Una altra cosa
gener 11, 2009 | 
Joan Arnera | 
Imprimir
D’un temps ençà, es diu que el catalanisme, sembla, ha quedat orfe de lideratges. Ens calen líders, propugnen les veus més privilegiades. No tenim líders. I tal vegada és veritat. Ja no queda ningú que cregui que en Carod o en Puigcercòs serveixin mai per a encapçalar aquest “gran pas endavant” que necessita (molt) i que reclama (poc) Catalunya. Alguns afirmen a brams i repetidament que el líder que ens cal és l’Artur Mas, una opció que (a mi) em sembla d’una ingenuïtat salvatge, d’una innocència extrema, si no és que directament deriva de la mala fe (espero que no).
Després hi ha els líders de la societat civil, bona part dels quals semblen darrerament desapareguts. Una desaparició d’altra banda ben normal, perquè tot plegat fa tanta llàstima que cansa i desconcerta fins i tot al més entusiasta. I per a més inri, cada vegada hi ha menys canals on es pugui defensar lliurement la idea d’una Catalunya sobirana, independent… i desespoliada. En fi, de líders de la societat civil n’hi ha, però n’hi ha pocs, i definitivament no lideren res. Més aviat hi ha veus, algunes brillants, d’altres només esforçades. També la mateixa societat civil (peculiar concepte) és en franca retirada, en un període de reclusió, atordida davant de la immensitat de la tragèdia.
De manera que Catalunya, el catalanisme, el sobiranisme, es troba sense líders. Això ens diem. Necessitem un nou lideratge
Ah, plantejament equivocat.
Petit error de concepte.
M’explico.
No negaré que efectivament el país manca d’una classe política i d’una elit intel·lectual fermament compromesa amb el futur i amb la llibertat. Això és indiscutible. No hi ha ningú, ara mateix (o són molt pocs), en les altes esferes catalanes (per dir-ho així), que s’atreveixi a posar el país per davant de partits, de tàctiques, de diners i de personalismes. No hi ha pràcticament ningú. Continuem amb la vella retòrica de l’enfrontament: tu ets un traïdor, tu ets un botifler, tu ets de dretes, tu t’has venut als socialistes, tu et vas vendre als populars. I el més trist del cas és que, si ens parem a pensar-ho… totes aquestes acusacions són certes.
(Hòstia, aquesta sí que és bona! Resulta que els uns tenen tots raó quan acusen als altres, i els altres tenen tots raó quan acusem als uns. De manera que som una colla d’imbècils rematats, i ens mereixem tot el què passa.
I jo crec molt sincerament que cada divendres al vespre hi ha una festa secreta, en algun punt del Baix Llobregat, on les riallades i les burles salvatges no s’estronquen en tota la nit. Si se n’en foten, de nosaltres, els nostres amos i senyors.)
Però tornem a la qüestió. Ens calen líders? Catalunya necessita líders? Potser sí, admetem-ho… Però potser més que líders ens calen primer de tot persones amb coratge i amb principis. Necessitem, no pas un messies nou, sinó una nova ètica del treball polític, del treball per la cosa pública. No necessitem pas un orador infal•lible, sinó una colla de gent que sigui capaç d’escoltar. (eh, que bonica, la metàfora?). D’escoltar el país, d’entendre el país. I de fer sacrificis. Un coratge pur, immune a les pressions, serè, ambiciós i digne.
No és pas un líder, doncs, allò que necessita Catalunya.
Catalunya, ho dic modestament, necessita una altra cosa.
Una altra cosa…
El sistema que tenim, els partits polítics que tenim, les baralles que tenim, la gent que tenim ara en primera fila… senzillament no volen (o no poden) lluitar veritablement pel país. Convergència mai no ho ha fet decididament, Esquerra s’ha volatilitzat en quatre dies, les CUP tindran sempre un paper menor, Iniciativa no és un partit veritablement catalanista. Tot això fa anys que dura. Algunes coses s’han fet bé. La majoria de coses s’han fet molt malament, molt malament, i ja és hora que ens n’adonem. Ningú no ha pensat veritablement en el país, en el futur (lliure) del país. Tampoc Convergència, no fotem.
Aquest país, doncs, necessita una altra cosa.
Una altra cosa.
Una altra gent.
Una altra ànima.
Se’ns acusa, als blocaires (amb raó), de parlar molt, de criticar molt, i de no fer propostes. És una acusació gairebé sempre certa. Però alguns som molt humils, humilíssims. Som el no-res. Només tenim la queixa, com a arma, i és per això que tant ens queixem, tan amargament. Se’ns acusa de no fer propostes. Molt bé. D’acord. Aquesta és, doncs, la meva proposta (sí, és una proposta modesta, teòrica, simple i descontextualitzada. Una proposta petita. Però bé que comenci per algun lloc, oi?). La meva proposta:
Una altra cosa
Una altra cosa
UNA ALTRA COSA!
Etiquetes Crisi institucional, Eleccions al Parlament de Catalunya, Política catalana, Societat | 
82 comentaris »
gener 11, 2009 a les 1:07 am
Bueno, “una altra cosa” no és realment una proposta, sinó el precedeix la proposta en sí, no?
Bé, comencem per abaix… abans de buscar “una altra cosa”, lo lògic seria treure de la generalitat la que hi ha. Vull dir, si CiU no us sembla prou bona, però vam arribar a que el que hi ha us sembla encara pitjor, lo més normal seria posar a CiU a la Generalitat i tenir “lo dolent” en el lloc de “lo pitjor”, mentre es busca (que no vol dir “s’espera a que vingui del cel) “una altra cosa” que us agradi més.
Avui dia ja teniu una cosa millor que el tripartit, que és CiU. Poseu-la al Govern. Que arriba el dia que teniu algú millor que CiU? Poseu-lo també.
Ara pensaré com un dels “altres”, “mmmmm doncs no! CiU NO! aspirem a més! aspirem a una gran cosa que encara no tenim ni de lluny!” Inútil oi? doncs ja està.
PS.- Colta Joan, potser és la son, o l’angoixa perquè he de matinar demà… però aquest text no és del tot un “O Mas o Montilla”? M’agrada més que l’original, de debó, hi aportes “una (altra) cosa”
gener 11, 2009 a les 1:40 am
No GukGeuk, no és un altre O Mas o Montilla.
Jo interpreto en les paraules d’en Joan que es necessita un altre partit politic pero no de “politics professionals”, sino de gent preparada que possi totes les seves habilitats al servei d’un unic objectiu: aconseguir la plena sobirania de Catalunya, No a lideratges messianics sino a lideratge d’equip.
Penso que Reagrupament pot ser un bon punt de partida d’aquesta “altra cosa”. Un dels principals punts del seu ideari és el de la “meritocracia” es a dir, que governin els més preparats. Joan Carretero no és un lider convencional. El “lider” d’aquesta “altra cosa” no s’ha d’envoltar de llepaculs sino de persones resolutives amb capacitat d’afrontar i resoldre els problemes.
Penso que un dia o altre, a Reagrupament han de “fer un pensament”. Si be és cert que és molt dificil crear una nova marca electoral i amb ERC es podria aprofitar el “cami recorregut”, també és cert que cada cop sembla més dificil readreçar ERC i molt possiblement s’haurà de fer foc nou.
Un partit transversal “reagrupant” les forces per afrontar un objectiu comú.
gener 11, 2009 a les 2:27 am
Joan:
Et suposo assabentat de que en recolzar la creació d’un partit independentista ideològicament transversal, postulat que subscric en la seva totalitat, passes a formar part d’una Molt Honorable Societat de somiatruites, ingenus, voladors de coloms (no Àngel, s’entén), dels que agafem la vaca pels collons i fenòmens assimilats, i de la qual jo (Deo gratias) ja en formo part de fa temps. Benvingut al club!
Salut!
Visca Catalunya lliure i sobirana!
gener 11, 2009 a les 10:36 am
Benvolgut Joan Arnera,
A titol personal, t’agraeixo que tractis d’ingenus al grup de catalans sobiranistes que creuen que ara toca votar en Mas i a CiU, per la part que em correspon.
Potser és que no ho heu entés, però, ara, totes les institucions catalanes están en mans del PSOE, que governa també Espanya inpedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya.
Potser si que no “gaudim” de grans liders carismàtics, però, a hores d’ara, aquest és un problema molt extés al mon mundial. I mentres surt o no surt aquest lider carismàtic que ens ha de dur a Ìtaca, cal que pel be de la Nació, acabem amb el tripartit PSOEmontillista. No veig en el panorama politic catalá, al dia d’avui, demá i demá passat a ningú més que sigui capaç d’assolir aquest objectiu que a CiU i Artur Mas. Tot el que no sigui aixó, a hores d’ara, és perpetuar el tripartit PSOEmontillista.
Aixó és quelcom semblant a una democràcia, així és que vosaltres mateixos, perqué al final, el que succeeixi a la nostre Nació, será responsabilitat de la suma del que fem cada un de nosaltres. Será la suma de les nostres responsabilitats individuals les que portin a Catalunya per un camí o per el contrari.
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 10:46 am
El que queda clar es que no teim classe politica, pot ser si que Artur Mas?, però ja va demostrar el que volia CiU molt abans. Tambè queda clar que ens hem de treure de sobre tota la Montillada, encrostada a la Generalitat, si volen anar endevant,
Visca Catalunya i els catalans (no sociates).
gener 11, 2009 a les 11:11 am
Gukgeuk,
No, aquest text és exactament al contrari del O Mas o Montilla. L’has de llegir bé. És (vol ser) un text profètic…
Joan,
ok, és això.
Eduard,
Permet que matisi un xic. Sincerament no crec que siguem utòpics. És a dir, ara ja no. Ara ja hem vist que no hi ha RES que funcioni. I en som una colla, que ho hem vist. Hem de remoure les augües, les consciències, i demostrar fortalesa. Res d’utopies. Ingenu és creure que Mas salvarà Catalunya.
Josep.
Ens repetim, bon amic. I no, CiU no és la solució (cosa que no vol dir que no sigui una cosa una miqueta millor que la que hi ha ara).
Dani,
Dins del concepte “catalans” ja va implícit que no hi entren els sociates, hehehe…
gener 11, 2009 a les 11:49 am
Joan
Subscric al 100% el que dius.La sol.lució ve per aquí:Amb els jugadors que tenim no em guanyat cap lliga en 30 anys, calen doncs nous jugadors
Jo estava fins fa poc amb els que volien fer caure el tripartit, pero si no es fa com a minim aixo ens dona 2 anys per preparar-nos pel 2010
gener 11, 2009 a les 11:59 am
Joan
Joan Carretero es un actiu per la nostra lluita , com ho són la Rut, l’Elisenda , l’Hector i l’Uriel, tots ells a reagrupament independentista.Però Carretero està una mica desaparegut darrerament.I Hector López Bofill
va dir a la festa de la llibertat de 2007 amb Alfons López Tena al costat va dir que si els partits no es posaven al front de l’alliberament nacional, la societat passaria per damunt dels partits que avui existeixen i que el cami seria una Declaració Unilateral d’Indpendencia al Parlament, cosa que es la única sortida possible, doncs es impedeixen fer un referendum i les armes ni el desistiment no son opcions contemplables per qui us parla
Com sembla impossible que CiU Erc i ICV forcin aquesta majoria
cal que els vots vagin a un partit moviment o agrupació electoral que no tingui com a objectiu altra cosa que la independencia quan abans millor
Ho estem preparant , en les linees que tu comentes
gener 11, 2009 a les 12:00 pm
Si Joan.. una altra cosa…quelcom millor…quelcom més… i això és el que demanem molts. Aquest quelcom més podria haver sortit de CDC o d’ERC, però fent ús de la seva llibertat d’opció, no ho han volgut fer, segur que per diferents causes..però el cas és que no ho volen fer, o al menys CDC no s’ha decidit encara, per tant, i com tu dius, cal albirar noves opcions que puguin sortir, opcions transversals i patriòtiques, on el primer sigui la Nació (no direm “el país” no sigui que algú s’hem enfadi, però les Nacions consolidades no parlen tant de “Nació” i empren eufemismes menys “altisonants” per a parlar del “dia a dia”, suposo que serà qüestió de “gustos”, però el President Pujol tan admirat per a molts, emprava tot sovint la paraula “país” referint-se a Catalunya i molt poc la paraula “Nació”). Penso que en cas de consolidar-se una opció transversal, patriòtica i Independentista, això faria que els dos grans partits “catalanistes” s’ho repensessin i s’obrissin una mica més cap a la banda Sobiranista, això podria fer possible un “front ampli” de caire patriòtic fent oblidar a la fi aquesta opció “infumable” que ha sigut el tripartit.
Jo també penso que una bona opció pot sortir de Reagrupament de Joan Carretero, però no sols d’aquí, penso a CDC hi ha gent molt vàlida que pot afegir-se al “barco”, que dir de López Tena, crec que l’important seria organitzar-se sense “sortir” d’un sol partit, per exemple la manera en que es va crear el “Cercle d’Estudis Sobiranistes” posant al capdavant a dues persones de diferents àmbits polítics (l’un de CDC i l’altre proper a ERC) amb l’únic comú denominador del seu Sobiranisme, faria que ningú podés identificar aquesta opció com a “més del mateix” o “continuista”.
Salut i Independència
gener 11, 2009 a les 12:04 pm
David…ànims!!.. de veritat, tan de bo reeixeixi aquesta idea que em sembla magnífica, saps que molts la seguim amb il·lusió.
Una encaixada company,
Salut i Visca la Pàtria
gener 11, 2009 a les 12:20 pm
La qüestió és que hi ha gent que podria funcionar (a CiU, ERC i a d’altres llocs) però no funciona per la manca d’una plataforma adequada. És això, doncs, el què ens cal, i per això parlo d’una altra cosa. Una altra plataforma. I crec que cada cop sóm més els que ho veiem necessari, imprescindible.
A mi sempre m’ha costat molt de fer costat a les novetats, perquè poden dividir. Però ara ja no hi ha cap altra sortida. No es tracta pas de dividir, siní de crear quelcom que (malauradament) no existeix.
gener 11, 2009 a les 12:22 pm
Si, Joan Arnera, ens repetim, però és el que hi ha…al menys mentres ens demostreu el contrari, i al dia d’avui, més enllá de la retòrica de sempre, el que hi ha és Mas o Montilla….i demá, també, perque les coses, en l’esdevenidó politic de les NACIONS, no s’improvisa…i els nostres enemics, tampoc, ni inprovisen, ni es divideixen ni més enllá de la façana, defensen interessos contrapossats.
Però és que hi ha un altre punt que fins ara no he volgut abordar intencionadament, però que ja cal denunciar, i és que les preteses “bones noves” que ens anuncieu, pel que sembla, neixen amb el mateix pecat original que el que hem estat veient fins ara, i és que es parla de molta “transversalitat”, però pels comentaris llegits fins al dia d’avui, tenen el mateix component rancuniós i visceral al que ja estem acostumats des de fa un temps, el que ja de per si, deixa totalment en entredit aquesta “transversalitat”. Més del mateix…amb altres noms…amb altres cares…però una garantia d’èxit pels PSOEmontillistes (dividis et impera).
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 12:32 pm
Joan, això vull dir jo, que és un “O Mas o Montilla” des del teu punt de vista, un “Ni Mas ni Montilla” (o sigui, el contrari de O Mas o Montilla).
Bé, a veure si aquesta vegada m’explico millor. Lo de “una altra cosa” i no res, per a mi és el mateix. Per exemple, jo penso que la democràcia és un sistema pel qual tres analfabets li diuen a un economista què fer amb la crisi. No em sembla un bon sistema i, llavors, penso que necessitem una altra cosa. Ja, però dient que necessitem una altra cosa tampoc aporto cap solució.
Després, si la altra cosa és un partit polític… Home, què voleu? només serviria per votar-hi vosaltres, que tampoc sou tants(i ara pots intentar si vols fer-nos veure que no és així, però som grandets ja).
El problema també és que un partit, sense un gran orador, no arribarà lluny. Els partits han d’escoltar la gent, com dius tu, però precisament el problema avui és que la gent no s’escolta els partits i els voten sense saber què coi han de fer, només per simpatia al polític. Així que sí, i tant, cal un bon orador.
Arnera, escrius bastant bé (oi que ja ho sabies?) però em sembla que li dones un 85% d’importància a la forma i un 15% al contingut.
gener 11, 2009 a les 12:33 pm
Josep,
de cap manera és com tu dius. De cap manera. I no sé d’on ho treus, això. Veus rancúnia en les meves paraules? Hi ha, en tot cas, una rancúnia generalitzada (contra ERC i contra CiU alhora, perquè ni un ni l’altre funcionen, ni un ni l’altre són sobiranistes).
De cap manera, doncs, hi ha odi contra CiU, que és el què interpreto dels teus mots. De cap manera.
Jo advoco per una solució. Sobiranista. Digna. Dir que CiU no representa això no és odi ni rancor, és una realitat objectiva. CiU no representa el sobiranisme, ni té per objectiu la independència. Com que ERC tampoc… doncs: “una altra cosa”.
Salut
gener 11, 2009 a les 12:42 pm
Joan Arnera,
“UNA ALTRA COSA”.
Jo entenc que amb aquestes tres paraules vols trobar “la pedra filosofal” o el camí que hem de seguir si volem ser sobirans.
Els nostres avantpassats van solucionar els seus problemes fent invents com el submarí de Monturiol, conquerir terrenys cap a l’est, el “Via fora” per defensar-se de l’enemic, les Corts Catalanes…
En temps passats en què la gent tenia moltes mancances seguia fàcilment el predicador de torn o el líder que sorgia d’un temps amb un altre.
Ara, per a mi, les coses han canviat i les persones tenim uns béns que ens donen estabilitat i no ens apuntem a qualsevol que ens promet un millor benestar o més qualitat de vida. Això ens porta a tenir una certa aversió a tots els lideratges, ja que sembla que els menys qualificats arribin als llocs més assenyalats.
Alguns proposen un partit nou, però tant els que hi ha com els que puguin sortir han fet o faran una tasca profitosa per a Catalunya.
Alguns també voldrien “segar cadenes” i tot solucionat, però per arribar a un lloc determinat s’ha de seguir un camí fins al final.
I, sense marxar del tema proposat, els que volem la nostra llibertat hem de semblar-nos a una família que té molts fills i quan arriben a casa no es barallen entre ells o amb els pares, sinó que exposen els èxits obtinguts en els seus treballs, estudis… i si hi ha algun problema miren de seguida per a solucionar-lo de forma conjunta.
Nosaltres hauríem d’actuar d’aquesta forma exaltant tots els fets que ens porten a la llibertat com a poble i donar-los tota l’expansió possible, ja que això ens crearia adeptes a la nostra causa.
Per no ser solament teòric, poso dos exemples: s’ha dit que tenim el 16% d’estudiants universitaris a l’estat i solament el 8% del total de les beques i un altre qu també s’ha explicat que la Generalitat podria fer un consulta per saber si la població vol un referèndum d’independència.
En resum, diré que si al cotxe no hi posem benzina no funciona i si nosaltres no rebem escrits, fets sobiranistes… no tindrem alè per continuar el nostre camí de la llibertat.
Per a mi, UNA ALTRA COSA és l’exaltació de totes les nostres victòries.
gener 11, 2009 a les 12:49 pm
Gukgeuk,
En fi, deixant de banda el fals elogi (ets una criticona, noia, ets terrible! grrrrrr) et diria que una anàlisi de la situació electoral catalana desmenteix el teu raonament (”tampoc sou tants”). Fes-lo, i ja veuràs què passa (l’abstenció sobiranista és immensa).
Fins ara jo també he estat partidari d’insistir en la millora de les eines velles, però ara crec que és senzillament impossible de renovar-les. Per continuar amb la metàfora: d’oradors n’hi ha uns quants, però cal que els trobem una tarima prou alta, i prou sòlida perquè parlin. Si els bons oradors parlen damunt tarimes velles, fetes pols, atrotinades i dirigides cap a una paret… malament rai.
La teva teoria de la democràcia m’encanta, és clar. Jo també són en aquest sentit molt teòricament platònic: el govern pels filòsofs. Ah, sempre i quan el filòsof sigui jo
Salut ;)
gener 11, 2009 a les 12:55 pm
I hi afegeixo, per cert, que no són d’on heu tret que aquest nou partit tindria més representació que les CUP. A veure, seria d’esquerres o de dretes? centre-dreta? quin ex-votant de CiU votaria un partit d’esquerres? perquè aquí es parla molt de sobiranisme i al final tot serà com el partit antitaurí, que ofereix una cosa i res més. Voleu fer un partit en el que es digui “l’esquerra o la dreta és igual, aquí importa Catalunya”. Voleu fer un Nafarroa Bai quan la situació no és ni de lluny igual i quan sou els únics que penseu que cal una altra cosa. La gent no pensa així, però això és dificil veure-ho quan cada dia ens retroalimentem als blocs.
gener 11, 2009 a les 12:58 pm
I que (ja acabo, ja acabo) l’abstenció és gran a catalunya, lo de sobiranista o no ja és especular…
P.S.- Colta Joan, sempre t’està tothom dient coses bones, no passa res perquè algú discrepi. (de tota manera, és cert que penso que no escrius malament)
gener 11, 2009 a les 1:01 pm
Bon dia a tothom:
Joan Arnera: Hauré de procurar escriure amb mes claredat. El que li deia a en Joan es “recolzar la creació d’un partit independentista ideològicament transversal, postulat que subscric en la seva totalitat”.
Jo no dic que siguem utòpics si no que per defensar aquesta opinió ens qualificaran d’utòpics i pot ser de coses pitjors. Evidentment a mi m’és ben igual. Jo faig el que crec que he de fer.
O sigui que en aquest tema estem totalment d’acord.
David: Ànims i endavant. Ja saps que aquí en som uns quants que estem molt interessats en el que esteu fent i estem esperant amb candeletes la oportunitat d’ajudar-vos.
Salut!
Visca Catalunya lliure i sobirana!
gener 11, 2009 a les 1:21 pm
Gukgeuk
L’abstenció sobiranista és palesa en les darreres eleccions (la pèrdua de 300.000 vots d’ERC ha de significar alguna cosa, o no?)
Ah, i consti que a mi m’encanta que em critiquis!!! (ho dic de veritat; no sempre tens raó -hehe- però de vegades sí; i en tot cas la discrepància sempre és enriquidora).
Eduard.
Estem del tot d’acord, doncs. I que ens qualifiquin com vulguin…
gener 11, 2009 a les 1:26 pm
una altre cosa? i tant, on em de signar?
una altre cosa, som pocs som molts? el que és segur és que som molts mes dels que ells volen i diuen
sobre el Mas o Montilla, ja vaig dir la meva i no volia tornar a dir res més sobre aquets tema, però ara voldria explicar-ho d’una altre manera que a mes reforça la idea de la necesitat d’una altre cosa.
que consti que soc de l’opinió que cal treure la escoria sociata del nostre govern, però cada cop que sento dir que l’unica opció factible és escolir en Mas, sempre penso que és l’argument que fan servir els sociates ( si no ens votes torna el pp)conec gent catalana, catalanista i sobiranista que sempre voten CiU i ERC, però que davant el que van creure una amenaça real de que el pp tornes a governar a espanya, varen optar per votar la delegació catalana del psoe, doncs van creure sincerament que en zp si mes no, no ens faria el mal que ens podria fer el pp, ara amb els arguments que ens dona el temps i els fets d’en zp, és fàcil fer-los entendre que haguera estat millor votar per un partit català, doncs a nosaltres ens fan tant de mal el pp com el psoe i que els partits catalans poguesin ” influir quelcom en el govern espanyol”
doncs això mateix és el que ens pasa a Catalunya, que ens aferrem a en Mas per ser el mal menor, i peruqe en el seu moment en Pujol ho va fer millor que no pas ara el tripartit,
per tant quan arribi el moment i no ara ja decidirem, i com que no tenim una opció diferent del dolent i del pitjor, cal crear una altra opció, que ens representi a tots aquells que no volem ni Mas ni Montilla, i si aquesta altra opció de moment li em de dir una altre cosa, cap problema
a més vull recordar una dita ben catalana que diu :
mai segones parts foren bones.
recordeu i compareu, en felipe va ser dolent per Catalunya, però i en zp, encara pitjor
voler comparar en Mas amb en Pujol, em fà l’efecte que això si és voler fer volar coloms
per una altre cosa
Visca Catalunya
gener 11, 2009 a les 1:49 pm
Sí, vol dir que 300.000 persones ja no voten ERC.
Mira Joan, si no ho voleu veure d’acord, però tampoc cal oblidar que l’abstenció a les eleccions al parlament fou del 45% més o menys i que l’abstenció a les espanyoles a catalunya no va arribar al 30%. O sigui, a molta més gent l’importa el govern d’Espanya que no pas el Govern de Catalunya, aquests són els vostres sobiranistes?
gener 11, 2009 a les 2:08 pm
Una altra cosa.Cla que si!
Cal continuar, puix ja l’hem començat, amb l’enfortiment del “Moviment Civil per l’Estat Propi”, mireu una part d’ell. http://www.ccn.cat
gener 11, 2009 a les 2:25 pm
Gukgeuk,
El que Joan demana es “una altra cosa”, una cosa nova. I per mi precisament lo més novedos d’aquest partit hauria de ser que no sigui ni de dretes ni d’esquerres. El concepte “dretes i esquerres” és un concepte caduc a mes no poder. I una excusa de politics mediocres per mantenir l’status quo i no avançar nacionalment.
gener 11, 2009 a les 3:50 pm
Si alguns, al dia d’avui ens aferrem a CiU com a taula de salvació, és gràcies a ERC i les seues “intel.ligents” estratègies, així que demaneui-li comptes a ells.
Perqué aixó és com una botiga que va perdent clients i no només no fa cap autocrìtica sino que dona la culpa a la competencia i als clients que ha perdut.
Fins al punt que, no havent sigut mai convergent, cada vegada que aquests brètols obren la boca, més decidit estic a votar sense cap tipus de critica a CiU.
Cada vegada que surten per la tele o la prensa o fan declaracions els Carod, Puigcercós, Ridao, Benach o qualsevol altre, més decidit estic de votar a CiU i en Mas.
Cada vegada que surten per la tele o la prensa o fan declaracions els Montilla, Maragall, Zaragoza, Ferran i Serafini, Iceta, Chacón, Corbacho…o qualsevol altre, més decidit estic de votar a CiU.
És un convenciment que des de fa cinc anys i mig, va en aument.
Farè com els PSOEcialistes, encara que presentin un sofá, els votaré.
I pel que sé i pel que es palpa a l’ambient…i van dient les enquestes, no soc un cas aillat.
Ja veurás com fotrem fora el tripartit.
I una vegada feta la feina, la bona feina, la que li convé a la Nació, ja veurem qué farem, segons com quedi el panorama politic catalá. Ara, aixó és prioritari.
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 3:57 pm
Si és un concepte caduc i només importa la sobirania, ànims Joan, fareu “una altra cosa” que tampoc sabrà fer rular un tren.
gener 11, 2009 a les 4:36 pm
http://diesdefuria.blogspot.com/
gener 11, 2009 a les 4:48 pm
Enhorabona, quin article! Sí senyor!
gener 11, 2009 a les 5:07 pm
Bes per on, benvolgut Joan Arnera que acabo de fer una volta pel teu bloc i en el teu post d’ahir referit a TV3 hi ha un bon argument per fer prioritari per Catalunya l’ acabar amb el tripartit PSOEmontillista quant avants millor.
gener 11, 2009 a les 5:09 pm
Estic d’acord en el fet que “una altra cosa” no té res a veure amb la disjuntiva repetitiva de “Mas o Montilla”. Si surts d’en Montilla i vas a parar a en Mas no deixes enrere el cercle viciós. El govern de la Generalitat és més català, però no fuig del cercle: no trenca la força de gravetat que “regna” entre Espanya (una massa molt superior) i Catalunya (una massa feble, atreta físicament per la massa forta d’Espanya). Cal TRENCAR aquest cercle gravitacional; cal deslligar-se d’aquesta massa espanyola reforçada per els fonaments legislatius (la indissoluble unitat d’Espanya), el poder judicial, els mitjans de comunicació, i tota la superestructura estatal espanyola.
De fet, ni Mas és Catalunya, ni Montilla és Espanya; ni tampoc, CiU és Catalunya, ni el PSC és Espanya. Imaginem-los en un tauler d’escacs: Mas representant el conjunt de totes les peces blanques i Montilla, el de les negres. Cap dels dos, ni Mas ni Montilla tenen la suficient autonomia per jugar les seves pròpies fitxes. Es tractaria d’una partida d’escacs amb un sol jugador: Espanya. Imagineu-vos les trampes que pot fer un jugador sol utilitzant totes les fitxes del tauler.
Bé, però quina és aquesta “altra cosa” que ens pot fer trencar aquest cercle viciós i que ens capacita per jugar lliurament les nostres pròpies fitxes? Sembla que aquest mecanisme alliberador es pugui manifestar en “un partit, moviment o agrupació electoral que no tingui com a objectiu altra cosa que la independència quan abans millor.”
La notícia que ens dóna el David em sembla esperançadora: “ho estem preparant”, diu. Tanmateix, jo no sóc el més indicat per recomanar que la “preparació” sigui com més meticulosa millor, i us demano que considereu experiències anteriors que no en tingut –malauradament- cap èxit, com el BEAN (Bloc d’Esquerres d’Alliberament Nacional) o el PI (Partit per la Independència), liderat pel mateix Àngel Colom.
Els fracassos anteriors no han de comportar una renúncia, no obstant el que he dit, a aquestes noves iniciatives independentistes. Cal afermar bé la SORTIDA INICIAL per tal que el comportament de la nova agrupació descrigui una trajectòria positiva de cara a la independència del nostre país.
En aquest mateix bloc es parla de la teoria del caos, que no si està prou ben utilitzada com a metàfora, en el cas de qui en parla. Pel que fa a mi, he fet servir el terme de “sortida inicial” i, per tal d’implicar la postnewtoniana “ciència del caos”, transcriuré una definició que inclou el concepte de “sortida inicial”: “CAOS: Propietat que caracteritza un sistema dinàmic en el qual el COMPORTAMENT DINS L’ESPAI DE FASES depèn de manera extremament sensible de les CONDICIONS INICIALS.
gener 11, 2009 a les 6:07 pm
Jo només sé que la gent que es va molestar perquè en Pujol va aconseguir un nou finançament, el millor obtingut amb l’antic estatut, tractant amb el PP, va escoltar els reclams de fermesa d’ERC, clamava que calia vortar-la perquè així portarien CIU a la fermesa nacional, i es van trobar amb la mocada del primer tripartit-dragon Kan, que va haver de demanar a CIU que salvés l’estatut i després la va acusar de trair el parlament, de qui eren les esmenes potser d’en Montilla?.
Aquest mateixos patriotes empipats que volien avançar van tornar a donar confiança a E (ara ja ex ERC) i al que a resultat ser la sucursal al nord-es del PSOE. Tots vots molt emprenyats de les febleses de CIU, i convençuts que calia tibar-los cap a posicions de fermesa nacional, catalana, suposo.
Per cert el menor grau de fermesa nacional del tripartit us empipa o no? que no s’el critica gaire, nomes els que acuseu de convergents ho fan.
Aquesta gent ara es troba submergida en el castellanisme grimpant que tot ho manega a Catalunya i desfà l’obra de convergència, són els que van picar l’ham de l’abtenció, per activa i per passiva, els que creuen que per progressar nacionalment no s’ha de votar Convergència.
Ja s’ho faran, a n’aquestes alçades de la pel·licula, ja es veu que qui vol Montilla i el que representa l’únic que ha de fer és no votar convergència. I qui vulgui seguretat, avançar consolidar, i un demà nacional millor votarà convergència, que aquest cop ni es deixarà enganyar per abtencions- només les catalanistes- ni la dispersió de vots. Votar per convergència vol dir votar una escombrada del que ara ens està desconstruïnt, i vol dir no deixar-se enganyar amb alternatives que ves a saber si no aniran amb el tripartit.
gener 11, 2009 a les 6:26 pm
Koll
Es cert que hi ha experiencies anteriors descoratjadores.Però les circumstàncies actuals son força diferents.No entro a defensar res aqui , doncs com diu l’Andreu no és el lloc ni el moment
Els moments que s’acosten equivalen a un canvi de regim i per tant es obvi per nosaltres que un canvi de regim no es pot afrontar exclusivament amb els que s’han acomodat al regim com Erc i CIu
gener 11, 2009 a les 6:30 pm
Lluis Ma Mandado
Ciu ens ha governat 23 anys i si hagues fet una politica sobiranista Erc no hagues pogut creixer.Jo no sé perquè hauriem de votar CIu , només perquè Erc ens ha decebut.Es com divorciar-se de la dona i despres perquè la seguent parella també ens es infidel tornar en braços de la primera
tan de bo els suposats moviments sobiranistes a CDC arribin a bon port.Però els que critiqueu Erc per donar suport a un partit espanyol, no podeu esperar que aplaudim la federació de CDC amb un partit espanyol com es Unió.Mentre no trenqui amb <unió CDC no és creible
gener 11, 2009 a les 6:34 pm
Em sembla rellevant el suport auna altra cosa per part dels que rondem per aqui.I segur que molts(jo vaig votar erc)dels que votàrem Erc o Ciu, votarem per una altra cosa!
gener 11, 2009 a les 6:38 pm
David el que vos propugneu és viure a l’intempèrie, no preogressar ni anar creant el brou de Catalans orgullosos de ser-ho, i prou segurs com per voler emprendre el vol. Que això és el que va fer CIU en aquest 23 anys, reconstruír Catalunya dins el cor dels seus habitants, molts d’origen forà, de fet del país colonitzador, sense crear cap divisió, cosa que sí tenen a Euskadi.
De moment tenim moltes possibilitats de ser un sol poble, sense minories o grups nacionals aliens.
I qui us diu que CIU tal com ha estat tractada “ajudi” tant com abans als partits castellans, o creieu que no n’estan tan com vos?
gener 11, 2009 a les 6:43 pm
Lluis Mandado
No vull perllongar la discussió.Els humans han creat moviments artístics , tecnologics , cientifics.Mai ho han fet els que es limitaven a triar “Mas o Montilla”
les fidelitats electorals son molt facils de canviar, els nostres estudis diuen que un percentatge significatiu de qui va votar erc o ciu votaria “unaltracosa”
gener 11, 2009 a les 6:54 pm
Tota la vida, he estat cotant “unaltracosa” per no votar CiU o PSOE, i ves per on que per una vegada que els meu votats fan prou “patxoca” per poder influïr en anar “més enllá” com ens prometien, primer em foten un Maragall a la meua vida, i van els tios i después em foten un Montilla.
Donç no, no vull “unaltracosa”, vull la fi del tripartit PSOEmontillista.
I pel que sé, no soc jo sol. Som majoria i en serem molts més.
gener 11, 2009 a les 7:16 pm
Haha, a mi em fa gràcia que voleu una altra cosa, perquè sou una colla de gent que voleu això i una altra cosa, i ens cal una altra cosa…He sentit milers de vagades això! I després acuseu de repetitu al Josep-Empordà, que també vol una altra cosa, però amb la diferència que aquesta altra cosa la vol molta més gent. I
Hi ha una llista immensa de partits com el que proposeu i que no tenen ni un sol vot, que us fa pensar que el vostre serà “el gran” que sortirà bé?
gener 11, 2009 a les 7:29 pm
Una “llista immensa”?!
Qui?
gener 11, 2009 a les 7:33 pm
Geuk Geuk
Deixem-ho
Aqui hi ha clarament 2 tendencies els que tenen com a prioritat l’alliberament nacional i els que voleu que Mas sigui president.Jo estic amb els primers i tu amb els segons
Els que dieu que no ha de sortir res mes feu com els espanyols que vaticinen gran desgracies i diuen que els independentistes som 4 gats
Jo no tocare mes el tema , fins la presentació publica al setembre
gener 11, 2009 a les 7:37 pm
ai joan, no seré jo qui es molesti en buscar tots,però em venen al cap ara les cup, estat català i algun altre eco-progre
gener 11, 2009 a les 7:37 pm
Josep_Empordà
espero que ets capaç de veure la diferencia entre la teva posició i la meva.Tu pretens negar la existencia de la meva posició.Jo(encara) no he dit res de que seria millor que no existís convergencia
gener 11, 2009 a les 7:41 pm
No se jo si molts sobiranistes ens tornarem a deixar enredar después de l’aixecada de camisa d’ERC. Jo no!.
Més que res és desconfiança de que en voler eludir un mal menor caiguem en un de major com ens ha passat ultimament.
Diuen que la lletra amb sang entra. En aquest cas, per contes de amb sang, amb tripartits PSOEmontillistes.
gener 11, 2009 a les 7:44 pm
A tots els fòrums hi ha rebentadors socialistes, el de l’avui ja fa pena, espero que aquest continui valent la pena.
Ja sabem que els socialistes i àdhuc C’S i els de la Rosa són molt actius en infiltrar-se i rebentar fòrums, creieu que una manera de detectar-los és el resultat que proposen: que no es voti l’opció bona dels catalans; amb tot el respecte per algun probable experiment que ves a saber com anirà?
A veure el catàleg: Partits inexistents, dividir el nostre vot o propugnar l’abtenció, no criticar el PSOE ni els seus escolantets, en un fòrum com aquest!!, Dir que respecten CIU i la seva obra però que no se l’ha de votar, negar la utilitat de CIU, tapar els errors d’ERC o parlar-ne una miqueta per despistar, i algun altre que em dec deixar.
Intervencions de no se sap qui.
Realment tan estúpids semblem els catalans? us penseu que per que ens heu aixecat la camisa les dues últimes això continuarà?
gener 11, 2009 a les 7:44 pm
Guk Geuk
preguntes que fà pensar als què estan bastint una altre cosa, que dita cosa els sortirà bé.
jo no estic directament bastint l’altre cosa, però la meva opinió és que si que pot sortir bé, i per què preguntes ?
prmer dir que és veritat que hi ha una inmensa llista de sigles, però aquesta inmensa llista és en la majoria dels casos fruit d’iluminats que ens volen canviar a tothom, quan la majoria no volem que ningú ens canvií, però aquesta altre cosa sembla mes haviat fruit d’una demanda d’una inmensaitat de gent decebuda de fins on hem arribat amb aquesta espanya post-franquista i decebuts de les propostes que ens ofereixen els unics partits catalans, que fins ara ens podien engrescar. uns en 23 anys ens van dur fins la raya, els felicito i els ho agraeixo, però un cop en la raya van recular, per no atrevir-se, no saber o no voler saltar-la, aleshores els altres van recollir un munt de decebuts i el resultat encara ha estat pitjor, doncs l’objectiu de saltar la raya nomes el van utilitzar per guanyar vots i un cop obtinguts, les seves rancúnies i la seva ineptitud han fet creixer el poder dels castellanistes, per aquestes raons podem pensar que una altre cosa no només és factible sino que és necesari i la millor manera d’arribar a l’objectiu és sencillament començar a caminar, i és comença a caminar amb el primer pas
Visca Catalunya
gener 11, 2009 a les 7:48 pm
Em fa molta gràcia la gent que ataca la proposta d’en Joan amb tanta vehemència. Na Gukgeuk n’és el paradigma.
Si tant minoritari serà aquest partit, si està abocat al fracàs i a que el votin quatre gats, si ningú farà cas i CiU arrasarà igualment, si això no és més que una iniciativa de quatre pirats que “s’autoalimenten” als blocs? Llavors, perquè tanta insistència? Perquè no simplement ignorar als pirats amb les seves cabòries?
No serà perquè en el fons, EN EL FONS, esteu d’acord en que CiU avui per avui no és cap solució a la situació de degradament que pateix la nostra Nació?
No serà que en la critica a la proposta “d’una altra cosa” en realitat busqueu una manera de combatre els vostres propis dubtes respecte a l’opció triada?
Ep!!! Ho dic de bon rotllo i no com un atac. Reflexioneu.
gener 11, 2009 a les 8:02 pm
Joan
Jo estic convençut de que tens rao, em consta que es aixi
gener 11, 2009 a les 8:06 pm
Joan, TENS RAÓ. Ho dic per la part de deixar els pirats amb les seves cabòries i, fins avui, no m’has degut veure comentar ni aquí ni enlloc amb tanta vehemència. I què ha canviat avui? que estic molt avorrida i no puc sortir de casa. Res més. Demà, que tinc més feina que avui, faré exactament el que dius.
gener 11, 2009 a les 8:08 pm
Lluis Mandado
El que dius es ofensiu, però no m’ofendré.Ja ho hem entès l’Andreu en Josep Empordà i tu creieu que Ciu es la panacea
Qui som ho sabràs quan toqui, no quan 3 hooligans de Ciu ho vulguin
Us haurieu de posar d’acord: tan aviat som 4 gats, com som una ofensiva per allunyar els sobiranistes de la llum vertadera(CIU)instigats per CS o socialistes
gener 11, 2009 a les 8:09 pm
Trobo que tot el temps que dediqueu els sobiranistes de ciu a fer propaganda aqui, el prodrieu dedicar a fomentar el trencament amb Unió i tots seriem més feliços
gener 11, 2009 a les 8:11 pm
Ningú diu que sortirà be, però cal una altre cosa, cal arriscar, calen persones que no siguin com la dels partits convencionals, sense carnet de cap partit, que els digui cap a on anar.
Cal mes Rauxa i menys conformisme!!!
Perdoneu-me, però no me n’he pogut estar de fer-vos aquest comentari, aquest os pot servir per a que os adoneu com pensem molta gent com jo, persones normals del carrer.
gener 11, 2009 a les 8:13 pm
Parlamentar és un diàleg que realitzen els parlamentaris als diferents parlaments, i a altres llocs.
Segons el DEC “parlamentar” és “entrar en tractes per arranjar un afer, negociar la pau, unes capitulacions, etc.
Ara bé, segons el DEC també, “dialogar” és també “conversar”, i “conversar” és: “Entretenir-se enraonant dues persones o més”.
Faré ara unes observacions que no voldria que s’entenguessin com una forma d’atribuir-me el paper de moderador, com algú va manifestar fa dies. De fet, voldria fer una pregunta als promotors del bloc: Quin és l’objectiu del BGS, “parlamentar” (arranjar un afer entre sobiranistes) o “dialogar” (entretenir-se o passar-s’ho bé conversant?).
No cal dir que segons un grup, molt respectable, no cal arranjar res, el camí és obert. Només s’han de considerar tres accions per dirigir-nos cap l’objectiu final: carregar-nos el tripartit, reconvertir (o suprimir) ERC i, finalment, votar a les properes eleccions CiU. Per tant, ja no cal parlamentar, el camí ja s’ha desbrossat i arranjat. Ara podem conversar sense enfrontaments.
Però, si et plau, Joan Arnera, de què podem parlar (dialogar) ara?
gener 11, 2009 a les 8:22 pm
Son curiosos aquests que quant expresses la teua opinió discordant i dius que votarás a CiU per fer fora el tripartit, de seguida t’etiqueten com de CiU.
I si resulta que ni ets de CiU ni de res?. I si resulta que només ets un catalá emprenyat amb el tripartit?.
Ai aquests de les etiquetes!!.
Bé, cal que aneu entenent que no n’hi ha prou amb “unaltrecosa” de quatre, mil o cinc mil amics per triomfar en politica, caldrá que ens convenceu a, com a minim, alguns centenars de milers de catalans de a peu, i caldrá que us hi esforceu, perqué ERC ha dixat el llistó molt alt en el que es refereix a captar la confiança de la gent.
gener 11, 2009 a les 8:24 pm
Millor que tornem al tema d’Arnera : UNA ALTRA COSA.
gener 11, 2009 a les 8:24 pm
David Què més?
Ja ho sembla que escrius defensant uns interessos,així em dones la raó, doncs per què vas d’imparcial i criticant els que defensen l’opció que per canviar la situació no pot perdre un vot, com ha anat succeïnt els últims anys? Que no és la teva? Começa essent sincer, com a mínim peques d’omissió.
En quant al post 50 es nota que vols dividir i desfer el vot català, i si t’ho diuen diràs que t’ofenen!!
Tu pots conspirar contra els altre partits ben parapetat i acusar al altres de holligans, i tu què ets? No et veus el jep? a més la teva actitud no és defensiva ni resposta a comentaris considerats injustos, fas propaganda deshonesta i contrainfornació, com que no et veus el jep et recomano que miris si ets insidiós.
Com a gran argument uses que si no ets important per què et fem tant de cas, oi? Què més voldries que ningú et rebati, ja sabem que ha passat els ultims anys amb les campanyes contra CIU, i ara no creiem oportú que quatre no se sap què ni qui hi tornin, hi haurà resposta, la que posi les coses i les desinformacions a lloc.
Tu sí que deus estar a sou de no sé qui, aquesta vegada CIu conta amb l’ajut de ciutadan farts del que passa, no necessita pagar ningú.És un plaer retratar als que fan com tu.
gener 11, 2009 a les 8:25 pm
Coi David, val que l’Andreu és molt guapet, simpàtic i aquestes coses, però ja va dos vegades que l’esmentes i encara ni hi és! Va, menys crispació sisplau, que tots volem lo millor per al país.
gener 11, 2009 a les 8:32 pm
lluis
Pixes fora de test
Mes sincer que dir que soc ex-militant de cdc i de erc i que m’han decebut els 2 i que per aixo estic col.laborant a crear un projecte nou?
Jo no tinc cap intenció de desfer el vot català.Confondre Catalunya i Ciu es malaltís.Tot el teu comentaris es malaltís
Si els sobiranistes de Ciu els hem de jutjar per la mostra que tenim aqui, val la pena entregar-ho tot per a crear un nou projecte que ens alliberi de tanta mediocritat
Adeu , mandado
gener 11, 2009 a les 8:36 pm
Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots i espero retrobar-vos en un futur
Desitjar sort als que voleu que cdc faci un gir i als que voleu que erc no s’ensorri, tothom es necessàri per a crear una majoria sobiranista al Parlament de Catalunya
gener 11, 2009 a les 8:47 pm
Uf, caram, quant d’entusiasme. Deixeu-me dir, en primer lloc, que repetim sempre la mateixa discussió.
Doncs val, d’acord, aquí hi ha dues postures clares: una, la dels que creuen que cal votar CiU i que amb Ciu s’arreglaran les coses. I dues, la dels que pensem que CiU no és solució de res, i per tant advoquem per “una altra cosa”. Ara ja tots sabem quina és la nostra opinió. Punt.
El que no entenc de cap manera és la mania del “sector CiU” en menystenir l’opció “cosa”. Mireu, amics, a les últimes eleccions l’abstenció sobiranista (és a dir procedent d’ERC) va ser enorme. Aquesta abstenció pot anar a CiU, però si hi ha aquesta altra cosa, també pot anar allà.
És CiU un partit sobiranista? No. Aquesta altra cosa serà sobiranista: Sí. Pot captar aquesta altra cosa votants que no votarien CiU? Sí. Podem caminar després, tots junts (i de la maneta) cap a la independència?
Doncs coi, esperem que sí.
Amics del sector CiU: la qüestió no és si votarem o no CiU, la qüestió és què desitgem pel futur, i pel futur el sector “cosa” no desitgem CiU perquè CiU ja ha tingut la seva oportunitat, i no ens ha convençut.
Nois, caram, si n’és de senzill Opineu el què vulgueu. és evident que hi ha el risc de la divisió, de la minorització. és clar! Però com diu la Rosa, volem (jo vull) assumir aquestb risc. Perquè CiU no em motiva de cap manera.
Apa.
gener 11, 2009 a les 8:50 pm
Benvolgut Joan Arnera,
En el meu comentari numerat amb el 12, possaba en questió quelcom com la transversalitat d’aixó que anomeneu “un altre cosa”.
He sigut pacient fins aquí i he anat fent, com qui no vol la cosa, defensant a CiU.
Bé, defensar a CiU en alguns posts d’aquest bloc, ja veus que és poc menys que considerat pecat.
Donç ja m’explicareu a on coi és aquesta “transversalitat”.
Ei!, i no dubto de la teua…però una flor no fa estiu.
Tot el que llegeixo, em recorda tant a l’actual ERC i la seua manera de fer!!.
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 8:51 pm
Koll,
El BGS és només un simple bloc en el qual set persones senzilles i humils (hehe) escrivim sobre política catalana amb l’esperança de despertar entre els lectors alguna espurna que enforteixi els nostres lligams, els nostres anhels.
No crec que l’objectiu del BGS sigui convèncer indecisos. Crec que és una eina de cohesió interna, més que no pas de captació d’adhesions (som massa modestos, per això).
Per això crec que les discussions i els debats són bons, però sempre i quan no arribem en aquest punt que s’arriba de vegades de frases massa esquerpes, massa airades.
Això em sembla innecessari. Repeteixo el què dic sempre: compte, nois i noies, que nosaltres som tots del mateix exèrcit.
Salut i abraçades. Estimem-nos sobretot, discutim, però estimem-nos.
D’acord, figures?
gener 11, 2009 a les 8:55 pm
Joan Arnera
El teu post 59 es insuperable per encert i concisió, la suscrit al 100%
Ara sí fins a sempre i sort
gener 11, 2009 a les 8:56 pm
Benvolgut Josep Empordà, no t’enfadis, però és la teva vehemència allò que desperta els comentaris. Crec sincerament que aquí ningú no odia CiU. (Al BGS hi ha tres militants de CiU.)
Penso, sincerament, que el problema és que tu defenses CiU d’una manera tant dogmàtica que qualsevol rèplica t’exalta en excés.
Ho dic de debò, cal que rebaixis la teva pròpia tensió, i veuràs com les respostes també seran mesurades.
Aquí tots volem el mateix.
Ah, i jo no estic per la transversalitat CiU-ERC. Precisament, a mi se m’en fot la transversalitat. Jo estic per una cosa que ho superi tot, que ho deixi tot enrera.
Jo no advocoa pas per una cosa enmig de CiU i ERC… vull una cosa que deixi CiU i ERC enrera, ben enrera, ben enrea…
Salut!
gener 11, 2009 a les 9:02 pm
Benvolgut Joan Arnera,
Ja veig que tenim conceptes diferents del que és vehemència.
No crec que limitar-se a explicar una posició personal, sigui vehemència…si no és que discrepar és considerat vehemència.
La meua ùnica suposada vehemència és ser radical antitripartit PSOEmontillista, i bes per on, tu mateix, en el magnific post de la setmana passada en donares les claus.
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 9:03 pm
PS.
I en el del teu bloc sobre TV3, també.
Cordialment.
gener 11, 2009 a les 9:10 pm
“Mireu, amics, a les últimes eleccions l’abstenció sobiranista (és a dir procedent d’ERC) va ser enorme. Aquesta abstenció pot anar a CiU, però si hi ha aquesta altra cosa, també pot anar allà.”
Però és que això no és cert. Com deia abans, l’abstenció a Catalunya va ser molt gran, però a les eleccions espanyoles va ser molt més petita (ni el 30%!!). O sigui, com a molt molt molt, hi ha un 25% de gent que es va abstenir tant a Catalunya com a Espanya, l’altre 25% es va abstenir a Catalunya, però a Espanya no. Si voleu creure que del 25% que es va abstenir a Catalunya i a Espanya tots eren sobiranistes, d’acord. Però això sí que és poc probable.
gener 11, 2009 a les 9:20 pm
UNA ALTRA COSA
Avui ja estem contents. Sobretot el de nom biblic que desitja acudits, i per això es fa el maleducat sovint.
El Bloc Gran ja ha estat “malutilizat” per alguns que diuen que diuen que l’alliberament nacional passa per ells , que ho sabran fer tot bé i ràpid i millor.
Res de nou sota el sol català.
Ja n’hem vist moltes , de boires, escissions, parides, invents, voluntarismes, pedres filosofals, messies falsos, profetes aparents, noves forces unitàries i trnasversals, sempre mès petites i més impotents, i no en vindrà d’una més.
I dissidents, sempre maleducats, amb el cul que no troba bé mai cap seient, perque no el té llogat, i va saltant com mosquit (o el foten fora) d’un a un altre i a un tercer.
Però aquesta no era la finalitat del Bloc Gran.
Però ja que hi sóm, som-hi.
Ja fa moltes setmanes que vaig demanar, i per dues vegades, que indocumentats, o documentats malament, no m’atribuissin coses que no he escrit.
Però com són com els de l’Alcoià, de moral, (si, aquell equip de perdia a casa 0-11, i al minut 90 pujava corrents el seu porter a veure si aconseguia rematar un còrner i fer la remuntada..) i es creuen mossèns amb poltrona permanent, (la poltrona més divertida i seguida és la del Tortell, el nostre gran pallasso), fan els que els hi vé en gana.
No són cap altra cosa, benvolgut Joan.
No són cap altra cosa del que he vist, viscut, i conviscut, quin remei, durant aquests darrers 35 anys.
Més que altra cosa, són Poca Cosa.
L’altra cosa (la poca cosa) ja ha sortit desenes i desenes de vegades, per arreglar el món, el pais, els països, saltar Jericó, desfer Espanya, i proclamar qualsevol setmana d’aquestes properes la nova i definitiva Republica independent els Països Catalans, en molts casos, Socialistes, i , en d’altres, sense afegitons.
I molts dels qui ara parlen d’Una altra cosa, s’han mullat, han votat, i han recolçat activament coses que, en el seu moment, també van dir que eren Una Altra Cosa.
Un temps després, a la vista del que ha fet la “seva” (la que van votar amb mes fè que els creients, i si hi havia algun ateu semblava que estigues prenent la confirmació amb la seva Altra Cosa), i la cagarada inmensa que ha deixat empastifat pel pais, van saltant a buscar sempre una Altra cosa, nova, a veure si es poden llogar (alguns), i de bona fe ingenua, d’altri.
La sinceritat és cosa de minories.
Conec, perque ho han escrit, alguns compatriotes que, des del seu parer, es van equivocar fortament en votar ERC a algunes eleccionss catalanes recents, i que es van sentir enganyats en veure que van lliurar el pais al Psoe perdedor, repetides vegades, i que no pensen canviar.
Alguns d’ells han dit que es van equivocar i/o que es consideren enganyats i que votaran l’opció més sòlida per a desallotjar del poder català al Psoe.
I altres no han dit res. Si ERC fos liderada per Carretero i Rut Carandell seguirien votant ERC.
Es, per tant, una questio personal, sembla. O sia, que, menys llops doctrinaris. Purs personalismes.
Però sembla que mai s’han equivocat.
Tot ho han fet, bé, i sempre, per la independència…..(de les butxaques els líders d’E).
I altres, com el benvolgut ponent-bloger d’avui ens diu, que espera i vol Una altra cosa.
No en vol cap de les actuals, en vol Una Altra.
I es queda ací.
No ens diu si davant la Cocacola o la Pespsicola, tampoc li agraden les marques blanques de cola, ni la Casera, i s’asseu a esperar que algun il.luminat fabriqui una nova marca de cola.
Una altra cosa.
El mes calent a l’aiguera.
O el conco que, als 85 anys, dona el seu motiu per ser conco, tot convençut que s’aparellarà ben aviat.
“Estic esperant un altre tipus de dona. No m’agraden ni les altes ni les baixes ni les d’alçada normal; ni les roses ni les morenes ni les pell.roges, ni les blanques ni les de color, ni les asiàtiques ni les europees ni les africanes ni les americanes, però estic esperant Una altra cosa”, una altra dona” .
I es mor conco i sense dona, naturalment.
Tota la gent que ha estat captada per sectes de tot tipus també estaven esperant una altra cosa.
I han acabat sectaritzades.
Els capricis delirants no són gens reals.
I traslladar al futur, al no-conegut, al que vindrà, la bondat que no es vol reconeixer ara en aquest món, es un indicador mental problemàtic.
M’he entretingut 5 minuts en recollir moltes (no totes) LES ALTRES COSES (llistes polítiques que s’han presentat a les eleccions catalanes), que hem vist a les paperetes, les darreres eleccions.
Cap d’aquestes ALTRES COSES han aconseguit mai cap escó.
Han fet el ridicul estrepitos , algunes, sobretot, que es menjaven el mon, i acabaren amb deutes que pagaren uns tercers. (Bean, Cups, Nacionalistes d’Esquerra, entre les mes sonades que segur que treurien representació…i alta…).
I moltes, gairebé totes aquestes ALTRES COSES, deien que representaven LA NOVA VIA, el sentit de debó del poble català, fart dels polítics i de les forces tradicionals.
Sempre es la mateixa cantarella….fins que poden okupar una cadira a algun partit tradicional.
Des de l’ecologisme, des de l’independentisme, des del rescat de l’abstenció, des de quaslevol motiu que serveixi, instrumentalment, per a despertar il.lusions…que la realitat destrossa en un sol dia, el de les eleccions.
I totes totes han estat també, gairebe totes les ALTRES COSES, transversals.
No ho han estat, però ho han dit, en els seus 5 minuts de glòria mediàtica, i després de les eleccions han desaparegut del mapa de la terra.
Voluntàriament, no hi ha cap ordenació, ni temporal , ni ideològica, ni sota cap concepte.
I s’han descartat moltes llistes d’extrema dreta espanyola i espanyolista, per a no fer-ho massa pesat.
Totes aquestes són ALTRES COSES que al benvolgut Joan potser li mereixen alguna confiança. La parada és gran.
Si també les desprecieu totes és que sóu més aristocràtics que la difunta Marquesa de Tarradellas, la Sra. Antonieta, a qui li va fer molta patxoca l’acceptació, per part del seu marit, (ERC tota la vida), del marquesat que li va atorgar a dit el mateix Borbó que estima tant en Tardà.
Espero Joan que ja trobis, entre les 51 que et detallo, 4 ó 5 sigles que t’agradin.
Una mica molt sibarita si que te n’has tornat darrerament.
Fa anys no tingueres tants escrúpuls…… en pifiar-la.
1.-Unitat Nacional Catalana Independentisme unitari
fundat el gener del 2000. El 23 de gener d’aquell any va celebrar el seu congrés constituent. El partit es va fundar a partir d’antics militants del Partit per la Independència (PI), d’Estat Català (EC) i d’altres organitzacions patriòtiques.
2.- Partit d ela Independència
3.-Candidatura d’Unitat Popular
(CUP) es configura com a organització política d’àmbit nacional, amb especial incidència en les eleccions municipals, d’on rau la seva base i la base del seu accionar polític. Es defineix com a independentista i a l’esquerra dels partits convencionals.
4,. Plataforma per Catalunya – Osona- Josep Anglada- 4 congressos fets
5.-Escons insubmisos – Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei-ADD)
és un partit polític que vol reflectir el descontentament dels ciutadans respecte a la classe política. Ei-ADD promet deixar buits els escons que pugui obtenir
6.-Partit Republicà Català – Agusti Soler – Per tot això, aquells que veiem amb total escepticisme l’actual situació de la política catalana, aquells que volem que a Catalunya continuï existint una força política independentista amb vocació parlamentària, que no claudiqui dels seus ideals a les primeres de canvi amb l’únic objectiu de mantenir les minses quotes de poder a les quals ha tingut accés, impulsem una nova organització política independentista oberta, transeversal i plural: el Partit Republicà Catala -RC-. T’hi esperem.
7.-Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional de Catalunya- BEAN
8.-Democràcia Social Cristiana de Catalunya D.S.C.C.
9.-Estat Català E.CAT
10.-Euskadiko Ezkerra ( si es van presentar a unes catalanes)
11.-Partit Socialdemócrata de Catalunya
12.-Front Nacional de Catalunya
13.-Nacionalistas d’Esquerra
14.-Esquerra Nacional
15.-Partit Carlí de Catalunya
16.-Partit del Treball de Catalunya
17.-Partit Comunista del Poble de Catalunya
18.- Bloc Català de Treballadors ..
19,.MUM-Moviment d’Unificacio Marxista.-rganització política del Principat, fundada el 1977. Hi confluiren un grup d’ex militants del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), que havien deixat el partit el 1976, i el Col•lectiu Combat (escissió del Front Nacional de Catalunya, FNC). Entre els seus integrants hi figurà Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest grup diferia de la postura defensada pels dos partits independentistes (PSAN i PSANP) de no participar en el procés de la reforma espanyola. Així el MUM va bastir amb d’altres grups la Candidatura d’Unitat Popular cap el Socialisme (CUPS), encapçalada per l’independent Salvador Casanova, que es presentà a les eleccions espanyoles del 15 de juny de 1977. Tot i que Casanova no obtení acta de diputat, Lluís M. Xirinacs, que comptava amb el suport de la CUPS i d’altres, n’obtingué la de senador. Després de l’experiència electoral, el MUM s’apropà al Partit del Treball de Catalunya (PTC), amb qui es fusionà donant lloc al Bloc Català de Treballadors (BCT)
20-IPC-Independentistes Països Catalans
21-Psan
22.Psan-Provisional
23-MDT-Moviment Defensa de la Terra
24-Unitat Popular cap el Socialisme (CUPS),
25-Catalunya Lliure
26-Conservadors de Catalunya (CC)
27-Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC)
28-Els Verds Ecologistes (EVE)
29.-Els Verds (EV)
30.-Partit Socialista dels Treballadors (PST)
31.-Unificació Comunista d’Espanya (UCE)
32.-Partit Obrer Revolucionari (POR)
33.-Socialistes Independents (SI)
34.Lliga Obrera Comunista (LOC)
35-Partit Humanista de Catalunya
36-Aliança per la República
37-Alternativa Ecologista de Catalunya
38-Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT)
39-Partit de la Llei Natural (PLN)
40.-Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
41.-Una Altra Democràcia és Possible (UADP)
42.-Partit Família i Vida (PFiV)
43.-Moviment Social Republicà (MSR)
44.-Partit Carmel-Partit Blau (PAZUL)
45.-Catalunya Decideix (CAT.DECIDEIX)
46.-Izquierda Republicana-Partit Republicà d’Esquerres (IR-PRE)
47.- Centre Democràtic i Social (CDS)
48.-Partit Nacionalista Caló (PNC)
49,.Lluita Internacionalista (LI)
50.-Solidaritat Catalana (SC)
51.-Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal
51 Altres Coses, d’esquerres, catalanes, i transversals.
=
51 pèrdues de temps, de diners, i afavorint divisions sempre, com a leit motiv.
Cordialment,
Andreu
P.S.- Joan: suposo que jo podrè, aviat, emprar (sense rèpliques teves) 4 vegades el teu bloc, ara que ha acabat la treva, que no vas respectar ni un moment.
I, pedoneu, sense seguir el lèxic tavernari de pixar el test, me’n vaig a un altre habitacle a fer coses que no us interesen a ningú.
nota. No es expressió directa, d’anar cara a barraca. Es completa grolleria emprar això de pixar fora de test, nom biblic desaprofitat.
gener 11, 2009 a les 9:21 pm
Es veritat… tots plegats, tots!! estem fent política-ficció, estem fent pronòstics o suposicions sense tenir un estudi seriós i ben estructurat damunt la taula (entre d’altres coses un estudi així és caríssim), estem potser, fent volar coloms i tan sols comptem amb la nostra il·lusió o el nostre desig de com voldríem que les coses anessin; els que passa que he dit “potser” i “tots”, “potser” perquè la veritat només la tindrem després de celebrades unes eleccions on si presentin totes aquestes opcions, i “tots” perquè malgrat sobre el paper unes opcions “semblen” més possibles guanyadores que d’altres, la seguretat no la tindrà ningú fins després de les hipotètiques eleccions de les que parlava abans.
Es veritat que la gent, en general, vota “marques” (es un error pensar que vota persones o polítics excepte casos molt puntuals) i hi ha una tendència a votar les “marques” amb més possibilitats, però també es veritat que hi ha un petit nombre de vots “selectius” que no voten marques ni candidats sinó segons convingui en cada situació concreta o bé passant a l’abstenció depenent de la expectativa dels resultats finals (això no vol dir de cap manera que tota l’abstenció es pugui adjudicar a aquest vot selectiu, ni molt menys, hi han d’altres motivacions abstencionistes). Peró també es cert que per la seva idiosincràsia el vot d’alliberament nacional es troba molt repartit entre partits regionalistes, mentre no hi hagi una opció clara independentista, i aquesta abstenció que parlava. I aquí és on podria jugar fort una opció “patriòtica transversal”, buscar el vot del desencís nacional, molt d’ell sinó es perdrà en l’abstencionisme, i el vot de l’orgull nacional; i malgrat no guanyar les eleccions ni de lluny, si poder influir en la deriva dels dos grans partits catalanistes no separatistes CiU i ERC. Inclús forçar debats en el Parlament de caire més Nacionals i no de la “regulació de la temporada de collita dels bolets”, i així poc a poc anar esbiaixant la política Catalana cap a el debat Independentista.
L’únic però que s’hem presenta és que per a tenir èxit, farà falta una gran campanya publicitària, la qual cosa és molt cara i no crec que els Bancs o Caixes costegin aquesta. Sinó es possible aconseguir aquesta gran quantitat de diners, farà falta molta inventiva i molta sort per a tenir èxit, i aquesta és la única raó que ha fet que fins ara les opcions “separatistes” no hagin aconseguit uns bons resultats, doncs parteixen de partits molt petits pràcticament residuals amb molt poques possibilitats econòmiques (exemple: Estat Català) i d’altres han fracassat per la seva posició d’extrema esquerra (exemples: PSAN, BEAN, Nacionalistes d’Esquerra, etc). Si aconseguim una opció moderada en lo social, homologable dins del mon occidental, seriosa i amb possibilitats financeres, l’èxit pot sorprendre a propis i aliens.
Salut i Independència
gener 11, 2009 a les 9:24 pm
57 David, a veure quan de temps trigues a ser un ex d’això nou que no sabem què és.
gener 11, 2009 a les 9:29 pm
Benvolgut Joan,
Una pregunta. Aquest indocumentat que es fa dir “David” es el fill de l’amo del Bloc Gran,? o el nebot,? o ha comprat accions, perque respon més que tu, que ets qui has fet l’article, difama, s’expressa grollerament, menteix vilment i es un maleducat compulsiu.
I ho fa cada dia, deu estar nerviós per la manca d’alguna ALTRA COSA.
Per que no li deixeu un dia per a que estigui content?
A més si pareix, sense ser dona, un nou partit, cal donar-li el mèrit que s’escaigui..abans que arribin les eleccions.
gener 11, 2009 a les 9:40 pm
Benvolgut Joan A.
El tal “david” ha escrit 14 posts. I estem a l’hivern. Quan vingui la primavera igual en posa 50.
Es, com diuen pel seu entorn, el “puto amo” del BG.
14 en diumenge. Un crack..una altra cosa.
Joan: et superen. Per això es mereix una plana a la setmana, … a canvi que no en faci, cada dia, més de 10.
Si almenys digues alguna altra cosa… però 14 posts per a no dir res aprofitable són molts posts.
he, he.
Cordialment,
Andreu
gener 11, 2009 a les 9:46 pm
70 Andreu.
Si visiteu també l’avui digital observareu que hi ha el que hom diu el manicomi d’interior, una serie de nicks, que hi son durant hores, talment com si feéssin la jornada laboral, tergiversen, rebenten els debats, desvien el tema, desmoralitzen insulten, manipulen i prenen el pel.
Potser haureu observat que n’he parlat ací algunes vegades.
A les passades eleccions era evident que els socialistes tenien becaris que feien propaganda en mitjants catalanistes per l’abstenció, i actualment n’hi ha de C’S, els de la Rosa i potser del PP.
I ells semblen toreros i molts dels catalans que els contesten em fan pena per la poca vista que tenen i com es deixen enganyar.
N és pas estranyar que en aquest tanmbé hi hagi visites d’aquest tipus i que hi siguin tot el dia, intentant acotar i fer callar els postulants que no els convenen.
gener 11, 2009 a les 10:02 pm
Bona nit a tothom:
Una vegada mes en Joan P l’encerta quan diu “Si aconseguim una opció moderada en lo social, homologable dins del mon occidental, seriosa i amb possibilitats financeres, l’èxit pot sorprendre a propis i aliens”.
Crec que tens raó però això, Joan P, depèn en gran mesura del que els nord-americans en diuen “Ticket”, ja saps, els noms que hi ha al darrera del projecte.
No van descarrilats els que diuen que si el “ticket” està format per il·luminats aspirants a messies, carregats de bones intencions i amb una retòrica ramplona però sense una oferta consistent les possibilitats son mínimes.
Ara be, si el nou projecte independentista transversal (partit, plataforma, coordinadora, el que sigui) apareix amb un ticket seriós, ja ho crec que hi ha possibilitats. No sé en que acabarà tot això, les Arts Endevinatòries no son el meu fort, però si independentistes destacats, gent seria i coneguda, incloent alguns que ara estan militant en partits catalans que no son independentistes ni expressament ni de facto, donen el pas endavant i s’impliquen en el projecte aquesta podria ser “la bona”. Amén.
Salut!
gener 11, 2009 a les 11:03 pm
Gràcies Eduard VF, i per descomptat que suposo que aquesta opció presentarà si més no un “Ticket” seriós, persones de vàlua no ens en falten, el que potser no hi hauran seran massa polítics coneguts doncs fins ara aquest
mon ha esta dominat pels “Unionistes” de tot color i els que ens deien que no ho eren han resultat iguals o pitjors; però en el mon professional i intel·lectual n’hi han a cabassos, tot és qüestió d’engrescar-los suficientment.
Jo tampoc sé en que acabarà tot això, el que em sembla que sigui aquesta la bona o no, i espero de tot cor que ho sigui, estem finalment en un punt de no retorn i a partir d’ara les coses aniran canviant al nostre favor, en això soc optimista. Només hem de canviar la frase Pujoliana de “es Català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya..” per “es Català tot aquell qui viu i declara els seus impostos a Catalunya…” i fer-ho entendre, només amb això se’ls ha acabat el bròquil als Unionistes.
Salut i Independència
gener 11, 2009 a les 11:37 pm
Ahh.. una notícia que llegeixo al Blog de “Dies de furia” i és que N’Àngel Colom era ahir a la “mani” anti israeliana organitzada pel “trist parit”, JA HI SOM!! i així volem fer una Catalunya Independent…?? si no som capaços de lligar quan cal les “veleitats retro revolucionaries” dels que es volen erigir en els nostres líders?.
Jo com a Català i Separatista dic públicament que refuso aquesta orgia d’odi antisemita i malgrat accepto que hi ha un conflicte greu i lamentable a l’orient mitjà, el problema es massa complexe, per a banalitzar-lo reduint-lo a un joc entre bons i dolents, ni tot és tan blanc ni tot tan negre i ja va sent hora que a l’hora de la veritat siguem conscients de quins son els nostres interessos com a Nació, siguem seriosos d’un maleït cop i no ens deixem manipular tant per la “mass media” d’extrema esquerra i Españolista que gaudim en el nostre país.
Senyor Colom al meu entendre, si és veraç la informació de la que parlo, vostè “l’ha cagat” i com a personatge públic i compromès amb l’alliberament de la nostra Nació no pot ni deu fer res que comprometi greument el procés que vostè diu desitjar tant i tant.
Salut i Independència. Visca la Pàtria
gener 12, 2009 a les 12:10 am
Ui, nois -i noies-, esteu molt calents.
Quan hi ha 74 comentaris i tots de 4-5 persones, vol dir que efectivament aquestes persones estan molt calentes.
Jo només vull aplaudir a l’Arnera la seva ja probervial capacitat de provocar. Ets un mestre Joan.
Cal dir també que el seu article és enginyós, i que suposo que somiar és gratis. No dic que no hi hagi molta gent que poguéssim desitjar aquesta “altra cosa”. Però el cert és que ni tan sols les CUP s’atreveixen a fer passos endavant.
Per tant, i reconegut l’enginy provocador de l’Arnera i la passió que els comentaristes heu desplegat… el cert és que tot plegat em sembla un exercici de masturbació colossal, dalinià.
http://www.cuadrosguapos.com/images/Dali_El_gran_Masturbador.jpg
Sincerament, el que resulta una mica preocupant és que un debat com aquest s’adoptin maximalismes absurds, i que a més a més neguen la realitat.
I ara, només per posar-vos una mica de peus a terra als propagandistes més convergents (des del carinyo): si convergència hagués mantingut el nombre de vots del 2003 al 2006, en Mas seria president. Per tant, desperteu una mica. NO és que no hàgiu agafat el vot d’Esquerra, és que n’heu continuat perdent dels propis vostres.
Jo, abans de començar a donar lliçons, m’ho miraria, això. La humilitat, ni que el Sostres la critiqui, en ocasions és necessària, sobretot si es creu en això de la Casa Gran…
Apa, disfruteu
gener 12, 2009 a les 12:26 am
Joan P, gràcies per llegir-me.
El mateix Àngel ho va comentar a facebook.
I aquí… una imatge
http://multimedia.e-noticies.cat/fotogaleria/politica/manifestacio-aturem-la-massacre-a-gaza-24615.html
gener 12, 2009 a les 4:14 pm
Elies, no només et llegeixo, el teu blog per a mi es un dels de referencia i pràcticament hi passo cada dia per veure si has penjat quelcom de nou. T’agraeixo l’”afoto”…uiiii el sis ales amb el Shuan Sawra i la Immaaa… ka xupi-guai, quina mani més alternativa!!. Jo, si hi van aquests dos ja no m’acosto ni a dotze kilómetres, però cada u fa el que vol a casa seva, jo ja he dit la meva en el post 75.
Visca la Pàtria.
gener 13, 2009 a les 9:00 pm
A LLuis Maria Mandado i Rossell
La meva reacció al teu post 55 es perquè en ell insinuaves que estic a sou d’algú amb foscos interessos, cosa que no comentaré aquí doncs discutir entre nosatres no aporta res.Dir que “pixaves fora de test” comparat amb insinuar que soc un traidor infiltrat no em sembla ofensiu, però com tu dius ningú es veu el gep,i la referencia desafortunada al teu cognom va ser una petita maldat, donat que m’acusaves sense fonament de quelcom que es podria pensar que fas tu , no m’esperava que el Bloc Gran fos el lloc on fer propaganda de Ciu que té prous altaveus per fer-ho sense haver de procurar apropiar-se d’aquest petit espai de llibertat.Per part meva el tema està tancat i si cal algún aclariment més en parlem
si ,soc ex-militant de erc i cdc,per que vaig descubrir que Pujol no era independentista i perque Erc va fer Montilla, un anticatalà president del meu pais.Per evitar haver de deixar de militar mai més ara he triat un projecte amb gent valuosa i de confiança que son independentistes i que no necessiten la politica per viure.Respecto que tu vulguis que guanyi CIu i voldria el mateix respecte per els que pensem diferent.”una altra cosa” no es incompatible amb Ciu, jo d’en Madi mes que la casa gran hauria muntat un submarí independentista(no es el nostre cas)que garanteixi la elecció de Mas accedint al mercat de centenars de milers d’independentistes que son refractaris al missatge de Ciu
gener 13, 2009 a les 9:23 pm
Andreu
No pretenc donar-te lliçons , ni contestaré punt per punt perquè no interessa a ningú,tot el que dius.Ho entenc.Si soc capaç d’entendre els Espanyols, més entenc que Ciu faci servir tots els seus mitjans per apropiar-se els votants orfes de Erc.Escric en diumenge perquè els altres dies entre feina , projecte empresarial i una altra cosa que no ve al cas, m’és més dificil, de fet no tinc temps ni costum de entrar a cap bloc, fins fa 15 dies no coneixia ni el bloc gran
Dir que no coincideixo amb els teus plantejaments es un eufemisme.Tu consideres que el llistat de fracassos, ( et repeteixes, ja t’havia contestat)vol dir que mai més ha de sortir cap altre partit.Jo penso que el que cal fer es tenir millors liders , ser monogràfics, tenir més diners i aprendre de les errades d’aquests projectes.Alguns dels projectes que comentes son tan “frikies” que un d’ells després d’una aparició televisiva em va trucar per oferir-me anar de cap de llista, amb això ja t’ho dic tot.Tu creus que no hem d-existir.Jo estic segur que serem al proper Parlament de Catalunya perqu÷e per fer=ho com en una empresa nomes calen diners, recursos humans, mercat i un bon pla de negoci,i la il.lusio de tirar=ho endavant.En aquell moment potser tindr÷as la satisfacciço de veuren-s respondre al teu famços dilema Mas o Montilla i es possible que durant un segon congelis la teva animadversio, que no es reciproca, cap a la meva persona
Em disculpo , el teclat fa el tonto
la menciço acalorada a la mediocritat dels altaveus de ciu en aquest bloc, no anava obviament referida als ponents , que en un gest que el honora com a persones i com a politics, ens estalvien les abrandades proclames pro=ciu que alguns de vosaltres feu
m-he allargat molt, es que no sabia que no es poden posar 4 posts seguits,com us he dit soc novell
gener 25, 2009 a les 1:33 am
[...] i dir no al regionalisme groller, barat i covard de sempre. Jo l’altre dia reclamava “una altra cosa” (i no pas un messies, David). Potser em calgui encara esperar un temps. D’acord. Fa segles que [...]
juny 17, 2009 a les 12:04 am
[...] votar Reagrupament -o el nom o la cosa que sigui- és votar per la voladura immediata del tripartit. És lluitar contra la corrupció [...]