Declaració d’intencions
juliol 1, 2008 | 
Manel Bargalló | 
Imprimir
Sóc militant d’ERC des de fa més de 17 anys i darrerament, a causa de les marrades del meu partit en la lluita per la independència, vaig decidir, des de el meu exili, posar el meu granet de sorra per intentar redreçar el rumb d’ERC. Per això, gràcies a Internet, vaig decidir publicar el meu propi bloc, tot i que a mi les lletres mai no se m’han donat bé. Creia que podia escriure quelcom que fes reflexionar els meus companys de partit alhora que exposava que no tots els militants d’ERC estaven d’acord amb les polítiques que feia la direcció d’Esquerra.
Quan fa un any i mig vaig decidir obrir el meu propi bloc, mai m’hauria imaginat que ara podria participar en aquest nou projecte de la catosfera sobiranista.
Gràcies al bloc he pogut conèixer molts patriotes als quals, encara que visqués a Catalunya, no hauria pogut conèixer pas. Mai en la meva vida de lluita per la independència no m’he trobat tan acompanyat gràcies al bloc. Un exemple agradable per a mi ha estat confirmar que a Convergència hi ha independentistes i que a més a més escriuen en blocs. Cada dia que passa en som més, d’independentistes, en els diversos sectors de la societat.
Per això, quan pels volts de Setmana Santa el blocarie Enric Canela, militant de CDC, em va escriure un correu en què em proposava de participar en la idea d’un company seu de partit i també blocaire, en David Morgades, de crear un bloc gran per al sobiranisme en què cada dia de la setmana escriuria sobre política un blocaire pertanyent a una òrbita ideològica diferent, des de no militants fins a militants de CDC i d’ERC, però amb el comú denominador de ser independentistes, em va semblar una molt bona idea.
Però en pensar-ho una mica més, vaig dubtar, perquè feia encara no uns mesos que havia decidit deixar d’escriure al bloc per qüestions personals i professionals. Si no ho havia fet encara era per la petició expressa de la Rut Carandell i de companys blocaires que els ajudés en la campanya de Reagrupament.Cat a la catosfera. Dins d’aquesta campanya per la renovació d’ERC vaig tenir la sort de participar en la creació del portal Blocs amb Estrella, i per tot això tenia una mica de recança a participar-hi per por que hi hagués alguna mala interpretació d’alguns dels companys d’aventures.
Però quan vaig veure els altres companys blocaires que també escriuran en aquest bloc, els dubtes es varen dissipar; per a mi serà tot un honor poder compartir aquest bloc amb Joan Arnera, Enric Canela, Josep Sort, David Morgades, Víctor Terradelles i Xavier Mir.
Cadascun de nosaltres escriurà un article un dia a la setmana, i jo vaig demanar de poder publicar-lo els dimarts. Ara, per casualitats de la vida, vàrem decidir començar el primer de juliol i resulta que ha caigut en dimarts; per això tinc l’honor de ser el primer de publicar l’article. Com que sóc el primer a escriure, aquest primer article és la meva declaració d’intencions de com penso enfocar els articles que, a partir d’avui, penso publicar cada dimarts.
Com a militant d’ERC no podeu esperar que faci una crítica forta als dirigents del meu partit, malgrat que ho faré si escau, com ja ho he fet en el meu bloc durant aquesta campanya electoral interna per al congrés d’Esquerra. Com tampoc no penso fer una crítica forta contra CDC per deferència als meus companys blocaires, però igual que per al meu partit, em reservo el dret d’aportar alguna reflexió crítica si convé.
La meva intenció en aquesta nova proposta blocaire sobiranista serà aportar idees, visions, reflexions i continguts per fomentar el debat a favor de la independència dins dels sectors catalanistes. Per mi, s’ha de mostrar, si cal amb tota la cruesa, la manipulació subtil però efectiva dels sectors de ciutadans dels Països Catalans que treballen activament o passivament per aniquilar la nostra nació. Molts d’aquests ciutadans estan representats per partits que ara s’autoanomenen sense vergonya catalanistes, i serà justament els que miraré, des de la meva modesta aportació, de desmuntar-los la coartada que utilitzen per poder actuar en alguns casos, o en altres inhibint-se impunement, en el genocidi català que l’Estat espanyol aviat farà 300 anys que està duent a terme.
També espero fer arribar un missatge, si pot ser en clau més positiva que negativa, de com veig el nostre futur polític i sobretot també una visió de com veig Catalunya i els Països Catalans des de la llunyania d’un immigrant català a Alemanya.
Espero poder estar a l’alçada dels meus companys i sobretot de vosaltres, els lectors.
Manel Bargalló
Kalrsruhe, 1 de juliol del 2008
Baden-Württemberg
Etiquetes Política catalana | 
43 comentaris »
juliol 1, 2008 a les 10:28 am
Felicitats per la iniciativa, aquesta transversalitat apunta maneres nacionalment constructives.
Salut i independència,
Cesc.
juliol 1, 2008 a les 11:04 am
M’alegra que hi hagis trobat tants independentistes a CiU perquè jo amb qui m’he barallat més aquests dies del trionf ecspanyol de l’eurocopa ha estat amb convergents. Ja és trist ser convergent i alegrar-se del triomf ecspanyol (amb el rotlle que tenen de ser la casa gran del catanisme hi cap de tot, fins una majoria el catalanisme de la qual no passa de l’autonomisme i el floklorisme sense perdre la identitat ecspanyola). A veure si tens raó i els convergents comencen a evolucionar aprofitant que tal dia com avui en Darwin ens obria els ulls.
juliol 1, 2008 a les 12:37 pm
L’enhorabona per la iniciativa.
Just avui he fet un post demanant si té sentit mantenir el B*. Mare meva, potser ha estat un error.
En qualsevol cas: sort i endavant les atxes.
juliol 1, 2008 a les 1:57 pm
Enhorabona per aquesta iniciativa tan excel.lent. Certament des de l’actitut constructiva i transversal farem crèixer l’eficàcia de la nostra lluita unida i donarem credibilitat i confiança a totes les persones del nostre poble que anhelen la llibertat.
Gràcies pel vostre esforç!
Salutacions sobiranes!
juliol 1, 2008 a les 4:15 pm
Enhorabona per aquesta iniciativa. Calen eines transversals per integrar el món d’ERC i de CIU davant l’únic camí viable que és la independència. De totes maneres veig els B* una opció que no cal destruir.
juliol 1, 2008 a les 4:17 pm
Lector i participant assidu.
SALUT i INDEPENDÈNCIA !
juliol 1, 2008 a les 7:05 pm
Moltes gràcies per el vostre suport, espero que entre tots podem dialogar, discutir i debatre amb naturalitat la política de la nostra pàtria. Espero que aquest espai, també sigui el vostre. Sense els vostres comentaris, els blocs no tenen cap sentit.
Ara bé, no penseu que d’entrada els blocaires d’aquesta iniciativa hem definit cap estratègia, ni tants sols ens hem pogut reunir tots plegats per coneix-se’ns, per exemple, a part d’en Josep i jo, cap dels altres coneix personalment en Joan Arnera.
Només tenim acordat que cadascú escriurà el que vulgui sobre política. Hi ha llibertat total i estic segur que aviat entre els nostres escrits es manifestarà les diferències que actualment també es manifesten dins de la política catalana.
Així és com ha d’ésser, sinó fos així seria artificiós aquesta iniciativa!.
Poc a poc estic segur que inevitablement aniran sortint més punts en comú que els punts en desacords, però sempre amb les diferencies i els punts de crítica necessaris per poder avançar cap a on tots nosaltres volen anar: La independència de Catalunya (o dels Països Catalans?, vet aquí un petita gran diferència potser ja entre nosaltres?)
Salut i gràcies per tot el vostre suport.
Manel Bargalló
juliol 1, 2008 a les 7:35 pm
Almenys una alegria després de tanta eufòria no nacionalista, oberta, cosmopolita i “roja” embrutant els carrers del Principat.
juliol 1, 2008 a les 7:35 pm
Manel,
Això de conèixer al Joan Arnera són paraules majors. Jo, durant alguns mesos, vaig arribar a pensar que no existia, realment, o que era el gran mestre de la francmasoneria independentista dels països catalans, i que jo no podia veure’l, atès que començava la cursa iniciàtica des de baix de tot.
Ara crec que existeix, però que amb la seva capacitat de treball, duu a terme 4 ó 5 rols de manera paral.lela.
Coi,i tots els fa bé.
Cordialment,
Andreu
juliol 1, 2008 a les 8:17 pm
Sort i endavant. Ens calen més eines com aquesta. Per això cal que continuï Blocs amb estrella.
Us seguiré.
No m’agrada el nom de Bloc Gran del Sobiranisme. Sincerament, em sembla pretensiós i evoca la Casa Gran. Em sembla que caldria una mica més de distància.
Salut!
juliol 1, 2008 a les 8:37 pm
Molta sort, i molt d’exit!!
Ja tinc un altre favorit més al meu navegador.
Salut!
juliol 1, 2008 a les 8:44 pm
Enhorabona,
Ja és hora que els catalans sobiranistes unim forces d’una vegada per totes. Estem davant d’un govern de Madrid que ens ignora i només ens dóna peixet perquè callem, d’un govern de la Generalitat plenament condicionat pel de Madrid i pel sector nacionalista espanyol del partit (Baix Llobregat). Ens estan trepitjant com a nació, com a cultura, com a poble i com a ciutadans, i nosaltres només parlem i parlem i ens queixem i ens queixem.
Ara és l’hora de posar-nos a treballar pel nostre futur. Ja sabem què ens espera des de l’Estat Espanyol, tan el PP com el PSOE no volen sentir-nos parlar de sobirania i molt menys independència.
ERC i CiU i crec que també ICV han de fer un front comú, no per defensar Catalunya, doncs sempre estem defensant-nos, ans el contrari, per proposar i avançar amb objectius. Hem de ser capaços de creure en una Catalunya sobirana, amb el dret a decidir allò que vol, sigui continuar vinculada a l’Estat Espanyol o ser independent. És el poble català qui ho ha de decidir. Si no creiem en el nostre futur i en les nostres possibilitats, mai podrem fer res.
Unim esforços, unifiquem els objectius bàsics i inqüestionables per a qualsevol sobiranista, i avancem cap a la Sobirania d’aquest país.
Salut i força, i sobretot recordem sempre que ara ens toca lluitar, ens toca sofrir, i algun dia ens tocarà vèncer.
juliol 1, 2008 a les 9:01 pm
Benvolgut senyor Manel Bargalló.
Primer de tot felicitar-vos personalment per l’article que acabeu de fer, ja que un dels problemes greus és la “crosta” que ells “diuen” que tenim, de fet en el vostre article poseu una mica en evidència allò que escrigué tant bé el senyor Vicenç Villatoro el passat diumenge 29 de juny sobre el PSC i el fet “ja estem bé i no cal canviar res”.
Segon, dir-vos que és un plaer poder-me adreçar a una persona que viu a Kalrsruhe. Alemanya m’agrada molt per la gent, per com han construït el país i pel respecte i la seguretat que dóna.
Tinc aquesta sensació perquè el meu primer lloc alemany que vaig visitar és Kalrsuhe i fou per motius personals, arran d’aquell viatge, que fa més de deu anys, he estat en aquesta ciutat que hi viviu tres o quatre cops, així com també en altres llocs d’Alemanya i ja n’he perdut el compte.
Per a mi és un país que m’ha fet canviar la visió del meu propi país i m’ha reafirmat que no estem bé, que ens cal ser tenaços, que ens cal fixar objectius per saber a on volem arribar, que hem de reconèixer els nostres propis errors per aprendre (i d’això els alemanys crec que n’han donat lliçó), però també ens cal deixar de ser mesquins entre nosaltres i ser més senzills i deixar-nos l’orgull a casa per posar-nos a treballar pel nostre país.
Crec que Alemanya és un bon referent per arribar a l’excel·lència de que tant es parla així que us encoratjo a seguir treballant i us demano que obriu les portes a totes i tots aquells catalans que estem disposats a treballar per Catalunya, perquè l’excel·lència només és possible així.
Continueu escrivint des de Karlruhe, i doneu-li records a aquesta bonica ciutat
juliol 1, 2008 a les 9:46 pm
Trobo que en aquest dibuix hi ha un error greu: allà on hi ha el logo d’ERC, hi hauria d’haver el logo d’esquerra, enganxat amb el logo del PSOE.
Per tan amb aquesta gent, convergència no hi ha de fer cap mena de pont ni tracte, com a mínim mentre mantinguin de president de la Generalitat al Montilla.
Els d’esquerra com més lluny millor!
juliol 1, 2008 a les 9:54 pm
quien os subvenciona?
juliol 1, 2008 a les 10:01 pm
Enhorabona! enmig de tanta mediocricitat i egoïsme una alenada com aquesta encara em fa confiar en que sí, és possible, unitat i transversalitat, la independència ha de venir de la suma de partits i de la societat
juliol 1, 2008 a les 10:37 pm
soc catala i espanyol i no veure mai catalubya independent, menos mal.
juliol 1, 2008 a les 10:46 pm
Salut i força, i sobretot recordem sempre que ara ens toca lluitar, ens toca sofrir, i algun dia ens tocarà vèncer
juliol 1, 2008 a les 10:50 pm
Em sembla iniciativa collonuda. Us seguiré cada dia i ho divulgaré entre els amics.
juliol 1, 2008 a les 10:52 pm
Celebro la iniciativa. Estem d’enhorabona!
Com els que m’han precedits en els comentaris, estic convençut que una eina com aquesta ens ha de ser útil per al que tots volem: independència!
Amunt les atxes!
Salut i força!!
juliol 1, 2008 a les 11:18 pm
On són les cup?
juliol 1, 2008 a les 11:37 pm
Apa nanos, el primer dia i al punt de la mitja nit, manca encara mitja hora, 2600 visites.
Com us deia a primera hora del matí, l’ eina apunta maneres.
Veig, llegint els comentaris del dia, que la gent vol instruments catal.litzadors, transversals, ni partidistes ni molt menys sucursalistes, nacionals. Catalans en definitiva.
De totes les insersions, la que més m’ ha agradat és el d’ en Josep-Empordà, tot i confondre cristianisme amb catolicisme, diu que està disposat a absoldre prèvia confessió. Venint d’ ell, sé que no és sinó un acte de generositat com cal a la transversalitat.
Molts d’ èxits!
Salut i independència,
Cesc.
juliol 1, 2008 a les 11:37 pm
Moltes felicitats! Em sembla una GRAN notícia per al país que es prenguin iniciatives com aquesta. Tot i que tinc dubtes de que a Unió li sembli bé… esperem que ho paeixin pel bé comú.
juliol 1, 2008 a les 11:41 pm
Això ho teniu mal enfocat… No solament hi ha independentistes a Esquerra i a CiU sinò que també n’hi ha molts a Iniciativa i fins i tot al PSC… Crec que fora molt interessant trobar militants d’altres formacions que puguin sumar-se a aquesta bona iniciativa… i com diu el company de mes a munt… On son les CUP?? Entre tots ho podem fer si anem plegats…
Un enllaç perquè veieu que gent compromessa n’hi ha a tots els partits…
http://bp3.blogger.com/_nPz616G6gCg/RxOL-Bt6DGI/AAAAAAAAADk/6tWu0hHshSQ/s1600-h/referendum+independencia.jpg
juliol 1, 2008 a les 11:46 pm
Salut i independència. En aquesta nova ofensiva de l’espanyolisme més tradicional i ètnic qualsevol iniciativa de desinfecció nacional és necessària. Nomès dir, que serà valida en el moment que serveixi al conjunt de la nació i no als tacticismes habituals dels maquilladors d’idees i desinformadors al servei de la depedència. I dels que en fan negoci. Salut i llibertat per Catalunya i totes les nacions del món!!!
juliol 1, 2008 a les 11:48 pm
Bona sort a aquesta iniciativa. Es fa palès la força i voluntat que teniu!!…Molta energia cal per tirar endavant però entre tots ho farem….encara que hi ha qui dorm, anestessiat per polítics orfes de utopies…anem sense por cap a Itaca!!
juliol 2, 2008 a les 12:00 am
Estupendo pel blog, calen reflexions serioses, personalment veig moltes iniciatives i bones intencions, patim de molta disgregació i protagonismes i manca d’unitat d’esperit, manca de pal de paller que pugui aglutinar de bon cor a tots,- tots els patriotes volem el millor pels catalans, però hem de ser humils i decidits per acceptar un lideratge intel.ligent, i saber-nos acceptar tots democraticament.
juliol 2, 2008 a les 12:01 am
Crec que la creació d’aquest espai és d’alló més interessant i positiu per el debat i l’opinió política que afecta Catalunya i els països catalans.
És evident que CIU i ERC s’han d’entendre i avui mateix amb la trobada entre Puigcercós i Mas mostren l’intent de recuperar el diàleg perdut des del pacte del senyor Artur (al pur estil viaje de las azores, exercint una política de peix al coba) pel que fa l’Estatut.
Personalment, com a català estic dolgut del pacte d’esquenes amb Zapatero en tema estatutari. Tanmateix aplaudeixo el gest de complicitat i esforç d’interlocució entre els líders d’esquerra i ciu.
Llegiré sovint aquest bloc i intentaré opinar sobre la majoria de temes.
Salut i força!
juliol 2, 2008 a les 1:32 am
Miraré de respondre als comentaris de tothom que tinguin motius de respondre segons el meu criteri.
En primer lloc, gràcies per els comentaris, la virtut de la web 2.0 és la interactivitat entre el que escriu i proposa un tema i els comentaris que es reben. Sense els comentaris aquesta eina no servirà per gaire.
Reflexions en català (Marc), respecte al nom del bloc que no t’agrada. Bé doncs a mi tampoc m’acaba de fer el pes, em sembla una mica pretensiós igual que em va semblar quan en Artur Mas ho va fer servir per la Cada gran del Catalanisme. Però com era una proposta del company de CDC em va semblar que si començava queixant-me d’això potser no era la millor manera de començar bé la nostra cooperació.
Andreu, si que ha estat un privilegi poder conèixer en Joan Arnera, et puc dir que existeix, he parlat I sopat amb ell, però fent gala a la seva intel•ligència que demostra en el seus escrits, no ser ni com és diu realment, ni a on viu, ni de que treballa.
Francesc Vila, totalment d’acord, ara ja no toca defensar, no podem seguir defensant la nostra mort, ara toca lluitar per exigir el nostre dret a existir com a nació. Però jo no em preocuparia molt d’aconseguir que les direccions dels partits en teoria catalanistes vulguin anar tots junts, el que em de fer és que nosaltres, la societat catalana els empenyi cap a la unitat d’acció. Ah segur que un dia, molt abans de que ens pensem guanyarem!
Lluís Llopis i Tura, moltes gràcies per el generós complit, en Vicenç Villatoro és un escriptors dels que sempre llegeixo, gràcies a internet puc seguir des de Karlsruhe els escrits de una de les millors seccions d’articles d’opinió dels Països Catalans: La secció Diàleg del diari Avui. Per cert no m’ha acabat d’agradar el canvi que ha imposat el nou director , el Sr. Xavier Bosch, en reduir de tres articles de una pàgina a només dos a canvi d’una entrevista que no té cap mena de sentit en aquesta secció. Per cert recomano els articles d’avui de Ferran Saez i Mateu i sobretot el d’Alfons López iTena, ambdós son sublims. Per al que fa la seva admiració a Karlsruhe quan he visitat la seva web http://www.deverd.cat , ho he entès tot. Per a mi Karlsruhe és un immens jardí amb quatre avingudes, cases i edificis, amb un Palau o Schloss majestuós rodejats de jardins amb un petit llac inclos. No cal que l’hi digui que a mi, també viure i conèixer Alemanya m’ha esta obrint els ulls i com diu vostè, ens adonem del malament que fem les coses a casa nostra. De fet espero poder escriure alguns articles reflexionant relacionats com els alemanys planificarien el nostre país. Espero que si un dia bé per a Karlsruhe em pot enviar un mail que pot trobar en el meu bloc “des de l’exili” i ens podrem conèixer personalment. Salutacions des de Karlsruhe.
Kanopus, entenc el teu cabreig però no posis tothom al mateix sac, així no anirem en lloc. En tot cas gràcies per la teva opinió.
Rafel, ho sento no entenc perquè dius que es una altre capelleta, d’aquí, per a qui?. El front comú no existeix ni ha existit mai, ni existirà mai, cal que cadascú de nosaltres deixi de demanar unitat I comencem a lluitar amb els que som, els altres ja vindran desprès si volen.
Lolo, ens ho paguem de les nostres butxaques. No costa gaire per sort avui en dia crear un bloc com aquest. A part de la col•laboració desinteressada de la nostra administradora Ana que no només ha dissenyat la web, ha gestionat el domini sinó que a més a més a traduït al català tot el software de Wordpress.
Oriol, potser abans de dir tants improperis hauries de llegir una mica l’article i veuràs que soc un català que si que ha sortit del seu poble.
Xe, si senyor tens molta raó , espero que quan vegis que algú de nosaltres cau en aquests provincialisme ens ho fas notar.
Josep Ferrer, t’he esborrat un comentari igual que el teu però amb un altre nom. Si vols aportar la teva visió espanyola (no catalana) d’una manera correcte amb voluntat franca de debat, endavant, sinó ho sento però els teus comentaris iguals que d’altres no apareixeran.
Joan – Alacant, molt bona pensada, si un dia no puc continuar escrivint o hi ha una altre baixa, proposaré que un blocaire de les CUP sigui el substitut. El problema és que per desgràcia la setmana només te set dies.
FORÇA AL CANUT, ja m’agradaria creure que a Iniciativa o al PSC hi ha independentistes, a veure si en trobes algun blocaire de referencia independentista en aquests partits. Seria una notícia bomba!.
Cesc, el meu amic incansable, moltes gràcies per els teus comentaris tant lúcits i especials.
Baix LLobregatí, et puc prometre sense cap mena de dubte que la trajectòria de cadascú de nosaltres en la catosfera mai hem estat “maquilladors d’idees i desinformadors al servei de la dependència”. En tot cas si un dia trobes que sembla que ho fem, si us plau ens ho dius immediatament.
Delmaeny, des de la humilitat democràticament mirarem de debatre I aportat reflexions al debat sobiranista transversal entre tots els que ens considerem Catalans I com a tal volem la llibertat del nostre país.
Gerard, com diuen per a aquí Alemanya tothom té un cadàver al soterrani, ara però cal no treure’l que fa pudor i mirar cap endavant. Espero els teus comentaris amb molt de gust.
Jeroni, Asterix, Xavier, Lluís, Ramon, Jordi, Jesus, Ignasi, i a tots moltes gràcies per el vostre suport I ànims. Espero no defraudar-vos amb les meves modestes aportacions.
A tothom moltes gràcies I espero que no m’hagi deixat a ningú sense resposta.
Salut i Independència.
Manel Bargalló
Karlsruhe
juliol 2, 2008 a les 8:51 am
Ànim!! Jo visc a Navarra. Al meu propi exili, i soc simpatitzant de CDC. Tot el meu suport!!!!
juliol 2, 2008 a les 9:26 am
Ja era hora! Gràcies de la iniciativa. Donat que l’Estat anomenat Espanya ja actua per esborrar-nos com a poble, trobo molt important que la societat catalana disposi d’un intrument com aquest blog, que neix, segons crec, amb la intenció de coordinar els esforços de tots els patriotes. Espero que el blog, a més a més de facilitar l’intercanvi de parers entre sobiranistes de diferent`s orientacons filosòfiques, sigui també una palestra de propostes d’acció social per OBLIGAR tots els partits catalans a moure’s sempre en funció de la independència.
Jordi Minguell
Roma
juliol 2, 2008 a les 11:35 am
Hola amics.
M’agradaria exposar el següent:
Com és possible que el catalans (que no son tots aquells que viuen a Catalunya), no actuem fermament contra la gran davallada que estem patint, impulsada per un pla polític premeditat.
No ens donem compte de que l’objectiu actual del poder polític i econòmic espanyol, no persegueix una altra cosa que relegar a Catalunya a la pitjor de les decadències?
(actualment i de forma inèdita amb la col.lavoració, dels mal anomenats partits catalans).
o és que ja ens és tot igual?
Cal actuar en fermesa. Fa temps que ja sabem que amb el bon fer, el diàleg i la comprensió, només aconseguim que ens prenguin més el pel.
Espanya no entén de relacions, només entén la colonització, i la dissolució de tota cultura que no sigui la seva.
Esmolem les eines perquè aviat serà tard.
Son poques les esperances que em queden, però encara en tinc.
juliol 2, 2008 a les 11:35 am
Sr. Bargallo, cal que un projecte tingui al menys indicis de viabilitat. Els te aquests indicis de viabilitat la independencia d’una Catalunya la meitat de la poblacio de la qual es espanyola? Diria que el menys per la via democratica Catalunya no sera mai independent.
Haver permes i fins i tot incentivat la emigracio massiva en nom de la ma d’obra barata si que es culpa dels catalans, i d’aqui venen tots els mals. La resta es opinable.
juliol 2, 2008 a les 12:03 pm
Podeu comptar amb mi.
Felicitats per la iniciativa, i desitjo profundament que segueixi en el temps.
Podeu comptar amb mi.
juliol 2, 2008 a les 4:29 pm
Hola Manel,
en primer lloc perdonem que et parli de tu .Tenim jo crec algunas cosas en comú.Jo com tu hi nascut a Catalunya (Bcn),pero de molt jove me han vaig anar a estudiar a la Uni a Berlin i ja fa més de 40 anys qui visc doncs a Alemanya.Soc de la generacíó que mai vem apendre a escriure la nostre llengua.La nostra filla gran va neixer a Stuttgart al any 61 on abans viviem i ara estem a Neuss aprop de Dus.També pasem temporades molt llarges a Torredembarra.Des d,Alemanya us felicito pel neixament de aquest bloc i també felicito a Carod-Rovira pel llibre tan interessant que ha escrit.Ho seguire des d,aqui atentament.Sobre la meva “vita” aqui-també- una mena d;exili-encara que no forcat ho pots trobar a la nostre webseite.
Ens agraderia molt a mi i a la meva senyora que és alemanya però parla català una resposta teva i pogue aixi iniciar un contacte des de Baden a NRW.Àdeu
juliol 2, 2008 a les 11:45 pm
Home Manel, a disposar!
Cal força a la xarxa, tu com jo ho sabem bé. Sempre ens toca voltar, el meu cas és antagònic amb cap sedentarisme, com del que tu gaudeixes lluny de casa, tot i que sé que volar, voles i sovint. No fa gaire vaig llegir-me les memòries de Marco Polo i t’ asseguro que ja he fet més de cent vegades més milles que ell, tot i que és un venecià d’ aquests que t’ enduries a sopar. Ara, de fet, tot i voltar tant de ser capaç de viure cinc primaveres cada any, arribo a la “cabana” que el destí m’ adjudica i amb un simple click us tinc a l’ abast.
Per un correu intern et passaré Casals catalans d’ arreu, però en el BGS li cal una entrada per subscriure-s’hi. Si és un post diari no atabalarà pas a ningú. Això li heu de demanar a l’ Anna, que per cert, està obtenint un protagonisme que segurament comercialment es mereix. Que li vagin bé les vendes!
Salut i independència,
Cesc.
juliol 3, 2008 a les 12:34 am
De pàgina web no en tinc cap. Ara a la web de l’Avui he descobert aquesta Web blocgran.cat: Felicitats de debò, és tant denigrant veure el moment actual…, a mi el futbol no m’agrada, però en fi, crec sinó vaig errat que hi havia bastants jugadors del Barça a la “Seleción Española”, ben clarament ho ha dit en “Joanet” ex-jugador i ex-entrenador del Barça…, però si semblava el Barça ostres…., i no la “Selección Española”, no és cap secret que tot está polititzat i “la pela és la pela” o l’€, com s’acostuma a dir.
juliol 3, 2008 a les 12:45 am
Jo ja tinc 59 anys, i estic jubilat per malaltia crònica, malgrat tot encara no perdo l’esperança de poder veure la nostra Pàtria, camí de l’Independència…., però això ho hem de fer entre tots els ciutadans, de tots el qui volem veure’ns lliures del Jou Espanyols. L’unió fa la Força……!!
juliol 3, 2008 a les 11:26 pm
Benvolgut Ramon, estic força en desacord amb tu. La immigració no és cap llast, de ben segur tens algun amic o familiar immigrant o fill d’immigrant.
S’han fet moltes coses malament, però Catalunya no ha tingut veu ni vot en política d’immigració.
I finalment, crec, que la independència no l’assolirem pels independentistes i/o sobiranistes declarats. Sinó per aquella quantitat de gent desanimada amb Espanya i que per a ells abans era un bon referent, és a dir, que cal arribar al col·lapse del país perquè una gran majoria es plantegi exercir la sobirania.
Bona nit.
juliol 3, 2008 a les 11:40 pm
Un blog més a seguir.
Endavant!
juliol 4, 2008 a les 6:31 pm
Hola Manel,acabo de lleguir…Im Südwesten(Baden-Schwaben)leben die glücklichsten Deutschen.Nach einer Studie der Allianz in Zusammenarbeit mit der Uni Hohenheim ,65% der Badener und Schwaben bewerten ihre persönl.Situation als. “gut”oder “sehr gut”.Traduit:En la part Suroest d,Alemanya viuen els alemanys més contents,felicos ,satisfets del pais segons un studi de la Allianz amb col.laboració amb la Uni Hohenheim el 65% de la gent troban la seva actual situació personal de “bona” a “molt bona”.El meu desitg seria també que poguessim dir el mateix de la part nordest de la peninsula ibérica i paisos Catalans.Hi lleguit amb molta atencio tots elscomentaries que se han anat publicant els derrers dias i amb sembla que cada un de ells o diguem la majoria son teoricament impecables i que naturalment tots els que escrivin volem el mateix.Però qui li posara el cascavell al gat? Amb casi tots els comentaries hi ha molta politica,partidisme,ambigüitat i tots saben que arreu del mon els politics d,entrada el més important per ells és no perdre el seu status de privilegi.Jo trobo que més a més al pragmatisme que es necessari per conseguir el que es perteneix com a estat – que de fet ja sóm,tindriem de tindre més ganyas(?) valentia i coratje per atrevir.se a fer el que avui escriu DMorgades en el seu article.”..que els representants de la nostra politica vagin de la mà per iniciar un pelegrinatje al parlament català que acabi amb una declaració d,independencia a Brussel.les” Jo crec que si no actuem ara i amb i am forma contundent es quedera tot en un nou bla-bla-bla-historic i histèric i la fobia contra el catalans anira encara augmentant i empitjorant.
Estic disposat a fer tot el que sigui necessari i si no pot ser d,altre manera tirant pel dret ,naturalment i sempre en forma pacifica com ja han demostrat altres Paisos del mon.
Com que jo no tinc res que amagar i tothom pot saber com penso, si algu em vol fer alguna suggestió ens podeu trobar a la nostra paginaweb http://www.mifinca.de
Adeu i Tschüß
juliol 5, 2008 a les 10:50 am
Respostes a tots els comentaris segons el meu criteri
Jordi Minguell
—————
Aquest bloc neix amb ganes de contribuir a crear complicitats entre patriotes que estimem el seu país. Només si com diu Enric en el seu darrer article, podem convèncer els que avui en dia encara dubten que la independència per crear un estat propi a Europa és l’única forma possible per poder sobreviure a la globalització. Amb Espanya només anirem morint poc a poc agònicament. Espero que amb propostes com aquestes d’acció social podrem OBLIGAR als partits catalans a moure’s cap aquest sentit. Gràcies Jordi i salutacions a Roma.
CATALÀ
———-
Encara hi ha esperances, i crec que més de les que ens creiem. Els partits catalans estan hipotecats per una classe dirigent que viu una realitat totalment forassenyada de la que els ciutadans com nosaltres sentim i patim cada dia. Ho dic perquè malgrat visc a Alemanya, tinc la sort de que cada mes baixo al Principat per qüestions de treball o familiars. Cada vegada que vinc, per a mi és un xoc i una desil•lusió en veure la degradació del fet català. Però sortirem d’aquest mal moment perquè cada vegada hi ha gent que dubte menys en que només ens queda la sobirania plena com garantia de poder millorar la nostra pàtria.
Gràcies per al teu comentari
Ramon
———-
Part de raó tens, però la realitat és la que és, i només ens queda dues opcions, rendir-nos (com han fet molts dels partits abans catalans i ara sucursals de partits espanyols) o lluitar (com encara fan, en teoria, els partits catalans).
Ara bé, el tema de la immigració, que és greu, no ho es tant, si pensem que en moltes altres societats, el que determina la política del país es una minoria o majoria en vies de ser una minoria. Per exemple als Estats Units, la política sempre ha estat en mans de la minoria anglo-protestant, amb algunes petites excepcions d’irlandesos catòlics.
A Catalunya crec que en Montilla és una excepció, jo crec que malgrat les enquestes, en les properes eleccions no tindrà gaire més vots del que va tenir. Els propis immigrats no creuen que ells mateixos com a immigrats puguin lluitar amb més ganes per Catalunya que un que és català. I que ningú em mal interpreti, no té res que veure amb el cognom, té que veure amb la seva actitud i expressió del patriotisme, per exemple a França en Sarkozy que el seu cognom no és francès però el que diu i com ho diu, demostra que és molt patriota francés.
Anselm
———
Molt de gust de conèixer-t’he, jo visc a Karlsruhe des de fa 2 anys i mig, però des de el 2000 que hi venia cada mes a passar un dies.
La meva incorporació a la vida alemanya ha estat i és una gran experiència que m’enriqueix molt. Soc exiliat modern, d’aquells que per el tipus de feina que vas escollir en el seu moment, per desprès la venda massiva d’empreses catalanes cap a mans alemanyes dels 90 i ara amb el centralisme madrileny junt amb la globalització només et queda l’alternativa o canviar de feina desprès de 20 anys de dedicar-t’hi o emigrar cap altres països a on et valoren per el que ets capaç de fer. Crec que cada vegada haurà més catalans com jo que hauran de emigrar a fora, en el Principat cada dia és més difícil tenir un bon treball valorat si ets del mon de les enginyeries o de la ciència.
He visitat la teva web i en el meu bloc “des de l’Exili” podràs trobar el meu email a on podrem contactar si un dia vens per Kalrsruhe. Jo amb dos criatures petites i sense família de suport a Alemanya, ho tinc una mica difícil de poder fer turisme per Alemanya. Salut i motes gràcies per els teus comentaris .
Salut i Independència,
Cesc
——
Em parlem del casals catalans i del que podem fer, el divendres en el sopar de B* , espero que vinguis.
Salut i Independència
Janet
——-
No et preocupis molt amb això de la “seleccion española”, a Iugoslàvia també a Croàcia o a Bòsnia sortien moltes banderes i gent al carrer. El mateix a Lituània quan la URRS va guanyar el mundial de Basquet. Ni cas.
No perdis l’esperança, perquè estem més a prop que ahir i més lluny que demà. Estic segur que aquest any i com a molt l’altre hauran canvis substancials que ens faran avançar molt endavant cap a la sobirania.
Salut, especialment que vos i Independència, per a tothom.
Lluís Llopis i Tura
——————–
Molt d’acord, com ja he contestat al Ramon, el problema son els propis catalans que encara no s’ho creuen. Cal que entre tots fem pedagogia, en temés de qualitat de vida que podem millorar si som independents però sobretot no oblidem en temes de justícia moral i sobretot de dignitat humana.
Gràcies per la teva contribució al debat.
Salut i Independència.
Carles
——–
Gràcies
Anselm
———–
Gràcies per la teva contribució. Els blocs sense els vostres comentaris no tenen cap sentit. A voltes no tinc temps per contestar-vos a tots, però segur que poc a poc ho aniré fent.
Del que tu dius, jo afegiria que els catalans no estem satisfets amb el nostre país i cada dia que passa estem menys perquè no és nostre, es dels espanyols!. Per això als Països Catalans hi hagut tanta destroça urbanista i tant poca consideració al medi ambient. Si un no estima el seu país, no pot estimar el seu medi ambient.
El proper dimarts publicaré un article relacionat amb el que tu dius sobre els politics i els seus privilegis.
Cada cosa necessita el seu temps i encara falta perquè el que dius en company David Morgades es compleixi, però estem més prop que fa uns anys, segur.
Salut i Independència.
Tschüß
juliol 5, 2008 a les 11:00 am
Vull deixar constància que d’aquest mail rebut perquè el dibuix que he fet servir per il·lustrar el meu article que l’original el vaig agafar via les imatges del google, son d’una auca de Catalunya nord publicada en la web http://www.rodolins.cat
Espero que tothom visiti la web i signi el llibre d’or de la mateixa. Moltes gràcies Ramon Cuellar per l’email i sobretot Jaume Gubianas el que ha dibuixat l’original que jo m’he pres la llibertat de modificar.
Benvolgut Manel Bargalló,
He llegit el teu article Declaració d’intencions al Bloc gran del Sobiranisme i te’n felicito.
També ha cridat la meva atenció el dibuix amb tres logos incrustats i una llegenda.
L’origen d’aquest dibuix és troba a l’auca que he escrit: Auca de la Catalunya Nord, el dibuixant és en Jaume Gubianas, ho pots veure en aquesta pàgina del meu portal. Em veig honrat amb el que has fet.
He escrit un munt d’auques per a difondre un pany de la cultura catalana. Em plau el convidar-te a visitar el meu portal, allí trobaràs penjades la majoria:
Em faria goig el rebre un comentari teu pel Llibre d’Or. Cal fer clic al cim de la pàgina, on diu:
Feu un clic aquí per signar al Llibre d’Or i omplir el formulari.
Moltes gràcies
Quan tinguis una estona, fes una passejada per les pàgines del Llibre d’Or, és molt encoratjador el conèixer els signants i els comentaris.
Una encaixada.
Ramon Cuéllar i Sorribes
chemin Es Peccaudes, 8
1195 DULLY
Suïssa
tel 0041 218 241 167
tel-fax 0041 218 241 250
skype ramoncuellar
http://www.rodolins.cat