Contra Convergència
gener 25, 2009 | 
Joan Arnera | 
Imprimir
Després de llegir la vigorosíssima soflama patriòtica del company Morgades divendres passat, gairebé em veig amb l’obligació de repetir-me (tots ens repetim, tanmateix) i mostrar novament la meva desil•lusió amb Convergència, sobretot per prendre la raó a tots aquells que acusen el Bloc Gran de filoconvergent… cosa que només és mitjanament certa.
(Obro parèntesi. Perquè les coses quedin clares: aquí hi ha tres militants de Convergència, tots tres del sector sobiranista –per tant, del sector normal–, un militant d’Esquerra públicament enfrontat amb la direcció del partit –per tant, també persona normal–, una ànima bonassa que jo aproximo també als republicans però sense signatura, el nostre fabulós vell mestre franctirador que vira sempre cap a l’esquerra i es mulla en tots els bassals i bassalets que calgui… and last but not least servidor de vostès, que estic en contra de tot i que presumeixo pretensiosament de rebec i de guaperes –que ma mare em renyà la setmana passada pel meu escrit sentimental, en el qual segons ella adoptava la meva clàssica actitud de tímid fals enfant terrible només per agradar a les lectores. I tanco parèntesi)
En fi, jo parlava del text d’en David, que talment un romàntic herald de fina ploma (això li ho reconec), cantava l’altre dia amb gran èmfasi líric i molt esmeradament que “un esperit independentista cavalca amb força al cor de CDC”.
Caram! Cavalquem i tot, ara?
He pensat no sigui el mateix rei En Jaume que hagi passat per la seu convergent a fer-se el carnet. O el rei En Pere el Cerimoniós, que sempre ha estat el meu monarca preferit, aquest rei “assassí en sèrie” que li diu carinyosament el profesor Ruiz-Domènec. Però no, l’amic Morgades parla només en metàfores…
Sóc, o no sóc, una mala influència?
Estimats lectors (i a partir d’aquí l’amic Josep-Empordà pot abandonar la lectura, que no serà del seu gust i tots ens hem dit ja tot allò que ens havíem de dir), estimats lectors, l’escalfor sobiranista que pugui despertar en el país el futur molt honorable Artur Mas serà tant intensa com la que us produiran dos filets de vedella d’aquells que guardeu al congelador per un dia de festa, grossos i vermells, si els utilitzeu per emparedar-vos els testicles (les senyores, rectifiquin-se l’indret més escaient).
És a dir, sobiranisme: zero.
Ja ho diu el candidat Tremosa, this year’s man, quan li pregunten què votaria en un referèndum sobre la independència: “Si l’Estat autonòmic donés un finançament com el de Navarra i una selecció de futbol com la d’Escòcia, no hauria de votar sí, ja em sentiria còmode.” Ah, fenomenal candidat, doncs, en Tremosa. Amb els quartos i amb el futbol, diu alegrement que ja en tenim més que de sobres. Si fos escocès, en Tremosa no votaria pas el SNP.
(Sí, sí, sí, bla, bla, bla… ja sé tota la mandanga de la supermegaèstratègia sibil•liníssima, de la fina intel•ligència del polític… ja em conec tot el rotllo del que guapos que som… tot allò que en el fons, en el fons, en el fons –com el president– som total total totalment independentistes… Aix, uiuiuiuiu que quasi m’escorro només de pronunciar la parauleta, independaaaaaaaah!)
En fi, ja us ho trobareu, o ja ens ho trobarem tots plegats, quan Convergència torni a guanyar les eleccions i amb una mica de sort aconsegueixi de fer govern. Aleshores m’agradarà veure com tot aquest desencantat d’Esquerra que ara amb la fe del convers s’esgargamella ingènuament per convertir l’Artur Mas poc més que en sant Simeó l’estilita (el coi de profeta de la columna, que feia miracles sense moure un puto dit del peu)… m’agradarà veure com tot aquest presumptuós convergent de tota la vida que està de tornada de tot i repeteix condescendent i burleta que “jo ja ho deia” mentre repeteix el rosari de salves al David Madí… m’agradarà veure com tota aquesta gent, alguns de vosaltres estimats lectors meus, escopiu la mateixa ràbia malèfica i escumosa contra els convergents, que tampoc faran avançar el país cap a la llibertat.
Que tampoc faran avançar el país cap a la llibertat
Menys culpa tindran aquells que, com el company Morgades, lluiten com petites formigues dins d’aquest partit que tant ens podria ajudar i que tant poc ens ajuda, per estirar-lo cap al camí correcte, encara que sigui un camí pedregós, inclinat i ple de sobresalts. Però també tot aquest (necessari, indomable i que estimo amb tot el meu cor) sector sobiranista de Convergència haurà de ser capaç, aleshores, de fer allò que no va saber fer en els llarguíssims (i fatídics) temps d’en Pujol. És a dir plantar-se i dir no al regionalisme groller, barat i covard de sempre.
Jo l’altre dia reclamava “una altra cosa” (i no pas un messies, David). Potser em calgui encara esperar un temps. D’acord. Fa segles que espero. Però quan per fi arribi aquest moment, aleshores caldrà que també vosaltres, sentimentals paladins de les promeses fàtues dels que manen veritablement a Convergència, us atureu en sec i digueu que ja n’hi ha prou…
I aleshores… aleshores ens retrobarem tots els desencantats, ens perdonarem totes les ofenses, totes, ens darem tots la mà d’una puta vegada, i no ens aturarem fins a caure morts al terra. Literalment, si cal.
(Ara en Josep-Empordà pot fer el favor de tornar a la lectura.) I consti que tot això que escric no implica que no cregui que cal votar Convergència, no vol dir que defensi el tripartit ni que votaré Esquerra. Que no ho faré.
Vosaltres no us n’adoneu, torbats camarades, però jo sóc tres passes endavant, sóc tres cims més amunt. M’he aturat i us espero. Tot és en silenci. Alço els ulls a l’univers i compto els estels, que cauen.
I com deia la cançó, “trobo que aquí avui falta algú”…
Etiquetes CDC, Política catalana, Reflexions, Unitat Nacional, independència | 
61 comentaris »
gener 25, 2009 a les 12:28 am
“trobo que aquí avui falta algú”…
i tant, ens manca l’altre cosa
gener 25, 2009 a les 12:39 am
Bona nit a tothom:
Mestre Arnera: Rendit a la teva saviesa et faig costat i t’imitaré per que es el que cal fer avui, i, perdoneu-me, faré un fastigós “copy-paste” del que vaig posar al Article que de referència d’en David Morgades.
Deia, perdoneu la inmodèstia, el proppassat divendres: “David Morgades: Tant de bo que aquest panorama que dibuixes amb tant inflamada retòrica fora veritat.
Però jo, tot i la elecció (que aplaudeixo) del professor Tremosa com candidat al Parlament Europeu, no m’ho creuré fins que CDC es proclami sobiranista de forma explícita i sense cap ambigüitat i posi la independència com a punt principal del seu programa al Parlament de Catalunya.
Rebobino: Al Parlament de Catalunya, ni al europeu ni al espanyol, al Parlament de Catalunya que es on es proclamarà la independència.
Ja hem viscut massa vegades missatges de si però no, dos passes endavant i una endarrere, el “cuento xino” de la influència a Madrid i demés “vodevils” que acaben amb els pantalons, els nostres, a la ma. Això era el màxim que es podia fer durant la dictadura i el que convenia fer durant la transició. Però ja no; ara ja no.
Si només fórem una centèsima part de valents que els nostres pares fent catalanisme guerriller durant la dictadura no estaríem com estem.
Ja no son admissibles les ambigüitats ni els missatges que es poden interpretar de mil maneres segons convingui. Vull un missatge unívoc.
Que es mullin i no diguin que volen “mes sobirania”: La sobirania es te tota o no es te: Ets independent o no ho ets; no es pot ser una mica independent.
Que deixin de crear expectatives que acaben en escons per ells i frustració pels catalans.
Que no intentin filtrar dues parauletes suggerents al seu missatge per fer-nos creure que el partit s’ha tornat sobiranista i els votem i després resulti que ells no havien dit això; que havíem entès el que volíem entendre i no el que ens havien dit (al d’amunt els enzes som nosaltres).
Que surti en Mas i digui “A CDC Volem la plena sobirania de Catalunya. A CDC Volem un Estat propi per Catalunya. A CDC Volem la independència sense matisos”.
Mireu el que vaig a dir: Si no som capaços de fer que els partits que se suposa que ens representen plantegin la política que nosaltres volem i al d’amunt els votem ens mereixem el que ens passa i que polítics de tercera regional com els que ocupen el govern ara mateix ens passin per la pedra. Ens ho mereixerem per pardillos.
Pel que fa a ERC ja no n’espero res. Si de cas la seva extinció per la presa de pel injustificable i la seva complicitat en el desgavell.
Salut!”
Que tal? Oi que es 100% d’aplicació?
Ara si: Salut!
gener 25, 2009 a les 1:43 am
Benvolgut deixeble, només un matís. De tota la colla, i pel que fa a l’edat, jo estic exactament al mig com el dijous, si no m’erro. Tres són més grans i tres sou més joves. I jo in the middle.
Pel que fa al contingut, estic plenament d’acord amb tu,si bé el fet de conèixer personalment en Tremosa des de fa un cert temps, m’obligaria a matisar algunes de les teves paraules.
En Tremosa no és un “convergent” típic, en el sentit més negatiu que acostumem a emprar els catalans normals, és a dir, els independentistes, aquest concepte. N’està a anys llum, i considero, en aquest sentit, que el seu fitxatge és un pas endavant.
Ara bé, una flor no fa estiu. I em jugo les garrofes que si CiU torna al poder, tota la púrria roquista o filoroquista, sector dels negocis, amics dels mafiosos exsoviètics, exconsellers diversos que porten cinc anys a l’ombra, després de passar-ne 23 cobrant com a mamons, tornaran a sortir a la palestra i arraconaran els sobiranistes que s’estan trencant la cara en la travessa del desert.
És trist, i m’agradaria equivocar-me. Per això és necessari engegar quant abans millor el procés sobiranista i que la merda surti a la superfície, que no s’amagui en les profunditats dels rius…
gener 25, 2009 a les 1:46 am
Ah, per cert, els banys de fang, diuen que són l’hòstia per cuidar-te la pell … i jo afegeixo, el cervell!
gener 25, 2009 a les 2:45 am
“La diferència entre què fem i què seriem capaços de fer seria prou per a resoldre la major part dels problemes del mon”.
Mohandas Karamchand Gandhi.
gener 25, 2009 a les 8:36 am
En el dia d’avui, el 25 de gener, fa exactament 777 anys, va néixer el nostre lliurepensador il•lustríssim Ramon Llull, no? Espero ens miri des del cel i ens il•lumini en el nostre camí d’anhel ferm i permanent per tal de recuperar les nostres llibertats individuals i col•lectives en el marc de l’estat propi el més aviat possible!
Bon dia a tothom!
gener 25, 2009 a les 9:02 am
Joan
L’article del periodico, em va decebre a mi també.Coincideixo al 99% amb el teu article.Només discrepo en la paraula “espero una altra cosa”.No l’esperis, fes-la
gener 25, 2009 a les 9:12 am
Mentres arriba o no arriba aquesta “altrecosa”, tenim tripartit montillista.
Potser, a alguns ja els hi va bé, no dic pas que no, però als que no ens va bé, no ens resta més que CiU, és el que hi ha, i recordar-ho, fa encendre d’ira als nihilistes que fugen del compromis com de l’oli roent abonats com estan a la retòrica.
Bé, cada escú és lliure de fer el que cregui convenient i cada escú haurá de suportar la seua conciencia, i jo no podria pas suportar la meua si no fes tot el que és al meu abast per remoure del Govern de Catalunya als que governen Espanya inpedint tot progrés nacional i econòmic de la meua Nació.
Que d’aquí a uns anys, no hagueu d’afrontar la vostre mala conciencia pel mal fet a la Nació, possiblement de bona fe, per acció u omissió, que de bones intencions l’infer n’és plé.
Cordialment.
gener 25, 2009 a les 9:36 am
Serà una crueltat dir-ho, però de tota la gent que ara s’ha apuntat a l’independentisme, quanta hi seguiria estant si les relacions amb l’Estat espanyol o Espanya, ací que cadascú trii la denominació que més li agradi, fossin correctes, es a dir, que no hi hagués espoli fiscal, que es respectés la cultura i el fet diferencial, que tenir seleccions esportives no fos un via crucis de de tribunals, si les lleis es complissin, si…, doncs força gent segurament.
L’independentisme actual en molts casos no va lligat a una reivindicació històrica-diferencial del fet català, be donat perquè la gent n’està fins el capdamunt d’espoli fiscal, d’atemptats contra la cultura i de sentir-se dir insolidaris i altres coses lletges.
I per no variar, ací ens ho passem millor tirant-nos els trastos pel cap entre nosaltres i cercant allò que pot fer desmerèixer la classe política, força justeta ella, es cert, que treballar ferm per Catalunya.
Tot plegat es complexe, res no és gairebé mai el que sembla i en el cas que ho sigui sempre cerquem la manera de demostrar que no ho és.
gener 25, 2009 a les 9:42 am
Mas:“Com més tremoses tornin, més ràpid Catalunya podrà superar el descrèdit i el desànim”
gener 25, 2009 a les 9:54 am
Estic d’acord amb la Maria Benítez, si poséssim unes condicions a Espanya per a no marxar, i ens les acceptessin de forma indiscutible, potser no ens caldria la independència, però com que això no passarà, no tenim cap mes opció que demanar la independència. Però mentre no arriba, cal tirar el país endavant com sigui i per això no estic d’acord amb tu amb això de que ha de ser blanc o negre. Cal seguir endavant amb tots els matisos de gris que calguin per convèncer cada dia a mes catalans que ens cal la independència. Les teves tesis ens porten a un enfrontament entre dos bàndols en el que el nostre no es precisament el majoritari
gener 25, 2009 a les 10:22 am
A banda de les desafortunades paraules d’en Tremosa (a qui jo no conec), evidentment a mi també em sembla un excel·lent candidat. Però és molt significatiu que a la primera entrevista que li fan ja digui que sí però no, i també que necessiti “només” el concert i el futbol per a tornar a abraçar-se a Espanya.
En general, jo penso que les condicions pel no-sobiranisme haurien de ser (si és que haurien de ser, que penso que no) molt molt molt molt més dures.
Ah, amic Josep… Era un “vell” en clau simbòlica, company. Anava a escriure “bell”, però ja hauria estat massa!
Salut a tots!
gener 25, 2009 a les 11:15 am
Pot ser que no espereu res de CDC, perquè, quan s’han declarat independentistes sense por?MAI. Els Pujol, Roca, Duran, Molins,etc sempre han dit el contrari, ells son esclaus del diner i continuaràn aixi sempre.
Algun Mas de torn pot arribar a trencar-ho?.
gener 25, 2009 a les 12:35 pm
Sembla que Esquerra presentarà a l’historiador Oriol Junqueras, membre de Sobirania i Progrés, regidor d’ERC a S. Pere dels Horts sense ser militant del partit, a les eleccions europees.
Un altre pas més per a Casa Nostra.
gener 25, 2009 a les 12:52 pm
Cada dia que passa estic més convençut que els “nostres” partits funcionen, cada cop més, com a societats anònimes amb afany de lucre. Els clients són els votants, el producte a vendre una il.lusiócolectiva disfressada d’estantissos ideals. Per llei, s´hauria de pervindre als ingenuus votants amb la frase amb que l’infern va rebre al Dant i a Virgili: Abandoneu tota esperança quan entreu aqui.
I és que la nació catalana no es mereix aquest engany permanent. Aznar va ser qui va fer pujar ERC com l’escuma i Carod i Puigcercós qui l’han desfet, com nata assoleida. No hi ha perdó. Convergència?, pitjor o igual. A què vé aquesta pantomima sobiranista que no es altre cosa que marketing per recuperar el poder i les seves prebendes i, després, repetir la jugada dels 23 anys de regionalisme i tacticismes, que és al màxim que aspira la cobarda classe mitja catalana.
Avui, CiU i ERC representen la perpetuació de la via catalana cap la decadència i la submissió.
Serem còmplices dels claudicants o plantarem cara?. Guanyarem els catalans o els interessos particulars d’uns quants?. Cal treure l’artilleria, ja! (en sentit figurat)
gener 25, 2009 a les 1:11 pm
“Abandoneu tota esperança quan entreu aqui”
O bé: “Abandoneu tota esperança quan VOTEU aqui”
Genial, Quico!
gener 25, 2009 a les 1:33 pm
Així veig que menypreeu el camí que fa venir més gent al sobiranisme, així que creieu que els castellans compliran i deixaran de prendre’ns el pél i els diners.
Doncs a molts els sembla la millor manera i argument per a aconseguir la sobirania de Catalunya, perquè els castellans no compeixen, simplement perque no poden ni volen.
gener 25, 2009 a les 1:52 pm
No em crec per a res de res als que reneguen amb la boca petita d’ERC, aixó si, possant sempre al mateix sac a CiU.
És molt vell aquest truc.
CiU no ha mai lliurat la Nació a qui governa Espanya impedint qualsevol progrés nacional i económic de Catalunya.
La foto al balcó de la Generalitat d’un CANDIDAT a president del govern espanyol amb gent de CiU NO EXISTEIX…Amb gent d’ERC SI!!!.
Tripartit?…no gràcies.
gener 25, 2009 a les 2:14 pm
Joan Arnera, tens gran part de raó en el que dius, jo mateix en soc un desencantat de CDC que va marxar veient-me incapaç d’ajudar a reconvertir-la en una eina que veritablement ajudés a aconseguir l’alliberament nacional del nostre poble i no en una eina que ajudés a perpetuar el sotmetiment de Catalunya a Espanya; eren altres temps, malgrat i tot si en aquell llavors hagués vist algunes coses que veig ara des de fora del partit et ben asseguro que m’hagués repensat el marxar, doncs com a mínim em quedaria la il·lusió que podria fer quelcom per aconseguir-ho finalment. Això no vol dir que ho donem per fet, no vol dir que haguem de confiar cegament en CDC, no, ben al contrari, hem de ser molt crítics però penso que sempre en sentit constructiu, hem de estar amatents i vigilants, denunciant tota aquella política i tot aquell polític “regionalista” que surti d’aquest partit, però seria bona tàctica ajudar a construir un partit veritablement Sobiranista. Jo no soc capaç encara de prejutjar intencions, com tu ho fas, espero a veure que passa, posant el meu petit granet de sorra, criticant-los quan penso que fa falta però donant-los l’aire suficient per que no puguin dir que la pressió negativa des d’opcions sobiranistes els ha impedit fer el canvi desitjat, i ja aviso que el mateix faré amb ERC el dia que pensi que poden redreçar el seu camí cap al Sobiranisme (per a mi Sobirania i Independència políticament son sinònims). Ara també he dit que per la meva part el temps se’ls està acabant i aquesta confiança no és indefinida, això vol dir que si abans de les properes Nacionals no han proclamat clarament que el seu “Sobiranisme” es aconseguir la Independència de Catalunya o Sobirania plena en quant la majoria parlamentaria així ho permeti, jo votaré una altra opció que així ho proclami o em quedaré a caseta si no trobo aquesta opció política.
Amb això vull dir admirat Joan que penso que esta bé que els posem tota la pressió possible, però donem-los també la possibilitat de convencer-nos, no els neguem per principi, senzillament per que en Pujol no va fer allò que desitjàvem o necessitàvem i ara son altres temps i altres persones i no han tingut o no els hem donat la oportunitat de demostrar-nos si “son dels nostres”.
Salut i Independéncia
gener 25, 2009 a les 4:18 pm
Il divertimento i el rol d’enfant maco i genial s’acaben, sempre. S’acaben quan es veuen els forats de la planxa del cotxe.
Ara resulta que els mangifics blogers que ens escriuen cada dia els hem de mirar, com agents de partits, de tendències, o de no se sap que. Errada de pàrvul.
A qui viu de la política professional, potser.
Però als qui ni viuen de la política professional, ni tenen responsabilitats significatives de decisió en cap força política, evidentment, i sent persones preparades i formades, i amb pensament i opinió pròpia, no cal parar-lis, des del popotisme matafòric, cap trampa als peus.
Diuen i escriuen el que pensen.Com tu, com jo. Com, suposo, la resta. Però jo estic segur dels blogers del BG que escriuen amb plena independència de criteri, i sense ganes de fer-se el nen mako que potser no es va assolir ser de petit.
A mí, em sembla tot molt bé. Però em faig un fart de riure, sense soroll, mig somriure, que és més educat, quan vaig l’obsessió anticonvergent, antiMas,antitot el que pugui tenir relació amb la Casa Gran que desperta en els banyuts que van confiar, i van donar susport a cegues i a totes, a la direcció d’E, des del 1999 fins el 2007.
L’engany, el decensís, el fracàs, la mentida, es va fer als votants d’ERC del 2003 i del 2006. No a la resta.
A mí em semblarà molt bé que l’Oriol Jorqueres accepti i vagi de candidata a les europees per ERC. Però serà plat de segona taula, i de 3er. restaurant provat. La Mònica Sabata va dir nones, les parides coalicioneres d’en Puigercos no s’han vist en lloc, i encara no havia arribat la bufada del vent.
El que es fals, 100% fals, és que els votants de CiU hagin estat enganyats pels seus candidats, pels seus dirigents. La prova , els fets.
La fidelitat electoral. En moments bons, amb poder institucional, i en moments diferents, sense poder institucional.
Massa vegades, llegir segons quines coses em recorda, fil per randa, allò que les pseudoesquerres catalanes , ecspanyoles, diuen sempre del president USA de torn. Tot ho fa malament, la gent està en contra, els països estan en contra, hauria de fer no se què, però la població , la ciutadania USA els hi dona recolçament. I si perden confiança, en voten un altre i ja està.
Que sempre actua , amb encert o amb errades, com tothom, pero amb l’objectiu de decidir bé per al seu pais, per als seus ciutadans, per als nordamericans. Es evident que l’Obama no pensa en els praguaians, a l’hora de decidir. Ni els Bush, pare o fill, pensaven gaire en els andorrans ni en els espanyols a l’hora de decidir. Of course.
Doncs ara tenim anticonvergents, a-convergents en camí de passar a l’anti, obessionats, i repetits, en aconsellar el que no han de fer i el que han de fer. Algú creu que els dirigents convergents han de pensar en el que aconsella la Manuela de Madre, el Popota, el Puigcercos de torn, o la Dolors Camats?
Han de pensar en el que espera el seu electorat, el que els hi manté confiança. I fent-ho, han aconseguit ser sempre la força catalana més important de Catalunyaa, i guanyadora a totes les eleccions catalanes.
Al llarg de 30 anys.I provenint del no res. Segur que el 100% malament no ho han fet. Resultats canten.
I està molt bé això d’aventurar que si tornen a governar ho faran tot malament. Senyal que el milió de catalanes i catalans que els voten seran rucs, segons……..segons qui?
Segons els qui van donar confiança al Carod, una i altra vegada, com a premi per lliurar la Generalitat i tot el poder als perdedors del Psoe?
Els analistes també tenen graus de confiança dels lectors. I quan s’equivoquen de manera consecutiva sempre, deixen de considerar-se analistes i passen a ser considerats hooligans.
No m’agradaria canviar d’opinió sobre cap dels 7 blogers del BG.
Però, com diuen els gallecs i gallegues, sobre les meigues…
Cordialment,
Andreu
gener 25, 2009 a les 4:25 pm
Contra Convergència,
el Tripartit actual.
és a dir,
Contra Artur Mas,
Pepe Montilla
Aquesta es la frase de la realitat
que tenim.
Cordialment,
Andreu
gener 25, 2009 a les 4:37 pm
No fa pas gaire, benvolgut Joan, aquí o a l’ intencions mecàniques ens obsequiaves amb un fragment dels Càntics de Salomó.
Just a continuació dels càntics, a l’ Antic Testament, ve Cohelet, que ens diu:
Cada cosa té el seu moment
3
1 Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
2 Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
3 Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.
4 Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.
6 Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
7 Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.
Personalment penso, que en aquest just moment, cal apaludir l’ aposta valenta i decidida d’ en Mas.
És possible que en el futur vinguin moments que els fets justifiquin els retrets. Serà llavors quan caldrà ser on tocarà ser. Ser-hi abans és menysprear la gosadia.
Salut i independència,
Cesc.
gener 25, 2009 a les 5:02 pm
Cesc,
Dius que penses que has s’ha d’aplaudir l’aposta
d’en Mas.
Ara bé, dona’ns les raons i els arguments perquè ho creiem i si pot ser qualifica, com tu creguis, el que va dir que amb el futbol i els diners ja estaria còmode.
gener 25, 2009 a les 5:08 pm
Andreu, jo no vull entrar amb altres tipus de valoracions sobre el teu escrit, nomes dir-te que si, segons dius tu mateix en el teu post 20, ets capaç per ser mes educat de fer un mig somrís, com pots titllar de “banyuts” a aquells que van votar encertada o equivocadament una opció política que no es la teva?.
Cordialment també
Joan P.
gener 25, 2009 a les 5:12 pm
L’aposta d’en Mas?…..o de’n Tremosa?.
Tenir els diners?…i la politica interior?…i la esportiva?…Deunidó!. Sobre tot els diners!!
I la de defensa…i exterior…i monetaria a la CCE?…
I tenir representació directa a la CEE?…
N’hi ha que de paraula demanan molt més, però a l’hora de la veritat es conforman amb molt menys.
gener 25, 2009 a les 5:21 pm
Joan P.: ja saps que no entro mai en temes personals d’altri ni em deixo engatussar per a canviar o oblidar els temes que estan plantejats pel blogger.
La inquisició no m’ha interessat mai. I ara menys. Es un salt endarrera fora de lloc i del progrés i de la llibertat.
Andreu
gener 25, 2009 a les 6:29 pm
Està clar que per molts gestos que faci CDC, mai seran prou per alguns.
A veure, CDC es un partit nacionalista, mai s’havia proclamat independentista, però sempre va treballar per la consciència nacional de Catalunya, i avançant paset a paset, conscienciant a la societat que algun dia Catalunya esdevindria sobirana.
En els 23 anys de govern de CIU, mai va haver cap conseller al govern que no fos catalanista, es a dir sempre els consellers eren de CIU i durant 4 anys van haver també de ERC, però malgrat governar tres legislatures en minoria mai va haver consellers ni del PSC-PSOE ni del PP al govern de Catalunya, i evidentment cap president espanyol es va veure mai al balcó de la Generalitat a la presa de possessió de cap govern de Pujol.
Amb el govern tripartit, ERC un partit anomenat independentista regala la presidència a Montilla, i el primer gest que vam veure va ser Zapatero a la presa de possessió, i en 5 anys de govern Tripi, ni hem avançat en consciència nacional, ni hem avançat cap a la independència, tot i que ERC s’autoproclama independentista.
No sé el que passarà si torna a Governar CIU, però CIU ja ha fet prou gestos per possessionar-se fermament a favor de la sobirania de Catalunya, a la Casa Gran del catalanisme i caben tots els sobiranistes i catalanistes que vulguin entrar, malgrat que molts no s’ho van creure, al congrés de CDC la ponència d’estratègia parla clarament de que la fita a assolir es la sobirania nacional de Catalunya, i al dret a decidir del nostre poble, però malgrat tot ens van tornar a dir que érem molt tèbies en els nostres plantejaments, i ara amb la elecció de Tremosa, un sobiranista declarat CDC torna fer un pas endavant a favor de les tesis sobiranistes. Tenint en compta que CDC no s’autoploclama un partit independentista, deu ni do, l’aposta clar i valenta que fa.
Mireu la qüestió es que amb el tripi al govern estem perdent miserablement el temps i la il•lusió, l’única esperança qu ens queda es fer-los fora, i per tant es del tot necessària la tornada de CIU al govern i en Artur Mas de president de Catalunya, perquè el vaixell de CDC navega amb un full de ruta clarament sobiranista, pero.. clar per molts això encara no es suficient…
gener 25, 2009 a les 7:03 pm
Quico Ventalló diu, amb paraules de Dante: “Abandoneu tota esperança quan entreu aquí”.
Joan Arnera diu: “Abandoneu tota esperança quan VOTEU aquí”
Quico Ventalló diu també: “Avui, CiU i ERC representen la perpetuació de la via catalana cap la decadència i la submissió”.
Hi ha algú que parla de la foto al balcó de la Generalitat del president del govern espanyol, i, efectivament, és una de les coses més humiliants que els que maldem per la llibertat de Catalunya hem pogut rebre. La gent d’ERC no va tenir prou coratge per evitar-ho.
La gent de CiU es mostren orgullosos de no haver hagut de suportar mai un ultratge com aquest, però, en quines ocasions s’han mostrat inflexibles davant d’Espanya a l’hora de defensar amb valentia, no determinats i pretesos èxits del “peix al cove”, sinó el dret irrenunciable de decidir com una nació real i no com una autonomia sense cap mena d’identitat històrica?
Quin partit polític català –sobretot pel que fa als seus dirigents- està lliure de pecat?
Això em fa pensar en la raó que té un amic meu, del qual he rebut un escrit blasmant els polítics en general:
“De les passions, de les esperances i de les voluntats que aixecava la política, no en resta gairebé res. De la vida política, en suma, només subsisteix la posada en escena de les ambicions personals, l’astúcia i el folklore dels partits”.
gener 25, 2009 a les 7:19 pm
Abandoneu tota esperança d’independència aquells que preferiu posar el dit a l’ull al necessari company de viatge i restar somiant impossibles abans que treballar plegats i colze a colze.
Si no abandonem aquest comportament d’infants al pati “amb tu no jugo” i ens comportem com persones adultes no arribarem enlloc.
Els “enfants terribles” fan gràcia, si, es cert, però no res més, i ens cal molt més, ens cal ser una força unitària, que no uniforme, i que empenyi, i amb visions conspiratòries sobre el perquè de cada candidat, de cada frase, de cada el que sigui, la única cosa que aconseguirem es fer el ridícul i això serà la mort definitiva de Catalunya.
Et poden considerar bé o no, però si fas el ridícul, perds qualsevol mena d’opció a que et considerin.
gener 25, 2009 a les 7:37 pm
“Vosaltres no us n’adoneu, torbats camarades, però jo sóc tres passes endavant, sóc tres cims més amunt. M’he aturat i us espero. Tot és en silenci. Alço els ulls a l’univers i compto els estels, que cauen”.
Si Zaratustra et llegís, amic Joan Arnera, diria: “Tot allò que té grandesa s’aparta del mercat i de la fama; apartats del mercat i de la fama han viscut des de sempre els inventors de nous valors”.
“Fuig, amic meu, cap a la teva solitud: et veig crivellat de mosques verinoses. Fuig cap on bufa un aire rúfol, fort!…”
Però jo et dic: “Espera’ns des d’on ets, des dels tres cims més amunt. Quan tots els que maldem per la llibertat del nostre poble ens reunim en aquest lloc, podrem veure amb els nostres ulls la desitjada Ítaca”.
gener 25, 2009 a les 7:40 pm
Ai, tots aquests convergents que només fan que disparar renecs a torn i a dret que algú gosa exigir ni que sigui una mica als seus estimats líders.
A veure, no es cert que perdem identitat a marxes forçades? No és cert que l’ús del català i els altres signes d’identitat catalanes estan en retrocés? No és cert que tenim unes infrastructures obsoletes que a més ens toca pagar per utilitzar (peatges)? No és cert que no tenim prou recursos per sanitat, educació i serveis socials? No es cert que no tenim recursos per fer polítiques de suport al teixit industrial? No es cert que no tenim autonomia per practicar polítiques d’immigració pròpies?
Val, acceptem que CiU no es declari sobiranista. Que no cal tenir estat propi per resoldre aquest problemes, però pot ser podrien començar a explicar d’una vegada per totes com pensen arreglar aquests problemes. Com pensen aconseguir que els espanyols ens donin recursos (millor dit, no ens prenguin recursos) i més poder polític? Com pensen el Sr. Tremosa i el Sr. Mas aconseguir que tinguem un sistema de finançament com Navarra i seleccions esportives com Escòcia. Que ho expliquin d’una punyetera vegada. Perquè AQUEST ES EL DEBAT: Com resoldre els problemes de Catalunya, no qui seria el president de la Generalitat més bufó.
Si la cosa només consisteix en canviar a Montilla pel Mas i que tot segueixi igual, que voleu que us digui.
gener 25, 2009 a les 7:45 pm
maria benitez, tens molta raó amb el que dius, malgrat tot no creus que ambdós partits han fet tot el possible per guanyar-se aquesta malfiança que ara pateixen?, no creus que els “xecs en blanc” tenen una data de termini de pagament?; es cert que un país així no es construeix o reconstrueix, però no es més cert que els nostres “líders polítics” no sempre han estat a l’alçada?. D’ells deuríem esperar a sentir entonar el primer “mea culpa”, d’ells deuríem esperar sentir que ens diuen on hem d’arribar i com ens conduiran fins allà i no paraules vagues i destins incerts que mai menen a cap lloc, tan sols a ser cada cop més depenents d’aquest ja odiós país que li diuen Espanya.
Hem d’entendre que la malfiança es per diferents motius cap a ERC per haver traït les seves promeses, per haver enganyat a molts que van confiar en ells; i en canvi la malfiança cap a CiU és per no haver-nos dit mai clarament on volen arribar, per haver jugat a l’equívoc, per jugar a dues bandes i intentar aconseguir els vots d’aquells que consideren que Espanya es un projecte viable i acceptable i els que considerem que no ho es, segurament d’ells no es pot dir que hagin mentit, però mentir i enganyar no es ben bé el mateix i et puc ben assegurar que jo m’he sentit més d’un cop enganyat per CiU. El que molts estem fent ara en relació a CDC es intentar obligar-los a definir-se políticament d’un cop, ja entenem que això a ells no els interessa però, es acceptable votar un partit que no es defineix clarament en quelcom tan essencial com és si vol que el seu país sigui Independent o no? a mi em sembla que no es tan greu el que estem intentant aconseguir de CDC.
Salut i Independència
gener 25, 2009 a les 8:03 pm
28 Maria Benitez:
Ha estat un bàlsam llegir aquest post vostre, l’encerteu de ple, amb l’ambient agressiu i les més agressives respostes que patim els que en protestem, o discrepem de certs atacs que creiem injustos, aquest necessari espai de meditació i proposta queda anul·lat i no produeix prou fruit.
Per sort veig que hom pot trobar propostes inteligents i constructives com les vostres, a veure si així cada dia n’hi ha més, i els que no actuen així n’aprenen o s’en van a trobar els que són com ells.
gener 25, 2009 a les 8:32 pm
Joan,
Més clar jo crec que no es pot dir : “AQUEST ÉS EL DEBAT”! Tota altra cosa són romanços.
gener 25, 2009 a les 8:42 pm
Joan P,
No ens podem quedar quiets esperant que la gent que hi ha a les cúpules dels partits facin el primer pas per després, com a bons minyons seguir-los i fer el mateix.
Crec que hem de ser nosaltres qui els hem de donar exemple, crec que si veuen que els militants i simpatitzants de les dues forces catalanes s’apleguen i demanen de treballar junts, tan si volen com si no, ells hauran de fer el mateix.
De desencantats amb esquerra i convergència n’hi ha a cabassos, tants com en vulguis, però crec que ha arribat el moment de tornar a agafar l’empenta desada al calaix i tornar a treballar i a lluitar, i aquest cop sense aturador per una Catalunya lliure i sobirana.
Ah! i jo també soc militant de CDC.
gener 25, 2009 a les 8:57 pm
Maria Benitez diu “però crec que ha arribat el moment de tornar a agafar l’empenta desada al calaix i tornar a treballar i a lluitar, i aquest cop sense aturador per una Catalunya lliure i sobirana.” I afegeix que és militant de CiU.
Benvolguda Maria, tu i jo tenim un problema similar. Jo soc militant d’ERC i igual que tu vull una “Catalunya lliure i sobirana” i estic disposat a lluitar colze a colze amb tu per aconseguir-ho. Unir-me a tu i a tothom que comparteixi aquest objectiu. Pero… Que fem amb les nostres respectives “cúpules”? La “meva” no cal que t’expliqui, és el principal obstacle per aconseguir aquest objectiu. La “teva”, en el passat no va lluitar per una Catalunya lliure i sobirana, i sembla (si escoltem a molts dels teus líders) que massa intenció de lluitar ara tampoc en tenen.
Llavors, que podem fer?
gener 25, 2009 a les 9:07 pm
tens tota la raó maria benitez, però per això mateix, si els que estan a les cúpules no serveixen per donar el primer pas i aquest primer pas l’ha de donar la tropa, no ens podem preguntar si aquests generals son els idonis i per tant no es millor forçar un canvi de cúpula? això en el cas de E-exERC es absolutament clar i diàfan, en el cas de CDC encara penso que tenen un petit marge per rectificar i guanyar-se el “lideratge” polític que ostenten, i això és el que intento defensar en el seu cas, aquest “petit marge” però si no es fan mereixedors d’aquest honor aviat, potser algú hauria de pensar en canviar-los o els votants en no votar-los. Això també es de països intel·ligents, no votar mai aquell que no va a favor dels teus interessos.
Sobre el que dius de la unió entre militants nacionalistes, sobiranistes i/o independentistes, no tan sols et dono la raó absolutament, sinó que sempre he sigut un convençut de la necessària “transversalitat” del sentiment nacional; hem de saber identificar el nostre real enemic: espanya i els unionistes, i contra aquests tots units… poc a poc ho aconseguirem, penso que s’estan fent passos endavant, i malgrat les baralles i baralletes, els mes units som els “de a peu” i sinó ja ho veuràs, en el fons estem d’acord, per això és molt bo el debat.
Visca la Pàtria
gener 25, 2009 a les 9:19 pm
Potser hauríem de fer una ciber-Conferència Nacional de militants i simpatitzants sobiranistes;elaborar un decàleg de forma democràtica i participativa i presentar-lo a les cúpules. La clàusula final, diria, més o menys: o ens feu cas o us votarà Rita la cantaora.
(El problema real dels nostres partits és que els respectius Consells Nacionals estan controlats pels aparells i farcit de gent que en viu de tot això. Aquest és el vertader esca del pecat).
Això de la Cíber-Conferència ho dic seriosament.
gener 25, 2009 a les 9:29 pm
Joan i Maria Benitez, anem, a fer política-ficció i imaginem-nos que ni CiU ni ERC es posen a treballar per la sobirania plena, dic imaginem-nos encara els dono la possibilitat de redreçar el camí de l’un remant en sentit contrari a la independència i dels altres fent-se l’orni, i sorgeix la possibilitat d’un partit que com a ideari únic te el treballar per posar d’acord ambdós partits, enfrontant-se a qualsevol pacte amb partits d’obediència espanyola, tant el tripartit com la sociovergencia, i un cop aconseguit això començar el procés de separació d’espanya. O sia que seria un “tripartit diferent” CiU-ERC- i aquest altre partit, com a President de la Generalitat el del partit amb més diputats d’entre els tres i a més aquest partit no demana càrrecs institucionals, sinó tan sols ser garant i poder nomenar un o dos “consellers” que puguin estar a les reunions de govern per a controlar que el procés es porta tal i com s’ha pactat, i a més es compromet que aquests dos consellers no cal que siguin del propi partit, sinó imposats per ell i poden ser militants de CDC i ERC (penso que podrien nomenar Alfons López Tena, Joan Carretero, Rut Carandell, etc). Potser somnio però penso que això és possible si els dos partits nacionalistes no fan el que han de fer… si això succeís així jo votaria i faria campanya per aquest tercer partit, sens cap dubte i crec que molta gent s’hi afegiria. Només cal gent que per sobre de tot estimi Catalunya i gent així n’hi ha molta.
Visca la Pàtria
gener 25, 2009 a les 9:31 pm
Quico Ventalló, molt bona idea, a veure si algú amb medis per fer-la realitat acull la idea.
Visca la Patria
gener 25, 2009 a les 9:31 pm
Bona nit a tothom:
Això està molt interessant. Mireu, jo ho veig així:
· Ahir CDC va ratificar en Ramon Tremosa (un sobiranista) com a candidat al Parlament Europeu.
· L’altra dia ERC va intentar sense èxit que Mònica Sabata (PDD, es a dir sobiranista) fora la seva cap de llista al Parlament Europeu. Mònica Sabata va fonamentar la seva negativa en que prefereix seguir reforçant les entitats de la societat civil. Chapeau per la Sra. Sabata.
· Ara ERC proposa a un sobiranista, Oriol Junqueras (SiP), que ocupi el lloc que la primera opció sobiranista, Mònica Sabata, tant dignament ha rebutjat. Ja veurem que respon en Junqueras.
Els fets em segueixen fent pensar que aquesta epidèmia de fer propostes a sobiranistes per que encapçalin les llistes al Parlament Europeu no son mes que aclucadetes d’ull cap el sobiranisme per fer-nos creure que ells (CDC i ERC) representaran els interessos dels catalans normals, es a dir independentistes (com be diu en Josep Sort).
Els fets em segueixen fent pensar que segueixen prenent-nos per beneits del cabàs i que deixar-nos entabanar o no depèn únicament de nosaltres.
Mentre els uns segueixin apuntalant el “tristpartit” (copyright d’en Joan P) i els altres segueixin volent fer-nos comprar la enèsima edició (sense revisar) del catalanisme decimonònic jo no jugo.
Salut!
gener 25, 2009 a les 9:37 pm
Joan:
Dius: “Llavors, que podem fer?
Has llegit el Principi de Peter? Es un tractat sobre la incompetència. Està escrit en clau de conya però els casos que explica son seriosos i totalment reals.
Hi ha un cas (ral com tots) en que la propietat d’una empresa es dona compte de que la cúpula directiva d’una sucursal HAVIA ARRIBAT AL SEU NIVELL D’INCOMPETÈNCIA i no sols no era capaç de fer res útil si no que IMPEDIA FER-HO als empleats que encara eren competents. La DECISIÓ de la propietat va ser deixar la cúpula en el mateix edifici, reunint-se i conferenciant entre ells i bastint grans projectes i va TRASLLADAR A UN ALTRA EDIFICI A TOTA LA RESTA D’EMPLEATS, els quals, AMB UNA NOVA DIRECCIÓ, varen fer funcionar la empresa amb rendibilitat.
Nosaltres, els ciutadans, som la propietat per que, si no vaig errat, la política ha de ser un instrument de la societat i no al inrevés.
Si la direcció dels partits (CDC i ERC) presumptament independentistes i/o catalanistes no son capaços de assolir el que es necessitat vital de Catalunya (la independència) i, a la vegada, us impedeixen fer el que cal fer als militants que encara sou elements utilíssims per aquest objectiu, la decisió està clara: deixeu-los tirats i ajudeu-nos a bastir un instrument polític ideològicament transversal (diguem-li partit, plataforma, coordinadora o com vulgueu) on pugueu aportar al nostre país la vostra força, know-how, experiència i, sobre tot, patriotisme.
Tot i això, segueixo sense veure qui liderarà.
Salut!
gener 25, 2009 a les 9:40 pm
Joan P, és pel problema dels mitjans que proposo Ciber-Conferència; a part que redreçar la política nacional catalana per la via del ciber-espai, té el seu morbo. És com prendre la Bastilla amb les armes de milers de teclats d’ordinador. Que puguin més milers d’ordinadors que una butaca, aquest és el lema!
gener 25, 2009 a les 9:44 pm
Quico Ventalló: La teva idea es genial! Seria molt interessant que li posessim fil a la agulla.
Aquesta funcionalitat del BGS, la de brainstorming, es sensacional.
Salut!
gener 25, 2009 a les 9:53 pm
Eduard, la gràcia és fer senzilles
les coses difícils. Si gent com el Manel Bargalló o el Joan Arnera entomen la idea, anirà endavant (jo no tinc contactes ni estic integrat en cap grup).
La força real d’aquesta iniciativa seria crear un lobby de 100.000 vots independentistes compromesos amb la idea i a partir d’aquí forçar el viratge inequivocament sobiranista de la política catalana.
gener 25, 2009 a les 10:01 pm
Quico,
Genial la idea de la ciber-conferència.
Joan P.,
Molt em temo que aquesta idea tant fantàstica d’un partit per posar d’acord els altres dos partits, seria difícil, complexa i gairebé irrealitzable, ara la idea és preciosa.
Eduard,
Potser una aclucada d’ull, cert, però quins dos candidats!!!
Amb un bon suport des d’ací, quanta feina podrien fer…
gener 25, 2009 a les 10:15 pm
Hi veig un problema a n’aquesta idea que s’ha exposat abans, hi ha massa odi a CIU i a en Mas, com podràn creure que aquesta gent que per aqui coneixem els votarà?
Capacitat de pressió, si no hi ha la certesa del vot, no en tindran cap.
gener 25, 2009 a les 10:24 pm
Lluís Mª,
No es tracta que ningú voti a ningú que no vulgui, es tracta que un cop fetes les votacions, les aliances, pactes, col·laboracions, que cadascú trii el nom que més li agradi siguin les correctes.
Amb la iniciativa dels Deu mil a Brussel·les s’ha aconseguit una gran cosa, que la gent vagi plegada sense que la ideologia o el partit es posi pel mig.
Doncs si som capaços d’anar a Brussel·les, que no es anar al costat de casa, plegats, també podem treballar plegats ací, cadascú des de la seva formació, empenyent i fent força cap endavant.
gener 25, 2009 a les 10:32 pm
Lluis Mª Mandado i Rossell,
Això del “odi” a CiU i a en Mas es l’excusa que us busqueu els convergents per justificar-vos i no canviar res de res. “Com que ens odien, no cal fer res perque seguran odiant-nos. En realitat es una trampa, tots sou enemics de CiU i ens voleu enredar”. Hi ha uns quants exemples que solen escriure comentaris per aquí. Es queixen del presunte odi que li tenen a CiU i a Mas destilant molt més odi ells mateixos.
Jo no dic que entre les famoses “cupules” hi hagi odi i enfrontament. Pero el 95% de la gent, de la gent normal que va a votar, no te “odi” per ningú. Si de cas pot tenir mes o menys “simpatia” o “aversió”, pero això del “odi” es pura paranoia. I que jo sapigue, vota la gent, no? no només els militants dels partits.
Si CiU (o CDC) fa una aposta sobiranista i presenta un full de ruta clar cap a la independencia al seu programa electoral, veuras quantes “simpaties” comença a recollir entre els que ara sembla que la “odien” tant.
Suposo que si fan això, recollirien més “odi” per part dels “sectaris” del PSOE, pero això no crec que els hagi de preocupar.
gener 25, 2009 a les 10:45 pm
Eduard VF,
A la pregunta que faig “Llavors que podem fer?” ens proposes als militants d’ERC i CiU que si els nostres dirigents no es comprometen amb la independència de Catalunya els “deixem tirats”.
Jo t’asseguro que espero el moment que aparegui “una altra cosa”.
gener 25, 2009 a les 11:26 pm
Joan: Jo no milito en cap partit ni tinc contactes però t’asseguro que si apareix la famosa “una altra cosa” es molt facil que m’hi apunti, si m’hi volen, es clar.
Salut!
gener 25, 2009 a les 11:45 pm
Maria Benitez:
Quanta raó tens…! Quins dos candidats! Però el cas es que se’ls permeti fer aquesta feina i, en això, he de ser bastant escèptic. Inevitablement em ve a la memòria el clàssic castellà “¡Dios! ¡Que buen vasallo si hubiere buen señor”
Salut!
gener 25, 2009 a les 11:54 pm
Per al·lusions,
no espereu molt d’uns pobres blocaires, agraït estic per la consideració, amb tot s’ha de reconèixer que el ciber-activisme i el web 2.0 té unes possibilitats encara per descobrir. Algunes de bones i d’altres no tant.
Per exemple, aquest bloc el llegim unes 600 persones cada dia, potser menys, i encara que això és molt per un bloc, no són res si ho comparem amb els 2 o 3 milions que voten al Principat (de Catalunya, per la Maia). A vegades entre nosaltres ens imaginem un món que no existeix a la realitat.
Però també té coses bones, té la possibilitat de posar en contacte persones amb inquietuds i ganes de fer quelcom per canviar la situació en que ens trobem.Pel fet de llegir un bloc, també ens dóna un perfil de persona culta i amb un potencial d’activisme efectiu de tipus intel·lectual, estratègic i també de cert lideratge per la nostra lluita.
Un exemple ho tenim en els que hem i estem muntant la iniciativa de deumil.cat.
Per això, si que el que en Quico diu, té potencial. Però compte , desprès tot això s’ha de veure reflectit en la realitat del carrer, fora del ciberespai.
Si s’hem permet, tinc en ment des de fa més d’un any dur a terme quelcom semblant el que alguns comentaris han dit. No vull avançar res, perquè ara en aquests moments, només tinc al cap: 10.000 catalans a Brussel·les.
Aquesta manifestació ha de ser l’únic que ens hem de concentrar perquè sigui tot un èxit. Si algú no pot venir, però té diners, si us plau que ens ajudi o que faci com una persona de 84 anys que ens ha escrit que com que ell esta impossibilitat per anar-hi, està disposat a pagar un viatge a un altre que no pot per culpa que no té diners!.
Si punxem, encara serà molt més difícil poder fer quelcom del que heu insinuat o del que jo tinc en ment des de fa temps.
Però m’agradaria acabar com he començat. No espereu gaire més dels blocaires que escrivim en aquest bloc, d’articles fets més o menys amb bones intencions (o males intencions però molt ben escrits, eh Arnera) per provocar debats tant interessants com el que heu fet avui amb aquest.
Ens veiem a Brussel·les el 7 de març!
gener 26, 2009 a les 12:42 am
Manel Bargalló: No se quina en portes de cap però ja veus com està l’ambient. Tinc la intuició que el que falta es un catalitzador, un lider, algú que ‘aixequi i digui… Vinga!
Salut!
gener 26, 2009 a les 12:42 am
Suposo que us adoneu que en aquests darrers mesos hi ha un canvi. L’aposta real, estratègica o tàctica de CiU per mostrar-se sobiranista (sense dir-ho amb la boca grossa) i ERC per fer veure que ho és més és patent.
Per què? Els partits són empreses que venen alguna cosa. Si els compradors volen canvien. Alguna cosa estem fent entre tots, no?
Com diu el Manel, a Brussel·les el dia 7 i veureu com canvien més.
gener 26, 2009 a les 1:11 am
Manel, no ens hem de menystenir. Poden fer més 1000 persones organitzades que multituds sense ànima ni motivació. Però tens raó, no podem fallar; cal tenir objectius clars i la intel.ligència
per assolir-los. Pot sonar a elitista, però el món sempre ha funcionat així, i nosaltres hem de guanyar. Idees, eficàcia i organització…i ser valents, la derrota no ens val!
gener 26, 2009 a les 1:51 pm
Celebro que veieu que no hi ha odi a Convergencia, devia tenir una impresió equivocada.
Així i tot el que volia comunicar és que no expliqueu ( els al·ludits)des del refús pur i dur a CIU, com voleu que aquesta accepti els vostres postulats.
El que volia dir, als que se’n sentin concernits, és que més fa impressió de desfogament o atac de ribals polítics, que abans es deixen trinxar que votar una cosa tan dolenta.
I en aquesta situació, no crec que es moguin de posicionament per vosaltres sols.
I ho comento jo, que no sento odi, i que desitjo pau entre els catalans de bona volontat.
I als que volen una altra cosa de moment inexistent els desitjo que els vagi bé, a veure si amb un parell de diputats -si és que els treuen- impedeixen un govern nacional i seriós, o poden anar a sumar al quadripartit. que és el que sembla.
gener 26, 2009 a les 2:59 pm
Celebro que veieu que no hi ha odi a Convergencia, devia tenir una impresió equivocada.
Així i tot el que volia comunicar és que no expliqueu ( els al·ludits)des del refús pur i dur a CIU, com voleu que aquesta accepti la vostra pretensió de passar-se als vostres postulats.
El que volia dir, als que se’n sentin concernits, és que més fa impressió de desfogament o atac de ribals polítics, que abans es deixen trinxar que votar una cosa tan dolenta.
I en aquesta situació, no crec que es moguin de posicionament per vosaltres sols.
I ho comento jo, que no sento odi, i que desitjo pau entre els catalans de bona volontat.
I als que volen una altra cosa de moment inexistent els desitjo que els vagi bé, a veure si amb un parell de diputats -si és que els treuen- impedeixen un govern nacional i seriós, o poden anar a sumar al quadripartit. que és el que sembla.
Per contra sí que crec que Convergència evoluciona cap a un sobiraniisme clar per ella mateixa, per convenciment pròpi. El problema serà que no el podrà aplicar si no té prous vosts.
gener 26, 2009 a les 11:57 pm
No estat mai ni convergent ni proconvergent, però tots fariem bé d’agafar les paraules de Maria Benitez i tenir la valentia d’aplicar-les.
En Junqueras i en Tremosa, oi tant quin tandem, però serien un bon tandem si anesin a la mateixa llista, una llista que na ha estat unitaria perque ningu ha volgut que ho fos, ni tan siquiera qui la va proposar,( només la va proposar de cara la galeria)
Soc dels que vull un altre cosa, per la traició d’E i perque encara no m’acabo de creure en Mas, però tot i aixi votaré en Tremosa, per veure si en Mas em desmenteix a mi aaqui encara no ens l’acabem de creure,
en Dani 13 fà una refelxió que em dona peu a fer un altre,
quan diu que els alts caps de CDC son esclaus del diner, crec que té rao, però alhora cal preguntar perque els espanyols que son esclaus del diner volen el seu estat, i els nostres no el volen, és que potser creuen que tenin indepndència no guanyaran diners, o serà que els independèntistes no hem sabut mai de fer adonar aquesta gent que amb un estat propi en sortiran guanyant,
o és que els sector negocis de paisos petits com Holanda, Dinamarca, estan disposats ha renunciar al seu estat pensant que un altre estat com Alemnia guanyarien mes diners?
com pot ser que despres de veure com l’estat espanyol cop rere cop perjudica l’empresariat catlà,( presidencia de Fomento, opa gas natural, aeroports…) aquest
encara no s’hagi posicionat?
potser cal pedagogia vers aquest sector, o manquen complicitats?
gener 29, 2009 a les 11:59 am
[...] donar la referència directa: ho he llegit al bloc gran del sobiranisme i ho transcric tal qual http://blocgran.cat/?p=491 “Ja ho diu el candidat Tremosa, this year’s man, quan li pregunten què votaria en un [...]
gener 30, 2009 a les 3:13 am
jo no et tiraré les floretes perquè veig que ja les portes ben posades, però si que et dono la raó, i m’agradaria afegir-hi un temor meu, que tinc molt endins.
Em sembla a mi que totes aquests tics sobiranistes que estan començant a patir els partits catalans, no són més que gestos per acontentar als 10000 que diuen que volen anar a Brusel·les.
Alerta! Que ens la fotràn pel darrere, i que l’aposta sobiranista a Europa no ens faci oblidar l’empenta que necessitem a dins de casa nostra, perquè el merder, el tenim a l’aigüera!
salut!