La catosfera està demostrant que la seva aportació a l’enriquiment del sistema polític,mediàtic i cívic català, és cada cop més rellevant. Escric aquest article des d’Austin, a Texas, on assisteixo a la trobada anual de la Netroots Nation, formada pels blocaires progressistes favorables, naturalment, al triomf de Barack Obama en les properes eleccions presidencials. Entre el personal que circula per aquí trobo des de membres del poderosíssim sindicat Teamster, de Fedex, passant per bloggers gais (que et tiren els trastos així que pensen endevinar una possibilitat), lesbianes, activistes per la pau i per la retirada de les tropes de l’Iraq, que es passegen pel centre de convencions amb un exemplar de la Constitució americana a la punta dels dits i el braç aixecat, defensors dels drets humans i contra Guantànamo o la pena de mort, etc.

Després de tres dies d’escoltar estratègies per fomentar la participació online a nivell local, però també de com transformar-la en participació electoral real (no virtual), em fa la impressió que, llevat de la dimensió quantitativa, on com sempre, ens donen mil voltes, la catosfera catalana no té gaire cosa a envejar de la blogosfera americana. Vull dir que en els quatre o cinc anys que portem d’existència, comparativament, la catosfera ha assolit una rellevància semblant, a la seva escala, a la de la blogosfera americana. Amb una única, però important excepció. La de la recaptació de diners online. Aquí sí que ens trobem encara a les beceroles, mentre que als Estats Units, les microaportacions (5, 10, 25 dolars) han estat un dels elements revolucionaris que ha capgirat la política electoral americana, tant en el cas d’Obama, com ja anteriorment, en el 2004, en els cas de Howard Dean, i d’altres.

Conscient d’aquesta mancança, vaig suggerir durant la recent campanya presidencial d’ERC , a la candidatura renovadora de l’RCAT, que en el seu web s’incorporés la possibilitat de fer aquest tipus de microaportacions via paypal o alguna cosa semblant. Malauradament la cosa no va acabar de reeixir del tot i no passaren del típic enllaç que demana suport econòmic mitjançant l’ingrès d’una quantitat en un compte corrent. No sé si van tenir molts ingressos, però estic segur que si s’hagués provat la meva proposta, a banda del factor innovador a escala catalana, estic segur que haguessin tingut molts més recursos per fer front a les estratègies, diguem-ne, calabreses de la candidatura oficialista. I qui sap, potser el resultat hauria estat diferent!

Però tornant a la catosfera. Potser considereu exagerada la comparativa que he fet amb el cas nord-americà. Però hem de tenir en compte que en els darrers temps, l’activisme catosfèric ha estat intensíssim i no només ha condicionat la política i la mediasfera catalana, sinó que ha arribat més lluny encara, a escala europea. L’exclusió del català com a llengua de la UE, ha motivat potentíssimes iniciatives que han acabat donant els seus fruits. Em refereixo per exemple, al fet que el català és la segona llengua més emprada en un fòrum de debat sobre problemes europeus. Em refereixo per exemple a iniciatives individuals, com la d’en Miquel Català, que sense encomanar-se a ningú va traduir la pàgina del Parlament Europeu al català, fet que inicialment li va suposar ser amenaçat per aquesta institució per plagiar-la, però que va resistir les amenaces –no debades, en Miquel és de la terra ferma, de la de Macià i Companys-, fins al punt que ara fa poc el propi Parlament Europeu, s’ha hagut de menjar amb patates la seva fatxenderia, i ha anunciat per a finals d’any, la seva pròpia versió catalana del seu web. La qual cosa no sé si costarà 262.000 euros més al contribuent europeu (com el bloc de l’alcalde Hereu, per cert, antic company d’escola), tenint present que la d’en Miquel li sortiria gratis, no by the face, però sí pel país. Per pur patriotisme.

Però no tot en la catosfera són flors i violes. També hi ha diguem-ne que disfuncionalitats, per emprar un vocabulari pressumptament asèptic. A aquestes dedicarem l’article de la propera setmana.

Postdata. L’article de la setmana anterior va aparèixer mutilat del seu primer apartat. La responsabilitat és única i exclusivament meva. I és que, tot i que m’acosto cada cop més, encara no he assolit la perfecció.