EL MEU PRIMER I ÚLTIM POST DEL 2010:
gener 1, 2010 | 
David Morgades (creador) | 
Imprimir
Avui comença un altre any, que de segur ens proveirà de sorpreses, noves experiències, de coses bones, dolentes i entre totes aquestes coses el meu comiat del Bloc Gran del Sobiranisme.
Al crear aquest bloc tenia la idea d’establir una eina de futur que servis per generar opinió i debat d’una manera diferent en un mercat ple d’ofertes, però orfe de tranversalitat. L’èxit va ser ràpid, era una fórmula senzilla, efectiva i totalment innovadora. De fet els 7 fundadors del bloc vàrem assaborir la glòria en un periple molt curt i del tot inimaginable, modèstia a part ens vàrem convertir en un bloc de referència nacional.
La gestació de la manifestació de Brussel-les en el ventre del BGS ens va convertir en gairebé herois de l’entorn independentista, brodàvem la fortuna i anàvem creixent plens de confiança.
Però com en totes les històries d’aquest món el pessigolleig de la felicitat no dura per sempre i el gust aspre de l’enveja, les mentides i la maldat ràpidament va aflorar.
Després de la fabulosa reivindicació independentista en terres Belgues les coses es varen començar a torçar en el pinyol del bloc.
On abans tot era cordialitat van aparèixer discrepàncies i desconfiances derivades d’un fort enfrontament que vaig patir amb una innoble mona de vodevil. El desenllaç d’aquest llibre de despropòsits va acabar en una polèmica però necessària i dolorosa decisió.
No costa gaire d’imaginar que les conseqüències varen ser especialment singulars i el bloc es va veure abocat en una greu crisi que va fer perillar seriosament la seva viabilitat. Les males arts i l’estupidesa humana que afloren com un remolí dins la ment dels homes dividien l’opinió de dins i fora del bloc, s’escampaven per la xarxa com el pitjor dels verins que fa imaginar un final fatal.
Encabir en unes línees tota l’angoixa que vaig haver de viure injustament em resulta del tot impossible, la silueta allargada i deformada del pessimisme s’apoderava de la meva ànima esquinçada .
Però per sobreviure a les riuades més violentes que et trobes a la vida necessites no estar sol. Gràcies al suport dels companys que varen optar per quedar-se i dels que es varen incorporar valentament en plena crisi aconseguírem tornar a veure la claror de la normalitat.
Ara crec que ha arribat el moment en el que sigui jo qui deixi el relleu a una persona que serà l’encarregada de portar aire nou entre els pilars i encofrats d’aquesta obra.
No se si tornaré a estampar la meva lletra en les pàgines d’aquest bloc, només se que fixaré el meu repòs fins que el país em torni a cridar a lleva.
Mentrestant desitjo que el 2010 beneeixi al BGS perquè pugui seguir ajudant per aconseguir alliberar Catalunya del domini espanyol.
Una abraçada a tots/es els lectors i amics del Bloc Gran del Sobiranisme.
Bon any 2010.
Etiquetes Bloc Gran del Sobiranisme | 
33 comentaris »
gener 1, 2010 a les 9:24 am
Ens culpem a nosaltres de les nostres dergràcies perqué no som capaços de veure que la ma de l’enemic és molt allargada. Enemic al que li sobren els mèdis que li permeten actuar a l’ombra per, quant li convé, apunyalar-nos per la esquena sense que siguem capaços de veure d’on ha vingut la punyalada. Anem sobrats babaus amb la mirada molt curta, aixó si.
La divisió del catalanisme, no és un fet endèmic, és un fet provocat per la “inteligentsia” del nostre enemic, en podeu estar ben segurs.
gener 1, 2010 a les 10:02 am
Josep-Empordà:
Tens tota la raó company.
Bon any 2010
gener 1, 2010 a les 1:12 pm
David,
gràcies per la part que et toca en aquest èxit que ha tingut el BGS. Esperem que continüi amb noves persones. A vegades he discrepat i discrepo de les teves posicions però tot i així et felicito per la tasca feta.
De repòs res de res. A vegades el descans es troba fent una altra feina i n´hi ha molta encara per fer per aconseguir el nostre objectiu.
gener 1, 2010 a les 1:32 pm
Josep Maria Sala:
Gràcies. Sí, de feina n’hi ha molta per fer. ;)
gener 1, 2010 a les 1:41 pm
Amic David Morgades,
Sento molt el teu comiat, ja que els teus posts sempre revestien un to viu i punyent que ens despertava a tots del somni independentista. Recordo en aquest moment un dels darrers fent una caricatura d’en Mas, que per a mi va ser molt esclaridora i encertada.
La vida dóna tombs i així com el gra s’ha d’enterrar i podrir perquè doni flors i fruits, així som les persones i les nostres accions. També diria que en el joc d’escacs les fitxes s’han de moure i col•locar-les en el lloc més adient per guanyar l’oponent, així ens hem de situar en el lloc que més s’adapti a les nostres característiques per poder ser més profitosa la nostra actuació.
Jo estic segur que ens tornarem a trobar molt aviat perquè fem el mateix camí. Hem de mirar endavant, les circumstàncies més properes totes són passatgeres. Demà serà un altre dia que també sortirà el sol i ens donarà l’empenta necessària perquè trepitjant la nostra terra puguem arribar al final que és el nostre objectiu. I n’estic totalment segur que els teus projectes i accions milloraran i seran més profitoses per al nostra país, Catalunya.
Tots estem amb tu, confia en nosaltres.
gener 1, 2010 a les 1:47 pm
Ramon:
Gràcies company, les teves paraules em commouen profundament. En els meus escrits sempre he intentat tocar de peus a terra amb una particular prespectiva de la política catalana.
Bon any 2010 !
gener 1, 2010 a les 2:09 pm
Que tinguis sort i que la vida et doni un camí… ben llarg. Feliç 2010 !!
gener 1, 2010 a les 2:12 pm
Josefina Altés:
Gràcies, salut i independència.
gener 1, 2010 a les 2:14 pm
Apreciat David,
Em sap molt de greu, em sap greu per dues raons: l’una serà el no poder llegir-te més i no poder establir un diàleg enriquidor sempre, en la coincidència o en la discrepància, però sempre dintre els límits del respecte i l’apreci mutu. Una altra és que finalment han guanyat, els odis, les enveges, les rancúnies i tots aquests sentiments lletjos i dolents que sempre han dividit l’independentisme català, aquest caínisme implacable que fa que entre germans no només ens barallem sinó que a demés ens matem, en sentit figurat, es clar, però ben real a l’hora. Ens matem les nostres il·lusions i els nostres somnis, aquests que desitgem amb tanta força, tanta que potser tanta passió ens faci mal i faci que el nostre projecte, el de tots, se’n vagi en orris per alegria i satisfacció dels nostres enemics. Ells bé que se’n riuen de tot això i respiren alleugerits, doncs saben que mentre entre nosaltres regni la desunió no farem mai res.
Vist el que veig, penso que finalment no aconseguirem res de res: Quan hi havien dos grups polítics CiU i esquerra que deien defensar els nostres drets, entre ells s’odiaven a mort i preferien unir-se amb l’enemic per tal de debilitar al germà. En aquest ordre de coses surt Reagrupament i calia recolzar-lo, i així ho vam fer molts, però d’altres van pensar que amb això no n’hi havia prou i Reagrupament no assoleix la necessària unitat. Per intentar arranjar aquesta mancança sorgeix una nova iniciativa: Suma Independència i llavors des de les files de gent reagrupada es llancen furibunds atacs cap a aquesta última iniciativa, furibunds atacs que a demés de manera incomprensible son refermats per part de sectors que abans atacaven Reagrupament i ara ho fan amb SI. Tot plegat una vergonya, una vergonya que fa que em plantegi moltes coses, ara teníem la oportunitat i no la sabrem aprofitar. Discrepo cordialment d’en Josep Empordà quan diu que son els nostres enemics qui ho provoquen, i probablement te tota la raó, però hi discrepo doncs nosaltres ja som grandets i no podem sempre donar la culpa als demés dels nostres actes, això de que: “jo no ho sabia, ell m’hi va obligar” es excusa de nens, els adults aprenen dels seus errors i intenten no repetir-los i si hi tornen a caure no donen la culpa als demès doncs fent-ho així és l’única manera d’intentar no tornar-hi i d’això se’n diu “responsabilitat”.
Company, un adéu sentit i espero que en un futur proper puguem tornar a reunir-nos tots plegats deixant enrere rancúnies i divergències, seria un magnífic senyal. Per a mi dins el mon independentista i dins el BGS ningú hi sobra, tots hi fem falta… i a tots us trobarem a faltar.
Visca la Pàtria
gener 1, 2010 a les 2:18 pm
Joan P:
Jo també us trobaré a faltar, però llegiré els vostres comentaris en els articles dels companys del BGS.
Una abraçada amic i Bon any 2010.
gener 1, 2010 a les 2:55 pm
Sense desànims! La vida dona moltes voltes. Ja faràs un altre bon servei en un altre moment!!!
gener 1, 2010 a les 4:42 pm
Bah! No veig que això sigui cap adéu. Veig que has vist que havia arribat el moment de fer un recanvi d’aquells que ajuden a evitar l’oxidació. Això no és més que intel·ligència i higiene. Continuarem tots, com sempre, combinant el nostres esforços en totes les iniciatives que sorgeixen dels nostres anhels de llibertat. Jo mateix veig que va sorgint gent jove però no deixo de veure les cares de fa trenta anys als mateixos llocs i als llocs nous, amb anades i vingudes degudes a les vicissituds de la vida.
Pel que fa al tema del caïnisme, és només la conseqüència d’una mala anàlisi de la realitat. La gent té unes motivacions que els dissenyadors d’alternatives polítiques no sempre tenen en compte. Per això aitals organitzacions comencen grinyolant i acaben explotant per les contradiccions internes.
gener 1, 2010 a les 5:30 pm
Mercè:
Segur que sí. ;)
gener 1, 2010 a les 5:30 pm
Fantassin Manel:
Gràcies pel teu optimisme amic meu. ;)
gener 1, 2010 a les 5:39 pm
Hola company, vinc aquí per dir-te fins aviat, hem fet el que hem pogut, no sé si serà prou, si serà suficient, tanmateix pel camí m’hi he deixat, ens hi hem deixat la pell i el cor, per aquests indrets del Independentisme, no hi falta la olor a socarrim…tanmateix la meva ferma voluntat només desapareixerà amb mi, i per ara…
Bon any 2010 i sigues feliç
gener 1, 2010 a les 5:47 pm
vallfosca:
Gràcies per tot amic meu.
Bon any 2010 per tu i els teus. ;)
gener 1, 2010 a les 6:13 pm
De ben segur, no és un adeu, és un a reveure.
No conec detalls suficients, però sí conec persones de pedra picada i d’altri. I també la importància que té no allunyar-se gaire de la realitat per a poder mantenir iniciatives útils, mínimament respectuoses amb la gent i amb la pròpia realitat. Per a surar, no sempre pot mantenir-se la mateixa tripul.lació. Al final, el que compta és la feina feta i durar, sobretot. A reveure, David. A reveure.
Cordialment,
Andreu
gener 1, 2010 a les 6:15 pm
Andreu:
A reveure company. ;)
gener 1, 2010 a les 7:57 pm
¿desconfiances derivades d’un fort enfrontament que vaig patir amb una innoble mona de vodevil?
Això és molt patètic, no vas estar a l’alçada, sense saber replicar ni argumentar i ara insultes.
Jo no conec a cap dels implicats ni sé de que va la pelicula però vist des de fora això de “les males arts i l’estupidesa humana que afloren com un remolí dins la ment dels homes” fa més per tu.
Que els reis et regalin un mirall a veure si evoluciones i deixes de tenir enveges.
gener 1, 2010 a les 8:06 pm
Palanganeru:
Sincerament m’importa ben poc el que dius o el que pensis. De totes maneres que tinguis un bon any.
gener 1, 2010 a les 8:12 pm
Hola David, evidentment no conec el detall ni vull saber-ho que ha portat a aquesta serie de discrepancies en una iniciativa prou valida dins la xarxa per aportar el seu granet de sorra cap a l’objectiu final de tots. Espero que finalment cadascú des del seu pensament unim les forces per derrotar l’enemic que sempre esta unit,per això cal que no ho espatllem nosaltres.
Bon any 2010.
Salutacions
Albert Cortés.
gener 1, 2010 a les 8:43 pm
ALBERT CORTÉS MONSERRAT:
No m’agrada el safareig i per això no vaig voler entrar al joc dels primats, per això ja hi han els “lecturas”. Els detalls que porten a prendre decisions impopulars només són propietat dels afectats.
El problema sorgeix quan una de les parts ho aprofita per fer mal a l’altre amb mentides i males arts. Però sincerament ara ja m’importa un rave, bo i que reconec que ho vaig passar malament.
Bon any company
gener 1, 2010 a les 9:32 pm
AMICS BON ANY A TOTHOM!!!!
Tot el que fen per la llivertat de Catalunya, me seble bé.
gener 2, 2010 a les 1:33 am
deixant enrere rancúnies i divergències,
Tots feu mol-te falte i a la majoria no ens importe al què, va passar i ara et dic amic i l’altre amic també. La feina es tanta i el nostre esperit tan gran, que tan sols et deixem un dia per descansar, però demà cap a l’infantaria o a qualsevol lloc tots dos, que les coses es complicaran i molt i necessitem gent com vosaltres. Endavant
gener 2, 2010 a les 9:08 am
Teresa:
Bon any 2010 ! ;)
gener 2, 2010 a les 9:09 am
josep llovera jané:
Gràcies company.
Bon any ;)
gener 2, 2010 a les 12:12 pm
Tots hem comès errors i tots encara en cometrem més.
Per assolir la llibertat, però, haurem de fer passar al davant allò que ens uneix i deixar per més endavant les nostres diferències.
Unir-nos malgrat els nostres errors i les nostres diferències, baralles i rancúnies.
Unir-nos per un objectiu que, ben cert, compartim: la independència de Catalunya.
I això ho volem assolir malgrat tots els malgrats, oi?
DONCS MALGRAT TOTS ELS MALGRATS FEM EL QUE CALGUI PER ASSOLIR-HO.
FEM QUE ELS 2010 SIGUI UN ANY GLORIÓS PER A CATALUNYA
És a les nostres mans. Fem-ho, David i tothom, des d’allà on siguem.
Junts fins a la victòria, David!
gener 2, 2010 a les 12:14 pm
Ramon Munné:
No podem canviar la nostra condició “d’humans”. ;)
Bon any !
gener 4, 2010 a les 8:34 am
Felicitats per la feina feta i endavant!
gener 4, 2010 a les 9:50 am
Xavi Ponsdomènech Basart:
Gràcies amic.
Bon any
gener 5, 2010 a les 12:27 am
Enhorabona pel que has aportat al Bloc i sort d’ara endavant David.
gener 5, 2010 a les 8:17 am
Xavi:
Moltes gràcies. ;)
gener 16, 2010 a les 10:54 am
Estimat David,
Has fet una feina impressionant i molta més que faràs! A la vida tot són etapes, projectes que comencen i creixen, agafant formes noves i obrint nous horitzons. Ens continuarem trobant treballant junts, tenim el desig comú i molta feina a fer encara.
No obstant això, en “cases bones” i per a evitar els conflictes verbals ja saps que la primera regla d’or és no parlar mai ni de religió ni de política! Així que, els patriotes ja ho tenim fatal d’entrada! El que podem fer entre tots, és practicar més l’art de la comunicació respectuosa en la qual criticarem les idees, actituds o activitats però no pas les persones en si. Les persones les estimem. Això ho deia ja el Sant Agustí i en Romeva, ho explica la psicologia moderna: mai cal dir “tu” o “aquella persona” és dolenta” sinó què dubtosa o inacceptable per a nosaltres és la seva actitud o la seva actuació o el seu pensament o les intencions… Discrepem només de les manifestacions del comportament. D’aquesta manera les persones no ens sentirem tan agredides i podrem evitar els conflictes que acaben en les ruptures totals i en el nostre propi malestar. És un dels bons propòsits que m’he marcat enguany de practicar més! Així com de cantar molt més que parlar o escriure ? ja que sembla que tan bon punt obrim la boca, algú s’ofèn, no? Estem tots molt sensibles, tenim les emocions a flor de pell, cosa normal, ja que tots estem embarassats de la independència de Catalunya!
Cuida’t molt i bon any 10 !!*!!