Les falses dreceres
gener 6, 2010 | 
Josep Sort | 
Imprimir
L’any 1939, el franquista Ferran Valls Taberner,va escriure a La Vanguardia (on si no?) un article que ha estat considerat el paradigma del botiflerisme contemporani. Em refereixo, és clar a “La falsa ruta“. Resulta si més no interessant, que el president de la Generalitat d’adalt, el Sr. Montilla, en el seu discurs de Cap d’Any, recorri a una metàfora quasi idèntica. Efectivament, tal i com s’ha difòs a bombo i plateret, aquest funcionari del PSOE, aquest appartxik, encimbellat a la presidència per un partit que diu ser independentista, va alertar en la seva al.locució contra les “falses dreceres” que el poble català pot prendre, en les properes eleccions, que si no hi ha avançament, han de tenir lloc entre els mesos d’octubre i novembre propers.
A què es referia, amb aquest concepte? Vegem-ne la frase sencera.
Tal i com jo ho interpreto, Montilla, considera quatre possibles escenaris: a) “aturar-nos” , en referència, òbviament a CiU; b) retrocedir, és a dir el PP; c) “cercar noves dreceres”, que des de la psicologia d’un espanyolista, es digui Valls Taberner o Montilla, sigui franquista o del PSOE, es refereix sempre a la Independència, i que per descomptat pensa en Reagrupament; i d) “mantenir l’horitzó traçat….”, això és el tercer tripartit (els sociates i les seves palanganes, l’original i la bis, és a dir Iniciativa i Esquerra).
Ve’t aquí com Montilla i els seus assessors i redactors dels discursos veien el panorama polític immediat. De seguida, els ideòlegs del carrer Nicaragua es van llançar les mans al cap. L’error, des del seu punt de vista era majúscul. Segurament per ignorància, el funcionari del PSOE Montilla, legitimava les opcions de l’independentisme d’arribar al poder, de guanyar les eleccions.
Tres dies després, Miquel Iceta, que com antic subordinat de Narcís Serra, és més puta que Montilla, va intentar, des del seu bloc, corregir l’errada del seu cap, i va reduir les alternatives a només dues: O Montilla o Mas. De manera que reconduïa les aigües a mare. Però el mal ja estava fet.
Perquè si Montilla va parlar de “falses dreceres”, en referència, naturalment a Reagrupament, és perquè de ben segur, té dades que assenyalen que una part molt important de la societat catalana ja ha decidit que votarà una opció que trenqui definitivament amb la nostra subordinació política, amb l’espoliació econòmica, amb l’anihilació lingüística i la destrucció ecològica de Catalunya per part de l’Estat espanyol.
Una opció que encara s’ha de concretar formalment i que, fins i tot pot comptar amb la incorporació de capital humà de rellevància internacional. Fixem-nos que Reagrupament, que a hores d’ara continua sent una simple associació, ja apareix en els Baròmetres d’Opinió de La Vanguardia i en els Sondeigs del Periódico de Catalunya. I encara més, el Centre d’Estudis de l’Opinió, en el seu Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del passat mes de desembre, es veu obligat a especificar l’opció de “Reagrupament” quan pregunta als ciutadans per quina opció votarien si al dia següent se celebressin eleccions al Parlament del parc. És la primera vegada que això passa.
Tot plegat, em porta a concloure que Reagrupament ja ha guanyat una primera batalla. La de la seva visibilitat. Tanmateix, serà curiós com, ben probablement, durant la campanya electoral, malgrat que les enquestes assenyalin que obtindrà un nombre important d’escons, els telenotícies, seguint les instruccions de la Junta Electoral, no en diran ni ase ni bèstia. Un exemple fefaent de la contradicció entre la lògica periodística i la lògica política.
La primera, emfasitza allò que és noticiable, i que una opció que es presenta per primera vegada, obtingui representació, és sense cap dubte, noticiable. La segona, imposa el monopoli informatiu dels partits amb representació parlamentària el 2007.
De manera que, amb total seguretat, a les 20:00:01, quan els serveis informatius presentin els seus avenços de resultats, tothom podrà comprovar que una opció que no ha tingut cap visibilitat informativa durant els darrers quinze dies, esdevindrà la gran triomfadora moral i -esperem-ho- real dels comicis.
Per això és tant important que en les properes setmanes, en els propers mesos, i abans de la campanya electoral -que és quan s’imposarà el blackout informatiu a Reagrupament- es multipliqui l’activitat informativa i de disseminació dels seus plantejaments. Tal i com va passar en les darreres setmanes del 2009, on el nombre d’actes de petit i mitjà format es van multiplicar arreu del país i on assistiren milers de ciutadans. Però ens cal encara més, molt més. I, naturalment, ens calen actes de gran format, de demostració de força, d’una força tranquil.la, naturalment, però ferma i decidida a aconseguir els nostres objectius innegociables: la Independència i la regeneració democràtica.
Només d’aquesta manera, abandonarem les veritables “falses dreceres”: la de la desaparició com a poble, la de l’empobriment, l’atur, la bilingualització com a pas previ a la desaparició o patuesització del català, i la destrucció de la terra.
Que així sia!
Etiquetes Política catalana, independència | 
18 comentaris »
gener 6, 2010 a les 10:53 am
Amén
gener 6, 2010 a les 11:36 am
Espero que Reagrupament faci un resultat digne que faci inviable un tercer tripartit i que en Mas sigui el proper President de la Generalitat de Catalunya, amb un Reagrupament que empenyi en la bona direcció.
Si, ja ho sé que és demanar poc, però de moment, amb aixó em conformo, donades les circunstàncies actuals.
Més endevant, ja veurem, perqué, tal i com estem, no sé jo si és el moment de fer-se massa el valent, donç penso que, en comptes de ser a punt d’independitzarnos, en realitat estem a punt de desapareixre…si badem.
Ep!…és el que jo penso, accepto de bon grad que es pot pensar diferent, però exigeijo respecte per la meua opinió.
gener 6, 2010 a les 2:23 pm
Josep, teniu alguna enquesta o tot això de que Reagrupament treurà un gran resultat són només els teus desitjos ben embolicats per a regalar-los a la parròquia?
Salut i Independència.
gener 6, 2010 a les 5:48 pm
Josep-Empordà, respecte per la teva opinió, però no l’entenc. Mas ja ha traït el país i com tot traïdor ho tornara a fer, sociovergencia em sembla que en diuen.
gener 6, 2010 a les 5:51 pm
Benvolgut Josep,
Bon any!
Es curiós com les consequències, per sectarisme i enveja, i money, de no respectar els resultats electorals catalans del 2003 i del 2006 a l’hora d’elegir President i govern, donen aquestes porqueries i molts pocs dels qui el 2003 van aplaudir als derrotats i jacobins se n’han desdit, encara que vulguin marcar una ratlla d’honor entre Montilla i Maragall.SI son al mateix canto fa 30 anys, pel cap baix. Si han anat junts de la maneta sempre. Els matisos, entre la pena de mort per iniecció de gas, per descarrega electrica, o a l’espanyola, no serveixen de res. El condemnat es executat.
Crec, sincerament, que en Montilla, com jo, com milions de catalanes i catalans, des del 2006, i ara el 2010, ho veiem mes que clar: és la unica possibilitat real. O serà president Artur Mas ó serà president Pepe Montilla. Cap mes possibilitat.
No he sentit a gaire, realment a ningú, de Rcat, dir en public que els seus possibles diputats ajudaran a fer que el resultat electoral es traslladi a la Presidencia de la Generalitat. Si, he sentit allò de que un prefereix a tal, però també el mateix havia dit que anava per majoria absoluta. Es compensen les afirmacions contratictòries.
En Salvador Sostres va publicar un article a la seva web (salvadorsostres.com), titulat NIVELL, que el recomano.Analitza la situació i les alternatives i les preferències i els objectius basics prioritaris i, of course, la millor alternativa. De manera raonable, intel.ligent, intel.ligent, que es el que ha d’acompanyar sempre tot el moviment pro sobirania plena, pro independencia futura, i que no contempla una independencia el 2011, perque no es possible, estadisticaemnt, normalment, en el 99,99% de les possibilitats.
Intel.ligència, la mare de la ciència, i la mare de la independència.
Les novel.les d’èpica , com les batalletes en que tots o molts hi hem participat, per als records personals o per als cursos de literatura.
Per a la independencia, intel.ligència, amb líders intel.ligents, preparats, sobiranistes, i de pedra picada.
No n’hi ha gaires. Perquè en democràcia, això ho defineixen els votants a les urnes.
Mas ó Montilla, that is the question fonamental de les eleccions properes.
Cordialment,
Andreu
gener 6, 2010 a les 7:39 pm
Bon Any a tothom,
Benvolguts Andreu i Josep Empordà, jo realment reconec el vostre patriotisme insubornable, però la vostra tossuderia amb la cantarella de “O Mas o Montilla” és digna de millor causa. De fet, sou la simetria de l’Iceta, en convergent, és clar. Lamento posar-vos al mateix nivell, però és la realitat. Vosaltres penseu el mateix que l’Iceta, que el Zaragoza o que el Ferran. Sou companys de viatge. I al meu post em remeto.
Tanmateix, penseu una mica. Heu estat els darrers anys batallant per en Mas, i el més probable és que qui s’acabi portant el triomf sigui en Duran i Ecspanya, sobretot si, com tot sembla indicar, en les properes eleccions espanyoles, el PP arrassa. Llavors en Mas serà un zero a l’esquerra. I el sector integrista i espanyolista d’Unió tallarà el bacallà. I no ens oblidem d’en Recoder, que tothom sap que ja fa anys que esmola l’eina, per tal de clavar-l’hi a la primera ocasió que tingui.
“O Mas o Montilla”? No, nois, no: jo diria que més aviat és “O Reagrupament o Espanya”, aquesta és la dicotomia a la qual ens hem de situar. La resta és bufar i fer ampolles.
gener 6, 2010 a les 8:05 pm
[...] Josep Sort associat a Reagrupament (Bloc Gran del Sobiranisme). [...]
gener 6, 2010 a les 8:33 pm
Bons Reis d’Orient, Josep. Ho deixo aquí. No vull ser el tercer Iceta en discòrdia. Els meus millors desitjos per aquest any!
gener 6, 2010 a les 10:27 pm
Caram, hi ha un altre Cesc per ací.
Amic Andreu,
A en Mas li calen amics si vol futurs aliats… per si li calen.
Per això ens va obrir les portes als RCats a la Casa Gran.
Seria trist, per Catalunya, que tenint RCat a l’ abast, el pragmatisme li fes triar pp, ja en coneix els resultats, o l’ abstencionisme del PSZzz l’ enlluernés i es pensés qui sap què…de qui li ha vetat el pas no reconeixent-li la victòria.
La voluntat d’ RCat és que nosaltres sumem 90, la voluntat del tripi és sumar 68, la de segons qui a CiU 55-60. És aquí on es parla de majoria absoluta, de 2/3, naturalment.
Salut i independència,
Cesc.
gener 6, 2010 a les 10:41 pm
Veig amb sorpresa que en Cesc del comentari 8 a més enllaça el meu bloc. Ho saps que això no és gota elegant?
Cesc.
gener 7, 2010 a les 12:19 am
Cesc 9,
Per un moment m’ha agafat un atac de cor. He pensat, “no pot ser, me l’han canviat”?
Per sort comprovo que el Cesc 8 és un altre Cesc.
Quants Cescs!
gener 7, 2010 a les 1:46 am
Josep,
Ni m’agraden ni en necessito de qualificatius. Jo sé el que he fet, com i per què, i algunes o alguns ho saben. I els qui no em coneixem mes que de rasquillada, són (ets?) superbis i erronis, gairebe sempre, en qualificar persones que no coneixen. Es l’errada del volar ben baix, tocant, amb les rodes del avió, el terra. Per fer això ja hi ha cotxes.
Sembla que el seny en el seu noble sentit diccionarial, el sentit comú, et molesti. Això del Mas o Montilla és com el dia i la nit. No hi ha ni hi haurà una tercera opció per a la presidència. Un nom. Entre dos que ho poden ser. I ja està. Es l’aigua clara que queda per les fonts no contaminades i ja està.
La lliga no la guanyarà el Getafe, ni l’Espanyol, ni , si torna 1a. , el Nastic , o el Lleida quan hi van ser.
Es de calaix. De sentit comú.
Però ai el partidisme..Rcat és una opció respetabilissima, com la meva, oi, o m’ho negues també, amb la diferència que la meva guanya les eleccions i pot assolir la Presidència i la teva no. Coses que passen a la vida real. I no passa res. Les teves anteriors opcions polítiques tampoc es van menjar gaire escons mai. I no passa res. Cadascu tria el que troba millor.
Però en democràcia els qui treuen un milió de vots son molt mes representatius del poble que els qui en treuen 100.000. 10 vegades més vots. I 10, ó 12 vegades més escons. Aci venen els sistemes electorals.
La democràcia es respectar, sempre, als qui respecten, per cert, i acceptar que el sistema comú adoptat majoritàriament (gràcies a Déu) són les eleccions democràtiques, lliures, i secretes, en urnes. No en articlets. No en posts. En les urnes, les sagrades urnes, digues el que digues Lenin en un dels seus greus i continuats i deastrosos errors.
Que jo sapigui el Bloc Gran no es el Bloc de Rcat, encara que durant molt de temps ho pogues semblar. I el pluralisme, amic Josep, no es el de l’Esglèsia els diumenges, uns a la trona dels Mosséns, fent sermons o consagrant la veritat eterna cada dia, i els altres, pobrets com jo, agenollats o drets escoltant sense poder piular. No. El pluralisme no té jerarquies. El que hi ha són vots, i representants electes, per a decidir. El menys dolent dels sistemes coneguts en mes de 50.000 anys.
Profetes, els de l’Antic Testament, el que conegui l’entorn de la epoca. El que passarà, ja ho veurem. No em crec les teves profecies ni les de ningú. Les no basades en fets reals demostrables ni recolçades en la intel.ligència, la lògica o les ciencies socials.
El que si hem vist es el que ha passat.I els qui han enganyat. I els qui no. I els qui saben governar i els qui no en tenen ni idea. I els resultats electorals estan a disposicio de tothom.
Benvolgut Cesc,
No he entés els 90 “vostres”, que tu dius “nostres”.
Quan es presenten separats, tots tenen el seu propi resultat. Que són els que compten. Que jo sapigui, ni el tripartit ha pensat mai en deixar que alguns tinguin doble o triple vot. O sia que els “teus” seran “uns” i els “meus” també seran “uns”. Coincidirem o no? No ho sé ni ho sab´re ni m’interesa. El meu vot, com el teu, es secret, i no tenim per què escampar l’opció triada. I hem de ser respectats, democràticament, si no volguessim dir.
No, no, no s’hi val a dir que els “nostres” son els “meus” i els “teus”, i sumar-los com si fossin un de sol. Perque no es aixi, la realitat electoral i representativa. A cadascu el que li pertoqui. I ja està.
I, per acabar, senst tard, donaré un exemple relativament comparable. Però em fa gràcia, mira per on.
SI, ara ho dic, jo vaig votar, com a soci, de fa molts anys, del FC Barcelona, (i vaig ser, per dir una batalleta de la qual n’estic orgullós, un dels fundadors del Grup d’Oposició Barcelonista, després de Sevilla, i anti-Nunyes), a la junta superrenovadora d’en Laporta, Sandro Rosell, Marc Ingla, Soriano, Bertomeu, etc. Una candidatura que era un equip, un magnific equip de treball i de’il.lusions compartides i de capacitats demostrades en molts membres de la Junta, en molts.
Vaig votar la candidatura, la Junta, el govern, un equip de govern, on hi ha un primus interpars, però on es vota la Junta sencera i completa. I han fet una bona feina, una gran feina, amb aspectes també importants que no m’han agradat gens, com ha estat trencar l’equip i substituirlo per un president total, que nomes dona comptes i delega funcions.
Tenia amics, diversos, també, a la candidatura Bassat, alguns de batalletes (cruentes, realment, sense sortir pels diaris) contra el món Nunyes, que van perdre, com a senyors, i alguns dels quals , després, s’han integrat a la junta actual, cobrint les moltíssimes baixes voluntàries produides en la junta inicial. i en Bassat m’agradava molt. Un autèntic senyor. Però m’agradava més la nova junta de noves generacions, i el seu dinamisme i preparació. I els vaig votar. I van guanyar, no per mi, sino perque van saber sintonitzat amb una majoria de socis culés. Ningú va parlar mai dels “nostres” barrejant i sumant les dues candidatures (la Laporta-Sandro-Soriano-Ingla i la Bassat.). Eren opcions diferents. I va caler triar.
I en politica, el mateix. Encara molt mes rotundament. No es poden barrejar pressécs amb figues.
Ningú, sol, pot fer res de molt bó, sense equips de gent col.laboradora i decisòria al cantó. Es el cesarisme, des de fa segles conegut, que no va enlloc.
Doncs també em miro els equips de candidats a diputades i diputats, els equips d’aspirants a consellers o a càrrecs polítics, els seus curriculums professionals o de gestió política o a les administracions, si han treballat alguna vegada a l’empresa privada i saben el que es un compte de resultats o no, i la realitat no funcionarial , en el seu noble sentit.
I això, conjuntament amb el lideratge compartit, i el transversalisme social que s’aspira a cobrir, són aspectes decisius, també, per a prendre la decisió.
Lideratge, equips coneguts i amb feina demostrada i demostrable, intel.ligència, honestedat, coherència, rigor, capacitat de decisió i molt poca “il.luminanitis”.
Mirant això, trio, i em surt el que surt.
Després, evidentment, com a la junta en equip que es va presentar, passa el que passa. Però això ja no depén de mí.
En definitiva, suggereixo calma, sentit comú, i pocs nervis, abans de seure als teclats fins les eleccions. I respecte, sempre, sense desqualificacions, ni qualificatius als opinants o postistes que opinin sense entrar en dialèctiques personals. Falten mesos encara, i si el Bloc Gran vol continuar existint, i ser Gran, no pot ser “monopartit”, per definició.
Cordialment,
Andreu
gener 7, 2010 a les 12:09 pm
Bé, Josep, com que procuro sintetitzar al màxim i soc una mica mandrós, n’Andreu m’ho ha possat en safata.
Subscric al 100% tot el que diu excepte lo del Barça, donç jo no en soc sòci. Si en fos, segurament també ho subscriuria.
Cordialment.
gener 7, 2010 a les 12:31 pm
Les falses dreceres de Montilla, enllacen amb el pscPSOE, amb l’eslògan: “la Catalunya que sap on va”, que és l’oració pública que proposen: (de cap i peus al més reaccionari espanyolisme). Amb trenta anys, ens han anat enfonsant més i més econòmicament, (en els seus projectes d’infraestructures, sabem que volen fondre’ns del tot), en bé del regne espanyol que va lligat a un sanguinari nacionalisme. En la problemàtica lingüística, el català és la seva segona llengua, i la professional per xuclar grans pecúnies.
Tampoc ni parlar de Mas, Pujol també ens va endarrerir econòmicament (en el seu temps la metròpoli va capitalitzar tota la indústria i les finances catalanes), i ells badant. En el tema lïngüístic, no va saber crear un discurs ideològic per situar-la al seu lloc: fou la paüra als baix-llobregatins. Així que cap del tripartit, cap de CIU, després de l’experiència.
Un lideratge Laporta i Carretero, amb l’embranzida que esta tenint l’independentisme entre les consultes i Reagrupament, em sembla qualificable, i serà l’opció de vot de molts, si tira endavant, que això sembla.
SALUT i INDEPENDÈNCIA.
gener 7, 2010 a les 12:54 pm
Montilla el president que han votat molts que ara són per a R, va dir el que fa quatre anys se’n podia esperar que digués. Evidentment que els que van votar Mas o CIU ara se’n fan un panxò de riure.
I és ben cert que aquest electors de Montilla, directament o mitjançant palaganers, van per camins equivocats, oi?
El que fa molta gràcia és dir que l’advertiment contra l’independentisme era referit a R, no crec que el preocupi gaire, el que preocupa els castellans és que el gran gruix de Catalunya, el que vota CIU i ERC, i ara R, va optant clarament per la independència.
És fàcil veure, doncs, qu el que preocupa al PSOE és que CIU emprengui en camí aquest “incert”, cada dia més suggerent.
gener 7, 2010 a les 8:51 pm
Benvolgut Andreu,
En la teva contrarèplica sembles ofès de debò. Potser he estat una mica sever en posar-vos al mateix nivell que els sociates. Reconec que és una ofensa majúscula. Però aquí estem parlant de política. No de relacions personals.
I és ben sabut que el pacte de ferro clau de la política catalana és el que mantenen els senyors Madí i Zaragoza, per intentar controlar el pati i que cap “criatura” se’ls escapi. Naturalment, en públic es diran de tot menys guapo, però rere les portes tancades, es donen el bec. Cadascun intenta controlar els seus “auto”-atribuïts ramats.
Passa, però, que cada cop hi ha més ovelles negres, que no entren a la cleda.
Unes breus precisions:
1. Em fa molta gràcia aquest victimisme que gastes, com si CiU fossin uns arreplegats, que han d’anar agenollats i no poden piular…. mare de déu… si alguna cosa és CiU és o ha estat omnipresent. I si ara no ho és, és pels errors propis, perquè ha estat incapaç de vertebrar un grup mediàtic potent, amb fracassos brutals que millor no detallar ara mateix.
2. La democràcia, efectivament, és guanyar eleccions, però també el debat sobre les idees i els projectes. Sembla que per tu, la democràcia es redueix a votar cada quatre anys. Aquesta simplificació, porta a les democràcies de baixa qualitat. El debat previ a la votació és igualment important. I en aquest debat, tothom hi pot dir la seva, encara que sovint no sempre tothom és escoltat, perquè per això existeixen els gatekeepers en els mèdia. Per sort, en el blocs no hi ha gatekeepers.
3. El BGS no és de Reagrupament, però en un principi la lògica de la seva creació coincidia amb la lògica que després ha assumit Reagrupament: independència i transversalitat. Té res d’estrany que els que han escrit o continuem fent-ho, si més no, alguns ens identifiquem amb aquest projecte polític? Té res d’estrany, que per la mateixa raó alguns que han escrit al BGS, hagin abandonat les seves militàncies anteriors en partits com CDC i ERC, perquè s’allunyaven d’aquesta lògica?
4. I respecte els curriculums: em pots dir quins són els grans èxits empresarials de persones com en Mas i en Duran i Ecspanya? Vols que et recordi quina va ser una de les primeres empreses on va treballar l’Artur? Què n’has de dir dels successius problemes d’Unió amb la justícia per temes de finançament irregular i d’altres? Tant l’un com l’altre han passat la major part de la seva vida mamant de la política.
5. Reagrupament encara no ha guanyat cap elecció, per la senzilla raó que no és un partit polític i en conseqüència mai s’ha presentat a uns comicis. Però això, el 2010, no tinguis cap dubte que canviarà.
I per acabar, em ratifico amb el meu eslògan: “O Reagrupament o Espanya”.
Cordialment, i de bon rotllo.
gener 8, 2010 a les 2:00 am
Sostenella i no enmendalla, benvolgut Josep. Això fas, em sembla, tot i que es d’un pais veí.
I, coi, t’equivoques molt i molt. Escrius que et semblava que jo estava empipat de debó. Caram, quina errada, nano.!
Quan jo estic empipat no escric. Em relaxo. I , ho sento, a aquestes alçades, cap article teu aconseguirà fer-me empipar. Riure, segurament. Però empipar-me, ni de bon troç.
Em fa també moltíssima gràcia aquesta entrada en el secretisme i en el que nomes sabeu els “enterats”. Madi/Zaragoza son els qui manen!!!! Ostia, es encara més bèstia que si jo digués que tu ets el pinyol que mana a Rcat!! Per Deu, per no reconèixer la realitat hi ha gent que s’inventa pel.licules da vinci cada hora!!
Niente, no cola, ni de casualitat!! No es una questió d’opinió, sinò de fets. El qui mana més a CDC es en Mas, i el qui mana més al PSoe-Nordest es Montilla. Els nihil obstat a les llistes , les decisions finals davant controvèrsies , estan clares. Com ha de ser. A veure si resulta que tot aquest temps en Carretero no mana i son altres amagats!! Ha ha, podem encetar l’auca de les bogeries grosses!!
Quan dius que , per a mi, sembla que la democràcia es votar cada 4 anys, i ho escrius en generic (com si no fossis tu qui ho escriu, qui ho pensa i quei se’n fa responsable, perque no es maco tirar la pedra i amagar la mà, oi, nano!), t’equivoques infinitament. Quan no havia eleccions, perque estavem en dictadura, jo ja feia parapolítica, sindicalisme nacional clandestí, i altres coses. No et donaré explicacions, perque no vull ni ten’s cap jurisdicció, però si t’asseguro que vas desencaminat com el Carod, que diu una cosa i fa la contrària. Si amb mí, que ens coneixem una mica, la pifies al 100%, entendràs que la credibilitat d’algunes o moltes de les teves opinions les posi més que en dubte.
I evidentment, no es cap cosa personal, però es una cosa real. I la realitat, benvolgut Josep, la que jo he viscut no me la pots reinventar al teu gust.
Repeteixo, i veig que no ho esmentes. El pluralisme, el pluralisme, el pluralisme, és bó, molt bó, indispensable.
I no hi ha monopolis de res per part de cap organitzacio ni persona. Hi ha fets, històries i traiectòries, coherències i incoherències repetitives. Tot ben humà.
En broma, ara, si jo agafés el teu estil, podria dir que a tu no t’agrada el pluralisme polític. I menys que en lloc d’aplaudir-te sempre se’t posin algunves vegades punts sobre les i’s amb tota cordialitat i respecte.
La frase sobre els “valors”, els “totems” d’alguns blocs, del Bloc Gran i del Reagrupament, valen per a les CUP’s, per a UDC (sector Matí, per exemple), valen per Catalunya Acció, valen per als 10.000, valen per a CDC , i valen per a altres grups. O sia que es comparteixen alguns valors, nominalment, entre molts, com sempre ha succeit en el nacionalisme català. Però res de monopoli, res de “confiscació”: pluralisme, pluralisme, i intel.ligencia.
Ai dels conversos, deia el clàssic.
Jo no sóc clàssic, però no he canviat de manera de pensar, bàsica, sobre la questió nacional catalana, des de molt jove.
Però un opinador honest, quan vol qualificar persones, s’ha de documentar i deixar de banda els apriorismes o els prejudicis, i si no sap prou per a opinar responsablement que no ho faci. Nomes per respecte democràtic, per respecte personal i per respecte als drets de l’home i de la dona. Que ja estaria content que ho mantinguessis.
Bona nit, Josep.
Cordialment,
Andreu
gener 13, 2010 a les 4:14 am
Ospa, torno de Nova York i veig que aquí no hi hagut vacances… Jo només sé que per molt independentista que sigui i per molt falt d’Espanya que estigui continuo el 2010 a l’atur com 500 mil catalans més. Amb dues llicenciatures i 4 idiomes. Que no només els garrulos estan ‘pillant’ d’aquesta crisi. M’agradarà seguir aquest any les maniobres electorals però per mi serà un cop més allò de ‘is the economy, stupids…’.
Bon any nou