Deumil.cat: Alea jacta est
març 3, 2009 | 
Manel Bargalló | 
Imprimir
En el moment que estareu llegint aquest article, només faltaran 4 dies per a la primera gran manifestació independentista fora del territori català.
Com tots ja sabeu, aquesta iniciativa va començar a partir d’uns comentaris a un article d’aquest bloc, el Bloc Gran del Sobiranisme. No penseu que ha estat fàcil, ni la gestació, ni el creixement ni tampoc la realització del projecte, que segur que serà tot un èxit tant per la participació com pel desenvolupament.
Des d’aquí voldria agrair a tothom que hi ha participat amb més o menys mesura, segons la seva disponibilitat i la seves competències. És increïble veure la disposició desinteressa de molta gent que fins i tot posa els seus propis diners quan sorgeix una iniciativa com la nostra.
Però també és increïble comprovar que difícil que és fer moure certs estaments, siguin culturals o polítics, que estic segur que en unes altres circumstàncies s’haurien apuntat al projecte des del primer dia. Tot això em referma que no aconseguirem avançar mai cap a la independència si confiem que ens ho faran les nostres institucions, organitzacions i partits polítics catalans. La teranyina socioeconòmica i política de dependència espanyola que s’ha teixit i envolta els nostres dirigents, siguin polítics, econòmics o culturals, és un fre a qualsevol iniciativa que vulgui trencar-la. Un exemple clar és que molts eurodiputats de diversos països s’han interessat pel projecte i ens rebran al Parlament Europeu, però en canvi cap eurodiputat català no hi serà.
De fet un dels objectius que ens vam proposar en tirar endavant aquesta iniciativa fou justament de què fer una gran manifestació de milers de catalans a Brussel·les demanant la independència pot provocar una sacsejada que trenqui aquesta teranyina en la nostra societat i que d’una vegada es desperti.
Des d’aquest estiu, molts de nosaltres estàvem ja cansant de veure com la nostra nació era atacada i destruïa per tot els flancs possibles i que els dirigents polítics catalans no estaven a l’alçada , però tampoc mostraven molt interès en respondre aquests atacs dels nacionalistes espanyols, per tot això estàvem convençuts de què hauríem de ser nosaltres sols, els ciutadans, els que hauríem de donar resposta a aquesta degradació com a poble a què estàvem sotmesos. Calia despertar les consciencies i uns quants ens varem conjurar de fer realitat el que semblava que era tant sols un comentari més d’aquells que es diuen i es desdiuen en els blocs.
Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó, va dir aquesta famosa frase: Alea jacta est.
Ho va dir perquè sabia que en el moment que creuava el riu, començaria una lluita. En Juli Cèsar havia fet abans tots els preparatius per guanyar-la, però lògicament no podia estar segur al 100% que la guanyaria. Hi ha molts imprevistos, moltes variables que poden esmicolar la millor estratègia pensada i pot ser que el que tu creies que tenies controlat, no ho estava tant. Per això va dir “Alea jacta est”.
Amb aquesta frase, en Juli Cèsar demostrà que no era un il·luminat optimista d’aquells que es creuen que no s’equivoquen mai; ans al contrari, amb aquestes paraules, va dir, hem fet tot el possible per guanyar la lluita que ara començarem, ja no hi ha marxa enrere, i només la sort pot influenciar en el resultat.
La nostra iniciativa de 10.000 a Brussel·les per l’autodeterminació de la nació catalana ha fet el millor que hem sabut, tots els preparatius per arribar en aquest moment. Som a punt de traspassar el nostre Rubicó.
Alea jacta est! Direm els deu mil catalans que ens trobarem el proper dissabte 7 de març a les 11 del matí a l’Estació del Nord a la capital de la Unió Europea.
A Brussel·les els catalans traspassarem una barrera que fins ara no ens havíem atrevit a fer: donar a conèixer als europeus i a la resta del món que estem disposats seriosament a lluitar.
Lluitar per la justícia, lluitar pel dret a decidir com a poble, lluitar a favor de la nostra autodeterminació com a nació, lluitar per tenir un estat propi com els altres, lluitar per la nostra llibertat!
Desperta ferro!, deien els almogàvers.
Desperta Catalunya!, direm nosaltres a Brussel·les.
Ara és l’hora, catalans! Ara cal sortir d’aquet malson, hem d’obrir els ulls, mirar cap a l’horitzó i posar-nos a caminar per fer que el nostre futur sigui realment nostre!
Ens veiem a Brussel·les.
“We Want a Catalan State”
“Volem un Estat català”
Etiquetes Brussel·les, Política catalana | 
22 comentaris »
març 3, 2009 a les 12:14 am
Ens veiem a Brussel.les peti qui peti!!!
març 3, 2009 a les 12:22 am
Ens farem sentir.
Si volem, el dia 7 podem començar a canviar Catalunya.
març 3, 2009 a les 7:58 am
Siguem qui siguem, i vinguem d’on vinguem, dissabte vinent a Brusel·les només hi haurà patriotes.
Visca la Terra lliure!!
març 3, 2009 a les 8:14 am
Ho sento però em repetiré amb el comentari que vaig fer ahir!
Els partits per molt que a vegades en Mas tingui una idea bona o en Puigcercós li agafi el rampell d’un discurs més sobiranista han arribat a un punt mort. La Generalitat actual és la instaurada per Espanya. Espanya fa lo que calgui Llei de partits, coalicions antinatura, tot contra les nacions ibèriques, sense esforç a qualsevol moviment només li cal “inventar” una llei o simplement no les compleix.
Ens cal una organitczació apolítica que movilitzi els catalans, si els catalans responem i el moviment agafa força hauria d’estar preparat per fer un govern il·legítim per ells, però el vertader per nosaltres. Qualsevol nació que ha lluitat per la independència s’ha hagut de fer un govern provisional que en principi mai ha tingut el suport internacional (se l’ha buscat). Hem arribat a un punt que totes les eines que tenim d’acció han resultat inutils o han estat inutilitzades, si som una nació fem una nació i lluitem amb tots els mitjans pacífics que poguem: insubmisió, reivindicació
març 3, 2009 a les 8:40 am
La teranyina socioeconòmica i política de dependència espanyola que s’ha teixit i envolta els nostres dirigents, siguin polítics, econòmics o culturals, és un fre a qualsevol iniciativa que vulgui trencar-la.
Aquesta frase ho resumeix tot, t’ho he comentat desenes de vegades, el disseny politico-administratiu-judicial-intitucional paralitza els partits.
Dissabte hi seré.
març 3, 2009 a les 9:22 am
Cal fer tot allò que posa nerviosos als jihadistes hispanocèntrics & Co(l•laboracionistes). La nostra presència a Brussel•les els empipa i molt i això és una mostra que estem actuant bé. Els patriotes diem que prou d’aquest maltractament colonial i que volem viure en un país – estat lliure i que volem un altre discurs polític i una altra defensa de la pàtria. Volem una actuació més valenta, més ambiciosa, més ferma, més decidida i més nostra. Ho aconseguirem! Moltes gràcies a tots els organitzadors i fins el dissabte a Brussel·les!
març 3, 2009 a les 9:51 am
Hola a tothom.
Ja em disculpareu, però una mica d’èpica no ens farà cap mal.
Els Catalans, gent “corrent” del noble poble Català, creuant la riba, aplegats en la nostre UNITAT sense ambigüitats.
Desperta Catalunya, els Catalans exercint el dret moral que dignifica tota Humanitat, caminem cap al nostre futur sense demanar perdó per existir, sense demanar permís per respirar.
La Dignitat del nostre concili ens son la paga.
Els nostres “capitans partitòcrates”, amb els peus eixuts a la riba, amb la mirada mig extasiada mig perplexa. Estàtues de sal?…Alguns no hi creuen, ni hi volen creure, d’altres però “volen i dolen”, tanmateix els falta FE.
Recordo aquesta mateixa mirada en un dirigent Socialista a la cruïlla de la Via Laietana amb Passeig Colom, el dia 1 de Desembre del 2.007, com dient-nos, “soc dels vostres encara que no camini amb vosaltres”, una mirada que buscava excusar-se sense acusar-se, que mostrava certa comprensió amb aires de condescendència.
Malgrat maldava per ser amb nosaltres, la poderosa teranyina el retenia.
Que els “morts” enterrin els seus morts. Caminar i viure son el mateix, només un neci voldria ésser un “zombie”.
No només de “pa” viu el Home. Quanta raó.
Mireu, aquesta teranyina podrida que te tenallats a tants dels nostres, es trencarà per la força del COR, i és per això que hem de posar en valor la nostre FE en el noble Poble Català, aquesta ÉS LA NOSTRE DETERMINACIÓ.
Visca La Terra.!!!!
març 3, 2009 a les 11:05 am
Jo he estat un dels que han intervingut en les picabaralles entre comentaristes d’aquest bloc. A causa de la meva irritació d’aquell moment vaig prometre’m no tornar a fer aquí cap més comentari. Quina reacció tan infantil !!
Aquesta setmana és, però, molt important per a mi i per tots els catalans que maldem per alliberar-nos del jou espanyol. Per tant, vull també intervenir en el bloc per donar suport a tots aquests catalans que aniran a Brussel•les, el dissabte que ve, per defensar el dret que tenim d’autodeterminar-nos com a poble.
He parlat de “donar suport a tots aquests catalans que ANIRAN a Brussel•les”. És a dir, tot i el meu suport, jo no hi aniré. Hi tot i que puc aportar-vos una colla de justificacions per la meva absència, em resta un pes a la consciència com si traís la causa que de paraula tan defenso. Us juro que els ulls se m’omplen de llàgrimes quan penso que no podré participar en un acte tan important.
Com puc justificar aquesta absència? Podria parlar dels problemes econòmics que significarien per a mi i la meva dona –som jubilats- el desplaçament i allotjament a Brussel•les. Però això es podria solucionar molt bé. La causa principal és, però, la salut. Tinc pendent una possible operació de pàncrees i, a part d’altres coses, fa uns quants anys van extirpar-me la glàndula tiroides… i els metges m’han desaconsellat un viatge en autocar a més de mil quilòmetres de casa.
Us juro que no pretenc despertar la compassió de ningú amb el que he exposat. Més aviat em fa vergonya dir-ho. Només vull deixar constància que sóc un dels molts i moltes que si no fan el viatge a Brussel•les no és per indiferència, sinó que, tot i desitjant fer-lo, el seu cos restarà a Catalunya, encara que l’esperit volarà –en autocar, en avió, em tren o en cotxe- per “travessar el Rubicó” de la teva metàfora.
Manel, des de la meva vergonya, us felicito per tots els esforços que heu fet per dur a terme aquesta gesta.
març 3, 2009 a les 11:38 am
Jo tampoc hi aniré, i prou que he comentat els meus motius: metres hi hagi tripartit PSOEmontillista a Catalunya creat, inventat i portat a la pràctica d’una manera indecent per ERC, no en vull saber res que tingui quelcom a veure amb aquest satèl.lit del PSOE. És una posició personal fruit de la irritació que em provoca el que está passant, primer a Catalunya i ara, a Euskadi.
No obstant aixó, us dessitjo que us vagi bé i que tingueu èxit. No vull aiguar la festa a ningú, motiu pel qual, heu pogut comprobar que ja fa temps que no en parlo d’aquest assumpte.
Salut.
març 3, 2009 a les 11:39 am
Koll, amic.
No hi fa res home, tu seràs a Brussel•les amb tots natros reculleres, i tan que sí, ja hi pots pujar de peus.
La UNITAT és un corpus, al que tu pertanys tan com el que més, aquí no n’hi ha de “classes”.
Entenc que el que ens manifestes és que es fet una passa endavant, vitalment, has creuat el rubicó, doncs això t’honora a tu i a tots, i encara als nostres enemics en tan que Humans si m’apretes.
Vagi bé company, que tinguis molta sort i molt bona.
març 3, 2009 a les 12:33 pm
Koll (JoanCS), no hi ha raó perquè tinguis vergonya! De què!?
Em sap greu aquests problemes de salut, i desitjo que tinguis molt bona operació i recuperació.
Podies haver-ho plantejat, si el problema és l’autobús, et podíem ajudar a organitzar el viatge d’altra manera, en cotxe? En avió?
Estem a temps?
De tota manera (pateixo problemes de tiroides, més suaus, segur, però…) entenc la inseguretat física de que parles. Vull dir que no voldria forçar-te… Cuida’t de tota manera, que allà és clar que et representem, i a tanta altra gent que no pot viatjar-hi aquest dia!
Pensa en algun record d’allà que et fes il·lusió que portéssim per a fer-te arribar.
:-)
Manel,
dius:
Desperta Catalunya!, direm nosaltres a Brussel·les.
I tant, em sumo als teus agraïments, i celebro que sigui així que emprenem el camí decidit cap a la independència. Així, des de la societat, que som els que hem de marcar camí, límits, atencions, etc.
Ha! Hi ha qui encara vol mantenir que “no interessa”. Deu ser que no s’ha adonat que estem desperts, sinó tots, molts, i en general amb les orelles aixecades.
Quins dies!
març 3, 2009 a les 12:36 pm
Un tòpic de les curses de fons és que una marató comença amb un primer pas. Espero i desitjo que aquesta iniciativa de Brussel·les sigui el tret de sortida d’aquesta cursa de fons en que l’arribada sigui un estat propi. Cadascun de nosaltres ha d’avançar a la seva velocitat i en funció dels seus recursos materials, intel·lectuals, anímics, etc. Com en una cursa, l’esgotament ens temptarà d’abandonar però només hem de mirar als costats i veure que hi ha gent que corre amb nosaltres i no estem sols. Això és el que no entenen els polítics actuals, ells corren la seva cursa aïllats, sovint en el sentit contrari al nostre i ignorant-nos. Per això cal, que d’entre tots nosaltres triem aquells homes i aquelles dones capaços de marcar un ritme de cursa ferm i constant. Potser d’aquesta iniciativa dels deu mil, d’entre les persones que ho han ideat i promogut, sorgeixi la vital regeneració de la classe política que necessita, ara més que mai, el nostre país.
Bon viatge a tothom!
març 3, 2009 a les 12:49 pm
Sabeu per què no hi vaig pas jo, podent anar-hi?
Recordeu l’última manifestació a Barcelona? i els resultats que van tenir els socialistes després?
Està clar, suposo.
Recordo els que demanaven l’abstenció, el vot de càstig contra els sobiranistes, no contra els que enfonsen el país.
Ara veig que la mateixa medicina s’aplica a Euskadi. Abstenció, divisió de vots, perdua de força, govern dels perdedors.
També penso que a Brussel·les ens diran que fem parlar català el congrés de Madrid, que tot plegat és un problema intern d’Espanya. Si fem el soroll aquí, crec que també el sentiran allà. Però fem i assegurem-nos que ens escoltin des d’aquí.
També penso que no hem impugnat a Europa (i això sí que ho revisarien) la constitució Espanyola, imposada pels militars franquistes, clarament inconstitucional a Europa.
He deixat de creure en les manifestacions, si la gent no n’és conseqüent.
En el que sí crec és en que s’escombri els sucursalistes i els seus satel·lits. En el que si crec és que els catalans imposin la seva majoria i l’exerceixin. El que sí crec és que els partits per tal d’obtenir els nostres vots, ens començaran a fer cas i oblidaran el que els fa perdre vots, i en que els exígirem resultats si els volen mantenir.
El que sí crec és que els habitants de Catalunya no volen l’expoli fiscal ni la discriminació en infraestructures i serveis, el que si crec és que no volen pagar només ells els impostos de successions i de …, doncs a què esperem per a que se’n adonin?
I malgrat tot el que acabo d’exposar, felicito als impulsors de la manifestació i als que hi aniran, i sé que en sentiré un punt d’enveja.
Ja m’he contagiat de Caïnisme, l’epidèmia que fa estralls entre els catalans.
Faré com molts catalans han fet els últims anys, recargolant-me de ràbia i frustració, bandejant qualsevol conveniència nacional, us agrada roïns? faré com molts, em tiraré pedres al teulat i quan plogui dins de casa pensaré que la culpa és d’algú altre.
Però només per aquest cop.
Ara us prometo, amb els millors desigs, que a partir de la meva absència, de la meva abstenció, de la meva venjança contra un que és millor que jo, o més guapo, tocat pel fibló tocatardà àngel de la consciència redressaré la meva ànima, i seré per sempre al peu del canó.
març 3, 2009 a les 1:03 pm
No veig el moment de pujar a l’autobús…
Se m’està fent una setmana eterna!!
A part del fet de la mani i del que políticament anem a fer, tinc ganes que arribi el moment per la quantitat de gent que m’agradaria conèixer. A l’Enric Canela ja el vaig conèixer a la presentació de Badalona. A en Víctor Alexandre a la presentació d’un llibre.
No voldria deixar-me a ningú, però a part dels bloquers del BGS també espero conèixer L’Espelt, en Cesc, Joliu, Andreu, JosepP… molts.
Amb el que emquedaré amb les ganes, per cabut que diria que és, és al Josep-Empordà. Llàstima!!
I el que em té més encuriosit és l’Arnera!!
març 3, 2009 a les 2:21 pm
En primer lloc, abans de contestar-vos a tothom i especialment al Joan CS, voldria fer esment que acabo d’escriure un article al meu bloc personal Deumil.cat: La pólvora hi és, no deixem que es mulli.Aquest article contesta algunes de les preguntes o dubtes o esta relacionat amb el que heu comentat per exemple per al Jordi, Moisès, Maia, Jesús, Sílvia i Ricard.
Podreu veure quina és la filosofia de deumil.cat i per mi, la raó del seu èxit, i quan ens ho agraíeu la feina que s’ha fet, esteu agraint-vos a vosaltres mateixos. A tothom que ha participat fent comentaris al Bloc Gran del Sobiranisme, a posat el seu gra de sorra i voldria especialment fer una esmenta especial al Joan CS o Koll.
Joan, si us plau, no cal que t’excusis, el proper dijous dia 5 a les 11 del matí quan tingui el privilegi en nom de deumil.cat entregar la carta als eurodiputats, amb molt de gust, els hi explicaré que aquesta carta expressa el desig de molts milers de catalans, molts dels quals no han pogut venir dissabte vindran a la manifestació per qüestions de salut i altres per culpa de la crisi econòmica. Estic segur que pensaré amb tu, com també amb altres amics que tampoc han pogut venir per motius similars al teu. Només et desitjo que l’operació et vagi molt bé i sobretot que no deixis d’escriure al bloc.
Josep Empodà, ja se què no vindries, m’ho vas dir personalment aquell dia de finals d’estiu que varem esmorzar a Santa Cristina d’Aro, cadascú pot fer el que vulgui, però la teva excusa sobre ERC, no s’aguanta per cap lloc en aquesta iniciativa. ERC ni CDC, ni cap altre partit, han intervingut en aquesta iniciativa. Això ha estat clau per al seu èxit.
Lluis Mª, entenc la teva postura, però, altres que pensem igual que tu, en el sentit de que desprès de la manifestació a Barcelona va passar el que va passar , en canvi creiem que això ha estat perquè cal encara més forçar la màquina. Cal tensar la teranyina per veure si es trenca i ens podem alliberar, encara que sigui només una mica, perquè aixì sorgeixi un lideratge nou que engresqui als milers de persones a milions, que ara semblem dormides o estúpidzades perquè definitivament fem el pas d’alliberar-nos.
Moltes gràcies a tothom que ha escrit i ha participat en fer que el Bloc Gran del Sobiranisme, vinguin o no vinguin, però gràcies als vostres comentaris hi ha debat sobiranista i com a conseqüència d’això, al final ha sortit una iniciativa com la de deumil.cat que farà que milers de catalans anirem a Brussel•les representant a molts milers més que no han pogut venir, a dir als Europeus: We Want a Catalan Sate! I que això ja no ho pari ningú
març 3, 2009 a les 5:01 pm
Vull donar suport a tots els qui hi anireu. Jo no hi seré, però estaré amb vosaltres. Sols dir, que hi haurà un munt de gent com jo. Els que estareu allà sereu la punta de l’iceberg. No penseu en cap moment que sou una minoria, sou una minoria de privilegiats, però som molts, un munt, els que esterem a casa pensant amb vosaltres.
La punta de l’iceberg. El començament de quelcom molt gran. El que farà que la màquina comenci a funcionar en la bona direcció.
We Want a Catalan State
març 3, 2009 a les 5:51 pm
Esteve, no t’estiguis a casa!!
Surt al carrer!!
Mira al http://www.deumil.cat si es fa concentració de suport al teu poble i ves-hi amb la estelada o la senyera. I si no pots, penja-la al balcó.
Jo ja t’ho agraeixo.
I a en Koll, ostres, company, quina murga, no?? Espero que estiguis recuperat del tot per tot el que ha de venir després de dissabte, que no serà poc, ja veuràs. Tots comptem!!
Lluís Maria, encara estàs a temps. Et dic el mateix que a l’Esteve, si no vens.
Tinc l’estómac fet pols dels nervis i només és dimarts… divendres no m’aguantaré de la tensió nerviosa, ho veig a venir.
març 3, 2009 a les 5:59 pm
Jo també estic nerviós, tot i que dissabte no seré físicament amb vosaltres. Només vull dir-vos que aquells que hi aneu, ho feu en representació de molts altres que ens hem de quedar aqui. ara, això si, l’estelada al balcó no hi pot faltar…
Una abraçada, companys
març 3, 2009 a les 8:45 pm
Dissabte a les 11, alla i serem.
març 3, 2009 a les 10:15 pm
encoratja que els que us quedeu, ens doneu suport, a la vegada el meu suport per a tots els que, quedant-se sereu amb nosaltres, la lluita la fem tots i la victoria serà de tots
només una cosa Lluis Mª. sense que sigui un retret et contestaria amb una cita d’en Pedrolo, que calia protestar encara que no servís per rés, doncs la protesta en si ja és un èxit.
We Want a Catalan State
març 3, 2009 a les 10:48 pm
Us llegeixo cada dia, i estic contenta de veure que encara hi ha Catalans que estimen i es preocupen per aquesta terra mal tractada des de fa tant temps.
Vull donar-vos el meu suport i aplaudiment, per la iciniativa que heu tingut de anar a Brussel-les a reivindicar els nostres drets democràtics i sobirans. Sigueu 1000 o 10.000
les persones que us despleceu, podeu estar segur que desde Catalunya, molts de nosaltres esterem amb vosaltres amb el pensament.
Crec que la feina feta fins ara és important i pot significar un abans i un després.
Jo no podré estar present a la manifestació per motius personals, però sí hi anirà el meu fill i amb ell el meu cor.
BON VIATGE
març 4, 2009 a les 7:32 pm
Bona nit a tothom:
Ja se que es a pilota passada però ho tinc que dir: Koll, company, de vergonya gens ni mica; i me’n alegro molt de poder tornar a llegir els teus comentaris al BGS.
Com diu en Xess, s’està bellugant una iniciativa per que la gent que no pugui anar a Brussel·les es manifesti per la independència el dissabte a les 11 o les 12 (no està massa clar) davant del ajuntament del poble o ciutat en que estigui aquell dia. Això permetria que es manifestes gent que no podria anar a una mani multitudinària a, p.e. BCN i, d’aquesta manera, sumar mes. No se si a Brussel·les serem (jo hi vaig) 10.000, 5.000 o 30.000 però si a Catalunya, a la mateixa hora es manifesten centenars de milers de persones ningú podria parlar de fracàs. La idea es bona, però que no per això ningú que tenia previst anar a Brussel·les deixi de fer-ho per comoditat.
Una abraçada i endavant. Cuida’t força que hem de veure al Borbó entregant el títol de Comte de Barcelona i la resta de títols catalans al seu poder al President del Parlament de Catalunya.
Visca Catalunya lliure i sobirana!