ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN CATALUNYA:
maig 1, 2009 |
David Morgades (creador) |
Imprimir
ERC avui és un partit polític desgastat, sense orgull, habita en un sepulcre segellat d’olor ranci i cobert de volutes d’engrut i de pols.
No vull exercir de jutge togat per fer la guitza a un partit que no és el meu, ni tampoc fer la traveta per fer mal, però em sap molt de greu i em deixa esglaiat veure com es marceix un partit històric com el republicà i es cremen amb impunitat tots els seus estendards.
Els seus líders de fang somriuen com ximplets presumits fent lícit el testament del difunt, arrelant-se a una repataneria obstinada que arrossega el partit a un desordre ruïnós sense retorn.
Semblen beneïts per una fictícia obligació celestial que els fa actuar com a miserables i traïdors alhora que justifiquen els seus actes per la posició de les estrelles.
Des de quan són addictes a l’astrologia? més aviat deuen ser servicials a l’or que sedueix als Sants i al poder dels qui es volen igualar als Déus.
Sembren discòrdia, desconfiança, desnaturalització, dispersió, ruptura i fins i tot desterrament d’amics quan els hi criden l’atenció enèrgicament pels seus mals actes.
No és que tingui una excessiva susceptibilitat en vers aquests que han venut Catalunya a Espanya i fent el bufó es panseixen a la cort del tripartit, és que adopten una posició de negligència que ja cansa.
Abaixant-se les calces han cedit a totes les humiliacions que hem rebut d’Espanya i com ases els han portat per camins de fang demostrant que lluny de lluir seny són mones d’imitació.
I els ciutadans d’aquest poble mentrestant què fem? callem, callem i callem, corruguem les celles, intentant desfogar el mal humor murmurem que caiguin boires i tempestats sobre els bergants que ens avergonyeixen.
El que és segur és que després d’haver tastat aquesta poma de gust agre per dues vegades els catalans ja devem saber per què tenim el nas al mig de la cara.
Perfecte, doncs, ni una paraula més.
Etiquetes ERC, Política catalana |
29 comentaris »












maig 1, 2009 a les 12:48 am
Dius que calem, callem i callem,
crec que aqui t’equivoques,
la gent parla, parla i parla, ni que sigui treientli mes de la meitat dels vots.
ara a més tenim una eina que abans no teniem, la xarxa
i parlem i parlem i és va fent, tu o saps Brussel·les en va ser una mostra.
no obstant no s’hi val a badar, d’acord
maig 1, 2009 a les 8:26 am
Dons si company, pro no es moment de quedar-se a casa callats esperant amb q´altres que teniu posades las esperances siguin els mes aptes per alliberar-nos del espanyolisme , jo crec que la prioritat es demostrar en primer lloc que els catalans tenim dia a dia mes ganes de ser independents, no ni hagut prou amb els 10 mil a Bruseles , o sigui que tenim de fer mes soroll, mes manifestacions a dins a casa nostre , ja que no podem consentir que vinguin de Madrid amb somriures per aixecant-se la camisa cada mes del any amb noves propostes i cap de satisfeta, ara ens diuen que AVIAT ens traspassaran el FFCC de rodalies (que son deficiosos) i axis ens van embadocant, cosa que NO ni a prou, ja que també volem els de mitja distancia, en fi que tenim de estar amb els ulls molt oberts. i no deixant-se engatussâ, ja que aquets de Madrid ens volent donar gat per llebre
maig 1, 2009 a les 9:23 am
No fem massa sang, la vigília del dia de la victòria hem d’anar junts.
maig 1, 2009 a les 9:25 am
Eliseu:
Era una provocació. ;)
maig 1, 2009 a les 9:27 am
Jordi:
En breu temps es farà públic dos grans projectes del full de ruta cap a la independència.
maig 1, 2009 a les 9:29 am
Santi Vidal:
Cert, però els polítics són els primers que ho haurien de fer: “primer país, després partit”
maig 1, 2009 a les 9:48 am
Algú va dir: la perdició d’Esquerra va ser quan la cúpula va descobrir que els restaurants, a part de menú, també tenien carta i van canviar la nació pel marisc.
maig 1, 2009 a les 9:54 am
Quico Ventalló:
Cert, i els cigalons de sobretaula. ;)
maig 1, 2009 a les 10:41 am
Benvolgut David Morgades,
M’he sentit reconfortat llegint el teu post, només discrepo en una cosa: si una cosa no estem, és callats, ja t’ho dic ara, i no només a internet, és que vagis a on vagis, si pares la orella, no es parla d’altre cosa que de la gran desgràcia que representa el tripartit PSOEmontillista que ens ha impossat Esquerda.
La sort ja está triada, i ells ho saben, d’aquí aquesta follia.
maig 1, 2009 a les 10:46 am
Josep-Empordà:
Com li he dit a l’Eliseu, era una provocació. ;)
maig 1, 2009 a les 10:56 am
Hola David, crec que el que has dit es totalment cert, però no han fet res mes per avançar nacinalment que no fessin els 23 anys anteriors amb un altre partit al capdavant, per tant no es una cosa particular,sinò de mediocritat general, avui en dia el President Pujol encara es pregunta que hem de fer perque no ens liquidin definitivament, avui en Lopez Tena en una article a l’Avui li dona la resposta i crec que no cal ser un savi per saber-la. Es creuen que ens ho empassarem tot per no anar a l’arrel del conflicte i confio que ja no sera així. Per cert a ERC si que hem fet coses, de moment han perdut 300000 vots pel camí i nomes es el començament, potse seria l’hora de fugir de protagonismes i posar fil a l’agulla a aquesta candidatura transversal amb la declaració unilateral com a punt del dia, veurem qui s’arrisca o si te un efecte domino.
Salutacions.
Albert Cortés.
maig 1, 2009 a les 11:00 am
ALBERT CORTÉS MONTSERRAT:
No et negaré que els últims anys de Pujolisme van ser per plorar, però els primers i veient de on veníem podríem estar-ne contents.
maig 1, 2009 a les 11:03 am
Sí, David, sí, de sobretaula; perquè els de sota-taula ja són un tema més relliscós :)
maig 1, 2009 a les 11:08 am
Cal tenir en compte que això no és una cosa nova dintre d’ERC: Què va contestar en Tarradellas quan li van oferir el mateix concert econòmic que tenen els bascos?
No cal que respongueu. Ja ho ha fet la història.
maig 1, 2009 a les 11:12 am
Realment es trist, desolador i decebedor veure el camí que està fent esquerra.
Dol veure que un partit que semblava que seria el far que ens portaria al port de la independència, hagi perdut el combustible, s’estigui apagant per moments i creant desorientació entre la gent.
maig 1, 2009 a les 11:16 am
Imagineu-vos per un moment que ERC no existeix, ni ha existit mai.
Imagineu-vos també que en Puigcercós, Vendrell, Huguet, Ridao etc
fan un partit polític…. Quants seguidors tindrien?
Amagar-se rere unes sigles tan honorables com ERC es l’únic que els fa viables com a polítics. Però el seu egocentrisme està embrutant la història d’ERC.
Quants seguidors de l’actual cúpula d’ERC continuen sent fidels per fidelitat a les sigles ERC i el seu passat històric, més que per la praxis política dels seus dirigents?
maig 1, 2009 a les 11:20 am
Jomateix, què va contestar el marquès de Tarradelles?
maig 1, 2009 a les 11:31 am
No sé on mires, i no ho dic per provocar, és una pregunta en tota regla. Acabat? Sepultat? Marcit? Amb els estendarts cremats? I tot el reguitzell que segueix tampoc no ho veig. El que mires d’explicar tindria valor si assenyales a què et refereixes; com a apreciació ho veig més aviat com una expressió d’un desig que com una descripció. Desig sembla que força compartit, cosa que lamento si més no per respecte polític, i a la realitat, que de cap manera és simple i plana com mires de presentar-la.
Els arguments de la “venta a Espanya”, o les calces abaixades no s’aguanten ni amb 50.000 pinces. Ostres, sap greu veure per on va caminant algun dels fils del debat a aquest bloc. I haig de dir, David i comentaristes, que he mirat de llegir-ho en to de provocació o de “no vaig a fer mal”, que dius; però no he trobat res que m’ho permeti.
maig 1, 2009 a les 11:56 am
David, tenim el mateix concert econòmic que els bascos?
maig 1, 2009 a les 11:57 am
Peró, volia dir “Quico”, m’he confor :-S
maig 1, 2009 a les 2:10 pm
smartinez:
Un partit com ERC no mereix la direcció que té.
maig 1, 2009 a les 2:15 pm
Aficionat com sóc a l’aviació em ve al cap una imatge molt gràfica de la situació actual d’E. Popularment es considera que quan un avió entra en barrina s’estavella indefectiblement contra el terra però no és així, la barrina es pot recuperar sempre que hi hagi alçada suficient. El problema d’E és que està caient en barrina i cada cop està més a prop del terra sense que cap de les persones que comanda el partit no facin res per corregir la situació tot i que veus qualificades els diuen què han de fer. Els responsables del partit s’han vist enlluernats pel poder i la seducció malèvola del PSOE amb qui finalment s’han adherit per no ser titllats de dretans. Total, que la patacada serà brutal.
maig 1, 2009 a les 2:25 pm
Imagineu-vos per un moment que ERC no existeix, ni ha existit mai.
Imagineu-vos també que en Puigcercós, Vendrell, Huguet, Ridao etc
fan un partit polític…. Quants seguidors tindrien?
Amagar-se rere unes sigles tan honorables com ERC es l’únic que els fa viables com a polítics. Però el seu egocentrisme està embrutant la història d’ERC.
Quants seguidors de l’actual cúpula d’ERC continuen sent fidels per fidelitat a les sigles ERC i el seu passat històric, més que per la praxis política dels seus dirigents?
maig 1, 2009 a les 4:23 pm
Es va covant es va acostant com un dia terrible, el dia que el déu de la democràcia sentenciarà, i la terra s’obrirà i s’empassarà dins d’una fumera pestilent els que han atemptat als seus manaments i han exclamat altivament vulgars blasfèmies, vestides d’altives línies vermelles esvaïdes, contra la terra.
maig 1, 2009 a les 6:33 pm
La resposta millor que podem donar és associar-nos a reagrupament.cat, fer-ho no implica renegar de cap de les nostres “filies” CDC, UDC, ERC, etc, etc. Significa simplement buscar la “tercera via” la via transversal i alhora donar-lis una galtada o puntada de peu als “dellonsis” a les “nomenklatures” dels partits “catalanistes” majoritaris. L’únic consell que els hi donaria las srs de Reagrupament.cat és que facilitessin un altre sistema alternatiu per afiliar-se, que no fos únicament a través d’Internet, doncs hi ha molta gent com jo que som molt reacis a facilitar dades personals (D d’I, dades bancàries, etc.) a traves de la xarxa, i que no ens diguin que son sistemes “segurs” doncs saben molt bé que a la xarxa res és segur i sota windows menys, per això els hi pregaria que si algú ho llegeix (n’estic segur que si) veiessin la manera de facilitar altres vies d’afiliació, tenint en compte també que molta gent no té Internet i d’altres no en son massa “pràctics”.
Una cordial salutació a tothom i…
Visca la Pàtria
maig 1, 2009 a les 7:33 pm
Bon vespre a tothom.
Cadascú pot ensomniar el que vulgui, tanmateix la “realitat” és dura i tossuda.
Al marge de la desfeta econòmica, que no és pas minsa, el “pecat” més greu i imperdonable de ERC, és el FET que en nom de la “cohesió social” han menat La Catalanitat al estadi de les “cultures particularistes” com una més, on ha de competir amb les altres, suposadament en règim d’igualtat, a CATALUNYA, com sinó s’entén que “construeixin una Nova Identitat Nacional”? que no en tenim una de reeixida?, la “pràctica de l’enginyeria social darwinista a la carta” és d’esquerres?, desballestar LA CATALANITAT en nom de la “cohesió social” és directament facilitar la Colonització.
Estic d’acord amb Joan P, seria bo poder-nos afiliar per altre via que no fos internet.
Agosaradament vallfosca.
maig 1, 2009 a les 7:40 pm
Joan P:
Estic d’acord amb tu.
maig 1, 2009 a les 7:45 pm
Vallfosca:
ERC mereix tot el meu respecte com a partit històric independentista, però no així els que van fer president de la generalitat al Sr. Montilla
juliol 15, 2009 a les 6:15 pm
Massa mossegada pel meu gust, David. Jo crec que l’acord no és bo pq ja n’hi ha prou d’haver de pactar el que ens poden mangonejar i el que no per, a sobre, haver de ser insultats després. Amb tot, encara vivim en aquest punt, per tant el pacte amb uns altres protagonistes seria igual de decebedor.
Jo tb n’estic fins als ous, del ‘tripa’ i d’Espanya, però Esquerra no és el dimoni, sinó el PSC dels Icetes, Montillas i Badies. Dit això, ERC és culpable de què aquests hi siguin, però tampoc se la pot culpar gaire pq tb hi ha hagut altres pitjors amb el suport de socis catalans igual d’il·lustres.
Així què? Començo a pensar que, vist els insults que li dediquen des d’Espanya, ERC guanyarà suport electoral. Aquest partit rendibilitza molt bé l’odi de més enllà de l’Ebre. CiU, per descomptat, espero que li acabi passant la mà per la cara al PSC. I si arriba algun altre partit de la ‘corda’… doncs benvingut.
Prou de crítiques entre persones que volem el mateix per al nostre país! Què passa, ara ens hem de barallar entre nosaltres per arribar ben cansadets quan haguem d’enfrontar-nos a l”enemic’ (que cada dia ho és més)?
Les properes eleccions HAN DE SER les del pacte per a la independència. No ho espatllem abans d’hora.