Sopar amb en Carretero
juny 29, 2009 | 
Dessmond | 
Imprimir
Tinc assegut al costat en Joan Carretero. Hem conformat una taula que no és representativa del públic assistent. Hi ha liberals, repartits entre el Grup Hayek i Unió Democràtica de Catalunya. I hi ha un ex militant d’ERC i un devot carreterista. I observo el convidat que s’aferra al micro inalàmbric, amb les dues mans, mentre va desfilant les seves teories separatistes que fan les delícies a la concurrència que també s’aplega en d’altres taules.
Escolto amb interès el que diu. He d’apuntar que a mi també m’agrada sentir teoria nova sobre com separar políticament Catalunya d’Espanya. El segell Carretero és el de no donar opció a cap floritura. És un missatge directe. No hi ha dobles lectures possibles. Si t’agrada, bé. Sinó, també. Tot el que exposa ho puc arribar a compartir en una determinada mesura o altra. Hi ha coses que no les acabo de pescar, per molt que m’hi esforci. Probablement sóc d’aquells que diu que “no ho veuen, però que és així”. I certament, hi ha coses que no les sé imaginar per més que les pinti tant planerament.
A més de la seva determinació, m’agrada que faci referència als Estats Units en positiu. O que parli de l’excel•lència com a valor a recuperar. Que pensi en la política com una fase de la vida, més que com un “modus vivendi”. Que els partits són part de l’instrumental més que tòtems sagrats. En Carretero fa referència a sanejar la política catalana, ara tan enquistada.
Al llarg del seu discurs, sempre acabes topant amb dues idees: Catalunya i què cal fer per deslliurar-la i un concepte sorneguer de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La capital li resulta una cosa francament malgirbada. (A mi també). En fa conya i no renúncia a la seva perspectiva de puigcerdanenc. Com aquell qui res, la deixa anar.
Em fa pensar i em venen tres flaixos. El primer és d’un llibre sobre el nacionalisme i nacionalistes a Mallorca. A principis del 1900 Barcelona exerceix de capital de la nació. Irradia idees i modernitat en clau de país cap a tots els territoris de parla catalana. I, és clar, Mallorca queda positivament impregnada d’aquesta influència. El segon em porta a recordar una taula rodona que es va celebrar en la darrera Jornada Generacional d’Economia. El socialista Ferran Mascarell intervé al voltant de “Identitat, cultura i globalització”. No s’explica, gairebé escandalitzat, perquè el país no segueix a ull clucs la ciutat que a més és la capital del país. Segons ell és un cas únic. No hi ha nació al món que no tingui per referent la seva capital. El tercer flaix que em revé és un episodi d’aquell alcalde que després presidiria la Generalitat gràcies a una d’aquestes caramboles que només es donen un cop a la vida. El recordo fent aquells botets i el senyal de la victòria, tot ell amb posat de borderline, mentre en Pujol se’l mirava amb sorpresa continguda. Els jocs olímpics ens els van vendre com la cosa més “in” i al final han resultat ser un exercici de provincianisme majúscul. Cada any que passa encara els celebrem. Bé, ho celebren a Barcelona. Tot plegat una bona llufa.
Trobo que en Carretero no hauria de fer tanta conya amb Barcelona. El tema és molt greu. M’agradaria que fes teoria i praxis a un nivell semblant de contundència amb què ho fa quan es refereix globalment a Catalunya. Els Països Catalans han perdut aquest referent de país que és Barcelona. La democràcia ha idiotitzat l’ànima de la nostra nació. Ha substituït el compromís nacional pel multiculturalisme de façana i per un progressisme preocupat per la cultura de la pau, per la cultura de l’aigua, per la cultura no sexista, per idolatrar la cultura de la collonada. Però de cultura de país, res de res de res.
En Carretero ens fa notar que més enllà de Barcelona només hi ha bosc. Matèria silvestre. I deixant de banda el to de conya amb el qual dibuixa l’escena, el fumut del cas és que l’encerta. El barcelonisme és una concepció totalment deslligada del país, que algun dia seria bo que se li comencés a presentar batalla des de “comarques”. El pixapins és un engendre que existeix i que pensa que més enllà de Barcelona només hi ha pagesos en procés fracassat d’alfabetització. Espero i desitjo que en aquesta creuada per assolir la independència de Catalunya no oblidi la reconquesta de Barcelona. Aquesta és una fita que ha de fer seva el mateix Carretero i, per extensió, els Blocs amb Estrella que retornen per fer causa comuna en pro d’aquest independentisme.
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
PS: Podeu llegir més referències d’aquest sopar al Cimera, blog patriòtic de referència i al Dies de Fúria, filó carreterista com pocs altres.
Etiquetes Política catalana | 
73 comentaris »
juny 29, 2009 a les 8:07 am
M’agrada sentir el que diu el Dr. Carretero. M’agrada perqué diu el que tots els nacionalistes catalans, i més si som lliberals, volem sentir: alliberar la nostre Nació.
Però passa que els homo sàpiens sàpiens varietat catalanensis, tenim un tret que ens diferencia de la resta d’hominids, i és la capacitat cognitiva.
El Dr. Carretero té la virtud de possar-ho fàcil. L’escoltes i sembla ben bé que si no som independents és perqué som idiotes. Just en aquest moment és quant començo a fer servir la meua capacitat cognitiva i em pregunto si de veritat som imbècils per no ser independents…si és tant fàcil, o que no és tant fàcil i és el Dr. Carretero qui ens pren per imbècils…a nosaltres i a tots els nostres avant-passats que en 300 anys no han proclamat la independència…sent tant fàcil com és.
Bé, aquest és el meu dubte existencial que el temps acabará per resoldre.
Barcelona?…a quin “independentista” li interessa el que passi a Barcelona?. Mai els he sentit parlar-ne de Barcelona…com que aviat serem independents!…a més, l’alternativa sembla ser en Xavier Trias, i ja se sap, en Trias és de CiU.
juny 29, 2009 a les 9:29 am
http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/eu/5664509/Catalonia-pays-homage-to-the-EU-not-Spain-as-push-for-independence-grows.html
juny 29, 2009 a les 9:55 am
Òstikon Empordà, quanta raó.
Fa anys i panys que em vull deslliurar del meu “xulo”, que em domina a voluntat sota un règim de càstig i premi, administra els meus guanys amb solvència contrastada, de tant en tant em fa algun regalet personal, fins hi tot ha arribat a regalar-me electrodomèstics, això sí, quan he “parlat” d’independitzar-me…pataplaff… em fot unes pallisses…tot seguit allò que jo tenia per un acte de violació, doncs no, és un acte d’amor, bé si més no, ho haig d’acceptar com a tal perquè sinó…un altre pallissa.
Tot això és clar, sent un Homínid amb capacitat cognitiva, és d’agrair, perquè finalment em fa reconèixer les meves limitacions.
El que és realment inacceptable un cop he aconseguit “adaptar-me”, és que ara vingui un “listillo” a dir-me que deslliurar-me d’aquesta esclavatge és tan fàcil…que em pren per a ruc potser?…aquest segur que és pitjor que el meu “xulo”…
BCN i àrea metropolitana han estat i son el cavall de Troia de la “desnaturalització” del País a Colonitzar.
Ferran Mascarell és el apòstol del “darwinisme artificial a la carta”, l’enginyeria social que practiquen obeeix al dictat doctrinari “igualitarista”.
Des de aquest punt de vista, la IDENTITAT, en tant que subjecte de “dret”, és un entelèquia retrògrada que s’oposa frontalment al ideal Igualitarista. Aquesta actitud va més enllà de “la igualtat d’oportunitats”, i tendeix clarament a la Homogeneïtzació Genocida.
juny 29, 2009 a les 10:50 am
L’excés d’identitat del nacionalisme espanyol -aquest de la supurosa i fètida crosta- és evident, tangible, patent, disposa de la seva i de les absorbides com la nostra.
La identitat catalana, s’ha de desacomplexar mostrar-se com és genètica, històrica, cultural i projectar-se generosament i lúcida al concert mundial amb un projecte innovador. Això vol dir Independència i Democràcia, ara no disposa de cap d’aquests dos valors.
juny 29, 2009 a les 10:56 am
El dubte em sorgeix des del moment en que molts que ara son i representen a Reagrupament, fa poc més de cinc anys també feian abrandades proclames explicant les bondats del tripartit PSOEmontillista…cinc o sis anys, és poc temps per haver-ho oblidat, i ara que ja han vist que el PSOEmontillisme en portaba fins aquí:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/el_pp_catala_estudia_fer_acords_amb_el_psc_en_ajuntaments_64083.php
ara que ja el fracás és palés, ara, els mateixos em volen vendre un altre moto que, com sempre, és embolcallada amb belles paraules, però el cas és que només hem vist l’embolcall, no la moto.
Algú li compraria una moto a qui ja ens ha enredat una vegada…i més a ulls clucs?…sense veure-la?.
Mentres no es demostri el contrari, Reagrupament és una escissió d’Esquerra, i la prova és quí hi ha al front.
juny 29, 2009 a les 11:10 am
Josep-Empordà,
La teva obstinació et fa cometre errades, cada dia dispares més al piló. Al final, us quedareu sols:
La parauleta aquesta del PSOEmontillisme està molt bé (una mica agafada amb pinces, això sí), però t’agrairia que no mentissis: en Joan Carretero i Reagrupament sempre es van mostrar contraris al segon tripartit, i demanaven que ERC passés a l’oposició.
Fes el que vulguis amb la teva croada incomprensible, però no menteixis, si us plau.
juny 29, 2009 a les 11:18 am
I al primer?…o és que el PSOE del primer tripartit era diferent del PSOE del segon?.
No sé qui és qui dispara al piló.
No sé qui és que ens vol fer passar per imbècils.
La partida que estem jugant és Mas o Montilla + Esquerra i IC-V o Mas o Montilla + PPc.
Si, ja ho sé, aixó, a alguns no els interessa…al menys ara, despues estripareu les vestidures, com amb el 2on tripartit, que per a molts il.luminats, també era impossible que es fes, i ja ho veieu.
Quants dels que ara es queixan aquí i ara del 2on. tripartit varen votar a Esquerra al 2006?…un munt, que ja tots ens coneixem.
juny 29, 2009 a les 11:32 am
T’agradi o no, la situació era diferent el primer del segon, pel lideratge al PSC, pel candidat, i també perquè encara no s’havia evidenciat (com va ser amb la negociació de l’Estatut), l’autèntica naturalesa del PSC (o PSOE secció nordest).
Això és així, i ara no s’hi val a dir, a toro passat, que ja es veia que tot era el mateix, perquè en tot això no es pot obviar la negociació de l’estatut, que va fer caure moltes caretes i va enterrar definitivament el sector “catalanista” del PSC. Amb les premisses anteriors, el primer tripartit podia tenir un cert sentit, tot i que era una aposta arriscada.
I per mi no cal que parlis: jo vaig votar ERC el 2003, però ja no vaig repetir el 2006, perquè veia cap on anava la cosa, i com jo molta gent. Entre ells una bona part dels que ara som a Reagrupament.
I, ni que fos així: tu descarregues totes les teves ires contra els que el 2006 van tornar a votar ERC, però alhora dius que el primer tripartit va ser igual de dramàtic que el segon. Aleshores, tots els que el 2003 vam (i vau) votar ERC, què fem? Ens immolem? Organitzem un suicidi col·lectiu? Demanem perdó eternament?
Mira, si et sents culpable i tens mala consciència, és el teu problema, però em sembla que no cal fer-ho pagar als altres. Vota a qui vulguis, fes el que vulguis, però no parlis del que no saps, o no coneixes prou bé: a Reagrupament hi ha un 80% de socis que no venien d’ERC. Tu ets molt lliure de seguir considerant que és una escissió o un altre xiringuito més, però no parlis per boca d’altri.
juny 29, 2009 a les 11:46 am
A veure, aquest és un post que he enganxat al Avui.cat.
Mireu, el PP son els garants de la Hispània Aria-Gòtica amb els seus “Grandes de Ecspanya”, els valedors de la Ecspanya ARIStòcrata de sempre, els dels PSOE, son els antics servidors que han saltat dels quadres entremitjos al poder, però no pas per canviar de “marca” sinó només per a reformar-la, i eixamplar-la, La “marca” és “EcspaÑa”, oi que ho entenem?.
Ah! per cert uns(PP) i altres(PSCOE-ERC-ICV)estan completament d’acord en que lo Primordial és la “prevalença de la Marca”, quan els del PP parlen de que s’han “modernizado”, volen dir que accepten que la “marca” s’hagi eixamplat i ara sigui de domini “inter-classes”, per això l’estrategia d’uns i d’altres és la mateixa: ESPAÑA.
Ve a compte per il•lustrar que si bé CiU tenen la pretensió, com la tenia el PSC d’en Maragall (tot i amb diferències), de fer possible “la conllevanza” de dues marques, EspaÑa i Catalunya alhora, una vegada constatat que aquesta opció, aquesta via és un Oximorom, la “marca” Catalunya serà sempre subsidiària de EspaÑa, cosa que molts ja sabíem sobradament, ara així les cosses, tots sabem que si no sumem no assolirem la INDEPENDÈNCIA, única via possible de sobreviure, única via possible de futur per a Catalunya i el Poble Català.
Per tant, i en conseqüència, tots hi som necessaris i no hi sobre ningú, per tan, actituds com les del senyor Empordà només es poden entendre com a sectàries o, quintacolumnistes.
La nostre “marca” és Catalunya, una Catalunya reeixida i Sobirana, perquè, Catalunya serà Sobirana o no serà.
juny 29, 2009 a les 11:48 am
Que encara no s’havia evidenciat l’autèntica naturalesa del PSOE-NE al 2003?… O ets molt jove i encara no te n’havies esebentat o ets…. bé, deixem-ho, que no és el meu estil.
No fotem, home!… el PSOE del NE SEMPRE!! ha sigut igual. S E M P R E!!des de que, per gaudir dels avantatges dels diners de FLICK, es va lliurar a la federació de Catalunya del PSOE. Els socialistes catalans i catalanistes eran els del PSC-Reagrupament (ja ho veus, fa 30 anys ja n’hi havia de “reagrupament”) que és varen “reagrupar” majoritariament al si de CiU al veure com de “catalanistes” i de “socialistes” eran els del PSC-Congrés, majoritariament “catalanets” de casa bona…gens “catalanistes” i molt pijos, guais i multiculturals que es passaban les nits al que a les hores era el lloc de trobada d’aquests “pijos”, el Bocaccio.
juny 29, 2009 a les 11:50 am
Vallfosca…i si el sectari…o quintacolumnista fosis tu?.
És que els del CNI tenen molta imaginació, tanta com introduir a Cuba a un agent que era “encarregat de negocis del Govern Basc…del PNB!!
juny 29, 2009 a les 11:58 am
I així, senyor empordanès, em podria explicar, si vostè ja sabia de manera precisa què passaria si governava el PSOE, com és que va votar ERC, que el 2003 ja deia que potser pactava amb el PSC (o no se’n recorda de l’equidistància). Si ja sabia que el PSOE era el pitjor dels mals, com pot ser que s’arrisqués a votar un partit que plantejava la possibilitat de pactar-hi? Ho veu, com tornem a parar allà mateix? El 2003, el vot útil era CiU, i vostè també ho sabia. O no?
I d’això dels socialistes, tranquil, no cal que em doni lliçons de política catalana. Sóc relativament jove, però ben informat. He dit, fixi-s’hi bé, “evidenciar”. No és el mateix “saber” (vostè i jo sabem com són els socialistes) que “evidenciar”.
Pensi que si no fos pel Tripartit, la carronya aquesta del PSOE-PSC a hores d’ara encara estaria predicant les bondats del federalisme, el canvi i prometent la lluna en un cove. Ara, per sort, ja no ho podran fer més. Bé, o sí: si CiU governa 20 anys més, tornarà a sortir una nova fornada de púrria sociata que farà veure que no ha passat res i tornarà amb la cantarella de sempre.
Ho veu, per què cal trencar aquest cercle? Perquè d’aquí a 15 anys o 20 anys, potser es torna a repetir el tripartit, i aleshores sí que ja seria massa tard.
juny 29, 2009 a les 11:59 am
Empordà, ho sento, però no cola.
És obvi que has llegit el post nº 9, on dono raó argumentada del que poso com a Hipòtesi, tu no en dones cap de raó argumentada del que poses com a hipòtesi.
Has de treballar millor, o et trauran el sou…els del Centro Nacional de Inteligencia potser?
juny 29, 2009 a les 12:07 pm
Sr. Empordà, com que jo no el conec personalment, i l’únic que sé de vostè és el que llegeixo, cada dia em fa més la impressió que realment vostè és d’Esquerra, i concretament bastant proper a la seva direcció, i està actuant d’una manera maquiavèlica digne dels que ja no saben què fer per aturar el que per sort ja no es pot aturar.
juny 29, 2009 a les 12:11 pm
Si, al 2003 vaig votar a ERC…sempre ho havia fet, ho vaig fer tapant-me el nas perqué tenia dubtes, però mai hagués pensat que arribessin a fer un pacte de govern amb el PSOE-NE, és quelcom que ja he explicat més d’una vegada…i no em fa res demanar perdó tantes vegades com calgui. No és fàcil canviar el vot de tota la vida per simples sospites.
Ara ja no son sospites, i com diu la dita, d’Esquerra i de Ponent, ni gent ni vent. Com diu també la dita, gat escaldat d’aigua freda (reagrupament) fuig…per si de cas.
juny 29, 2009 a les 12:28 pm
I què passa si l’any 2003 vàrem votar a Esquerra? L’any 2006 molts ho vàrem fer a CiU ja que el primer tripartit ens va fer fàstic i somiavem amb un pacte CiU + ERC, molts veiem el tripartit com una traició al país i les plujes fines com una desgràcia. CiU + ERC haurien suposat una demostració de maduresa nacional però el patètic odi atàvic dels dirigents d’E a CiU han portat el país fins on és ara. Reagrupament pot reactivar moltes coses en gent de CiU, que ja en conec molta, declaradament independentista. Només per això ja paga la pena.
juny 29, 2009 a les 12:30 pm
Senyor Empordà,
Li voldria fer notar una cosa: si vostè l’any 2003 mai hauria pensat que pactaria amb el PSOE, si pensava que l’única opció que tenien era pactar amb CiU (tot i l’equidistància), em sembla gairebé grotesc que ara ens acusi d’ingenus, somiatruites i irresponsables.
Jo el 2003 vaig votar ERC conscient que potser pactaria amb el PSOE, i vostè els va votar perquè pensava que pactaria amb CiU (aleshores, per què no votava directament CiU?), i ara em ve vostè a donar lliçons d’anàlisi política? Per favor!
juny 29, 2009 a les 12:38 pm
Bon dia a tothom:
Una vegada mes algú ha aconseguit desviar el debat d’un bloc independentista cap un estèril concurs de retrets i a discutir un Mas-Montilla, no menys estèril des del punt de vista de la independència.
M’acollona lo fàcilment que aconsegueixen que perdem temps barallant-nos per les molles en lloc de fornejar el pa. Amb la feinada que tenim per endavant per alliberar el nostre país…
Salut!
juny 29, 2009 a les 12:54 pm
El cosí del forner del meu barri, que és un viatjant trempat que encara ven, o intenta vendre, explicava l’altre dia als que anavem a buscar el pa, que ha estat a Vitòria (abans Gasteiz) i a Madriz (sempre Madrí) diu que va coneixer un senyor molt poderós que es diu PePe Psoez, o quelcom de semblant i que és diu molt espanyol però que només és castellà.
A Vitòria li van dir que està parlant amb un tal PreSsec Català per a no tancar la sucursal que té a Barcelona, diu que ja té aparaulat associar-se amb el PePe Qua matxo i que ja té assegurat l’ajut d’algun Carallot de la Rovira, que aniran tots ben junts.
El problema radica en que, hi ha tanta demanda de palla a Catalunya, que ni restringint la menjadora deixien de venir burros a la seva “Feria”, en cap cas consideren la possibilitat, vist el panorama, de que els de la societat de socors catalans ” La convergència” els treguin clientela i es quedin la concessió d’organitzar la festa major.
juny 29, 2009 a les 12:57 pm
Com diu l’Eduard, penso que posar-nos a discutir que si CiU que si Esquerra, mentre no tinguin objectius clarament independentistes no és la nostra feina.
Tornant al que diu l’article, penso que no es pot guanyar la independència amb una postura tant bel·ligerant cap a Barcelona i la seva zona d’influència.
Seria molt mes assenyat apuntar cap els culpables de les polítiques que de caire provincià o directament espanyolista que s’han desenvolupat aquest darrer periode democràtic. El la sucursal del PSOE a Catalunya. Barcelona, com tants altres territoris de Catalunya, s’ha deixat enganyar per la vergonyosa hipocresia d’aquest partit i per la por al PP, quan l’enemic el tenien a l’alcaldia.
juny 29, 2009 a les 1:06 pm
Sobre la REPETICIÓ del tema Mas / Montilla, l’Eduard Vivó posa de relleu l’esterilitat de discutir d’aquest tema des del punt de vista de la independència.
De fet, aquesta continuada REPETICIÓ per part d’alguns fa la impressió d’una estratègia electoral per avançar-se a la propera campanya.
Em semblen oportunes sobre la REPETICIÓ, aquestes paraules del filòsof Soren Kierkegaard :
“Bé que jo havia assegurat que no hi havia REPETICIÓ, és cert que amb impertorbabilitat i sobretot A FORÇA D’ENTORPIR LA CAPACITAT D’OBSERVACIÓ, hom pot assolir una uniformitat que té moltes més qualitats ANESTÈSIQUES que les diversions més capritxoses, i que, així mateix, amb el pas del temps, adquireix una força major, igual que una fórmula d’exorcisme.”
juny 29, 2009 a les 1:35 pm
La prova de que el “divide et impera” encara funciona la tenim amb Reagrupament i en Carretero.
Segur que hi ha moltissims seguidors de bona fé, segurissim!…però si no existis, els PSOEmontillistes haurian d’inventar-ho.
juny 29, 2009 a les 1:40 pm
Aquí hi ha dos camps: El dels independentistes i el dels que ja els va be la annexió a Castella.
Salut!
juny 29, 2009 a les 1:42 pm
Josep-Empordà,
Tu ves desviant l’atenció… Tot un posseïdor de la veritat, tot un assot implacable del socialisme, el guardià de les essències, el gat vell de la política catalana, que tot ho veu i tot ho sap… i que l’any 2003 va votar ERC creient cegament que faria president l’Artur Mas.
La veritat és que sabent això, no m’estranya la teva croada. Senyor Empordà: una cosa és enganyar, i una altra de ben diferent és enganyar-se. ERC va enganyar molta gent el 2006, però vostè es va enganyar solet el 2003, i ara tots plegats ho estem pagant.
juny 29, 2009 a les 1:47 pm
Però alguns varem reconeixre l’error al mateix 14 de desembre del 2003, altres encara no tenen prou coratge per admetre-o…entre ells, el Dr. Carretero i els seus “companys” de la direcció provisional de Reagrupament, tots, tots i tots escindits d’Esquerra.
juny 29, 2009 a les 1:51 pm
Josep-Empordà,
Em puc afegir a la cerveseta que heu de fer amb en Cesc?. Jo potser faig una aigua amb gas, però.
Hem de parlar, que estàs molt esverat.
juny 29, 2009 a les 2:01 pm
No sé pas com podrem escurçar la distància cada vega més gran que hi ha entre els metropolitans i els que no ho som.
Em pensava que amb les noves tecnologies i la millora de les comunicacions hi hauria més gent que faria el viatge de la ciutat al poble (que potser és l’única solució), però ara no ho veig gens clar.
Salut!
juny 29, 2009 a les 2:03 pm
Sr Josep Empordà,
recordo que l’altre dia un comentarista venia a dir que estava tip de la seva superioritat moral i que tenia vostè un ego tan inflamat que el porta a voler ser la vedette del BGS. Res millor per confirmar-ho que els seus comentaris d’avui, plens de provocació fàcil i acusacions contra Reagrupament i Carretero sense cap fonament. Cap ni un. No té ni un sol argument sòlid, cap raó concreta per rebatre’l, mai ha dit què és el que no li agrada de la proposta de Reagrupament, mai ha explicitat si el que no li agrada és el bigoti del metge de Puigcerdà, però només dedica tots els seus esforços a intentar desprestigiar la iniciativa del doctor Carretero perquè sí, perquè li dóna la gana, però sense cap justificació raonada.
Sr Josep, ja li vaig dir al darrer article de l’Enric Canela que si l’estratègia de Reagrupament funciona i és capaç d’entendre’s amb la majoria d’entitats i particulars de totes les sensibilitats independentistes per presentar una candidatura unitària netament secessionista al Parlament i després la gent no vota aquesta llista electoral, llavors serà quan vostè, que és tan llest i tan visionari, es podrà alegrar i podrà parlar de fracàs. Però aquesta és una estratègia que mai s’ha provat al llarg de la història de Catalunya, potser per això encara estem ficats en la ratera autonòmica.
Així que, Sr Empordà, el convido a que, si no té cap argument, quan arribin les eleccions vostè voti pel seu senyor Mas (un senyor que té com a màxima ambició ser un president autonòmic més dels 17 que té Espanya) i deixi de ficar-se sense motiu amb el doctor Carretero (un senyor que signaria ara mateix que Mas fos president, sempre i quan ho fos de l’Estat independent de Catalunya). Encara no hi vol veure la diferència entre un i altre?
juny 29, 2009 a les 2:04 pm
Benvolgut Josep,
Així doncs, què hem de fer amb tots els que han estat a prop d’ERC: càrrecs electes, exresponsables polítics, exmilitants, exvotants no penedits… Animar-los a purgar els seus pecats amb un viatget a Sibèria? Deixar-los a tots, en bloc, al marge de la vida política? Crear un cordó sanitari per aillar-los?
juny 29, 2009 a les 2:08 pm
Els castellans han construït un estat pròpi…o s’han apropiat de l’estat, tant és, per dos motius:
-1er. perqué son capaços de posar-se d’acord en lo que per ells és essencial.
2on. perqué son capaços de dividir als catalans.
I aixó no és d’ara, ja és quelcom de palés des del compromis de Casp.
juny 29, 2009 a les 2:09 pm
SI el Dr. Carretero i la seva gent resulten ser un catalitzador del independentisme: SI aconsegueix un grup parlamentari independentista el mes transversal i nombrós possible: SI ens acosta a la independència m’és ben igual que sigui d’esquerres, de dretes o extraterrestre.
Quan Catalunya sigui un país normal ( es a dir independent) ja veuré si voto dretes, esquerres o al partit dels escuraxemeneies vegetarians radicals.
Ara toca alliberar el país i fem falta TOTS.
Mes valdria que en lloc de tocar la pera al del costat col•laboresim pel que realment importa.
Salut!
juny 29, 2009 a les 2:19 pm
Per poder començar ni tant sols a pensar en independències, primer cal acabar amb el tripartit PSOEmontillista i conjurar qualsevol possibilitat d’un bipartit PSOE-PP, que és el que ens ve a sobre.
I aquí hem arribar al cap del camí, perqué vostés, molts, creuen que aquest és un pas innecessari.
Per poder pujar al terrat, cal pujar tots els esglaons, no hi ha dreceres.
juny 29, 2009 a les 2:26 pm
Senyor Empordà,
Sense una força independentista parlamentària, que posi el tema sobre la taula, CiU mai no farà cap pas. CiU es limitarà a gestionar les engrunes i ni tan sols recuperarem una mínima part del terreny perdut aquests darrers anys (TV3, per exemple). I aleshores, d’aquí a una o dues legislatures, tornarem a tenir el PSOE al govern, i així fins a la nostra desaparició. Els arbres ens han de deixar veure el bosc.
juny 29, 2009 a les 2:45 pm
Dessmond, paso de polemitzar amb el de sempre, que ja cansa, i em refereixo al teu article, que comparteixo excepte en un detall.
No estic massa d’acord amb la teva critica a les olimpiades del 92. La nostra pertinença a un estat que ens roba constantment ens força a cercar vies imaginatives per a la financiació de infraestructures. Aquesta va ser la principal motivació dels jocs olimpics, a més de proyectar internacionalment la capital catalana. No cal dir el què les olimpíades van aportar a la ciutat. El Forum va ser un invent semblant per dignificar la zona del Besòs, però els números no van sortir tant be. El fiasco del Forum va ser degut a que els temes humanistics no mouen ni gent ni calers. Però el més greu és que del Forum no va sortir cap aportació realment valuosa. Si el finançament va com ens temem, haurem de inventar un altre numeret, aquesta vegada per a finançar el metro cap a l’aeroport (per posar un exemple). O això, o ja saveu…
Salutacions cordials.
juny 29, 2009 a les 2:49 pm
Un grup parlamentari independentista potent i nombrós ens posa a recer de pactes PSOE-PP i Tristpertits.
Però hi altres perills que, interessadament, mai s’esmenten aquí i son la famosa Sociovergència o el ja conegut pacte CiU-PP (ja n’hem vist dues edicions; en veurem una tercera?).
RCat, CA, RC… Trobo a faltar els independentistes de CiU. A què esperen per sortir de sota el paraigües i donar el pas valent, coherent i patriota, com ha fet el Dr. Canela? Si no es volen reagrupar que en facin una de similar però que s’ajuntin als demés i remin en direcció a la independència.
Salut!
juny 29, 2009 a les 3:16 pm
Bé, digueu-me el que vulgueu, (menys ecspanyolo) però dissabte vaig posar els dits a la nafra i la “cosa” és viva, tinc motius per l’esperança.
Valgui a dir que els nostres caps de colla son persones d’una entitat reeixida, d’una sola peça, intel•ligents i amb el cor net.
Cordialment.
juny 29, 2009 a les 3:41 pm
Ai, EVF, la sociovergència és el que tindrem inevitablement. Inevitablement.
La matemàtica permetrà formar un govern CiU+ERC+RCat. No hi haurà cap altra alternativa nacional matemàticament suficient, però RCat renunciarà a entrar en un govern “regionalista” i s’automarginarà a l’oposició.
CiU es veurà abocada al PSC per encapçalar un govern mínimament estable i estarem altre cop a les mans de Zapatero.
És el qué té dividir-nos.
juny 29, 2009 a les 3:58 pm
Donç jo espero equivocar-me, i que d’aquí a uns mesos o quant toqui, tingui que disculpar-me perqué, finalment ens haurem deslliurat dels PSOEcialistes i no ha rreixit ni el tripartit ni el bipartit a la basca.
De veritat, que demanar disculpes será un dels moments més feliços de la meua vida. De fet, ja tinc el cava preparat per celebrar-ho.
Però si no m’equivoco, si el tripartit…o el bipartit a la basca sumen i ens l’impossen per culpa de la divisió del vot nacionalista, que Déu us agafi comfessats!.
juny 29, 2009 a les 4:16 pm
Si el tripartit torna a sumar repetirà, si no sumà hi afegiran en Carretero i el PP fins a sumar, el que cal és abatre el partit Català per excel·lencia que és CIU.
A més si l’infiltrat de la G. C. no cal ens vasquejaran i faran venir a en PePe Psoez, que és l’amo de tot, i amb falses discusions ens té ben enganyats.
Mentre tant, els burros catalans aniran dividint-se i barallant-se com galls, per unes insignificàncies, fa temps que no us visitava, i confirmo l’opinió de que els convergents ni ens hem de molestar en tornar a aquestes pàgines, que se les mengin els que porten el burro des de la carreta.
Josep Empordà, ànimi mercès! el que feu és molt meritori, i demostreu tenir més paciència que altres, però crec que aquest fòrum està condemnat, el dia que us en canseu serà per a una franja molt petita i cridanera.
juny 29, 2009 a les 4:33 pm
Doncs jo fa ja temps que vaig fer el intent de fer-vos una visita a la Secta CiU, i, sincerament no vaig gosar, i menys encara a entrar per insultar…tu no em coneixes de res, i em deus un respecte, així que ves en compte no m’emprenyi.
juny 29, 2009 a les 4:34 pm
Estas avisat…
juny 29, 2009 a les 4:36 pm
ja us sembleu als de la secta ERC…que qwuan veuen que hi ha algú que els pot fer ombre comencen a insultar, sembleu ecspanyolos dels collons.
juny 29, 2009 a les 4:37 pm
Dessmond,
M’agradaria, si em permets, fer-te una pregunta que espero que no sigui indiscreta ni inoportuna :
El que jo he escoltat d’en Carretero , el que jo he vist de la seva actuació i de la de la gent que l’envolta, fins ara, m’ha convençut d’associar-me a Reagrupament; la pregunta és : quína conclusió n’has tret tú en aquest sentit ? Quín tipus de col.laboració ( si és que creus que cal tenir-ne alguna ) vols tenir amb nosaltres ( o nosaltres amb tú ) ?
Repeteixo : perdona la pregunta directa. ( Només em represento a mí mateix ).
Igualment permete’m d’agrair-te els comentaris del post, que ens hauran de permetre millorar.
Salut
juny 29, 2009 a les 4:44 pm
Des de la vostra foscor, podreu dir a qui us dirigiu en els 38-39-40? potser vos sabeu què voleu dir, però als altres ens pot quedar fosc, molt fosc.
juny 29, 2009 a les 5:09 pm
Doncs us ho diré sense embuts, mai he considerat cap Català que estimi Catalunya un enemic, i mai els acusaré de dividir, respectaré la seva opció, i mai els insultaré sense argumentar res de res.
Tu goses afirmar implícitament que TOT és una operació, subterfugi o no, per tal de fotre CiU, goses fer un judici d’intencions sense aportar res de res, cap argument, aquest és un capteniment sectari, més quan l’únic pseudo argument és el de dividir, atorgant-vos per dret de naixença potser la veritat que rau al mig de la Catalanitat, ens insulteu quan dieu que som cridaires, doncs també, ves en compte no cridi, perquè sovint em mossego la llengua per no ofendre, com deuen de fer molts companys.
Opina el que vulguis, però guarda’t de judicar-me.
Et sembla prou clar?
juny 29, 2009 a les 5:33 pm
http://blogs.e-noticies.com/francesc-puigpelat/ni_independentisme_ni_autonomisme.html
juny 29, 2009 a les 5:35 pm
Vallfosca. Veureu, per la posició de les intervencions puc creure que parleu amb mi, pel que dieu, no, a qui us adresseu? us referiua a J. E.?
Per l’últim comentari i allò de “tot i subterfugi”, pot semblar que en un deliri us referiu a mi, però suposo que sou una persona equilibrada i no és el cas.
No és prou clar.
No entenc els vostres comentaris.
juny 29, 2009 a les 5:52 pm
Si us passegeu per la xarxa, trobareu alguns comentaris amb la clara intenció de fer passar R.cat com a una operació de CiU per enfonsar ERC, aquests comentaris procedeixen clarament de “militants” de ERC. Doncs bé, comença a succeir el mateix amb “militants” de CiU, postulant justament al inrevés, que R.cat és una operació dels “ecspanyolos”, o ves a saber, per tal de fer la “pasqua” a CiU. Sincerament això és pueril, de pre-adolescents, aquests no fan cap favor a ningú.
juny 29, 2009 a les 5:59 pm
Josep,
Em temo que l’Obama que reivindica en Francesc Puigpelat no milita a CiU.
juny 29, 2009 a les 6:04 pm
He vist el enllaç d’en Puigpelat, LLASTIMÓS…
Per posar fi a aquesta disbauxa dels que son aquí per insultar-nos, us diré que una Candidatura Unitària Independentista reeixirà amb èxit, no us passaré comptes, no soc jutge, espero però, que pel vostre bé us prengueu uns anys sabàtics.
Ara toca.
Sumarem i guanyarem
juny 29, 2009 a les 6:06 pm
Tranquilitza’t Vallfosca, per sort no tot s’acaba en aquestes discussions. El Sr. Empordà, si fem cas al que escriu, no té com a prioritat l’estat propi. Per tant, podríem discutir amb ell la necessitat o no de tenir-ne, però mai la manera com aconseguir-ho. Més tenint en compte que les seves consignes desesperades coincideixen amb les que llancen les direccions d’ERC i CIU, i aviat del PSC.
juny 29, 2009 a les 6:06 pm
Pel que jo sé, Estats Units d’America ja fa algunes setmanes que son Independents, i no va ser gràcies a cap Obama, sinó a una munió de Patriotes.
juny 29, 2009 a les 6:08 pm
Jordi Casadevall, gràcies company, ja sé que no estic (estem) sols, però m’agrada constatar-ho, perquè avegades…
juny 29, 2009 a les 7:09 pm
A Josep Empordà els seus 58 anys no li proven pas.
Gairebè res hi ha més letal que la ignorància sincera i obsessiva. I la incapacitat d’anàlisi.
També estaria bé que no fes tantes faltes d’ortografia, que sembla l’enemic.
Defensar Mas, quan aquest no ha demostrat mai ser sobiranista, no queda bé, home!
Quan necessiti la fórmula de la veritat només cal que me la demani, ara bé és complexa i molt difícil d’aplicar, s’ha d’ésser molt destre.
Només falta el suport que li dóna en Jordi Pujol declarant-se contrari a l’alliberament.
VISCA LA TERRA!
VIA FORA ELS COLONS, ELS PERTORBADORS…!
juny 29, 2009 a les 7:14 pm
Eduard m.a.,
Amb el to que la fas, ni és indiscreta ni és inoportuna. És la pregunta del milió. Jo també me la faig i no la puc respondre jo sol.
Jo he militat en partits polítics i hi he deixat de militar. En aquest sentit estic massa escaldat per com tornar a pensar en agafar carnets. Aquesta és un consideració en la qual no hi té a veure en Carretero o RCat. No vull tornar a militar enlloc més. Sigui on sigui.
Fa temps vaig implicar-me en un projecte, el Grup Hayek. A la junta hi vaig conèixer un carreterista de pedra picada, que amb el temps li tinc dispenso la consideració de bon amic. Aquesta és una cosa que rarament faig, també ho he de dir. Em costa molt considerar algú com a bon amic. Un dia parlant amb ell i la Rut Carandell -a la qual aleshores coneixia poc, però només en tenia molt molt bones referències- em van dir que calia parlar bé d’en Carretero. Desrpés d’una llarguissima conversa, que va ser crua com la vida mateixa. I és això el que procuro fer. Puc tenir punts de vista que no coincideixen, però tal i com estems tots de sensibles, prefereixo emfatitzar el cantó positiu.
I quan tinc a fer alguna crítica, la faig amb tot el respecte. I amb humilitat, perquè puc estar d’acord o no amb en Carretero, però em sembla bestial el que està fent. Em mereix tot el meu respecte. Qualsevol persona que treballi en clau de país mereix la meva reverència. Sigui del color que sigui. I en Carretero, en concret, penso que ho està fent bé. Com diu en Carretero, no em faria res anar a caçar bolets amb ell.
Casualitats de la vida -i gràcies, també, a l’activitat que faig en el meu blog- han fet que hagi començat a conèixer més gent carreterista. Et faries creus el que m’ha arribat a passar en aquest sentit: he retrobat gent que feia més de 20 anys que no en sabia res o coneguts amb els quals he anat a demanar consell professional, sense saber que són el nucli dur del carreterisme. Gent a la qual, a més de respecte, els tinc apreci sincer.
Quan ells han sabut qui és en Dessmond i jo què coi estan fent a RCat, ens hem quedat glaçats. I aquí ve la pregunta del milió. Exactament no sé què puc fer per ajudar la causa. La resposta no solament la puc donar jo, no depèn de mi.
No sé a quins comentaris del post en concret et refereixes. Jo el que vull dir és que en Carretero sigui més explícit amb el tema de Barcelona. Ara només en fa conya, però trobo que caldria convertir-ho en punt principal del programa d’RCat. No em vull estendre més, però confio en poder convèncer a aquests amics perquè la idea la facin seva.
Repeteixo, agraït pel to. Jo crec que hauriem de poder parlar amb aquesta tranquilitat, sense ferir susceptibilitats a ningú. Obertament. En el fons em sembla que tots cerquem el mateix.
Com podràs veure he començat a prendre el costum de no contestar els posts, vist el que desferma. A mi això em deprimeix. Sobiranament.
juny 29, 2009 a les 7:34 pm
Dessmond,
t’agraeixo moltíssim la resposta tan extensa que em dones.
Jo no he militat mai a cap partit. M’he sentit sempre motivat per la causa de la llibertat del meu país, n’he seguit sempre les informacions, he anat a votar … però no tinc cap mena de currículum que em doni la més mínima autoritat sobre el tema, sino és la reflexió personal i la il.lusió per a viure en un país normal ( o sigui, lliure ).
M’omple d’orgull pensar que potser ara, des de Reagrupament, pugui aportar una mica d’esforç a la causa.
Ha estat magnífic poder intercanviar aquesta petita conversa amb tú. T’ho agraeixo novament.
Efectivament, em referia al comentari sobre BCN
I ara ho deixo, perquè m’esperen a la 1ª reunió de districte amb els companys d’ Rcat.
Salut
juny 29, 2009 a les 7:40 pm
M’emporto una gran sorpresa en aquesta prova per veure si val la pena tornar a debatre en aquest lloc on els catalanistes s’apunyalesn, una escissió d’uns que havien arribat al 15% dels vots, creu que guanyarà les elecciosn, segons es desprén del bloc gran dels carreters ( que com ja se sap són uns malparlats), pel que entenc si no obtenen la majoria absoluta subhastaran els seus escassos diputats, i ja sabem que el castellanisme paga millor, si es que en treuen alguns, de moment i a l’espera de que l’efervescencia baixi, procuraré mantenir-me allunyat d’aquesta casa de delirants que per no tenir no tenen ni burro català que els porti. Adeu-siau. Morgades veig que tu també en deus estar cansat.
juny 29, 2009 a les 7:54 pm
Tu el que ets és un rapinyaire carronyer…
juny 29, 2009 a les 8:33 pm
Que fàcil es provocar, insultar i dir bestieses des de la impunitat que dona l’anonimat de la xarxa!
Companys, si aquests son els nostres enemics no tingueu dubte que estem en la direcció correcta.
Visca Catalunya lliure!
juny 29, 2009 a les 8:43 pm
Què voleu que us digui, però crec que resulta una mica anacrònic dedicar-nos a escampar la fe pels Estats Units i el liberalisme – que ningú sap què és, excepte les seves víctimes-. Si a tot això hi afegim la sensació que desprèn de ressentiment vers les idees d’esquerres, el tema agafa un cert tuf a naftalina que el fa bastant antipàti. Mai m’ha agradat l’elitisme prepotent i menys si ha de servir per atraure la part majoritària del poble de Catalunya, que passa de pijades.
juny 29, 2009 a les 9:01 pm
Benvolgut Dessmond,
Un barceloní com jo i de Barcelona estant no puc mes que donar-te la raó, donar-vos la raó, als qui penseu que en els últims anys s’ha desenvolupat un “barcelonisme” allunyat del “catalanisme” tant sociològicament com ideològicament, un barcelonisme “multi-culti” auspiciat des de l’ajuntament de Barcelona pel sociatisme imperant els últims trenta anys, un sociatisme imperant, no ho oblidem, per que han guanyat totes les eleccions a excepció de les autonómiques (i dic autonòmiques i no nacionals, doncs el que es dirimeix pel que fins ara hem vist es senzillament de quina manera continuarem lligats a l’estat espanyol). Ara no podem, ni tenim aquí lloc ni temps per discutir sobre les raons sociològiques que han portat a això, tots les tenim presents, només constatar que és un fet, un fet del qual jo també me’n dolc com català i barceloní. Ara bé, dit això també s’ha de dir que no es possible una Catalunya independent sense Barcelona i el “cinturó roig”, per tant, potser als “indepes” de la zona ens cal canviar el nostre “discurs” i passar d’un independentisme identitari a un altre més pragmàtic basat en la part econòmica, al temps que anem creant lligams amb la resta de Catalunya, doncs es cert que s’ha perdut l’afectivitat entre ambdues parts pero d’això no en tenen exclusivament la culpa els barcelonins, el pixapins, els de can ràbia, els de can fanga, etc.., en això també hi han participat la resta de comarques, aquí tothom hi ha col.laborat i mentre tant els sociates i peperos anar remenant l’olla, l’olla de la qual treuen els vots. Enteneu-me quan dic de construir un independentisme més pragmàtic, només vull dir no únicament basat en la identitat que tot i sent un punt decisiu (per a mi primordial), no es un punt que mogui tanta gent com necessitaríem i als qui no els mou la identitat al menys que els mogui “la butxaca”
Ah!! i tinguem en compte una altra, doncs els de Ciutadans pel Canvi ja estan preparant una ILP, que aquesta no la tiraran enrere des del Parlament, per aconseguir que el pes de Barcelona i cinturó sigui encara més gran en el repartiment d’escons, si ho aconsegueixen ja hem begut oli.
El que vull dir és que Barcelona necessita Catalunya i aquesta, alhora, necessita Barcelona i l’una sense l’altre no tenen sentit, Catalunya necessita una capital forta i potent tant econòmicament com nacionalment, però aquesta capital no pot desdibuixar tot un país que vibra en una sintonia molt més “real, de peus en terra” i “nacional”
Visca la Pàtria
juny 29, 2009 a les 9:25 pm
Dessmond:
El tema de la fagocitosi que exerceix Barcelona sobre la resta del territori ve de molts anys enrere i es prou complicat. Jo soc barceloní i comprenc perfectament les crítiques que ens fan als de Can Fanga, tot i que, de vegades, exageren una mica. Soc dels que pensen que una ciutat de mes de doscents-mil habitants no hi ha Ajuntament capaç de gestionar-la i els que hi vivim en paguem les conseqüències: Barcelona s’ha convertit en un campi qui pugui on cada dia que passa es mes incòmode viure.
El problema va mes enllà de les actituds i comportaments; es un problema d’equilibri del territori. Ara mateix, la proporció d’habitants de Catalunya que vivim a Barcelona i ciutats “adherides” es tercermundista i redreçar això te dificultats orogràfiques i, com no, de cost: Catalunya no te grans altituds però es lo suficientment ondulada com per complicar i encarir molt les comunicacions.
Jo soc partidari de que, un cop independents, la Constitució de Catalunya defineixi un model d’organització del territori que descentralitzi el país. Això requereix un projecte de país molt clar, ampli consens i voluntat política de fer-ho i els corresponents recursos. Es d’esperar que la fi del espoli resultant de la independència ens permeti enfrontar aquesta mena de problemes, tot i que penso que hi ha altres necessitats com l’atenció als disminuïts psíquics que ara estan ateses de manera vergonyosa i que s’haurien de prioritzar.
Salut!
juny 29, 2009 a les 10:38 pm
Eduard m.a.,
Jo, malgrat el que t’he comentat, també et recomano que t’impliquis políticament. Jo sóc partidari que tothom ha de militar un període de la vida en la política. Així es trencarien molts fantasmes i potser es valoraria millor. Jo he fet grans grans amics. Estic molt content d’haver fet política, encara que sigui d’estar per casa.
Espero que tinguis moltes satisfaccions. Molta sort, doncs!
Quico Ventalló,
Ves als Estats Units abans d’embrancar-te en segons quina discussió tòpica.
D’altra banda fa mal d’ulls veure criticar el liberalisme des de plantejaments independentistes. El liberalisme defensa la llibertat, aquesta cosa tan abominable.
Un dia intenta definir això d’idees “d’esquerra”. Ara, si és el de sempre, que ser d’esquerres és ser bona persona, no cal que t’hi esforcis.
Si desitjar la llibertat és elitisme, jo sóc bomber.
Em penso que t’has d’informar millor. Que és l’esquerra, l’elitisme, la prepotència i, sobre tot, que és el liberalisme. Podries dur-te una bona sorpresa. Agradable, però.
Joan P.,
Jo sóc barceloní. Gracienc.
Si avui Barcelona va sumida en aquesta deriva és perquè algú ha liderat aquest procés. I ho ha fet amb model d’especulador. El d’intentar el màxim rendiment amb el mínim esforç. Així és com es desdibuixa el paper de la capital i com se la separa de la resta del país. No fent cap esforç de lideratge més que el populisme pur i dur.
No sé què vols dir amb independentisme pragmàtic. A Esquerra això volia dir començar a fer mítings en espanyol. Si els trets van per aquí, malament. I espero que tampoc enfilis per la cosa del patriotisme social. Això és una versió de la peonada massa indigne.
Eduard Vivó i Font,
Torno a dir que sóc barceloní. Però em fa mal d’ulls el producte que surt de la capital. En Carretero se n’enfot perquè al final ell agafa els trastets i s’exila a Puigcerdà. Si hagués de fer-hi vida suposo que s’ho prendria amb més contundència.
No crec que exagerin les crítiques. En Maragall, per exemple, sempre parlava de barris essent president de la Generalitat. No sabia res de Catalunya que no fos Barsalona i el bocí de l’Empordà que on tenia la segona residència.
És lamentable l’actitud dels “camakus”. Fan sentir vergonya aliena.
A mi no em molesta tant la concentració de gent com el tipus de model que gestiona la tal concentració. No té res a veure amb Catalunya. No és una qüestió de número, sinó de qualitat.
Salut
juny 29, 2009 a les 10:39 pm
Dos petites qüestions per als que vareu assistir al sopar:
1) Si no ho he entès malament, en Joan Carretero a tornat a declarar que si hi han eleccions anticipades abans de desembre, no es presentarà. Això em fa pensar que no creu que s’avencin tant… ;)
2) Es cert que la idea és que els diputats que surtin de Reagrupament, si han de estar a l’oposició, tindran llibertat de vot al Parlament?
juny 29, 2009 a les 11:09 pm
Dessmond,
El que vull dir és que no hem de confondre l’independentisme amb el patriotisme, espero i voldria que tots els patriotes siguin independentistes, d’altra manera no entendria tal patriotisme, però no cal que tots els independentistes siguin patriotes, poden ser-ho per interes econòmic i social, poden desitjar que Catalunya esdevingui lliure per que això pot i deuria millorar les nostres vides i les dels nostres fills. Ara com ara si només comptem amb els “patriotes independentistes” tenim la guerra perduda. Barcelona per barris varia molt la cosa, potser a Gràcia es veu d’una altra manera, però t’asseguro que a Nou Barris i a Sant Martí per exemple, així com a Hospitalet, Cornella, Santa Adrià i Gavà hi han molts vots i molt pocs patriotes catalans, o sia que o canviem el xip o no hi ha res a fer. Jo abomino com tu de la estratègia d’E ex ERC de la pluja fina i totes aquestes collonades, però això no viol dir que no haguem de presentar el nostre discurs segons qui ens escolta, l’independentisme no és una opció plana, d’un sol vessant, sinó de moltes cares i a cada u li pot interessar més una que l’altra i jo t’asseguro Dessmond que soc independentista de molt Jovenet i si que crec en que la nostra identitat ha de quedar degudament protegida, el que succeeix és que si no aconseguim la independencia aviat, d’aquí vint o trenta anys ja em diràs on haurà anat a parar la nostra identitat, i això si que seria una “indignitat”, el fet d’haver-ho perdut per voler conservar la “puresa” del nostre discurs sense haver-nos sabut adaptar a les circumstàncies. Crec que hem de aplicar el marketing al procés d’alliberament nacional i això no vol dir renunciar a res, ni tan sols enganyar a ningú, sinó trobar el discurs mes adient a cada moment i cada persona sense que per això aquest discurs perdi autenticitat i veracitat.
Visca la Pàtria
juny 29, 2009 a les 11:19 pm
Dessmond
Pel teu escrit dedueixo que liberalisme és prepotència i pressuposar la imbecilitat dels qui no ho som. Mira si deu estar desprestigiat el “liberalisme” que d’aquesta corrent es reclamen des de Jimenez Losantos fins la ultra-dreta austriaca i els capitostos de la màfia rusa.. També es reclamen liberals els lúcids economistes i financers que han dut al món a la actual crisi de dimensions colosals. De lliçons, ni una.
juny 29, 2009 a les 11:25 pm
Aquest tal Josep-empordà dient tantes “collonades” a final provoca que no puguis arribar a llegir el que s’hi escriu “amb cara i ulls”. Evidentment que no li puc prohibir que escrigui, però com a mínim li recomanaria que visités altres pàgines on poder opinar i crear controvèrsies (www.elmundo.es; http://www.libertaddigital.es, etc, etc), segur que els seu arguments seran considerats “extremistes” o fins i tots “separatistes”. Allà hi trobarà el bestià idoni per les seves polèmiques estèrils.
Salut.
juny 29, 2009 a les 11:56 pm
Desmond:
Penso que una proporció del 50% de la població enllaunada en una conurbació es una proporció tercermundista: Quelcom similar al que fa Madrid amb la resta del estat; un cap de pop molt gros amb el poder concentrat, els braços del pop es el model radial de comunicacions i la resta del país un solar. Jo no vull això per Catalunya: Vull un territori equilibrat on la gent no tingui que baixar necessàriament a la capital si vol treballar, estudiar, anar a un teatre o de shoping. Be, aquest no es el tema de debat però m’ha semblat oportú clarificar que mes que a la quantitat em referia a la densitat i esponjament territorial.
Salut!
juny 30, 2009 a les 12:02 am
Joan P,
Compartiria el platejament si tingués idea quant a proporcions. No vull allargar massa la discussió, però una independència sense patriotisme o amb poc patriotisme ens duu a un punt galdós.
L’independentisme sense una consciència mínima de país pot dur a fer el procés reversible, per exemple.
Entenc el què vols dir. Però cal tenir molt de respecte al pragmatisme. Ja tenim Kósovo per veure un model que no és desitjable.
Defensar el nacionalisme en absolut no vol dir defensar la puresa, eh?. No em malinterpretis.
Quico Ventalló,
Ets ben lliure de deduir el que et sembli. Jo el que et recomano, humilment, és que t’informis abans de dir segons què. Que un independentista s’escandalitzi amb el liberalisme, tela.
Tu confons el delicte amb liberalisme. La crisi no la ha provocat la practica liberal, sinó la mala pràctica, que és diferent. El liberalisme no defensa la mala praxis. Mai ho ha fet.
Si has de fer cas de tot el que es diu… també es diu que els catalans som garrepes o feixistes, per exemple. I jo no m’en sento ni una cosa ni altra. També n’Aznar es va voler posar l’etiqueta de liberal, com el tal Losantos. Però aquesta gent és conservadora, que és diferent i molt. Conservadors són la gent de dretes i d’esquerres.
Els que defensem la llibertat, no solament o necessàriament l’econòmica, som els liberals. I els que la retallen, són els conservadors. Bàsicament el tema va per aquí.
Insisteixo en que vagis als Estats Units. Val molt la pena. Encara que només sigui de vacances.
juny 30, 2009 a les 1:59 am
Arribo de matinada, desprès d’un dilluns llarg, massa llarg.
I voldria fer, nomès, 3 reflexions, concretes, sobre coses o animalades que s’han escrit o que jo he llegit.
a)- Es un fet, de molts anys ença, que la gestió de BCN (psocialistes i tripartits) té com a Nord erosionar el sentit de capital catalana que te la ciutat. (l’ensenya, la bandera
de Santa Eulàlia, el canvi d’”escut” (tirat enrera, per cert, per un gran patriota d’UDC , regidor al si de CiU), les banderetes espanyoles dels dies dels JJOO, i econòmicament, el xuclador total, i l’incompliment de compromisos amb la resta del territori. (aigua, Ter, canal Segarra/Garrigues, etc.). Es un fet buscat per qui mana a l’Ajuntament, i a qui no es demana per higiene democràtica que fotin el camp!!
b)- No es veritat que una ciutat gran sigui un desori. NO ES VERITAT. DE CAP DE LES MANERES.
Vegeu Estocolm, ara, o Munich, ara, ó Milà, ara, i compareu-los amb com estaven fa 20/25 anys. Han millorat molt, en fluidesa de circulació i de moviments, en qualitat de vida, en reducció dels ja baixos sorolls, en neteja, en organització i en logistica, a més de en seguretat.
Però per a millorar, cal, mes que ideologies, CAPACITAT, DECISIÓ, RIGOR , CARACTER, I NO SER UN PANOLIS DEL PARTIT DE TORN.
Aquesta resignació -no cristiana- es la que han inoculat continuadament els sociates i els seus dos companys de tripartit. Mes no es pot fer. I TANT. MOLT MES I MILLOR. I SENSE LLENÇAR ELS DINERS PER ALS AMIGUETS QUE FAN RESUMS DE PREMSA O ANUNCIS.
Anirè molt enrera, i no hi ha cap connotació ni partidista ni ideològica. Es reconegut que el jove Francesc Cambo, de regidor de l’AJuntament de Barcelona, va fer una feinada extraordinària i positiva, que no ha estat encara superada després. No ho va aconseguir per ser nacionalista, o regionalista, o de la LLiga, no, ho va aconseguir perque era un personatge molt potent, molt intel.ligent, molt decidit, molt organitzat i molt riguros en la despesa publica, i pensava nomes en els ciutadans i en el futur de la ciutat. Si en Cambo hagues estat del Partit Federalista de No se sap que, hagues estat tant bon regidor i eficient com ho va ser.
I en Cambo no demanava permís a Prat de la Riba per veure si podia arreglar Montjuic. No. Eren senyors, en la política i en la vida real. I la responsabilitat s’exerceix directamente, no per delegació d’un capo capitatis, com es fa a cal tripartits.
c)- No cal defensar en Josep Empordà, perque se sap defensar sol, i prou bé, si cal.
Però un observador llunàtic d’aquest BGR, observaria que es fa una caça, una cacera, personal, no a les idees, no, a la persona que gosa posar en questió suposades veritats absolutes que encara no s’han vist demostrades en lloc.
Si no recordo malament, el bon amic Manel “exilitat voluntari”, ha ha, una vegada va titular “El pecat original”, sobre el fet de la gent, com ell, o com en Carretero, i com a bona part de la gent d’ERC que va acabar al corrent Rcat, van donar el si, convençuts, al primer tripartit amb els sociates. I que si això es un pecat original que no es pot mai superar, nomes queda el suicidi politic, (ho dic de memòria). Crec que li vaig fer algun comentari.
No es cap pecat original. ES UN FET. QUE NO ES POT ESBORRAR. I que alguns volen oblidar i altres no. LA REALITAT NO ES POT AMAGAR, per raons d’Estat, de lideratge, o del que sigui. NO ES POT MODIFICAR.
Ningú, de fora el grupet, ha dit que fos cap pecat original, entre altres coses, perque d’això nomès en saben els capellans grans, i no sé si encara ho expliquen.
Pero es un fet. I tant. I que ningu demani que s’oblidi. Si va estar ben fet, la gent ho valorarà bé. I si va estar mal fet, per a d’altri, donnc sho valorarà malament. I en treurà les consequències , cadascu, que vulgui. Però el fet no es pot negar.
I per ací, de vegades, postistes volen negar fets passats, que ja no es poden modificar; o s’intenten continuadament posar al BG teories conspiratòries, davant el tsunami que arriba.
Si us plau. Feu una enquesta sobre la gent que coneix a Fulanito, o a Menganito, o a Pepet o a Toñet, o la caseta, al pis, o al piset. I, al final, les eleccions són sagrades i canten els numeros.
Jo m’ho prenc com una boutade això de l’aspiració a una majoria absoluta,ja, o, com a màxim, a les seguents. Com a boutade esta bè, per passar l’estona, però hi ha gent hooligan que s’ho creu i ho repeteix com el Lloro, el Mico i el Senyor de Puerto Rico.
Es una solemne bestiessa.
Mes, quan el líder del nonnata alternativa reconeix que si en Montilla , pel que sigui, avança les eleccions a la tardor /hivern del 2009, els agafa amb els p….al ven..
Critiqueu/critiquem les bestieses o les grans idees que es vessen per ací, però deixeu-ho, si us plau, tranquil.les les persones, perque un bloc no es per a matxacar dissidents (això ho feia Beria), sino per a intercanviar idees i posicions, raonadament.
Seré sincer. No crec gaire, diria gens, que això canvii, i es un senyal molt dolent, molt.
Però les coses són com són, no com alguns expliquen ni com voldriem que fossim.
I la realitat s’imposa a les teories i a les especulacions, sempre.
Cordialment,
Andreu
juny 30, 2009 a les 8:56 am
Andreu,
Sí senyor!
Escolta, t’apuntes a fer la cerveseta amb en Cesc i en Josep per l’Empordà?
juny 30, 2009 a les 8:45 pm
I tant!!
Aviat, aviat !!
Gràcies, Dessmond!
Cordialment,
Andreu
juliol 1, 2009 a les 12:01 pm
Estic d’acrod amb en Carretero a l’hora decriticar la conceptció “barcelonauta” del món. De fet, aquests, en molts casos, consideren la resta de Catalunya com l’àrea metropolitana. Entenc que Barcelona sigui el nucli més influent de Catalunya, però la resta de catalans no hem de dur a terme cap tipus de seguidisme. I Barcelona serà capital, entesos. Però per ser-ho haurà de ser molt més conscient d’on pertany i gràcies a què i a qui s’hauria d’erigir com a catalana.
Salut!