La retirada d’en Carretero del Reagrupament que ell mateix havia impulsat és una notícia tan recent que costa de seguir amb garanties. Hi ha molts interrogants sobre el futur de Reagrupament i les opcions d’en Joan Laporta.

- Com ho veieu?
- Que en sabeu?
- Quin futur apunteu per al sobiranisme a les properes eleccions?

Feu les vostres aportacions als comentaris i les aniré pujant al cos del post.

COMENTARIS REBUTS (16:15):

1. J. Moreno diu:
   

   20 respostes

   1. Josep-Empordà diu:
      gener 31, 2010 a les 9:22 am

      Ho he llegit a alguns comentaris de la noticia a diaris electrònics i és exactament el que penso…i el que fa temps que vaig dient. Tot plegat, és una questió d’ADN.

      Amb ADN enverinat pels Carods i Puigcercós i la resta de patuleia que es vengueren ERC al P$C-P$OE no es pot construïr res de bo. El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.

      Un dels motius de que no m’hagi reagrupa és justament aquest, la quantitat de gent d’ERC que en forma part.

      Alliberar-nos d’aquest ADN enverinat, a Catalunya li costará pel cap baix tota una generació, la qual cosa certifica que el mal fet al Pais per ERC és inconmensurable.

      (Segons la meua modesta opinió).

   2. J. Moreno diu:
      gener 31, 2010 a les 9:39 am

      La culpa la tiene el franquismo sociológico que infectó a ESPANYA por siglos. Reagrupament era un proyecto TRANSVERSAL para conseguir la INDEPENDENCIA de CATALUNYA. con unicamente dos premisas: DECLARACIÓN de INDEPENDENCIA y REGENERACiÖN POLÍTICA. Para la primera no hay problemas con el lenguaje y su significado INDEPENDENCIA es semejanza a SOBERANÍA. La segunda es un galimatías donde acechan las ideologías desde el paleolítico.
      El oportunismo quiere entrar en Reagrupamnet. El Dr. Carretero fiel al ASAMBLEARISMO e indignado por los arribistas de la PARTITOCRACIA los ha plantao. Con este personaje no vale aquello de los hermanos Marx: Si no te gustan mis principios tengo otros”. Soy consciente de que en Reagrupament han entrado personas para asegurarse un puesto de “profesional” de la política en una Catalunya INDEPENDIENTE. Sin principios y sin ideología propia. Con muchos de los honrados que han entrado en REAGRUPAMENT con el ÚNICO objetivo de conseguir la SOBERANÍA para Catalunya, lo tienen peliagudo. Mirad si son honrados, que teniendo la mayoría de la Junta Directiva a su favor, dejan solos a los OPORTUNISTAS con sus vergüenzas al aire. NUNCA en ESPANYA ha habido en ningún partido político una demostración de DIGNIDAD semejante.

   3. J. Moreno diu:
      gener 31, 2010 a les 9:53 am

      Lo único que deseo es que REAGRUPAMENT sea leal a sus principios fundacionales. Una ASOCIACIÓN que se disolverá como tal, el mismo día que se consiga la INDEPENDENCIA. Los que quieran seguir con un partido político que lo funden cuando lo deseen.
      Yo personalmente cambio una frase como aquella de José Bergamín que decía en los años 30: “Con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso más”, -era un intelectual cristiano-, por esta otra de un ateo, por lo tanto ecéptico: Yo con REAGRUPAMENT hasta la INDEPENDENCIA, -con el grupo del Dr. Carretero-, pero ni un paso más.

   4. Josep Romeu diu:
      gener 31, 2010 a les 10:04 am

      Senzillament, lamentable. Han tirat per terra un munt d’il·lusions de gent de bona fe. Tant se val de qui sigui culpa puntual que ho ha desencadenat; culpa la tenen tots per haver estat incapaços de bastir un mínim projecte renovador.

      Algú hauria de revisar l’hemeroteca, tant sols d’alguna setmana enrere, i revisar aquelles afirmacions tan categòriques i sentenciadores que jo mateix posava en dubte.

   5. Josep diu:
      gener 31, 2010 a les 10:20 am

      Mirant-ho des de fora és un problema d’incapacitat i immaduresa que ja es va veure obscenament el dia després dels referèndums. No hi ha lideratge i sembla que tampoc projecte, i en canvi sembla que hi ha personalisme de baixa volada a dojo. Per tant és una màquina de cremar voluntats de bona fe.

      Aquesta és la lamentable imatge que es projecta vers gent que, com jo, no som a l’olla.

   6. Josep Maria Sala diu:
      gener 31, 2010 a les 10:32 am

      Escric saben només les informacions que han sortit als diaris digitals. No em sembla tant greu el que ha passat. Potser és que no estem acostumats a veure massa dimissions en aquest país; el que em costa d’entendre és que 13 són més que cinc, se’n van els 13 i es queden els 5 (?). Per altra banda no pot ser que en la primera dificultat que es troben se’n vagin. Els que es queden crec que defensen la Ponència Estratègica aprovada en Assemblea en la que hi diu, si no ho interpreto malament, que els candidats han de ser escollits en cada circumscripció electoral.

      Sigui com sigui hem de pensar que la força de Reagrupament està en la seva filosofia, en les idees que l´inspiren i no en els noms de les persones que en formen part.

      Ningú ens va dir que el camí seria fàcil. Potser d´aquesta en sortirem reforçats i més units que mai i persones que dubtàven si associarse, ara voldran formar part d’aquest projecte tant engrescador com és la creació d’una candidatura transversal i unitària que ens portarà a tenir un Estat Propi.

   7. YuriBCN diu:
      gener 31, 2010 a les 12:26 pm

      Trobareu la declaració d’un dels components de l’executiva de Reagrupament, en Jaume Renyer, al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/157604

   8. Joan P. diu:
      gener 31, 2010 a les 1:01 pm

      Això senzillament pot ser una maniobra per desempallegar-se del sector “dur” o “erky” de Reagrupament representat per n’Emili Valdero i que desitgen convertir Reagrupament en una ERC feta a la seva manera, el sector que voldria “una altra cosa” d’en Joan Carretero i na Rut Carandell han jugat fort, molt fort, si els surt bé podrem guanyar un Reagrupament veritablement reformador i Independentista, si els surt malament probablement obtindrem una copia d’ERC amb certes diferències, segurament més professional i intel·ligent que la mateixa ERC (tampoc és tan difícil fer-ho) però amb els trets “absolutistes” de la mateixa ERC. Fins aquí la meva percepció, potser equivocada, doncs no conec els “intringulis” de Reagrupament. El que és cert es que ara es l’hora de parlar de TOTS els Reagrupats i decidir que volen realment, als demés ens tocarà observar amb respecte el debat intern que necessàriament s’haurà de crear. El que també penso és que figures com Joan Carretero, na Rut Carandell i tants d’altres no es poden perdre per l’independentisme dins o fora de Reagrupament però han de seguir en actiu defensant les seves creences, que son les de molts que els admirem per la seva honestedat i el seu treball de tants anys.

      Visca la Pàtria

   9. Andreu diu:
      gener 31, 2010 a les 1:37 pm

      Les contradiccions sempre pesen molt.

      No sé, realment, el perquè, i, tant de bó, es torni a la situació anterior, i esdevingui, nomès una crisi puntual. Però el que desitgi no té per què coincidir amb la realitat.

      Fer `política, amb vocació parlamentària, de bell nou, en un pais petit però on tots ens coneixem, no és fàcil. Gens. I requereix molta tranquil.litat, flexibilitat, i confiança en les direccions. Un partit que encara no es partit, on entra tothom que vol, on es vol mantenir, el segle XXI, l’assamblearisme físic, com a suprem model decisor, xoca de front amb una nova organizació “bastant messiànica”, nascuda al voltant d’un ex-conseller d’ERC, i enlairant-lo, semànticament, per part dels nous afegits, a límits ditiràmbics ridiculs, sobretot perque la realitat no els emparava.

      El xoc “messianisme”-vots per majoria i per ponències- era inevitable. I sinò hagues vingut davant qualsesvol intent de coaliació electoral. I si no davant els números a les llistes. I si no, davant el finançament necessari per anar a les eleccions. I si no, m’imagino, per alguns reals talps de l’actual direcció de la E que hi són. Massa obstacles, que només poden subsanar-se si es dona “carta blanca” temporal al lideratge fort que creiem que hi havia, i, un cop passin les eleccions, analitzar el que hagi passat.

      Però aquesta pretensió de marcar cada pas, cada moment, cada decisió, potser pot semblar molt purista, no m’hi ficarè, però el que em sembla és totalment contraproduent. Més encara quan he llegit en algun bloc que el que es volia -amb la discussió sobre lesprimàries globals o territorials- era arribar a un pacte. Tacticisme barat, tot allò que ha estat maldat, verbalment, ha sortit a les primeres de canvi. Els llocs esperats a les llistes.

      Però no nomès això. Les expectatives. I el finançament necessari. Porko money. Si, porko, però indispensable. Qui s’en fa responsable de bsucar-lo i tornar-lo? Si les expectatives fossin de 10-11 diputatws, crec, sincerament, que no s’hagues encés publicament el conflicte. Però quan són clarament més reduïde, els nervis surten.

      Crec que té sol.lució. SI és ràpida. I si dona “poders” màxims, per un temps, a una part de la direcció, la que digui el líder i fundador Carretero. I la responsabilitat ja vindrà desprès.

      M’agradaria, però no en tinc gaire esperances. Potser per edat, ja n’he vist molts de possibles proiectes que se n’han anat a l’aigua abans o després de les primeres eleccions on volien surar. Tant de bó m’equivoqui, però el cert és que la part “miserable” (però real) de la política real ha esclatat , de cop i volta, a una possible nova casa que es declarava nova, neta, pura, i regeneradora.

      La realitat sempre s’imposa, ens agradi o no. Sobretot si no hi ha la suficient generositat i grau de confiança personal que caldria.
      A Calàbria estaran contents. A casa meva no.Of course.

      Cordialment,
      Andreu

   10. Joan diu:
       gener 31, 2010 a les 1:59 pm

       Joan P.

       La teva percepció, com tu dius esta equivocada. Dius que amb Carretero i Carandell tindriem un “Reagrupament veritablement reformador” i amb els altres “una copia d’ERC”.
       Fes anar el sentit comú.
       Quin és el mal d’Esquerra? Que els dirigents es passen pel forro les decisions de les bases.
       Sembla que el motiu de la disputa al si de la direcció de Rcat ha estat el sistema d’elecció de les llistes. Aquest sistema està clarament determinat per un document aprovat en una assemblea. La mateixa assemblea que va escollir els dirigents.
       Respecte a la disputa en qüestió, una part dels dirigents (els quatre que han quedat) defensen el sistema aprovat. En canvi, els que han dimitit (perquè han dimitit si son majoria?) son els que defensen canviar el que ja s’havia aprovat.
       Qui és “reformador” i qui es comporta com “una copia d’ERC”?
       No et deixis arrosegar per la propaganda. Ni tant sols pel que diu aquell que un dia semblava el salvador.

       Això és precisament el més greu. Aquell en el que s’havia confiat. Aquell que parlava de radicalitat democratica, ha estat el primer que l’ha trait.

   11. Eduard Vivó i Font diu:
       gener 31, 2010 a les 2:04 pm

       Bon dia a tothom:

       Una crisi interna la tenen tots els partits del mon mundial en algun/s moment/s de la seva existència.

       Això no vol dir de cap manera que el projecte s’hagi tancat: Ni molt menys. Independentment dels noms de la capcelera Reagrupament seguirà per que els reagrupats així ho volem i a més, perdoneu la inmodèstia, creiem fermament que el projecte és estrictament necessari que s’acompleixi pel bé del País, per això sempre hem convidat i seguim convidant a tothom a que s’hi apunti.

       Us recordo que a Reagrupament som ampla majoria els que venim de la NO militància anterior i us recordo també que el que aprova una assemblea pot ser canviat per una altra assemblea: Això sí, però, mentre no es canvii s’ha de cumplir el que s’ha aprovat.

       Encara es d’hora: Veurem el que passa però que ningú pensi que havem tancat la parada.

       Ara ja hem tastat la dolçor de treballar plegats gent que provenim de diferents pulssions ideològiques i ens hem entès a la perfecció. I ens agrada fer-ho així: És molt gratificant. I volem seguir fent-ho. Fins i tot en podriem sortir reforçats.

       Visca Catalunya lliure i sobirana!

   12. J. Moreno diu:
       gener 31, 2010 a les 2:18 pm

       Se puede decir que ha habido un gran error en llevar a los estatutos de la Asociación Reagrupament.cat cosas que de alguma manera la vinculan a la PARTITOCRACIA. La premisa de la proclamación de la INDEPENDENCIA de MANERA UNILATERAL debió ser el únio eje en el cual girara TODO su proyecto.
       Entraron cosas como la REGENERACIÓN democrática, que es tarea a resolver a posteriori, en vez de diseñar un proceso dialéctico con los demás conjunto del espectro INDEPENDENTISTA, para elaborar una CANDIDATURA TRANSVERSAL con la premisa de REAGRUPAMENT. El que esté interesado en saber si la Lotería de Nadal se seguirá distribuyendo ó el Barça jugará la Liga francesa y el Santander siga con sus oficinas aquí, y que las pensiones se seguirán cobrando, que consulte a Tele 5.
       Eso son respuestas que cubrirían los actuales políticos “profesionales” que lo responden TODO. Aunque mientan como CANALLAS.
       A las 12.35 h. me he personado en la Calle Providencia y mi soledad era absoluta. Como “La soledad del corredor de fondo”.
       Siete siglos de humillaciones, eliminación de heterodoxos y “beatería” indecente…. nos contemplan.

   13. Josep-Empordà diu:
       gener 31, 2010 a les 3:09 pm

       Lamento dir que el text publicat sota el meu nom, no te absolutament res a veure amb el que jo he escrit.

       El que m’heu publicat no és el que jo he escrit, i us pregi que, ho el rectifiqueu i hi posseu el que jo he deixat o el retireu.

       Gràcies.

   14. Joan P. diu:
       gener 31, 2010 a les 4:42 pm

       Joan,

       Potser tens raó i la meva percepció és errada, malgrat tot et puc dir que jo he treballat forces anys en política i sé que quan succeeix quelcom similar al que ha passat a Reagrupament les raons aparents no son més que això, aparents i els veritables motius romanen ocults per la majoria de la gent, dins els partits sempre hi han “guerres” per assolir el control dels mateixos entre diferents grups, i a mi això no em sembla res més que més del mateix, les explicacions poden ser variades encara que en l’exterior sembli que uns defensen l’status quo del partit i els altres vulguin trencar amb la legalitat, a voltes les coses poden no ser exactament com semblen. Peró ja et dic que puc estar equivocat i les coses ser exactament el que semblen, el que si et dic és que m’alegraria que Reagrupament sortís d’aquí enfortit realment i que el “projecte Carretero” tirés endavant, si pot ser dins Reagrupament i si no fora d’ell, pel bé de Catalunya i de tots els catalans. Si pot ser que ambdós grups es posin d’acord en tirar endavant un projecte comú i veritablement integrador que és el que penso tenia al cap en Carretero quan va començar la seva travessia del desert.

       Visca la Pàtria

   15. papa diu:
       gener 31, 2010 a les 6:37 pm

       DEMÀ DILLUNS, JOAN CARRETERO PARLARÀ A RAC 1, AL PROGRAMA D’EN BASTÉ, DE LES 8.30 A LES 09.00 HORES

   16. Miquel diu:
       gener 31, 2010 a les 7:15 pm

       Em falta informació, suposo que com tothom, però estic molt decebut pel què ha passat. És una molt mala noticia per alguns, a no ser que aquest desgavell es recondueixi aviat, i una bona noticia per uns altres (Esquerra, per exemple). Però tal com dic abans, espero que aviat tindrem noves informacions que ens permetin entendre-ho millor. Mentrestant, l’espantada de Carretero és una mala notícia.

   17. Muntaner diu:
       gener 31, 2010 a les 7:21 pm

       Según la terminología de Pla, para mi Carretero y Na Carandell son saludados. Mi percepción fue que Carretero era buena persona pero vivía fuera de las obligaciones que le impone el mundo de la Era electrónica. Na Carandell si que tocaba de pies en el suelo pero…me pareció ser fiel al Jefe. Leer blocs de personas que están en la actual directiva de Rcat da pura pena por su insulto permanente, su falta de sentido de Estado (català) y sobre todo por no querer reconocer la debilidad de nuestra cohesión social, que ahora con internet aún lo es más. Naturalmente no entiendo lo que ha pasado, pero desde el exterior intuyo que algunos deseaban seguir pautas de comportamiento ya conocidas y Carretero observo que le estaban preparando un gol monumental. Como consecuencia no era suficiente montar una trifulca. Debía abandonar el barco para crear la estructura que él cree de interés para el independentismo. Con la actual decisión quedan las puertas abiertas a Laporta y se cumple la frase que corre por ahí: “Si haces lo que siempre has hecho conseguirás siempre los mismos resultados”. Laporta, si finalmente, quiere poder político, tiene una grandiosa ventaja: Podrá hacer independentismo en lengua castellana, única forma de conseguir la masa crítica para avanzar hacia nuestra independencia, sin renunciar ni a nuestra catalanidad, ni a nuestra lengua y cultura. Añadiré algo más. Laporta rompería la paradoja de los que están haciendo españolismo en lengua catalana.

   18. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
       gener 31, 2010 a les 7:50 pm

       Abans de res cal entendre per què la majoria amplissima ha marxat, això ho fan escissions que no arriben al poder ni al cotrol.

   19. Muntaner diu:
       gener 31, 2010 a les 8:18 pm

       Durruti.
       Pots ampliar una mica més el teu comentari. No acabo d’entendre. Potser algun exemple?

   20. David Morgades i Clopés diu:
       febrer 1, 2010 a les 4:35 pm

       http://almogaverhabana.blogspot.com/2010/01/reagrupament-linici-de-la-fi.html

   Deixeu un comentari

   Nom

   Correu (no serà publicat)

   Pàgina web

   Comentari

   Nota: La moderació dels comentaris està habilitada i pot retardar la publicació del vostre comentari. No cal d'introduir-lo de nou.