Més indigestió de vídeo
novembre 27, 2008 | 
Xavier Mir | 
Imprimir
Estic profundament decebut amb CiU. I un pèl emprenyat, també. Per sort, el partit no està perdut. Hi ha independentistes actius, declarats i transparents com Alfons López Tena o Àngel Colom. I dins de la Casa Gran, també persones com Enric Canela o Èric Bertran. Ja he dit en altres ocasions que el problema és que aquestes persones encara no han aconseguit decantar el partit cap a decisions obertament pro estat propi que trencarien immediatament el govern actual o desgastarien ERC a cada dia que fes esperar la independència. Fa temps que és així de senzill. Els esperem.
Suposo que ningú no ha oblidat el famós vídeo d’en Madí, aquell Confidencial CAT amb el qual reforçaven l’estratègia de “o tripartit o CiU” (tan senzill com hauria estat proposar la independència per guanyar eleccions). No cal recordar que el rendiment electoral del vídeo va ser escàs. CiU va perdre vots i si va sumar dos escons va ser per la distribució d’aquests vots. Tenia l’esperança que, a mesura que s’acostessin les properes eleccions, tindríem besllums d’algun canvi d’estratègia. Però no és així. Aquesta setmana el partit ha presentat el vídeo “La Catalunya que no va: l’empremta Montilla”. Em direu que és lògic que una federació de partits de l’oposició critiqui l’obra de govern o de desgovern. Però el problema és que això converteix CiU en un simple partit d’oposició. M’explicaré.
El vídeo arreplega tots els problemes del país, un darrere l’altre, haguts i per haver; uns més afortunats que altres, també ho he de dir. Per exemple, no em pensava que fossin tan manipuladors en les imatges de Benach, que a banda de dir “Em sap greu” també va dir que el país tenia problemes més greus. Em pensava que sabrien corregir l’error de criticar la figura del president del Parlament i seguir el joc als qui volen desacreditar les institucions catalanes sense ni esmentar allò que fan altres càrrecs institucionals d’altres comunitats autònomes o de l’Estat o, fins i tot, la família reial. Lluny d’esmenar l’error, l’amplien amb la manipulació. La decepció és notable.
Però tornem al tema. El blanc de les crítiques és Montilla. I això, en part, és una millora respecte de l’altre DVD perquè es fila més prim en els objectius. Tanmateix, CiU no juga honestament perquè en cap moment no explica que tots aquests problemes no tenen l’origen en José Montilla sinó en l’Estat espanyol. Si tot plegat es redueix a canviar Montilla per Mas com a gestors d’una trista comunitat autònoma, cap il·lusió. En aquest vídeo no hi surt per res l’opció d’un estat propi per resoldre tots els problemes que es denuncien. I aquest silenci ha de saber greu a les persones que deia al principi: López Tena, Colom, Canela o Bertran. Només és un vídeo, d’acord. Però és mal senyal. Si d’aquí a dos anys (o quan siguin les eleccions) CiU no treu 69 diputats, Mas només tindrà dues opcions: oposició o pacte. I si ha de ser pacte, amb qui? I per fer què?
PS: Quan ja tenia apunt l’article, llegeixo el que aquest dimecres ha publicat Agustí Colomines al Singular Digital amb el suggerent títol “És la sobirania, president!” Estic d’acord amb ell, però em sorprèn el final del seu article (“No sé si els membres d’ERC i els sobiranistes d’ICV pensaven en aquestes coses mentre escoltaven el president Montilla. Els confesso que servidor no va parar de pensar-hi davant del recital regionalista que se’ns va oferir”) I Mas? Que hi pensa? El projecte de Mas no és tan regionalista com el de Montilla? Si Mas vol la sobirania, per què proposa la casa gran, no del sobiranisme, que és la que esteu llegint, no del nacionalisme, que se suposa que és la pròpia de CiU, sinó la del catalanisme? Sr. Colomines: digui-ho també al seu col·lega de partit: “És la sobirania, Artur!, és la sobirania!” I no hi donem més voltes, si us plau.
Etiquetes CDC, Sense categoria | 
9 comentaris »
novembre 27, 2008 a les 12:18 am
Molt bé, Xavier. Molt bé.
Jo crec que, com sempre trobes coses mal fetes a CDC, i t’amoïna tant que no facin el que tu voldries, que t’hi apuntis, penquis, et guanyis la confiança de la gent que hi és fa temps i temps, esdevinguis un càrrec, arribis a la presidència i facis el que creguis caldria fer.
A veure si de les paraules pases als fets. I, per cert el DVD no va fer reduir nim un sol vot. Tu dius el contrari. Sense cap prova. Pura especulació. Jo també. O sia, que nanai.No donis per fet el que només dibuixes en un paper.
Suposo que t’haurà encantat el conte del Mag de Cambrils, que renfunda, renduna que et refundaràs, ho fa tot bé sempre, i sempre té familiars cobrant de fons publics i tria l’opció dels perdedors socialistes espanyols, Maragall i Montilla.
La conferència va ser extraordinària. Qualsevol dia d’aquests tornarà tenir el milió de vots que va prometre assolir, a la tardor del 2004, amb l’eufòria de l’inepte.
No, això no cal recordar-ho.
Es Carod, i es un prohom.
Del socialisme espanyol, naturalment.
I dels més efectius, en 100 anys, contra el nacionalisme català.
Bona nit,
Cordialment,
Andreu
novembre 27, 2008 a les 12:30 am
COm he dit en varis lloc, el tripartit ha fa tan malament i sobretot Esquerra està desprestigiant tant el independentisme amb la seva actuació , sobretot en Carod, que en Mas sense canviar cap coma del seu programa, guanyarà.
L’estratègia de la pluja fina o del patriotisme social, ha estat un fracàs total:
Ni el PSC s’ha tornat més catalanista, ans el contrari, ara és més espanyolista que mai i tampoc CDC esdevingut més independentista que fa 6 anys.
Ah, Xavier, al Mas no li fa falta guanyar per 69, només que tingui més de 60, en aquesta tessitura el tripartit no traurà més que 60 i CDC por governar en minoria com ara el ZP o com ho va fer en Pujol en els darrers anys.
Tampoc es descartable que surti el PCR amb tres o 4 diputats que pot ajudar a CDC ja sigui pactant o amb pactes puntuals.
novembre 27, 2008 a les 8:57 am
L’article d’Agustí Bordas Al Singular Digital planteja una possible solució per a la retallada de l’Estatut. Què us sembla la S.I.?
novembre 27, 2008 a les 9:16 am
En Marc té raó al comentari número 3. L’article de Bordas planteja una opció que segurament donarà de si els propers dies, setmanes i mesos. Parlem-ne.
novembre 27, 2008 a les 11:00 am
També vull fer esment, com ho fa en Marc (resposta 3), de l’article de n’Agustí Bordàs.
En anteriors opinions meves, que he fetes de fa temps, he donat el meu modest parer que cal formar una força electoral que tingui com a objectiu únic la sobirania i retorni la il·lusió i la confiança en nosaltres mateixos.
De líders n’hi ha. De força humana, per formar-hi part o col·laborar-hi, també. I de potencial electoral, de segur que també, i cada dia que passa més.
Què ha de passar més per tal que això sigui un fet?
Salutacions.
novembre 27, 2008 a les 11:26 am
Sens dubte Gerard, el cel hauria de caure sobre els nostres caps…
novembre 27, 2008 a les 11:42 am
Marc, el cel ja ens ha caigut a sobre, ara només hi ha el buit.
Salutacions.
novembre 27, 2008 a les 11:30 pm
Quins pebrots! Què s’han cregut aquests de Convergència? Què és això de publicar un vídeo que critica la obra del govern de la santíssima trinitat? Que no veuen que nosaltres ho fem tot bé i estem per sobre del bé i del mal? Som divins, estem molt més amunt que la resta de mortals.
Administrador: ** La propera vegada pregaria que no féssiu servir noms de polítics o personatges coneguts **
novembre 28, 2008 a les 8:25 pm
Xavier, jo també m’emporto sovint decepcions amb CiU. Ningú és perfecte. Però com a mínim tenen la virtud de decébrem, la resta no ho poden fer donat que ja no hi confio.
M’ha fet molta gràcia la frase tan senzill com hauria estat proposar la independència per guanyar eleccions, de debò ho penses? a part de que les van guanyar, i en el sobreentès que vols dir evitar el tripartit, estigues segur que CiU no cometrà mai aquesta demagògia, mai no proposarà allò que no estigui a les seves mans. Mai cap govern de la Generalitat aconseguirà la independència, l’assolirem els catalans si és la nostra voluntat democràtica. No hi ha més.
El que cal és que defensin radicalment el Dret a Decidir. I això ja ho fa.
Respecte al video, comparteixo el teu odi al DVD de fa dos anys. Quan en vaig veure la portada ja vaig tenir clar que Montilla seria president. Amb la portada pagava, fastigós, sense paliatius. Quan el critico n’hi ha que diuen que no s’hi val a criticar el que no has vist, però collons, vaja quin fracàç d’iniciativa que no et venen ni ganes d’obrir-lo i se’t treuen les de votar.
Ara bé, criticar ara el video del web, em sembla filar molt prim. Són imatges de telenotícies posades una darrera l’altra, només unes quantes vetitats seguides contra l’oblit. A mi no m’ha semblat pas malament.
Per acabar, em sembla letal aquesta mania de setoritzar el catalanisme entre naciolalistes, sobiranistes, independentistes,, com si fos una cosa de gaus. Si algú es defineix com a catalanista el mireu amb desdeny i amb superioritat, com si fos un mitja nena. Amb perdó, és ridícul. El sobiranisme és catalanisme, l’independentisme és catalanisme, el nacionalisme és catalnisme,,, en el catalisme hi cabem tots i espero que ens hi poguem trobar tots plegats algun dia. No necessàriament a la casa del Mas, potser en aquesta nova Solidaritat Catalana que proposa en Bordas.
Déu l’escolti, o els astres si preferiu una expressió més laica.