Un any després de la pífia
novembre 20, 2008 | 
Xavier Mir | 
Imprimir
Avui fa un any que Artur Mas omplia un auditori per explicar el seu projecte de Casa Gran del Catalanisme. Al meu bloc vaig estar fent una crònica d’una pífia anunciada perquè així ho considerava. Un any després, Mas i companyia han de dir que el projecte ha estat un encert, però si ens ho mirem de prop veurem què ha passat. Si la Casa Gran del Catalanisme es construïa per aglutinar un seguit de persones, els personatges més rellevants no hi han entrat pas pel catalanisme sinó per l’independentisme. Àngel Colom, per exemple, apareixia en un vídeo xerrant amb Artur Mas. Colom no és només catalanista: és independentista. A Alfons López Tena li passa el mateix: d’un local catalanista no en fa res; el que ell vol és la independència. Ara mirem aquest lloc web on som: el Bloc Gran del Sobiranisme. Suposo que tothom ja va endevinar, des de l’inici el juny passat, que el títol emulava la Casa Gran, però canviant el catalanisme pel sobiranisme. Els companys David Morgades, Víctor Terradellas i Enric Canela estan dient públicament i de manera insistent a Artur Mas que allò que ens cal no és més catalanisme ni cap mena de refundació: és l’estat propi i prou.
Qui hi ha ara a CDC que no hi fos abans i que hi hagi arribat atret per la idea de la Casa Gran? I si hi ha algú, què aporta? Perquè és evident que Àngel Colom aporta valor a CDC: pel seu activisme entre la immigració, per la seva feina a CatDem, pel seu activisme a la xarxa en espais com el Facebook. És evident també que Alfons López Tena aporta valor a CDC. Quan la gent surt de les seves conferències el clam és unànime: si López Tena fos el cap de llista de CiU… Què es pot dir de la feina que fan David Morgades a la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes?; i Víctor Terradellas a la Plataforma per la Sobirania?; i Enric Canela, al capdavant de la iniciativa per anar a Brussel·les l’any vinent?
CDC es mou; i tant que es mou! No es va moure prou al darrer congrés, però la seva tendència a la renovació és clara. I el motor de la renovació no és la Casa Gran, sinó l’independentisme. Un any després, Duran i Lleida mira de lligar la sociovergència tot solet. A CDC fan veure que estan empipats, però la veritat és que ja els va bé. Aquests sectors independentistes en ple creixement a CDC no volen veure la sociovergència ni en pintura. Per això, la feina bruta la deixen fer a Duran. Mentre ell parla amb Montilla. I ja em perdonaran els socialistes, tan pretesament d’esquerres ells, que no s’inquieten gota. Ara resulta que hem d’evitar el PP, però podem pactar coses amb Duran, coses com la unitat davant la sentència del TC. Quina unitat pot ser si la pacten aquests dos partits? Emmordassar-nos a tots? Una nova abaixada de pantalons col·lectiva?
Un any després, de tot aquell embalum de la Casa Gran no en queda res de profitós. Mentre Mas ens vol fer creure que li ha anat bé, on realment hi ha joc és en l’altre sector, el sobiranista. És possible que Mas aconsegueixi recuperar la Generalitat emulant el millor Pujol i nedant entre dues aigües, sostingut pel pilar independentista i pel sociovergent alhora. Que Mas sigui president de la Generalitat farà contenta la militància. Però… i el país?
Etiquetes CDC, independència | 
45 comentaris »
novembre 20, 2008 a les 12:41 am
Per a mi, la gran pífia és que els patriotes catalans anem sempre desunits. Ningú s’apuntarà a la casa gran perquè en Mas genera desconfiança. Ningú apostarà més per Esquerra perquè se l’ha vist el llautó.
La realitat és que tant Esquerra com CiU prefereixen pactar amb el PSC-PSOE (en el cas de CiU fins i tot podem afegir a més a l’enemic més ferotge, el PP). La competència entre els dos partits es suïcida.
Necessitem un partit que superi als dirigents d’aquestes dues formacions. Un gran partit de Salvació Nacional que busqui només la sobirania del nostre país sense cap més concessió.
És només la meva humil opinió.
novembre 20, 2008 a les 8:13 am
Bé, tot son punts de vista, però el que no pot ni ha de fer CiU és d’ERC, que amb un “coitus interruptus” com el d’ERC ja en tenim prou.
Fer d’ERC vol dir regalar-li la Nació al pscPSOE, i a qui li ha de disputar CiU el Govern, és al pscPSOE, i a fé de deu que ho estan fent molt bé.
Qui vulgui escalfabraguetes que acaban en res…o en pitjor que res, amb el pscPSOE ocupant totes les institucions, ja té a ERC.
novembre 20, 2008 a les 9:09 am
a la pregunta final, respondria si ho és ara de feliç el país fent presendent en Montilla.
Pel que fa a això de les cases, penso que sempre és millor tenir-ne una de gran, si mes no perquè així ningú no es molesta, uns a dalt i els altres a baix…
novembre 20, 2008 a les 9:31 am
CiU ha fet d’ERC tota la vida.
O no ha estat CiU que s’ha mantingut al govern 23 anys sense plantejar ni una vegada l’alliberament nacional (sempre “l’encaix” dels collons) ?
O no va ser CiU qui va governar amb ajuda del PP per tal de mantenir un temps més la poltrona?
O no va ser CiU qui va pactar un Estatut aigualit amb ZP a canvi d’un pacte a Catalunya que no s’ha produit mai?
Bueno… diguem que no va ser CiU. Parlem de Mas, Duran o Pujol. Millos no?
Em penso que tots plegats hauriem de començar a parlar de “persones” i no de “partits”. Tant a CiU com a ERC hi ha un bon grapat de persones capaces de portar aquest Pais cap a la llibertat i consecució d’un estat propi. El problema es que aquesta gent no es la que mana al si dels partits. En el millor dels casos son un “corrent d’opinió” quan no “corrent critic”. Hem d’aconseguir que tota aquesta gent prengui el poder dels seus partits.
Josep, et demano que no parlis d’ERC com un tot. Ja se que els dirigents i la gran majoria de militants que li donen suport son un botiflers (així, com sona), pero t’asseguro que al si d’ERC som molta la gent que esta intentant capgirar la situació.
Parlem de persones i no de partits. Assenyalem els CULPABLES amb el dit i no diluim responsabilitats acusant a un tot, ja que això només crea desunió, odi i frustació.
Entre tots fotem fora Carods i Puigcercos, pero també Mas i Durans. Son l’impediment. A darrera hi ha molta gent capaç de liderar el proces independentista, i el que es més important, milers de persones (que ara s’abstenen) esperan que això passi.
novembre 20, 2008 a les 9:45 am
Benvolgut Joan,
Quant parlo d’ERC, parlo de l’ent anomenat ERC a on hi he sigut jo, hi han sigut fills meus i hi ha amics meus, patriotes de pedra picada.
Però, al final, ERC és el que decideix la majoria, i la majoria ha decidit que ERC sigui el que és. A partir d’aquí, com diuen en castellá: “que cada palo aguante su vela”.
Es pot sortir avergonyit d’ERC com han fet milers de militants, es pot deixar de votar-los com hem fet més de 350.000 ex votants, es pot intentar un ùltim i titànic esforç per cambiar-la des de dintre, o es pot donar suport (condicional o incondicional, tant se val) a aquesta colla de botiflers (ho has dit tu).
Però, al final ERC és el que és, és a dir, el que ha decidit la majoria, ho repeteixo, i des d’aquesta realitat la critico.
Ara mateix, tal i com estan les coses, no es poden fer distincions que només seran aprofitades per aquesta colla de vergants que no només portan a ERC al desastre sino que hi porten a la Nació sencera.
novembre 20, 2008 a les 10:03 am
Josep,
Igual que tu veus ERC com un tot, com una colla de vergants, jo veig CiU com Mas i Duran, es a dir un parell de politiquillos disposats a vendre a la seva mare per un trocet de poltrona (igual que Carod i Puigcercos). I per això, encara estic dins ERC intentant canviar les coses.
Pero jo t’asseguro que el dia que un lider de CiU digui: soc independentista i anem a per l’independencia, sense embuts ni ambiguitats, aquell dia CiU tindra el meu vot.
I ojo! soc d’”esquerres”, i crec que CiU es de “dretes”, pero ara per ara, el front nacional es infinitament més important.
novembre 20, 2008 a les 10:57 am
Joan: Mas o Montilla, that is the question.
I faré tot el que modestament pugui perque no sigui Montilla.
novembre 20, 2008 a les 11:26 am
Per donar suport a la sobirania es pot ser de dretes o d’esquerres, més cap als extrems o més cap al centre. Tant hi fa.
Mentrestant aquest problema no resti dissolt per l’objectiu sobiranista no hi haurà res a fer. Vull dir, que les baralles de tots contra tots continuarà i només en beneficia aquells que no la volen. De fet, dóna ales a l’espanyolisme o unionisme, digueu-li com vulgueu.
Al meu parer, al nucli dur de votants de CiU ja li va bé allò que s’hi dóna, com als d’Esquerra i inclús als d’ICV-EUiA, és als nuclis tous de votants de tots aquests, que són els més polititzats o més conscienciats, que se’ls ha retornar la il·lusió. Com, però?
Aquí hi rau la dificultat. Hauria d’haver uns líders, que n’hi ha i prou, l’objectiu dels quals hauria de ser la formació d’una força electoral per aconseguir la sobirania. Això hauria d’endegar un treball, que per a portar-lo a terme caldria molta força humana, que també n’hi ha i prou.
Si tot plegat no va per aquest camí, malament rai. I el pitjor de tot és que no es valora prou la força electoral que existeix en potència.
Salutacions.
novembre 20, 2008 a les 11:50 am
Mentres anem discutint si son llebrers o cans menorquins, ells van fent (ells vull dir els del pscPSOE), així és que no estaria malament que deixesim d’elucubrar i ens prenguesim seriosament la disortada situació a la que ha portat la nostre Nació aquells que no es treuen la paraula “independencia” de la boca mentres lliuren la Nació a l’enemic.
novembre 20, 2008 a les 1:12 pm
Josep,
I com podem estar segurs que aquests que tu defenses no lliuraran la Nació a l’enemic?
El Duran s’acaba de reunir amb l’enemic. Acaba de donar oxigen a l’enemic amb la seva proposta de “resposta moderada” a la sentencia del TC. Aquest es el problema.
Com diu en Joan Arnera, l’enemic el tenim a casa, i parla català sense accent extranger. Son tota la colla de colaboracionistes que s’autoanomenen “societat civil”. Que amb els estalvis dels catalans es dediquen a patrocinar seleccions extrangeres. Que rotulen els seus establiments en castella al Pais Valencia.
novembre 20, 2008 a les 1:41 pm
En 23 anys, no ho han fet mai, perqué haurian de fer-ho ara?.
En Duran s’ha reunit amb l’enemic…ERC li ha lliurat la Nació. Hi veig una diferencia…potser per algú és un matis, per a mi no.
novembre 20, 2008 a les 1:47 pm
PS. Del que passi al Pais Valenciá, no en deu ser responsable CiU tambe, no?. Per cert, amb CiU, al P. Valenciá es veia TV3, amb el triaprtit…no. Ah! i en Montilla i en Clos, tingueren a la seua má evitar el problema…ambdós foren MINISTRES D’INDUSTRIA…és a dir, del ram afectat.
novembre 20, 2008 a les 2:49 pm
A Vinaros, la caixa esta rotulada com “Caja de pensiones”. Jo no dic que d’això en tingui la culpa CiU, en te la culpa la burguesia colaboracionista que de passada dona suport al Duran i companyia i que volen un ministre a Madrid.
I tens tota la rao amb el que dius de PSC, ERC. Tota la raó, pero no ens hem d’entregar al CiU a qualsevol preu. S’ho tenen que currar. Tenen que demostrar que no seran més del mateix. Com quan manaven.
novembre 20, 2008 a les 2:52 pm
O independentisme o Montilla
novembre 20, 2008 a les 3:17 pm
O independentisme o Montilla?…
No cal que em diguis res més, company.
Quina creu!!
novembre 20, 2008 a les 3:33 pm
Si company. Perque o s’aposta per l’independentisme o morirem com a Nacio. Si, ara podem votar a CiU, els “catalanistes” i que en treurem?. Uns quans anyets més, pero tard o d’hora desapareixerem com a poble i cultura. La malaida politica de “peix a cove” i la “pedagogia” del collons. A Espanya s’ens pixen. Conviden a Pujol a conferencies a madrid i el titllen de gran estadista i mestre tant ens expolien. I al Mas i el Duran els cau la baba.
Fa dies em vas contestar que tu no renuncies al independentisme, pero si que ho has fet. La unica diferencia entre els dirigents d’ERC i de CiU es el coeficient intelectual, pero tots passen del pais i sols busquen el seu interes i tots ens abocaran al fracas.
O ens plantem, o CiU i ERC fan un gir cap a l’independentisme i plantejen un conflicte amb l’Estat Espanyol o no farem res. Ni llengua, ni cultura, ni educació, ni economia. Res de res.
O independentisme o Montilla.
O Catalunya o Espanya.
novembre 20, 2008 a les 4:19 pm
Quant es faci aquest referendum d’autodeterminació que proposes, Catalunya o Espanya, seré el primer en votar Catalunya, però molt em temo que primer es farán les eleccions al Parlament per decidir quí governará la Generalitat els sigüents 4 anys, i les opcions no seran Catalunya o Espanya sino Mas o Montilla.
Val, la teua elecció per Montilla, ja és clara. En tens tot el dret…
novembre 20, 2008 a les 5:12 pm
Qui parla de referendum? No cal cap referendum, no cal cap llei de consultes. Tot això es fer el joc als espanyols i al seu “marco constitucional”. Així no en surtirem i mentres ells avancen.
El que cal es que un o mes partits es presentin a les eleccions amb una frase al seu programa electoral que digui mes o menys:
“Instarem a la votació al Parlament de la proclamació d’un Estat Català independent dins dels marc de la Unió Europea i a continuació iniciarem des del govern i el parlament la negociació amb el Regne d’Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides dels detalls del procés d’independencia”
Això ja es pot fer a les properes eleccions, no cal esperar al 2014 o al 2452. Només fa falta politics amb collons i no mediocres apoltronats.
Segur que penses que aixó es fer el joc al PSC, que es “apostar per Montilla”. Hi ha molta gent cabrejada i que fa molt temps que no vota. No crec que un plantejament així restes vots a CiU sino al contrari.
O independencia o Montilla.
novembre 20, 2008 a les 5:39 pm
No sé, si qui ens ha de portar a aquesta Ìtaca feliç ha de ser ERC, ho tenim magre.
Avui, el Centre d’Estudis d’Opinió publica la enquesta del setembre i a ERC li dona una intenció directa de vot del 7′8%…una baixada del 30% en quatre mesos.
Segurament, la culpa no és d’ERC…és dels catalans, no?
Bé, com que amb el 7′8% de vots no arribarem al objectiu d’arribar a Ítaca, de moment em conformaré en fotre fora el tripartit montillista…si s’escau, i fent la projecció dels resultats de la enquesta sembla que hi estem molt a prop.
novembre 20, 2008 a les 5:49 pm
Quina edat tens Josep? Abans has parlat de fills teus a ERC. Deus ser un home gran. Un d’aquest catalans amb seny. Que no volen fotre molt soroll pel que diran. I que a més son una mica durets d’oida.
He dit en algun moment que “aquesta Itaca” feliç ens han de portar els impresentables de Puigcercos i Carod? NO!!! Aquests estan finiquitats!!!
Es CiU la que ha de reaccionar. Si CiU (millor dit CDC) aprofita lo de la sentencia del TC i amb l’excusa “trenca la baralla” i aposta per impulsar un proces cap a la independencia directe i sense ambiguitats, arrasarà.
Mira que et dic…
O Mas independentista o Montilla.
novembre 20, 2008 a les 5:58 pm
Joan, absolutament d’acord amb tu, jo no votaré mai més cap partit que no porti en els seu programa una declaració d’independència, ara per ara això només ho compleixen, que jo sàpiga, les CUP, el PRC i UNC, després n’hi ha d’altres encara més petits, però mentre no es creï un de nou amb les característiques d’un Front Nacional o hi hagi una revolució al sí de CDC o/i ERC, és el que tenim i prou.
Ara, des d’aquí llanço un suggeriment a veure que us en sembla, igual que s’està intentant via recollida de firmes i acollint-se a ‘iniciativa popular, modificar i reformar la llei de referendum, igual podria gestar-se un altra iniciativa popular demanant les llistes obertes, seria l’única manera que podríem saltar-nos les “nomenklatures” dels partits. Sé que no seria fàcil, perquè els mateixos partits veient que la seva força disminuiria s’oposarien donant mil i una raons, però si s’aconseguissin prou firmes ja veuríem si tindrien “nassos”, a mi em dona “trempera” pensar quins noms podria escollir en “llistes obertes” jejeje . I a vosaltres, no?.
Ja sé que em direu que he descobert la sopa d’all, però no veig cap altra solució, si no surten dels seus partits els López Tena, Carretero, López Bofill, etc; perquè avui com avui pensar que cap dels dos partits anomenats “Catalanistes” faran un pas endavant per declarar la independència del nostre país en un plaç breu de temps es somniar truites. O així ho veig jo.
Salut i Independència
novembre 20, 2008 a les 6:09 pm
Joan, jo també tinc ja una certa edat, soc un d’aquells “catalans amb seny” i precisament per això, perquè tinc seny i soc Català, des que tenia setze anys vaig fer-me independentista i vaig creure en dos partits que deien que no tenien obediència “espanyola” i m’han defraudat tots dos, però ho ha fet encara més aquell que es declarava més obertament sobiranista i també m’han defraudat alguns noms propis, posa-hi per exemple Carod, mai m’ho hagués pensat d’ell i ja veus. Per això ja no confio més… o es mullen o res de res, poca cosa és però el meu vot i els que, modestament, jo pugui arrossegar.. mai més sense un compromís clar. Senyor Mas torni a anar al notari.
Salut i Independència…però ara!!!
novembre 20, 2008 a les 6:10 pm
O Mas o Montilla !
O Mas o Montilla !
O Mas o Montilla !
Els bergants (que no vergants) d’ERC han entregat la nostra Nació (per què amb majúscula?) als espanyols del pscPSOE. Són uns descamisats!
En canvi, amb en Pujol i Convergència i Unió els catalans avançàvem en les nostres aspiracions; però ens semblava que podíem avançar més, i vam cometre l’error de votar ERC… i aquests pocavergonyes ens van trair, “entregant la nostra Nació als espanyols d’en Montilla”.
Els catalans no som covards, només ho són els d’ERC, que són uns botiflers, i des que ens van trair per arrapar-se a llurs poltrones els hauríem de manifestar el nostre desdeny (que no desdén). Aquell que qualifiqui de covards tota la gent de Convergència que va lluitar contra en Franco “hauria de demanar-los disculpes”, i no utilitzar arguments feixistoides (que no fascistoides)
Repetiu amb mi: “o MAS o Montilla, i hem d’escollir en Mas”. “O MAS o Montilla i hem d’escollir en Mas”. “O MAS o Montilla i hem d’escollir en Mas”…
***
L’altre dia vaig instal•lar una pissarra al meu despatx i vaig copiar 100 vegades tot el comentari anterior. Cal que el gravem insistentment en el nostre cervell i, així, recuperarem per mitjà de l’Obama català (Artur Mas) les glòries que ens va proporcionar CiU, durant 23 anys de govern, i que els botiflers d’ERC ens van arrabassar, entregant (repeteixo) la nostra Nació als espanyolistes del pscPSOE.
El BGS ja no és necessari, ni els bons articles dels seus promotors, ni molts dels comentaris que s’hi ajunten. La solució és clara: O MAS o Montilla !!
Que no ho veieu !!
novembre 20, 2008 a les 6:24 pm
Que gracios això del “Obama català”. No ho diguis molt fort això, no sigui que s’ho cregui.
Obama va prometre un canvi. I Mas quin canvi promet? I no vull dir canvi respecte al PSC, sino canvi respecte al govern de Jordi Pujol.
O MAS de lo mismo.
o sigui… seguir expoliat.
novembre 20, 2008 a les 6:38 pm
Independencia!!
Independencia!!
Independencia!!
Independencia!!
Estat propi!!
Estat propi!!
Estat propi!!
Espanya ens roba i ens extermina!!!
Espanya ens roba i ens extermina!!!
Espanya ens roba i ens extermina!!!
Mai serem res dins Espanya!!!
Mai serem res dins Espanya!!!
Mai serem res dins Espanya!!!
No hi ha encaix possible.
No hi ha encaix possible.
No hi ha encaix possible.
Koll, no cal que ho copies 100 vegades a la teva pissara, amb dos o tres llegides ja et quedara clar.
novembre 20, 2008 a les 6:48 pm
Home, gran, potser si, però fer soroll, quant cal, ha sigut una cosa que mai m’ha preocupat. Ni ara ni avants, quant, en contes d’haver de sentir coses ridicules t’arriscabes a anar a la presó. De fet, encara que sigui escribint, ja en faig de soroll, ja!.
I parlant del canvi de’n Mas…home!!, per a mi, ara, en aquests moments i en aquestes circunstàncies, acabar amb el triparti PSOEmontillista em sembla un bon canvi….i a més, prioritari i possible.
Perque, els sopars de a duro que encara voleu vendre, ja te pocs compradors. El 7′8%, ni un més.
Com que jo sol no puc canviar el mon, m’afegeixo als canvis possibles.
Hi va haver un temps que m’escoltaba a un individu amb bigoti que deia que tenia les mans netes i que li fessim comfiança, i ens venia uns canvis extraordinaris…i n’hi vaig fer de comfiança. Que Dèu m’ho perdoni.
Ara, per fermho perdonar, com a penitencia, aquí em teniu escribint el que penso per convencer a catalans patriotes i de bona voluntat a veure si els podem fotre al carrer i deixin de fer mal a la Nació (amb majúscules. Ja veig que no heu perdut mai el temps necessari en anar a escoltar a n Alfons López Tena), perque pitjor que amb aquesta colla de sautataulells, no hi podem estar.
I segons les enquestes, sembla que l’objectiu és a l’abast. Aleluya!.
Perque…és clar que en Mas i CiU no son perfectes, però com que l’alternativa es diu Montilla, ni hi ha color.
novembre 20, 2008 a les 6:52 pm
Companys, no sé com ho veieu vosaltres, però la política catalana fa dies que em sembla la sèrie de l’escurçó negre.
Una sèrie cómica on l’escurçó seria en Mas/Patton i els altres papers s’anirien repartint una mica com us doni la gana.
Un tacticisme gallinaci domina amplament la política catalana. I tots malden per aconseguir quotes de poder i sortir a totes les “fotos” en que puguin.
I el centre de la broma, lo més absolutament hilarant és que aquest poder que tots persegueixen a Catalunya NO EXISTEIX més que a Madrid.
Les decissions del Parlament de Catalunya no serveixen ni en el paper en que estan escrites. Tot es paper mullat. Des de l’Estatut, a la llei de normalització lingüística, ni les embaixades de fireta, ni les seleccions esportives de broma…
El poder no està a Catalunya. EL PODER NOMÉS EXISTEIX A MADRID. Mas o Montilla?. Montilla o Mas?. De què serveixen? De res, de distracció. Mentre penseu en això no pensareu en unaltra cosa. Mas o Montilla o Saura o Carod o L’escurçó o el Baldric?
Ha ha ha ha ha!!!!!
Quina Broma!!!
novembre 20, 2008 a les 6:57 pm
Potser el dia que siguem meys biliosos, i més generosos amb els catalans, deixarem de tenir els pals a les rodes que ens autoimposem – en aquestes condicions, als castellans no els cal posar-ne gaires- evidentment que el vot que no sigui per a Convergència serà per a Montilla, ni que sigui del PP, comencem a truere els pals catalans i sobiranis que lliuren catalunya al castellanisme.
novembre 20, 2008 a les 7:16 pm
Benvolgusts senyors,
Em sap greu aquest partit de tennis que heu obert entre ERC i CIU o CIU i ERC, sembla que us hi vagi la vida perquè un dels dos governi.
M’entristeixo quant parleu del PSC-PSOE amb insults, també són catalans! I tant respectables com vosaltres!
Denoten intolerància i ràbia els vostres comentaris i us prego que hi refleccioneu perquè així no es va enlloc.
En Jordi ha dit que potser caldrà un partit creat per aconsegur la independència del nostre país i, potser, és una bona idea perquè superarà aquesta ràbia que teniu entre vosltres i us deixarà descolocats. I potser, aconseguirem superar aquest atzucac.
Per cert senyor Xavier Mir felicitats per l’article, com sempre, és d’agraïr lucidesa entre la boira.
Compte amb les paraules Josep-Empordà. Només et diré que TV3 es veia al País Valencià gràcies als milers de velencians que formen Acció Cultural del País Valencià i que amb la nostra empenta hem aconseguit fites importants per al sud del país, malgrat el poder a la contra i els sord des de Catalunya. Cap govern d’enlloc ha donat suport a les accions que s’han emprès al País Valencià. I els governs de Catalunya sempre ens han girat la cara del què passa allà pensant que ja ens ho ferem.
Gosaria dir, que en general, els valencians que ens estimem el país, ens dol la posició de molts catalans envers al País Valencià.
Que tingeu bona vesprada!
novembre 20, 2008 a les 7:18 pm
Josep,
Jo nomes vull fer-te entendre que no hem de deixar de presionar a Mas i CiU per a que siguin “perfectes”.
Si jo t’entenc perfectament amb els teus sentiments en vers ERC i el paio del bigot. Pero crec sincerament que hem de presionar a CiU o a qui sigui per a que vagin més enllà. No hem de votar simplement al “menys dolent”. Avui en dia amb el que es feia durant el govern de Pujol no n’hi ha prou. Lo de la “pedagogia” i tot això es inutil. Cal anar més enllà. Cal un estat propi.
Perque algu un dia et va mentir en alguna cosa a la que aspiraves (la llibertat del teu poble) no vol dir que hagis de renunciar a aspirar-hi, vol dir que li ho has d’exigir a algu altre que et inspiri més confiança. Això es el que vull dir.
De veritat que em dol molt haber de dicutir amb tu, que titllis les meves paraules de “ridicules” quan el que volem es el mateix, la llibertat del nostre poble. I tots dos volem el tripartit liquidat.
I una altra cosa. No soc jove, tinc 41 anys. Pero no soc prou gran com per haber estat en perill d’haber anat a la presó. El fet que tu o altra gent hagin viscut temps dificils no us dona més legitimitat que als que no els hem viscut. Pot ser algun dels “joves” als que mireu amb aire de superioritat moral, estarien disposats a anar a la pressó per la seva patria.
novembre 20, 2008 a les 7:25 pm
Sr. Lluís Mª Mandado i Rossell, jo també em presentaré. Jordi Basco i Sunyer, militant 24.699 d’ERC (des de l’any 1991 encara que tinc un núm. més alt per circumstàncies). Voluntari lingüístic, membre de la CAL, de Sobirania i Progrés, de la PDD, soci d’Òmnium 46.717, Geganter i Draguer del meu poble.
Com ha vist, m’estic posant en la roba bona.
Fins que no hi hagi un partit polític i uns líders QUE SENSE DISTREURE’S amb quotes de poder de broma, utilitzin els seus vots per convocar un referèndum d’autodeterminació per al nostre poble (amb risc evident), no farem mai res.
Això no ho dic jo. Ho diu el Centre d’Estudis Sobiranistes (Lopez Tena i Lopez Bofill). I jo m’ho crec. I a més, crec que el guanyaríem. Però fins i tot en el cas que no el guanyéssim, representaria un salt tan gran per la nostre poble que hi hauria un abans i un després (existiríem internacionalment, i a més després ens seria més fàcil convocar-ne un altre, un referèndum així es pot convocar varis cops, però només fins que es guanyi). Al meu humil entendre, es clar.
novembre 20, 2008 a les 7:39 pm
Benvolgut senyor Jordi Basco i Sunyer,
Teniu molta raó amb el que dieu, gràcies per la serenitat aportada.
Jo també em presentaré, nascut a les comarques centrals del País Valencià, el 1971, soc membre de fa una colla d’anys d’Òmnium Cultural i d’Acció Cultural del País Valencià, així com d’associacions del ram de la jardineria de Catalunya i membre de la Royal Hortuclutural Society (societat amb més de 200 anys d’història dedicada a la jardineria).
En la meva feina, crec en la feina ben feta i buscar el per què de les coses. Un valor molt important per a mi és el respecte amb les persones que no pensen com jo.
novembre 20, 2008 a les 7:57 pm
Certament, és encomiable la feina d’Acció Cultural del Pais Valenciá i de l’Eliseu Climent, però, si TV3 es veia o veu al Pais Valenciá, primer de tot és perque existeix, i si existeix és gràcies a CiU, perque…el pscPSOE s’hi va oposar tant com pogué.
CiU i en Pujol, coloboraren tant com pogueren amb l’Eliseu Climent. El tripartit, i en Montilla en particular, el va enganyar, engany reconegut per el mateix Eliseu, engany que fou el motiu de tots els problemes, i que des del ministeri d’industria, en Montilla…o en Clos, haurian pogut sol.lucionar…si haguessin volgut.
In aquests, son els que ens malgovernen ara gràcies que qui tots sabem.
novembre 20, 2008 a les 8:24 pm
Josep-Empordà, t’admiro. Tens la fe dels primers cristians. A proba de bombes (com les que us tira la vostra direcció).
CiU ho ha fet tot bé en 23 anys, fins que varen arribar aquells trinxeraires d’ERC i varen entregar el país a l’enemic, en Montilla. I ara tenim l’oportunitat d’arreglar-ho votant Mas o Montilla. Si votem Mas, som bons catalans, si votem qualsevol altra opció, estem votant al Montilla.
Era així, no?.
També hi ha la possibilitat que siguis un robot? Ningú en té tanta, de Fe.
novembre 20, 2008 a les 8:45 pm
Però el pscPSOE no només s’oposá a la creació de TV3 i Catradio, no!. El mossos, un altre clau clavat a la sabata del pscPSOE, ara plens de guardies civils i policies nacionals…i la inmersió lingüistica, recurrida en el seu moment al tribunal constitucional pels PSOEcialistes…i un Joan Ferran i Serafini i un Josep Mª Sala recolzant el Foro Babel en contra d’aquesta inmersió lingüistica.
A aquests!!, a aquests son als que se’ls hi ha lliurat tota la Nació!!.
novembre 20, 2008 a les 9:28 pm
Doncs si, Josep-Empordà. Tens raó. I CiU ha lliurat el País Valencià i ses Illes al PP, perquè mai ha apostat pels Països Catalans. Per cert, Sr. Lluís Llopis i Tura. Molt honrat!.
Més ens val a tots plegats de fer que la cosa evolucioni una mica i de no quedar-nos estancats.
novembre 20, 2008 a les 10:30 pm
No se si Mas serà president de la Generalitat, personalment, el preferiria a l’actual president (lògic en una persona convergent) però la inèrcia que genera el tripartit, ara per ara sembla una cosa difícil de vèncer.
La Casa Gran és una bona idea, no, és una molt bona idea que dissortadament no s’ha gestionat gens bé.
Està massa lligada a Convergència i Convergència està massa lligada Unió i això desvirtua per a molta gent l’esperit de la Casa Gran.
No es tracta ni de Mas ni de Montilla ni de ningú, es tracta de nosaltres mateixos, del que volem i del que estem disposats a fer per aconseguir-ho.
I permeteu-me que sigui pessimista, el futur no es veu gaire clar per a l’independentisme.
Hi ha moltes veus, si, però cadascú canta la seva cançó i no hi ha manera de posar ordre a la coral de l’independentisme i si una coral no va alhora, escoltar-la o bé et fa mal de cap o et fa petar de riure, depèn de com t’ho escoltis.
Necessitem primer que tota la coral vulgui cantar la mateixa cançó i que, ai las això és el més difícil, acceptin el mateix director.
Fins que no tinguem resolt aquest entrebanc, els nostres clams d’independència se’ls endurà el vent.
novembre 20, 2008 a les 11:14 pm
Molt bé. Maria Benitez. Estic totalment d’acord amb tú. Cal trobar un director d’orquestra acceptable per a tothom, ja que em sembla evident que els independentistes tenim, tots plegats, el mateix objectiu.
novembre 20, 2008 a les 11:17 pm
Ostres!!
Doncs jo em pensava que havia estat en Mas qui havia lliurat el país al PSC_PSOE en no haver pogut formar govern independentista (nacional, en diem?) amb ERC! (Encara que aquest retret em sembla que també se li fa a ERC. Vaja!)
Això després d’haver parlat abans amb el PSC, per qüestió de “respecte al número de vots” han declarat des de CiU.
Em sembla que algú hauria de fer recull de notícies de bones coses que ha fet ERC en el govern, donat que pesa tant la desvaloració que en fem (petites coses, com moltes que anem fent altra gent, que no són “mediàtiques”, que es fan veure poc, pot ser per????, petites i interessants. No el faré perquè estic en vaga, però em sembla interessant fa temps.)
I també crec que fòra bo que ens deixem d’ingenuïtats, que per a poder fer coses (i s’ha de repetir el terme) cal poder, estar al poder. I aprofitar les ocasions.
El qui coneixeu bé CDC, com és que està classificat com a partit independentista si, segons haig d’entendre, no ha plantejat ni en majoria la seva possibilitat al país? Es podria investigar també, encara que més interessant em sembla que no duri gaire l’acceptació de l’ambigüitat actual, sobretot pel que fa a la seva militància independentista.
novembre 21, 2008 a les 1:44 am
Bona matinada,
Es divertit passar una estona i comprovar que Artur Mas , sobretot, i CDC ó CiU, estan en l’objectiu de tots els militants d’ERC que al final s’en declaren.
I es curios que tant en Josep-Empordà com jo no tinguem cap disciplina partidària de res.
Hi ha una obsessió, mes de fum que real, sobre la figura d’en Mas. Per què? Molt senzill. Perque ha demostrat i tothom ho sap (uns emprenyats ho neguen, he, he, però enrabietats amb ells mateixos,) que és el més preparat i capacitat, i patriota, de tots els líders de les forces polítiques representades al Parlament. Amb fets. Demostrat des del govern, quan el govern que ell coordinava com a Conselelr en Cap funcionava i col.laborava a fer progressar Catalunya, i a l’oposició, guanyant sempre, i com més va més, les eleccions en que ha encapçalat la llista.
Aquest negre i trist acudit/difamació d’Obama no el fan ni a la Polònia del Soler. Es pura impotència. I l’intent de passar irònicament d’algun altre, (un , no recordo qui que parla de despatx i pissarra, doncs vaja, quina antigualla de despatx, sense plasma, sense pantalles, sense ordinadors i amb pisarra,) repetint sense gràcia i copiant malament, el que han dit d’altri, vagi vostè a saber per quina raó, i, ara em posarè una mica més rigorós, amb aquest col.legues que s’autodientifiquen com a d’Accio Cultural del Pais Valencia i reinventen la història., la doble història, de com es finançà Accio Cultural (si fos per les quotes estaria al cementiri fa 25 anys) i com finançaren els repetidors. No fotem, nois, no fotem. A Mallorca, a les Illes, va ser l’il.lustre patrici i patriota Ferran Rubió i Tuduri, sobretot, aportant desinteressadament, més del 80% del finançament necessari, i l’altre 20% a travès de l’OCB.
Al Pais Valencià, el patriota Eliseu Climent ho va canalitzar, amb aportacions populars, si, i amb el 75% de la inversió finançada amb les subvencions de les administracions, subvencions finalistes facilitades per les caixes catalanes mes importants instal.lades al Pais Valencià, i també d’algunes caixes pròpies del Pais Valencia. Callem, però no fardeu del que no va succeir.
Ja se sap allò que diuen dels peixos, i per on les vé el final.
Em sap greu aquesta deriva. En Xavier Mir ha fet un balanç, des de la seva perspectiva, dels dotze darrers mesos i d’algunes iniciatives (la Casa Gran)…i, au, ningú entra a enriquir el plantejament d’en XMir, o criticarlo parcialment o total, sinò que, au, com si fos el fòrum de les JERC de lepoca de l’Uriel, no tant llunayan, au, a intentar erosionar en Mas.
Cony, aquests senyors d’ERC suposo que podrien, si volguessin, fer-nos saber les grans obres del seu partit i dels seus líders, democràticament elegits, això si.Però no, a fotre garrotades, no al Montilla, no, aquest ni es toca.
Ai.
Per cert, no va ser el Ministro Montilla del ZP, govern que va ser investit amb l’entusiasta adhesió inquebrantable, en la investidura a la primera, i en els 3 primers pressupostos, a canvi deres, el qui va originar tot el conflicte de recepció de TV3 al Pais valencià, pactant amb Eliseu Climent (al que enganyà, com engaya en ZP), que li cedís rapidament la frequència per a la nova Sexta, la nineta del ZP, i que, a canvi, li garantia que seguiria la recepció de Tv3 arreu del PV en noves frequències i amb alguna nova subvenció?
Doncs si, va ser el Sr. d’Iznajar, D. Pepe Montilla Aguilera, el que, com a Ministro del gobierno de España, va enredar i enganyar al Sr. Eliseu Climent, qui ho ha explicat, dit i repetit desenes de vegades.
Aquest, si el Pepe Montilla lider del tripartit-2.
Ah, amics valencians, suposo que també recordeu les centenars de vegades, durant els ultims 40 anys, que heu sentit dir en public a l’Eliseu Climent la seva valoració molt positiva sobre Jordi Pujol i sobre la Generalitat de Dalt per ell governada, i per Artur Mas de conseller en cap els darrers anys.
O potser l’Eliseu Climent votaria en Montilla alguna vegada encara que li anès la vida?
Mai dels mais.
I quina alternativa existeix? Nomès una, la de l’únic que ja ha guanyat dues vegades els socialistes, i a Montilla en concret, Artur Mas, guanyador a 41 comarques catalanes, a Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona i al 90% dels municipis catalans.
La realitat és aquesta. Fets.
No paraules. I menys si diuen mentides.
Bona nit,
Cordialment,
Andreu
novembre 21, 2008 a les 4:13 am
Andreu. Almenys hi ha una bona pila de militants d’ERC (podriem rondar per 40% en aquests moments) que volem canviar les coses dins del nostre partit. I jo no he trencat el carnet per donar una possibilitat de regeneració al Dr. Carretero.
En canvi, a mi em sembla que en Mas vagi de victòria en victòria fins a la derrota final. I a CDC no hi ha ningú que li esmeni la plana.
Doncs bé. Crec que els patriotes catalans hem de buscar el nostre mínim comú denominador. I en Mas crec que no hi podrà formar mai part, d’aquest mínim comú denominador.
Hi ha molta gent, com jo mateix, que no podrà seguir mai a en Mas. I que, en consciència, mai podrà votar-lo. Ni per substituir a en Montilla. Que sí, que crec que s’ha de substituir per un altre president quan abans millor, i que hem de descavalcar al PSC-PSOE del poder de quantes administracions catalanes puguem, quant abans millor.
Però no per posar a en Mas, ni evidentment, a en Duran.
novembre 21, 2008 a les 7:39 am
Donç Jordi, si no vols en Mas…tindrás en Montilla.
O no, perque altres, amb una mica més de patriotisme i sentit comú i menys autoodi, ens esforzarem perque aixó no passi.
novembre 21, 2008 a les 9:03 am
Senyors, no ens ofusquem, que l’enemic el tenim a l’oest de la franja, no pas dins les nostres fronteres. Serem el que vulguem ser.
Salut i Independència
novembre 21, 2008 a les 1:23 pm
Necessitem calma, serenitat i menys ràbia.
Una abraçada a tots i bon dia
novembre 21, 2008 a les 3:33 pm
Estic amb l’Alfons López Tena quan diu que els partits i la seva forma de fer política no canviarà, al menys a curt termini. Es el que es. Al menys als països del sud d’Europa. Es un problema comú. No som ni serem l’excepció.
Com també estic amb ell quan diu que els partits catalans s’han quedat sense discurs i que els moviments socials cap a l’independentisme els forçaran a replantejar-se les seves prioritats si volen mantindre les seves quotes de poder (vots!)
Es qüestió d’aprofitar les seves escletxes i les oportunitats que, de bon segur, es presentaran.
Crec que estem en una partida d’escacs, on cal aprofitar les pífies del oponent, valorant les jugades properes i invertir els escassos recursos de que hi disposem només en el que es fonamental: assolir l’Estat propi català.