Sense pinces
novembre 25, 2009 | 
Josep Sort | 
Imprimir
En les eleccions presidencials franceses del 2002, molts votants d’esquerra van decantar-se en la segona volta pel candidat conservador, el neo-gaullista, Chirac, com a mal menor per impedir el triomf del neo-feixista Le Pen. Llavors es va posar de moda l’expressió “votar amb el nas tapat” o “amb una pinça al nas”, en al.lusió que es tractava de votar el mal menor, encara que fos un corrupte, un malparit, i certament un subjecte digne de poca confiança. Però pitjor era l’alternativa, és clar.
En les eleccions del 2010, Reagrupament ha d’aconseguir que cap sobiranista voti amb una pinça al nas. Vull dir amb això, que hem de fer per manera que tots els sobiranistes catalans ens votin i que cap ni un sol vot vagi a opcions “pudentes” per dir-ho d’alguna manera. El vot útil sobiranista és Reagrupament, I, només Reagrupament. La resta de formacions, ja vaig dir en el post de la setmana passada, que ja sabem què faran. No cal insistir-hi més.
Alguns companys de viatge darrerament es mostren inquiets per l’enquesta de La Vanguardia de fa unes setmanes i per l’aparent apagada informativa que Reagrupament està patint darrerament. Sobretot en comparació a l’exhuberància informativa de què vam gaudir els mesos de setembre i octubre.
Lluny de preocupar-me, això em confirma que anem per bon camí. A veure si m’explico. La política informativa dels nostres adversaris ha consistit sempre en presentar-nos com una escissió. Durantes moltes setmanes, doncs, érem utilitzats com una mena d’ariet per ensorrar Esquerra. Cap novetat, és públic i notori que, tothom s’atreveix amb Esquerra. Ningú no els té respecte. Són realment, allò que en la política dels Estats Units es diu uns Sittings Ducks, és a dir una presa fàcil, a tret.
Tanmateix, la nostra habilitat estratègica, i sobretot les declaracions contundents d’en Joan Carretero, sobre la nostra no equidistància entre Mas i Montilla, així com que no ens amaguem de dir que si cal anar a Washington, s’hi va i punt, ha demostrat clarament que no som uns passerells. Per altra banda, el nostre esforç divulgador arreu del territori, està arribant a moltes persones en actes de format mitjà i petit. Segons he llegit darrerament, ja són 12.000 els ciutadans que hi han assistit, i molts més hi assistiran en els propers.
Tot plegat ha donat com a resultat que no només molts exvotants i votants d’Esquerra vinguin cap a nosaltres, de vegades, seccions locals en bloc, sinó que també estem fent forat entre la gent de Convergència, d’Unió, d’Iniciativa i fins i tot dels Socialistes. I això, ja són paraules majors. D’aquí que s’ha decretat el silenci mediàtic envers Reagrupament, en un intent, debades, d’aturar l’hemorràgia. D’aquí que ara ens trobem amb boicots com quan volem fer un salt endavant i plantejar actes de gran format com el del 23 d’abril al Palau Sant Jordi.
Dit d’una altra manera. Quan jugàvem a la lliga petita, se’ns veia amb simpatia i bon rotllo… i amb una enorme condescendència. Ara que ja hem passat a la lliga gran, i no tinc cap dubte que ho hem fet, ja no ens riuen les gràcies. Perquè fem por, no als ciutadans, naturalment, sinó a l’establishment del pentapartit. I no tinc cap mena de dubte que encara en farem més.
Per això penso que anem en la bona direcció.
Etiquetes Eleccions al Parlament de Catalunya, Reagrupament | 
27 comentaris »
novembre 25, 2009 a les 5:50 am
Bon article Sr. Sort. Endavant el BGS entre tots farem Catalunya independent
novembre 25, 2009 a les 8:33 am
Totalment d’acord!!!
novembre 25, 2009 a les 9:16 am
Sí, sí, el silenci de mitjans de manipulació és total quan es tracta de qualsevol acte patriòtic català. Pretenen fer veure que no existim. A més a més, tinc un profund convenciment que totes les enquestes estan trucades, o sigui, fetes a mida de l’enemic amb un únic objectiu de desmoralitzar-nos i induir-nos a pensar que no tenim cap possibilitat d’assolir la independència de Catalunya. Però no, no se’n sortiran. Som molts i guanyarem. Treballem incansablement. Lluitem pacíficament i sense treva. Tenim arguments democràtics. Els nostres armes son parlar, escriure, fer-nos veure al carrer, teixir les xarxes de complicitats, debatre, convèncer i votar. La injustícia la corregirem, la farem caure per ser insostenible i inaguantable i aviat respirarem en la llibertat.
Glòria als patriotes!
novembre 25, 2009 a les 9:54 am
Donç jo, des del mateix dia en que en Carretero, per fi!!, va asegurar que mai de la vida donaria suport als del P$C que veig a Reagrupament amb molta simpatia. Cal dir-ho alt i fort, el P$C, a més de l’irrellevant PP, son els enemics de Catalunya.
Jo no m’he reagrupat, i de moment no penso fer-ho, pequé, malgrat tot, us oblideu de dir que el P$C, l’enemic de Catalunya, gràcies a ERC ocupa totes les institucions politiques de Catalunya, aprofitant de passada per saquejar de manera ignominiosa totsd els presupostos que controla en benefici propi i dels seus sòcis, i estic convençut que els ùnics que els poden fer fora, son CiU, i és per aixó que jo votaré CiU.
Malgrat aixó, no veig a Reagrupament com a enemics…i si han d’ajudar a deslliurar Catalunya del P$OEmontillisme, a les hores ni tant sols els veig com a adversaris.
Però és que, a més, estic del tot conveçut de que moltissims reagrupats, respiraran alleujats si CiU obté una gran victòria que faci que el tripartit passi a ser història, encara que a alguns els costi de reconeixre-ho.
Ah!…i no votaré CiU amb el nas tapat, ho faré amb l’orgull de saber que estic fent quelcom de bo per la Nació catalana. Segurament no será el millor, però com diu aquest excelent article al Singular Digital:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/11/el_bo_i_el_millor_44552.php
Hi ha vegades que el millor ens pot impedir assolir alló que és bo.
Donç res, que si Reagrupament existeix a fi de bé per la Nació catalana, benvinguts, i endevant….i molta sort.
novembre 25, 2009 a les 10:10 am
Llegiu això:
http://www.directe.cat/article/un-historic-dirigent-de-ciu-al-bergueda-es-passa-a-reagrupament
novembre 25, 2009 a les 11:09 am
Aquest apagament informatiu també el pateix el guanyador, i de llarg de les eleccions catalanes, en Mas, i també el seu partit, els ex-ERC que ho han provocat, ara pateixen en carn pròpia la seva pròpia medicina.
L’altre dia honm va fer el simposi de Nova Història a Aremys de Munt, qui n’ha parlat? d’altres coses més intranscendents sí que ho han fet.
novembre 25, 2009 a les 2:01 pm
No nomes patim una apagada, patim difamacio. Qualsevol que des d-una posicio notable es declara independentista rep un allau de critiques i merda. Volen desactivar qualsevol cosa que pugui fer creixer l independentisme, etiquetant=la de friki en el mes suau dels casos, pero diria que estem vivint una autentica revolucio de vellut, amb lo de les consultes i els locals que omple reagrupament. Animo a tots a participar=hi, en les consultes, ni que sigui com a voluntaris.
novembre 25, 2009 a les 2:26 pm
Josep-Empordà,
Jo en cap cas m’alegraré que les eleccions les guanyi un partit no independentista, si el proper president és de CiU em sabrà menys greu que si és del PSOE, però d’aquí a alegrar-me’n hi va un bon troç.
Pel que dius de Reagrupament, Rcat ha d’explicar el seu projecte i no s’ha de dedicar a criticar els altres (ja es desacrediten tot sols) i deixar clar que l’unica opció que l’independentisme estigui al Parlament es votar-los a ells.
Tant ERC com CiU han demostrat quan han governat que l’idependentisme/nacionalisme només el volen si els pot servir per arribar al poder, un cop allà se’n obliden
novembre 25, 2009 a les 2:33 pm
Maia,
Molt d’acord amb el que dius.
Saben que tenim raó, i això és el que els fa més por
novembre 25, 2009 a les 3:20 pm
Pensant que es molt difícil que Reagrupament o la Gran Coalició guany per majoria absoluta les eleccions, malgrat espero tingui un molt bon resultat, jo me’n alegraré que guany en Mas i que Esquerra no tingui uns bons resultats, ho sento però crec que esquerra ha de fer net i això amb uns resultats acceptables mai ho farà. Per tant, l’independentisme de Reagrupament SI, l’independentisme d’esquerra NO (doncs no es independentisme sinó col·laboracionisme), no crec que veieu aquesta meva opinió com a no unitarista, ben al contrari, per aconseguir una veritable unitat de l’independentisme cal que esquerra faci cau i net d’una vegada i es tregui de sobre aquesta direcció actual. Espero de tota manera que guany en Mas, si no pot fer-ho Reagrupament, però amb minoria i hagi de pactar amb Reagrupament, si pot fer-ho i s’inclina per pactar amb PSC o PP, llavors li passarà el mateix a CiU que li està passant a esquerra, i com a mínim haurem guanyat clarificar d’un cop l’escenari polític de Catalunya, malgrat i això retardaria l’alliberament.
Visca la Pàtria
novembre 25, 2009 a les 4:49 pm
Cony Josep, Que a CDC hi ha més de 50.000 militants!
Que unes desenes s’hi passin d’aqui a les eleccions no vol dir gaire res…
novembre 25, 2009 a les 4:57 pm
50.000 militants al corrent de pagament?
novembre 25, 2009 a les 5:18 pm
Doncs corren rumors de mil·lers de desapuntats d’E., què s’han fet tots de R.?
novembre 25, 2009 a les 5:26 pm
Tota la gent de l’abstenció i que fins ara han votat mals menors són la gran bossa de vot que el Reagrupament ha de recollir.
novembre 25, 2009 a les 6:52 pm
Hola Josep: És tasca de titans l’lluitar contra anys d’ignorància, por i prejudicis sobre l’independentisme.
El País Basc en no aprofitar la dialèctica que oferien les condicions polítiques de la Transició,-que no són molt democràtiques per cert-, però que les contradiccions del sistema han portat a l’actualitat d’un carreró sense sortida per al tema del que Ortega deia la vertebració d’Espanya.
Ara tota la classe política està preocupadíssim per que l’independentisme no violent pot arribar a realitzar-se. El naixement de Reagrupament ha estat un toc d’alerta a l’aprovercharse que les condicions actuals han de permetre, que els que amb honradesa desitgen la devolució de la SOBIRANIA al poble català, han de ser escoltats i acceptar la voluntat del que diguin i realitzin els seus representants polítics. El desafiament llançat d’anar al sistema amb les seves mateixes lleis, entrar-hi, fer una DECLARACIÓ solemne de INDEPENDÈNCIA després d’haver explicitat en la seva campanya electoral, pot ser una il.legalitat, però té un calat llegítima semblant al d’un triomf MILITAR.
I entre LEGALITAT i LEGITIMITAT hi ha un abisme enorme de força MORAL a favor d’aquesta última OPCIÓ.
Reagrupament ha de treballar amb la mentalitat d’un MLN i dissoldre un cop aconseguit els seus objectius.
Se li ha d’anar inculcant als ciutadans, que com ha dit el Dr Carretero, a més que ens tornin els tancs nostres, s’ha d’obrir un període constituent, fer una Transició exemplar, negociacions amb Espanya sobre els traspassos sobirans i un feliç adéu al passat de ignomínia històrica amb ells.
A Europa ens veurem i negociarem.
novembre 25, 2009 a les 8:52 pm
Durruti,
Existeix la possibilitat que no s’apuntin enlloc
novembre 25, 2009 a les 8:57 pm
Benvolgut Josep,
Et veig (l’article, es clar) abrandat, en excés, i pretesament categòric, però basat en il.lusions i no en realitats ni en fets.
Això del pentapartit , a qui deixa fora?
A Ciudadanos? O a l’Anglada? Males companyies.
El gruanyador de les dues darreres eleccions té menys presènca mediàtica i menys cobertura informativa als mitjans de la CCRTV catalana que el 5è partit (la coaliacio ICV-EUA, i potser mes lletretes). I ara descobreixes que hi ha controls informatius? Ara han nascut?
No fotem, carai, que vivim al mateix pais.
Es paradoxal que no es vulguin reconeixer fets grossos, fins que t’afecten personalment. Es com aquell sector important de reagrupats, començant pel líder, que segueix trobant correcte i adient, patriòticament, el primer tripartit del 2003, (hi eren a dins, clar…i això mou conviccions..), i no reconeix la greu errada, pel fracas, i la inmoralitat política de no permetre intentar formar govern als guanyadors electorals democraticament.
Benvingut al club, noi, però ja fa anys que dura i que ho patim. HO pateix Catalunya, i no s’ha descobert el mon tripartit amb l’adveniment de Rcat. No, això no ha anat aixì. Hemeroteques!!
Per cert, jo no conec a ningu que tingui por de Rcat. A ningú. Absolutament a ningú. Jo no vaig tenir mai por del Bean, ni de NE, ni del Psan civilitzat, si existí.
Mal senyal tenir por de demòcrates, pensin el que pensin.
Però crec que els adjectius van molt barats, darrerament, amb la crisi encara més.
Però malgré tout, no sé per Calàbria, ni idea,però per Còrsega por no es coneix. I menys ara. Recordes quin unic polític i governant català va estar al peu del canó la tarda i nit del 23-F, mentre altres anaven a Perpinyà amb arxius, a cases d’amics, etc. Doncs aquesta es la gran por existent al sector politic majoritari. Rien de rien. NI se la coneix ni se l’espera.
I menys de demòcrates. Però el respecte hauria de ser bilateral, sempre, i sense exageracions basades en el fum.
Cordialment,
ANdreu
novembre 25, 2009 a les 9:04 pm
A Calàbria tenen por a perdre càrrecs, obviament aquesta por no la poden tenir a Còrsega, fins hi tot en Reagrupament (actualment) hi veuen la oportunitat de tornar a tocar poder
novembre 25, 2009 a les 9:49 pm
Aquest és un missatge pels que veuen Reagrupament amb bons ulls però en canvi votaran CiU perquè volen que s’acabi el tripartit:
Pot ser que a la propera legislatura el partit que governi sigui CiU, però i a la següent? i a l’altra? i a la de més enllà?
Mentre siguem una província espanyola el PSC-PSOE té tots els números de tornar a governar totes les nostres institucions. Si Catalunya és independent, s’ha acabat el problema.
Serà, en tot cas, un Partit Socialista de l’Estat Català.
Un govern de CiU és temporal. La independència és permanent.
I desenganyeu-vos: CiU no ens durà mai a la independència, els darrer 25 anys ho demostren.
novembre 25, 2009 a les 11:46 pm
jrp (18),
Absolutament d’acord, hem de trencar amb la por “que ve l’home del sac”, el PSC, el PP o inclús un bi-partit PSC-PP poden tornar mentre no siguem independents, l’espanyolisme ens podrà fer mal mentre romanguem dins d’Espanya, quan ens en sortim ja no ens podran fer mal, i per suposat que CiU sola mai ens traurà d’Espanya, necessita que l’empenyin i malgrat i tot… ja veurem.
Visca la Pàtria
novembre 26, 2009 a les 2:05 am
Teniu tots raó. El fet és que l’independentisme, o el seu abast, ha crescut moltissim en poc temps. Desde fa molts anys no projectava una ombra tant amenaçant com la d’ara. Sembla que va de debó, i per això els que hi tenen a perdre no saben que fer més enllá d’engegar ventiladors i fer com que res pasa.
El 13-D engegarem una primera andanada, seguida de dues més contra el gal·lió espanyol abans de les eleccions. Si fan blanc, llavors el panorama de pànic general ens pot dur a nous horitzons. Si no, encara disposarem de dues fragates en construcció a punt de salpar: Reagrupament i el CCN.
novembre 26, 2009 a les 2:08 am
Ser independents no ens inmunitza davant d’espanya. No oblidem que pasa quan hi ha caballs de troia. L’exemple, Ukrania i la mà negra rusa.
novembre 26, 2009 a les 4:17 am
http://www.facebook.com/group.php?gid=74392709193
novembre 26, 2009 a les 8:14 am
jrp:
A les properes eleccions, no es decidirá el que passará a les siguüents, ni a les de després, sino a aquestes.
Cada cosa al seu temps.
Ara toca fer fora el tripartit. (és el que jo penso) perqué correm el risc de, cercant el que és lo millor, se’ns escapi lo que és bo i ens quedem sensa res.
novembre 26, 2009 a les 5:24 pm
PepMB (22),
Efectivament, ser independents no ens immunitza contra Espanya, però quant menys podrem disposar de les mateixes “armes” que disposa qualsevol estat independent, serveis d’informació, aliats i exercit, cosa de la qual ara n’estem orfes. Si econòmicament ens en sortim (que no hi ha per que no fer-ho)no hem de témer res, tan sols tenir la precaució de saber ben be quins seran els nostres amics i quins no, i això em sembla que ja està clar oi?.
Salut i independència
novembre 27, 2009 a les 11:55 pm
Andreu, el primer tripartit és discutible pel que no va saver fer, però indiscutible que era necessari per higiene democràtica: CiU tenia paràsits cobra-comissions circulant sense límits de velocitat i instal.lats arreu (per què creieu que es va donar suport al travàs de l’Ebre per exemple?), amb la mediocritat instal.lada al govern (millor però que el tripartit, però també mediocritat, doncs quedaven molt lluny personatges excel.lents i encara no superats com el malaurat i enyorat Trias Fargas) i a sobre CiU venia d’una llarg i vergonyós pacte amb un PP que ens estava anorreant com a país sense que ningú li plantés cara.
Si hagués governat CiU en lloc del primer tripartit ara estaríem adomits i moribunds amb un 15% de nova immigració que ni tan sols hauria sentit a parlar de l’independentisme ni hauria visualitzar l’enfrontament profund d’interessos Catalunya-Espanya que ha produït el procés estatutari.
T’ho diu un que votava CiU i que va seguir un home lúcid i brillant: en Pere Esteve. Algú se’n recorda? Si encara fos viu hauria plegat al 2on tripartit i no tinc cap dubte que avui el veuríem reagrupat. Ell veia clar “la línia de tensió” i per “on calia trecar-la”, els que hagueu assistit a algun acte de Catalunya 2003 sabreu de què parlo.
Hem oblidat els morts i el passat molt aviat. No hi ha res cíclit, tret de l’estupidesa humana. La solució al tripartit no és CiU, de cap manera, és el mal menor, molt menor, però per si sola una mal: si CiU i PP sumen a Catalunya i el PP, com passarà, governa a Madrid, a quin futur estarà destinada Catalunya sinó al de prostituir a favor dels lobbies econòmics les seves ambicions socioeconòmiques – eliminar dèficit fisca – i de més sobirania? Fixa’t que de la independència ja ni te’n parlo. CiU se n’oblidarà tan aviat com tingui el poder perquè si centra el debat li treu la centralitat i li espanta una part de l’electorat.
Tan difícil és acceptar aquestes evidències?
novembre 28, 2009 a les 12:56 am
Ni CiU ni esquerra, a les properes eleccions s’ha de votar independència