COMUNICAT:
novembre 20, 2009 | 
David Morgades (creador) | 
Imprimir
Em veig obligat a fer el següent comunicat, vist que la polémica haguda al sí del Bloc Gran del Sobiranisme ha trascendit. Lamento molt, sobre tot, en la forma que ha estat. La imatge que donem no és de cap de les maneres la que persegueix aquesta iniciativa.
Fa temps, però, que hi ha agres disputes entre en Manel i jo, que han anat agafant un to que no és el més adequat per tal de poder establir un clima positiu de treball. Aquest fet m’ha suposat rebre diferents inputs per part de blocaires que tenen o han tingut a bé invertir esforços en aquest projecte.
He estat meditant molt al voltant d’això. De la mateixa forma que en un moment donat vaig sentir el pes de la responsabilitat per tal d’engegar aquest projecte i fer-lo possible, ara he topat amb un pes semblant. No vull menystenir l’esforç i la dedicació emprada per tots els demés companys -Manel inclós- que s’hi van sumar. Però la deriva en la qual havia entrat una qüestió entre dues persones m’ha fet tèmer el pitjor, que és la continuïtat del Bloc. Vaig prendre, doncs, la delicada decisió de no deixar continuar en Manel, vist que era impossible encarrilar les desvinences dintre d’un determinat to. He de dir que no ha estat fàcil i és una de les decisions que més m’han costat de prendre.El desànim intern que genera aquesta dinàmica no és gens bo per garantir-ne la continuitat.
Em sap greu profundament que aquest desencontre es traslladi ara fora de l’àmbit del qual mai havia d’haver sortit. Crec que hem perdut bona mesura de les coses en veure, per exemple, aquestes referències a Hilter o teories rocambolesques de la conspiració. Lamentablement la cosa és de vol una mica més rasant.
M’agradaria no fer més gran del compte aquest incident. No s’ho val. No hi ha ni vencedor ni vençut. Espero que arribi el dia en que puguem parlar-ne civilitzadament i dintre de la correcció, en comptes d’intentar fer gros el safareig. Mentres tant i, si vosaltres voleu, mirarem de reconvertir aquest incident en quelcom positiu. L’important de les crisis és sortir-ne reforçats, en comptes de tocats. Ara mateix estem treballant per mirar de fer un salt qualiatiu. N’estic convençut que el BGS superarà amb escreix aquest episodi. S’ho mereix.
Etiquetes Política catalana | 
8 comentaris »
novembre 20, 2009 a les 11:44 pm
Plegueu!!!!
Si no sou independentistes adults plegue
La nostra llibertat com a poble, no necessita de persones infantils que no saben comportar-se com gent adulta, els vostres problemes personals, SON PROBLEMES PERSONALS, a la resta dels que lluitem cada dia per la nostra llibertat, no hens agrada aquestes batalletes.
Arreveure BGS
PLAGUEU!!!!
Nota a Enric I. Canela:
Gracies per les teves opinions setmanals, es d’agrair persones com tu.
novembre 21, 2009 a les 12:42 am
No entenc tot això. Si ens barallem amb un tu o jo només per l’opinió i ho fem en públic… què passarà a l’hora de l’acció? Desesperant tot plegat. Els draps bruts a casa que ja som grandets. Almenys alguns.
novembre 21, 2009 a les 9:04 am
Em sembla haver detectat David que tens una capacitat innata per barallar-te amb quasi tothom. Potser m’equivoco, però és el que dedueixo dels comentaris que es van fent. Potser el que hauria de marxar ets tu. No pot ser que el BGS tingui un sol amo i aquest faci i desfaci segons el seu criteri.
Espero que no et fiquis mai en política nacional, faries molt de mal a l’independentisme.
novembre 21, 2009 a les 9:22 am
Comunicat per no dir res. Te’l podies estalviar.
– “establir un clima positiu de treball”: però quin clima de treball, si només publiqueu un article a la setmana i de forma individual…
– “rebre diferents inputs per part de blocaires que tenen o han tingut a bé invertir esforços en aquest projecte”: I això què vol dir? que algú s’ha queixat, que tots s’han queixat? o que tu busques una excusa? Si és cosa de més d’un, doneu la cara i digueu de quins imputs us referiu.
– “el BGS superarà amb escreix aquest episodi”: A més a més, trobar-hi quelcom positiu al merder. Fas pena, noi. I els qui calleu com a putes, també.
novembre 21, 2009 a les 9:58 am
La majoria de lectors del BGS som persones amb una feina normal, amb aficions diverses, circumstancies familiars i personals de tot tipus però amb un objectiu comú, la independència de la Nació. Si un espai com aquest, font de diàleg, aprenentatge pels que no tenim una cultura política molt profunda, es converteix en l’exemple del que succeeix habitualment dins les organitzacions independentistes mal exemple doneu i pitjor sensació d’unitat transmetreu als lectors patriotes que visitem el bloc. Si aquest espai es transforma en un patí de nens de P4, doncs bon vent i barca nova.
novembre 21, 2009 a les 1:37 pm
Jo no vull acomiadar-me de ningú per que en el mon independentista la meva opció sempre ha sigut l’unitarisme: soc Independentista, nacionalista radical, des de molt jovenet i d’això que veiem ara n’estic fart de veure-ho en el nostre espai, sempre hem sigut pocs i mal avinguts, sempre han pogut l’individualisme i l’egocentrisme sobre el treball en comú i la generositat. La història de l’independentisme català n’està trufada de successos com els que avui sacsegen el Bloc Gran, aquest n’és un més, i per moltes explicacions que em donin jo se ben bé el que ha succeït, doncs no és el primer cop que ho veig en d’altres llocs. No conec els detalls, ni falta que em fa, però desgraciadament conec la condició humana i l’actitud de “primma donna” de molts que es mouen en l’ambient independentista del nostre país i aquesta és una altra de les nostres grans desgràcies. Fins que no siguem capaços d’avantposar l’interès nacional per damunt de les nostres petites misèries, fins que no siguem capaços de reconèixer que la nostra nació no serà independent sense un esperit veritablement incorporatiu i col.laborador entre nosaltres no farem res.
Es una vertadera llàstima el que ha passat amb el Bloc Gran, doncs fins ara era una capçalera que s’havia guanyat a pols un prestigi dins l’àmbit sobiranista, un Bloc de referència no solament pels articles de gran qualitat dels Blocaires sinó també per les aportacions de molts lectors, es podia considerar un fòrum de perfil alt, era llegit i seguit per molts polítics i creadors d’opinió, en una paraula se’n feia cas i alhora creava opinió. Tot això s’ha anat en orris per una decisió discutida i discutible d’un sol dels bloggers, justificant-ho en que la situació entre ambdós d’ells no era sostenible per mes temps, justificació que no es creïble doncs això no es un matrimoni i el treball es pot compartimentar de manera que un no incideixi en la tasca de l’altre, i si no volíeu no teniu ni que coincidir ni en el temps ni en l’espai, meravelles del treball informàtic.
Jo seguiré visitant el bloc Gran, doncs on hi hagi independentistes s’ha de seguir treballant per la unitat, i penso seguir-ho fent, això no m’impedeix dir sense recança que a la meva manera de veure el que ha fet en David Morgades en el Bloc Gran és un greu error, gravíssim, i els demés Bloggers (els que no hi estan d’acord), potser per no enrarir més un ambient ja molt perjudicat prefereixen abandonar el Bloc abans que defensar altres actituds més, podríem dir-ne, bel.ligerants. Peró en això el que rep un cop difícil de restablir-se’n és el mateix Bloc el qual perd credibilitat democràtica, potser s’incorporaran plomes tan o més brillants que les que s’han donat, i encara es donaran properament, de baixa, potser el Bloc seguirà tenint tants lectors com abans, potser… potser… potser…, però el que és segur que ja ha succeït és que al Bloc Gran se li ha donat un cop de mort en quan toca al seu pluralisme i democràcia interna, ara tots sabem que aquest Bloc te un “amo” i no set.
Això no significa en absolut que en el conflicte entre en David Morgades i en Manel Bargallò jo m’inclini per un dels dos, jo no sé qui va néixer primer si l’ou o la gallina, entenc que entre ambdós hi havia un, o varis, conflictes, el que crec sincerament és que aquesta és la pitjor manera de solucionar-ho i la pitjor de les decisions possibles, i aquesta decisió si és atribuïble a una sola persona. Lamentable, molt lamentable.
Visca la Pàtria
novembre 21, 2009 a les 7:58 pm
Companys:
No vull prendre partit en una qüestió personal. Conec personalment en David Morgades i, tot i que amb menys intensitat, també conec en Manel Bargalló. Crec que les seves diferències personals les haurien de ventilar en l’àmbit privat i que aquestes diferències MAI haurien d’haver perjudicat aquest bloc. Per que aquest no es un bloc qualsevol, aquest bloc ha estat i encara és una eina insustituible.
Però si que vull prendre partit en allò que, tot i que va tenir un pare de la idea i uns pares de realització, ara es d’utilitat pública, es de tots per que el BGS serveix a les aspiracions nacionals de tots.
Subscribeixo de la primera a la última lletra del comentari d’en Joan-P (6). Avui es un dia trist per l’independentisme català per que estem assistint a l’esfondrament d’una eina que ha estat cabdal en la arrencada del imparable procés en que estem inmersos. En efecte, el BGS va ser l’espai on Enric Canela va publicar l’article “Perplex, jo?” que va acabar en la històrica (si, HISTÒRICA) manifa de 10M a Brussel·les. Aquest bloc ha acollit peces d’opinió irrepetibles i ha estat llegit (ens consta a tots) per personatges importants del mon independentista i a través de la seva lectura podeu estar segurs de que hem influït, i pot ser més del què ens pensem.
Tinc entés, però no m’ho han comfirmat, que en Marc Belzunces marxa en solidaritat amb en Manel Bargalló. Sona que no serà l’únic de la capcelera que s’anirà, que n’hi han dos més que marxaran i un altre que s’ho està rumiant.
Si qui pot fer-ho no pren les mesures adients els llibres d’història de la Catalunya independent, aquests que encara estan per escriure, diran que aquesta boníssima eina aglutinadora i de creació d’opinió i d’expressió del independentisme se’n va anar en orris pel tradicional i maleït cainisme dels independentistes catalans.
No tenim perdó i ho poso en primera persona de plural. Si no som capaços de rectificar a temps no tenim perdó.
David: Des d’el meu punt de vista, no es cert com dius que no hi hagi vencedors ni vençuts. Tots hem estat vençuts.
Salut!
novembre 22, 2009 a les 2:14 am
Després de llegir l’opinió del comentari 6 d’en Joan P. poca cosa més puc dir que estic d’acord amb ell… Només hi ha una cosa, jo no tinc tants dubtes com ell a l’hora de determinar que va ser primer l’ou o la gallina, potser que la meva educació més propera a creences evolucionistes que no pas creacionistes, fan més entenedor que la natura tendeix més a fer ous que després acaben sent gallines, que no gallines per generació espontània que després fan ous. Per tant em sembla que algú té més raó que un altre, i endavant les atxes… Tu ja m’entens, no? Al final hi sortim perdem tots, només em queda el consol que veig que davant d’una injustícia tal, algunes persones que admiro molt, sobre tot una, no mira cap un altre costat, i també plega, i ho fa de la manera més elegant i sense fer sang, no podia ser d’altra manera… Gràcies per tots els seus articles, i per compartir la seva saviesa amb tot nosaltres, segur que molts de nosaltres el continuarem seguint al deumil.cat.