Compte amb el patriotisme
març 6, 2010 | 
Josep Romeu | 
Imprimir
Per més que hi hagi proclames en favor de la unitat dels sobiranistes, enfocada aquesta unitat en el sentit de confluir en una mateixa candidatura de cara a les properes eleccions, és evident que això no serà possible. Amb tots els respectes per l’amic Enric Canela o per l’Agustí Soler, em sembla un esforç inútil, i fins i tot contraproduent, el que s’està fent des de Suma Independència o des del PRC fent crides i proclames públiques per una única candidatura sobiranista; i sobretot fent-ho com una apel·lació al patriotisme.
És evident que CiU i ERC no s’avindrien mai a renunciar a les seves sigles, i tampoc cal que ho facin perquè responen a projectes diferents encara que tinguin la defensa de Catalunya com a interès comú; i probablement, aquests dos partits ja no entren en els plans de SI ni del PRC. Però també és evident que Reagrupament tampoc renunciarà al seu projecte ni a les seves sigles, a no ser que sigui per formar una candidatura conjunta amb Joan Laporta, el qual en un determinat moment va arribar a afirmar que no veuria malament que Carretero se sumés al seu partit. Aleshores, quan des d’aquestes plataformes o d’altres petits grups es fa una proclama per una candidatura unitària, en realitat, a què es refereixen? Es tractaria d’una altra candidatura que els aplegués a ells, conjuntament amb Catalunya Acció o algun altre petit moviment, o bé que Carretero els fes un lloc en el seu projecte.
Quan dues persones, que poden comunicar-se directament quan vulguin, han de recórrer a les proclames i declaracions públiques és perquè ja no hi ha voluntat de diàleg per alguna de les parts o perquè ja saben que no obtindran una resposta positiva. Jo sóc partidari que, en la mesura que sigui possible, s’eviti la fragmentació de les opcions electorals sobiranistes i que per tant es treballi per aglutinar el màxim els diferents moviments i grups existents. Però això s’ha de fer de forma seriosa, amb propostes concretes a les persones o als òrgans de direcció de les diferents organitzacions, sense crear falses expectatives ni plantejar-ho com un requisit indispensable per a continuar essent considerat patriota.
I aquest és l’aspecte que voldria remarcar: hem començat a sentir, i provinent de més d’una força política, aquell argument tan fal·laç com absurd que “per patriotisme” hauríem de fer pinya entorn de no sé qui, o que algú hauria de renunciar a presentar-se, o que determinades candidatures poden ser perjudicials perquè resten vots a les altres… Cadascú pot creure que la seva és la millor opció, però no oblidem que el panorama polític del país el conformen tots els grups, inclosos els no parlamentaris, i que, per tant, tots hi fan el seu paper i poden exercir-hi la seva influència. La victòria del sobiranisme no serà la victòria de cap força en solitari, sinó del seu conjunt. Per patriotisme, n’hi haurà que votarem opcions diferents; podem procurar el màxim de confluències abans de les eleccions, però sobretot hauríem de procurar que després de les eleccions aquesta confluència de les diferents forces sobiranistes es fes efectiva en la unitat d’acció en allò que és essencial.
Etiquetes Candidatura independentista | 
17 comentaris »
març 6, 2010 a les 8:15 am
El primer pecat, el pecat original és otorgar l’adjectiu de “patriotes” als primers que agafen una pancatra.
Si comencessim a dir les coses pel seu nom, potser aniriam molt millor.
Perqué li diem patriotisme si estem parlant de mercantilisme electoral?.
març 6, 2010 a les 8:25 am
Absurd és que el PP i PSOE/PSC sempre van junts en defensa dels interessos d’espanya i en contra de Catalunya. Ells ho tenen clar quina és la seva prioritat i coincidència absoluta malgrat les diferències polítiques i nosaltres no. Això també és absurd sinó més aviat patètic.
març 6, 2010 a les 10:47 am
Josep,
Agustí Soler i jo hem parlat i hi estem d’acord.
Josep Empordà,
Si jo tinc mercantilisme electoral tu deus ser japonès. Amb tot el respecte que personalment em mereixeu, cosa que no us dóna cap dret utilitzar cap altra raó al que faig diferent del que dic.
març 6, 2010 a les 11:08 am
Josep Romeu:
Estic d’acord amb tu, intentar unir tot el món independentista en una sola opció electoral és una utopia i una pèrdua de temps. Ara bé, és lícit que tothom opti per treballar pel país de la forma que cregui més adient.
març 6, 2010 a les 11:19 am
Davant la dispersió, vot útil. El que segur que guanyarà, abans que el que farà perdre.
març 6, 2010 a les 1:32 pm
Durruti,
De vots útils, afortunadament n’hi haurà molts. Des dels qui prioritzaran votar el partit que probablement tindrà la responsabilitat de Governar, als qui preferiran optar per una opció que condicioni decisivament aquesta força majoritària, o als qui donaran el seu vot a un nou grup per tal de sacsejar positivament el panorama polític català. I si m’ho apures, encara hi trobaríem altres possibles vots “útils”.
David,
Naturalment que trobo ben lícit que tothom opti per treballar de la forma que cregui més adient. I no solament això, sinó que a mi em mereix tot el respecte.
març 6, 2010 a les 1:57 pm
El sistema electoral catalá és a dues voltes.
En la primera, els ciutadans podem votar moltes opcións. Si no hi ha majoria absoluta, a la segona volta, els ciutadans no hi intervenen, hi intervenen els representants que els ciutadans han votat a la primera volta, i amb els vots al serró, tots aquests que s’han presentat a la primera volta trian entre Mas…o Montilla.
Com ens diu l’experiencia dels ùltims anys, val més que ho solucionem a la primera volta, perqué a la segona podem tenir sorpreses, o sigui, podem tornar a tenir tripartit P$OEmontillista sense voler-ho.
març 6, 2010 a les 5:43 pm
ERC i CiU son els mercantilistes, tenen majoria al Parlament, perquè no fan allà, i no en la Faràndula, un “Acte d’Estat”? i doncs?
I perquè ho haurien de fer en el futur?…Romeu, tu que denuncies el terme “patriota” com a una rèmora, sí, tens raó, però no és pas el terme “patriota” la rèmora, sinó l’ús espuri que ERC i CiU en fan, només per pescar en la mar Independentista, ells, de la mà de senyors com en Tena i Junqueres, son l’únic impediment per a la Unitat necessària per tal d’assolir la llibertat de la Independència.
Els Tena i Junqueres son els encarregats de mantenir el vot captiu, que ens condemna a ser ecspanyolos, ergo treballen pel enemic, i encara els “nostres” els victoregen, els donen gloria i els aplaudeixen servilment.
Som un Poble d’imbècils…
Vallfosca des de la reserva india Laietana.
març 6, 2010 a les 6:07 pm
“Quan dues persones, que poden comunicar-se directament quan vulguin, han de recórrer a les proclames i declaracions públiques és perquè ja no hi ha voluntat de diàleg” Aquesta frase és per emmarcar.
març 6, 2010 a les 7:24 pm
Article sobre el final del tripartit, per si ho voleu llegir: http://almogaverhabana.blogspot.com/2010/03/sha-acabat-el-sexe-al-tripartit.html
març 6, 2010 a les 8:17 pm
Dir que en Tena i en Junqueres treballen pel enemic crec que és completament erroni. L’adversari és un altre. Amb CIU, ERC, i molts altres grups, en el moment decisiu, haurem d’anar junts.
març 6, 2010 a les 9:03 pm
Vallfosca,
Jo no denuncio el terme “patriotisme”, i menys com una rèmora. Només dic que no es faci servir l’argument del “patriotisme” per dir que s’ha de votar una o altra opció sobiranista. He sentit dir-ho a convergents, per allò del vot “útil” o de no fer President a Montilla, ho he sentit a republicans per allò de no votar a qui es pot aliar amb el PP o no cedir-lo a una força sense capacitat de ser decisiva, i ho he sentit a reagrupats i altres independentistes, per considerar uns i altres poc conseqüents.
Hi deu haver raons que moguin a patriotes de veritat a votar CiU, com n’hi deu haver per a votar ERC, i per suposat per a votar Reagrupament, o qualsevol altra grup sobiranista que es pugui presentar. Només dic que no fem servir el terme per a diferenciar-nos.
març 7, 2010 a les 9:37 am
El que jo dic, és que les “escalfa braguetes” capten les víctimes amb expectatives enganyoses, fraudolentes…ERC i CiU no son “sobiranistes”…ni PATRIOTES, sinó que uesn el “patriotisme” per pescar en aigues independentistes, en Tena i en Junqueres son Telepredicadors al servei del enemic, axò sí, son més que vulgars carteristes.
El Poble Català rau en grau d’imbecilitat profund…
Si no hi ha un canvi, en la gent, cosa poc probable, pendrem MOLT de MAL.
Paraula d’en Vallfosca.
Qui tingui orelles escolti.
març 7, 2010 a les 4:15 pm
Jo crec que hi ha gent patriota a tots els llocs, però això no treu que estiguin cometen un error. Però és clar, no sabrem mai qui està errat o no, fins d’aquí uns mesos o anys.
També a tots els llocs hi ha “aprofitats” , “trepes” i “sicaris a sou dels espanyols”.
Pel que fa al tema de la unitat, jo vaig deixar de creure en la unitat de tots els independentistes a aquest estiu passat. Va ser quan vaig veure la incomprensió de la proposta de Reagrupament a certes persones, per mi del tot incomprensible, car totes elles les considerava i les considero “patriotes”.
Vaig intentar en aquest bloc, abans que em fotessin a fora, explicar que Reagrupament tractava de crear la unitat de tots els catalans que volguessin crear una candidatura per proclamar la independència al Parlament el 2010. No de tots els catalans independentistes. Com tampoc que siguin patriotes o no (Potser un només vol la independència perquè es pensa que pot beneficiar-se més personalment o perquè té odi als espanyols…etc).
Estic segur que a ERC i a CiU, hi ha molts independentistes, i sobretot molt patriotes, però el problema és de fe. El problema és creure que la independència és possible creant una candidatura que la proclami al Parlament.
Si els independentistes d’ambdós partits no es creuen possible que la independència podrà ser proclamada des del Parlament per una candidatura aquest 2010, preferiran seguir votant a la seva opció a la que hi tenen més confiança que podrà defensar Catalunya. Per a ells, davant a aquesta tessitura, actuen “patriòticament”. Un exemple clar Josep, ho tens amb el Josep-Empordà o el mític Andreu. Ells tenen tant clar que no hi ha cap possibilitat d’aconseguir la independència que estan segur que es un acte de patriotisme votar a CiU només per impedir que torni a sortir en Montilla.
El teu cas, suposo que deus pensar que no, que el millor és votar ERC perquè veus utòpic la candidatura guanyadora d’independentistes i penses que CiU, no creu realment amb la independència. En canvi creus que ERC malgrat la teva crítica a la direcció, penses que és la opció més bona per defensar el independentisme, donades les circumstàncies.
A la gent que defensa SI, la cosa és encara més recargolada, perquè malgrat estan totalment d’acord que la independència es pot aconseguir amb una proclamació al Parlament per mitjà d’una candidatura, en canvi no estan d’acord o no tenen fe, com Reagrupament ha proposat o suposen que vol proposar (perquè encara no ho ha fet) per fer-la realitat. Per això ells fan una altra proposta, però paradoxalment, també és tant o més indefinida (doncs no està segons el que sé, ni tant sols pensada) la seva possible articulació.
Resumim, tot és una qüestió de manca de fe. Mentrestant, Catalunya va perden cada any que passa més bogada.
Cordialment
Manel
-
març 7, 2010 a les 6:48 pm
Bargalló si pogués et tornaria a fer fora, és una decisió que estic orgullós d’haver pres. De fet del que si que em penedeixo és de no haver-ho fet abans.
març 7, 2010 a les 9:04 pm
Recordo que avui fa un any just érem a Brusel.les demanant un Estat Català amb una gran il·lusió.
Hem avançat si, però encara ens queda molt camí, massa, l’avenç és molt lent gràcies a les estratègies dels partits dits nacionalistes i independentistes del nostre país (CiU i ERC)ajudats pels mitjans de comunicació del “Ministerio de Información y Turismo” o Ministeri de Propaganda Franquista reformat. España te molt ben muntat un servei de propaganda al nostre país, si no aconseguim desmuntar-lo, cada dia que passi estarem més assimilats fins arribar a la total digestió dins l’estomac del país veí. La desgràcia de tot això és que els dos partits que acaparen la immensa majoria de vots i voluntats nacionalistes catalanes fan el joc als interessos escanyols intentant reforçar i reformar un Estat de les Autonomies que tots sabem que és l’Estat de les “Autonosuyas” i des de Catalunya MAI aconseguirem reformar res de res i això els dirigents de CDC, UDC i ERC ho saben i consenten en continuar pel mateix camí, també saben que cada dia que passa Catalunya és més dèbil i España més forta i consenten, també han constatat que España ja fa anys (des del govern de Felipe Gonzàlez) desenvolupa un pla que consisteix en anar debilitant contínuament Catalunya alhora que enforteix les altres autonomies (oi Tremosa?, on son aquells articles de l’Avui?) això si tot fet amb diners catalans… i segueixen consentint. Com li direm a aquesta actitud dels polítics més nostrats?: consentiment?, ineptitud?, seny?, traïció?, negoci? o visió de futur?. Estem ben arreglats!, ara, el nostre poble tampoc excel·leix d’aquesta anàlisi doncs hi ha una manca notable de crítica quan aquesta s’ha de transformar en fets (l’única manera vàlida d’exercir la crítica), doncs tothom al carrer, al bar i al transport públic et mostra el seu descontent de com funcionen les coses i a l’hora de votar tothom segueix fent-ho als mateixos de sempre, doncs es veu que això de donar confiança amb el vot es per costum familiar o herència que es fa, i fer anar el cap no es bona cosa, millor fer-ho amb les vísceres!. Uns seguiran entabanant-nos en això de que si no els votem a ells venen els altres, altres ens diran que si no els votem a ells Catalunya s’enfonsa en l’espanyolisme més abjecte, aquest mateix espanyolisme que ells corren a socórrer quan està en problemes greus dient-nos que estem en el mateix vaixell, si hi estem gràcies a ells i a la seva inoperància com a partit nacionalista català i la seva excel·lència com a partit regionalista espanyol a Catalunya que defensa la particularitat regional (ells en diuen nacional) dins sempre de la dominació espanyola (els espanyols tenen el poder absolut segons la llei i ells consenten sense fer l’únic que es pot fer en aquests casos). I finalment uns altres ens diran que si no els votem a ells això de la independència es cosa impossible doncs es veu que segons ells la millor manera d’avançar cap a la llibertat com a país es posar-lo en mans dels representants polítics a Catalunya del poder Espanyol més nociu, aquell que no diu mai la veritat, que menteix continua i constantment, aquell que diu que és el “gobierno amigo” i pel darrera te la fot de la manera més abjecte, d’aquells que diuen que son els progressistes a Catalunya quan manen ells el progrés no el veiem per cap lloc, mes aviat el retrocés, en la nació i en la butxaca, bona estratègia per un partit que diu avançar cap a la independència!!.
Qui vulgui fer-ho que ho faci, me’n guardaré prou de dir si son patriotes o no, però em sembla que votar a segons qui tenint com a pàtria Catalunya i els interessos aquí, com a mínim és de tanoques.
Salut.
març 8, 2010 a les 12:09 pm
Joan P. L’autentica realitat descrita meravellosament.
A, i als polítics nostrats, sels diu TRAÏDORS.