Independència o submissió, és a dir, Independència
agost 20, 2008 | 
Josep Sort | 
Imprimir
Ja feia uns quants dies que pensava quin títol havia de dur aquest article. Tenia claríssim el seu contingut, però em mancava l’ham. Els títols dels llibres o dels articles, així com els titulars de la premsa o als telenotícies, són claus per atraure l’atenció. I va ser llegir l’article del meu company de capçalera dels dilluns, i de seguida vaig saltar, “ja el tinc!”… Independència o submissió. Quadrat. Ni que jugués al Tetris!
Perquè efectivament, a aquestes alçades de la pel.lícula, no podem cometre els mateixos errors sempre. Des del meu punt de vista, és un error centrar com a reivindicació principal de les mobilitzacions del proper 11 de setembre, en el finançament. L’únic que cal dir al respecte és que els espanyols, per enèssima vegada, han incomplert la seva pròpia legislació, i s’han quedat tan panxos. Pitjor, encara. Fan el xulo i el demagog, el demagog espanyolista, més concretament. Com féu l’altre dia en Zapatero en la roda de premsa a la Moncloa.
No, ni tres mesos, ni conyes marineres. Independència o submissió. És a dir, Independència, naturalment. Hem d’evitar que torni a passar com en les manifestacions del 18F i de l’1D, que van ser clarament exitoses… de portes endins. Vull dir, que, devem ser l’únic país del món desenvolupat on surten al carrer centenars de milers de persones, i la resta del món ni se n’assabenta. No som portada a la CNN, ni a la BBC, ni a l’Associated Press, ni a Al-Jazeera, ni…. Només Le Monde, farà una notícia breu, amb l’enfocament esbiaixat característic dels jacobins.
No. No pot tornar a passar això. Mentre la nostra reivindicació tingui un impacte 1.0. -per no dir 0.0- no ens en sortirem. Cal que la nostra mobilització s’esbombi per internet, per la televisió, la premsa i la ràdio des del primer moment.
I per aconseguir aquest ressò internacional, només hi ha dos camins. O ens carreguem uns quants espanyols -sang i fetge. O exigim allò que qualsevol persona normal -és a dir, tot el contrari del que son els catalans no sobiranistes, segons la denominació de l’Arnera- que és ras i curt, la Independència. Només serem normals, i ens posarem al mateix nivell que qualsevol persona normal, si exigim la Independència i només la Independència. Això de la Independència, té l’avantatge que és molt senzill i ho entén tothom… tret dels autonomistes. Fins i tot els espanyols ho entenen perfectament. I tant si ho entenen!
Ja fa unes setmanes, en un comentari que vaig escriure a un articles d’un altre company de capçalera, en Xavier Mir, vaig proposar que l’eslògan de la manifestació de l’11 de setembre d’enguany, sigui bilingüe… català-anglès, naturalment. Concretament, vaig suggerir que podria ser Catalunya Lliure-Free Catalonia from Spain, o una cosa semblant. Aquest eslògan l’entén tothom. És molt senzill i arreu del món l’entendran perfectament.
Centrar la reivindicació en el tema del finançament és una equivocació. Pitjor encara, és una trampa. En primer lloc perquè somniar que els 25 sibwanas diputats del PSC al Congrés, votaran contra els seus amos, és, a aquestes alçades, no una ingenuïtat, sinó un error de jutjat de guàrdia. I en segon lloc, perquè de fet, centrar-se en el finançament ja l’interessa a gent com en Puigcercós, que necessita com l’aire que respira, alguna excusa per maquillar el seu proper fracàs electoral -quan dels 350,000 ex-votants d’ERC passarem a ser 450.000 o 500.000, amb l’esperança que algú se senti al.ludit. O a gent com en Recoder o en Fernàndez Teixidor, que no fan més que somniar amb la sociovergència, de manera que per ells tenir un sociata al costat és com per a mi tenir l’Scarlett Johansson. Vull dir que es posen catxondos.
Però per damunt de tot, centrar la reivindicació en el finançament, i no en la independència, a qui més li convé és als partits espanyols, al PSOE i al PP, perquè els dóna un poder de decisió clau, atès que bé l’un o l’altre seran al govern.
Acabo. A hores d’ara, a Escòcia, Flandes, al País Basc, i espero que ben aviat al Quebec, ja han emprès la ruta de la Independència. No podem quedar-nos enrere. Tenim tants motius o més que tots ells junts. Entre d’altres, el fet que Espanya ens roba el 10% del nostre PIB cada any, certament. Però esperar que els espanyols renunciïn de bon rotllo a la mamella catalana, no només és somniar despert, sinó que és una irresponsabilitat com una casa de pagès.
L’11 de setembre, per una Catalunya Lliure-Free Catalonia from Spain.
Etiquetes Economia, Política catalana, Política internacional, Societat | 
18 comentaris »
agost 20, 2008 a les 12:10 am
Estic totalment d’acord amb tu Josep.
La campanya ha de ser cara enfora, més que cara endins. Potser no només al carrer, sinó que hauríem de pensar de fer una campanya cibernètica escrivint , mails, cartes, videos..etc a tots els mitjans americans, anglesos, francesos i alemanys.
Recordo que quan es va fer el referèndum per l’estatut, els alemanys de la feina em preguntaven si s’havia votat per una independència mes gran per Catalunya, només perquè ho havien sentit en les noticies!.
Si no aprofitem la conjuntura d’ara, per fer el 11 de setembre una mani de les grosses, l’octubre o el novembre serà massa tard.
Com dius tu, no s’ha de supeditar el finançament, perquè el quit de la qüestió és la independència!
Salut
Manel
agost 20, 2008 a les 12:47 am
Sembla que la cosa comença a bellugar. De moment pinta bé: als partits polítics ni se’ls espera ni se’ls vol. Potser serà aquella pressió que ja hem comentat que cal exercir des de la societat perquè les cúpules dels partits belluguin el cul, perquè si hem d’esperar que moguin un sol dit per si mateixos per canviar gaire res ens sortirà barba,
agost 20, 2008 a les 1:15 am
Crec que teniu raó. Que tot el mon ho sàpiga és el millor. El problema es que les grans mitjans de comunicació no s’hi pot arribar tan fàcilment. També, pot ser que no els interessi de publicar-ho. Per Internet i anar corrent la veu pot ser el millor. Però hi ha molta gent del carrer que no es posa a Internet. Per a aquest es te que fer d’altres maneres.
agost 20, 2008 a les 8:51 am
És cert que necessitem una bona política publicitària, hem de fer saber al món que exisistim, el que volem i perque ho volem, però també es cert que necessitem fer-ho amb una sola veu.
Quina mena de credibilitat tindrem davant del món si ens presentem com una coral sense director on cadascú canta quan i com li sembla?
Tenim tot un estol d’associacions diverses (SiR, PDD, SiP,..) i de partits polítics que tots voldran dir la seva i emportar-se el mèrit (oh vanitat) del fet.
Per tant hem de tenir molt clar que si bé de portes endins, el nostre hobby ens fotre’ns entre nosaltres de portes enfora cal ser una pinya i no caure en contradiccions de matisos que ens faran molt mal.
agost 20, 2008 a les 9:46 am
[...] El títol d’aquest post és l’eslògan de la manifestació de l’onze de setembre, extret de les opinions del Bloc Gran. Free Catalonia from Spain o Catalunya lliure (en anglès per tenir més ressò internacional) respon a la necessitat bàsica del país en aquest moments, la independència. [...]
agost 20, 2008 a les 11:24 am
I el projecte d’estat? Constitució, pertinença a organismes internacionals,… És necessari vendre un projecte que no és enlloc. Al Quebec afirmen que volen les seves forces armades i volen pertànyer a l’OTAN. És tan bàsic demanar l’accés a la UE com mostrar l’interès per accedir a l’OTAN. Les ampliacions UE cap a l’est han suposat també l’ampliació de l’OTAN. Els USA no volen un foradet anti-OTAN en un territori que ara ja en pertany. El projecte inclou la fundació de les Forces Armades de Catalunya (FAC), que han d’estar presents a missions internacionals ONU i OTAN des del primer dia. S’ha de dimensionar un exèrcit modern per aquest país. Solucions evasives al respecte (antiamericanisme socialista, per exemple 1982 referendum OTAN) allunyen a Catalunya de la seva independència. El projecte sobiranista ha de deixar clar a quin club internacional Catalunya ha de pertànyer. En essència això és molt senzill, però cal claredat i línia recta. Una situació internacional ens portà on som i una altra ens retornarà al lloc que ens pertany. La independència es troba en algun lloc entre BCN-Brussel·les-Washington. Madrid sols és espectadora, no protagonista. A l’argumentari sobiranista és necessària aportació respecte temes defensa, NATO, OSCE, solucions tècniques, dimensionament, projectes internacionals defensa, etc. Això serà motiu d’informe a la subsecretaria d’estat USA, mentre que ara per ara,… res de res. Enhorabona pel bloc. Bons posts i bons comentaris de tothom.
agost 20, 2008 a les 11:49 am
Bon article, felicitats, el que es clar,1er.del politics actuals no hem podem confiar, 2on si tota la societat civil es posa d’acord i surt a demanar el que es seu, potser ens escoltin mes que a la clase politica.
VISCA CATALUNYA LLIURE
agost 20, 2008 a les 12:12 pm
A l’onze de setembre, només em posaré darrere una pancarta amb el lema indicat: PER UNA CATALUNYA LLIURE – FREE CATALONIA FROM SPAIN/ INDEPENDÈNCIA.
En un dia com aquest, moltes vegades s’ha dit que no havíem de celebrar res, sinó reclamar el dret de recuperar la llibertat que se’ns va arrabassar. I això mai no s’ha fet d’una manera prou contundent.
Per tant, ni lemes reclamant un bon finançament, ni demanant un tracte just (sempre dins l’Estat espanyol, és clar), sinó una immensa munió de pancartes proclamant una exigència: INDEPENDÈNCIA.
Com diu en Josep Sort: “Això de la Independència, té l’avantatge que és molt senzill i ho entén tothom… tret dels autonomistes. Fins i tot els espanyols.”
Cal, doncs, a l’onze de setembre, consolidar el desig dels catalans per aconseguir la independència… Però i després de l’onze? I el projecte d’estat, de què ens parla en Manel Picó? I el projecte d’una Constitució i de la pertinença a organismes internacionals?
Hem de reflexionar sobre l’interessant escrit d’en Manel Picó. Cal que exposem -com més públicament millor- la nostre exigència de sobirania. Però no podem “vendre un projecte que no és enlloc” hem de dissenyar aquest projecte. S’ha de redactar, ja, una Constitució. Hem de treballar, com diria l’Enric Canela, amb intel·ligència i cercar les línies mestres del projecte d’independència. Però, abans, manifestem les nostres exigències al carrer el dia 11/9.
agost 20, 2008 a les 1:27 pm
Ja tenia ganes de connectar-me bé amb el Bloc. Deixem als autonomistes es vagin desenganyant, els que en siguin capaços i encaminem-nos cap a la Indepedència. Cal amb urgència tenir confeccionada una Constitució Catalana.
agost 20, 2008 a les 5:48 pm
Llegint aquest article he tornat a experimentar aquella rauxa d’il•lusió que em feia encendre quan era un adolescent eixelebrat i granellut. T’ho agraeixo. De tant en tant, als que fa dies que vam abandonar la rebel•lia de la joventut, ens convé una mica de “marxa”.
Evidentment, aquest 11S hem de ser reivindicatius i exigents. Però també ho hem de ser el 12S i el 13S, etc…
El tema del finançament és important i bàsic, però tots (tots els no-imbècils) sabem que sense la independència mai hi haurà una solució positiva en aquest aspecte. Per tant, el lema (jo en diria la exigència) ha de ser: independència, ara.
També penso que la reivindicació hauria d’estar encapçalada per la gent del poble, passant de qualsevol vinculació partidista. Ells, els polítics covards i cínics, que facin la seva “festa” particular. I si n’hi ha algun que se sent sensibilitzat per la massa social, doncs que s’hi barregi sense caretes ni color estranys.
He llegit en algun dels comentaris que caldria començar a perfilar el model sociopolític que hauria de tenir la nostra nació un cop assolida la sobirania. A hores d’ara, tal i com està la situació, crec que això és voler córrer massa. Cal anar per feina, però gradualment. L’enemic és savi i fort i no ens posarà les coses gens fàcils. Crec que primer cal guanyar la batalla contra l’invasor hostil per, després, barallar-nos dignament entre nosaltres per establir el marc polític i social que ens faci avançar, comptant (o no) amb les institucions internacionals que ens convinguin. Recordeu que, amb la independència, farem fora els voltors, però encara tindrem el país ple de rates.
agost 20, 2008 a les 5:53 pm
Caldria preparar de cara a l’ 11 un document audiovisual introductòri del que és la Nació catalana i la seva voluntat pacífica de ser, amb tants enllaços i facilitats com sigui possible per aprofundir en el tema. Tot en anglès. I seguidament començar-ho a enviar a tots els directors, columnistes, blocaires de referència etc…a nivell mundial, sobretot anglo-saxó, hi hauria d’ haver un punt de dramatisme (el tema de l’ Elies 115 sobre els cossos abandonats durant 70 anys a l’ intempèrie ho podria ser, fotos de Franco amb Hitler, de ZP amb Chaves i Evo Morales, de Solana amb l’ Otan No, com a exemple de cinisme, de l’ actuació dels CNP per Sant Jordi tirant per terra parades de llibres, els tancs al carrer el 23-F, les patacades preolimpiques front la pacífica campanya freedom…) res un video al you-tube de 2 minuts i un esforç de difussió…impactant. Que ens posicioni en el mapa. Material n’ hi ha de sobres. Tot enviat dos dies abans d’ una manifestació multitudinària.
Si tot plegat anés lligat amb una crisi de Govern a la Generalitat i de retruc a ecspanya millor que millor.
Salut i independència,
Cesc.
agost 20, 2008 a les 5:57 pm
Hei. Algú podria fer el fotut favor de canviar la capçalera dels comentaris i posar, RESPOSTES, on hi diu RESPONSTES?
Gràcies.
agost 20, 2008 a les 6:24 pm
Tinc entés que Sobirania i Progrés ha convocat per l’11 de setembre una manifestació sota el lema “SOM UNA NACIÓ VOLEM UN ESTAT PROPI”. Omnium Cultural organitza la “FESTA PER LA LLIBERTAT. La P.D.D. ? va anunciar un acte pel 7 de setembre contra els incompliments de l’Estatut(la Sra. Elisenda Romeu diu que els convocants no representen a la P.D.D. legal). El Govern farà els actes institucionals.Els partits suposo que també hi diran la seva.
A casa som 3 persones. Ens posarem d’acord ?. No hi ha manera d’organitzar una gran mnifestació unitària on hi puguem anar tots junts?
agost 20, 2008 a les 6:56 pm
Davant la diversitat de lemes que es proposen per l’11/9, tal com diu en J.M. Sala, jo crec que hem de triar aquell que tingui un impacte, també, sobre aquella gent que “passa” de la nostra independència (catalans inclosos). Per exemple, no crec que siguin interessants lemes com aquests: “La festa de la llibertat” o “Tenim el dret de decidir”. Això a qui impressionarà?
Jo insisteixo amb la proposta d’en Josep Sort i em faig meva, també, la seva afirmació que repeteixo una vegada més: “Això de la Independència, té l’avantatge que és molt senzill i ho entén tothom… tret dels autonomistes. Fins i tot els espanyols.”
Per tant, INDEPENDÈNCIA per tot arreu!!
agost 20, 2008 a les 8:11 pm
Tot l’article el trobo correcte, però jo em quedaria amb una part molt important:
“..No som portada a la CNN, ni a la BBC, ni a l’Associated Press, ni a Al-Jazeera, ni…. Només Le Monde, farà una notícia breu, amb l’enfocament esbiaixat característic dels jacobins. “. Hi ha una cosa important que mai he entès: els polítics espanyols (i la seva política) davant els polítics europeus són una vergonya, crec que a cada trobada se’ls escapa el riure per sota el nas (només cal veure en Zapatero), ¿Com els catalans no hem sabut guanyar adeptes europeus aprofitant lo impresentable de la diplomàcia rupestre espanyola?, aquesta qüestió la passem als temes dels mitjans de comunicació ¿Com pot ser que per Europa, Madrit encara sigui la font de la notícia, el referent a la península ibèrica?. ¿A Catalunya no hi ha mitjans de comunicació o periodistes prou competents per portar “la nostra notícia al món?. La independència també necessita d’adeptes europeus i crec que per gota que ens belluguéssim els tindríem.
L’altre tema també recolzo l’opinió del company: Massa manifestacions és programar amb antelació un cert fracàs. ¿Som tant burros que abans de començar ja ho fem malament?.
El lema: Com jo ja sóc vellet diria el que cridava de petit amb el trabuc “visca la terra i mori el mal governant!!” (crec que avui dia això ja no té ganxo).
L’ambigüitat del lema de les anteriors manifestacions (per les infraestructures????) , que crec es va estar plantejat per a portar més gent a la mani no em va agradar (va ser contraproduent). Hauríem de clarificar el missatge per tant m’apunto a “Catalunya lliure” (fins ho trobo massa llarg: “independència” i va que xuta, o un esgarip Cunifònic “prou”). No sé si recordeu les olimpíades de Barcelona i el “freedom” (s’hauria de valorar quin resultat va tenir).
agost 20, 2008 a les 10:09 pm
Jordi: Estic d’acord en què “els polítics espanyols (i la seva política) davant els polítics europeus són una vergonya”, però és que en veus algun de català que no sigui el mateix? No et van fer vergonya aquells que van anar a fer el pallasso amb una corona d’espines a Israel? I a part d’ells en veus gaires de presentables?
Madrid és el referent només perquè és la capital de l’estat, és un fet ben normal.
agost 20, 2008 a les 11:51 pm
El nostre treball cap a la independència, que tan be expresseu en els posts i el comentaris el podríem comparar a un combat de boxa. En aquest esport qui pega últim és qui millor pega perquè ja no en rep cap més. Ha deixat K.O. al seu contrincant. Podem aplicar una estratègia en el nostre combat contra l’Espanya impenitent, dominadora i prepotent i confiada en si mateixa, segura(o no tant?) de tenir-nos collats i amarrats com gossets(dòcils de raça i de mena).
Un bon cop a l’estomac(la part més visceral)pot iniciar un crisi important, un bon cop al costat, provocarà una desestructuració del costellam i l’esquelet estatal i finalment el cop de gràcia a la part més propera al cervell institucional i de poder, farà trontollar el gruix de neurones constitucionals , precipitarà la crisi profunda i el desenllaç definitiu fins al K.O total. Aquesta línea estratègica bàsica caldria desenvolupar-la en un cos de pensament i actuació. Cal posar fil a l’agulla. Haurem d’aprendre a donar cops perfectes en el moment adequat i en el lloc més feble. Treball, coordinació, unió sense esquerdes, concentrar l’energia de tots en punts concrets, en accions determinants, solidaritat entre tots els independentistes, actuar com un sol home(uns seran el cervell, altres les mans, altres les cames, altres el cor, altres els pulmons, etc), il.lusionats tots en aquest gran projecte nacional(projecte que en si mateix pot enaltir el sentit de la vida de molts catalans i catalanes).
Guanyaren aquest combat per la independència!
PD: vull expressar el meu més profund sentiment de solidaritat i proximitat als familiars i amics de totes les víctimes de l’accident aeri de Barajas.
agost 19, 2009 a les 12:10 am
[...] la convocatòria de la manifestació de la Diada de l’any passat, ja vaig proposar com a lema Catalunya Lliure – Free Catalonia from Spain. Ara s’ha llançat la proposta de We Want a Catalan State. Em sedueix naturalment, el fet que [...]