Renúncia
juny 20, 2009 | 
Enric Canela | 
Imprimir
Com sabeu, durant aquests mesos he mantingut el desig i esperança: que arribéssim a tenir una coalició nacional en defensa de la independència. M’hagués agradat que CiU i ERC hi fossin i volia esperar fins al setembre per determinar que fer. Això per a mi no és possible després del vot negatiu a la Iniciativa Legislativa Parlamentaria per la que es convoca un referèndum d’autodeterminació el 10 de setembre de 2010.
Vistes les coses he fet el que creia més adequat i coherent amb la meva posició política, donar-me de baixa com a militant de CDC. Ho he fet amb tristesa i neguit, vint-i-cinc anys són vint-i-cinc anys i moltes hores de feina. Hem sap greu però crec que si no hagués fet això no ho entendria ni jo mateix.
Aquestes són les meves ratlles de comiat:
Us faig avinent a través d’aquesta carta oberta que a partir d’ara hem dono de baixa a tots els efectes de militant de Convergència Democràtica de Catalunya.
Aquesta és una decisió que he pres per coherència personal i en cap cas de forma precipitada. Existeixen molt aspectes del comportament polític tant intern com extern de CDC que m’han fet meditar durant ja massa temps la conveniència d’abandonar la militància. Certament el moment ho ha determinat el fet que CiU no votés dimarts a favor d’admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), per la que es convoca un referèndum el 10 de setembre de 2010. És evident que, com tots els promotors, jo ja sabia que la ILP era antiestatutària i anticonstitucional, però també sabíem que no hi ha cap mecanisme estatutari i constitucional pel qual el nostre país pugui assolir la plena sobirania i arribar a ser una estat dins la Unió Europea.
Tinc perfectament clar que el vot afirmatiu a la ILP no és un tema de caire estrictament jurídic sinó polític i crec que amb la seva decisió la Mesa del Parlament ha esdevingut una sucursal del Tribunal Constitucional tot assumint una funció que en cap cas li correspon com és la de determinar la constitucionalitat dels expedients que tramita.
Potser equivocadament em crec amb el dret d’exigir que els diputats als que he votat i que pertanyen al mateix polític que jo donin el seu vot favorable a què la discussió sobre la conveniència de convocar al poble per a què es manifestés sobre la independència de Catalunya tingui lloc al si del Parlament de Catalunya. Ho esperava d’un partit que s’autodefineix com a nacionalista (definició DIEC: nacionalista: Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació) i que té una gran part de la seva militància favorable a la independència de Catalunya, tal com es va posar de manifest en el darrer congrés de CDC., malgrat alguns intents de diluir les tesis sobiranistes. Malauradament el comportament de CDC només es correspon al d’un partit catalanista (Catalanisme; definició DIEC: Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans) que treballa per assolir el reconeixement nacional però no l’Estat propi.
Entenc que CDC empra massa sovint un pragmatisme d’ideologia variable i anteposa aplicar unes línies econòmiques i socials determinades a la lluita per la independència. Coincideixo plenament amb la majoria de les aspiracions en els àmbits econòmics i socials, però crec que cal anar més enllà en la defensa dels valors nacionals. Ja sé que una explicitació clara d’objectius nacionalistes més ambiciosos, que una gran part de la militància vol, portaria a una pèrdua d’un cert suport electoral, segurament recolliria suports d’altra gent, però ningú no sap si això portaria a un saldo positiu.
L’ambigüitat ha estat una constant en la política de CDC: L’objectiu recollir votants de diferents sensibilitats. No m’he sentit massa còmode però alhora pensava que CDC potser evolucionaria cap al sobiranisme ple. Esperava, haig de reconèixer que amb poca esperança vistes algunes manifestacions en la recent campanya electoral al Parlament Europeu, que impulsada per temes com el del finançament o la previsible sentència del Tribunal Constitucional espanyol faria que CDC es declarés públicament partidària de la independència de Catalunya. Per tot això m’havia donat un termini, finals de vacances per veure si CDC agafava el testimoni del centre independentista. També confiava que dins l’ambigüitat característica de CDC prevaldria el sentiment nacional i la coalició seria favorable a l’admissió a tràmit de la ILP. No ha estat així, raons tindrà la direcció de la Federació per haver acordat aquest vot en contra, però no seran, en cap cas, suficients per fer-me variar d’opinió sobre la línia política que en el futur haig de seguir.
Per a mi l’ambigüitat s’ha trencat amb aquesta decisió de la forma que no desitjava i per tal de no resultar jo també ambigu he decidit marxar ara. Crec que per davant de tot ha d’haver una claredat política sobre quins són els objectius nacionals i, lamentablement, no hi és. És el punt que ens separa i que per a mi és prioritari, la lluita per la sobirania nacional plena i no pel mer reconeixement nacional. No puc romandre en una formació política que no explícita i inclou en el seu programa que vol que Catalunya sigui un Estat lliure. És la meva prioritat política personal.
El procés de degradació nacional no s’aturarà si seguim dins de l’Estat. No ens podem enganyar, l’esperit de la transició es va trencar amb la LOHPA i, malgrat anar aconseguint competències, l’esperança de poder polític s’ha perdut. Durant el mandat del president Pujol, la seva gran capacitat i presència va impedir que això és manifestés amb la cruesa que ara tothom veu. La Generalitat, un cop “constitucionalitzat” l’Estatut, un Estatut rebaixat i mal escrit que vaig votar per disciplina de partit, igual que vaig fer amb el simulacre de constitució europea (no fer-ho sent militant de CDC m’hagués semblat immoral), quedarà convertida en una diputació provincial, un òrgan de descentralització administrativa. No crec que ens puguem recuperar dins l’Espanya regionalista i homogeneïtzadora. Certament CDC lluita per una llengua vehicular i uns símbols, però sense el poder de l’Estat, en un món globalitzat, no existeix cap esperança de perdurabilitat. No us enganyeu ni deixeu que ens enganyin. Això queda perfectament explicat per la teoria de les catàstrofes del matemàtic francès René Thom. Estem a punt de sobrepassar el punt de bifurcació, el punt de no retorn. Cal sortir urgentment de l’Estat espanyol. O en sortim ja o perdrem la Nació.
Arribat a aquest punt, la meva opció política és ajudar a què es basteixi una opció electoral, quan més àmplia millor, que posi per davant i com a prioritat la independència de Catalunya. Alguns poden argumentar que primer l’economia, que cal redreçar el país. No hi estic d’acord, sense la total capacitat de decidir mai no serem amos dels nostres recursos, mai no podrem decidir realment que hem de fer i no fer amb les infraestructures, mai no podrem apostar per la recerca i la innovació o tenir una universitat realment integrada a Europa, mai no podrem decidir sobre res que no autoritzi el govern espanyol i ens seguirem degradant. És hora que el Parlament deixi de fer el ridícul i gastar els diners dels contribuents discutint unes lleis de dependència com la de Consultes. Estem immergits en una crisi econòmica que no seria ni de ben lluny tan profunda si fa uns quants anys haguéssim estat senyors del nostre destí. N’estic ben segur.
Marxo sense cap rancúnia, sense animadversió i amb la sensació de deixar amics amb els que tinc moltes coses en comú, però que no tenen col·lectivament la mateixa prioritat que jo.
Espero que les nostres coincidències i el futur desenvolupament històric facin que ens retrobem en el moment en que Catalunya es deslliuri del jou o abans en la lluita per aconseguir-ho si canvia la prioritat política de CDC.
.
Etiquetes CDC, ILP, Política catalana, independència | 
161 comentaris »
juny 20, 2009 a les 12:08 am
Sr. Canela, us felicito pel gest valent que esteu fent, el país necessita un pas endavant, i molta intel·ligència.
juny 20, 2009 a les 12:12 am
Enric, un gest que t’honora .
No estàs sol.
juny 20, 2009 a les 12:16 am
Joan,
Moltes gràcies pel teu suport.
juny 20, 2009 a les 12:18 am
Enric,
actituds sinceres i valentes sens dubte ens acosten a la independència.
Que CDC deixi pel camí patriotes com tu es fa cada cop més difícil d’explicar.
Des de dins de CDC continuaré intentant que la direcció compleixi els mandats congressuals de portar Catalunya a “ser un país independent”. No fer-ho seria cometre una falta greu segons els mateixos estatuts.
I finalment el 2010 votaré independència, per la mateixa raó.
Junts fins la independència
http://www.convergencia2punt0.cat/2009/06/2010-votem-independencia.html
Ramon
juny 20, 2009 a les 12:24 am
Juan,
Moltes gràcies pel comentari. A veure si entre tots ens en sortim.
juny 20, 2009 a les 12:24 am
Un més que ha “fitxat” per Reagrupament.cat
juny 20, 2009 a les 12:26 am
Ramon,
Estic segur que seguirem treballant junts per aconseguir un Estat propi.
Em resultava esquizofrènic ser en un partit que actua de forma diferent a com penso.
Si no actuem el país caurà en una sociovergència o alguna cosa així i el perdrem definitivament.
juny 20, 2009 a les 12:28 am
De Mallorca estant, amic Enric, el problema és encara més complex. Vagi per endavant la meva felicitació pel teu coherent coratge. Però, des d’aquí, els independentistes, els que sovint donam suport a iniciatives que es plantegen pensant només en la Catalunya pròpiament dita, la Catalunya central, ens estam plantejant que passarà en el futur, que passaria si es fes el referèndum i sortís endavant… Què en queda d’aquell discurs que parlava de Països Catalans per anomenar allò que alguns deim, senzillament, Catalunya? Sort a partir d’ara!
juny 20, 2009 a les 1:08 am
Benvolgut Enric,
Tens tot el nostre suport, endavant!!
No entenc com CDC no veu que seguint aquest camí l’únic que aconsegueix és desacreditar-se a si mateixa i que gent competent com tu se’n vagin. Amb aquest gest no nomès t’has honorat a tu mateix sinó que a tot Catalunya, qui realment hi ha sortit perdent ha sigut CDC.
juny 20, 2009 a les 1:11 am
Bona nit Enric. Jo m’he donat de baixa d’ERC per les mateixes raons que tu el mateix dia de la negativa a la ILP. Peró, la veritat és que no m’ha vingut de gust explicar-los les raons, si no les saben encara és que ja s’han allunyat tan de la realitat que no val la pena.
Ja que els partits tradicionals rebnuncien ho haurem de fer nosaltres.
Ni un pas enrere
Enric Galceran
juny 20, 2009 a les 1:13 am
Pumo,
Per què sempre l’obsessió de tanta gent de voler col•locar sempre a les persones? Jo no soc de Reagrupament. Si defenso una aliança independentista en la que volia que hi fossin Rcat, ERC, CDC, UDC, FC i tants d’altres.
Deixem que les coses madurin. Jo no sé a quin col•lectiu polític pertanys, però si veig un anti- reagrupament, per què? Si defensa la independència de Catalunya quan d’altres que s’omplen la boca d’independentisme no ho fan?
juny 20, 2009 a les 1:16 am
Josep-Joan,
És complicat, ho reconec. Jo crec que és fonamental tenir un col•lectiu en els altres territoris dels Països Catalans actiu i potent. Des del Principat poc es pot fer si els altres no ho volen. Ara bé, caldria fer tot el possible.
I moltes gràcies.
juny 20, 2009 a les 1:18 am
Ruben,
Moltes gràcies pel teu comentari. Sou molts i potser les coses canviïn. CDC no es pot permetre una fugida i quedar-se amb els que volen el passaport espanyol.
Potser si veuen el risc canviïn el rumb.
juny 20, 2009 a les 1:20 am
Enric,
Jo no soc partidari d’explicar les coses públicament, però alguns amics m’han fet veure que atesa la posició en la que tot això m’ha posat, ho havia de fer.
I si, ho hem de fer nosaltres, potser aleshores comencin a modificar posicions. Els necessitem, ens necessitem tots. Tant de bo tots ens apleguessim per guanyar.
juny 20, 2009 a les 1:27 am
Enric,
Respecte total, com sempre, per les decisions individuals.
Em sap greu. Però estic segur que contuarem retrobant-nos per molts i molts indrets i camins que van a la mateixa direcció.
I, encara que no sigui decisiu tot el que es instrumental pur, com no depén de mí, no ho puc assegurar, però sí crec, ben sincerament, Enric, que ens retrobarem en el planeta ó arbre convergent d’ací a no gaires mesos. (en perspectiva temporal ámplia, més de 12 però menys de…. mesos).
Cadascú es l´únic decisor lliure del seu destí, aficions i camins, en cada moment, i els altres no podem , crec, entrar-hi, ni per a felicitar ni per a criticar negativament.
El temps ho resitua tot i a tothom en el seu lloc.
I, es evident, que ningú canvia, o sia que, Enric, a seguir com fins ara.
Bona nit,
Cordialment,
Andreu
juny 20, 2009 a les 1:27 am
Enric:
Chapeau!
Exemples de coherència i bonhomia com el teu no es veuen cada dia. Al mon dels negocis es diu que un empresa val el que val la seva gent: Estic segur que CDC val bastant menys ara que ahir.
Vint-i-cinc anys son molts anys i el temps crea uns llaços emocionals difícils de trencar; t’entenc perfectament. Quan vaig deixar la empresa per la que havia treballat mes de quaranta anys (vaig començar d’aprenent del meu ofici) un company em va dir “Eduard, tranquil, el que és bo ha de morir per que el que és millor pugui néixer”. I tenia raó: El millor objectiu es el que encara no hem assolit.
Salut!
juny 20, 2009 a les 1:49 am
Ànims Enric!. Hi ha molta feina a fer i molts disposats a fer-la.
juny 20, 2009 a les 1:57 am
Enric,
has pres una decisió difícil però encertada. Penso que has de seguir treballant per aquest gran pacte, aquest govern unitari, però sense ser militant de cap partit. Perquè precisament això és el que cal. Oblidar-nos dels retrets entre partits i unir-nos des de diferents sensibilitats amb un únic objectiu comú: proclamar unilateralment la independència de Catalunya. Una vegada siguem independents es desfà el govern unitari i es convoquen eleccions.
Però l’espectacle que estan donant ara tots els partits és lamentable. Un gran pacte nacional unitari sí que motivaria els abstencionistes. Cal una sacsejada forta. S’ha d’aconseguir unir a tothom qui vulgui la independència siguin del partit que siguin, oblidant-nos de dretes i esquerres i anar per feina.
Com algú va dir s’ha de visualitzar d’una vegada i sense matisos qui és unionista i qui no.
juny 20, 2009 a les 2:12 am
Enric,
per la part de decepció i renúncia teva em sap greu.
Per les raons i efectes previsibles me n’alegro. Bàsicament perquè crec que les raons poden fer la pressió que els cal als partits, i als militants i votants en general.
La exigència és clara i prou fonamentada, haurà, haurem d’espavilar tothom. És d’esperar que es repensi bé i aviat l’ordre de prioritats dels partits, i que la pressió i la fi de l’ambigüitat hi ajudin.
El teu gest em fa pensar que és més fàcil avui que ahir que la independència sigui la gran protagonista de les properes eleccions al Parlament.
Gràcies.
juny 20, 2009 a les 2:51 am
Era un pas previsible i tristament inevitable. Un acte de coherència i valentía. Tens tot el meu suport.
juny 20, 2009 a les 2:57 am
Josep-Joan Rosselló, estic segur que un cop el principat aconseguis ser estat, podrieu comptar amb el máxim suport institucional i amb un camí marcat a seguir.
juny 20, 2009 a les 3:10 am
Intentaré parlar en nom de la ciutadaia anònima que no llegirà mai aquest Bloc perquè o bé no tenen internet o bé no ho fan perquè tenen l’hàbit de matinar tots els dies i no volen dedicar el seu temps a l’ordinador, o que per moltes altres raons és que no.
Sabent que vostè, persona tant implicada i compromesa en la defensa del País s’ha donat de baixa de CDC, pensem que, ens dona la raó. No hi ha un pam de net, escolti. Som catalans i catalanes que estimem el país, com vostè, i l’únic que ens farà tornar a il·lusionar-nos i creure que és possible deslliurar-nos del jou espanyol serà la gent com vostè. Perquè són fets i no paraules. Gràcies.
Tot això m’ho acabo d’inventar, però és el que ens trobem al territori quan hem demanat suport i voluntaris per la ILP. Gent que s’ha il·lusionat. Malauradament la ILP no ha estat possible, però la tasca transversal que fem els coordinadors de 10Mil liderats per tu és molt gratificant i important.
Una mica friqui tot plegat, però és la realitat.
Salut.
juny 20, 2009 a les 3:59 am
Enric, sé que aquesta decisió que has pres i has fet pública d’aquesta manera ha d’haver estat molt dolorosa.
Tot el meu suport personal.
I tot el meu ànim polític perquè en el futur poguem trobar-nos militant, treballant, per la nostra llibertat.
Jo ho estic fent des de Reagrupament.
Visca la terra!
juny 20, 2009 a les 8:04 am
Segur que ha estat una decisió presa amb molt de temps.
Us admiro per la coherència en que regiu els vostres actes.
Salut!
juny 20, 2009 a les 8:13 am
Cap sorpresa…ni una. És més, estaba cantat.
juny 20, 2009 a les 9:03 am
Enric, gràcies per la teva coherència! no ets ni el primer ni el darrer que, en un determinat moment, es veu obligat a actuar d’aquesta manera, tant a CDC, com a ERC com fins i tot a UDC. Si aquests partits tenen l’autodeterminació als seus estatuts i altres documents i resolucions, perquè ara s’amparen sota un “anticonstitucional i antiestatutari”? gràcies doncs per haver estat conseqüent amb les teves idees i les teves actuacions, esperem que serveixi per a la reflexió de més d’un.
Com a poble només ens queda una opció, ser valents i caminar amb pas ferm i lleuger cap a la independència. Com has dit diverses vegades, cal sumar, sortir de CDC no significa cap renúncia a la suma. Sota el meu punt de vista, significa demanar a crits que obrin el ulls i renunciin a seguir fent el joc a aquesta Espanya opressora i emmetzinadora, carregada de mentides i de falses promeses. L’estatut ha estat una gran enganyifa, l’estat de les autonimies només és justificable pels responsables de l’espoli al que estem sotmesos. Perquè els nostres partits no fan un cop de timó real d’una vegada? Què més ens ha de passar perquè tinguem la valentia de reaccionar?
Apa, noi, endavant que tot està per fer i tot és possible (si així ho desitgem i estem disposats a tirar endavant!) Ho estem?
juny 20, 2009 a les 9:39 am
Andreu,
Gràcies. Segur que continuarem trobant-nos perquè els que estimem la pàtria sempre coincidim.
Si el meu gest serveix per a què CDC canviï una mica, estaré content. Jo no tinc cap rancúnia ni odi a CDC, com molts que marxen. Simplement sé que ara no puc votar a CDC i aleshores no puc seguir dins. Ho consideraria una traïció.
No m’interessa la lluita Mas – Montilla que tant surt aquí, m’interessa que el concepte de la nació no mori i això obliga a prendre posicions que CDC no adopta per aconseguir guanyar. Odio el tacticisme.
Sempre he dit que si Catalunya fos independent…
juny 20, 2009 a les 9:39 am
Eduard,
Gràcies. Si costa. Si t’he de ser sincer, tampoc és que jo hagi participat gaire en els darrers mesos però costa.
No sé el que valdrà el meu gest, però el que no pots estar és fent el que no creus.
juny 20, 2009 a les 9:39 am
Quico,
La feina és molta, si. I la farem, no sé fins on arribarem però no serà per manca de voluntat.
Gràcies
juny 20, 2009 a les 9:40 am
Sílvia,
Gràcies a tu. Veus que no poden seguir les coses així però costa trancar-les. Suposo que com un divorci (per sort no ho he viscut).
Cal que canviïn prioritats ben aviat, altrament ens estavellarem.
juny 20, 2009 a les 9:40 am
PepMB,
Si, previsible. A la vida tanques una porta i s’obre altra. Esperem que pugui ser útil a alguna cosa. Sempre dubto.
Gràcies pel teu suport.
juny 20, 2009 a les 9:40 am
Albert,
Difícil tasca la teva. Jo no soc tan dur. Crec més en els errors que en la maldat. Equivocar la prioritat no és brut, és un error. Evidentment hi ha qui ho fa per interès, però molta bona gent no, simplement s’equivoca o no coincideix amb nosaltres.
La bona gent, la que no ho ha entès, ha de saber que el país està en crisi i que ens hi hem de posar.
La ILP és un pas més, no ha tingut èxit (de moment), però ens ajudarà a unir-nos més. A vegades les derrotes uneixen més i surts amb més força. Et fan veure més clar amb qui pots comptar i ajuda a unir els que volen el mateix.
Gràcies
juny 20, 2009 a les 9:41 am
Elies,
Gràcies. Ja sé que puc comptar amb la teva amistat. Estem en el mateix projecte, treballant en llocs diferents, però segur que en el moment oportú farem el mateix.
juny 20, 2009 a les 9:41 am
Xavier,
Gràcies. Evidentment no ha estat improvisada, veia com m’hi abocava i al final ha calgut donar el pas.
juny 20, 2009 a les 9:42 am
Josep-Empordà,
Si. Havia d’arribar-hi. Les divergències eren grans,
juny 20, 2009 a les 9:45 am
Sr. Canela, les raons que vostè apunta per fer aquest pas són ben bé les mateixes que em van fer deixar ERC fa dos mesos. Llavors una persona molt propera al President del Parlament, em va justificar el futur rebuig a la ILP en base a arguments jurídics espanyols. És ben clar que amb aquestes costures ideològiques ni CDC ni ERC ens portaran enlloc més que a gestionar una autonomia. Actualment estic reagrupat. Espero que la seva reflexió política l’hi porti a que siguem companys de projecte.
juny 20, 2009 a les 10:08 am
Homes lliures, poble lliure.
juny 20, 2009 a les 10:23 am
Quan vaig llegir les teves opinions al ser rebutjada la ILP per la mesa vaig suposar que ho faries.
Cadascú ha de fer el que s’ajusti més a la seva ètica personal, però si marxem tots, que serà de convergència? encara s’ancorarà més en la indefinició? li estem donant ales per fer la sociovergència? els crítics independentistes anirem quedant cada cop en més minoria dintre de CDC, no se, tot plegat és massa complexe i més per mi que soc una persona de “a peu” políticament parlant.
En tot cas, totes aquelles iniciatives que es generin per assolir la independència tenen i tindran tot el meu suport.
Voldria fer-te arribar tot l’agraïment que sento per tota la tasca que feu, tots aquells que dediqueu hores i més hores, talent i coneixements per generar accions que ens acostin a la independència.
juny 20, 2009 a les 10:28 am
Esther,
Gràcies a tu que vas per davant. Evidentment demano coherència als partits, però no vull jutjar massa. Simplement nosaltres, si som coherents, no podem estar lluitant per coses que ells rebutgen i continuar dins. Militants votant en contra? Quina incongruència.
Jo, malgrat tot, voldria que s’hi sumessin tots, CDC, ERC, UDC…
Sempre, si sumem, guanyem!
juny 20, 2009 a les 10:34 am
Maria Benítez
Si. Fa temps que veig que la sociovergència és una opció. No sé si un pacte bipartit però si un pacte de suport parlamentari.
De fet ja es va plantejar, no sé fins a quin punt, però va estar sobre la taula. No hagués anat tan malament des del punt de vista econòmic i social però no crec que ens hagués acostat més a la llibertat. Potser no ens hagués fet obrir tant els ulls com el desgavell actual.
Jo crec que si CDC vol realment salvar la nació ha de canviar els objectius nacionals. Vol i dol. Així no anem endavant, més aviat endarrere..
Aviat tindrem unes eleccions, les opcions independentistes clares estaran en el panorama electoral, han de ser clares.
Veurem que fa cadascú.
Gràcies a tu.
juny 20, 2009 a les 10:41 am
Boris
Ho he fet convençut que era el millor, si més no per no estar en una situació esquizofrènica. No sé si aconseguirem el gran pacte, però si els militants van marxant, veurem que passa. Jo sé que el que jo he fet, altres no ho fan per raons emocionals, perquè confien amb el canvi intern, discursos cap a dins, però accions contradictòries. Tant uns partits com els altres.
Cal d’una vegada dir quin model d’Estat vols i si lluitaràs o no.
juny 20, 2009 a les 10:42 am
Jordi A.,
Efectivament, tant a ERC com a CDC, també a UDC, hi ha persones que, com nosaltres, no poden continuar així.
No sé si reagrupats però si companys per la independència. Imagino una candidatura unitària.
juny 20, 2009 a les 10:50 am
Benvolgut Enric.
Comprenc el pas que has donat i el sentiment que porta implícit doncs en el seu dia per motius similars jo ja vaig passar per aquí, no pas per que fos mes llest que ningú sinó segurament pel fet de ser més impacient. En aquells temps (l’última etapa del Pujolisme) el poder dins CDC estava “travat” per “la guàrdia pretoriana” i ja es veia que el partit malauradament derivava clarament cap al regionalisme reformista, finalment i malgrat va “fotre el camp” es van imposar les tesis del “Roquisme”, llavors també me’n vaig adonar que jo no hi feia res a CDC i malgrat en diverses ocasions des de llavors he seguit votant CiU (per no trobar millor opció), la veritat és que vaig pensar com tu ho has fet avui que no podia acceptar la contradicció de seguir treballant per un projecte que ja no era el meu, en el qual ja no hi creia.
Tampoc hi havia en el meu sentiment cap tipus de rancúnia vers la gent ni el partit, senzillament vaig decidir fer el meu camí independentment d’ells i retrobar-nos quan fos el temps i l’hora, com ja he dit ni que sigui ocasionalment en moments de “votació” ens hem tornat a retrobar malgrat hagi sigut com a “mal menor”.
Enric, tu com jo, penses que els partits son un medi per aconseguir una fita, tu entens que un partit no es un fi en si mateix (com molts militants de tots els partits pensen), un partit es una eina i quan una eina ja no ens serveix l’arraconem i en busquem una altra que ens serveixi per aconseguir la finalitat desitjada, sabent que aquella eina que hem arraconat potser en un altre moment ens tornarà a fer servei… però ara no!!.
Una salutació molt cordial.
juny 20, 2009 a les 11:02 am
No tinc per costum enviar comentaris per internet, ni fer escrits politics, aixo ja hi ha molta gent que ho fa, crec que molt millor que com ho faria jo.
Pero equesta vegada vull donar el meu suport a Sr. Enric, per la tasca que esta fent. El cami cap a la independencia es va fent mes clar.
Endavant.
juny 20, 2009 a les 11:20 am
Vaig fent la llista de… l’Aliança Independentista i comença a fer goig : Reagrupament, PRC, FC, UNC, Entitats Independentistes, Heribert Barrera, Jaume Renyer, Rut Carandell, Toni Strubell i Trueta, Joan Carretero, Enric Canela, Milers d’anònims…Algú pensa que no ho aconseguirem?
De moment el dia 27 tots al Parlament!
juny 20, 2009 a les 11:22 am
[...] Enric I. Canela abandona CDCblocgran.cat/?p=725 per marcbel fa pocs segons [...]
juny 20, 2009 a les 11:32 am
“Punt de no retorn”. Sí, Enric, mirant cap endavant, lliures, valents, conseqüents, contundents, senyors dels nostres actes, forts com una pinya, imparables, sumant.
juny 20, 2009 a les 11:47 am
Josep Maria Sala #44:
Efectivament: Comencem a tenir bones peces. Ara a assemblar-les (s’hi està treballant) i a funcionar per l’alliberament.
Salut!
juny 20, 2009 a les 12:02 pm
Joan P,
Coincideixo en bona part amb el que dius. Jo he viscut coses similars, però en alguns àmbits, concretament universitats, creia que podia ajudar des d’allà. Arribat el punt en que cal plantejar-se l’Estat propi, allà no hi faig res.
Ens retrobarem, segur. Hi ha massa independentistes a CDC com per a què això continuï massa temps més si les coses es polaritzen entre els que volen l’estat propi i els que no.
juny 20, 2009 a les 12:03 pm
Josep Maria Sala
I tant que ho aconseguirem, hi ha molta més gent que s’hi sumarà.
juny 20, 2009 a les 12:03 pm
Agustí,
Comptant amb tu, imparables i incansables.
juny 20, 2009 a les 12:04 pm
Determinats discursos fan que em senti oprimit, desencisat, desesperançat… Altres, en canvi, em reconforten, m’animen i sento com si els meus pulmons s’omplissin d’un aire pur, conductor d’un corrent de llibertat. Em passa, això darrer, quan llegeixo alguns escrits de Víctor Alexandre, Salvador Cardús, Hèctor López Bofill, Joan Ramon Resina i també d’altres.
Aquest matí, una mica tard, he accedit al BGS i l’indicat aire fresc de llibertat, procedent de l’honesta decisió de l’Enric Canela -acompanyada d’un discurs que jo considero com a absolutament sincer- , m’ha fet sentir una altra vegada la reconfortant sensació que finalment deixarem de dependre de la nació espanyola.
Quan aconseguim la independència i instaurem el nostre propi Estat, tots els noms d’aquests patriotes que fan -en uns moments de desconcert- que l’esperança de llibertat no s’esborri definitivament, restaran gravats en una nova història, alliberada de les imposicions colonials espanyoles.
Gràcies, Enric.
juny 20, 2009 a les 12:11 pm
Benvolgut Enric,
amb la teva decisió ha triomfat la coherència, la dignitat i el patriotisme. No dubtis que has fet el que més li convé al país, perquè sense un estat català la nostra nació té els dies comptats. Som molts els que, com tu, tenim clar que Catalunya només té una prioritat vital que és la independència.
Saps perfectament que penso que tots els independentistes hauríem de tenir dues coses clares: una, que amb Espanya no hi ha res a fer (això ja ho accepta pràcticament tohom), i dues, que a través dels partits polítics actuals mai arribarem a ser independents (això costa més d’assumir per simpaties o fidelitats).
Així que, davant l’urgència històrica, a les properes eleccions l’independentisme transversal ha de presentar una “candidatura de cracks” (com diu Carretero a NacióDigital.cat) que plantegi les eleccions autonòmiques com un plebiscit nacional (tu i jo sabem com, oi?). I sé que tu treballaràs en aquest sentit, perquè ets un d’aquests craks que ens portaran a constituir el nou Estat Català.
juny 20, 2009 a les 12:41 pm
Fa poc que he descobert el creixement de l’independentisme dins Convergència. Després de no admetre a tràmit la ILP, és una militància difícil. Enric comprenc i aplaudeixo la teva serena i educada opció.
Deixe’m comentar-te, un parell de coses: quan dius que estaves conforme amb el pragmatisme de la línia econòmica, jo dic, no! el pujolisme des del primer dia va deixar créixer el capitalisme madrileny, tot badant? “la Caixa” capitaneja d’antuvi la desindustrialització de Catalunya, i la desubicació de la força financera a favor de la metròpoli.
La Independència no és un desig personal, és una reflexió racional sobre el bé de la nostra nació i per extensió de totes aquelles en la mateixa situació. És un bé comú pel creixement econòmic, pel benestar en tots el vessants dels catalans. La urgència degut a la situació la comparteixo.
Per en Josep Joan Rosselló: després de l’alliberament de Catalunya, vindrà tot d’una (en perspectiva històrica) el de les Illes Balears.
VISCA LA TERRA!
VIA A FORA ELS COLONS del PARLAMENT!
juny 20, 2009 a les 1:32 pm
Enric,
et felicito, aquest gest d’ètica i coherència personal t’honora.
Com ja saps està neixent un moviment que intentarà portar representació al Parlament de Catalunya de tots els que pensem que cal lliutar oberta i clarament per la independència del nostre país i la regeneració dels valors democràtics, d’una forma transversal i obviant el maleït eix esquerra/dreta que tant de mal ens ha fet. Està clar que això s’ha de fer per que amb manifestacions i proclames únicament, sense un suport parlamentari explícit, no és suficient, com ha quedat palès amb la ILP. Les circunstàncies han fet que el desencadenant provingui d’un sector de ERC, i tot i que una bona part dels que ens hi hem apuntat no ho erem ni n’hem sigut, i ni ni tant sols els hem votat, una bona part dels noms més rellevants provenen de ERC. Penso que seria d’una importància extraordinària, per la credibilitat del projecte, que gent de pes provinent d’altres opcions polítiques s’incorporin a la seva direcció. Sincerament crec que Rcat és aquell tren que passa ara i no sé si és el darrer però podria ben bé ser que no en quedéssin gaires. I sincerament també crec que la teva aportació seria capdal.
Cordialment
P.S. no t’ho prenguis malament com un intent de dir-te el que has de fer. estic segur que tu estàs avaluant totes les opcions i les pendràs en el tempo que consideris pertinent. Es només la transmissió d’un desig personal, però crec que compartit per molts.
juny 20, 2009 a les 1:40 pm
Enric, com ja he escrit a tot arreu, és la primera bona notícia des dels 10mil. No sé si ets conscient que pots liderar un moviment d’unitat dels que volem un Estat Català. Goso suggerir que, per això cal un moviment transversal, com el que ens va dur a Brussel.les, (a part de diverses jugades soterrades que algú denuncia).
Un moviment transversal per damunt dels partits, cosa que no presuposa pas que la gent hagi de deixar els partits.
Tu sí. Calia que ho fessis. Tu has de liderar la gran marxa per la llibertat que, penso, que aquest juny, concretament avui dia 20 de juny, s’inicia.
Som amb tu!!!!
juny 20, 2009 a les 1:48 pm
No és només un acte de coherència, no és només un acte de valentia : és, sobre tot, un acte d’ esperança en la possibilitat real d’un futur millor. Una renúncia al fatalisme i l’auto.engany.
No és només una decisió que interpel.la a tots els militants ( d’un partit o altre ) que es troben en una situació similar : és, sobre tot, una interpel.lació a tots aquells que encara no militen en lloc, que s’ho miren desde casa i només esperen que passin coses. Només passaran si nosaltres volem que passin i ens posem a treballar. Per això, també és un acte que suma.
Sé d’algú, molt a prop meu, que, fa 31 anys, va tenir de professor, a primer de Biologia, l’Enric Ignasi Canela. Aquesta persona, avui experta professional, encara recorda, després de 31 anys, amb emoció i gratitut, el suport i l’ajut que va rebre del seu professor, en uns primers moments de carrera complicats.
Aquest d’avui, és un acte més de generositat, d’un home que porta tota la vida fent.los.
Cóm podriem, Enric, no estar, fins allà on calgui, al teu costat ?!
Junts ho aconseguirem !
juny 20, 2009 a les 1:54 pm
Enric:
Gràcies pel teu exemple.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l’avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar…
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant
Visca Catalunya lliure i sobirana!
juny 20, 2009 a les 2:20 pm
Koll,
Moltes gràcies a tu. Sincer si, encertat, Déu dirà, honest, ho intento. Espero que puguem dir aviat que el camí per aconseguir l’Estat lliure està obert. De moment tenim ganes que així sigui. Som molts i és la suma de tots la que ens ho donarà. No es tracta de grans accions, les petites accions de tots fent el que realment pensem que cal fer.
juny 20, 2009 a les 2:20 pm
Sergi,
Moltes gràcies però molts estan fent el que jo. Passa que Brussel•les m’ha donat una visibilitat immerescuda perquè altres han fet tant o més que jo.
I si, cal fer coses perquè tenim una urgència històrica. Molta gent diu, d’altres ens hem sortit, però no se n’adonen de la força de la globalització, ara hi és i hi juga en contra.
Jo no soc cap crack però si treballaré per a què aquesta candidatura existeixi i pugui ser guanyadora.
juny 20, 2009 a les 2:21 pm
Alexandre
Si. No podia seguir a dins després d’això, hagués estat una cosa incomprensible, fins i tot per a mi.
A veure, potser no m’he explicat bé. Conforme, conforme no, el que passa que el model econòmic i social per a mi és millor que els altres que hi havia. Jo soc liberal, no de llibre de text, sinó en el sentit que la llibertat de cadascú acaba on comença la de l’altre, que faci el que vulgui cadascú mentre no molesti. No m’agraden els que volen salvar-me. No m’agrada que imposin escoles, etc. La igualtat és donar a tothom l’oportunitat de desenvolupar-se d’acord amb les seves capacitat i no convertir a tothom en enginyer encara que sigui un estúpid. Et dono raó amb els temes com els de La Caixa, però i el model Narcís Serra? Vull dir que poc més hi havia.
I si, hem d’aconseguir ajudar als nostres compatriotes, però ells han de fer alguna cosa més.
juny 20, 2009 a les 2:21 pm
Zutzwang
Gràcies. Hem d’obviar ara aquest eix esquerra – dreta que ens està matant. Els parlamentaris estan sotmesos a les direccions dels partits que tenen interessos que no necessàriament coincideixen amb els dels militants i votants. Hi ha abstenció elevada i vots al “mal menor” i no al que un voldria.
Alguns moviments no provenen del sector ERC (o millor ex-ERC). Alguns, en conec uns quants, mai no hem votat a ERC. És més transversal del que sembla tot i que ara el moviment més potent prové d’ex-ERC (encara que té gent que no ho és).
Jo crec més aviat que cal bastir altres opcions que al final sumin en coalició (o com sigui). Sensibilitats diferents però units pel mateix objectiu. Però caldrà una mica més de temps i més esdeveniments desgraciats, malauradament, per acabar de lligar les coses. No soc a Rcat, ni per ara penso en entrar, però penso que votarem junts.
Encantat que em diguis que penses. Ho entenc i m’agrada així.
juny 20, 2009 a les 2:21 pm
Enric, el teu partit es el del poble sobirà! 25 anys no son quatre dies. Et felicite!
juny 20, 2009 a les 2:21 pm
Eduard m.a.,
No sé, és dir el que penso i fer el que crec. Gràcies per aquest comentari personal. Fas una referència que ara la tinc molt present (la I. És d’Isidre, el meu avi se’n deia). Fa 31 anys no crec que fos un bon professor, si que ara ho intento i procuro prestar el màxim d’atenció a les persones. Sobretot que aprenguin a pensar. Diré el que no he dit. Si hi ha alguna cosa que em faci pensar no fer res en política és deixar d’estar amb els estudiants. M’agraden ara que ja porto molts anys i encara valoro més el que representa aconsellar i tractar-los com el que són, persones joves que acaben una carrera. No tinc ganes de deixar això que intento fer tan bé com sé. Parlo amb tots una bona estona, alguns pensaran, quin rotllo, però alguna cosa deu quedar.
Moltes gràcies.
juny 20, 2009 a les 2:22 pm
Eduard Vivó i Font
Al final em faràs posar vermell!
Gràcies
juny 20, 2009 a les 2:31 pm
Ramon Canela i Font
Devem ser cosins de lluny! Moltes gràcies. Tu sempre has fet molta feina pel país no cal que escriguis, ja fas prou.
T’agraeixo molt el comentari.
juny 20, 2009 a les 2:31 pm
Assumpció,
Gràcies. No, no en soc conscient. Com comentava a un amic comentarista, m’agrada la meva feina i això m’espanta. Sé que puc ajudar i ho faré però tanta responsabilitat. En fi, anem caminant i veurem que passa.
Penso que cadascú ha de fer el que la seva consciència li demani, que faci i voti amb el cor. Aleshores guanyarem.
juny 20, 2009 a les 2:31 pm
Jordi,
Si, molts anys. Seguim treballant i a veure si aconseguim alliberar-nos. Gràcies!
juny 20, 2009 a les 2:34 pm
Enric:
No es la meva intenció posar-te vermell. El que passa es que crec que aquest pas que has donat pot tenir un efecte de crida important: Tan important que podria ser determinant de cara a la candidatura unitària capaç de fer entrar amb força l’independentisme al nostre Parlament. Només pensar-hi em provoca eufòria; no puc fer-hi mes.
Salut!
juny 20, 2009 a les 3:10 pm
Companys:
L’Avui ho ha publicat i el fòrum va calent calent.
Salut!
juny 20, 2009 a les 3:12 pm
Enric,
Gràcies per la fermesa i la coherència.
Parles de bastir altres opcions a Rcat, i d’acabar sumant en coalició. Al tanto, diversitat pot traduir-se en desorientació de la gent disposada a sumar, a part que no disposem ja de gaire temps per organitzar la candidatura, sobretot si avancen les eleccions. Com deia un company de més amunt: Rcat potser és l’últim tren. Sigui el que sigui, es digui com es digui, s’ha de trobar la unitat d’acció quan abans millor.
Salut!
juny 20, 2009 a les 3:39 pm
Enric: Tens tota la raó. Tots es van voler fer la foto a Bruseles i ara ens donen l’esquena. Sembla que no vulguin la independència i que juguin amb tots els que sí volem. Jo personalment estic tant desencantat amb els partits actuals, que m’he aferrat al que crec que pugui ser la sortida natural que políticament poguem tenir, els que veritablement volem la independència de Catalunya, donant-me d’alta de RCAT. Crec que aquests, juntament amb les CUP, poden ser la única sortida que tenim els que volem jugar democràticament a favor de la independència. Espero que els que realment ho volem, castiguem, votant RCAT, tant a CiU com a ERC. Almenys aquest és el meu pensament i el meu desig. No et desanimis i pensa, sobretot, que, en absolut, estàs sol. Som un munt, cada cop més cremats i amb més ganes, i curiosament coneixent el nostre tarannà, amb ganes de mobilitzar-nos i lluitar com mai.
juny 20, 2009 a les 3:50 pm
Enric, tot el meu suport per una decisió valent però que en un futur proper es confirmarà com un acte coherent i útil.
Jo em vaig donar de baixa de les JERC el mateix dia que ho va fer en Carretero d’ERC. Esperava que hi haguéssin moviments aviat d’algú o d’alguns perquè com tu molt bé has respòs en un comentari, no té massa sentit militar a un lloc sense està convençut de la feina que es fa. M’encantaria una aliança entre CDC, ERC, FC, RC, CUP i Reagrupament però de moment que els dos primers partits es sumin a una candidatura unitària ho veig difícil. Des de Reagrupament es busca aquesta unitat i ja s’ha dit que si CIU i ERC aposten conjuntament per declarar unilateralment la independència Reag. deixa d’existir. Per això a partir d’ara treballaré en aquesta encara associació tal i com ho vaig fer abans a les JERC o essent delegat dels Deumil.cat
Espero que tard o d’hora tots els independentistes ens trobem en un mateix ens per tirar endevant el país. Disgregats no assolirem l’Estat propi. Ara unitat més que mai.
Salut company!
juny 20, 2009 a les 3:53 pm
[...] Canela, militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i portaveu de Deumil.cat, ha anunciat que es dóna de baixa de CDC després de 25 anys per la decisió de CiU de votar contra [...]
juny 20, 2009 a les 4:00 pm
Quan una persona com l’Enric deixa CDC m’entristeix, però tambñe ho va fer en Tremosa i mireu on és ara. El que em fa certa llàstima és veure com després de fer-ho públic, els pro-ERC surten per fer sang. Si volem una Catalunya sobirana, s’haurien d’aparcar les rencúnies i s’hauria de tenir clar que no es pot pactar ni amb psc-PSOE ni amb PP, s’han de fer pactes entre els partits que són catalans de debó.
juny 20, 2009 a les 4:01 pm
Enric,
Me n’acabo d’assabentar. Només vull expressar-te el meu suport i orgull per tenir-te com a company de capçalera.
La bola de neu de l’independentisme no para de créixer, hem de fer miques tot el muntatge espanyol-autonòmic.
Gràcies per la teva valentia, una actitud que no es veu gaire en el moment present.
Una abraçada!
Josep
juny 20, 2009 a les 4:09 pm
Hola Enric, soc l’Albert, coordinador de la ILP a l’Alt Camp i enhorabona pel pas valent que has fet. Entenc molt be les teves raons,jo em vaig donar de baixa dijous com a militant d’ERC amb una decisió tambe madurada i que amb el no a la Mesa del Parlament, vaig confirmar, curiosament vaig fer una carta interna per oficialitzar i comunicar la baixa i molts dels punts que he llegit en el teu escrit hi figuren. Es un sentiment comú. Ara com molt ben be diu hem de sumar, començant pel dia 27 i intentant que en les properes eleccions hi hagi una opció transversal amb l’objectiu de l’estat Propi com unica sortida per la nació catalana. Estic molt desebut amb ERC, com tu amb CIU i si no volen no hi podem fer res mes, hem de buscar noves vies i les trobarem. Anims que junts ho aconseguirem.
Salutacions.
Albert Cortés.
juny 20, 2009 a les 4:09 pm
Enric,
penso que hauries d’escriure l’article més important de la teva vida als principals diaris. És imprescindible que sigui en diferents diaris, perquè cal que tingui la màxima repercussió. Has d’arrosegar a la gent. Has de marcar el camí. Amb modestia però amb seguretat. La gent sempre han necessitat que algú els marqui el camí. Com ja vaig dir, cal una gran sacsejada: motivar als molts abstencionistes. Proposo una candidatura unitària i transversal amb l’objectiu d’un Govern Unitari, amb l’únic objectiu de proclamar unilateralment la independència. En tenim tot el dret. Som la darrera colònia dels espanyols. Les altres colònies que tenien fa anys que es van alliberar. Perquè no ens hem alliberat encara? El dorado no estava a Sudamèrica sinó a Catalunya i ens el segueixen robant.
O aprofitem el maltracte d’Espanya cap a Catalunya actual (Estatut, finançament, etc) o haurem perdut una oportunitat històrica de tornar a ser lliures. Potser per 300 anys més?
juny 20, 2009 a les 4:44 pm
Jo solsament puc dir que la teva coherència de pensament i acció fan evident el teu respecte per la lluita independentista, un respecte interioritzat, sincer, sense excuses, ample i valent.
‘Si Sumem Guanyem’, i amb tú treballant per la suma no hi tinc cap dubte!
juny 20, 2009 a les 4:50 pm
El GEEC convida als lectors del BGS a convertir-se en
electors del doctor Enric Canela:
http://www.facebook.com/group.php?gid=96939861391
juny 20, 2009 a les 5:18 pm
La teva decisió és lògica. Jo hauria fet el mateix. Facis el que facis a partir d’ara, que tinguis molt sort i gràcies pel que has fet i faràs PENSANT EN EL PAÍS.
El missatge de molts patriotes és clar: Artur Mas, prou ambigüitat!
juny 20, 2009 a les 5:28 pm
Enric, no sabia que en fossis, d’aquests. Llàstima que hagis trigat 25 anys a veure-hi clar. Sóc al teu costat, no cal dir-ho. Ara falta que més gent segueixi el teu exemple, fins a buidar la casa gran d’independentistes de veritat.
juny 20, 2009 a les 5:44 pm
I, si em vols escoltar, Enric, l’opció electoral independentista ha d’excloure “militants” de partits polítics com el que tu has deixat. Si hi permetem l’entrada a membres dels partits unionistes, ja hem begut oli! Faran fracassar el projecte. Alerta!
juny 20, 2009 a les 5:45 pm
Objectiu: Independència.
Mitjans: Honradesa i Coherència.
Ara que ja és molt evident, amb gestos com els teus, compartits per tants d’altres patriotes, que hem assumit que només hi ha una prioritat política per Catalunya i ens comportem amb dignitat i coherència política, ara ja sí que veig que s’inicia el procés de sobirania nacional. La teva decisió forma part del que ja és una marea. Som molts i més serem. Moltes gràcies.
juny 20, 2009 a les 5:48 pm
Caram amb les faltes d’ortografia del teu escrit, Enric!
Només espero que sigueu responsables dels vostres actes, que creen neguit, falses esperances i generen desafecció, fets que després atribuiu als partits polítics, sense pietat!
Salut i república!
juny 20, 2009 a les 5:57 pm
Pompeu,
Tu també en fas, de faltes.
(atribuïu)
juny 20, 2009 a les 5:58 pm
Bona tarda company!
La nostre fita s’ho val.
Amb els millors desitjos.
Salutacions cordials.
Vallfosca.
juny 20, 2009 a les 6:23 pm
Enric,
Havies posat molta il.lusió, ganes i esforç amb la ILP, i el teu partit t’ha fallat. Has d’estar dolgut i puc entendre que t’en vagis. Tanmateix, discrepo dels que diuen ets coherent. Has estat 25 anys a Convergencia, i quan es més soberanista t’en vas?
juny 20, 2009 a les 6:32 pm
Enric,
és una decisió personal però m’hen alegro que facis un pas més cap a l’alliberament Nacional de Catalunya. Ara toca anar tots junts i desprès cadascu pel seu camí!
Salut i Independència !
juny 20, 2009 a les 7:33 pm
Arnau Mir,
Quan dius que l’Enric se’n va de CDC “quan és més soberanista” m’has fet pensar en els sociates, que proclamen ben cofois que tindrem el millor finançament de la història.
Només faltaria, coi!
Hauríem de començar a situar-nos una mica. Som a l’any 2009 i als que tenim menys de 40 anys no ens vingueu amb ‘qüentos’.
juny 20, 2009 a les 7:50 pm
Enric, m’acabo d’assabentar de la teva decisió. No deu haver estat fàcil. El teu gest t’honora. Catalunya seria molt diferent si els nostres polítics tinguessin una part del teu alt grau de coherència i d’ètica. Tens tot el meu suport malgrat pensar que no et fa cap falta. Et suggereixo el mateix que algú altre ja t’ha comentat: seria bó que fessis arribar als diaris la teva opinió. Si el proper dissabte vas a la mani, i coincidim, espero felicitar-te personalment. Gràcies!
juny 20, 2009 a les 8:11 pm
tant de bo ho haguessis fet abans. Ja sabies que CDC no volia la Independència i la vol ni la voldrà. Però el gest està bé. tant de bo arrosseguis més gent.
juny 20, 2009 a les 8:23 pm
Eduard Vivó i Font
T’entenc. Voldria que la candidatura unitària os un èxit. És l’únic que em motiva realment. La veritat és que, per altra banda, tot això no m’agrada massa perquè no tinc cap interès en estar en fòrums ni res d’això. Li trauran punta i jo voldria passar més desapercebut.
Massa gent buscant motivacions, interessos i coses que no hi són. Ja saps que en penso.
Què hi farem.
Records
juny 20, 2009 a les 8:23 pm
Albert Vidal,
Gràcies per la valoració. Jo crec, quan dic sumar, que cal fer veure que hi ha transversalitat. Temps hi ha, total les eleccions seran abans de Nadal.
La veritat, deixant de banda les bromes, és que cal pensar molt i afanyar-se més.
juny 20, 2009 a les 8:23 pm
Albert
Jo crec que a banda de Rcat i CUP hi ha gent, molta més gent. Cal veure quina és la millor fórmula per anar endavant.
No em desanimo però si estic disgustat. Massa estratègies de saló en partits que haurien de liderar el moviment nacional.
Si aconseguim sumar, guanyarem
juny 20, 2009 a les 8:24 pm
Gerard
Si. El camí és que tots ens trobem en el moment decisiu. Obviar deficiències i coincidir en l’objectiu. Jo crec que Rcat aplegarà molta gent, cal fer moviments que apleguin la resta i després sumar.
I gràcies pel suport
juny 20, 2009 a les 8:24 pm
Sergi Alzuria,
Hi puc coincidir. Jo ja no soc el jove Tremosa que va marxar de CDC, m’he cansat de si però no. tens raó en el que cal però no es fa. Conec més dels pactes del que escriuré. Els partits són conservadors, els moviments no els agraden i com una empresa que no canvia de producte mentre la gent compri, encara que perdin clients, fan els partits. Ja veurem. Jo no estic content, però sincerament, crec que no tenia sortida.
juny 20, 2009 a les 8:24 pm
Josep Sort,
Gràcies company. Esperem que creixi més i ningú la pugui aturar. Seguim treballant
Una abraçada
juny 20, 2009 a les 8:25 pm
Albert Cortés,
Veig que coincidim en diagnòstic i temps polític. Això ja no es podia aguantar. El dia 27 ha de ser un èxit nacional. Els companys d’Acte de Sobirania estan treballant de valent per Catalunya, no podem fallar.
Segur que les propers eleccions seran diferents.
juny 20, 2009 a les 8:25 pm
Boris,
Bon desig. Jo no sé si soc capaç d’escriure aquest article que dius. Les coses surten quan l’estat d’ànim és l’adequat. Hi ha polítics que en saben, jo no en soc.
Cal una candidatura unitària i transversal amb l’objectiu d’un Govern Unitari. Potser si aconseguim fer-la tindrem aquest Govern.
No serà gens fàcil però ens hi hem de posar, bé, de fet hi som.
Gràcies.
juny 20, 2009 a les 8:26 pm
Anna,
A veure si tens raó. Hem de sumar i guanyar. T’agraeixo aquest comentari sincer.
juny 20, 2009 a les 8:26 pm
Manel Pico,
Ai que m’aboques a un estrès que no està fet per a mi. Jo ajudar a sumar. Veurem! I gràcies per la confiança.
juny 20, 2009 a les 8:33 pm
Marc,
Moltes gràcies per la teva consideració. Esperem esdeveniment i a veure si el país fa un tomb en positiu.
juny 20, 2009 a les 8:33 pm
Gica,
Cada cosa té el seu temps i unes raons. Crec que m’havia arribat el moment, feia temps, però els darrers esdeveniments ho han desencadenat.
Una candidatura mai no ha de contemplar militants d’opcions que es presenten a les eleccions en contra. Pura coherència. Absolutament d’acord. Cadascú té el seu projecte.
juny 20, 2009 a les 8:34 pm
Ara és un moment per a la GENEROSITAT de tots els qui volem la independència.
Deixem en un segon terme tota la resta i sumem per la independència.
juny 20, 2009 a les 8:36 pm
Enric, penso que l’única ILP per guanyar la independència és, per bé o per mal, configurar una majoria política independentista al Parlament. Naturalment respecto totes la llibertat d’opcions i de vots, però penso també que per aconseguir això seria interessant ser efectius i no perdre vots que no vagin a parar a diputats independentistes. Espero que contribueixis a posar seny a la rauxa.
Salutacions.
juny 20, 2009 a les 8:40 pm
Xavier Ramon,
Esperem que tinguis raó. Internet està plena d’independentistes, esperem que hi hagi molts més fora de la xarxa.
I si hi ha una marea que puja.
Gràcies!
juny 20, 2009 a les 8:40 pm
Pompeu,
Com bé diu Marc, veig que tu també en fas. Segurament tu has tingut la sort d’estudiar en català. Jo el vaig aprendre a parlar als 16 anys, però encara me’n surto una mica. Aniré millorant. Si no ho faig miraré de muntar un grup independentista que no escrigui el català tan bé com el mestre Pompeu.
Fins ara no hi ha hagut massa moviments com aquest i no he vist una excitació d’afecte per al que fan els partits. Ai Déu meu!
juny 20, 2009 a les 8:41 pm
Vallfosca,
Moltes gràcies, seguim endavant!
juny 20, 2009 a les 8:46 pm
Arnau Mir,
No creguis. La ILP era una eina més per fer moure el país. No l’han acceptat, recorrerem, però una part de l’objectiu ja l’ha acomplert. S’ha mogut el país, una mica, i ara amb el No es mourà més.
Jo he explicat les meves raons, no ha estat un atac de rauxa. No podem anar a unes altres eleccions sense la independència al programa. CDC no està per aquesta feina. M’havia donat uns terminis i la ILP els ha avançat dos mesos. En política sempre importa el què però també el tempo.
juny 20, 2009 a les 8:46 pm
Francesc JP.,
Gràcies. Espero que ajudi a sumar alguna cosa al nostre moviment. Ara, com bé dius, tots junts. Després quan siguem independents veurem.
juny 20, 2009 a les 8:50 pm
Em pregunto si el sector crític de CiU que pregona la independència, està sospesant abandonar la militància per adherir-se a una autèntica aliança independentista. Tant de bo sumem entre tots. S’apropen grans dificultats en el terreny econòmic i social. No podem continuar eternament amb les ambigüitats de sempre. Els catalans sempre hem sigut molt generosos, però em sembla que ja comença a ser hora de destinar “la generositat” cap a nosaltres mateixos. Enhorabona al senyor Canela i els que com ell decideixin emprendre el mateix camí.
Visca Catalunya lliure! Som catalans!
juny 20, 2009 a les 8:56 pm
Miquel Noguera,
No fàcil gens. Jo crec que si ets polític hauries de tenir un gran sentit de l’ètica i la coherència. Els polítics, en general, no són pitjor que la resta del món, bons i dolents, no els critico, som tots com la resta de la societat. Simplement en aquest cas no tenim coincidència d’objectius i el que no faré és votar el que no crec.
Si que em cal el teu suport, sentir-se acompanyat ajuda.
I si, si no passa res excepcional, allà hi seré.
Gràcies a tu.
juny 20, 2009 a les 8:56 pm
Noemí,
No. Jo crec que les coses s’han precipitat amb cruesa al país. I esperava un canvi de discurs i d’acció de CDC. Potser si que canvia però Catalunya ja no serà a temps de subsistir.
juny 20, 2009 a les 8:57 pm
Ramon Munné,
Si. Ara sumem.
juny 20, 2009 a les 8:57 pm
Jordi,
Si i tant, però la ILP ha ajudat a sumar més voluntats. I no està malament. Si, esclar, hem de tenir tots els vots possibles en diputats independentistes. No tindria sentit altra cosa.
juny 20, 2009 a les 10:22 pm
Enric,
Em sumo, una mica tard perquè he estat de viatge, a la majoria de comentaris anteriors que han valorat la teva actitud. Jo crec també que aquesta baixa de Convergència era necessària i imprescindible ja que en Mas ha dit i repetit que “vol governar la Generalitat de Catalunya”
i aquest no és el teu objectiu ni el nostre.
Per avançar hi ha d’haver
canvis positius i significatius com el que tu has produït; no podem perdre més temps, ja n’han tingut prou els que ens han dominat.
Ara hem de treballar per aconseguir més entusiasme i més força per encarar el demà que amb fets com el teu ha de sumar molts enters i el poble mai decepciona els líders que s’ho mereixen.
juny 20, 2009 a les 10:41 pm
Veig que sóm poc habils col·lectivament, i a sobre ens fem la bronca entre nosaltres, no amb els que l’hauriem de fer, Sr. Canela no haver proposat el que se sabia de bellantubi que no reeixiria.
juny 20, 2009 a les 10:45 pm
Ramon,
Si que han d’haver canvis positius i significatius, però no crec que jo hagi fet tant. La suma de molts petits canvis, sobretot d’actitud faran molt més.
Si puc ajudar a què això es mogui, feliç. A veure si aconseguim que els patriotes s’apleguin.
I gràcies.
juny 20, 2009 a les 10:49 pm
LLuís Mª Mandado i Rossell
No sé si he entès bé el comentari. Què no s’havia d’haver proposat la ILP? Doncs és opinable, esclar. Som molts els que pensem que els partits nacionalistes haurien d’haver-la acceptat a tràmit.
Només pot tirar endavant allò que estigui d’acord amb la constitució espanyola. L’altra filosofia és no fer res per la independència.
Si no era aquest el sentit, no he dit res.
juny 20, 2009 a les 10:56 pm
Gràcies Enric. No esperava altre cosa de tu. La teva coherència i sentit comú s’uneix a la de molts altres catalans que han fet i faran el mateix pas i que quan passi el nostre temps d’altres vindran i diran orgullosos: “Aquestos son els que varen construir la nostra llibertat.” Ara comença la mare de totes les batalles polítiques.
juny 20, 2009 a les 11:05 pm
Entenc pel que fas, i és una opinió respectable. Jo crec que serà un cop dur per Cdc, espero que hagis pres la desició correcte. Ànims, i em sap greu en part.
juny 20, 2009 a les 11:18 pm
Ben fet Enric.
Sapigues que jo he deixat JNC.
juny 21, 2009 a les 12:15 am
Miquel Millán Mata
Gràcies pel suport. L’única manera de fer alguna cosa és si ens apleguem tots. Hi ha molts que estem políticament sols ara.
juny 21, 2009 a les 12:15 am
David,
Gràcies per entendre-ho. No desitjo fer cap mal a CDC. Molts amics hi sou. Jo m’he vist amb la necessitat moral de marxar i en la d’explicar-ho per raons gairebé òbvies.
A mi també em sap greu. Són anys.
juny 21, 2009 a les 12:16 am
Josep,
Gràcies. Em sap greu que tu també passis per això.
juny 21, 2009 a les 12:29 pm
Enric, tal com ho afirmeu en la lletra d’acomiadament, una dolorosa decisió, però elegant i oberta al retrobament. Excel·lent.
Salutacions i no defalliu, si us plau.
juny 21, 2009 a les 12:39 pm
Gerard,
Gràcies. Gensa agradable però espero que el futur ens aplegui a tots els que estimem el país.
juny 21, 2009 a les 3:09 pm
Si d’acord tens molta raó amb quasi tota la teva exposició però ens hem de mentalitzar i hem de mentalitzar des de dintre que nomes podem tirar endavant sumant esforços .Si es necessari obliguem amb contundencia a canviar els punts de mira d’aquets dirigents tant personalistes ,.Busquem líders que realment siguin líders i que aglutinin, però no defallami’m ni abandonem. Sinó dema serem una anècdota. Em de SUMAR NO PODEM RESTAR I MENYS DIVIDIR.
Els mes contents de tot això ja deu saber qui son oi?, PPP i PSOE-PSC. Esquerra esta exactament igual a on anem ?. Al abisme? SI OS PLAU SUMEM, SUMEM, SUMEM,
Salut i Força i ves que no tinguem que dir allò de que Deu ens agafi confessats
juny 21, 2009 a les 4:15 pm
Tot just he aterrat a casa i llegeixo la notícia. Ja era conegut i previsible el resultat del tema de la ILP, Enric, tu també ho sabies. Em sap greu que CDC perdi un militant com tu però de ben segur que el patriotisme en sortirà guanyant. La qüestió és sumar.
juny 21, 2009 a les 6:59 pm
Francesc Canet Torner,
La meva proposta des del primer dia en què vaig escriure sobre això és que tots, absolutament tots els partits, plataformes, associacions, etc. independentistes s’hi sumin. Cal que donin suport al moviment independentista i que els partits posin en els seus programes l’assoliment d’un Estat propi. Sumar, sumar, sumar.
juny 21, 2009 a les 6:59 pm
Ricard,
No esperava la unanimitat. A mi em sap molt greu haver marxat perquè esperava que CDC deixés el tacticisme i comencés a treballar per la independència.
Hem de sumar.
juny 21, 2009 a les 8:13 pm
Benvolgut company Canela, gracies per ser coherent amb el teus plantejaments, em sento orgullos de tu y de contarme entre el teus seguidors, lamento la desisió d’un acte tan traumatic, per 25 anyss de entrega a una causa qu’al final.. un s’hadona que fa el joc brut de l’etreguisme a espanya, tal i com fan ma gran majoria “dels nostres politicis”. Tot just he overt el fessebok a casa i llegeixo la notícia. Ja era conegut i previsible el resultat del tema de la ILP, Enric, tots ho sabiem el final. Qu’esperavem de aquesta tropa que “ens repressenta”?. Em sap greu que CDC perdi un militant com tu tambe en sap grau Jaume Renye i d’altres qu’an pres deccisions paregudes però de ben segur que el patriotisme en sortirà guanyant. Ara falta una decissio semblant d’Alfons Lopez Tena, Per cuant?
La qüestió és sumar i no olvidem “que n’unio fa la força”.
Salutacions cordial company
Màrius
juny 21, 2009 a les 8:38 pm
Benvolgut Enric,
vull traslladar-te el meu afecte i el meu profund respecte. Em sap molt de greu, molt. No diré res més perquè suposo que entendras què em passa pel cap.
juny 21, 2009 a les 9:05 pm
Enric,
fins avui, no he tingut prou temps d’accés a Internet per poder llegir-te.
El dissabte el matí, quan vaig intentar escriure un comentari de resposta es va acabar el temps del cafè internet a on estava a Ciutadella.
Avui amb més calma, només et puc dir, que benvingut al club dels que hem decidit donar per perduts als actuals partits catalans com a partits sobiranistes o com a eines que de veritat serveixin per aconseguir la independència.
Els que venim d’ERC ho tenim una mica més fàcil que el teu cas, senzillament perquè nosaltres teníem un partit que s’autoanomena independentista al govern que actua totalment al contrari i tot apunta que perdrà tot el suport que tenia, mentre que CDC, sempre ha jugat amb l’ambigüitat i sembla que té les eleccions guanyades. Per això la teva decisió és més significativa.
Enric, ja saps, que estem junts quan des de fa un any ens varem conjurar amb l’Agustí de fer possible la primera travessia a Brussel.les . Tot va ser un èxit que sense tu hauria estat molt més difícil d’aconseguir. Amb la ILP, no ens han deixat ni tant sols pujar al vaixell, però no quedarà així, encara tenim altres vaixells que s’està preparant per sortir amb la travessia final cap Itaca. Cap a la nostra independència!
Endavant les Atxes
Manel
juny 21, 2009 a les 11:26 pm
Enric,
Una decisió molt digna i valenta. I molt important. Perquè ja havia passat amb gent relevant d’ERC, però no de CIU. Aquest gest, jo el veig com l’inici d’una bola de neu que comença a baixar per la pendent. Aquesta bola es farà més gran. O com un petit pas d’un home, que és un gran pas per la humanitat, per la Catalunya Independent. Un gest més com molts altres que fan que la sumi sigi més gran. I encara cal sumar més. Gràcies.
juny 22, 2009 a les 1:23 am
Bones Enric
Jo era dels optimistes amb la ILP. Creia que tal i com anaven els esdeveniments els partits hi votarien a favor. Però quan va començar tota la campanya de desprestigi ho vaig començar a veure negre. En tot moment pensava que algun partit ens trairia. El que no vaig pensar mai es que foren tots.
Penso que has pres una decisió molt coherent amb el que penses, a diferència de molts polítics que deixes una mica enrera. A veure si els partits s’adrecen i defensen el que diuen defensar, encara que fins que a CDC mani qui mana i a ERC segueixi en Puigcercós, soc pesimista.
Tot hi això, moltes gràcies per la feina que estàs fent pel país. El camí és llarg, però de nosaltres depen arribar-hi.
juny 22, 2009 a les 1:24 am
Màrius,
Gràcies per l’amistat. El suport sempre s’agraeix en moments difícils i aquest ho és per a mi.
Jo sabia que no hi hauria un referèndum el 2010, però esperava una acció diferent de la Mesa o d’alguns de la Mesa. Havien de jugar per donar un pas endavant. Cap problema ho farem nosaltres.
Sumarem i guanyarem!
Salut company
juny 22, 2009 a les 1:24 am
Quim,
Moltes gràcies. Tot queda clar. Molt clar.
juny 22, 2009 a les 1:25 am
Manel,
Ja veus! Acabem igual.
Has d’estar fotut sense poder connectar-te fàcilment.
Els projectes col•lectius, com el nostre, tenen més d’un pare i, per sort, nosaltres vam fer un bon equip des del primer moment. L’Agustí i els que van unir-se de seguida van ser genials.
La ILP. Les amenaces s’han de convertir en oportunitats. Gràcies a la negativa la gent sortirà amb més força. Hem de fer que el 27 el país sigui un clam.
Records
juny 22, 2009 a les 1:25 am
Esteve,
Moltes gràcies. La bola cau i com la neu es convertirà en una allau. Diuen que el vol d’una papallona, en circumstàncies escaients, pot desencadenar una tempesta. La pobre papallona no ho sap. Nosaltres som petites papallones que si movem les ales en el moment adequat podem fer canviar les coses. I quans més siguem a moure-les, més oportunitats tindrem.
juny 22, 2009 a les 9:49 am
[...] Enric Canela [...]
juny 22, 2009 a les 11:47 am
Enric, tot el que puc dir-te és donar-te tot el suport. Has mogut fitxa i això és valent i necessari. Aprofito per dir que abans firmava com a Jordi, però com que som molts, a partir d’ara hi poso el cognom.
juny 22, 2009 a les 5:40 pm
Vull més Enrics Canela (perdó per la construcció). Vull veure com molta més gent surt de la casa gran perquè se li ha fet petita pels seus objectius independentistes. Vull veure la casa gran BUIDA d’independentistes de veritat. Deixem-nos de romanços, que un partit mitges tintes NO ens durà mai cap a la independència. Esborrem-lo de la llista: d’ara endavant han de ser els nostres adversaris, sense vaselina ni paraules boniques. Tinguem ben present que CiU mirarà de fer tot el que pugui per entrebancar el procés independentista. ALERTA!
juny 22, 2009 a les 8:08 pm
Crec que t’equivoques. Els teus motius són prfunds i respectables. Els comparteixo, però Catalunya no es pot permetre més fragmentacions dels patriotes. CDC ha avançat molt darrerament cap a posicions sobiranistes. Gràcies al seu pas per l’oposició, potser sí. Però només ens queda CDC i la possibilitat de recuperar un govern nacionalista per a Catalunya per poder continuar avançant cap a la sobirania. Penso que cal sumar en un moment tan difícil pel país, la llengua, la cultura… No podem dividir-nos més. CDC és millorable (tot ho és) però CDC és la millor eina per construir la llibertat de Catalunya. N’estic convençut.
Pensa-t’ho una altra vegada. Fes-ho pel país i per la gent que creiem en la plena sobirania. Crec que és prioritari un govern nacionalista per evitar la desaparició de Catalunya. Podem plantejar-nos la independència avui, però difícilment podrem posar el nostre cos en forma si estem a la UVI.
juny 22, 2009 a les 8:32 pm
Endavant!
juny 23, 2009 a les 12:00 am
Jordi Casadevall,
Moltes gràcies. No ens hem d’amagar. A sumar i a guanyar. Tot serà diferent aviat. Ens han de veure.
Records
juny 23, 2009 a les 12:00 am
Gica,
Vull que tots els independentistes s’apleguin en el mateix projecte. Quan siguem un estat, cadascú amb la seva ideologia. Ara la prioritat és poder decidir en tot
Cap partit parlamentari, de moment, ha adoptat la independència com a prioritat.
juny 23, 2009 a les 12:00 am
Marc,
No sé, òbviament no estic en possessió de la veritat ni segur de res. Nomé she fet el que em demanava la consciència.
Estic absolutament d’acord amb tu que CDC ha avançat, però no puc seguir esperant gaire més per a què faci el gir. Jo el que veig és que ho l’independentisme es fa fort al Parlament o perdem el país.
Si no hagués cregut que CDC era una bona eina ja hagués marxat fa anys. El meu partit, si algun cop hi ha algun altre, serà aquell que tingui una ideologia semblant a la meva i que a més tingui com a prioritat la independència.
De totes formes, cal que des de dins se segueixi treballant per fer el gir. Només veig un problema, les eleccions seran ben aviat i no crec que aleshores CDC posi la independència en el programa com a prioritat de Govern.
Som a la UVI, sinó no hagués donat aquest pas.
juny 23, 2009 a les 12:01 am
Cesc,
Gràcies! Així serà.
juny 23, 2009 a les 10:52 am
Marc Martorelles:
Comencem a aclarir idees que ja està bé de tanta confusió.
1. Els patriotes ja n’estan de fragmentats fa molt de temps. Bàsicament entre l’abstenció i dos partits polítics que no treballen per la independència: un és convergència que és un projecte regionalista d’encaix a Espanya (no pas de trencament, per tant no és nacionalista), i un altre que és Esquerra que ha estat una autèntica estafa.
2. No és l’Enric Canela que s’ha de plantejar la seva decisió, sinó els patriotes que encara sou en un vaixell com CDC que navega amb destí a Espanya. Potser que us comenceu a preguntar fins quan us deixareu prendre el pèl per aquells dirigents que només fan servir Catalunya com a pastanaga electoral. A la resta deixeu-nos tranquils amb aquesta tonteria de que CDC és la millor eina per a la llibertat de Catalunya. L’època dels babaus menjapastanagues ja s’ha acabat.
juny 23, 2009 a les 8:15 pm
Gràcies Sr. Canela, el vostre gest us honora.
CArretero, CAnela, CAtalunya… serà un signe?
Us prego que arribeu a un acord per unir forces. Crec que som molts a desitjar-ho.
juny 24, 2009 a les 1:52 pm
Tro,
Gràcies per aquestes paraules. Jo faré el que pugui per contribuir a una unió de forces. Jo no en tinc cap més que la voluntat.
juny 24, 2009 a les 9:18 pm
Enric,
Jo sóc militant de CDC, simplement per vehicular les meves inquietuds polítiques i evidentment no combrego amb rodes de molí.
En aquest cas no voldria ser malaventurós, simplement només fer una reflexió pràctica en mig de tot aquest esperit independentista: L’endemà del 10 de Setembre del 2010 suposant que és fes un referèndum per la independència de Catalunya i no hi hagues majoria. Que passaria? Abandonarien els independentistes el seu projecte?
Si la participació fos molt baixa i es guanyes o perdes es donaria per vàlid el resultat? Que passa l’endemà?
Idealment tot és fàcil, però encara no he vist ningú que hagi previst l’endemà, en el cas hipotètic que fos factible i t’assegur-ho que aquestes coses no s’improvisen.
Per tan en la meva humil opinió, d’independentistes de cor ho som molts, però de cap, encara no hi veig ningú que hagi posat fil a l’agulla.
Convindria una mica que tots plegats posesim una mica de seny i toquesim de peus a terra, perquè el futur encara s’ha d’escriure, però s’ha de preveure.
Visca Catalunya!
juny 24, 2009 a les 11:53 pm
Sr. Payerol:
Com vostè, hi ha molts catalans que no es proclamen independentistes perquè pensen que no seríem independents encara que s’assolís una gran majoria independentista. Creuen que només s’aconseguiria inestabilitat, guerres, en definitiva, retrocedir. És un peix que es mossega la cua: no som independents perquè no hi ha una clara majoria independentista, i no hi ha una clara majoria independentista perquè encara que hi fos, no seríem independents.
Cal que se us demostri un full de ruta realista que us fagi sortir d’aquest cercle.
Escolteu, aquest full de ruta consisteix en la internacionalització del conflicte català. Els deumil de Brussel·les van emprendre el bon camí.
La situació de globalització mundial ens és molt favorable. Perquè la globalització fa que tots els Estats s’organitzin en dos bàndols. En un bàndol hi ha els nostres enemics: Espanya, França i la Unió Europea, per qui som un problema. A l’altre bàndol hi ha els enemics dels nostres enemics. Més fàcil que ara no ho hem tingut mai. És hora de negociar.
juny 25, 2009 a les 9:33 am
Taciasu,
Primer només per matisar i ja que dono la cara amb noms i cognoms agrairia que o se m’anomenes pel no de pila o pel nom complet, jo no sóc com els jueus que diuen que “maternitas certa, paternitas incerta”, sóc fill del meu pare i de la meva mare.
Una vegada aclarits aquests termes Sr. Taciasu, si vols que t’anomeni d’una altra manera ja m’ho farà saber.
Primerament no estic esperant que ningú m’ensenyi el full de ruta, acostumo a pensar per mi mateix i a resoldre els meus propis problemes.
He escoltat i llegit a tort i a dret fulls de ruta, des de López Tena fins a Carretero, tots em mereixen el seu respecte, però encara no n’hi trobat ni un que em digui el que passarà l’endemà d’aquesta “independència” i no parlo ni de guerres físiques ni comercials, simplement em pregunto si les coses son factibles d’una manera fefaent i que si hi ha algú que hagi pensat i racionalitzat “l’endemà”. Tenir els mateixos gossos amb diferents collars no em satisfà, encara que aquests parlin Català.
Per mi el primer pas cap a una hipotètica independència, no comença evidentment per aquesta espècie d’immenjable Estatut sinó per un concert econòmic amb l’Estat i per suposat que tingui en compte l’espoli fiscal d’aquestos anys, potser durant un temps cobraríem quota de solidaritat de l’estat central, fins fer les paus.
Una vegada assolit, veuríem si els nostres representants Catalans ho sabrien administrar bé i potser aleshores, com que ho faríem molt bé, sabríem el que és nostre i el que no i com que la gent estaria contenta amb aquest sistema, podríem començar a pensar amb l’independentisme, amb unes certes possibilitats d’èxit. En aquest cas estaríem escrivint el llibre de “l’endemà”.
Però la gent que fa volar coloms independentistes o polítics com alguns d’esquerres o perquè no de CiU, fan servir l’independentisme pel seu propi benefici, sense aportar-hi res de profit, no ens porta a la independència, simplement es una manera de passar el temps i jo en conec de més bones i profitoses.
Per tant o construïm una base solida, conseqüent i realista o sigui “l’abans” de d’independència i preveiem el futur d’una manera lògica o raonable “el després” o tot quedarà en molt bons desitjos, però simplement això desitjos. D’un avió t’has de tirar amb paracaigudes, es de claix.
Repeteixo: visca Catalunya independent, feta amb el cap i el cor, però no només amb una de les dues coses.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
http://www.igualadi.com
juny 25, 2009 a les 11:16 pm
Benvolgut Sr. Josep M. Torras Payerol,
Dispensi’m, i dispensi’m pel que diré.
Tem als espanyols o a la incapacitat dels catalans per autogovernar-nos?
Prefereix una Catalunya espanyola governada pels seus, volia dir, governada amb el cap, o prefereix que siguem independents?
A mi no em preocupa “l’endemà”. Ans al contrari. Penso que l’endemà serà millor que l’avui. Crec que ens en sortirem prou bé governi qui governi.
El temps juga en contra nostra. La situació internacional ens és molt propícia ara. D’aquí a quatre anys potser ja no ho serà tant. I m’agradaria no haver d’esperar tant.
juny 25, 2009 a les 11:48 pm
Josep M. Torras,
Evidentment no compartim el procediment. Jo crec que s’havia d’haver debatut el projecte de referèndum. Els polítics nacionalistes tenen l’obligació de treballar per la independència, altrament no són nacionalistes.
No soc pas ximplet (crec, això és subjectiu) i ja sé que no s’improvisa. Et puc ben assegurar que no hi havia cap improvisació.
Justament tocar de peus a terra decenni darrera de decenni ens deixarà convertits en la regió de Cataluña (amb enye).
Dit això, després de la independència es fan unes eleccions i es decideix quin camí a seguir. Com qualsevol país normal. Aquesta música del concert i de tot això fa trenta anys que l’escolto. Jo no he vist mai que un país escrigui la seva història abans de recuperar la llibertat, la llibertat per decidir. I per cert, som bastants els que podem cap i cor. El que passa que el meu programa polític no té perquè engrescar a ningú. Carretero pensa una cosa, la que sigui, i Espot pensarà una altra i etc. Que s’apunti qui vulgui. No som un país de nadons indocumentats, som madurs políticament i no passaria res, no cauríem a cap abisme. El camí espanyol, que si no reaccionem durarà sempre, no ens portarà enlloc.
juny 25, 2009 a les 11:49 pm
Taciasu
No cal dir que compartim plenament les idees.
juny 26, 2009 a les 11:31 am
Enric,
No discuteixo els teus plantejaments per abandonar CDC i és més, puc dir que et considero una persona valenta i conseqüent per la coherència que demostres, però no per això haig de compartir els teus arguments. Evidentment no et considero un ximple ni molt menys, però el plantejament, Independència i l’endemà eleccions em sona molt a un cor absolutament Catalanista, però gens realista.
Tan tu com en taciasu amb el que dius compartir les idees, em podríeu explicar-me d’una manera fefaent, amb que conteu per guanyar el referèndum? Amb els Catalans de soca-rel – que ja fa temps som minoria -, amb els nous Catalans de segona o tercera generació, amb els nou vinguts, amb els nacionalistes espanyols del PP-ppc, amb els nacionalistes espanyols del PSOE-psc, amb els de CiU no convençuts, amb els d’esquerra i pijo-progres de la poltrona, amb els del vot en blanc o amb la majoria que no vota? Aplicant el seny, aquest ens diu que malauradament hi han poquíssimes possibilitats d’èxit, per no dir cap.
Però no us vull ni em vull desil•lusionar, jo crec que per vèncer s’ha de convèncer i hi ha altres camins, camins que crec més realistes per arribar al mateixa finalitat, ja os he explicat un en el meu post, no invento res, el concert econòmic ja existeix i en teoria segons una constitució que no és la nostra, diu que tots els Espanyols som iguals, excepte “un i família”, per tant no hem de trencar ni canviar res, per fer el primer pas. Però no tot es tan simple, ni tan senzill, ens queda molt per recórrer i segueixo dient, si no ho fem amb el cap i el cor en conjunt, no hi ha res a fer.
La república independent de casa meva, per desgracia avui per avui només la pots fer, amb mobles de l’IKEA.
Per tant podeu comptar amb mi en pensar sortides assenyades, coherents i factibles per arribar a la independència, però per fer volar coloms, com ja ho he dit abans, tinc altres coses millors en les que distraurem.
Una abraçada.
Taciasu, els meus són els del cap i el cor i no són ningú sense els altres, els de només el cor o només el cap i com ja t’he dit abans jo no combrego amb rodes de moli.
En quant a governar-nos, Espanyols, Catalans, Barcelonins, Anoièncs o Igualadins, tot son etiquetes, jo només crec en la de bons o mals governants, o és que en aquest cas hi ha orígens excloents, per ser un bon o un mal administrador?
Jo només vull per Catalunya el que es nostre, si ens ho donen, diré que tenim uns bons gerents per administradors i sinó, diré que son uns lladres, siguin Catalans o no. La solidaritat la dono per sobreentesa. Però la “pela es la pela” i tot el que ens repercuteixi o sigui bo per les butxaques de tots el Catalans serà bo per Catalunya i els Catalans i el contrari serà dolent, sense entrar en els orígens o etiquetes de qui ens governi, ara o en el futur.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
http://www.igualadi.com
juny 26, 2009 a les 9:31 pm
Enric Canela,
Ara que t’has desempallegat de CDC, no escoltis mai més les veus de les sirenes mentideres, si us plau. Vols una mostra més del llenguatge ambivalent, mitges tintes, vergonyosament buit… del teu antic partit? Mira què ha dit el President estat de Catalunya, el teu antic “amo”: “L’independentisme crec que no té sortida, i el no independentisme també ho té difícil, per tant ara és un moment realment molt complicat”.
Renoi, com deu haver suat per dir això! Haig de reconèixer que jo no podria dir aquestes paraules. Mai! Jo sóc una persona que diu les coses clares i, si es tracta de no dir res, ja no obro la boca. Salutacions cordials!