Treballar i comunicar
febrer 3, 2010 | 
Josep Sort | 
Imprimir
Les crisis acostumen a tenir els seus aspectes positius. La que Reagrupament acaba de passar ha donat un lideratge inequívocament reforçat i una Junta Directiva que finalment serà cohesionada i podrà treballar i comunicar, tant als associats com al conjunt de la Nació, sense entrebancs.
Penso que efectivament, un dels aspectes que cal millorar de tot plegat és el tema cabdal de la comunicació (la qual cosa no vol dir que el treball no ho sigui, de cabdal, per descomptat).
Vivim en una societat mediàtica. Els mitjans de comunicació són uns potents agents de socialització. Allò sobre el que informen -i allò sobre el que no informen- acostuma a esdevenir l’objecte de debat i discussió entre els ciutadans, sobretot aquells que tenen una certa predisposició o interès respecte els afers públics o la cosa pública (la res publica de la que parlaven a la Roma Clàssica).
En aquest sentit resulta sorprenent i il.lustratiu, la rellevància mediàtica que els fets esdevinguts en una associació privada, que té per objectiu, això sí, impulsar una candidatura independentista transversal en les properes eleccions, han assolit en els darrers dies.
Una candidatura que encara no s’ha presentat a cap elecció, i que en conseqüència, lògicament, no compta amb cap diputat, obre telenotícies, omple les tertúlies -amb la seva corresponen quota d’estirabots-, monopolitza els articles d’informació i d’opinió…. Mai he sabut d’un precedent similar.
Durant unes hores, els dependentistes, els mercenaris de la submissió catalana a Espanya, van destapar les ampolles de cava i esbufegaven alleujats. L’alegria els ha durat poc, molt poc.
Una reacció de dignitat ha fet possible redreçar la situació. Ha estat un enorme exemple de patriotisme en el sentit més noble de la paraula. Em sento molt orgullós de formar part d’aquest grup humà.
Però a aquesta empenta sanadora, que ha capgirat una situació, diguem-ne, complexa, s’hi ha afegit una demanda en forma d’exigència. Cal comunicar, cal ser transparents, cal ser oberts.
Reagrupament és, de lluny, una entitat amb uns nivells de transparència sense parió. Però ho ha de ser més. Aquesta és la gran lliçó. I cal trencar amb els vicis de la vella política, de la partitocràcia clàssica.
I és en aquest sentit que caldrà desenvolupar sistemes bidireccionals de comunicació, que anul.lin qualsevol sensació d’aïllament entre els òrgans directius, els territorials i els reagrupats. Sense porters (gatekeepers) que intenin controlar-ne el fluxe d’informació o fins i tot segrestar-la.
Reagrupament ja ha donat mostres d’una enorme capacitat d’innovació comunicativa (transmissió per internet de l’Assemblea Nacional i d’actes pel territori). Cal incidir en aquesta via i assegurar la interactivitat i la bidireccionalitat. Fins i tot, l’omnidireccionalitat.
Per això, se’ns presenten uns mesos carregats de feina, i que haurem de “comunicar-la” de forma encara més propera a tothom. I ara, estem en unes condicions molt més òptimes que fa unes dies enrere.
Us convido a ser-ne partíceps.
Etiquetes Política catalana | 
15 comentaris »
febrer 3, 2010 a les 2:46 am
PRO ARIS ET FOCIS HIC SUSTINUIMUS USQUE AD MORTEM.
Visca Catalunya lliure i sobirana!
febrer 3, 2010 a les 7:45 am
Catalunya está instalada de plé en la politica del pá i circ.
De pá, tal i com va demsotrant el degoteig de noticies sobre l’atur, el dèficit i la crisi econòmica, poc. Aixó sembla ser que preocupa poc als catalans. Será perqué els politics ja ens distreuen amb el circ.
Res!…que no som tant diferents dels espanyols. Tele 5 és la cadena més vista a Catalunya…i per no quedar-se enrera, la politica catalana ens ofereix en directe i “prime time” la seua “salsa rosa” particular.
Tot sigui per tenir un moment mediàtic de glòria…encara que signifiqui matar les ilusions de milers de patriotes.
Tinc la sort o la desgràcia de ser dels pocs mortals als qui no els agraden els “tomates” ni les “salses roses” i que es desespera amb noticies com les d’ahir, que es situa com a liders peninsulars…i per tant europeus amb atur, deficit i tancament d’empreses.
febrer 3, 2010 a les 8:13 am
Josep-Empordà,
Totalment d’acord, “sort” que tenim un govern que prioritza l’eix social….
febrer 3, 2010 a les 9:15 am
Benvolgut patriota, moltes paraules i proclames sobre “uns nivells de transparència sense parió” – però a hores d’ara encara no sabem si “l’assumpte de faldilles” n’és cert o falç o si “els quatre rebels eren uns submarins del clan de l’avellana” o si tot plegat era només una tàctica teatral per a sortir als mitjans… No és que m’importi gaire la vida privada de la gent, però la coherència dels líders polítics es demostra actuant de manera coherent i transparent tant a l’esfera pública com en la privada – si el que pretenen és tenir la credibilitat necessària d’acord amb els seus predicaments polítics per tal de liderar el projecte d’alliberament que tant anhelem…
PS. Aquesta “sort” de gaudir del (des)govern tripartit de perdedors presidit per un espanyol s’ha fet possible gràcies al vot de molta gent ara “reagrupada” – inclòs el seu líder. Els estàndards de coherència i transparència implicarien reconèixer aquest greu error i demanar disculpes, prometent no es tornarà a cometre, i són les paraules que encara no he tingut cap oportunitat ni de sentir pronunciades com tampoc de llegir-les escrites en algun lloc ….
Glòria als Catalans!
febrer 3, 2010 a les 10:04 am
Benvolgut Josep,
No has entés res de res. Hi ha coses que no es poden justificar per un minut de glòria als mitjans.
Recorda que ja fa més de 2.000 anys que deian que no n’hi ha prou amb que la dona del Cessar (en aquest cas, el mateix Cessar) sigui honrrada, a més cal que ho sembli.
Subscric al 100% el que diu la Maia.
febrer 3, 2010 a les 10:17 am
Els ciutadans de Catalunya que veritablement vulguin la INDEPENDÈNCIA han de reagrupar.
Fins ara CAP partit polític dóna garanties d’això.
Només REAGRUPAMENT té com a premissa declarar la INDEPENDÈNCIA de manera UNILATERAL si aconsegueix majoria dins del Parlament elegit.
El Barça sempre ha estat molt més que un club de futbol, fins a un president del Club té com a màrtir:
http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Sunyol
I darrere del Barça hi ha milers de ciutadans de Catalunya.
El president actual ha aconseguit encimbellat a tot el món, ara pot ajudar a fer el mateix amb CATALUNYA.
La legitimitat es guanya dient-li als electors el que el seu vot ajuda a realitzar i la legalitat, participant en una eleccions aprovades per la Llei electoral espanyola.
Això representarría una ruptura veritable i no com la TRANSICIÓ, però amb fins molt més SINCERS. Aquella vegada tot va seguir igual,-però amb els hereus del franquisme de marmessors, inclòs el monarca-.
Catalunya pot aconseguir el seu anhel de segles sense Etas ni punyetes
febrer 3, 2010 a les 10:30 am
http://www.salvadorsostres.com/
I no hi afageixo res més.
febrer 3, 2010 a les 11:38 am
Josep-Empordà, detecto una certa por, a que REAGRUPAMENT, parlant clar, guanyi la posició política que CiU mai s’ha atrevit a ocupar.
El senyor Mas té una estratègia,però resulta que és a llarg termini, la INDEPENDÈNCIA per l’any 3025, pot ser?
Si et sembla galdós el paper del Doctor Carretero havent format part del primer tripartit, que em dius de pactar un estatut penós d’amagat?
Més del mateix seria patètic i aconseguiria el desencant de practicament tothom.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
febrer 3, 2010 a les 2:30 pm
Que bo Eduard (1)! M’encanta que hagis associat aquest lema del 9 de juliol de Ciutadella amb la resistència per l’alliberament nacional.
febrer 3, 2010 a les 5:53 pm
Company talaiotic:
A part de que el text és del tot escaient pel que fa al cas tinc uns sentiments i uns records molt especials per a Menorca. Allà, a Sant Lluis i Mahó, hi viuen una tieta i els meus cosins. Abans que et posis a rascar t’he de dir que no tinc res a veure amb els Vivó molt coneguts de Ciutadella.
La heròica i tenaç resistència menorquina es poc coneguda però consustancial a la gent de la nostra Nació. M’ha semblat escaient reproduïr-la i em congratula que t’hagi agradat.
Visca Catalunya lliure i sobirana!
febrer 3, 2010 a les 6:21 pm
Els mitjans no s’han fet cap ressò dels centenars de mitjans i han seguit fervorosament tot aquest embloic. Ja te´míem que passaria. Per això, a partir d’ara, cal anar més en compte.
febrer 4, 2010 a les 2:24 am
Adhesions inquebratables al poder, mai. NO GRÀCIES.
La fi mai justifica els mitjans emprats, si aquests són antidemocràtics. Mai.
El tsunami darrer també va tenir portades i portades, i això vol dir que ens agradin els tsunamis,
Compte amb les fàcils manipulacions, o en tapar-se els ulls i el nas.
La transparència no pot ser discontinua, ni tenir gulajs. Es una altra cosa, la transparència democràtica, plualista, per definicio. PLURALISTA, no monolítica, ni acrítica, ni hodjatica.
Maia: francament, m’ha agradat molt el teu escrit. Enhorabona, i gràcies!
Cordialment,
Andreu
febrer 4, 2010 a les 12:33 pm
Srs.,
Quin d’aquest punt és pot interpretat i com. És que jo no ho se veure. Potser no hi arribo.
Extret del punt 4.2 de la ponència política de Reagrupmanet:
“Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un
procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament
Independentista de la circumscripció electoral corresponent.”
Salut
febrer 5, 2010 a les 5:21 pm
La crisi de cap de setmana de Reagrupament, va ser per 3/4 parts perquè Reagrupament no es va fundar amb el propòsit de ser un trampolí per a fer diputat ningú. És va crear per presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament.
L’altra 1/4 va ser un problema de caracter personal
En un partit classic, com CiU, PSC , Ic , PP o ara Esquerra, aquests afers no arriben a provocar cap crisi, perqué justament tots estan per agafar el millot trampolin.
A Reagrupament, el Carretero ho ha deixat clar des del primer dia, reagrupament no es un partit, ni té intenció de ser-ho. És una eina per aconseguir la candidatura per fer Catalunya lliure.
Endavant les Atxes!!
febrer 7, 2010 a les 11:59 am
Benvolgut Josep, per què no ens deixem d’hipocresíes i diguem que Reagrupament som independentistes i prou? quina necesitat tenim de explicar batalletes de sopar de duro sobre “transparencia” i “regeneració política” si a la primera de canvi demostrem que no ens ho creiem ni nosaltres això? Tanquem files darrera el nostre líder indiscutible i segum treballant, ell que folli amb qui vulgui i que la posi de diputada i que acordi altres temes prescindint de l’assemblea, tant és! és el nostre líder estimat i li permetrem tot només faltaría! i si de retruc alguns patriotes per tots coneguts han de ser sacrificats doncs que ho siguin en l’altar de la Pàtria, necessitem màrtirs! tenia tota la il.lusió del món i ho heu espatllat tot amb els vostres tics dictatorials, gràcies…i tot i això, seguiré treballant per Rcat perque no tenim ara com ara cap alternativa si volem alliberer al país, però no compteu amb mi per aixecar el braç a l’estil romà quan em passi en Carretero pel davant…