Futurs exiliats (o: els imbècils i les subvencions)
novembre 9, 2008 | 
Joan Arnera | 
Imprimir
L’il·lustríssim i admirable senyor Manuel Trallero, personta gentil i encantadora, un prodigi d’amabilitat, i espanyolíssimament digne, afirmava fa uns dies en un article del seu bloc, que “TV3 y Catalunya Radio nos cuestan 305 millones de euros”. Podeu llegir-vos tot el seu comentari (si és que teniu estómac) aquí mateix.
Trallero s’apunta a la moda, una moda llarga llarguíssima, rebrotada darrerament, de criticar les subvencions catalanes. En la línia ciudadanos, naturalment, resulta que és una vergonya tot el què paguem, els catalans (i els espanyols que viuen a Catalunya), pels mitjans de comunicació públics catalans, i en català. Ah! El vell cuentu del catalanisme subvencionat… Nosaltres els catalans, que només ens arrapem a la mamella. Etcètera.
[Excursus] Permeteu que apunti que el senyor Trallero, en aquest mateix seu bloc, no té cap problema en afirmar públicament que “Ha renunciado [parla d’ell en tercera persona, com Juli Cèsar] ante notario a recibir el Premi Ciutat de Barcelona… si se diera el caso”, una broma graciosíssima i que demostra que és un tio tant i tant murri, d’una intel·ligència socràtica, per dir-ho així. Jo, per seguir el seu exemple, també declaro molt alegrement que sempre rebutjaré el premi Nobel de literatura… amb la petita diferència que si el Trallero vol el premi barceloní només cal que faci dues trucadetes i ja el pot considerar seu (a que et puc dir quines dues trucades has de fer, Manelet?), mentre que jo el Nobel de literatura no el podria guanyar mai de la vida, encara que fos el millor escriptor de la història… perquè tinc el petit defecte de ser català. Oh! [Fi d’excursus]
La teoria de la subvenció del catalanisme és tant vella i gastada, i tant lamentable, que els hauria de caure la cara de vergonya d’anar-la repetint periòdicament amb aquest entusiasme. Per altra banda, paradoxalment jo també penso que és una vergonya que els catalans paguem aquesta merda de mitjans públics sociates i espanyolitzadors amb què l’amic Montilla i la colleta del Llobregat han tingut l’amabilitat d’obsequiar-nos els darrers anys (gràcies ERC, visca ERC). Però de la història de la subvenció n’hauríem d’estar fins als collons, els catalans. Hauríem de respondre a hòsties, i jo espero el dia que finalment ens deixem de mariconades i, en efecte, responguem a hòsties. La de noms que tinc, jo mateix, a la llista del repartiment…
En fi, la qüestió de fons, és clar, és que als espanyols que viuen a Catalunya els molesta haver de pagar el sou dels periodistes de TV3. Veus? en canvi, resulta que no els molesta ni gota ni gens haver de pagar el sou dels periodistes de TVE. Ah, que hi ha molta diferència, i tant! O el sou dels periodistes de BTV, com l’amic del senyor Trallero el senyor, també il·lustre i també magníficament recompensat (o no?), senyor Monegal. Amb aquests no passa res, perquè són normals i representen la normalitat (espanyola). Però amb els catalans…
Resulta, doncs, que a determinats personatgets que viuen a Catalunya els molesta molt i molt que amb els seus impostos es paguin mitjans de comunicació en català. Molt bé, d’acord, xavalets…
Doncs a mi em molesta molt, però molt molt (em molesta la hòstia), haver de pagar amb els meus fotuts impostos tots els putos funcionaris d’Extremadura, i tots els ordinadors que tenen les escoles d’Extremadura, i la merda de corridas de toros (què passa, no estan subvencionats, els toros?), i les finques i els cortijos de la Casa de Alba, i les putes dels ministres de Madrid, i totes les autopistes gratis que s’han inflat els sociates de regalar per les Castelles, i les casas regionales instal·lades a Catalunya (i immensament riques), i la merda de l’AVE centralitzat a Madrid, i la reforma monumental i costosíssima dels Museu del Prado, i els avions F16 que va comprant l’exèrcit espanyol, i la feria de abril de Barcelona, i els aliments de la cabra de la legión, i les vacances perpètues i intocables de la puta casa reial espanyola…
Queda clar?
També em molesta bastant haver de subvencionar, amb els meus diners, amb els meus impostos, una merda de diari tant repugnant i desgraciat com La Vanguardia, en el qual el senyor Trallero ha treballat vint anyets. Perquè resulta que La Vanguardia és de sempre (!) el diari més subvencionat de tots els diaris editats a Catalunya, ves per on…
En resum, a mi el què em molesta soberanament és haver de pagar el progrés de la merda de país de merda al qual pertany el senyor Trallero, i al qual jo no pertanyo. El què em repugna és el fet que els catalans portem tres-cents anys subvencionant la misèria econòmica, social i mental dels espanyols.
I, a canvi dels nostres diners: genocidi cultural.
Doncs apa, deixem al senyor Trallero i a tots els ciudadanos del mundo amb els seus ocellets i les seves ridícules boutades, la seva desagradable condescendència. Però quan arribi el moment (i el moment arribarà), que no ens vinguin amb tonteries perquè recordarem exactament el què han dit, tota la merda que ens aboquen.
I els fotrem fora a puntades de peu.
Etiquetes Llengua, Reflexions, independència | 
27 comentaris »
novembre 9, 2008 a les 1:14 am
No es pot dir més clar, és impossible afegir-hi una frase més.
Només que a tota aquesta escòria dir això els surt gràtis.
novembre 9, 2008 a les 1:50 am
Joan t’acompanyo amb el sentiment! (,–)). Només afegir al comentari d’em Moisès que no els hi surt gratis, sinó que més aviat acabaran cobrant, no hòsties, sinó subvencions pagades per nosaltres mateixos!
novembre 9, 2008 a les 8:06 am
Joan,això sí que respon al “seguem cadenes”. Mai ho havia llegit tan clar i crec que representa un esglaó més per la independència.
novembre 9, 2008 a les 9:57 am
Molt be Joan, les coses pel seu nom, La Vanguardia es pura carn de gos, els catalans que la lleigeixen, haurien de pensar amb el servei que va fer a en Franco i de sempre a la Monarquia, els principals enemics del nostre poble.
novembre 9, 2008 a les 10:06 am
Encara t’has descuidat de dir, el molt que ens ha de molestar haver se subvencionar el Instituto Cerventes, amb mes de 80seus escampades per tot el mon per a difondre la lengua Española. El seu pressupost es quasi tan gran com el de tota la conselleria de cultura
novembre 9, 2008 a les 10:18 am
Molt be Arnera, avui el cafè i la torrada, s’hem posaran de la hòstia. Salut a tots
novembre 9, 2008 a les 12:06 pm
Tota aquesta barbàrie en forma de genocidi cultural i ofegament econòmic (s’està preparant un nou assalt espanyol, volen quedar-se amb les caixes catalanes traient les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionant-les entre autonomies) s’atura només d’una manera. Fent fora els incompetents del tripartit (col•laboracionistes principals en la desfeta moral i econòmica de Catalunya), guanyant la majoria al Parlament i proclamant la independència per tal de protegir-nos de la plaga espanyola. Quin partit polític està per la feina?
novembre 9, 2008 a les 12:11 pm
El Trallero ha tret la tralla. Llàstima que només els ha tocat el rebre als muls de sempre. Què hi farem, haurem de treure la nostra “tralla”
novembre 9, 2008 a les 2:56 pm
a mi simplement i parlant pla, em toca la polla veure la bandera espanyola cada dia que vaig a treballar passant per davant de la governància militar, i amb aquell ocellot que hi tenen allà posat…
o hi fem alguna cosa aviat, o ens acabaran d’aixafar, hauríem de fer-los a tota aquesta patuleia el que en el seu moment a Giménez Losantos.
salut!
novembre 9, 2008 a les 4:59 pm
Benvolguda Maia,
El que comentes, si fos verosímil, significaria l’abandonament de les competències per part de la Generalitat. Tenen competéncies exclussives, estrictament exclussives.
Vols dir que no és un més dels rumors malintencionats que han corregut, financerament, les setmanes anteriors?
Jo no li veig cap possibilitat.
Ni una. A més de bestiessa, és que no hi han possibilitats.
Es com si permetessin fussionar-se municipis catalans amb municipis andalussos. Impossible. Entenc. I vull creure que tot segueix igual.
Te’ns, però, alguna informació al respecte? Per que seria molt i molt i molt greu, que alguns intentessin anar per aquest cantó nou, espanyolista, i anticatalà.
Salutacions cordials,
Andreu
P.S.- Pel Penedès diuen aquestes animalades?
novembre 9, 2008 a les 6:37 pm
Fins ara no he pogut respondre. Gràcies a tots pels comentaris, i consti que el Trallero (que és un simple fantasma, en realitat) és només l’exemple que he agafat. L’atac genocida contra Catalunya és organitzadíssim.
Ànims, tanmateix!
novembre 9, 2008 a les 8:32 pm
Tots els comentaris ens indiquen que a Catalunya hi ha catalans i espanyols que viuen, mengen i trepitgen Catalunya. Aquets són uns dependentistes del estat espanyol semblant als fills d’una casa que no es volen independitzar perquè es repengen en els pares o en els avis. Els hem de conèixer i tractar-los com són.
novembre 9, 2008 a les 8:48 pm
Joan, en el teu article (perfecte, realista i incriticable), ens descrius un dels milers de pallussos ignorants que malauradament pul•lulen per la nostra terra escampant la seva malaltissa febre anticatalana. Tot i el poc interès que tenen les seves manifestacions, de les quals tant sols en deuen fer cas els homínids amb una similar manca de coeficient d’intel•ligència, cal recordar que existeixen i cohabiten amb nosaltres. Aquests cal incloure’ls en el llistat de futurs exiliats.
Però el que realment és un problema greu és que hi ha tot un sistema ben estructurat i dotat de recursos amb la única finalitat de perjudicar el futur nacional de Catalunya amb els mètodes més mesquins, abjectes i hostils imaginables. Aquesta trama repugnant actua tant des de dins com des de fora de les nostres fronteres. Caldria incloure aquests indesitjables en el llistat de futurs executats.
novembre 9, 2008 a les 9:30 pm
Vinga prou ironies. Ni executats ni exiliats. El què cal és assolir la independència i molta d’aquesta genteta serà, de repent, sobtadament, com per art de màgia, patriotes independentistes que havien lluitat a la trinxera al costat de la resistència més heroica.
I què voleu que us digui, qui s’ho mereixi servirà d’escarment, perquè a un traïdor sols se’l pot tractar d’una forma. Però la potuleia miserable i aprofitada de sempre simplement s’apuntarà als nous amos. I a fe de Déu que els farem treballar de valent ;)
novembre 9, 2008 a les 10:10 pm
Les “animalades” en forma d’uns nous atacs espanyols sobre les caixes catalanes i la Nissan, estan publicades a la pàgina 26 de l’Avui d’avui. Les descobreix, com sempre, l’Alfons López Tena. Per cert, una cosa és tenir les competències i una altra, totalment diferent, és ser competent (i lliure!) per tal d’exercir-les.
novembre 9, 2008 a les 11:27 pm
Molt ben dit!. Tot ens aboca a que quan guanyem. Més ben dit. El dia que guanyem, haurem de ser absolutamnent revissionistes. Peró això vol dir que com Moisès, molta de la gent que ens acompanyi a la independència no podrà entrar a la terra promesa. Estem segurs d’això? o no valdrà deixar de cantó el revissionisme i les llistes, i tractar com a germans a tot aquell que finalment ens ajudi a saltar la pared?.
I consti que us entenc perfectament perquè jo també n’estic fins als collons.
novembre 10, 2008 a les 12:35 am
Tota aquesta llista de Trallero, José Antich, Jordi Juan, Antonio Franco, Antoni Puigvert, Enric Sopena (i Juliana), Milagros Perez Oliva, Antoni Traveria, Marius Carol,Lluís Bassets, Enric Hernández, Rafael Nadal i moltíssims altres que em deixo, no són més que la mostra de viure en un país decadent i sense referents.
Són la cara de l’stablishment, són opinadors a sou del Regne d’Espanya a canvi de privilegis.
novembre 10, 2008 a les 9:29 am
[...] Joan Arnera, en El Gran Blog del Soberanismo. [...]
novembre 10, 2008 a les 5:21 pm
Realment em fa vergonya i repugnancia que hi hagi gent aixi en el meu pais, esteu fomentant odi i alimentant la guerra, es nota que sou molt joves i no heu estat ni tant sols a prop (15 anys despres) d’una malaurada guerra civil, jo no soc d’independista pero si que soc català per sobre de tot, no m’agrada com escriu el senyor Trallero pero reralment et dona mil voltes en educació i saber estar, i demostra que es un demòcrata estigui d’acord o no amb les seves idees. Ets un extremista, integrista molt a prop dels talibans, gent com tu i com els de l’altre extrem que sempre he combatit (blaveros, Cope…) sou els que sobreu.
novembre 10, 2008 a les 10:04 pm
Davo, t’estàs passant molt. Per començar, si no ets independentista, no ets ni català, ja que en realitat propugnes la destrucció de la nació a la que dius estimar, al voler-la sota el jou d’altra.
No parlem de violència ni insultem a ningú al dir que en Trallero com altres (potser com tú mateix) son traidors a la causa catalana. Botiflers és la paraula tradicional i justa, que us defineix tant bé.
Dels altres, dels dignes, n’hi han menys. I no és cap ruqueria que volguem recordar les actuacions de cadascú en aquests temps d’ignomínia…
Què, que no t’agrada? Doncs a mi tampoc. Canvia de procedir tú, i que canvii també el Sr. Trallero, que falta ens fa a tots plegats.
Només faltaria que no poguessin ni posar en la nostra particular picota a qui traiciona o danya la pàtria.
novembre 11, 2008 a les 1:04 pm
Joan,
N’estem fins als collons i tot el que vulguem, però som incapaços de respondre amb contundència. I Convergència, què fa? Són els únics que políticament podrien fer alguna cosa i no veig que tinguin prou força per desemmascarar els pocavergonyes que ens la foten cada dia de tot arreu.
novembre 12, 2008 a les 8:00 pm
Bé, d’acord amb tot menys amb una cosa: crec que haurien de deixar ja el tema aquest d’Extremadura. El problema és Espanya. L’enemic és Espanya. Jo no vull pagar a Espanya ni tant sols el ferratge de la cabra de la legió, com dius tu. Els diners que vagin cap allà, m’és igual si van a Extremadura o a Palencia. Focalitzar el tema amb els extremenys i/o andalusos, i tal, em sembla un error, perquè al final fent això no deixem de protestar en tant que “espanyols” i en clau espanyola.
Per cert, aprofitaré per penjar al meu blog que jo també renuncio al premi Ciutat de Barcelona.
novembre 13, 2008 a les 12:32 pm
[...] de fer-los Saltar a Comentarios Comentarios a Futurs exiliats (o: els imbècils i les subvencions) aparecido en “El blog gran del sobiranisme”: [...]
novembre 13, 2008 a les 3:49 pm
Molt be, nanos. Amb uns arguments similars en la forma, que no en el fonds, Hitler va assolir el que va assolir. Em questiono que passaria si l’assumpte fos al inreves, i el Sr Trallero (o jo mateix), publiquesim un article invertin els termes. De ben segur ja tindriem els mossos pican la porta de casa. Ane-ho fen, pero despres no us queixe-ho.
novembre 13, 2008 a les 9:28 pm
Gràcies, Joan per dir d’una forma clara i contundent allò que molts pensem.
I als $iudadanos, si us cou, grateu-vos. Records al Balañá, “subvencionaos”.
novembre 14, 2008 a les 10:26 pm
“Davo, t’estàs passant molt. Per començar, si no ets independentista, no ets ni català, ja que en realitat propugnes la destrucció de la nació a la que dius estimar, al voler-la sota el jou d’altra.”
Amb aquests raonaments demostres que vals menys que un billet de monopoli, segurament tota aquesta bilis la treuras algun dia pel cul i si no t’hauran d’obrir el cervell si es que realment es pot arreglar la mitja neurona que et queda, de que vas dient qui es català i qui no, al pais no necessitem nens soldats com tu això és Europa i en aquesta terra a mort molta gent per les seves idees, perque no vas al cole abans de posar-te devant d’un ordinador, gent com tu no mereix viure en societat ves-te’n tu a Kandahar amb els talibans, per cert per Catalunya en trenco la cara i no seras ni tu ni tota la colla de nazis els que han de dir qui es català o patriota
setembre 18, 2009 a les 7:57 pm
He penjat aquest escrit al diari digital Directe.cat en el seu Editorial d’avui:
Conec el passat d’aquests que es van apoderar de les regnes de l’antic i històric PSUC, lloc on acudim a la cladestinidad els que volíem una societat lliure, democràtica, avançada socialment, i partidària d’una CATALUNYA, nacional i lliure si ho decidia ella mateixa a través del dret d’AUTODETERMINACIÓ.
Amb la maleïda TRANSICIÓ planificada pels oportunistes de l’eurocomunisme, es va teixir una xarxa d’interessos polítics, personals i oportunistes que van portar en orris els ideals de bastants dels seus militants.
Purgues, expulsions,-entre elles la del que escriu-, van deixar el camí expedit per prendre part del repartiment de poder col.laboracionista, que ens han portat a l’actualitat.
Contagiada la majoria dels ciutadans. aquests han entrat en els partits per buscar una sortida econòmica personal, i han fet de la política una PROFESSIÓ, més.
Situats en una crisi de valors i contaminada ERC del mateix virus, les seves contradiccions internes l’han portat al naixement de REAGRUPAMENT.
Aquest grup de nacionalistes poden ser els que facin possible que la política torni a ser una mica DIGNA.
Barrejant l’assemblearisme, amor a la terra, llibertat política, democràcia participativa i defensa de les classes populars, pot ressorgir una nova força que faci possible el somni de Catalunya: Recuperar la DIGNITAT de ser LLIURES.
Els mitjans de incomunicació tenen l’oportunitat de recuperar la dignitat de tornar a ser portaveus del poble.