Traumes colonials
març 24, 2009 | 
Manel Bargalló | 
Imprimir
En un país democràtic, en una nació independent, en un estat lliure, la policia és una de les institucions més respectades per tothom. La policia és l’instrument que la societat té per mantenir la convivència i sobretot per executar les lleis que la mateixa societat s’imposa. La policia és el braç executor de la justícia.
En un país antidemocràtic, en una nació oprimida, en una colònia, la policia és una de les institucions menys respectades per tothom. La policia no és l’instrument que la societat té per mantenir la convivència i tampoc no és l’executora de les lleis que la mateixa societat s’imposa, sinó que més aviat és l’executora de les lleis que l’estat opressor imposa a la mateixa societat. La policia és el braç executor de la injustícia.
En el darrer cas, la feina de la policia no és agradable, i molt poc gratificant si es té el més mínim sentit de justícia. Però també en el cas de la policia en un país democràtic i sobirà, malgrat sigui una feina respectada, poques vegades és gratificant i més d’un cop perillosa; per això les persones que volen treballar de policia cal que tinguin vocació. Però amb la vocació no n’hi ha prou, cal que estiguin ben entrenats i que es regeixin per unes normes molt estrictes, per impedir la corrupció i sobretot deixar el mínim a l’atzar. Però a vegades, atesa la tensió, l’estrès i la necessitat de prendre decisions ràpides en situacions d’alt risc, la policia comet errors. Alguns són errors sense conseqüències i d’altres, per desgracia, sí que en tenen, i un bon comandament policial ha de saber discernir, independentment de les conseqüències, què es el que s’ha de millorar per impedir que es torni a cometre el mateix error. En la feina de policia, si no es fa bé, atesa la seva natura i idiosincràsia, hi ha moltes possibilitats que els errors que es cometin tinguin conseqüències nefastes.
Per tot això, la policia necessita sentir-se ben dirigida, necessita sentir-se recolzada i degut a la feixuga càrrega de la responsabilitat que comporta poder cometre algun error de greus conseqüències, si volem que facin la seva feina correctament, tots els seus membres han de saber que no seran abandonats mai pels seus comandaments malgrat que algun dia facin un error malgrat han actuat segons les normes. Cosa que si fem cas a les noticies de la premsa sembla que això no ha succeït en els Mossos d’Esquadra des de que hi ha el govern d’Entesa d’Esquerra a la Generalitat.
A Catalunya, per desgràcia durant quasi tota la nostra història, la policia ha estat el braç executor de la injustícia, ha estat l’instrument de l’opressió. La policia espanyola i sobretot la guàrdia civil han torturat i matat molts catalans en nom d’Espanya, i les formes i pràctiques d’aquests cossos són el pitjor exemple que qualsevol policia moderna i democràtica podria seguir.
Per això existeix dins de la nostra inconsciència una animadversió vers la policia, com també amb la justícia i l’exèrcit, però parlar d’això requeriria allargar massa l’article.
Els catalans estem traumatitzats amb la policia i a la més mínima actuació policial que ens faci recordar les accions repressores de la policia espanyola insconscientment ens hi posem en contra, sense valorar si hi ha realment motius per fer-ho.
Amb la recuperació de la democràcia a Espanya, potser millor dit, amb l’acabament de la dictadura feixista per donar peu a la democràcia espanyola, els polítics catalans varen entendre que no només calia obtenir la sobirania amb la gestió policial, sinó que també era imprescindible canviar-la totalment. Per això els Mossos d’Esquadra no només són un canvi de nom, sinó que també són un cos totalment nou.
Però s’ha fet realment un cos totalment nou? Recordo que els primers anys del tripartit es va aprovar una llei que hi permetia l’accés de guàrdies civils i membres de la policia nacional espanyola. Per mi això és un error, les conseqüències no han estat prou avaluades i segur que quelcom ha tingut a veure en els fets ocorreguts la setmana passada amb el desallotjament dels estudiants a la universitat catalana.
L’actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat per molts desproporcionada i sobretot ho ha estat amb els reporters i periodistes. Incomprensible per a un cos de policia modern i que fins ara s’havia comportat d’una manera modèlica. Per què ara aquesta actuació? Una actuació que no va ser aïllada, sinó que va succeir en diversos episodis durant tot el dia.
La reacció de la societat catalana ha estat dividida entre els que han pres partit a favor i en contra. Els uns en contra perquè tenen la pell molt fina encara a la repressió policial independentment de si era necessària o no l’actuació dels antiavalots, i els altres perquè toca defensar peti qui peti la policia catalana perquè és senzillament la nostra.
Hi ha coses incomprensibles, i només es poden entendre des d’una òptica colonial.
En un país sobirà, ningú no esgrimiria aquesta mena d’arguments, tothom exigiria una investigació profunda dels fets i posteriorment s’exigiria la dimissió dels responsables. Però estic segur que en molts dels països europeus una actuació tan barroera i sobretot expressament dura contra els mitjans de comunicació hauria provocat la dimissió del responsable polític sense esperar la investigació.
Però qui és realment el responsable polític? Per mi és el president de la Generalitat, és José Montilla.
Per mi un cos policial no pot ser mai moneda de canvi del joc polític, no pot ser que un president d’un govern posi al capdavant del Departament d’Interior la persona menys vàlida i que representa un partit que sempre s’ha caracteritzat per ser bel·ligerant amb les actuacions policials.
Jo em pregunto: realment José Montilla va pensar que posar el Joan Saura com a responsable dels Mossos d’Esquadra era el millor per a Catalunya? O ho va fer per simple interès electoral?
Estic segur que al PSOE de Catalunya li importa ben poc que els Mossos d’Esquadra reïxin en la seva tasca, més aviat tot al contrari, com tampoc en altres punts clau que farien que els catalans tinguessin interès a sentir-se diferents dels espanyols. Ho fan amb la televisió catalana, ho fan amb la ràdio, ho fan amb tots els mitjans que poden manipular, ho fan amb tot el que signifiqui qualsevol motiu d’orgull de sentir-se catalans. Els socialistes a Catalunya, els pocs que se senten catalans, encara que sigui insconscientment, se senten tan miserables per la seva traïció que tenen una fòbia total a qualsevol manifestació de catalanitat.
Pel PSOE, Catalunya és una simple colònia i no es pot permetre de cap manera que tingui sobirania, i si cal posarà en perill un dels pilars més importants per garantir la convivència i la justícia dels ciutadans de la colònia. La sucursal a Catalunya, si no ha tingut cap remordiment amb l’espoli que han sofert tots els catalans fins ara, amb una incidència especial en els segments de la població de clases més humils, amb menys recursos i que segur que són part dels seus fidels votants, per què n’ha de tenir amb la policia catalana?
Etiquetes Crisi institucional, Defensa i Seguretat, Política catalana, Societat, Universitat | 
31 comentaris »
març 24, 2009 a les 8:42 am
Totalment d’acord.
Als països europeus i civilitzats, el lloc on ens pertocaria estar, la policia i els seus components són valorats i tenen el prestigi que mereixen ja que en aquestes democràcies consolidades es té molt clar que la funció de les forces de seguretat és vetllar pels drets i llibertats individuals i col·lectives. Només cal haver viatjar una mica per Europa per veure la consideració, en general molt bona, de la tasca de la policia.
S’ha vist al llarg de la història que totes les forces policials de les colònies, tot i estar formades per autòctons, esdevenen el punt de mira dels odis dels ciutadans colonitzats ja que reflecteixen l’opressió del colonitzador.
El nostre país és una estranya barreja on una policia pròpia i professional com són els Mossos d’Esquadra, guanya o perd prestigi depenent del grau de submissió del govern de la Generalitat a Espanya.
Tenir un conseller comunista i botifler a més d’un virrei espanyol és el pitjor que ha pogut passar a la nostra policia. Aquests professionals, excelents la majoria, necessiten l’amparament i recolzament de la societat i, evidentment, del govern que han triat els ciutadans a qui serveixen.
Espero que en poc temps la nostra policia sigui com una de qualsevol país europeu civilitzat.
març 24, 2009 a les 9:00 am
La entrada massiva de policies nacionals i guàrdies civils als mossos, és un fet dut a terme pel tripartit. És alló de carregar-se tot el que tingui a veure amb l’imaginari catalá, al igual que TV3 i CATràdio….i l’ensenyament!.
Recordeu que l’acord entre el PSOE-pse i el PP a Euskadi, es basa en fer canvis a la Ertzainza i Euskal Televista…i en l’ensenyament (no us recorda res?)
No son fets casuals, no, son una estratègia planificada i duta a terme de manera que surteixi l’efecte sense que es noti, i és quelcom d’irreversible, perqué, aquests policies i aquests guardies civils, tenen estatus de funcionari, i ara, no hi haurá manera de que el proper govern, no tripartit, off curse, els pugui fer fora. Remontar la audiencia a TV3 i CATràdio, també será una feinada feixuga, i rederçar l’ensenyament, deunidó.
I ERC mirant a un altre banda, com sempre. Aixó si, de retòrica i proclames en tinc el pap ben plé.
I si, ja ho sé, quant siguem independents, tot aixó s’arreglará sol (o no), pero mentres, hem de permetre que ens continuin espanyolitzant?…perqué de segur així, voleu dir que mai ens independitzarem?…i si ens independitzem, quin Pais tindrem?. Si no preservem el nostre imaginari col.lectiu i la nostra identitat, no serem MAI independents.
març 24, 2009 a les 9:42 am
Ricard
——–
totalment d’acord, però el que passa és que mai acabarem de sentir els Mossos d’Esquadra la nostra policia si continuem sota la injusticia espanyola.
Jo em pregunto, què passarà el dia que reben l’ordre de detenir els polítics catalans que han convocat un referèndum en contra el govern espanyol? o d’impedir que els ciutadans catalans, masivament intentint anar a votar a les urnes del referèndum il.legal?
març 24, 2009 a les 9:46 am
Josep-Empordà
——————
tens tota la raó, però només recuperant la Generalitat i tornant a normalitzar els Mossos, la TV3, el CatRadio …etc com a eines nacionals per Catalunya, i aparcar el cami cap a la independència perquè “Ara no toca” o per “Estabilitat esconomica” o per la “Convivència social”…etc, al poc del temps, acabarem igualment morts com a nació per ser simplement una regió espanyola amb un fort component regional.
març 24, 2009 a les 9:48 am
Segurament hi ha coses que la Brigada Mòbil va fer malament la setmana passada, però cal dir que per quatre cops de porra mal donats s’ha muntat un linxament públic de la nostra policia impropi d’una societat madura. I en això l’ànima kumbaià d’una part del catalanisme hi té força a veure. Amb la nostra pell tan fina acabem fent el joc a l’estat espanyol.
març 24, 2009 a les 10:32 am
I que bons que són els governs convergents!! ho dieu vosaltres.
març 24, 2009 a les 10:41 am
Manel,
les opcions que plantejes són factibles ja que, ara per ara, la nostra policia és part de la seguretat de l’estat (espanyol) i hauria d’obeir les consignes de la Generalitat espanyolitzada.
Potser la manera d’evitar-ho sigui amb una declaració d’independència des del Parlament de Catalunya a l’estil d’altres països d’Europa. Estic convençut que molts membres de la nostra policia no s’oposaran un cop el procés s’hagi iniciat.
març 24, 2009 a les 10:42 am
Bon dia Catalans.!!!!
TOT PARLANT DE TRAUMES COLONIALS…
Tinc la impressió que cada dia que passa hi ha més Catalans que “cauen del burro”, com Sant Pau.
Jo me’n alegro perquè fa ja temps que viatjo a peu.
Mireu, les esquerres Catalanes i/o catalanistes, no parlen mai del Poble Català, de la CATALANITAT, sempre parlen dels ciutadans de Catalunya, com si a Catalunya la població fos un “tottum revolutum”, una massa amorfa sense Identitat, obviant el fet que a Catalunya hi ha el noble Poble Català, i altres persones amb adscripció cultural diversa, entre les més nombroses els Castellans que conformen una Colònia.
Això No és pas un descuit, no, de cap de les maneres, això forma part del seu ideari “doctrinari”.
Les reivindicacions dels drets Col•lectius dels Pobles s’oposen segons ells a la Igualtat, màxim valor, TOTEM i TABÚ del seu Ideari.
És per això que postulen una “Nova Identitat Nacional”, basada en els “drets de ciutadania” en detriment dels drets col•lectius del noble Poble Català, com si el reconeixement dels nostres drets en tan que Poble fos en detriment dels drets Individuals.
Aquest, és un fals argument, demagògic, que estic tip d’haver de rebatre una vegada i un altre.
La extinció en tant subjecte de dret de la IDENTITAT del Poble Català, no és un fet “casual”, sinó que respon fil per randa a un pla secular de acció política de filiació Ejspanyola, que només és possible perquè coincideix amb la ideologia filo-marxista que governa actualment Catalunya. Així paradoxalment gent independentista com ERC, son els màxims responsables (La Clau) del GENOCIDI del Poble Català en tant que Poble.
Soc conscient que aquestes afirmacions, son punyents, doloroses, per a tots aquells que de bona fe donen suport a aquestes “polítiques estratègiques”.
El que cal preguntar-nos és:
Perquè El Poble Català, la CATALANITAT no mereix ésser un referent on integrar-se?
Perquè hem de construir cap nova realitat, si en tenim una de reeixida?
Perquè tants esforços en mostrar la CATALANITAT com a un “corpus” desnodrit?
Perquè tants esforços en convertir la CATALANITAT en quelcom anacrònic a Catalunya?
Estic tip també, d’haver de dir que la Identitat NO ÉS un compartiment estanc, impermeable. Estic tip de dir que estimar la Identitat no fa que estiguis segrestat pel passat.
Estic tip d’haver d’explicar coses ELEMENTALS per tal de refusar “atacs” amb pretensions de caire “Ètic i Moral” a càrrec de persones d’esquerres que blanden una pretesa superioritat moral que suposadament els hi confereix la seva filiació “doctrinària”, N’ESTIC FART.
La realitat és que el PSC i ERC tenen el MATEIX projecte polític, només és diferencien en el punt final, en un horitzó que jo no puc arribar a veure, i en el que sembla que quan hi arribem serà indiferent ésser o no ésser un Estat, perquè “la població de Catalunya” serà una petita variant d’un estàndard Homogeneïtzat, Catalunya serà un referent territorial que evocarà una realitat insubstancial, declamativa, poètica i pretèrita, una faula.
Ara el noble Poble Català en LLIBERTAT.!!!!
març 24, 2009 a les 12:37 pm
Llegeixo:
“…però cal dir que per quatre cops de porra mal donats s’ha muntat un linxament públic de la nostra policia impropi d’una societat madura.”
I pregunto: els Mossos d’Esquadra són la NOSTRA policia? Són la policia de CATALUNYA?… Catalunya existeix legalment?
En el cos legal (la Constitució espanyola), del qual es deriva tota la vida política, econòmica, cultural, etc., de l’Estat espanyol, les paraules Catalunya, catalans o català no apareixen ni tan sols una sola vegada. Per tant, Catalunya no existeix legalment, només és una fracció dins de la realitat unitària i legal espanyola. I si no existeix no pot tenir una policia PRÒPIA.
Parlar de la NOSTRA policia és tan abstracte com pensar que Catalunya és una societat madura. Molts infants quan, algunes vegades, se’ls diu que se’ls està educant en realitat el que es fa és reprimir-los (repeteixo, algunes vegades) per tal que no s’apartin dels interessos del educadors. Si aquests infants volen arribar a madurar el que han de fer és alliberar-se d’aquests educadors (que afortunadament no tots són iguals).
D’altra banda, l’article 149 de la Constitució diu: “ L’Estat té competència EXCLUSIVA sobre les matèries següents : … “
Entre aquestes competències, la 29a. diu: “ [competència EXCLUSIVA per la] Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.”
Com podem ser una societat madura si estem lligats de cap a peus?
Ara resulta que ERC també vol crear una “Casa Gran de l’esquerra catalana”; quantes més ximpleries més pensen portar a terme els polítics catalans (tots!) per aconseguir rèdits electorals? Quan decidiran fer “cadascú la seva feina” (ERC, CiU..)? I la seva feina ha de ser impulsar el poble català cap a la plena maduresa. És a dir cap a la INDEPENDÈNCIA.
març 24, 2009 a les 1:58 pm
Vallfosca: CHAPEAU!!.
Aixó és el que volia dir i que no he sapigut explicar d’una manera tant precisa con vosté fa.
març 24, 2009 a les 2:24 pm
Josep Empordà, gràcies.
És confortant saber que hi ha algú que compren el discurs propi, altrament la sensació de ésser un autista, o un Marcià, un ésser “fora de la realitat” es fa opriment, com si respirar el mateix aire que el comú dels mortals fos un acte d’intromissió rapinyaire.
Gràcies, volia fer palès que tot allò que ens sobrevé, en tant que Poble i Nació, està emmarcat en un problema ideològic de fons, que modestament crec amb convenciment creixent, que va més enllà encara de la “dialèctica de lluita de classes”, i que anomeno “dialèctica dels Paradigmes civilitzadors”.
Si un dia s’escau, prometo fer-ne cinc cèntims.
Visca La Terra.!!!!
març 24, 2009 a les 3:33 pm
Bona tarda a tothom:
Els Mossos d’Esquadra estan patint una campanya de desprestigi, impulsada pels mateixos que voldrien que Catalunya no fora ni un xic mes que un quadre folklòric dels “Coros y danzas” d’infausta memòria.
Per què dic això? Durant els anteriors governs per mitjà de les Conselleries i d’altres organismes s’ha anat bastint un teixit institucional que el dia que ens independitzem serà la base, el punt de partida de les estructures que necessita qualsevol Estat sobirà per funcionar. Amb això no desvetllo cap secret. Les oficines de la Gen-Cat als països estrangers, per exemple, podrien ser perfectament l’instrument dels primers contactes amb altres Estats per negociar el seu reconeixement a la Catalunya independent, així com el punt de partida de les nostres Ambaixades davant aquests Estats.
A ningú se li escapa que la seguretat, la Policia, es un dels organismes mes importants d’un Estat pel que fa al manteniment de la pau, a l’assegurament de les garanties legals, a la protecció dels ciutadans i les Institucions, etc. A ningú se li escapa tampoc que si algun dia tenim un Estat independent necessitarem un organisme que si no es vol que sigui un Exercit en el sentit tradicional del terme, si que, com a mínim, haurà de ser una mena de Guàrdia Nacional i els Mossos seràn, sens dubte, la llavor, l’origen d’aquesta importantíssima Institució.
Vistes així les coses, els anticatalans, incloent-hi els que es manifesten amb Estel•lades per usar-les de garrot contra els Mossos, no desperdiciaran qualsevol ocasió de desprestigiar els que son garantia del compliment de les lleis, de l’ordre públic, de protecció dels ciutadans, perseguidors dels delinqüents, etc. a més de germen de les futures forces armades de la Catalunya independent.
Saben que si neutralitzen aquest organisme tant important ens treuríen quelcom molt valuós de les mans: Ja ara estem sense mitjans de comunicació importants afins. Estem assistint a un assalt frontal a l’ensenyament en la nostra llengua. Ha començat el setge als Mossos. Que vindrà després?
Salut!
març 24, 2009 a les 3:54 pm
Albert
——-
és el simdrome del país colonitzat per part d’uns i les ganes dels imperialistes de desmuntar qualsevol vestigi de sobirania.
març 24, 2009 a les 3:55 pm
Gràcies als tripartits, que han permés la infiltració massiva de “quintacolumnistes” de G. civils i policies nacionals, al servei del C.N.I. ja no la tenim una policia nacional catalana, ara tenim un cos més de policia estatal, que es diu mossos d’esquadra, i que, de donar-se el previst per Eduard VF, será una font de problemes més que una ajuda. I aixó ho ha permés ERC per la seua follia de voler reemplçar a CiU…o pitjor encara.
Els tripartits, ha significat un retrocés nacional de dècades. Tot lo de nacionalment positiu fet per CiU s’ho han carregat els PSOEcialistes en quatre dies amb una estratègia perfectament calculada i planificada, Mossos, TV3, CATràdio, i ara vindrá l’ensenyament.
De fet, és exactament el mateix objectiu que s’han marcat amb el PP a Euskadi, lo greu és que aquí ho han fet amb la entussiasta colaboració d’ERC, que proclaman que son “independentistes” (??).
març 24, 2009 a les 4:00 pm
LLuís Mª
————–
Jo mai he dit que fossin dolents els governs d’en Pujol, fins i tot els darrers que no ho eren tant, donaven moltes més voltes que el millor dels governs del tripartit. Però el problema és, com ho he explicat molts cops en els articles al BGS, que ni els millors dels governs del Pujol, pot fer res davant d’una Espanya plenament consolidada, amb un Estat ben engreixat i preparat, gràcies als nostres diners i recursos, i amb una Catalunya cada vegada més pobra, sense recursos , amb una nova inmigració i que ha perdut tota sobirania econòmica i empresarial (per culpa de la globalització).
març 24, 2009 a les 4:02 pm
Ricard
———
Jo no estaria tant segur de que els Mossos, al menys una part d’ells, els que eren guàrdia civils o policia espanyola, no fessin igual que va succeir l’Octubre del 34 quan en Companys va proclamar la Republica Catalana independent.
març 24, 2009 a les 4:13 pm
15 Senyor Bargalló.
El meu comentari, és molt genèric, i no va per a vosté, ni molt menys. Va pels abstèncionistes, altra cosa, fans d’E…
És arribat un temps que les coses es veuen molt clares, i moltes demagògies van caient pel seu propi pes, encara que els seus perpetradors insisteixin.
març 24, 2009 a les 4:17 pm
Vallfosca
———–
El teu comentari mereix un article, de fet ja vaig parlar d’aquest tema en un dels articles del principi quan vaig contestar a unes preguntes que es feia el Pedro Moron de la Fuente en el seu bloc.
Es un article potser massa llarg, però va en la mateixa direcció que tu apuntes però jo hi afegeixo una reflexió en clau de tenir una nacionalitat vers ser d’una indentitat.
“Sobre els altres catalans”
http://blocgran.cat/?p=144
març 24, 2009 a les 4:27 pm
Koll
—–
Com he dit al Ricard, els Mossos es deuen a la justicia i mentre aquesta sigui espanyola, els catalans el dia que posem entredit aquesta justicia, i aquesta els ordena que ho impedeixin, els Mossos hauràn de cumplir.
El tema de la Casa Gran de l’Esquerra, és una mostra més de la miseria intel·lectual i desorientació de certs dirigents.
Molt criticar la casa gran del catalanista i ara volen fer el mateix. Mare meva, quina creu que hem de soportar els militants d’ERC!
març 24, 2009 a les 4:41 pm
Eduard VF
———-
Tot el que fa tuf a catalanista i més si es quelcom de sobiranista, serà insultat, despreciat i ridiculitzat pels botiflers. Ho hem vist en la pròpia pell amb la manifestació de Brussel·les.
Però compte que també pels “presumptes” catalanistes també s’hi afegeixen. No hi ha res pitjor que l’imbecil immadur que sempre s’apunta al NO sistematicament.
Pel que dius a preparar-se per la independència, jo no dic que no tinguis par de raó, però la meva intuïció és que si només fas això sense fer passos decididament per aconseguir-la, ans el contrari, vas dient que no la vols, sinó que el que vols es trobar un encaix amb Espanya, un ja no sap que pensar-hi.
Tot plegat sembla un comportament paranoic. És com aquell presoner que en comptes de escapar-se, el que fa es ajudar al carceler a millorar la seguretat de la presor perquè no hi hagi cap possibilitat d’escapar-se i al vespre, es dedica a acumular menjar i altres coses pel dia que es decideixi escapi. Al final veien que es vell i la presor està tan ben vigilada, que hi reuncia a fer-ho ja que s’ha acostumat a viure presoner, i fins i tot ja l’hi agrada.
Que vindrà desprês?
Dons acabar amb el català com a llengua normal, cosa que ja han començat.
Desprès potser impedir que l’independentisme torni a sortir en un partit polític, com al país basc.
març 24, 2009 a les 4:53 pm
LLuis Mª
———-
Tranquil que Esquerra, perdrà segur molts de vots i ja saps que la meva aposta per trencar el carnet, és si treuen més de 12. Però CiU si vol recuperar el vot que perdrà segur Esquerra, cal que sigui una mica més sobirana, no crec que perdi molt per el cantó regionalista, simplement perquè aquest, encara que estigui acomplexat per l’espanyolisme, no son tontos i saben que un altre Tripartit i sobretot el Montilla de nou President, seria un drama per la seva “regió” estimada.
Però l’abstenció per part dels independentistes desenganyats d’Esquerra, es podran recuperar si CiU mostra una cara més sobirana , més ambiciosa i sobretot que es desmarqui el màxim possible del PSOE de Catalunya, no només amb la seva competència com a gestors, sinó amb un programa realment nacionalista. La responsabilitat de recuperar-los és d’en Mas i Cia, ells tenen la clau.
Ara per ara, seguint aquesta tàctica d’ambigua i poc decididament sobirana, penso que només podran recuperar un 20 o 30% dels 350.00 vots que ERC va perdre des de el 2006.
març 24, 2009 a les 5:21 pm
Amic Bargalló, gràcies per l’enllaç del teu magnífic comentari del més d’agost de 2008.
Naveguem amb el mateix vent i en el mateix mar.
El que és incomprensible, és que algú es pugui integrar a alguna cosa inexistent, oi?
Doncs ALERTA màxima, perquè resulta que molts “catalans” neguen la CATALANITAT més encara que els ecspanyolos.
Als lledregots, bastó.
Vagi bé i visca La terra.!!!!
març 24, 2009 a les 5:59 pm
La metàfora del carceller i el presoner, de l’Eduard VF defineix clarament el “comportament paranoic” dels nostres representants polítics (i també de part del poble) que, en comptes d’escapar-se (buscar la independència de Catalunya), es dediquen a “acumular menjar” pel dia que decideixin escapar (decidir-se amb fermesa per la instauració d’un Estat propi). Però aquest dia és possible que no arribi mai si hom s’habitua a ser presoners de l’Estat espanyol.
Metàfora excel•lent, Eduard.
març 24, 2009 a les 6:38 pm
Estimat JoanCS, la metafora no la fet en Eduard VF, he estat jo (per lo bo i per lo dolent) que he contestar a l’Eduard VF.
No ser si l’Eduard VF hi està d’acord amb la meva metafora
març 24, 2009 a les 7:15 pm
L’altre dia van fer per la TV Braveheart del Mel Gibson, suposo que sabeu de què va, de les guerres entre Escòcia i Anglaterra al segle XII i XIV.
Doncs mirant el comportament dels nobles escocesos, que no dubtaven en traicionar el seu poble per noves terres i més poder (plats de llenties) davant del rei anglès (Aznars, ZPs i virreys Maragallescos i Montillescos), doncs semblava que estava visquent la realitat catalana, salvant totes les distàncies.
Necessitem el nostre Braveheart.
març 24, 2009 a les 8:16 pm
Perdona’m, Manel.
Com pots veure, no es pot fer un massa gran.
Reconec el meu error.
març 24, 2009 a les 8:25 pm
Manel: No conssegueixo trobar on m’has llegit (post 12) quelcom que tingui relació amb “Pel que dius a preparar-se per la independència, jo no dic que no tinguis par de raó, però la meva intuïció és que si només fas això sense fer passos decididament per aconseguir-la, ans el contrari, vas dient que no la vols, sinó que el que vols es trobar un encaix amb Espanya, un ja no sap que pensar-hi.
Tot plegat sembla un comportament paranoic. És com aquell presoner que en comptes de escapar-se,” etc…
Precisament,Manel, el que he fet es una defensa dels Mossos com a Policia de la Catalunya independent que vull i com a possible origen de les futures forces armades catalanes. Si això es entreguisme… Cony, tu, que ja fa mesos que em llegiu comentaris i alguns em coneixeu en persona com per dir que em vull quedar amb la xacolata del lloro de la autonomia.
I he assenyalat que estem assistint a un atac metòdic contra tota la estructuració que s’ha fet fins ara i que ha de ser la base del nostre futur Estat; Policia, Llengua, a més de la laminació de competències ja transferides, perpetració d’una llei electoral que farà que el meu vot (i el teu i el de tots) valgui menys si no votes PP o PSOE.
Jo en cap moment m’he comformat amb la autonomia. Si així fora no em veurieu per aquest Blog ni m’haguessiu vist per Brussel·les ni en tots els bombardejos en els que, espero, em trobareu i als quals ja m’hi apunto ara.. No comfongueu el voler que no ens dinamitin el que ja tenim amb la renuncia al que hem de consseguir, que no es altra cosa que la plena independència.
Salut!
març 24, 2009 a les 10:04 pm
http://blip.tv/file/1891138
març 25, 2009 a les 12:16 am
Esteve
——–
Realment és sempre la mateixa història en les colònies, ara o fa 350 anys.
Eduard VF
————
no anava per tu Eduard VF lo de compartament paranoic i la metàfora posterir, sinó més aviat per en Pujol o nacionalistes com ell, que aconsegueixen trossos de sobirania amb l’aparença finalitat de la que tu dius, és a dir, preparar-se per la independència, però a l’hora de la veritat no fam el cap pas ferm per aconseguir-la.
Veig que no m’he explicat bé.
Ho sento Eduard VF, mai he dubtat del que volies dir és en molts aspectes el que jo penso.
març 25, 2009 a les 12:28 am
Carme
———-
no havia vist el vídeo i em sembla realment que aquests Mossos, no sabien gaire el que feien. No calia fer servir les porres a la primera, haurien de actuat amb més contingents d’entrada.
Tot això demostra que l’entrenament i sobretot el comandament està fallant plenament. Però bé en tot cas, per això no és simptomàtic, a part d’una mala gestió del desllogament, perquè és pot millorar i amb tot, sempre haurà escenes violentes quan s’arriba en l’extrem de fer un desllogament.
El que per mi es simptomàtic és l’escarni amb la premsa i aquí si que no hi ha gaires excuses, sobretot quan han rebut més de 30 professionals que anaven identificats.
Aquí si que hi ha quelcom que grinyola i com he dit abans, és la nefasta política del Saura i sobretot del que l’ha posat al capdavant d’aquest càrrec: en Jose Montilla.
març 25, 2009 a les 12:59 am
Manel:
Disculpa, potser no t’he sapigut interpretar correctament i m’ha extranyat.
Ei! Jo no m’emprenyo!
Salut!