I si…
juny 20, 2010 | 
MArza | 
Imprimir
Alguns exercicis* d’hipòtesi política en futur condicional:
-
I si el socialisme espanyol ha après alguna cosa de l’aventura del tripartit? I si el PSOE ha decidit reconquerir el PSC per evitar noves distorsions en el discurs espanyol del socialisme? I si la Ministra de Defensa, la soldado Chacón, és l’instrument escollit per executar aquest atac al tímid discurs propi de l’esquerra majoritària a Catalunya?
-
I si l’hegemonia socialista a l’àrea metropolitana comença a anar a la baixa? I si els partits que s’apoderen d’aquesta bossa de vots no tenen el perfil catalanista (d’acceptació del mínim consens nacional) que fins avui ha tingut el PSC? I si arran d’això l’anticatalanisme deixa de ser residual a Catalunya?
-
I si els espanyols han descobert que el la generalització de l’autonomia, allò del “café para todos”, ha estat un mal negoci? I si els centres de poder de l’estat comencen a pensar en una marxa enrere que desmunti l’entramat autonòmic fora de Catalunya i el País Basc, deixant les comunitats històriques en una posició diferencial?
-
I si la crisi econòmica i institucional a Espanya és tan profunda que demana posar-hi els cinc sentits sense el soroll català? I si alguns grups de poder a l’estat aposten per impulsar un nou pacte amb Catalunya que abaixi la tensió catalana i tanqui el desgavell de l’Estatut?
-
I si Convergència i Unió necessita mantenir viu el govern ZP per evitar unes eleccions que durien inevitablement a una majoria absoluta del PP? I si el PSOE s’acaba enfonsant prou com per dur el PP a l’hegemonia total i a impulsar una reforma constitucional?
Marc Arza / catalunya.ffw / twitter.com/marcarza
*Algunes de les hipòtesis comentades pel periodista Enric Juliana en un sopar recent organitzant per l’Espai Hayek (FCO).
Etiquetes CiU, PSC, PSOE | 
7 comentaris »
juny 20, 2010 a les 3:29 am
I si PSC i PP sumen i repeteixen el pacte d’Euskadi ?
juny 20, 2010 a les 9:33 am
El que no és cap hipòtesi sinó la crua realitat és que la cultura democràtica espanyola és molt primitiva, molt poc democràtica, conceptualment limitada i de valors molt senzills, on la independència de Catalunya no té cabuda ni forma part de la seva agenda mental. Les consultes trenquen aquest horitzó mental espanyol de que aquest tipus de coses no es poden fer, però això no és encara suficient per tal que autoritzin el referendum ni pel concert i molt menys per a la independència de Catalunya. PSC aviat haurà de fer o una evolució o una ruptura ja que el nombre d’independentistes va creixent dins de les seves pròpies files. El tema econòmic és clau, cal explicar l’espoli tan escandalós i tan injust per tal de consolidar la majoria social necessària, l’element que precipitarà la independència…
Tot això i més, ho diu en una entrevista feta fa dos dies pel Vilaweb el prof. Ferran Requejo, catedràtic i estudiós de la política, fins fa poc defensor del federalisme plurinacional però ara, a conseqüència del desastre estatutari, independentista…
juny 20, 2010 a les 10:20 am
I si els catalans actuem com a políticament inteligents i anem a votar opcions no sucursalites?
juny 20, 2010 a les 11:11 am
PSOE i PP no sumaran mai en unes eleccions catalanes prou com per aconseguir una majoria. En això, podem estar tranquils.
Sobre els diferents interrogants, l’únic que veig realment factible i que pot ser que tinguin en ment és el primer. El poder socialista a l’àrea metropolitana és tan potent que dubto que el perdin mai.
juny 20, 2010 a les 9:11 pm
Davant de tots aquests interrogants, nomes i ha una sortida, votar independència. El mes difícil d’això, es aconseguir que convergència vegi la llum.
juny 20, 2010 a les 11:55 pm
La sort és que en el moment que patim hores baixes, també la pateixen els espanyols. I si això és així per què ells han provocat el nostre eclipsi?
juny 21, 2010 a les 6:57 am
Hi ha a Catalunya una considerable massa de població que fins ara s’ha mantingut al marge de la política autonómica, malgrat que ha participat a la política espanyola i a la municipal. Aquesta massa és susceptible -és el que en anglès es diria el “target”- de ser mobilitzada per moviments anticatalanistes, como els “Ciudadanos” y el partit de la Rosa Díez. Ho serà? M’agradaria endevinar-ho. Per mi, el comportament d’aquesta massa ha estat sempre un misteri. ¿És que se senten espanyols, però a Catalunya se senten estrangers acomplexats? ¿És que no s’acaben de prendre seriosament la política “autonómica”, perquè per ells només l’Estat i el municipi son entitats polítiques consistents, “amb cara i ulls”? Espero que aviat sortirem de dubtes.