Feia dies que tenia al cap un determinat tipus de post per avui i m’ha enganxat de ple la crisi d’RCat. He de dir que m’ha deixat una mica tocat. Res d’aquesta naturalesa no surt mai de franc. Ni pel cantó Carretero, ni per l’altra banda que no ha dimitit. Ni pels que ens ho mirem de fora. Ni pel país, que és el més terrible de tot. Ni per aquest país que tant estimem! No sé perquè ens entestem en arribar a aquest punt, tants i tants cops.

Volia parlar sobre un article que va publicar La Vanguardia el passat dia 11 i que es titula “Vicens Vives, hoy”. Fou escrit pels professors d’Esade Àngel Castiñeira i Josep Ma. Lozano. És simplement un molt bon article. Arriba perfectament a l’ànima d’aquell qui es postula com nacionalista. Recordar ara -amb l’excusa del centenari del seu naixement- a un personatge com Vicens Vives és tota una necessitat vital. De país, vull dir. En un moment de crisi existencial com el present i tant de rumb de col·lisió col·lectiu, és tot un encert intentar fer surar les idees i una visió incombustiblement catalana del món. Sense renúncies, amb intel·ligència. Tenint molt en compte el moment que li toca viure a aquest gran historiador i projectant opcions de futur. Aquella Catalunya que resta sota el jou del franquisme és un artefacte que convida al pessimisme. És un escenari depriment el de la derrota. En aquest context el que ell inspira està fet en clau de futur i de forma molt compromesa. Els autors trien unes cites d’en Vives molt encertades, que retraten un personatge lúcid i generós. Un líder amb molt de fonament. “Ferma’t el cor, abomina l’irrealisme i pensa amb lògica nua”.

Volia repetir aquí el que ja he dit en alguna altra banda. Vivim un moment on es fa molt difícil trobar referents de gran volada. Hem renunciat a venerar els mestres. On són els del nostre temps? Amagats a Esade o sota les pedres. Bona part del desconcert en el qual ens hem sumit és en gran mesura culpa de tanta autosuficiència injustificada. El camí el marca no pas qui més raona, sinó qui gosa cridar més fort. Mai els indocumentats havien tingut tanta facilitat per arribar tant amunt. Mai hem estat tant vulnerables des del punt de vista col·lectiu com ara. La cridòria, la banalitat, la intrascendència avui s’han convertit en referents indiscutibles de país. I això ens passarà factura, és clar.

Hi ha qui pensa molt en la independència, oblidant per complert Catalunya. Brollen per les cantonades els nacionalistes econòmics, aquells que ens han de dur a la independència a base de denunciar el dèficit fiscal o mil i un robatori que ens aplica l’administració borbònica. Sembla que siguem fruit del maltractament espanyol i, en conseqüència, hi ha incapacitat manifesta per elaborar un projecte nacional.

La crisi amb la qual ens ha obsequiat Reagrupament pot ser que vingui més a tomb del que suposava. De fet pot significar un reflex del que ara mateix em lamento, d’aquesta incapacitat per trobar referents sòlids i saber-los respectar. Em sembla molt humà, que consti, però hi ha moments en que ha de prevaldre el sentit de país per sobre de tot. Això vol dir tenir molt clar que el recorregut és llarg i que som dipositaris d’un testimoni que ens arriba d’una ombra mil·lenària.

Encara que no facin tant de soroll, sort en tenim de professors com n’Àngel Castiñeira, en Josep Ma. Lozano o en Raimon Ribera. D’una banda ens fan reflexionar en obert amb articles prou interessants. D’altra, són els pilars del “ Programa Vicens Vives, de lideratge i compromís cívic”, que enguany arriba a la seva setena edició. Si aquesta iniciativa hagués tingut més vida, potser avui no hauríem de contemplar segons quina mena de crisi. Ells treballen amb joves que algun dia ocuparan llocs estratègics d’aquest país, a base de conrear el vertader lideratge i el compromís. Pensar en clau de futur evita molts desastres, com ara els presents. “Amb l’esperit de rancúnia i de revenja, propi dels esclaus, mai no seràs ningú ni tampoc ho seran els teus”. Fan molt bé de recordar-nos-ho.

Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/ | http://elmeusuport.blogspot.com/