MAS I EL DILEMA ETERN:
desembre 18, 2009 | 
David Morgades (creador) | 
Imprimir
Independència Sí, independència No, ara Sí, ara No.
El Sr. Artur Mas pateix per una banda la plena passió per un país que espera que algú el rescati dels seus raptors i per l’altra una obsessió que l’encega d’una manera irracional per arribar a ser president del Govern Català a qualsevol preu. Aquests sentiments antagonistes són difícils d’organitzar i provoquen que els electors i militants de CDC estiguin plenament desconcertats amb el seu líder. Sembla talment que el Sr. Mas faci declaracions instintives als mitjans de comunicació a favor o en contra de la independència depenent del vent que bufa o segons el grau d’angoixa que la possibilitat de perdre vots li provoca. Aquesta manca de criteri o de valentia ocasiona un sentiment de ràbia i tristor que deixa molts catalans/es independentistes de centre en estat catatònic i sense direcció política clara. La realitat política del món de centre dreta català sobiranista és un degoteig de decepcions i patacades constants al cor dels seus devots. Estan cansats, molt cansats de ser xais que esgarrifats han de sentir de la boca del seu pastor , una vegada i una altra, que la independència no és una prioritat. Al meu criteri el Sr. Mas no hauria d’estar al timó del partit amb més votants independentistes del país. Convergència hauria d’estar liderada per una persona valenta, decidida a portar la llibertat al poble i que volgués sortir de l’anella de núvols grisos que ofega el partit i el país. Tinc clar, que les famílies catalanes de caire conservador independentista no votaran partits d’esquerres, ni suposats partits transversals amb un programa electoral de categoria sísmica. No, ni parlar-ne. Continuaran votant a contracor un partit covard o es quedaran al sofà de casa i que alabat sigui Déu.
Jo mateix em considero una víctima d’aquesta malaltia que afecta tot el partit convergent, de fet va ser el motiu principal perquè renunciés a la militància i em convertís en un elector a la deriva sense cap opció política.
La paradoxa dels meus pensaments és totalment Kafkiana i fatigosa. Em consumeix saber que no podem adoptar una actitud electoral frívola i deixar que l’espanyolisme socialista continuí malmetent Catalunya. Tampoc goso conspirar contra els meus sentiments sobiranistes donant suport a qui es comporta com el més gran dels indecisos. Em passo els dies combatin els bons consells i tenint l’esperit cada vegada més feble de tan de buscar la solució a aquest espinós dilema.
Mas Sí, Mas no, perquè sinó què?
Etiquetes CDC, Mas, Política catalana | 
46 comentaris »
desembre 18, 2009 a les 2:24 am
Molt encertat aquest article sobre en Mas. Crec que amb personatges com aquest mai arribarem a port. Per a ell el seu objectiu és governar, no aconseguir la Catalunya lliure, sinó continuar nedan o perdent-se en el bosc entre un espanyolisme i un catalanisme subjectiu.
desembre 18, 2009 a les 3:54 am
Felicitats per aquest gran article. Sintetitzes molt bé el sentiment d’una part important dels votants de Convergència. Tant de bo donés el pas. Tant de bo!
desembre 18, 2009 a les 4:38 am
En Mas, lamentablement no es el capità que portarà la nau independentista a bon port. Aquest es un petit lider de compromís que fa de pont entre el que va ser i el que tornarà a ser. Esperem que no s’agafi massa fort a la poltrona i que es faci aviat el relleu, per el be de tots nosaltres.
desembre 18, 2009 a les 5:54 am
Sense Jordi Pujol, CDC i Catalunya han perdut un líder únic. Pujol era capaç, amb el seu carisma, de satisfer els independentistes de CDC però també els regionalistes. Ara, emperò, la situació ha canviat: ni hi és Pujol ni CDC té cap líder similar (ni se l’espera), i Catalunya tampoc és la mateixa. Arribats a aquest punt, entenc que la funció lògica de Reagrupament és intentar substituir (progressivament) el pes polític del catalanisme de CIU, un moviment que és de centredreta (és a dir, ni de dretes ni d’esquerres), per l’independentisme de centredreta (és a dir, ni de dretes ni d’esquerres). Només així, els vots i escons del centredreta català es podran sumar algun dia, que esperem no sigui molt llunyà, als vots i escons d’ERC, per fer la veritable i possible suma independentista. Ja que a ERC hi han passat molts independentistes que, procedents de CIU, no s’hi han sentit còmodes.
desembre 18, 2009 a les 7:44 am
És a dir, que reconeixes que tu i molts altres votants no voteu una opció independentista perquè aquesta és d’esquerres. O sigui, abans la ideologia (i la classe) que la independència. És bo saber-ho, perquè després no ens empassem la cançoneta de què per la independència no hi ha ni esquerres ni dretes. Gràcies per deixar-ho tan clar.
desembre 18, 2009 a les 8:01 am
Donç guaita David, ens podem fer tantes palles mentals com volguem, però la cosa és tant sencilla com aixó:
O mas o aixó: http://www.youtube.com/watch?v=19_v90vmP80&feature=related
És clar, que si vols, pots muntar una plataforma electoral unipersonal per votar-te a tu mateix. De fet, sembla que ara és lo que es porta.
Un bon amic meu reagrupat de primera hora, i que colabora en aquest B.G.S. quant ell era d’ERC manteniam fortes discussions (sempre mantenint les formes civilitzades), i un dia em va dir que al final acabaria votant-me a mi mateix, per les meues discrepàncies amb com anaba el nacionalisme catalá per culpa del meu ex partit (ERC). Des d’a les hores, he deixat de fustigar-me cada dia amb el sexe dels àngels, en el seu moment vaig pendre una decissió i fins que s’assoleixi aquest objectiu, objectiu pragmàtic i a l’abast de la má en un temps prudencialment curt, no em penso fer cap més pregunta. Una vegada assolit aquell objectiu, que no és altre que deslliurar Catalunya del tripartit P$OEmontillista al que ens ha condemnat ERC i els seus seguidors (i ex seguidors), a les hores, ja en parlarem, avants ni en vull sentir a parlar de cants de sirena que ens duen a embarrancar als esculls.
Cordialment.
desembre 18, 2009 a les 9:01 am
Hola David, crec que les teves consideracions sobre Mas son totalment certes, es aquella ambigüitat de sempre, vull però no vull. Ara per ara CIU no pensa fer cap pas per l’estat propi. Arribat a aquesta conclusió i si posem la independència com el màxim objectiu, i donant a entendre que no som un país normal fins que assolim un estat, crec que has de fer un ordre de prioritats, no pots fer el joc dreta a esquerra com si fos un estat normal, cal votar un partit amb l’objectiu independència que ara per ara nomes es Reagrupament, el demes es fer el joc a les Espanyes i als que no volen avançar. Un copa assolit l’objectiu ja podrem parlar de dretes i esquerres que son conceptes ja una mica caducats de totes maneres. El primer es el primer, jo mateix em considero d’esquerres, però si un partit conservador fos el més capacitat per portar-nos a la independència no em faria res votar-lo. Per tant procura fer aquesta reflexió i posa al primer nivell l’eix nacional.
Salutacions.
Albert Cortés.
desembre 18, 2009 a les 10:20 am
Excel·lent article, perquè crec que reflecteix el sentiment de moltissima gent. L’any 2003 molta gent va abandonar CiU i va votar massivament a ERC enlluernats pel discurs de Carod. Tota aquesta gent es evident que deixaran de votar a Esquerra (ja clarament diferent d’ERC) per l’alta traïció perpetrada per Carod amb el vist i plau de Puigcercòs. Però jo estic segur que l’esperit que va portar a tota aquella gent (la decepció amb l’actuació de CiU a l’ultima legislatura d’en Pujol) a votar independència no ha desaparegut, ans al contrari.
A CiU tenen la teoria que una aposta més decidida per la independència els faria perdre vots i aquests vots anirien a alimentar al PSC, fent que Montilla revalidés la presidència de la Generalitat. I a mi m’agradaria que em demostressin que això és així, perquè no ho veig per enlloc. Dels votants de CiU podríem dir que n’hi ha com en David, molestos amb la tebiesa de CiU i a punt d’abandonar-los (per altres opcions o pitjor encara, per l’abstenció). Incondicionals com Josep Empordà que tenen molt clar que abans qualsevol CiU que socialistes i un grup indeterminat de votants que davant una “radicalització” de CiU l’abandonarien.
És evident que una aposta més decidida de CiU per la independència mantindria el primer grup dins CiU (evitaria pèrdues) i també el segon grup (els incondicionals). La qüestió està doncs en el tercer grup. Quanta gent son? Es podria fer alguna cosa per evitar que es perdés el seu vot? I si no votessin CiU, a qui votarien? Al PSC? Al PP?
Cordialment
Joan
desembre 18, 2009 a les 10:36 am
Ja ni i ha dubte, o amb España o amb Catalunya, Expoli, Catalanofobia, Dret a decidir, Llengua, són temes que defineixen on sóm o a on volem estar. Aquest 2010 o votem España o Catalunya, i toca començar a decidir o amb els botiflers o amb els que volen PROCLAMAR L’INDEPENDÈNCIA I LA REGENERACIÓ POLÍTICA. Cap vot a CiU ni Esquerra, els que prediquen la Soberania a comarques i estàn en contre al Parlament
desembre 18, 2009 a les 12:41 pm
És indubtable que a Catalunya fa falta Convergència, un partit de centre-dreta nacionalista i de caire europeu. Però davant les indecissions, l’ambigüitat i en molts cassos la conducta i les paraules interessades i hipòcrites del seu líder (i per extensió del partit), més val votar (ni que fora per càstig) a altra força política de l’àmbit independentista. Als votants de Convergència us aprofitarà més això que no pas donar suport una vegada i una altra a un partit ambigu que no fa altra cossa que nadar i guardar la roba. Sé que ara molts de vosaltres se’m llançareu a sobre, però pense que el canvi decidit passa per Esquerra. Esquerra ha comés moltes errades, moltíssimes, sobretot la re-edició del segon tripartit i el vot conjunt en motes ocassions amb els psocialistes, però hi trobe que aquest partit (empentat des de les bases i el poble) pot actuar de manera més decidida donada l’ocassió. El drama, la tragèdia rau en que l’ocassió l’ha de crear la pròpia societat, el poble i no, malauradament, els partits polítics.
Salut, independència i terra.
desembre 18, 2009 a les 1:50 pm
Ramon:
Gràcies company.
desembre 18, 2009 a les 1:51 pm
Víctor:
Sí , és un sentiment majoritari entre gent de centre.
desembre 18, 2009 a les 1:52 pm
Jordi:
Cert segur que no és qui ens portarà a la llibertat.
desembre 18, 2009 a les 1:53 pm
Jordi S. :
El problema és que en Pujol tampoc és independentista.
desembre 18, 2009 a les 1:57 pm
Pep:
Jo sempre he defensat que les dretes i esquerres són importants alhora de votar, són filosofies de vida. Sempre han existit i existiran, per això dic que ara mateix tinc un buit en la meva opció electoral.
desembre 18, 2009 a les 2:00 pm
Josep Empordà:
Tothom ha de fer el que consideri més adient. ;)
desembre 18, 2009 a les 2:01 pm
ALBERT CORTÉS MONSERRAT:
Sí, és el seu etern dilema.
desembre 18, 2009 a les 2:03 pm
Joan:
El problema és si ets independentista i de centre i no vols votar CiU. A qui votes?
desembre 18, 2009 a les 2:06 pm
Josep (País Valencià):
Home, a mi m’agradaria tenir l’opció de poder votar un partit liberal independentista, llastimosament de moment no em serà possible.
desembre 18, 2009 a les 2:13 pm
Boi:
Jo també crec en la regenració política, però s’han de crear partits nous de dretes i esquerres que siguin independentistes.
desembre 18, 2009 a les 2:51 pm
Els que diuen que els polítcs menteixen sempre, han de tenir present que si Mas diu no a la independència o fa dubtar de la independència, vol dir que menteix, llavors és que vol independencia, els enganyats son els porucs, que quan la vegin l’abraçaran il·lusionats.
I recordeu que amb els castellans és que no es pot anar amb un lliri a la mà.
desembre 18, 2009 a les 4:08 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc. :
Ostres, em sorpren la teva lectura del que vol dir o deixar de dir un polític, però en fi. ;)
desembre 18, 2009 a les 4:16 pm
És l’actitud històrica de Convergència. Ara diem una cosa, després una de diferent, i a veure si així acontentem a tothom.
desembre 18, 2009 a les 4:56 pm
Albert:
Tristament reconec que tens raó.
desembre 18, 2009 a les 6:02 pm
David,
Dius “Home, a mi m’agradaria tenir l’opció de poder votar un partit liberal independentista, llastimosament de moment no em serà possible.”
Doncs per què no et crees el teu propi partit a mida? Així la plataforma d’en Canela i l’Espot ja tindrà el primer partit a qui fer encabir sota el seu gran paraigües!
desembre 18, 2009 a les 6:11 pm
Benvolgut David,
Tens tota la raó, de totes maneres el mal no ve d’en Mas, en Mas és tan covard com ho és CDC en la seva totalitat, en Mas és reflex de CDC, les seves famílies i capelletes: CDC no ha estat capaç d’evolucionar d’acord amb els esdeveniments ni amb el que demana la seva parròquia, ells es pensen que tenen una part dels seus votants espanyolistes i per això no gosen fer el pas endavant que podria fer-lis perdre aquests vots, greu error, els espanyolistes que votarien CDC ja voten PP, els que ells consideren “espanyolistes” no ho son realment, son porucs, gent que te por de perdre quelcom si deixem el “mantell protector” de l’estat escanyol, petits burgesos que pensen primer en el seu interès que en el del país i com sia que els polítics “catalanistes” els atien aquesta temença no son capaços de deixar-la enrere. Si els “primers espases” de la política “nacionalista” fent honor al seu nom es dediquessin a fer-lis perdre la por i a ensenyar-lis allò que podríem guanyar sent independents, gran part d’aquest sector temorós de la independència perdria molta part de la por atàvica que els embolcalla i començaríem a redreçar el país d’una vegada.
Jo no votaré més CDC fins que no posi en el seu programa l’assoliment immediat de la independència de Catalunya, a això li podeu dir independentisme, sobiranisme o com vulgueu, però de moment me’n estaré prou de criticar massa en Mas doncs darrera d’ell ve l’ombra allargassada d’en Duran i això si que seria una desgracia, o potser no, potser finalment aconseguiria el trencament de CDC i Unió Duranista de Catalunya, primera i principal condició per que CDC es transformi en realment nacionalista i sobiranista.
David, el pas que tu vas donar fa pocs mesos jo fa molts anys que vaig fer-lo, amb dolor del meu cor, però vaig creure’l necessari per ser conseqüent amb els meus ideals més profunds, no va haver-hi rancúnia doncs després d’això els he votat en diverses ocasions, amb la pinça al nas però. Malgrat tot penso que es necessari que CDC faci el salt qualitatiu, el problema de tots els partits mastodontics és que tenen poca “cintura” i els costa adaptar-se a les noves realitats, però el fet que en Lluís Recoder acceptés que havia votat SI a la consulta per a la independència fa albirar alguna tímida esperança que CDC finalment es posi al servei d’un país que vol ser PAÍS amb majúscules i deixa enrere les minúscules. Tan de bo fos així en un futur proper, hauríem guanyat molt de camí, mentre tant els que volem la independència hem de fer camí per separat de CiU, respectant, això si, a un gran partit que ha aportat molt, i podrà aportar encara molt més en un futur lliure esperem que molt proper.
Visca la Pàtria
desembre 18, 2009 a les 6:21 pm
Francesc J.:
El que fan els Srs. Canela i Espot em sembla molt lloable però no crec que tingui cap futur. Jo entendria la regeneració política amb Reagrupament substituint l’espai polític d’ERC i un partit liberal independentista substituint CiU.
desembre 18, 2009 a les 6:22 pm
Joan P.:
Bona reflexió.
desembre 18, 2009 a les 11:34 pm
David,
els catalans estem ara fent els impossibles per cercar el camí que ens dugui a l’objectiu que ja hemformulat: la independència. Com tu, tant d’altres.
Jo encara sóc a CDC, ja ho saps.
Reagrupament m’agrada, dono suport a Suma Independentista i reclamo a dintre de CDC que incloguin al programa electoral la proclamació de la independència.
Jo, com molt catalans, a les properes eleccions volem votar independència (ja ho vaig dir: http://www.convergencia2punt0.cat/2009/06/2010-votem-independencia.html).
El que diu en Joan P. (26):”Jo no votaré més CDC fins que no posi en el seu programa l’assoliment immediat de la independència de Catalunya”, jo ho aprofitaria per formular el punt inicial d’unió entre tots els independentistes:
EL 2010 NO VOTAREM CAP PARTIT QUE NO INCLOGUI LA PROCLAMACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA EN EL SEU PROGRAMA
A partir d’aquí podrem anar construint l’edifici.
Què et sembla?
desembre 19, 2009 a les 12:03 am
Hi ha molts seguidors de CDC i també de Reagrupament que han criticat ERC per donar suport al Montilla, com a acte d’alta traició. La cosa és bastant senzilla: que CDC i Reagrupament, si finalment entra al Parlament, es mullin de debò per la independència. Jo, personalment, com a independentista d’esquerres no entendré mai un pacte d’ERC amb CIU per al no res. En Josep Romeu s’equivocava, des del meu punt de vista, l’altre dia. L’estratègia d’ERC és encertada perquè si s’ha obert la caixa dels trons de l’independentisme ha estat precisament perquè ha triat el tripartit i no pas CDC. Malgrat la pèrdua de votants d’ERC, Esquerra no és ni serà Euskadiko Esquerra per fondre’s amb el PSC ni tampoc una Eusko Alkartasuna per fondre’s amb CIU.
La independència és cosa de tots, des de la dreta a l’esquerra, però no pas amb un moviment únic i sumatori, sinó amb la suma de diferents opcions polítiques al i des del Parlament, si la suma és per la independència, és clar.
desembre 19, 2009 a les 9:35 am
El que ha de fer CIU és fer política per aconseguir el vot de centre-dreta que ara fa confiança al PP. CIU és de centre-dreta, doncs, ha d´atreure el votant del PP. Quan menys vots tinguin els partits d´àmbit espanyol, millor. ERC és de centre-esquerra doncs el que ha de fer és atreure el vot del PSC-ICV cap a la seva formació. Quanta més força tingui l´Esquerra que treballa per la vertebració dels Països Catalans, millor. Dins l´eix ideològic de l´esquerra els partits d´àmbit espanyol deuen ocupar el 75 de percentage, l´esquerra nacional només un 25%, i menys encara, si tenim en compte el conjunt dels PPCC. És a dir, que radicalitzar aquest 25%, i radicalitzar-lo més i ara, vinga va, una altra escissió, un altre àtom més radical encara que l´anterior,etc fins a què? Així no aconseguiràs la independència perque s´haurà convertit aquest 25% en una minoria radical i a més, tindràs al 75% en contra.
desembre 19, 2009 a les 12:53 pm
Ramon Munné:
Doncs perquè mantens la militància d’un partit que no votaràs? ;)
desembre 19, 2009 a les 12:54 pm
Jordi S.:
Mantenir en el poder als socialistes ha sigut nefast pel país. Han aprofitat per espanyolitzar tot el que han pogut durant els seus anys de mandat.
desembre 19, 2009 a les 12:57 pm
Ignasi:
Entenc la teva opinió però jo crec que si es vol arribar a la independència cal una regeneració de partits o de persones que els dirigeixen.
desembre 19, 2009 a les 1:38 pm
David Morgades:
D’exmemples en un o altre sentit en trobaríem tant tu com jo. Però és indubtable que els referèndums sobiranistes s’han produit amb els socialistes i sobretot ERC al Govern, així com l’única proposta de modificació de la relació amb l’Estat. Ahir també, les noies sudamericanes d’un bar on vaig fer el cafè em van ensenyar un escrit de la Generalitat reclamant-los-hi l’atenció en català als clients. I podria seguir en àmbits polítics com socioculturals i tu també en tindràs en sentit contrari, naturalment. Però crec que tant tu com jo estarem d’acord que amb CIU al Govern no hi va haver tant debat i moviment polític per la independència. I em sembla que aquest moviment polític ara ja no té marxa enrera. CIU si torna al Govern, possiblement amb el PSC, ja no podrà oferir només nacionalisme sociocultural perquè ara el debat ja es juga, i ja tocava, en el camp de la política.
desembre 19, 2009 a les 3:23 pm
Jordi S.:
Jo veig un futur on CiU governarà en minoria i estarà constanment fent pactes amb altres partits.
desembre 19, 2009 a les 4:40 pm
David,
fins a les eleccions del 2010 falta una mica de temps. I estem en un moment d’acceleració històrica, com el que volíem.
Tothom dincs de CDC, tothom,sap per la meva boca que el 2010 votaré independència.
Quin partit serà? CDC encara és a temps de complir els requisits. Difícil? Ja ho sé. Tenim uns mesos per tensionar al màxim, entre tots.
Què en resultarà a la tardor vinent? Pot ser fins i tot quelcom d’inimaginable en aquest moment.
Estirem cap a la independència, tots i al final tombarà!
desembre 19, 2009 a les 8:19 pm
Mas NOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
el que ens fa falta és un president independentista
desembre 19, 2009 a les 8:21 pm
Bé, molt bé. Ara només cal comptar els trumfos. Els vots. La credibilitat democràtica. I el progrés sobiranista o el regrès sobiranista.
Dona la casualitat que l’Artur Mas es el líder polític de CDC, després de Jordi Pujol, i ho va assolir per amplíssima majoria democràtica al seu partit. I ho ha posat a votació i ratificació altres vegadaes i ha comptat amb un amplíssim suport intern, amplíssim, no el 100% naturalment, però d’una amplíssima majoria. I les dues eleccions nacionals a les que s’ha presentat com a cap de llista de CiU les ha guanyat, les dues, i amb molta més claredat les segones que les primeres.
l’Artur Mas repetirà com a cap de llista el 2010. I, es previsible, i tant de bó, les guanyarà i, per una vegada, confiem en que pugui governar el pais com a President de Catalunya.
Quan pasin 4 anys de lesgislatura amb Mas de President serà hora de jutjar-lo pels fets, a ell i al seu govern, i a les forces que li donin suport.
Mentre, el que no vulgui , per la raó o la irritació o el caprici que vulgui, ja ho sap.
Si no es President en Mas ho serà Montilla.
Ja es va veure el 2006. I el 2003 amb el Pasquis.
En definitiva, tot el que es faci contra l’opció Mas fa en favor de l’opció Montilla. Ens agradi o no ens agradi. Els fets són aquests.
O Más ó Montilla.
Cordialment,
Andreu
desembre 20, 2009 a les 10:41 am
Joan:
Hi ha alguna opció real de tenir avui per avui un president de la generalitat independentista en un partit que no sigui CDC? i això que a CDC ara mateix tampoc n’hi ha cap.
desembre 20, 2009 a les 10:42 am
Andreu:
Llastimosament tens raó. En aquestes properes eleccions governarà en Mas o en Montilla.
desembre 20, 2009 a les 10:31 pm
Una qüestió pels que coneixeu les interioritats de CIU: de la mateixa manera que hi ha un partit democratacristià, un corrent libral… existeix un corrent que planegi posar la independència al programa (més enllà dels posiconaments d’algunes persones)? L’Enric Canela, que sempre m’ha semblat una persona sensata, estava realment tan sol?
Gràcies i salutacions.
desembre 21, 2009 a les 8:12 am
Jordi S.:
Fa uns 4 mesos aprox. vaig assistir a una reunió no oficial de militants crítics de CDC i vaig proposar crear una excisió del partit amb en Canela de pal de paller. No va prosperar i va acabar amb la majoria dels presents jugant a la doble militància amb Reagrupament i CDC.
Jo evidenment vaig optar per donar-me de baixa de militant i prou.
desembre 21, 2009 a les 11:19 am
És l’hora de sumar, però no des d’una candidatura o plataforma unitària, sinó amb l’esforç de tots els partits i plataformes sobiranistes. Ara cal unió entre els patriotes. Una cossa és clara: el meló s’ha encetat amm Esquerra al govern. CiU també pot pactar el govern amb els socialistes, pot governar sola i no moure l’enrenou i les perspectives que ara hi ha. Penseu el que penseu Esquerra és clau per al canvi, a més és l’únic partit present a tota la nació. És l’esperó que necessitem.
Salut, terra i llibertat.
desembre 21, 2009 a les 11:58 am
Josep (País valencià):
Tots els partits independentistes són necessaria, però crec que ERC es va equivocar molt fent president del país al Sr. Montilla.
desembre 21, 2009 a les 4:05 pm
I tant! Comparteixc la teua opinió, però allò ben cert és que, amb encerts i desencerts, és ara, amb Esquerra al govern, quan s’ha produït tot aquest moviment. No vull dir amb això que siga mèrit d’Esquerra. Ni molt menys. L’acció ha estat mèrit i èxit de la societat. Però pense que Esquerra és el partit que més i millor pot rendibilitzar aquest moviment. Esquerra s’havia dormit als llorers, però crec que ara li ha vist les orelles al llop. Espentada i pressionada per les bases i la societat que reclama el canvi, Esquerra pot ser la clau i si hi ha unitat d’acció amb tots els partits independentistes millor que millor.
Salut.