No deixa de tenir la seva gràcia que el partit socialista -a qui només faltar manar a totes les comunitats de veïns de Catalunya- mostri darrerament tants signes de nerviosisme. És cert que totes les enquestes els dibuixen una tendència a la baixa però també ho és que aquest mateix fet els farà allargar el màxim possible, si depèn d’ells, qualsevol cita electoral.

Aquest mateix nerviosisme es barreja, en alguns casos, amb una forta dosi de mal estil i de mal perdre abans d’haver perdut. Perquè tots podem coincidir en el fet que la discrepància política raonada és sana mentre que la crítica personal per raons no polítiques és indigna i caldria allunyar-la del debat polític. És en aquesta darrera categoria que cal incloure les darreres declaracions de Joan Ferran en relació al cap de l’oposició a l’ajuntament de Barcelona, convergent Xavier Trias.

Ni el mateix Ferran, matèria grisa rellevant del PSC, és capaç de contrarestar amb arguments polítics l’oposició intel·ligent i sense estridències que protagonitza Xavier Trias. A la banda socialista només hi troba desgast i inèrcies de tres dècades de govern socialista ininterromput –aquí no deu valdre allò del relleu necessari per a la higiene política a les institucions- i és per això que s’apunta al descrèdit i a l’insult com a mostra final de la seva impotència argumental.

Així, Joan Ferran ha deixat escrit que Trias és ‘una peça de museu de la transició’ que practica un discurs ‘démodé i sense èxit’. Doncs bé, que algú li expliqui a Joan Ferran que potser ja van sent hora de prendre com a exemple aquells que, malgrat no governar, es prenen seriosament la tasca d’oposició i la mantenen amb l’objectiu ferm d’aconseguir la confiança dels electors. Que algú li expliqui que menystenir un polític per la seva edat és igual de ridícul que criticar un jugador de futbol per la seva força física. I que algú li expliqui, finalment, que sort que el seu discurs és ‘démode i sense èxit’, perquè si amb un discurs així lidera tots els sondeigs que es fan a Barcelona no voldríem ni imaginar on seria amb un discurs ‘actual i exitós’ (que deu ser la manera com Ferran deu qualificar l’estil de l’alcalde Hereu que perd suports i reconeixement a cada nova consulta).

Sí que l’encerta en Joan Ferran quan escriu que encara és massa aviat per visualitzar clarament quin podria ser el resultat d’uns futurs comicis. Falta massa temps i tenim encara massa incògnites polítiques, econòmiques i socials a resoldre. Ara bé, ja que la tendència sembla prou clara –i precisament perquè encara falta temps perquè es confirmi- recomanem a Joan Ferran i als seus correligionaris polítics paciència, educació i algun litre de til·la per anar païnt les enquestes que els mitjans, desobedients, s’entesten a publicar. Per ara, senyor Ferran, Barcelona tria Trias.