Contra el fonamentalisme
febrer 6, 2010 | 
Josep Romeu | 
Imprimir
Fa tot just quinze dies que parlava aquí mateix de l’assemblearisme polític, i recomanava no ser excessivament fonamentalistes tampoc en aquest tema. Com sempre, alguns dels comentaris posaven el crit al cel, però no tant per defensar el caràcter assembleari de Reagrupament com per pretendre que aquesta nova formació sigui radicalment diferent de la resta. Em sembla força absurd, i sobretot inútil, pretendre analitzar ara la crisi de Reagrupament basant-nos només en la relació dels fets puntuals, les formalitats d’uns Estatuts, les preses de posició d’uns i altres, i les sortides de to que també n’hi ha hagut per totes bandes.
Un error generalitzat en el món de la política, i sobretot en l’espai del sobiranisme català, és el de creure que hi ha una sola via, proverbial, única i salvadora, enfront d’un magma de perversitats contra les quals cal lluitar. El nostre (per uns serà Reagrupament, per altres ERC per altres CiU o per altres les CUP) és l’única força capaç de tirar endavant el país i de portar-lo cap a la seva sobirania, i la resta no són sinó traïdors, botiflers, corromputs o en el millor dels casos una colla de bufanúvols. Hi ha una sola via a seguir, i seguir cegament sense possibilitat de crítica interna, i la resta s’ha de combatre. Doncs, no. Els país avançarà en la mesura que les diferents opcions i matisos sobiranistes conflueixin cap a un mateix objectiu, que no té per què coincidir ni amb anar plegats en les eleccions ni en fer coalicions de govern. Em preocupa de certs reagrupats la seva visceralitat a l’hora de considerar infal·lible el seu líder, i de considerar la seva opció com l’única que pot representar el sentiment independentista. Igual com em preocupava quan Carretero, Carod, Puigcercós i Renyer feien aquest mateix plantejament quan compartien posicions de lideratge al si d’Esquerra. Ni Esquerra va deixar de ser vàlida de cop i volta, ni Reagrupament era la panacea de res, ni ara tampoc han deixat de tenir validesa. Ni els uns ni els altres.
S’han comès molts errors; i jo sóc especialment crític amb els d’Esquerra precisament perquè és el meu partit i per això em dol més. Entenc que per alguns Esquerra deixés de ser la seva eina per a treballar i es decidís a emprendre una nova iniciativa com la de Reagrupament; jo des d’Esquerra ho vaig saludar positivament, amb el desig que es consolidés i entrés amb força al mapa política català. Però això no és incompatible en continuar creient que Esquerra també pot ser un bon instrument per a continuar avançant. Alguns esquinçaven les cartes i passaven d’una defensa numantina de les posicions d’Esquerra, que jo també posava en dubte, a renegar-ne radicalment per abraçar un nou fonamentalisme, ara a Reagrupament. I només cal veure com, arran de la crisi del cap de setmana passat, tornem a trobar des dels qui s’aferren al lideratge inqüestionable i idealitzat de Carretero, als qui de cop i volta han descobert en ell una mena d’Hugo Chàvez.
Carretero afirmava que les eines per a aconseguir la independència eren el de menys. I Laporta deia que es trobaria a gust a totes les opcions que tenen com a objectiu l’Estat propi. I el cert és que necessitem aquestes eines i que no podem ser alhora a tot arreu; però també ho és que totes les opcions no solament poden ser igualment vàlides sinó que són necessàries.
Etiquetes ERC, Laporta, Política catalana, Reagrupament | 
12 comentaris »
febrer 6, 2010 a les 6:41 am
Un fort aplaudiment: combrego absolutament i total! Ja deia jo quelcom ben semblant de l’esquerra sobiranista a El mal del que patim http://tinyurl.com/4vjcrn
febrer 6, 2010 a les 8:09 am
Donç si, a partir del 2003, després de l’ignominios pacte del Tinell que lliuraba la Generalitat als enemics més taimats de Catalunya, no només vaig deixar de banda totalment a la ERC que havia votat des de les primeres eleccions en que fou possible, és a dir, les segones després de la mort del dictador, sino que em vaig propossar que degut al mal que objectivament havia fet i encara continua fent a Catalunya, l’havia de combatre amb tots els mèdis al meu abast per una pura questió de patriotisme a la que cap catalá que s’estimi la Nació catalana pot restar indiferent.
A les hores i ara, l’ùnica eina ùtil per desmuntar aquella aberració amb la que ens ha castigat ERC anomenada “tripartit” es diu, al meu entendre, CiU.
Mentres existeixi el tripartit que ens enfonsa en la misèria de l’atur, el dèficit, el tancament d’empreses i la desnacionalització, continuaré apostant amb CiU com l’eina més eficaç per acabar amb aquest des-govern.
No és una questió partidista, perqué ni milito ni militaré en cap partit, és una questió eminintment pràctica. Perqué fer servir martellets petits per esmicolar la roca “tripartita” si dispossem de pessats, contundents i eficaços malls?.
febrer 6, 2010 a les 8:30 am
4 mesos i una purga, no està malament. El govern governa, l´oposició si que des-governa i CIu continuarà des-governant perquè no té un projecte seriós ni tampoc alternativa, o almenys la gran majoria dels ciutadans no la saben veure. Llei catalana del cinema (empresaris, CIU i PP queixant-se), llei antiprovincia (o de transició a les vegueries), (els cacics locals, frikis territorials diversos, CIU i PP queixant-se), els Països Catalans convidats a París en una fira (l´Expolangues) inaugurada pel Ministre de Cultura de França i copatrocinada per la Unió Europea. D´això no s´ha queixat gaire la queixosa oposició. Això és el que ha donat de si el Govern d´ERC aquesta setmana, entre altres coses clar. Oi josep Emporda? tu que sempre havies votat ERC ara prefereixes ser un friki. tothom és lliure.
febrer 6, 2010 a les 8:32 am
Vull dir que 4 mesos desde la creació de la Reagrupació i ja han fet una purga la qual cosa m´assembla formidable. Quan cumpleixin l´any cridaran al Doctor Guillotine?
febrer 6, 2010 a les 9:06 am
Josep Empordà,
Jo et demanaria que, “per patriotisme” com dius tu, no sentenciïs els qui no pensen igual que tu. ERC ha comès errors, però també n’ha comès CiU, n’han comès les CUPs, ja n’ha comès Reagrupament abans d’estrenar-se… i en cometen tots els mortals. Però això no els invalida. Si cada vegada que algú comet un error, o que un vaixell està mal comandat, volem ensorrar la nau i utilitzem aquella expressió popular de “ja els dono per escapats”, aviat ens quedem sense naus i sense alternatives.
febrer 6, 2010 a les 9:35 am
L’article d’en Romeu ens mostra un camí ample pel que hem de passar els catalans, o sigui, el de respectar els nostres amics i el de rebutjar els nostres enemics, que tots els coneixem.
Ara bé, trobem individus que, de sobte, s’apunten a un partit o a una associació i per la mínima controvèrsia que hi trobin, s’esborren tot seguit. Això no és seriós, indica la poca personalitat del que ho fa ja que no sap que la imperfecció sempre ens acompanya tant en nosaltres mateixos com en els altres.
Per a mi els que manifesten menyspreança en vers la gent, grups polítics o associacions de casa nostra, políticament parlant, i mostren violència verbal o escrita contra ells són els autèntics delators de la nostra pàtria i que estan donant ales als nostres oponents.
Però, amb tot i això, sempre hem de tirar endavant perquè la perfecció individual i col.lectiva no la trobarem mai, però sí que hi hem d’anar directes per aconseguir-la.
febrer 6, 2010 a les 10:04 am
Josep Romeu…CiU pot haver comés molts d’errors, com en comet tothom, però mai mai mai ha lliurat les institucions politiques que tant varen costar d’aconseguir a l’enemic, i el P$C-P$OE és tant enemic de Catalunya com ho pugui ser el PP.
ERC s’ha sentenciat sola. ERC és Montilla, cosa que mai de la vida m’hauria pensat. ERC, al igual que el P$C-P$OE ( no cal parlar del PP) sempre sempre em trobará enfront seu, sense pau ni treva.
No pretenc agradar a tothom, i com diu el vostre lider (o ex lider), al qui no li agradi, que s’hi posi fulles.
Ja fa temps que no considero a ERC dels “meus”, sino tot el contrari.
Per cert…i per si se t’acut tirar-me per sobre tot el que ha fet malament CiU, t’he de dir que t’ho pots estalviar, perqué ni soc ni seré ni de CiU ni de cap altre. Tu en el teu post parles d’eines, donç per a mi, CiU és un eina per fer una cosa concreta, acabar amb el tripartit i una vegada feta, aquesta eina es desa al calaix fins que torni a ser necessaria, i ara, al meu entendre, cal acabar amb un tripartit P$OEmontillista que no hauria d’haver existit mai.
I que jo penso així, crec que a aquest BGS no és cap novetat, perqué és el que penso des del trist 14 de desembre del 2003 en que es signá l’ignominios “pacte del Tinell”.
Per cert, que ja tinc clarissim que si sumeu, tornareu a fer el tripartit P$OEmontillista, perqué a ERC no hi ha ni penediment ni propossit d’esmena.
febrer 6, 2010 a les 11:11 am
El que és bo per a espanya, és fatal per a Catalunya. I fins que no s’instal•li aquest “fonamentalisme” en la ment dels Catalans anirem plegats permetent el robatori dels 20 mil milions d’euros per tal d’augmentar la nostra pròpia fallida amb un ritme de 6 mil milions d’euros a l’any… Mentre tant, pentinant el gat, donant tombs i voltes, marejant la perdiu i lligant gossos amb llonganisses, total, el paper ho aguanta tot i qui dia passa l’any empeny…. Potser el dia què tindrem servit al plat la moneda de 2 cèntims com a única opció d’algun menjar suculent, ja se’ns il•luminaran els pensaments…
Salut i pàtria!
febrer 6, 2010 a les 11:57 am
Seguint el ritme que diu la Maia “pentinant el gat” que és el mateix que mirar-nos el melic… la qual cosa vol dir que ens hem de deixar de dir obvietats que són de tothom compartides.
Crec que ens hem de mentalitzar i intervenir en el desenvolupament polític del nostre país i no esperar que els polítics professionals facin la feina, o sigui, dins d’aquest bloc opinar sobre els temes més actuals i posar el nostre gra de sorra deixant de banda les crítiques entre sobiranistes, independentistes, associacionistes…
Això vol dir que hem d’opinar sobre temes com: Què significa el sobiranisme de CiU ? Convergència i Unió fan bona parella política? Ha estat constructiva l’oposició de CiU? Ha fet país Esquerra des del govern? Són suficients les 7 vegueries en què es vol repartir Catalunya? Qui preferiries de president de Catalunya, en Mas o en Laporta? Les consultes populars sobre el dret a decidir les trobes que són una bona estratègia? Les CUP haurien d’anar al parlament? Com es podria fer una Coalició Independentista amb una llista única per guanyar al Parlament? Per què no es fa un tramvia al Vallès Occidental com s’ha fet al Baix Llobregat? Per què la TV3 sembla una sucursal de la TV1? Etc. Etc…
No cal dir que cada proposta hauria de donar les seves argumentacions.
I per començar, jo proposo que m’agradaria que el president de Catalunya fos en Laporta perquè ha demostrat el seu catalanisme sense dedicar-s’hi formalment, ha fet els mèrits suficients i té la capacitat necessària per ser-ho.
febrer 6, 2010 a les 11:59 am
Un article brillant i molt necessari, Josep. Simplement gràcies.
febrer 6, 2010 a les 12:50 pm
Ui si Convergència hagués donat o lliurat Catalunya al PP!, si en Vidal Cuadras fós el president de la Generalitat i manés l’Aznar des de Madrid, expulsant en Mas de la Generalitat, Ui! La que diríeu els anti convergents, el que dieuen els contraris al tripartit trist i partit no és pas res en comparació, i és que els anti, i els criticaires solen tenir la pell finíssima, delicadíssima, però en un país ple d’extrangers solitaris la vostra llengua és més llenguota de cantonera en venda que organ de pensament.
Potser per aquesta cirmcinstància aneu volent enganyar a qui ja no us aguanta, i el que sorprén es que quedi no algú defensant aquesta cosa nefasta per a Catalunya que ha estat ERC sempre que ha tocat poder, sinó que aneu provocant amb la cara dura que aneu passejant, pensant que la gent creurà que perquè ho dieu vosaltres la culpa és de CIU.
febrer 6, 2010 a les 2:31 pm
Josep Romeu,
D’acord absolutament en que el fonamentalisme ens perjudica a tots plegats, jo crec que em puc entendre amb molta gent de CDC, UDC, ERC, Reagrupament, IC inclús del PSC, el que no comparteixo en absolut son les directrius dels “aparatitch” de la immensa majoria d’aquests partits, bé dels partits de tots (Reagrupament encara no ho és legalment de partit), doncs no reflecteixen la necessitat urgent de la independència i per tant no els votaré mai més, però això no vol dir de cap manera que no consideri que patriotes en puc trobar en tots ells, penso que erren en l’estratègia, però aquest és un pensament subjectiu i per tant subjecte a interpretacions diverses.
Ignasi, i a tu qui t’ha dit que a Reagrupament s’ha esdevingut una purga?, de purga res, aquí un senyor recolzat per altres onze ha dit que si no marxen quatre de la junta és ell qui fot el camp, i en quant han marxat els quatre de la junta ell ha tornat sense cap problema i d’aquests quatre, tres que jo sàpiga, encara resten a Regrupament, ningú els ha fet fora i un d’ells se’n ha anat voluntàriament per que opina que havia de marxar, molt lícit. Jo no soc Reagrupat i moltes vegades he criticat alguns Reagrupats significats pels seus comentaris sectaris i ara ho faig amb tu que no ets reagrupat (em sembla que ets d’esquerra) pels teus comentaris que considero “fonamentalistes” (tots i sempre ho son) i d’aquests que es proposen separar-nos en comptes d’unir-nos, els espanyolistes te’n estaran molt agraïts per la feina que els fas.
Maia, absolutament d’acord amb la teva opinió, però no sé pas que haurem de fer per convèncer-los, com tu molt bé dius quant ja no tinguem remei potser se’n adonaran, però llavors ja serà tard. Col.laborar amb l’espanyolisme no només es suïcidar-nos com a poble, sinó també és un negoci nefast per les nostres butxaques, el nostre pervindre i el dels nostres fills (de tots els que vivim i paguem impostos a Catalunya es considerin catalans o no se’n considerin), només podem maldar per que ens escoltin i anar clamant, tot esperant que no sigui en el desert.
Visca la Pàtria