre 17, 2009 a les 8:16 pm
Vallfosca, jo no provoco, ni em fa falta insultar. Reagrupament vol crear una llista independentista transversal d’ampli espectre amb el màxim de sensibilitats independentistes, això no m’ho he pas inventat jo. I “Gran Coalició” que jo sàpiga vol fer el mateix ,però millor, segons els impulsors és clar (per cert podem saber qui són a part de l’Enric Canela?). Per justificar-se intenten canviar la raò de ser Reagrupament, tractant-lo com si fos un partit existent de tota la vida, en comptes de reconèixer que Reagrupament treballa des de fa mesos pel mateix que “Gran Coalició”, amb batant èxit per cert, a jutjar per les adhesions de independentistes reconeguts i no reconeguts (com jo). Això no és cap provocació, és la idea que tinc jo de Reagrupament, a no ser que algú de la junta directiva o amb responsabilitats a Reagrupament em corregeixi. O algun responsable de “Gran Coalició” em corregeixi sobre el que vol “Gran Coalició”.
novembre 17, 2009 a les 8:19 pm
Xavi, Reagrupament és una associació que treballa per crear una candidatura. “Gran Coalició” és (no sé què e?) que diu treballar per crear una candidatura. Si m’equivoco, una vegada més, corregiu-me.
novembre 17, 2009 a les 9:02 pm
Daniel (35):
L’has clavat, company. Amb tantes pells superposades ara entenc per que de fa molts anys a ser patriota català se’n deia “ser de la ceba”. ;-)
Salut!
novembre 17, 2009 a les 9:14 pm
Això mateix Daniel 35 i Eduard 47, Ara només falta obrir grup al Facebook “Gran coalició de coalicions independentistes”, i invitar d’entrada a tots els usuaris que ja formen part del grup de suport a “Gran Coalició”, i els de suport a Reagrupament. En fi, el que ningú podrà discutir (espero…), és que tothom el temps posarà a tothom al seu lloc.
novembre 17, 2009 a les 9:23 pm
Jordi Casadevall:
Aquest grup de Facebook ja existeix. El link es:
http://www.facebook.com/group.php?gid=77349763137&v=wall&ref=mf
Mira’t la data de la última entrada i deduiràs ràpidament la embranzida del tema. ;-)
Salut!
novembre 17, 2009 a les 9:30 pm
Crec que no hem d’entrar al joc de les baralles entre els que volem la Independència, personalment estic fart de veure a ERC i a CiU enfrontats a veure qui la fa més grossa, només ara falta que els reagrupats entrem en aquest joc i les CUP també. I no és moment d’entrar en debats ideològics perquè no porta enlloc, ja que a Rcat hi ha gent de tots colors, començant per mi que sóc marxista i reagrupat, i no crec que sigui incompatible. Primer la independència i després ja ens barallarem esquerres i dretes.
Salut i llibertat!
novembre 17, 2009 a les 10:22 pm
Aquest fals “paternalisme” (mira, pobrets, plens de bones intencions però poc faran” és tan perillós com els atacs frontals.
novembre 17, 2009 a les 10:46 pm
Mai n’aprendrem, és el problema que sempre hem tingut els catalans, si jo sóc més independentista que tu, si tu ets de dretes, si jo sóc més guapo… i així anem passant el temps, i mentrestant a ecspanya és foten un fart de riure i segueixen saquejant, insultant i menyspreant als catalans. Potser ja n’hi ha prou, jo sóc ex-PSAN, ex-MDT, ex-IPC, ex-ERC, porto cinc anys sense anar a votar, perquè estava fart d’ésser enganyat, fins que a sorgit Reagrupament, i m’importa ben poc que hi hagí més gent de dretes o d’esquerres, perquè m’ha tornat la il·lusió, perquè no té grans manifestos polítics buits de contingut, no té grans projectes macroeconòmics, ni grans idees filosòfiques. El seu programa és tant simple i a la vegada tant engrescador: la regeneració política i la Independència de Catalunya, i ja està, quant això s’aconsegueixi Reagrupament és dissolt i ja arribarà el moment de barallar-se dretes i esquerres, però aleshores els catalans ja serem lliures per triar cap a on volem anar.
Si us plau no perdem més el temps, ni fem el joc a ecspanya i als partits espanyolistes, i anem per feina, que n’hi ha molta i el temps és molt poc.
Salut a tothom.
novembre 17, 2009 a les 11:37 pm
Hola a tothom
————-
Aquest article que veieu no era el que volia que sortís. Quan ho estava escrivint, ha ocorregut un problema no tècnic que ha fet que m’ha bloquejat l’accés-
En primer lloc, perdoneu les faltes ortogràfiques i en segon lloc alguns paràgrafs els volia esborra.
L’esperit del meu article, era un missatge de dir, que deixer-nos de fer cas a les crítiques negatives que no paren de voler menystenir el que fem o que diuen que mai ho aconseguirem. Perquè si els fem cas, aleshores segur que fracassarem.
La batalla es cruenta i cal que tothom estem concentrats en convèncer a més catalans, jo ho estic fent des de les meves possibilitats i deixar-nos d’estar constantment rebatin a unes persones que, si veritablement són independentistes, els acabarem trobant pel camí, ja sigui perquè han format un altre reagrupament o perquè s’han adonat que estaven errats. Els que no són, doncs allà ells.
Això no vol dir que no escoltem les crítiques, per exemple l’altre dia en el Cimera, l’Arnau Otegi va dir una crítica que la vaig trobar encertada cap a RCat i ho he fet arribar als meus companys de la Junta.
Per tant, el meu missatge es aquest:
Si volem guanyar hem de sortir al camp a lluitar sense dubtar i sobretot concentrats amb la tasca que cadascú de nosaltres, com a patriotes, ens hem assignat per ajudar que Catalunya esdevingui Independent en els propers anys, sinó és l’any que bé.
Endavant les Atxes!!
novembre 17, 2009 a les 11:52 pm
#59 Manel Bargalló : estic d’acord amb el teu post. Especialment sobre les crítiques que volen fer mal, no les hem ni d’escoltar. Perquè crec que dius, fracassaríem immediatament. A més, escoltar-les comporta normalment una batalla dialèctica que encara provoca més fracàs.
Per tant tot els independentistes reals ens anirem trobant pel camí. M’agrada aquesta filosofia. Però cal tenir present que ens hem de trobar abans de les properes eleccions, sinó part de l’esforç serà debades. No pot haver ni un sol vot independentista llençat i això és molt important.
Però cal definir qui és independentista. Per mi un independentista no pot voler fer política si no té estat. No pot fer el joc de la política a l’estat del que se’n vol desfer. No pot aprovar finançaments, no pot aprovar LEYES ORGÁNICAS com l’estatut. No pot aprovar un dèficit constant de recursos (no sols monetaris). Ni pot anar a la capital de l’estat a remenar la cua o fer la gara gara a veure si cau alguna cosa dels que manen a l’estat.
Un independentista és qui respectant a tothom diu ‘no’ a tot el que ve de l’estat del que se’n vol marxar. I diu només ‘SÍ’ a tenir un estat propi.
Sí més tard vol fer polítiques d’esquerres o dretes, ja tindrà temps. Però primer l’estat (i ara a Catalunya refer el model polític) i després les baralles.
Força i visca la Terra !
novembre 17, 2009 a les 11:58 pm
Pero, a veure, quins partits us penseu que s’afegiran a aquesta coalicio? Tanta cosa hi ha, a fora d-ERC i CIU? Tants vots tenen? Per curiositat. Per que CIU i ERC no ho faran, crec. Estan massa ocupats barallant-se entre ells.
novembre 18, 2009 a les 12:09 am
Ara m’agrades Manel! Endavant Reagrupament i tots els qui treballin per arribar on tots volem!
novembre 18, 2009 a les 12:43 am
Per cert, heu vist com Reagrupament sap el que fa?
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=1392&Itemid=1
Endavant les atxes
novembre 18, 2009 a les 3:15 am
Manel Bargalló:
Sense ànim de polemitzar diria que una cosa es no perdre el temps en batalles estèrils i una altra es permetre que la única opinió publicada sigui la dels anti RI.
Per una única raó: Per que qualsevol que sobrevoli per aquest BGS, per exemple, i llegeixi segons quines bajanades sense que hi hagi resposta es quedaria amb aquesta impressió i/o informació.
Salut!
novembre 18, 2009 a les 8:33 am
Alwix i tants d’altres,
Que ho heu intentat?? Palar vull dir. Rcat quan parla amb algú és per dir-los, exigir-los, que s’integrin dins Rcat o no son independentistes i d’aixó en tinc constància.
Salidaritat Independentista o la Gran Coalició, el que demana és que els partits s’ajuntin en un sol front, en un front contra l’esclvatge espanyol.
Rcat s’hi sumaria??
No ho se, Esquerra i els altres partits s’hi sumarien??? No ho se per aixó estem parlant amb tothom, SI TOTHOM!!!
A qui li piqui que s’hi posi fulles.
Salut.
novembre 18, 2009 a les 8:37 am
Palrlant de l’Otegui, l’amic, Otegui,
sabeu que esta fent a Esukal Herria, parlant amb totes les forces pilítiques, incloent PNB per fer una coalició o bloc unitàri, no està fent un Rcat a la Basca. Raonament i pensament sempre s’imposen a les ganes de cadira.
Salut.
novembre 18, 2009 a les 9:43 am
Si volem respecte hem de començar respectant, cosa que no succeeix…
Com potser, que quan parlem de Coalició d’Entitats, amb personatges de fort ressò mediàtic si fos el cas, se’ns menystingui, se’ns depreciï, se’ns ridiculitzi, i se’ns digui que això és el mateix que vol fer Rcat?, com potser, que parleu de respecte?, perquè que jo sàpiga no he dit res en contra de Rcat, sinó ans al contrari n’he glosat les excel•lències, post 34.
No és que provoquis Casadevall, ets tu qui ofèn gratuïtament, ets tu qui demana correcció, i qui no accepta cap altre opinió que sigui diferent.
En començo a estar fins al capdamunt.
novembre 18, 2009 a les 10:07 am
Ah!!! per cert, sense ànim de polemitzar…quan haguem assolit la Independència i siguem un Estat Sobirà, els Liberals també ens podrem barallar o no?….
novembre 18, 2009 a les 10:37 am
Eduard 58, sovint (no sempre) aquesta causa que dius és l’única que em porta a escriure segons què per aquí.
Vallfosca 61, jo les opinions les accepto totes, de fet aquí l’únic que fem és opinar oi? I en aquest sentit, la meva opinió és que “Gran Coalició”, té el mateix objectiu que Reagrupament amb un altre nom i altres lideratges. Vol treballar per un llista independentista transversal guanyadora amb el màxim de sensibilitats possibles. Si llegir això t’ofèn i en comences a estar fins al capdamunt, no és pas culpa meva. Ja ho he dit vàries vegades, el temps posarà tot i tothom al seu lloc. I el dret a rectificació per part de QUALSEVOL que s’hagi equivocat en aquests temes, sempre hi serà.
novembre 18, 2009 a les 12:55 pm
TU omets (mal)intencionadament, la diferència entre “associació de persones” i “coalició de Ens”…
La diferència hi és, que a tu no et vagi bé, és acceptable, el que NNNNOOOOOOO és acceptable és que em tractis com a un imbècil, dient implícitament que el que díem son imbelicitats.
novembre 18, 2009 a les 1:34 pm
El llenguatge escrit pot portar a confusions. Si un dia tenim la oportunitat de parlar en persona veuràs que et dic exactament el mateix, i no et donarà la sensació de que et tracto d’imbècil com tu dius. No és la intenció, al contrari, doncs en el fons tots aquí treballem per tenir un estat Català. Sobre el tema en concret, jo el que dic (i no m’ho invento pas jo), és que Reagrupament és una “associació de persones” , treballant coordinadament i en el territori, per crear una llista independentista transversal guanyadora, que entre d’altres podria ser ben bé una “coalició de ens”. Dit això, tothom és lliure de pensar i fer el que vulgui, si algú creu que Reagrupament no pot aconseguir el que es proposa, pot muntar el un “Reagrupament II” amb diferències i amb un altre nom, però deixeu que els que no ho veiem la millor estratègia, ens expliquem, i opinem, això és l’únic que faig, i entenc que aquest és un lloc per opinar.
novembre 18, 2009 a les 3:10 pm
Vallfosca i Jordi, us emplaço als dos a fer la canyeta amb l’eduard i jo, què us sembla??
Ara ho dic de debó, quedem un dia? No és cap mofa, parlem-ne i veureu com tot és més fàcil del que sembla.
Salut, ja hem teniu al face, per tant si voleu m’envieu un mail i quedem i fem-la petar.
novembre 19, 2009 a les 7:36 am
Manel,
molts t’ho vam dir i repetir, això és el bloc gran del sobiranisme i no un espai de Rcat i tu no has parat de fer propaganda i més propaganda.
Quan es fa un us de una cosa, i aquest us no és l’adequat, passen aquestes coses.
Has provat la teva pròpia medicina, recordes en company Gica?
Recordes quan hem convidaves a marxar dels blocs, face i altres en els que discrepava de Rcat?
Tal com diu el meu padrí, “tot allò que fas, tu t’ho trobaràs”
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 19, 2009 a les 8:34 am
Si algú em mereix el cent per cent de confiança, aquest és en Manel Bargalló. Busquem sectarismes i perdonalismes en altres bandes, no en la seva.
novembre 19, 2009 a les 10:09 am
Acabo de llegir, estorat, que per decisió majoritària entre els escriptors del BGS s’ha expulsat en Manel Bargalló d’aquest bloc, suposo en el fons per parlar massa de Reagrupament. Vosaltres sabreu el que feu, només em pregunto quina classe de “independentistes” sou. Aquí acabo les meves aportacions, així doncs felicitats, perquè des del vostre punt de vista, heu matat com a mínim 2 ocells d’un tir oi? O potser algun més: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/view/id/151193
novembre 19, 2009 a les 10:30 am
He vist aquest matinada , i penso igual que en Robet Bonet, per la resposta que acaba d´escriure, també, que un comentari del Manel Bargalló ha estat eliminat.
Un comentari que només es despedia del bloc.
Això és intol·lerable.
Qui ho ha fet?
novembre 19, 2009 a les 10:40 am
En Manel Bargalló no ha estat expulsat del bloc per parlar de Reagrupament. La veritat és que ha marxat per un problema personal insalvable amb mi que no té res a veure amb el BGS ni amb Reagrupament ( a on per cert i tinc molts amics personals: Eduard Vivó, Vallfosca, Joan P.. ….).
novembre 19, 2009 a les 10:42 am
Al Sr. Bargalló només li desitjo molta sort en les seves noves empreses i li agraeixo la seva aportació en aquest projecte d’èxit que promet seguir treballant per la independència de Catalunya amb més força que mai. Estic segur que farà la mateixa feina a Reagrupament que ha fet al BGS. Una abraçada Manel
novembre 19, 2009 a les 11:52 am
David, acabes de matar el BGS. Soposo que n’ets concient. Ni Manel ni Marc. Qui serà el següent? Sols espero que BGS com l’au fènix pugui renéixer de les cendres, aquí mateix o a un altre lloc. Llàstima. Com era allò de si sumem guanyem?
novembre 19, 2009 a les 12:04 pm
Esteve:
Aquí no ha mort res, al contrari que aquesta lamentable situació ens obligarà a espavilar-nos en millorar encara més.
Entenc que si no saps les tristes circumstàncies que em van portar a prendre una decisió que m’entristeix profundament no pots valorar-la.
Per desgràcia es tracte d’un tema privat entre el Sr. Bargalló i jo aliè totalment al BGS i a qualsevol tema polític.
Em sap greu que s’ho hagi pres tan malament i li desitjo que tingui molta sort en altres projectes pel país.
novembre 19, 2009 a les 12:24 pm
Els problemes personals han de quedar en això.. personals, i mai poden transmetre’s a d’altres àmbits, no em sembla correcte que per un problema personal se’ns arrabassi la oportunitat de llegir les opinions d’en Manel Bargallò les quals he de dir que moltes vegades no compartia, però que sempre tant l’un com l’altre acceptàvem democràticament les nostres diferències, des d’aquí faig una crida per que es restableixi la situació anterior i en Manel Bargallò torni a disposar del seu espai en aquest Bloc. Com a persona amb convenciments democràtics no puc acceptar veure com s’arracona algú per diferències “personals”, em sembla que aquest és el “Bloc Gran del Sobiranisme” i no el “Bloc Gran d’en David Morgades”. Sento amic Morgades haver de dir això i creu-me que lamento de veritat haver de prendre posició en un enfrontament “personal” però crec que t’has precipitat i equivocat en prendre aquesta decisió. Lamentaria molt que això representés un enterboliment, que jo no desitjaria, en les nostres relacions personals que sempre han sigut boníssimes, però és una actitud que també prendria en cas que l’afectat fossis tu, no prenc posició per cap dels dos, prenc posició per la democràcia i l’interès comú del Bloc Gran, això no pot ni deu acabar com el rosari de l’aurora per un problema personal entre ambdós.
novembre 19, 2009 a les 12:35 pm
Joan P.:
És evident que una parella que decideix que no poden viure plegats el divorci és una bona opció. Mai hi ha bons i dolents, només circumstàncies que impedeixen poder seguir igual. Per tan et demano que em creguis si et dic que malgrat m’entristeix molt la situació no tenia cap més sortida que fer el que he fet.
El problema entre el Sr. Bargalló i jo és una cosa privada i que ningú ha d’intervenir-hi, però és prou greu com per prendre aquesta lamentable decisió.
Et prego tinguis en compte aquestes circumstàncies i no em jutgis a la lleugera.
Una abraçada.
novembre 19, 2009 a les 1:43 pm
Tot el temps dedicat per part meva al BGS fins al moment, ha estat de cares només a un objectiu, contribuir a poder tenir un estat Català. Els temes d’afinitat i amistat per mi són només un efecte col·lateral, almenys quan dedico el meu temps a aquesta causa, l’independentisme.
El fet que algú com en Manel Bargalló deixi d’escriure al BGS, així com el fet que això sigui acceptat pels blocaires que quedaran, fan en la meva opinió que aquest deixi de ser per a mi un lloc on dedicar-hi temps per tal que m’acosti al meu únic objectiu: tenir un estat Català. Un bloc dit sobiranista que es permet el luxe de perdre un blocaire com en Manel, deixa per mi de ser un bloc útil per l’independentisme.
novembre 19, 2009 a les 1:51 pm
He llegit comentaris parlan de la gran coalisió o no sé que, jo i molts altres reagrupats, creiem en reagrupament com a dinamitzador i impulsor d’aquesta “Gran Coalisió”, per a què segueix sen reagrupament una “associació cultural”, perque en realitat no preten presentar-se com a Reagrupament a les eleccions. Van crear un partit ràpidament per si s’anticipaven. Però crec que la idea no és utilitzar-lo. Es buscaran aliances, i anar totes les platafromes a una, despres ja pensarem el nom del “partit”.
Així ho veig jo, i treballaré des de Rcat pk els reagrupats ho vegin igual.
novembre 19, 2009 a les 2:00 pm
Jordi Casadevall:
Em sap greu Jordi, m’agradaven molt els teus comentaris. Podia estar-hi o no d’acord però d’això es tracte aquest bloc.
El problema és quan has de treballar amb algú on sempre et condicionen uns problemes personals aliens a la feina que es fa en comú. Potser tu mateix ho has pogut experimentar en primera persona en el món laboral. De vegades per entendre les coses has de posar-te a la pell dels altres.
Una abraçada
novembre 19, 2009 a les 3:03 pm
David,
jo segiré aquí, cada dia llegint i escribint, su puc.
El Sr. Bargalló només és una persona més, un més de tots nosaltres. Si algú el vol llegir, segur que ho podrà fer en qualsevol altre lloc.
No cal dramatitzar, les coses pasen i la vida segueix igual.
Salut, força, independència i bon humor!!!
novembre 19, 2009 a les 4:10 pm
Robert Bonet:
Gràcies per la confiança. ;)
Una abraçada
novembre 19, 2009 a les 4:11 pm
Totalment d’acord amb Jordi Casadevall (77).
Ja us ho fare-ho. Adeu.
novembre 19, 2009 a les 4:16 pm
Robert Bonet:
Has de reconeixer que et feies molt pesat, tant al facebook com a altres fòrums
novembre 19, 2009 a les 5:53 pm
Jo, donat el fet que sóc absolutament imparcial i no puc prendre partit per cap de les parts, proposo que ja que en Manel Bargalló “ha deixat” el BGS i en Marc Belzunces (per solidaritat) també, i donat el fet que tot ha vingut per “desavinences” amb en David Morgades, aquets últim també deixi el BGS i tots tres siguin substituïts d’immediat.
Just, no??
Millor això que abandonar-vos, nois.
novembre 19, 2009 a les 10:03 pm
Tornem a la Gran Coalició.
M’he desganyitat preguntant qui és la GC. M’ha contestat amb un seguit d’efectes òptics. Algú sap que és la GC? Crec que és un os perquè anem rosegant i mentrestant perdem el temps. Crec fermament que només és una il·lusió freak. La GC no existirà mai. Una altra cosa és que la plantegem com una suma imparable de persones senzilles disposades a treballar incansablement, amb uns caps de llista potents i escollits democràticament (això no és un fet menor) a qui personalitats conegudes de la societat catalana donin suport. Això pot ser possible. Imaginar que la Gran Coalició serà una suma de lletres més que desgastades que representen el passat és una perillosa quimera. Siguem seriosos i arribarem lluny!
novembre 19, 2009 a les 10:30 pm
No vull ofendre,però…Sempre s’ha dit que els aparells de l’estat intentarien desestabilitzar l’impuls independentista que representa Reagrupament. Doncs bé, tant l’anònim Gica com la fantasmagòrica Gran Coalició (amb qui, com i per què?) fan un tuf d’intoxicació que no enganya a ningú. Proposo deixar de polemitzar sobre temes que no sabem d’on venen ni on van. I al tal Gica, que doni el nom vertader, que no s’amagui, i llavors el prendrem seriosament. Mentre, ignorància preventiva…hi ha molta feina per fer, sabeu? Endavant Reagrupament !
novembre 19, 2009 a les 10:44 pm
Quico:
Ho subscric. En un altre fil ja vaig alertar de les intoxicacions dels aparells de l’estat. És l’os que ens llancen perquè perdem el temps rosegant-lo. Anem per feina i deixem les fal·làcies per als que no tinguin res més a fer.
novembre 19, 2009 a les 10:51 pm
El dia de la manifestació de Perpinyà, vaig demanar explicacions a dos individuus que anaven dins el grup de Reagrupament que van fer aturar els càntics en favor de Carretero o Reagrupament (p.e Carretero president, Catalunya independent). Feien callar amb un to imperatiu i més nerviós del compte. Els hi vaig preguntar qui eren ells per fer callar ningú i per quins sets sous haviem d’amagar-nos…van contestar que no podiem parlar de carretero perquè anava contra la unitat i que no teniem lider i no sé quines bestieses més. Més tard els vaig sentir intentant fent cridara a la gent: unitat independentista! o un lema similar, no redordo bé. Però em van fer molt mala espina. O han vingut a intoxicar o estan zumbats. En tot cas, alerta!
novembre 20, 2009 a les 1:08 am
Imagineu-vos un polític espanyol encuriosit en el que es diu en una web independentista. Per exemple, aquesta. Doncs, bé , aquest polític diria que li anessin traduïnt els comentaris.
Un cop haguès finalitzat la lectura es quedaria la mar de tranquil, i exclamaria:
“Oye, que bien !! el tema catalán ya está controlado, nosotros ya no tenemos que hacer nada, ellos solos se dividen, que divertido !! podremos seguir ordeñando a la vaca hasta que quede seca”.
Ja us l´heu imaginat ??…. Jo sí, i em fa MOLTA RÀBIA.
SABEU PERQUÈ ACTUALMENT EL CATALANS SOM UN POBLE DE DERROTATS?? MOLT FÀCIL, SOM INCAPAÇOS D´UNIR-NOS. PATÈTIC !!
Aquesta és la seva victòria i els hi servim en safata de plata.
És la primera vegada que entro en aquesta web i la darrera.
No sé si al moderador o moderadora considerarà aquestes 4 ratlles adequades. Jo he escrit el que penso.
Per cert, torneu-vos a imaginar el polític espanyol i els seus col·legues rient-se de nosaltres.
Com us sentiu ?
novembre 20, 2009 a les 8:11 am
Quico la GC és un invent d’uns quants (no gaires) per intentar influir en altres organitzacions amb molta més gent darrere
novembre 20, 2009 a les 8:17 am
http://www.facebook.com/group.php?gid=200142212792
novembre 24, 2009 a les 4:54 pm
El CENSOR Bargalló ha tastat la seva medecina: la censura. Ja m’agrada. Però si segueix tot amb censures, ja podem plegar.
novembre 24, 2009 a les 7:53 pm
El CENSOR
Bargalló reconeix que és un censor i que no censura al BGS a causa dels
meus “atacs” (heu de llegir “demanar que es faci justícia”) i dels
d’altra gent de la meva “òrbita” (què deu voler dir?). Però diu clarament
que voldria censurar (…Però segueixo defensant que cal fer-ho…).
Senyal que algú no li deixa agafar el retolador vermell…Per veure el comentari del CENSOR complet (per cert, amb faltes d’ortografia i un llenguatge horrible) heu d’anar a http://blocgran.cat/?p=912#comment-42886, comentari 62.