Escissió d’Esquerra o partit transversal?
abril 30, 2009 | 
Xavier Mir | 
Imprimir
Transversalitat. Aquesta és la paraula. Aquesta és la clau. O no. Per arribar a la independència cal unitat d’acció, i aquesta unitat d’acció pot dur-se a terme des d’un únic front o des de tres o quatre fronts alhora. Podem tenir una situació en què més d’un partit vulgui la independència, la gent triï el que prefereix i tots junts tinguin majoria absoluta per fer la declaració unilateral. O podem tenir una única llista resultat d’aplegar els independentistes de totes les formacions que no han pogut avançar més en els respectius partits.
Fins fa quatre dies només teníem Esquerra (malgrat els corrents crítics) i la pressió interna perquè CDC assumís l’estat propi com a objectiu a curt termini. Ara, amb la baixa de Carretero, hi ha damunt la taula la creació d’allò que sovint es plantejava en ambients sobiranistes: una candidatura transversal que pressioni els altres partits, que arreplegui els vots abstencionistes i descontents i que doni alguna sortida als qui troben massa feixuc continuar treballant dins del seu partit.
Ara bé, aquesta opció, que no s’ha concretat encara, pot esdevenir dues coses: pot convertir-se en una mera escissió d’ERC o pot esdevenir l’eina transversal que comentava. Els carreteristes deuen haver fet els seus càlculs, però crec que s’equivoquen si no intenten, de totes totes, el segon objectiu. És cert que Carretero va ser la segona opció més votada al Congrés d’ERC i que potser el suport de la militància ha augmentat des d’aleshores. Però una cosa és la militància i una altra de ben diferent són els vots. No hi ha una correspondència entre una cosa i altra. No es pot fer una regla de tres tan senzilla. Si l’objectiu és un nou PI, poden estar tranquils perquè aquesta vegada segurament sí que hi haurà representació al Parlament de Catalunya. Segurament podran condicionar coses, decisions. No serà poc, però no serà prou. I si a més entren les CUP la fragmentació de l’espai sobiranista serà encara més gran. Si es confirma aquest escenari, ja hi ajustarem les estratègies.
Perquè les coses evolucionin cap a la segona opció, cal que la gent de CiU que sempre ha parlat de transversalitat, la gent que sempre ha defensat que a CDC hi ha, en nombres absoluts, més independentistes que a ERC, apostin per aquesta nova opció. No s’hi val a criticar la poltrona dels qui són al govern però no voler-la deixar ni tan sols quan ets a l’oposició.
Per això m’ha agradat veure que al grup de Facebook creat pel company Manel Bargalló per donar suport a Carretero hi ha més de 800 persones i que entre aquests n’hi ha molts de CiU. A alguns els he escrit, però, i m’han assegurat que només s’hi solidaritzen, que li donen suport “moral”. Altres, ben certament, ho fan per tocar els pebrots, perquè els convé afeblir ERC. Carretero ha de saber que no podrà comptar amb ells per a res, que ells no trencaran el carnet de CDC per fer un nou partit.
En definitiva, tothom és lliure d’apostar pel que vulgui, de treballar des dels partits existents o de crear-ne un de nou. Ara bé, si ens creiem això de la transversalitat, pensem-nos-ho bé. A mi que no em busquin al “partit de Carretero”, però estaria encantat de donar suport (i fins de formar part) d’una llista realment transversal, diàfana, amb un únic objectiu: fer realitat el projecte d’un estat propi via parlamentària i, un cop fet, dissolució. Poseu-me a la llista, doncs, però pendent de confirmació, perquè jo no vull formar part de cap escissió de res.
Mentrestant, que cadascú pensi què s’hi juga, en tot això, i quin paper hi vol tenir.
Etiquetes General | 
17 comentaris »
abril 30, 2009 a les 1:21 am
Tranquil Xavier, que no serà pas un partit, sinó una candidatura transversal i no serà del Carretero, serà de la societat civil i en Carretero com molts altres independentistes estaran allà per fer-la possible.
De fet hauries de canviar el títol.
Pels independentistes de CDC i els pocs d’Unió, si entre tots podem fer realitat aquesta candidatura, tindran un dilema. D’això es tracta companys, de que si no recolzen a la candidatura independentista, al menys, tinguin una mica de mala consciencia.Però jo penso que molts també vindrien
Com als companys d’ERC que no volen deixar el partit, per cert encara soc militant i no m’he donat de baixa, podem també participar en la formació d’aquesta candidatura. De fet això mateix fou aprovat en el darrer CN de l’Octubre del 2007. Però l’executiva quan sent parlar d’aquesta candidatura t’obre un expedient i et fot al carrer!.
També les CUP, el PRC, Força Catalunya i els d’IC que siguin independentistes.
Però sobretot, tothom que vulgui que aquest 2010, passi quelcom de gran a Catalunya. Que es comenci el camí imparable cap a la independència.
Per cert, ja es pot començar a donar suport que així sigui.
Des de RCat se ha creat l’Associació Reagrupament. Tothom, sigui d’un partit o d’un altre o de cap, es pot apuntar.
Aquí teniu les finalitats de la Associació:
Finalitats de l’associació Reagrupament:
1. Situar l’independentisme a l’eix del debat polític català.
2. Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana.
3. Creació d’un marc favorable al creixement de la base social de l’independentisme català.
4. El foment del debat, l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.
Podeu apuntar-vos a:
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=847&Itemid=29
El compte enrere ja ha començat
Endavant les atxes!
abril 30, 2009 a les 7:57 am
Estic fart de dir-ho: Prou partits independentistes! El que cal és que el que ja hi ha concorrin junts. Sumem, no dividim, vots.
abril 30, 2009 a les 8:36 am
Ara, justament ara que el titànic s’esfonsa, els que fins ara només feian que continuar tocant mùsica com si res no passes, els tripartidistes parlan de transversalitat, i ho fan sense deixar el mantra de carregar tots els mals de la Nació a CiU.
Veureu, de credibilitat, tothom té la que té, i en democràcia, al final, el que contan son els vots, i no en tinguis cap dubte, que als que heu fet experiments d’alt risc amb la Nació,als que ens heu impossat el PSOEmontillisme en nom d’un pretés independentisme que en boca d’alguns ja no té cap significat, la sabiduria popular us escombrará. Recorda-ho, els experiments es fan amb gassosa i el poble mai s’equivoca.
Siau.
abril 30, 2009 a les 9:12 am
Bon dia a tothom.
Amic Mir, avui coincidim amb tot.
Dies enrere parlava de que en política el que compta és la influència que es te, en aquest sentit parlava de “factor determinant”.
Esdevenir “factor determinant” és la nostre fita.
Durant els últims temps hem acumulat una gran energia inercial, “mentre ells ens ignoraven”, doncs bé, ara som arribats en el moment en que ens cal posar a “rodar” aquesta energia, aquesta inèrcia creixent, sinó la volem malmetre. L’oportunitat, ho és sempre a curt termini, i és per això que cal aprofitar-la.
La nostre “dinàmica” és creixent, per això hom veu que “fer-nos costat” és una adaptació creixent des de el punt de vista personal, cal aprofitar-ho.
De les “forces” i persones que ja s’han posicionat obertament, Espot, Carretero, Canela, n’espero quelcom sinèrgic, “mentre ens ridiculitzen”, ho dic sense embuts, alt i clar, sinó m’hauran de sentir, i pesat en soc…
Agosaradament vallfosca.
abril 30, 2009 a les 1:39 pm
Nota als lectors:
Estem fent uns canvis al bloc, és possible que fins demà és vegin errors d’escriptura als articles.
abril 30, 2009 a les 3:44 pm
Jo m’he apuntat a Reagrupament però tinc molt clar que en sortiré si començo a veure moviments sectaris que limitin l’ampli espectre que predicava el Dr. Carretero al seu article, uns principis d’actuació. No vull que es caigui al parany espanyol al que ha anat a parar Esquerra. Tant se m’en fot que els companys de lluita siguin d’esquerres, ecologistes, liberals, aficionats al fisioculturisme o fans de la Madonna. M’és indiferent, compartim un principi fonamental que és el nostre ADN i qualsevol que intenti dividir-nos hauria d’ésser considerat hostil.
abril 30, 2009 a les 4:02 pm
Aquest comentari jo ja l’havia traslladat al Bloc. No sé perquè ja no hi apareix. El torno a introduir per si s’ha produït un error. Perdoneu.
Tot el que dius, Xavier ho trobo molt ben enraonat i, en acabar de llegir el post he trobat encertat fins i tot el títol (“Escissió d’Esquerra o partit transversal?”. Em sembla també perfecte la teva afirmació que el que cal és unitat d’acció encara que és dugui a terme amb diversos fronts independentistes. És a dir, TRANSVERSALITAT en els diferents partits i en les diferents candidatures per a les properes eleccions.
Tanmateix, en Manel Bargalló et demana tranquil•litat perquè la proposta de REAGRUPAMENT: “no serà pas un partit, sinó una candidatura transversal”. A més, sembla que la idea de transversalitat ve confirmada pel punt 2 de les finalitats de Reagrupament: “Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana”.
Per tant, Reagrupament no serà un partit i sí, només, una associació que voldrà aconseguir la transversalitat entre els partits que es comprometin en la lluita per assolir un Estat propi. Però, si es presenta com una CANDIDATURA en unes eleccions, com podrà evitar un enfrontament electoral amb les altres candidatures que incloguin el mateix projecte d’independència.
Una de les accepcions de transversalitat és: “Que va en una direcció, que travessa una direcció donada… Dues posts paral•leles unides per llistons transversals”. Els llistons transversals, en el cas que ens ocupa, serien les diferents candidatures independentistes. Però, si un d’aquest llistons transversals és la candidatura de Reagrupament, com pot ser, al mateix temps, un cos que es mou travessant una direcció donada?
Tot i que em sembla molt bé la iniciativa d’en Carretero i de tots els compromesos amb Reagrupament, m’agradaria aclarir el dubte que he exposat.
abril 30, 2009 a les 5:34 pm
Benvolguts lectors,
Durant aquestes darreres hores el Bloc Gran ha canviat de servidor. En la còpia de les dades del servidor antic al nou s’han perdut, malauradament, els darrers comentaris (uns 3 o 4 en aquest apunt, potser també en d’altres).
Us demanem disculpes. A partir d’ara, però, ja no hi haurà aquest problema i podeu continuar participant com fins ara.
El canvi de servidor, gràcies als amics de Racó Català, ens permetrà tenir una major flexibilitat i potència en el futur.
Us torno a demanar disculpes a les persones afectades.
abril 30, 2009 a les 7:31 pm
Molt d’acord amb el que dius Xavier: Reagrupament ha d’actuar com un gran catalitzador que tensioni i precipiti l’actuació de les diverses forces del sobiranisme. Si el que volem fer és convertir el doctor Carretero en una figura messiànica que sostenti un altre partit, amb mi que no hi comptin. Tots els qui vam quedar enlluernats amb el Carod n’hem après una lliçó indeleble.
abril 30, 2009 a les 9:08 pm
Si el doctor Carretero no és capaç d’impulsar la candidatura transversal pel 2010 des de fora d’Erc, Ciu, Ic, Cup, com a mínim hauria d’intentar que els sobiranistes que li donen suport al web s’impliquessin més en el procés. El Xavier, i altres participants en el seu bloc, sempre han parlat de les tres potes: dreta, esquerra i societat. Sembla que l’esquerra la tenim ben definida i amb el full de ruta clar. La societat va movent-se, semblava una cosa fa un any però ha quedat frenat (pels motius de sempre, ja sabem el cas Mònica Sabata) tot i que continua. Ens falta la dreta. És imprescindible que la dreta tingui el seu referent independentista. N o fos cas que acabés tenint raó un destacat periodista: “Tots aquests suposats independentistes anti-ERC de la “Carlinada mediàtica” no són més que uns servidors –conscients o inconscients- de l’estratègia de CiU. No volen la independència. Només volen que CiU torni al Govern de la Generalitat per beneficiar-se de les prebendes del poder. El seu referent no és Joan Carretero -un “tonto útil”- sinó Artur Mas. El seu projecte no és l’independentisme, sinó els 23 anys d’immobilisme pujolista. El seu programa són els “Pactes del Majestic”, no el Nou Estatut.”
abril 30, 2009 a les 9:35 pm
No desconfieu d’en Carretero. La seva trajectoria demostra la seva integritat. De ben segur que Reagrupament serà una eina transversal. Una eina que, mentre no sigui majoritària, només recolzarà a qui es comprometi públicament a avançar clarament en l’autogovern. Tot això, és clar, mentre no hi hagi el suport per fer la declaració unilateral d’independència que és l’objectiu a aconseguir.
Si Reagrupament entra al Parlament, i encara que no pacti amb ningú, només pel fet d’entrar ja s’aconseguirà l’efecte positiu de forçar als partits a que es defineixin com a unionistes (i hauran d’explicar com pensen solucionar els reptes que te Catalunya al seu davant dins d’Espanya)o com a independentistes establint complicitats amb Reagrupament a canvi de fer avançar Catalunya en l’eix nacional.
abril 30, 2009 a les 10:00 pm
Matilde, no més un ruc de solemnitat afirmaria que no hi ha independentistes fora del àmbit ideològic d’esquerres.
Tot i que n’hi deu haver algun dels que descrius, això no pot amagar el fet que una munió d’independentistes estiguem no només fora de l’òrbita de ERC sinó en contra.
Els de ERC feu-vos ho mirar, que aquí ningú defensa la candidatura del senyor Mas.
abril 30, 2009 a les 10:59 pm
D’acord amb tu Xavier, de fet ja vaig opinar arran de l’article d’en Carretero, que si el que sortia era una escisió d’ERC, segurament seria un projecte amb poques posibilitats de reixir,ja que la meva percepció, és que als votants no li acaben de fer el pes divisions que si no estan políticament implicats, no entenen,
que en Carretero havia de fer quelcom de diferent a una escisió,ja que entre altres coses no acabava d’entendre, perque feia aquest anunci just l’endemà de que sortis el projecte de Força Catalunya, un projecte a més que tenia entés que a en Carretero li havien proposat de participar,
de moment el punt dos de Reagrupament, el veig més que bé, però caldra veura com és va desenvolupant tot plegat,
ara mateix qui m’engresca son els de Força Catalunya
abril 30, 2009 a les 11:07 pm
Concordo amb tot el que exposa l’article excepte la part que diu:”Poseu-me a la llista, doncs, però pendent de confirmació, perquè jo no vull formar part de cap escissió de res.”
Si es tracta de fer una candidatura transversal, i el que hom defensa és una Catalunya lliure, el que s’ha de fer és implicar-se i donar forma, color i suport a aquesta nova eina que segurament apareixerà dins del marc polític nacional.
Si tots ens posem a la llista d’espera desaprofitarem aquesta energia inercial que esmentava el lector Vallfosca, i deixarem passar una altra oportunitat per a demostrar que sí ho podem aconseguir.
És l’hora de ser valents, de ser dignes de la nostra causa,
abril 30, 2009 a les 11:17 pm
Eliseu
———-
només per informació teva, l’article d’en Carretero fou escrit el dilluns abans. Si et fixés quan descriu el repartiment dels mils de milions d’euros mentre Catalunya es queda sense, no fa esment de l’acord que es va anunciar del ZP i el PP de Madrid per donar a aquesta comunitat 5.000M€.
Per tant lo de força Catalunya va ser un mala sort que coincideixin.
Però aprofitant que estem parlar de Reagrupament i Força Catalunya, jo no entenc perquè dius que ha d’anar diferent.
Força Catalunya, el PRC, Reagrupament, el Matí, el independentistes de la casa Gran, els d’ERC i sobretot la immensa majoria sobiranista que no som de cap partit (bé jo encara perquè vull acomiadar-me com cal d’Esquerra) perquè no podem fer possible la candidatura transversal amb només un objectiu: Proclamar la independència de la nació catalana?
Comencem a cercar complicitats i entrem que hem quedo amb uns o amb els altres. Sumem i anem tots a per totes.
Ara tenim l’oportunitat de fer-ho
abril 30, 2009 a les 11:55 pm
Manel
potser va ser coincidencia, però em fà l’efecte que en Carretero, estaba asabentat de l’acta de Força Cat,doncs em consta que el volien fer particip d’aquest projecte
però jo no he dit enlloc que hagin d’anar diferent, tot el contrari, percisament per això que poso les meves reserves
sempre he estat pro Carretero, però ell va romandre molt de temps en silenci, els de Catalunya Acció, ja fà anys que preparen el projecte de Força Cat, han buscat complicitats amb gent de CDC i d’ERC un d’ells el mateix Carretero, ja dic que el punt dos el veig més que bé,
jo soc partidari de sumar i establir complicitats, però per això mateix que dic que tinc reserves, doncs a primeer cop m’ha fet l’efecte que en Carretero no ha volgut quedar despenjat, i alhora ha volgut pasar al davant d’altres,
és això una sensació,i de certes actituds ja tinc prou experiencia.
però per descomptat que vull i que m’agradaria una candidatura transversal,
no pensis que idolatro als de Força Cat, no idolatro a ningu, si aprlo en favor d’ells, és perque ara mateix el seu projecte m’ilusiona, però el meu objectiu és el mateix que el teu, sumar, sumar i guanyar
maig 1, 2009 a les 12:27 am
El transversalisme, en política catalana, ja ha estat inventat fa moltes dècades.I practicat políticament per les forces que incideixen electoralment de manera important. L’ERC d’en Macià, i la de Companys, ja era transversal. Joan Casanovas, Dencàs,Rovira i Virgili, i molts altres, eren ben diferents, politicament, en tots els sentits. I quan en Barrera la va refer a la transició també. Es des de l’assalt al poder de Carod que desapareix el sector liberal de sempre que hi havia a ERC, el sector dels industrials i empresaris aliniats amb el lliure mercat i la competència econòmica, etc, i queden nomès, en linies generals, els quadres d’activistes i integradors i desintegradors per vocació i per feina de molts anys i panys, sense ofici ni benefici previ acreditats.
El transversalisme no pot ni inventar-se (tot està inventat i es practica, en alguns casos, evidents, amb notable èxit) ni monopolitzar-se, com a totem explicatiu, perque ningu pot comprar-lo o quedar-se’l.
Em fa gràcia, benvolgut Xavier, la teva frase/instrucció de que la gent de CDC que sempre ha parlat de transversalitat, aposti per aquesta nova opció (quina? perque no sé que s’hagi dit que es farà politica representantiva i es vulgui anar per separat al Parlament el 2010..). Si et fessin cas, quedaria CDC amb zero militants, doncs totes i tots no nomes en parlen ans han conviscut, des dels fundadors i parafundadors fins els mes novells, en un entorn realment transversal, com ha estat CDC des del dia de la seva fundació, a Montserrat, a les acaballes de la dictadura franquista.
No t’enfadis amb mí, Xavier, però a l’igual (com diu el jovent) que CDC es la força política més votada a totes les eleccions catalanes; és la força politica amb més militants de veritat (vius, vigents i paganos) de l’escenari català, de llarg; és on hi ha, en nombre, més independentistes de tot el ventall de forces polítiques catalanes, i és també la força més transversal, i on hi ha més transversalisme (nacionalistes purs, socialdemòcrates, liberals, demòcrates cristians, ex-comunistes, ..sindicalistes, empresaris, professionals, jovent (JNC la de més militància de Catalunya),treballadors, directius, quadres mitjans, dones de la llar, feministes, etc.). Això és transversalisme social.
Altra questió, crec, es confondre , o intentar confondre, les bones intencions de refer ponts de diàleg, de col.laboració, de cooperació en plataformes comunes, etc., amb el transversalisme social.
Per això, pel transversalisme de sempre, estic amb tu en que dificilment un nombre mínimament significatiu pot arribar a donar-se de baixa de CDC (allà no es trenquen carnets, això ho fan els culés amb massa ànsia i fanatisme.) per incardinar-se en una aventura gens definida ni clarificada a hores d’ara.
Per exemple, crec que a l’Oriol Jonqueres li pot escaure l’adjectiu de transversal…perque sempre ha estat, molt escorat clarament al sí d’ERC, però simultàniament ha mantingut bones relacions i diàleg amb gent nacionalista d’altres formacions (CDC, UDC, etc.). Transversal com a sinònim d’obert al diàleg i a l’intent de consensus, si es pot, des de les propies conviccions, ben clares, i també les de la preferència i fidelitat per ERC, amb gent que té altres preferencies o altres militàncies. Tampoc es cap invent ni cap novetat. A totes les forces , a unes més i a d’altres menys, lògicament, hi ha sensibilitats diverses, pero sempre s’han mantingut ponts de diàleg o de trobada, de vegades molt estrets i molt llargs, i d’altres més amples i accesibles.
Però , en política, crec que transversalitat i transversal estan prou definits i coneguts. No cal redefinir-los ni reinventar l’ou farrat.
Altra questió és el que va passar amb la conferència de les esquerres de Sants el 1931, o amb la fundació de CDC per gent amb diàfana ideologia diferenciada pero objectius comuns compartits. Pero el BEAN, o Nacionalistes d’Esquerra van ser potis potis personals o de petis grups, coaligats, agrupats, per a intentar tenir presència parlamentària. No van ser intents transversals de cap manera, perque cobrien clarament nomes un angle limitat del panorama polític català, des del punt de vista ideologic.Van ser coalicions electorals, en el cas del BEAN, o fundació d’unes noves sigles (NE) on van sedimentar-se i integrar-se alguns grupets molt més petits de l’esquerra nacionalista verbalista.
Jo, sincerament, no tinc ni idea de si això pot acabar com un PI del final de la primera dècada del XXI, o com el BEAN. Ni idea. O que no acabi d’aixecar-se prou la caseta, pel que sigui.
Jo, ben sincerament, des de que no vaig acabar de saber si Reagrupament i Esquerra Independentista s’havien fusionat o no, o es prenien un temps de descans, com els nuvis que tallen uns mesos, ja he desistit d’encertar-ho o adivinar-ho. A les eleccions (qui diu que siguin el 2010, per cert..)es veurà.
Cordialment,
Andreu