La Catalunya real
gener 2, 2010 | 
MArza | 
Imprimir
(Post sintètic fruit de la peresa nadalenca)
Tot sovint el sobiranisme ignora la composició social de la Catalunya d’avui. Un país d’enorme complexitat social. Un caos d’orígens i identitats que porten a l’extrem les característiques de terra de marca que descrivia en Jaume Vicenç Vives. Un cop d’ull a l’origen dels catalans al sondeig d’opinió que l’ICPS realitza cada any ho confirma abastament.
Actualment només sis de cada deu catalans han nascut al país. Un 9,5% ha nascut a Andalusia, un 11,3% en algun altre racó d’Espanya i un 17,9%t a l’estranger. Però els catalans nascuts fora del país hi han fet arrels i tingut família i avui la gran majoria dels catalans són fills de la immigració. Els dos pares de més de la meitat del país (un 54%) han nascut fora de Catalunya i també un dels dos pares d’un 12% dels catalans. Menys d’un terç dels catalans són fill de pares nascuts (tots dos) al país i si es fes una ullada a l’origen dels avís la “puresa” catalana seria certament excepcional.
Per a la Catalunya actual no hi ha res més important que la integració. Soldar el país, refondre el nou i el vell, ha de ser la prioritat absoluta de qualsevol nacionalista. Per damunt del concert econòmic, la sobirania política o el dinamisme social, és en la suma de tots els catalans a la pròpia comunitat on Catalunya és juga tot el seu futur.
Etiquetes Cohesió social, Polítiques socials | 
12 comentaris »
gener 3, 2010 a les 6:24 am
L’espoli econòmic que pateix Catalunya és una evidència i afecta a tots els que viuen en el nostre país, amb independència del seu origen. El “patriotisme de butxaca”, ampliament explicat, tindrà un paper determinant en les properes eleccions.
gener 3, 2010 a les 11:57 am
Repeteixo el que vaig dir ahir:
Noticia d’ahir: Tele 5 és la cadena de TV més viasta a Catalunya.
En podeu treure les lectures que vulgueu.
gener 3, 2010 a les 12:17 pm
A part de la integració, el desinterès polític generalitzat, també és un greu problema. N’hi ha molta gent totalment integrada així com els mateixos catalans d’origen, que no voten ni s’interessen per la política. Si no fos per la abstenció – a la qual varen fer la crida els independentistes (sic!) – no haurien avui ni els 25 diputats del psc/psoe a Madrid, ni en Mas tindria arguments per a poder dir que “no existeix el gruix necessari de nacionalistes catalans”…
Ni tots els polítics són iguals, ni tots en son corruptes. Qui promou aquest desinterès i menysté la política en general, és un antidemòcrata i, en el fons, l’enemic de Catalunya també. De la mateixa manera que els activistes de tots els colors defensen als palestins o fan marxes solidàries per a la gent pobre de tot el món, però no son capaços de practicar ni una sola vaga de fam a favor de la llibertat de Catalunya…
Bon any a tothom, l’any de la independència de Catalunya!
gener 3, 2010 a les 12:27 pm
Santi,
El “patriotisme de butxaca” me’l miro amb molta prudència. Si girem la truita i imaginem que Espanya fos un bon negoci per als catalans tu canviaries la teva fidelitat nacional? Apostaries per una Espanya centralista? No, oi? Llavors perquè esperes que els catalans espanyols ho facin?
Salut,
Marc
gener 3, 2010 a les 2:31 pm
Josep-Empordà: tampoc cal fer d’això un drama. Hi ha molta gent que, per exemple, votaria “Sí” en un referèndum independentista i miren Telecinco. El més important és comprovar l’important avenç de l’independentisme, que ha estat capaç d’arrelar-se a gent de tota ideologia i procedència. De la nostra capacitat d’aconseguir l’arrelament que en aquest text es parla en depèn molt també el nostre futur.
gener 3, 2010 a les 3:01 pm
No hem d’intentar convencer als espanyolistes de “pedra picada” sinó als “tebis”, els que no tenen cap, o poc, interés per la política però que tenen un gran, i legítim, interés per la seva butxaca.
gener 3, 2010 a les 4:55 pm
No es pot “soldar” el país sense les eines indispensables per fer-ho, i aquestes no les tindrem si no assolim la independència. Que no veieu que a Escanya no l’interessa que “soldem” el país?, ens enviaran tantes onades d’immigrants com facin falta per desnacionalitzar-nos del tot, ho estan fent des dels anys 60 i amb molt d’èxit i ja els falta molt poc per acabar la feina (tal i com queda palés en les dades que ens dona el propi articulísta). No tindrem les eines mentre depengui del govern de Madrit el assolir-les, no entenc com encara us encaparreu en fer polítiques nacionals quan Escanya te la paella pel mànec de fer-nos el boicot, els és ben fàcil i nosaltres encara ens encaparrem el fer-los més fàcil la feina amb polítiques autonomistes. I que a sobre ho llegeixi en Blocs “sobiranistes”!!, és demencial.
Estic d’acord amb en Santi Vidal, de totes totes, i gens d’acord amb en Marc Arza en la seva contesta doncs Espanya mai pot ser un bon negoci per Catalunya, és estructural, doncs Catalunya és com un pugó contínuament munyit per unes ansioses formigues espanyoles que ja no pensen en treballar sinó en seguir munyint el pugó fins la seva total destrucció, tant és el seu desfici que ja no pensen que el dia que el pugó haurà mort ja no tindran el seu deliciós nèctar, son com drogoaddictes que només pensen en seguir xuclant i xuclant. Marc, si Espanya fos un bon negoci per Catalunya no et preocupis els mateixos espanyols no trigarien ni cinc minuts en foragitar-nos ells mateixos, no tindríem que fer ni l’esforç de dir que volem la independència, ens la farien agafar per força, que no veus que la teva hipòtesi és absurda? no cal ni plantejar-la.
Salut i Independència
gener 3, 2010 a les 5:44 pm
Marc Arza,
Abundant en el meu comentari 7, els “catalans espanyols” o espanyols de Catalunya, que jo en diria, per que evidentment no es pot ser català i espanyol a l’hora com no es pot ser francès i anglès al mateix temps (com et sonaria parlar d’un francès anglès?, altra cosa seria un francès d’Anglaterra o un anglès de França). Bé, molts habitants de Catalunya, es sentin el que es sentin, molts d’ells s’adonen de l’espoli a que ens sotmet Escanya, al viatjar al seu poble i adonar-se’n de que allà les autovies son gratuïtes i aquí no i que molts serveis que es donen a la seva terra aquí no els podem donar, i et penses que això els fa sentir-se mes espanyols?. Si veuen que amb la independència no perdrien la possibilitat de tornar al seu país quan volguessin (la nacionalitat espanyola), si s’adonen que amb la independència el seu nivell de vida a Catalunya pujarà notablement i si perden la por a no tenir que viure parlant en català (alguns d’ells), penses que no votarien a ulls clucs la independència de Catalunya?, altra cosa serà que hi estem d’acord en atorgar aquests condicionants que he dit o que trobem la fórmula per que ambdues comunitats (catalana i castellana a Catalunya) puguin establir un acord amb la finalitat d’assolir la independencia per a demà. El problema és que ningú s’ha posat a treballar en aquesta línia i simplement s’ha deixat per impossible un acord en aquests termes que jo he parlat, i quan un camí no s’intenta no es pot dir que es impossible. Penso que en aquests termes no passaria d’un 8 o 10 per cent d’irreductibles que votaria NO a la independència i potser alguns, o molts, dels que es consideren de cor tant catalans com espanyols (desnacionalitzats) s’abstindrien, i els demès votaríem SI.
Visca la Pàtria
gener 3, 2010 a les 9:46 pm
Sense la nació social, sempre en permanent estat de construcció, no hi haurà nació política o jurídica, amb estat propi. Malgrat la tasca fonamental que ha fet CIU en la tasca de la construcció nacional sociocultural, no és hora ja que CIU plantegi, i no a títol individual sinó de manera programàtica, una proposta sobiranista? Catalunya és alguna cosa més que la Televisió, que d’acord, és molt important. Però si fins i tot amb un govern de la Generalitat on hi era el PSC s’han fet més avanços de descentralització i socioculturals que en els darrers anys de CIU, tot i que el Govern -com sempre en l’etapa autonòmica- s’ha menjat bons gripaus de l’Estat espanyol. Ara bé, el tripartit no ha pogut superar -això sí- la sempre importantíssima vessant simbòlica (nacional) que va mantenir CIU.
Ara bé, CIU només ens oferirà una proposta de millora de la vessant simbòlica o farà algun pas endavant? Si no el fa, corre el risc de veure’s superada per algunes de les noves formacions transverals que s’estan gestant des de la societat civil. Perquè la ficció estatutària és una ficció i jurídicament Catalunya no és una nació, malauradament.
L’Estat i la Constitució ens reconeixen una nacionalitat estrictament cultural, per molt simbolisme i parafernàlia que hi posem, ara el TC ens farà el favor de treurens la bena dels ulls i dissipar la boira del marc legal actual, que no té escapatòria (ja tenim els precedents de l’estatut ribotat per instàncies no catalanes).
La majoria dels catalans pensem que som una nació (sociocultural però també política) i ara que el TC ens ho negarà, i sense perder de vista la construcció sociocultural, hem de tenir valor per prendre el camí de l’autodeterminació.
gener 4, 2010 a les 4:08 pm
“Soldar el país, refondre el nou i el vell, ha de ser la prioritat absoluta de qualsevol nacionalista…” diu l’articulista…NNNOOOOOO!!!!!
Alerta! La Catalanitat ha d’estar a Catalunya roent, incandescent, i per a tan, son el “nous” que al entrar en contacte fonen i s’afegeixen.
El que succeeix és que els apòstols de “la cohesió social” obvien el fet de negligir La Catalanitat a Catalunya, refredant-la tan com els és possible.
Aquest NO és el camí, aquest és el camí de “la pluja fina” o descatalanització de Catalunya, per tal d’erigir “una nova societat”.
gener 4, 2010 a les 6:31 pm
Estic amb tu, vallfosca.
Joan P, sempre parles amb encert.
Bon any a tothom.
febrer 7, 2010 a les 12:31 am
[...] és total i absolutament impossible. El discurs de Reagrupament és clar i explicit. Llàstima que la realitat mai no s’adapta als plans estrictes d’una colla de gent per moltes ganes que hi posin. Tot indica que el [...]