Arrassarem!
desembre 23, 2009 | 
Josep Sort | 
Imprimir
Companys i companyes, que els dos diaris més contraris als nostres interessos, com són La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, no puguin amagar el tsunami independentista, demostra que aquest any 2010 que estem a punt de començar pot ser històric. Fa pena sentir, a tipus com en Joan Tàpia o l’Antoni Puigverd, a la tertúlia del Cuní, suplicant perquè els catalans i les catalanes deixem l’independentisme de banda i tornem a la gàbia. A la cleda. Al ramat. I per fer-ho recorren a arguments increïbles: que si la Loteria de Nadal, que si el Barça-Madrid de la Lliga… arguments com podeu calibrar, de pes. Estan fets pols. I a sobre, Catalunya guanya 4-2 a la bicampiona mundial. Allà on hi hagi Catalunya, que s’aparti la fantasmada aquesta de “La Roja”, dit sigui de passada.
Les dues consultes que fins ara han tingut lloc, la del 13-S i la del 13-D, han estat autèntics míssils creuer a la línia de flotació d’Espanya. És així, i la gent s’ho ha de creure. I dic creure, no pensar. Entre d’altres raons, perquè és veritat. A hores d’ara, jo diria que el sí a la Independència es troba entre un màxim d’un 60% i un mínim del 40%. Però atenció, remarco a hores d’ara, en un context que es caracteritza perquè la causa independentista no es troba defensada pel propi govern, i per agreujar-ho és atacada per terra, mar i aire des de quasi bé totes les tribunes mediàtiques. Per tots els Tàpies i Puigverds de torn.
I tot i això, entre un 60% i un 40%. És brutal. Ara imaginem-nos un escenari, on el Parlament de Catalunya aprova una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), i, el govern, amb el suport d’una majoria parlamentària independentista convoca un referèndum d’independència (que naturalment, els espanyols no tindrien collons de prohibir). I s’hi aboquen milers de milions d’euros. Quin seria el resultat? Algú amb dos dits de front s’atreveix a dir que seria un resultat contrari a la sobirania? Espero que no.
Doncs aquesta és la situació. Ni més ni menys. Si hi ha una cosa que ha quedat clara en les dues consultes, és que el No a la independència està sota mínims. Molts pocs donen un duro per Espanya. Per això els marrameus de Madrid se senten fins a Júpiter. I s’ho té merescut, naturalment.
Una altra cosa que també ha quedat clara és la persistència del “franquisme sociològic”. Molts ciutadans continuen tenint por de “ficar-se en política”, sobretot quan aquest “ficar-se en política”, vol dir anar en contra del poder establert. Per això, en les consultes una part de la població es va abstenir. Però comptabilitzar aquesta abstenció com partidària col.lectivament d’una opció nacional o d’una altra, és un error immens.
En un referèndum de ratificació de la Independència, em juro un pèsol que una part molt important dels “franquistes sociològics”, dels que encara “tenen por”, sortirien de l’armari i votarien desacomplexadament per la Independència. Sobretot si sabem crear una atmosfera guanyadora que s’imposi als arguments terroristes dels espanyols. I dic terroristes perquè sense cap mena de dubte aniran adreçats a fomentar el terror (violència, balcanització, pobresa, tancament, exclusió de la UE, etc).
És imprescindible una sòlida majoria independentista al Parlament del parc. I actuar sense complexos. L’únic a que s’ha de tenir por és a la pròpia por. Hem de rebentar l’altre mur. El d’un sistema polític de baixa qualitat democràtic que nega el dret a decidir dels seus ciutadans.
La Independència ens espera, i l’any que ara ve, potser que la comencem a festejar o, si més no, li tirem els trastos. Això sí, descaradament.
Etiquetes Brussel·les, Política catalana, independència | 
17 comentaris »
desembre 23, 2009 a les 5:42 am
No he vist ni escoltat cap argument, cap raonament amb un mínim de coherència o de lògica per part dels unionistes. Tenim la raó i guanyarem. Bon Nadal!
desembre 23, 2009 a les 8:38 am
Doncs si, el camí està ben llaurat, la independència s’atansa. No deixarem de lluitar per aconseguir-la!
desembre 23, 2009 a les 9:11 am
El Sr Sort ha de disposar d’una informació privilegiada que li permet indicar que l’independentisme estaria recolzat per més del 50% dels catalans. És curiós que sigui l’únic que disposa d’aquesta informació. La resta, ha conclòs que el suport està per sota del 30% en el millor dels casos.
Segurament veu que el seu nou lloc en la direcció de Reagrupament té poc o cap futur i creu que el millor per mantenir-lo és una visió extremadament optimista d’una realitat que el manté on sempre ha estat: dins d’una minoria que després d’anys de mentides i odi no ha aconseguit res.
Sempre he mantingut que per aconseguir la independència és necessari no falsejar la realitat i plantejar la futura Catalunya. Només amb un projecte clar permetria visualitzar el futur després de la independència. Si l’únic que es planteja és la independència sense entrar en res més, passarà com en aquest bloc: els més convençuts aniran abandonant el vaixell abans que s’enfonsi.
Els catalans hem parlat i ha quedat clar que el tema de la independència interessa a una minoria. La resta, són lucinacions del Sr Sort.
desembre 23, 2009 a les 10:00 am
Josep Lluís,
Del vostre comentari em quedo amb això de les “lucinacions”. Impagable, de debò.
desembre 23, 2009 a les 10:06 am
La cosa és molt simple Josep.
El Periodico fa seguidisme a l’estratègia desinformativa de Nicaragua per mobilitzar al seu electorat espanyolista. La Vanguardia aposta per l’estatut com a mal menor.
Quant jugan la lliga estatal, l’espantall blandit per la Nicaragua de’n José Zaragoza és “que vé la dreta”. Quant jugan la lliga catalana és “que vé l’independentisme”.
Fet i fotut és tant infantil que no entenc com caieu en el parany.
Som els que som, no els que voldriam ser o els que diuen que som.
desembre 23, 2009 a les 10:10 am
Avui he publicat un article al meu bloc que dona resposta al Josep Lluis.
http://lofullderuta.blogspot.com/2009/12/aquell-20.html
Sembla que ara ja no parlen del 20% i ja han passat al 30%. Ja no saben com amagar l’evidència, que no és una altra que hi ha una majoria per la independència, ARA.
desembre 23, 2009 a les 10:26 am
Josep Empordà,
Hi ha una diferencia. Quan el PSC deia “que ve la dreta”, era mentida. No hi havia cap “dreta” amenaçant. En canvi ara, quan diuen “que ve l’independentisme” tenen raó!. Hi ha una majoria de gent que vol la independència. 169.858 sobre un 10% del cens ho ha dit explicitament. Això és molta més gent de la que en el seu dia va votar a CiU o al PSC. Molta més gent!! I està demostrat, amb fets (com diu aquell)
El que haurien de fer els “partit dits nacionalistes” per contrarestar l’estratègia del PSC, en lloc de “minimitzar” el moviment, es assegurar-se que tota aquesta gent els votessin a ells. Si això passés, és igual la quantitat de gent que mobilitzés “l’estratègia de la por” del PSC, perquè guanyariem de golejada.
Que farà CiU per mobilitzar a aquesta gent? Aquesta és la pregunta.
desembre 23, 2009 a les 10:30 am
CiU ha de canviar l’estratègia de “no voler perdre” per una estratègia de “voler guanyar”.
desembre 23, 2009 a les 12:17 pm
Benvolgut Joan,
Tant se val el que vingui o deixi de venir, el que necessita desesperadament el P$C-P$OE és mobilitzar al seu electorat, no sé si és que no se explicar-me.
Ah!…i eleccions en dia feiner, pel mateix motiu.
I sapigues que si ho aconsegueixen, estem ben fotuts, perque t’equivoques del tot, qui guanyaria per golejada, son ells (25 diputats a Madrid…no et diuen res?).
Si ho aconsegueixen, potser deixará de preocupar-te tant el que faci o deixi de fer CiU.
desembre 23, 2009 a les 3:05 pm
Doncs jo coincideixo una mica amb el Josep Lluís… Penso que molts pequeu de sobreoptimisme. Sí que està augmentant l’independentisme, i sí que els contraris ho són menys radicalment, però d’aquir a donar per suposada una victòria en un suposat referèndum…
Pot fer que més d’un s’emporti una forta patacada en les properes eleccions i consultes.
Dit això, ànims i a segur treballant!!
desembre 23, 2009 a les 3:35 pm
Seguint la seva trajectòria en aquest i altres blogs no crec que a ningú li estranyi que vostè es quedi únicament amb el que li interessa per no entrar al debat, com ha demostrat en aquest seu últim comentari. És el que té el pensament únic …
desembre 23, 2009 a les 4:05 pm
a l’independentista ara li passa que va trempat, i com deia el jovenet que desitjava molt servir una noieta de la novela del renaixement:
L – Hi, hi, hi, i amb què la desitgeu servir? que sou molt noi, i tot ho tireu en crèixer.
Noi – Senyora, d’això renego jo, que em creix tant que se’m ix de la bragueta.
L- Si no ho provo pas, no diré bé d’això.
Simplement el que cal és no deixar que ens posin bromur on vevem.
desembre 23, 2009 a les 5:46 pm
L’objectiu pel 2010: treballar per una majoria parlamentària sobiranista.
desembre 23, 2009 a les 6:00 pm
Lo d’en Puigvert no te arreclo,tan pensar, per acabar amb arguments com el de la loteria a vegades a les tertulies de can Cuni penses, i aqui qui defense el pais?
L’altre dia Tapia,Puigvert i Franco.
desembre 24, 2009 a les 1:56 am
Ara els independentistes ens creurem els titulars del Periódico? Un titular que, tot sigui dit, és clàrament una maniobra del PSC per pressionar el Constitucional i salvar l’Estatutet i amb ell els trastes.
Tinc la impressió que ara que la independència es comença a percebre com un horitzó visible hi ha impacients que, com passatgers d’un vaixell en un llarg trajecte fins a bon port volen deixar de remar amb el conjunt i tirar-se a l’aigua per arribar-hi nadant, sense calcular bé que segurament encara no som tan a prop.
desembre 24, 2009 a les 1:37 pm
El 30, el 40, el 50% i què més dóna?
El problema no és aquest. El problema és on aniran a parar aquets vots, perquè tinguin força han d’anar a parar a un únic lloc i aquí mateix ja veiem com neixen plataformes que totes volen el mateix, agrupar el vot independentista. Així repartit entre tots per molt alt que sigui el percentatge no toca a res per ningú. Siguem seriosos per una vegada, quan siguem independents ja podran sortir el matisos i els personalismes.
desembre 24, 2009 a les 8:37 pm
Que tots els vots independentistes vagin a un únic lloc ja és impossible, afortunadament, perquè cada vegada és més estés i transversal, i, per molt que cadascú pensi que la seva opció és la millor és bo que hi hagi tiquets diferents per tal que hi hagi poques raons pels que es quedarien a casa. El que sí que hauríem de tendir és a l’agregació d’esforços, en la mesura que sigui possible, per evitar que hi hagi vots que no es tradueixin en escons.