Acte de botiflerisme
juliol 6, 2009 | 
Dessmond | 
Imprimir
La meva formació no és de lletres i molt menys jurídica. No sé exactament la diferència tècnica que pot haver entre el Consell de Garanties Estatutàries i el Consell Consultiu de la Generalitat. Ara, vist com funciona tot allò que toca un sicari progre i d’esquerres, hom podria pensar que és una banalitat més de les que ha posat en dansa l’actual govern.
L’ideari tripartit obsequia a la ciutadania amb serveis que ratllen el miracle. Tot sigui per marcar perfil propi. Si abans en Pujol només garantia la Sanitat, ara ells et proveeixen la Salut. Si t’havies de trencar les banyes educant els teus fills –o filles-, ara ja pots anar tranquil que això ja és matèria que la proporciona l’administració. Així, hem passat de rebre Educació per Ensenyament.
Podem fer una llista inacabable de canvis pensats perquè res no canviï. Són iniciatives que s’executen en el que seria purament epidèrmic, deixant el fons de la qüestió intacte. Però com que el gruix de determinats polítics és magre, hi ha qui pot arribar a fer autèntiques filigranes amb el que seria una operació de façana.
Un cas que mereixeria objecte d’estudi en més d’un camp seria el referent a la Generalitat “Vice”. Partint d’un suposat conseller de la vicepresidència emergeix un encara més suposat vicepresident de la Generalitat. Inflat i satisfet amb un càrrec que ha hagut de tunejar per semblar allò que en realitat no és, comença a crear viceconselleries amb els corresponents viceconsellers. Tal i com apunta el grau d’aluminosi mental que habita al si del tripartit, un viceconseller de la vicepresidència sembla ser que té la consideració de ministre de Catalunya!. I embolica que fa fort.
Aquesta genteta que confon conceptes filològics amb ordenació del dret no és conscient de la divisió a la qual juguen. Fins a cert punt podria dispensar-hi algun tipus de comprensió. Però després ve quan la filigrana és fa indigerible, un cop t’arrien el sermonet de les esquerres.
Resulta que quan som en campanya als socialistes ja no els cal ni redactar programa. Amb una caricatura del PP per bandera, guanyen els vots a grapades. I els altres, amb la paraula independència a flor de llavi pensen que la feina ja està feta.
Però quan cal, quan arriba la política que res té a veure amb el retoc facial, sinó que penetra a les profunditats de la fonamentació, aleshores tota aquella esquerra que satanitza públicament el PP queda en un altre estadi. Els temes d’estat i l’amor incombustible per la mare pàtria fan i desfan escenes de sofà entre la Camacho i en Montilla. I és així que s’arriba a una carambola impossible: colar el candidat del PP, senyor Julio Añoveros, al Consell de Garanties Estatutàries. D’una banda és gràcies a emprar un sistema que sobrevalora el pes de la dreta espanyola a Catalunya i d’altra s’aconsegueix evitar una possible majoria nacionalista de CiU-ERC.
Aquesta institució vol esdevenir el Tribunal Constitucional català. Les seves funcions, com s’indica a l’Estatut, són les de dictaminar sobre:
-L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
-L’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
-L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix l’Estatut.
L’Avui feia esment a que “La presència del PP al Consell de Garanties ha originat una forta tensió política, perquè d’acord amb el nou Estatut els dictàmens que elabori seran a partir d’ara vinculants i a més les persones que siguin designades per al Consell ho seran per a un termini de 9 anys. Continuaran, doncs, la pròxima legislatura independentment del resultat de les eleccions.”
És a dir, que les forces d’esquerra han eliminat de pet el conflicte amb Espanya. Si mai hem de repensar un nou Estatutet serem nosaltres mateixos els qui hi passarem el ribot, fins que s’adeqüi al que diu la Constitució veïna. Serà això i qualsevol altre cosa que pareixi la sobirania resident al nostre Parlament. La mort clínica de qualsevol vel•leïtat política, vaja.
Una cosa és fer el ximple amb els termes Sanitat o Salut, Ensenyament o Educació. Ja és més preocupant, però no definitiu, accedir a substituir el patriotisme social per la reconstrucció nacional. O fa venir una certa vergonya aliena això de confondre els viceconsellers de la vicepresidència amb ministres de “debò”.
Però regalar els centres neuràlgics del nostre sistema polític a la part contrària això és quelcom més greu que un vulgar atac d’imbecil•litat o d’ignorància supina. Des del 1714 que Espanya no havia trobat un camí tan aplanat per anorrear-nos. Ho penses només per un moment i quedes glaçat. Perquè això no té masses explicacions raonades possibles: és botiflerisme. Catalunya diu adéu a qualsevol escletxa d’autogovern gràcies a un independentisme tan d’esquerres que diposita la confiança abans en el PP que en el que diu defensar. Aquests casos només es donen quan hom viu apassionadament la condició de botifler. De refotut botifler.
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
Etiquetes Política catalana | 
87 comentaris »
juliol 6, 2009 a les 12:49 am
I què hi diu en Xavier Mir? Encara es mostra tan comprensiu amb Esquerra i tan crític amb Reagrupament?
juliol 6, 2009 a les 7:04 am
Bon dia, al que a dit en Dessmond, ara cal afegir la intromissió del govern espanyol en les caixes. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3605298
Comencem be la setmana!
juliol 6, 2009 a les 7:48 am
Aniol,
Què hi diu en Mir o qualsevol que es defineixi com a independentista.
Coses com aquestes donen la raó i de llarg als reagrupats. De llarg.
RicardM,
Bé, si ens colen aquesta mena de gols, el govern d’Espanya pot atrevir-se a tot. Només faltaria!.
juliol 6, 2009 a les 8:01 am
Potser ara s’entenderá el capteniment que alguns tenim amb manifestar la nostre prioritat absoluta en acabar amb el tripartit.
Potser ara, despues de llegir el post d’ahir de’n Marc Belzunces i el d’avui de’n Dessmond entendereu millor el que significa la dicotomia Mas o Montilla.
És que a la propera escomesa electoral ens ho jugarem tot a caracreu.
juliol 6, 2009 a les 8:25 am
Amb aquest tripartit hi ha filtracions d’espanyolisme a tots els organismes de la Generalitat. El somni d’un pacte a la basca, per molt que ho negui la Sánchez Camacho, és quelcom a tenir en compte. El Montilla els ha posat la catifa vermella.
S’apropa una tardor activa i moguda que haurem de seguir amb interès.
juliol 6, 2009 a les 8:35 am
Està clar, que avui no hi ha al Parlament cap partit que no sigui Constitucionalista.
“Entre los que han sido elegidos para hacer lo que se debe, i los que hacen lo que se debe para ser elegidos, no hace falta dar instrucciones”.
Mireu, no penseu que per ésser “catalans” ja son millors persones en absolut, al capdamunt de la “piràmide” hi rau sovint el “botiflerisme” perquè és qüestió d’estar en sintonia amb l’àmbit major que reïxes, i que és hispà.
Regeneració política, ens és urgent.
Dessmond m’ho poses a “güevo” i no me’n puc estar de fer una disgregació. Sé de bona tinta que el Consell de Garanties Estatutàries se salta la llei. Una de les empreses externes de serveis que te contractades no compleix el “conveni”, ells ho saben entre d’altres cosses perquè en el contracte apareix com a exigència que les empreses contractades compleixin totes les normatives.
El corporativisme de “Classe” els mena a un estadi de “beatitud” excepcional, estan per damunt del bé i del mal, son una “casta”, ells son la llei.
Volem regeneració i Independència perquè som demòcrates.
Agosaradament vallfosca.
juliol 6, 2009 a les 8:36 am
Josep-Empordà,
ho sento molt, però si parlem en termes de llibertat nacional, no hi ha cap “dicotomia Mas o Montilla”, ja que tant la victòria d’un com de l’altre signifiquen continuar amb la dependència i l’espoli d’Espanya (això sí, amb Mas tindríem un president una mica més presentable).
I és que, des del meu punt de vista, tot el que no sigui lluitar per aconseguir la independència, és botiflerisme. Tota acció que no vagi en el sentit que apunta Reagrupament o gent com el professor Canela, és fer el botifler.
juliol 6, 2009 a les 8:46 am
Sergi-Nicoas
Jo no volia, però tu m’has obligat.
Tot el que sigui donar la oportunitat al tripartit PSOEmontillista de repetir-se és botiflerisme, i dividir el vot antitripartit és anar en aquest sentit.
Tot el que no vagi en el sentit d’evitar el tripartit 3.0 és pur botiflerisme. Devant de la dicotomia Mas o Montilla, tot el que no sigui recolzar en Mas és botiflerisme.
Apa noi!, qué et sembla?.
juliol 6, 2009 a les 9:11 am
Josep-Empordà,
Segurament raó no te’n manca. Ara, ja tornes a excitar el personal!. Deixa estar la dicotomia, que ja està més que sabuda.
Ricard,
Cada dia agafa més força això del pacte a la basca. El nacionalisme espanyol d’imbècil no en té res. No com d’altres…
Vallfosca,
El mínim que se li pot demanar al Consell de Garanties Estatutàries és que compleixi la llei. És que seria la repera no fer-ho!.
Sergi Nicolàs,
Pots no ser independentista i no tens perquè ser botifler. Botifler és que ajudes al bàndol contrari. O ets reagrupat o ets botifler, això és una exageració una mica carotiana. I prefereixo deixar-ho aquí.
Josep-Empordà,
Cert que t’han obligat. Però deixe-m’ho aquí, si us plau. No pot ser que pensant tots el mateix acabem estirant-nos del monyo altre cop.
juliol 6, 2009 a les 9:56 am
Prou demagògia, si us plau! Em sembla que aquí sou tots una colla d’essencialistes de dretes! Està demostrat que el PP té una sensibilitat d’esquerres que CiU no té. El PP, per exemple, ha permès que finalment el País Basc tingui un lehendakari d’esquerres! I això vol dir que són més a prop de la independència, perquè en Patxi López aplicarà polítiques de pluja fina i de patriotisme social. Al capdavall, és el mateix que Esquerra ha fet aquí: lliurar el país a un home del PSOE, és a dir que no pot ser dolent.
I, recordem també, el PP va votar la llei de la dependència. Una llei d’esquerres que envaeix l’Estatut per tot arreu i ha portat ajuts meravellosos d’un cèntim d’euro al mes.
Però tot això no ho sabeu veure la colla de romàntics, xenòfobs i excloents d’aquest web. Només ho sap copsar, una miqueta, aquest tal Xavier Mir. Ell sí que sap veure com n’és de bo regalar Catalunya a un partit espanyol! La resta: bordeu. Visca Esquerra i visca el PSOE! (si és que no són ja una mateixa cosa)
juliol 6, 2009 a les 10:04 am
Benvolgut Dessmond,
Si, jo també era dels que possaban l’altre galta, però amb el pas del temps, vaig entendre que només aconseguies acabar amb les galtes inflades.
L’exemple dels jueus em va obrir els ulls. Mentres possaban l’altre galta eran perseguits, marginats i exterminats. Des de que quant reben una óstia s’hi tornen amb un cop de coça als ous, els va prou bé…Oi que has entés l’exemple?.
Qui vulgui pau, que prediqui la pau, qui vulgui guerra…donç guerra.
Al menys pel que a mi respecta, que al cap i a la fi, jo no represento a ningú més que a mi.
juliol 6, 2009 a les 10:40 am
És obvi que al parlament ja no hi queda cap partit independentista. De tota manera, caldria saber si ha quedat una majoria formada per CiU-E-IC. Més que res per saber si quan els presentem una altra ILP amb la llei de consultes aprovades hauran de tornar a ser ells qui ens la rebutgin.
Visca Reagrupament!
juliol 6, 2009 a les 11:05 am
Sr. Empordà utilitzant les seves frases li dic: Tot el que no vagi en el sentit d’evitar el tripartit 3.0 és pur botiflerisme. Davant de la dicotomia Independentisme o Montilla, tot el que no sigui recolzar l’independentisme és botiflerisme. El vot antitripartit ja no és votar CIU.
juliol 6, 2009 a les 11:14 am
Benvolgut Dessmond,
Amb el teu permís, m’atreveixo a introduir en el post d’avui un petit espai de gramàtica catalana on, com en altres ocasions, em permeto –ho faig amb tot el respecte i sense cap afany d’exercir de mestre, perquè no ho sóc- fer algunes correccions del vocabulari que s’utilitza, minoritàriament és cert, en aquest bloc. Possiblement algú s’enfadarà amb mi acusant-me de buscar tres peus al gat, o d’embolicar la troca i tindran segurament raó. Tanmateix, no sé si compensaria el fet de demanar que també se’m corregissin les meves expressions incorrectes.
Lamento dir que si algú pretén estirar-me del monyo (expressió teva, Dessmond) pel fet que filo massa prim, ho té molt malament perquè disposo d’una coroneta tan gran com la darrera terminal del Prat.
Dit això i abans de començar les correccions, prometo (promesa no zapateril) no tornar mai més a desviar-me dels temes del bloc, cosa que avui no he pogut evitar, mogut per l’amor que sento per la llengua catalana.
Les correccions:
“si” – quan és adverbi afirmatiu, s’accentua: “SÍ”,
“possaban” (incorrecte) – ha de ser: “posaven”,
“altre galta” (incorrecte) – ha de ser: “altra galta”,
“mentres possaban l’altre galta eran…” (incorrecte) – ha de ser: “mentre posaven l’altra galta eren…”,
“oi que has entés…” (incorrecte) – si bé aquí ja no es fa servir l’horrorós “has pillat”, cal utilitzar l’accent obert: “entès”,
“donç” (incorrecte) – ha de ser: “doncs”.
Me’n deixo algunes per no fer-ho massa larg.
I em mantinc amb la decisió de no tocar més els koll… amb aquest tema.
juliol 6, 2009 a les 12:05 pm
D’askerras,
Crec que ets un visionari i, per tant, fas molta falta per tal de sacsejar les nostres obstuses consciències. Gràcies per il·luminar-nos en moments de tanta foscor generalitzada.
Josep-Empordà,
He entés l’exemple, però no val la pena emprenyar-se reiteradament amb qui pensa com tu al cap d’avall.
Albert,
No sé com et queda humor per insistir en ILP’s. Després d’aquest article, de fer-te veure què és el Consell de Garanties Estatutàries, ja té mèrit voler tornar a fer la mateixa closcada.
Jordi Casadevall,
Discrepo. Botiflerisme és jugar activament a afavorir el bàndol contrari. Hi ha molta gent que sencillament no es mou. Això no els fa traïdors, per més que s’hi aboqui poètica.
Comparteixo això darrer. El vot antitripartit no és exclussivament el destinat a CiU.
Koll,
Gràcies per les teves esmenes. Jo sempre he estat partidari de l’excel·lència. Gràcies, també, per deixar-ho aquí.
juliol 6, 2009 a les 12:15 pm
Fins ara, aquest bloc era visitat per convergents i altres, actualment sembla de Reagrupament, que com és lògic i previsible veient els seus origens denosta Convergència, que no es ind., ni sob… i es regionalista i bla, bla bla.
Ara cal preguntar a reagrupament, i a l’endemà de les eleccions QUÈ? tindran majoria absoluta i qualificada, segons es deprén de la seva manera d’escriure.
Però farien bé de pensar com fer-nos creure en la utilitat dels escassos diputats que puguin treure, si és que els treuen.
Aniran fent caramboles com els d’E (EX ERC)s’inclouran al tetraparit, ajudaran al PP a Catalanitzar-se?
Ho pregunto per que amb l’odi que s’els veu contra CIU (el més criticat pels corifeus de R, comproveu-ho), i és que venen d’E, és molt de creure que no hi pactaran pas mai amb els que ells qualifiquen de regionalistes, o ja que són iguals -diuen- que els socialistes, doncs millor impedir que Montilla vagi amb el PP.
I com que molts ja tenim les barbes en remull de fa temps, ara estaria bé, tenir certesa, per a què servirà R? Però si us plau deixeu el manual que ja ens afaitem.
juliol 6, 2009 a les 12:16 pm
Hola, torno a ser jo.
De tot això el que més em costa d’empassar i de pair, és el fet del mutisme, el silenci tronador dels que se suposa defensen Catalunya.
Vull dir que de la mateixa manera que el que no “surt” per la tele no existeix, allò que no està en boca dels partits Parlamentaris no existeix.
Aquest és un “sostre de cristall” quer hauríem de trencar el més aviat possible entre tots els Catalans que estimen casa nostre, tan si creiem que la “dicotomia” és Mas Montilla, com si creiem que és Independència Unionisme.
Vagi bé. Cordialment vallfosca.
juliol 6, 2009 a les 1:22 pm
Ja és força lleig que existeixi un Consell de Garanties Estatutàries (òrgan repressor d’un Estatut de paper mullat), un home del PP introduït dins d’ell, ho fa bonic i rodó! L’Estatutet que hem de fer fora està vinculat a la Constitució espanyola, que cal dinamitar per antidemocràtica.
juliol 6, 2009 a les 1:26 pm
Dimecres passat al Parlament també va haver una curiosa votació. Els diputats de CIU van sumar els seus vots amb PP i PSOE amb la finalitat de rebutjar un diàleg parlamentari arribat des de la societat civil a través de la Iniciativa Legislativa Popular.
CIU i els seus amics del PP i del PSOE amb els seus vots van prohibir un debat sobre la demanda ecològica d´una Catalunya lliure d´aliments genèticament intoxicats, desvirituats i modificats.
Aquests són els fets, la resta paraules.
Cap responsable d´ERC ni cap persona de l´òrbita independentista catalana ha acusat els convergents de ser uns botiflers per aquesta curiosa votació sobre l´alimentació transgènica.
Els qui eren partidaris del debat parlamentari sobre els qüestionats aliments trangènics van perdre la votació. Aquests són els fets: CIU, PP i PSOE van votar el mateix i ERC va perdre la votació.
CIU botiflers, doncs?
Tornant a l´assumpte tan polèmic que ha aixecat tanta polèmica dins de l´òrbita convergent: la constitució del Tribunal de garanties estatutàries. Un tribunal que és per a l´Estat català (la Generalitat) si fa no fa el mateix que representa el Tribunal constitucional per a l´estat espanyol. Òbviament, ara per ara, l´Estat català no és independent i l´Estat espanyol és opressor.
La Generalitat està constituïda almenys per dos poders: el poder executiu encapçalat pel Govern i el poder legislatiu representat pel Parlament.
Cal diferenciar aquests dos poders. En un sistema de democràcia occidental com el que tenim cal tenir sempre en compte la divisió de poders. És a dir, el
que executi el Govern no sempre ha d´estar refrendat pel Parlament o a la inversa.
Els acords als que pugui arribar un Govern no han de ser aprovats necessàriament per un Parlament.
Al meu entendre, els diputats de CIU es pensen que són més importants que la resta i que els acords on són necessàries grans majòries parlamentàries ells són imprescindibles. Doncs en aquest cas s´han equivocat.
La constitució del Tribunal de Garanties Estatutàries es pot entendre com un avenç en la construcció d´estructures d´estat i podria ser considerat com un èxit polític de l´independentisme català a través d´ERC i del govern tripartit al que donen suport.
des de fa mesos, CIU s´ha dedicat a putinejar i a retardar la constitució d´aquest Tribunal per motius de rendibilitat política i de cadira.
Aquests són els fets.
Espero que a nivell del Parlament els diputats de CIU deixin de putinejar i s´acceleri d´inmediat la constitució del Tribunal.
ERC no ha votat res amb el PP i no ha refrendat res a nivell de Parlament amb ningú, de moment, i alguns ja s´atreveixen a insultar amb el tòpic recurs del botiflerisme.
Fets o paraules? Cap fet, peò moltes paraules de convergents aixecant les mans enlaire i suor freda sota els pels del nas. Doncs, depilació làsser!
Dimecres passat CIU si que va votar al costat del PP i del PSOE per a rebutjar el diàleg sobre els aliments transgènics.
Fets!
Algú ha insinuat que CIU siguin uns Botiflers? Cap persona.
Paraules: L´agricultura catalana ha de ser una agricultura ecològica, de qualitat i de proximitat entre el pagés i el consumidor?
CIU,PP i PSOE van negar-se a debatre en l´àmbit del poder legislatiu.
ERC diferencia, com ho fa el govern tripartit al que pertany, el poder executiu del poder legislatiu. El cas, de la Llei d´Educació és un exemple. ICV, partit de govern, va votar en contra, al Parlament, d´aquesta llei.
Entenc que ERC també pot fer el mateix si CIU deixa de putinejar i de retrassar i de demorar i de fer-se de pregar per una cadireta, per que aquí el fet més important és la constitució quan abans millor del Tribunal i si CIU no col.labora hi han altres majories alternatives a nivell del Parlament.
Un petó als convergents i coneguts que es pensen que insultar dient a ERC botiflers els fa ser més coneguts.
Tribunal de garanties estatutàries? De moment cap fet, només paraules.
juliol 6, 2009 a les 1:59 pm
Koll,
No ho deixis aquí. Ningú s’ha de molestar per les teves correccions. Crec que fas un favor a la nostra llengua i al que escriu. Pots continuar amb mi mateix,o és… per mi mateix ?
Gràcies
juliol 6, 2009 a les 2:13 pm
Ignasi, a risc de ser off-topic, vull fer un parell de comentaris sobre la ILP dels transgènics. Per començar jo no crec raonable oposar-se de forma genèrica als transgènics perquè la tecnologia OGM no és intrínsecament dolenta. De fet la tecnologia OGM fa més ràpidament i amb més eficàcia el que els agricultors han fet tota la vida seleccionant varietats. Si alguns critiquen el blat de moro transgènic, jo critico les varietats de tomàquet seleccionades, no transgèniques, que miren molt per la producció però no tenen gust de res. Dit això, el tema dels OGM ha d’entrar tard o d’hora al parlament i em sembla malament que la ILP hagi estat rebutjada. Agradi o no, s’ha de regular be la utilització dels transgènics per a informació del consumidor i protecció de les varietats no transgèniques. Per no cansar, el meu punt vista l’exposo amb una mica de detall a http://conrenfeyahabriallegado.blogspot.com/2008/07/transgnics-una-llegenda-urbana.html.
Pel que fa a la resta, d’acord amb les critiques que fas a CiU, però no oblidem que moltes decissions d’Esquerra i d’ERC s’han mogut més per electoralisme que per patriotisme (no vull parlar del TGV…). Malgrat tot, aplicar a la gent d’Esquerra el qualificatiu de botifler no deixa de ser anecdòtic.
Salutacions cordials.
juliol 6, 2009 a les 2:56 pm
A veure si ens entenem.
El Consell Consultiu està constituït per 7 Consellers, 2 de CiU, 2 del PSC, 1 d’ERC, 1 del PP i 1 deICV, dels quals el senyor P. Jover del PSC, n’és el president i el senyor J. Borrel del PP el secretari.
La primera anomalia, aparent al menys, és el fet que CiU tenint més representants al Parlament no tingui cap càrrec al Consell.
Ara amb la nova llei estatutària el ens esdevindrà Consell de Garanties Estatutàries, i passarà de 7 consellers a 9.
Pel que he pogut saber fins ara, dels 7 d’abans la proporció quedarà igual tot i canviar alguns “noms”, entre aquests canvis, amés dels senyors A. Bassols i senyor Camps d’Unió i Convergència respectivament, el senyor Borrell del PP actual secretari del Consell serà substituït pel senyor Añoveros, la qüestió és saber que passarà amb els altres dos, “nous” per entendre’ns, 1 serà del govern, o del PSC o d’ERC, i l’altre de “l’oposició”, i aquí rau el MISTERI, perquè per número de representants toca a CiU, el que es tem però, és que fent alguna mena de tripijoc els d’Entesa hagin fet possible que aquest tot i ser de “l’oposició” no sigui de CiU sinó del PP.
Si això fos així, la complicitat d’ERC seria manifesta, i ningú podria estranyar-se de que els qualifiquéssim de Botiflers.
Tanmateix això no converteix a CiU en Independentistes, oi?
Cordialment vallfosca.
juliol 6, 2009 a les 3:18 pm
Benvolgut Koll,
Jo també et demano que no deixis la feina que has emprès. Tots els col.lectius ho haurien de tenir : un corrector de la nostra llengua.
juliol 6, 2009 a les 3:41 pm
CONSELL CONSULTIU (7 MEMBRES)
2 del PSC 1 PP igual a 3
2 de CIU 1 ERC igual a 3
1 d´icv que desempata
igual a 7
CONSELL DE GARANTIES ESTAUTÀRIES (9 MEMBRES)
2 nous membres: 1 del govern 1 de l´oposició
el del gobern serà del PSC (consensuat amb ERC i ICV)
el de l´oposició serà de CIU amb tota probabilitat
El del Govern em sembla que l´escolliran d´entre una terna proposada pel Consell de Governs locals (ajuntaments). Federació Catalana de Municipis o associació catalana de Municipis? Ahhh…
no es lògic que el PP tingui els mateixos representants que CIU (2 cadascun) quan CIU té més de 50 diputats i el PP no passa dels 15.
El govern l´únic que ha pactat amb el PP és el nom del seu representant, el senyor Anyoverós. El PP volia posar al Daniel Sirera i ERC estava en contra i s´ha pactat una figura no tan polititzada.
resultat
3 del PSC 1 del PP igual a 4
3 de CIU 1 d´ERC igual a 4
1 d´ICV que desempata
igual a 9
Amb aquest model que només fa esment de l´eix nacional quan a la vida socio-política catalana hi han molts més eixos tenim que els partits partidaris del Dret d´autodeterminació tenen com a mínim 5 membres, tot esperant quin serà el nou membre consensuat per PSC i govern. i els partits contrais al dret d´autodeterminació de Catalunya tenen 4 membres. 5 a 4!
Tots uns botiflers!!!! ahhh
En altres eixos, l´eix social per exemple. Els partits d´esquerra i de centre-esquerra ( d´askerres com fa la gracieta algú…) tindrien 5 membres. I els partits de dreta i de centre-dreta en tindrien 4. 5 a 4.
No serà això el que cou a CIU? A mi em sembla que si. I per això els importa un rave si es crea el tribunal constitucional català o no es crea.
Voldrien que tots dos membres nous del Consell de Garanties Estatutàries fossin de CIU (i això no pot ser). I la correlació de forces fos de 5 per a CIU-PP front de 4 de PSC-ERC-ICV. I, per tant, a can CIU hauran dit, millor ens quedem amb l´antic Consell Consultiu.
Millor dolent conegut que autogovern per desenvolupar hauran pensat a Can CIU. Però el Govern ha mogut peça i la por convergent l´únic que ha sigut capaç d´oferir a l´opinió pública és que ERC pacta amb el PP, botiflers, botiflers, botiflers. Ridículs patriotes aquests!
juliol 6, 2009 a les 3:52 pm
Hi ha quelcom que no entenc… si CiU té 11 diputats més que el PSOE del NE, perqué ha de tenir el mateix nombre de menbres al Consell de Garanties Estatutàries que el PSOE del NE?.
Se suposa que deu haver-hi alguna norma de dessignació, no?
O és que quant li interessa, el PSOE no fa valdre les majories?.
juliol 6, 2009 a les 4:15 pm
Si, CIU te 50 diputats i el PSC 40. Però no comptes que la suma de PSC-ERC-ICV tenen 70 diputats i CIU 50. Es lògic que CIU amb 50 diputats tingui 2 membres més i PSC-ERC-ICV cap? No. I el nou membre que escollirà el PSC serà consensuat amb ERC. I els 2 nous membres que escolliria CIU els consensuaria amb el PP? que?
juliol 6, 2009 a les 4:27 pm
Ignasi, venir ara defensar posicionaments ideològics de dretes i esquerres és un acudit de mal gust. Ah! Perdonem…a que les esquerres sou els bons i els de dretes els dolents…AAAAhh!!!!
La culpa de que encara no ho hagi entès no és meva, és dels capitalistes oi?, sort que et tenim a tu per redimir-nos, oi? Deu ser amor…
juliol 6, 2009 a les 4:31 pm
Sí sí, anem tan bé que això només es pot superar amb més socialisme i més Ecspanya que venen a ser el mateix, el que passa és que les dretes son dolents i no ho volen reconèixer…
El nivell del Bloc t’és deutor Ignasi, gràcies.
juliol 6, 2009 a les 4:42 pm
Donç si, Ignasi, ara ja ho tinc clar, el que passa és exactament el que denuncia en Dessmond en el seu post: PSOE del NE, Esquerra i IC-V s’han possat d’acord, com sempre per fer la pinça a CiU…juntament amb el PP, que és qui en sortirá beneficiat.
El pacte Montilla-Sánchez Camacho potser?.
juliol 6, 2009 a les 4:44 pm
Koll: perds els temps.
N’hi ha que escriuen com els dóna la gana, sigui quin sigui l’idioma.
Potser perquè mai l’han après. Bé, jo tampoc el vaig aprendre gaire a escola (i tinc només 41 anys), però sí que he fet cursets del Centre de Normalització lingüística, que són ben econòmics.
Potser només és qüestió e voluntat, oi??
juliol 6, 2009 a les 4:46 pm
Ole, ole, a can sociata ja comencen a contractar becaris, o us pensaveu que només els de R tenen dret a fer propaganda per a a llusos?
juliol 6, 2009 a les 4:50 pm
Ignasi
———-
de tot el que dius hi quelcom que si ets independentista de debò t’hauria de fer reflexionar: Prefereixes que el PP tingui un representat abans que CiU obtingui un de més?
Perquè segons he llegit, la crítica de CiU és que a ells pensen que els hi corresponen 3 representants i al PP cap. En canvi ERC ha preferit junt amb el PSC i Iniciativa que el PP tingui un i CiU cap més dels dos que ja té.
Altre reflexió: Si segons com tu diu, es tracta de dretes i esquerres, a les hores, m’estas dient que ERC i Iniciativa a l’hora de triar entre dos de dretes prefereixen abans un del PP que un de CiU?.
Una altre reflexió: A on està la promesa solemne d’en Carod de que ERC mai pactaria amb el PP?
La darrera reflexió: Comparar la ILP dels transgènics amb el botiflerisme és tant poc consistent que la veritat no entès com ho pots argumentar?.
Altre cosa seria que siguessis que la no acceptació de la Mesa de ILP sobre el referèndum d’autodeterminació si que es un acte de botiflerisme TOTAL, tant d’ERC com de CiU.
juliol 6, 2009 a les 4:53 pm
Durruti, tu no ets becari però igualment Sectàri…deu ser amor també…
juliol 6, 2009 a les 5:35 pm
il·lumina-m des de la teva foscor, quin és el meu amor que no el conec. Tu que pontifiques tant, diguem catalunya és una secta? espero el vostre permís al cimclar, oh amo, i senyor, del bloc.
juliol 6, 2009 a les 5:51 pm
Manel Bargalló
——
A mi se me´n refum com es reparteixen les cadiretes els partits polítics. M´interessa que els membres escollits siguin homes o dones que sàpiquen de lleis i de sistema judicial.
El que ha fet Josep d´Empordà i altres en aquest forum és un resum del que han fet els diputats de CIU durant mesos, putinejar i demorar la constitució del tribunal constitucional català amb aquests arguments estúpids de les cadiretes.
Doncs com sóc un estúpid de les cadiretes jo també podria dir…
I perquè ERC no té 2 membres en comptes d´1 si ERC té el doble de diputats que ICV i ICV té un diputat? Ahhh això se li diu putinejar! qui vulgui entendre i qui no, res.
CIU no és necessària. Hi han altres majories alternatives que si els candidats són de consens tiraran endavant. I si CIU volia tres cadiretes més, ara es quedaran sense cap, és a dir, amb les dues que tenien, encara que legalment es podrien quedar sense cap, per un periode de 9 anys un cop aprovat els membres del tribunal.
Com a independentista català prefereixo que Catalunya tingui un òrgan jurisdiccional amb les funcions de tribunal de cassació o constitucional com qualsevol estat independent del nostre entorn, a que per la putineria d´uns, Catalunya no desenvolupi l´autogovern amb la constitució immediata del Consell de Garanties Estatutàries. I si s´ha de fer passant per sobre de les cadiretes de CIU, es fa.
Aquesta és la meva solució:
2 membres pel psc 2 per ciu 2 per ERC 2 pel PP i 1 per ICV
Peró la solució real serà la que he escrit més a dalt.
I si CIU s´entossudeix i es negar a pactar el nom dels membres del Tribunal, com ha fet fins ara poden trobar-se amb això:
2 PP 1 CIU 2 PSC 2 ERC 2 ICV
I d´aquí a 9 anys ja en tornarem a parlar!
juliol 6, 2009 a les 5:56 pm
Josep Maria Sala, Ramon: gràcies !
Jesús (Xess): tens raó. Aparentment fer correccions de català en aquest bloc (i també en altres llocs) és una pèrdua de temps, i també una forma de crear-te antipaties, de ser considerat com un personatge virtual carregat de punyetes i amb ganes de presumir de lingüista, o ignorar-te olímpicament. De fet, després de dir que donç és incorrecte ho he tornat a veure escrit. Què hi farem!
Tanmateix, allò que a mi m’agradaria és que, com a independentistes sortíssim, si més no lingüísticament, de la “ratera” espanyola, purificant la nostra llengua, tal com volia Fabra, i rebutjant termes imposats pel castellà com: “ho he pillat”, “listillo”, “horterada”, “sobradillo”, “casibé”, “apetxugar”, etc.
Em sembla, però, que ens costarà sortir de la “ratera”, també en qüestions diferents de les lingüístiques, només veient com es barallen els partits polítics per ser majoritaris en una entitat com aquest Consell de Garanties Estatutàries, que és una cosa que ens accepten des de Madrid per distreure’ns una mica.
L’únic que ens hauria d’interessar ara és obtenir una majoria veritablement independentista al Parlament per decidir-nos a proclamar la independència, i a veure que passaria!
juliol 6, 2009 a les 6:22 pm
Digues que si Ignasi, amb dos collons!…qué cony és aixó de la representació democràtica!!.
Democràcia a la nordkoreana!, si senyor!!.
M’encanta que us tregueu la careta!!
juliol 6, 2009 a les 6:25 pm
El Dessmond és molt Gran.
juliol 6, 2009 a les 6:42 pm
Dessmond el vostre article és tan bo que els monti-bois han hagut de còrrer al teclat per practicar la contrainformació i el reventaforisme, però només funcionarà amb els llussos.
L’Ignassi devia estar a la reunió que ha perpetrat la barrabassada, no han vist que treien la sobirania catalana del nostre tribunal constitucional (o sí, i els ha encantat que E hi hagi renunciat, com fara igual ara que ja només reclama 3.800 milions d’ací 3 anys en el finançament), només han vist famolencs de sillons per als castellanistes que fent una martingala treien la representació legítima que li correspon a CIU, hi ha molts obsedits en fer això.
Per altra banda, la justificació, vergonyosa i només apta per a cecs sectaris és l’eficàcia, com si el representant robat a CIU i a la llibertat nacional de Catalunya no ho fos d’eficaç.
Amb això queda clar l’encert de l’article d’ahir, d’escombrar els socialistes, la pitxor plaga per a Catalunya.
juliol 6, 2009 a les 6:42 pm
Ignasi,
realment sembla que no tens n’idea de qui és l’enemic: Els espanyols!!!
I com ha dit abans en Vallfosca, no estic dient que CiU sigui independentista, però cony! que el PSC i el PP són partits nacionalistes espanyols!!.
Aquests dos partits, no haurien de rebre cap suport per part dels independentistes catalans.
Si un dia la famosa llei del referèndum surt a la llum, vosaltres creieu que el del PP que heu posat donarà suport a que es faci una consulta que impliqui un bri de sobirania per la nostra nació catalana?
No dic que CiU mostri molt d’entusiasme en un cas com aquest, però cony, si es dones el cas de que votessin en contra també amb el PSC, quedarien totalment retratats i ERC en sortiria beneficiada. En canvi ara, vosaltres mateixos us heu barrat aquesta possibilitat i heu quedat donat més arguments a CiU ha fer-se la víctima catalanista i ERC queda com la dolenta de la pel·licula.
Amb aquests estrategues a l’executiva, no m’estranyaria gens que ERC quedi per darrera del PP en les properes eleccions al Parlament. I més amb el Vendrell com a responsable de la campanya , sobretot tot tinguen en compte que també fou el responsable de les darreres eleccions al congrés.
Em vaig creus, com els militants d’Esquerra no us adoneu de les errades i incompetència dels vostres dirigents.
Tot una llàstima per al partit a on he militat 18 anys!.
Quina llàstima!
juliol 6, 2009 a les 6:43 pm
Marc,
El teu apunt és l’únic que necessito. Gràcies de tot cor.
Per aquells que fan comptes amb les cadires: La diferència entre Consell Consultiu i el Consell de Garanties Estautàries és que el primer és això: consultiu. El segon és vinculant. El que dictamini aquest darrer va a missa. Sabeu que vol dir això?. Que el gol en els fotem a pròpia porta, sobretot quan barrem el pas a les majories nacionalistes. Primer perquè de tribunal constitucional ja en tenim, tot i que sigui a Madrid. Perquè en volem un altre, encara que sigui a Barcelona?. Per fer la feina més fàcil al nacionalisme espanyol?.
Marcar a pròpia porta només ho fan els botiflers. O és que també haurem d’explicar aquest perquè?
juliol 6, 2009 a les 6:56 pm
Manel Bargalló,
La meva crítica va en el sentit que la tria de candidats té trampa grossa, perquè no hem d’oblidar que el que dictamina aquest consell és vinculant. És a dir que pot tombar el magnífic acord al qual va arribar en Mas al Parlament sense que en Guerra hagi d’amenaçar amb cap ribot, perquè ja el passarà aquest Consell de Garanties. En realitat el nom d’aquesta institució és un eufemisme, que evita no haver de dir-se Delegación del Tribunal Constitucional en Cataluña.
La meva crítica és perquè amb el fet de primar al PP s’esbaeix la possibilitat de que la institució pugui actuar en clau nacionalista. Això només ho fan els botiflers. Ara i en el curs de la història.
juliol 6, 2009 a les 7:18 pm
Dessmond diu: “tribunal constitucional ja en tenim, tot i que sigui a Madrid. Perquè en volem un altre, encara que sigui a Barcelona?”
Jo contesto.
Aeroport amb vols intercontinentals ja en tenim, tot i que sigui a Madrid. Perquè en volem un altre, encara que sigui a Barcelona?
No cal dir res més.
Catalunya tindrà Tribunal Constitucional peti a qui peti com qualsevol altre país independent del món. I jo recomanaria a la cúpula de CIU que es posi a negociar immediatment el nom dels membres del Consell de garanties Estatutàries per què les mentides i els insults contra ERc no impediran la constitució immediata d´aquest tribunal jurisdiccional català.
juliol 6, 2009 a les 7:31 pm
El que avui estem llegit en aquest bloc ens hauria de deixar perplexos, però, perqué será que ja res ens deixa perplexos?.
Aquí rau el kit de la questió.
És a dir, i si no ho he entés malament, CiU ha de fer ràpidament el que li mana el tripartit perqué sino, els deixarán fora de joc…com si la seua representació democràtica i parlamentaria no fos resultat d’unes eleccions lliures i secretes sino una “graciosa concessió” que li fa el tripartit.
Ùltimament n’hem vist de tots els colors, però aixó ja és massa. Ja té raó en Marc Belzunces quant diu que el PSOE del NE és un perill per la democràcia, fet extensiu als seus satèl.lits del tripartit.
Però que és aixó?…que us heu cregut colla de dictadorets de pacotilla?.
juliol 6, 2009 a les 7:38 pm
CIU no és necessària per a escollir els mebres del Consell Constitucional català. Si CIU no vol participar-hi en la decisió que no ho faci. Hi han altres majories parlamentàries que també són democràtiques i que agruparien el 70% de la cambra.
El que és una dictadura és que la minoria de CIU vulgui imposar-se a una majoria que vol la constitució inmediata del Consell de garanties estautàries.
I, a mi, personalment, les cadiretes de CIU m´importen un rave.
Espero que els diputats de CIU durant les vacances reflexionin, si no és que la decissió es pren abans.
juliol 6, 2009 a les 7:46 pm
(—- Suprimit per l’administrador) Ignasi, botifler de mena: aprofita aquest any i mig que et queda perquè us fotrem una puntada al cul que no la oblidareu en la vida. I jo votava ERC fins al 2006.
juliol 6, 2009 a les 8:16 pm
Ignasi,
Amb el teu argumentari m’arribes a confondre. Ara no sé si ets un adepte del PP o un independentista.
Com a pepero puc arribar a comprendre la teva argumentació. Com a independentista flipo mandarines, que diria en Roi Marphille.
El tribunal jurisdiccional català que tant veneres, saps que és en realitat? Un tribunal que vetllarà per tal que tot el que es faci a Catalunya en matèria legislativa s’ajusti a la constitució ESPANYOLA.
O sia que tu també flipes moltes mandarines, amb tota aquesta prosa fàcil que arries pensant que parlem d’un tribunal jurisdiccional català.
Serà un òrgan per equiparar la nació catalana amb la comunitat autònoma de Múrcia o Extremdura, per citar dos exemples a l’atzar. Al mateix nivell.
A veure si seràs dels que es recrea amb allò de Sanitat per Salut o que veu un senyor ministre allí on només pul·lula un simple viceconseller de la vicecosa.
Vigila amb això de llegir només en diagonal i anar de demòcrata perdut per la vida. Pots morir en l’intent, perquè sembles ser d’aquells que es foten gols en pròpia porta i es queden tant encantats.
juliol 6, 2009 a les 8:18 pm
Dessmond
———-
està clar que igual que amb la futura llei de referèndums populars que impulsa ERC, també s’autolimita i tanca les possibilitats de fer qualsevol acció realment sobiranista. ERC, conscient o inconscientment està posant la soga al coll a l’independentisme i de retruc a ella mateixa.
Ignasi
——-
veig que no respons a les meves reflexions i només et dediques a tirar pilotes a fora.
En tot cas, la teva manca d’autocrítica demostra que saps molt bé el que vols i per tant no cal dedicar-hi molt de temps.
Ja us ho trobareu el dia que us quedeu sense “feia”, i tot a punta que no us menjareu els torrons.
juliol 6, 2009 a les 8:41 pm
Ignasi, el que tu brandes no son arguments, que si aquests no son necessaris, que si tal que si Pascual…aquí lo substantiu és, com bé que diu en Dessmond, que ara “tallaran el bacallà” ho entens, i si ets independentista no pots atorgar el control d’aquesta força al domini del Nacionalisme Espanyol.
Fer això és BOTIFLERISME pur i dur, i jo com tants d’altres us auguro un final penós, perquè que el control que arbitra i implementa Jurisprudència estigui en mans dels espanyolistes és un acte de vassallatge colonialista voluntari, sense justificació possible.
No necessito estendrem més, valgui dir que els de la secta constateu malauradament que prioritzeu una societat “igualitarista” a una Catalunya Lliure, amí això m’evoca allò de “antes roja que rota”, trist.
El que no sé és com encara hi ha rucs masoquistes que combreguen amb rodes de molí, trist.
juliol 6, 2009 a les 8:56 pm
ui quina por no ens menjarem els torrons….però ERC al Nadal ja tindrà aprovada la llei del Cinema que regularà que com a mínim el 50% de les pel.licules que es vegin als cinemes hauran de ser en català i les que estiguin subtitulades, també un mínim de 50% escrites en la llengua pròpia.
I si les productores estan obligades a doblar al català, el mercat de DVD, videos, cinema i tot el mercat cinematogràfic, en conseqüència, també serà en català en un 50% com a mínim.
Mentre uns udolen com a llops acusant a tothom de botiflers hi ha uns altres que treballen per la construcció política de la República Catalana i la recuperació de la llengua.
Dessmond diu sobre el Consell de Garanties Estatutàries:
“Serà un òrgan per equiparar la nació catalana amb la comunitat autònoma de Múrcia o Extremdura, per citar dos exemples a l’atzar. Al mateix nivell”
Aquesta si que és bona, noi. No sabia que Múrcia o Extremadura tinguessin un Tribunal Constitucional propi. Catalunya constituirà de manera inmediata un Tribunal Constitucional propi, autònom i vinculant i sembla que et molesti. Doncs molta fulla!
Aquests udols de llop….
tots són uns botiflers!
si aquesta és la nova sava sobiranista de Can Ciu, els independentistes quan més lluny millor.
Una altra tema. El de la llei de referendums. Sembla mentida que no entengueu que una llei ha de ser legal i la llei diu el que diu. Si no trobeu positiu el pas endavant que suposa que els catalans puguem votar en referendum sobre diverses qüestions plantejades per les nostres institucions d´autogovern és que sou d´aquells que ho volen tot i al final es queden sense res. Ara l´unic que pot convocar a referendum als catalans són Zapatero i sarkozi. A partir d´ara també ho podrà fer el President de la Generalitat a les comarques on té jurisdicció sense que els espanyols també participin en el procés. Res.
Una altra cosa. La ILP sobre la convocatòria d´un referendum d´autodeterminació per a l´any que ve. El Parlament la va rebutjar i ben fet que va fer. Una proposta extraterrestre. CIU i ERC també la van rebutjar com no podia de ser d´altra manera i ben fet que van fer.
ERC crec que només ha d´arriscar-se a plantejar-se un referendum d´autodeterminació quan hi hagi una majoria política, social i científicament quantificable a través de les estadístiques i els estudis d´opinió favorable a la Independència. Ni abans ni després. Convocar referendums per a perdre´ls? A mi no m´hi veureu.
En el millor dels casos, les estadístiques diuen que els favorables a la independència són un 35%, un 45% en contra i la resta no sap/no contesta.
El referendum d´autodeterminació serà quan hi hagi una majoria, ni abans ni després, no quan a qualsevol li vingui de gust muntar xarau amb la qüestió per a fer propaganda de la seva barraqueta ideològica.
Botiflers!
juliol 6, 2009 a les 8:59 pm
Ignasi només amb aquesta frase “A partir d´ara també ho podrà fer el President de la Generalitat a les comarques on té jurisdicció sense que els espanyols també participin en el procés”. ja diu que no tens ni puta idea o ets un descarat mentider
juliol 6, 2009 a les 9:05 pm
Vallfosca,
Estic amb tu. Sort que tu m’entens!
Ignasi,
Confirmes les meves sospites: flipes mandarines.
juliol 6, 2009 a les 9:10 pm
No passis ànsia vallfosca! El Consell de Garanties Estautàries per molt que CIU boicotegi la seva constitució mai estarà en mans dels espanyolistes com tu dius.
En qualsevol dels casos, sempre hi haurà una majoria de 5 a 4 per als representants dels partits que han votat en més d´una ocasió al Parlament a favor del Dret d´Autodeterminació de Catalunya (CDC,UDC,ERC,ICV,EUiA).
No passis ànsia, Vallfosca, que si bé, de rucs, n´hi han, no vol dir que tothom sigui un ruc.
Per cert, si els del PSC són tan espanyolistes i tan enemics de Catalunya com és que al mapa del temps de Tv3 surt el mapa dels Països Catalans?
O com és que el PSC ha votat a favor que a les escoles catalanes, instituts i als centre educatius no universitaris, la llengua serà la pròpia de Catalunya amb el sistema d´inmersió lingüística?
No us adoneu que si el PSC fos un partit anti-català la situació seria molt pitjor que la de València?
Botiflers! Tots som uns botiflers!
juliol 6, 2009 a les 9:19 pm
Manel Bargalló
—-
No sé si t´has adonat que el president de la Generalitat no té jurisdicció sobre totes les comarques del Principat de Catalunya.
No sé si seran problemes amb la geografia o no sé si saps quin és el mapa del Principat de Catalunya. Però caldrà recordar-te que la Generalitat no té jurisdicció a moltes comarques com per exemple el Rosselló, el Vallespir, la Llitera o la comarca del Matarranya. I en aquest llocs són tan catalans com qualsevol altre.
No sé si ja t´has posicionat dins del mapa…
juliol 6, 2009 a les 9:37 pm
Ignasi, que no tens ni idea!. No estic parlant de les comarques!
juliol 6, 2009 a les 9:57 pm
Això sí que és acollonant.
La llei de referendums d’ERC és una manera de “legitimar” el vassallatge de Catalunya al Estat ecspanyolo, ni més ni menys, perquè els espanyolos aleshores diran amb tota raó que el Poble de Catalunya els va demanar que l’Estat ecspanyolo regulés les convocatòries, i això gràcies a ERC els que fan País. De “pluja fina” a “pedregada”, heu esdevingut una secta Stalinista, seguiu fil per randa els postulats doctrinaris d’en Mascarell: “Hem de construir una nova Identitat Nacional bla bla bla…”
La extinció en tant subjecte de dret de la IDENTITAT del Poble Català, no és un fet “casual”, sinó que respon fil per randa a un pla de acció política de filiació Ejspanyola, que només és possible perquè coincideix amb la ideologia filomarxista que governa actualment Catalunya. Així paradoxalment gent independentista com ERC, son els màxims responsables (La Clau) del GENOCIDI del Poble Català en tant que Poble.
Sí, ERC i PSC van construint un País, una nova realitat on La Catalanitat serà només una referència declamativa a un passat pretèrit en forma de faula poètica.
juliol 6, 2009 a les 10:01 pm
En Pujol desperta la fera dels marxistes, que no sen poden estar de anar de cacera encara que la “presa” vagi desarmada. Bé a en Pujol se li deuen poder fer alguns retrets, però mai va posar en qüestió la IDENTITAT mateixa del Poble Català, mai, i diuen que es va vendre Catalunya? a aleshores que han fet els marxistes que ens governen, el PSC ens nega l´identitat en tant que subjecte de dret, i ERC han liquidat el LITIGI IDENTITARI. Aquests no s´han venut Catalunya l´han fet desaparèixer directament.
juliol 6, 2009 a les 10:02 pm
En vallfosca s´ha oblidat del rotet, jo tinc un pitet, no fos cas que esquitxessis.
juliol 6, 2009 a les 10:13 pm
Recordatori d´acció política del PSC. Va posar en marxa el vaixell del estatut, ningú podia dir que no, però el rumb estava prefixat, tot seguit va anar a Madriz a dir que no demanaríem la lluna (en nom dels catalans??!!) usurpant la veu del Parlament. El PSC deia que no acceptaria “condicions sine qua non” en la negociació, quin morro, com si la impossibilitat de no sobrepassar la “constitució” no fos condició “sine qua non”. El pla era de bon principi treure’n rèdit polític personal i partidista perversament, ningú no podia abandonar el vaixell encara que es podés veure amb claredat que navegava cap al naufragi, i ningú no el podia abandonar perquè hagués estat un traïdor i se hagués ofegat políticament, pervers, maquiavèl•lic, socialista. El PSC encara no content amb això, a l’endemà mateix de aprovar- lo al parlament, van presentar en contra del que ells mateixos havien redactat i aprovat, un munt de esmenes, al•lucinant, recargolat, pervers, i encara van tenir morro per acusar a altres de trancar l’uniat, uns artistes si senyor. Va cremar i malbaratar un cartutx que era de tots els catalans.
juliol 6, 2009 a les 10:15 pm
Les apostes són obertes, jo dic que el PSC ha posat en marxa la seva temible maquinària de trinxar els altres i guanyar eleccions, potser en represàlia a l’article d’ahir, creieu que a E tenen prou personal per construir aquest cavall sicilià? Ara comença l’espectacle!
juliol 6, 2009 a les 10:15 pm
Prou Stalinisme genocida, ja n’hi ha prou.
juliol 6, 2009 a les 10:18 pm
Catalans, desperteu-vos, perquè defugir la pròpia història no us resoldrà el problema, us han fet creure que el millor era anar nedant mentre intentàveu guardar la roba, desperteu-vos us dic, perquè en temps difícils tothom és diligent en tancar files, i no us adonareu i ja no tindreu Pàtria, sereu pàries sense llar.
juliol 6, 2009 a les 10:19 pm
Desperteu a la realitat, perquè el ensomni de “felicitat condicionada” que heu viscut esta a punt de tornar-se malson, aleshores el vostre despertar serà de dolor i malaurança, desperteu-vos ara, la Pàtria, que sou vosaltres mateixos, us necessita. Visca La Terra
juliol 6, 2009 a les 10:20 pm
Pel que he entès, aquest ” Tribunal Constitucional ” català, podrà vetar quansevol llei o actuació del Parlament o de l’Executiu catalans, que consideri que no compleixen amb la constitución española.
E ( abans ERC ) considera que constituir aquest organisme encarregat de vetllar pel compliment íntegre de la dita Constitución española és igual a construir l’Estat català, i fer un pas efectiu cap a la independència.
E ( abans ERC ) considera que un avenç tan clar cap a l’indeèndència dels Paísos Catalans com aquest cal fer-lo, si cal, no només sense la col.laboració de CIU, sino fins i tot a la seva contra, perquè, sense CIU, igualment disposaria d’una majoria suficientment ” representativa “.
O sigui que com que un bon E-ndependentista no pot fer altre cosa que llençar-se de cap a una aital empresa de construcció d’ un pilar fonamental de l’estat català ( com aquest organisme escarregat de defensar la constitución española ), encara que, anem a suposar, ICV també es rebotés, ho tiraria endevant amb una altre no menys ” representativa ” majoria parlamentària, formada per PSC, E i PP.
I aquesta passa col.losal, aquesta gesta tan hercúlea com lamentablement incompresa, es fa sense disposar de l’inefable majoria social necesària !!…
Bé, vist el que hi ha, pregunto a aquells propers a CIU que calculen amb un futur govern CIU-E, i ara què ?.
Salut
juliol 6, 2009 a les 10:29 pm
Perdoneu que no pugui fer un ana anàlisi i per tant donar una opinió del tema en concret. Fa temps que la política em sembla un bodevil amb la desgràcia que quan s’obren i tenquen tantes portes ja estàs marejat i veus que tot és un falç entreteniment sense contingut. Catalunya ha perdut tot vestigi de la seva genuinitat política i està perdent la cultura, les opcions polítiques estan asfixiades mercès als partits. Ara només hi veig dues sortides:
-1 Una que vaig llançar fa temps, que evidentment per semblar fora senyada no se’n va fer cas, però que ara en vistes del moviment Reagrupament i d’altre gent que vol fer un bloc comú es podria fer, amb l’entès que penso que si es vol participar amb el joc de lleis espanyoles (eleccions, parlaments,etc…) el moviment es consumirà dins l’asfixia de la mecànica estatal (antecedents: ERC). Penso que el bloc unitari que es formis’ha de constituïr com a GOVERN INTERI DE CATALUNYA (a l’espera d’eleccions lliures) i per tant estar format a manera genuina catalana i actuar de cara a cara amb les nostres lleis com si fos legítim. Caldria però tenir una bona base que recolzi.
2- La desepció política em fa pensar que lo primer i vital és conservar la nostra cultura, la llengua es perd…etc…Com a mínim salvar això, sense això no tindrem res, en base això començar a formar grups locals, actius, penso que no hi ha accions que marquin una protesta clara als polítics ni a l’estat espanyol, cal fer-ne i no ser tant prim mirats de si serà ben vist, mal vist a les espanyes o lo que sigui…he perdut confiança en les accions “legals” (demanar el dret a decidir???si no deixen ni presentar els papers!!!) doncs fem un referèndum popular!!!!si lluitem contra un estat invasor,,,no hem d’esperar que les nostres accions els agradi,,,però hi ha d’haver accions de base o ens estem morint i lo únic que fem és signar una demanda d’un dret que tenim…..
Ho sento per haver escrit de manera tant matussera les idees, però espero se m’entengui
juliol 6, 2009 a les 10:44 pm
Ignasi. Penso que amb tot això feu passar carros davant dels bous. Per tenir un tribunal constitucional primer caldria tenir una constitució nostra, per defensar la constitució dels altres ja n’hi ha un de tribunal d’aquests.
Per altra banda aquest “tribunal” pot posar encara més pals a les rodes a la independència del nostre poble.
Per altra banda, al damunt, qui guanya amb tot això són els sociatistes, que obtenen el millor ràtio de representació en aquest ens en funció de la seva força parlamentària. I cal no oblidar que ells són el major enemic que té avui dia la nostra pàtria.
Finalment, omplint-te la boca de democràcia, estàs parlant de la designació política d’uns magistrats. Flac favor a un ens que copia el funcionament d’un tribunal com l’espanyol, que més que un tribunal és la tercera cambra de l’Estat.
Em sembla que us equivoqueu de mig.
juliol 6, 2009 a les 10:47 pm
Només una apreciació, no entenc què vol dir, si es vol dir alguna cosa amb el nick “Durruti fai Companys cnt amb psuc”,,,Vaig coneixer un iaio militant de la CNT que havia estat a la columna Durruti, el qual va morir d’una bala perduda, entre els milicians es comentava que la bala en qüestió,l’havien perdut els comunistes, és a dir amics no ho eren…
juliol 6, 2009 a les 10:59 pm
S’ha de reconèixer que els comentaris d’avui han estat moguts i, fins i tot, amb una certa truculència. Avui no s’ha parlat d’unitat, de sumar, ni tampoc gaire d’independència. Només hi ha hagut estirament de monyos.
Tinc a les meves mans un llibre de Rodolf Llorens, que es titula COM HAN ESTAT I COM SOM ELS CATALANS. I jo em pregunto, tenia raó aquest senyor quan escrivia el que segueix? :
“Pompeu Fabra ha dit que: ‘El català és un dels tipus humans a qui agrada més de barallar-se per coses sense transcendència. I per les transcendents també, de vegades.
En les memòries de Claudi Ametlla es pot llegir: ‘En un llogarret de quatre-centes, o cinc-centes, ànimes la divisió arribà a tal punt que hom havia habilitat dos cementiris, un per a cada bàndol. Ni morts no volien trobar-se junts, aquests posseïts del dimoni de la discòrdia…”
I espero que el professor Jesús Pabón no tingués raó quan en el seu CAMBÓ parlava “d’aquest espectacle esborronador, vertiginós i inacabable: Primer és la dissidència, després una sèrie de dissidències, més tard la dissidència de la dissidència, després una sèrie de dissidències successives [...]. ‘Partits’, ‘Accions’, ‘Centres’, ‘Unions’, ‘Federacions’, ‘Estats’ catalans, neixen i moren, s’escindeixen i es fonen, van i venen en un joc endiablat”.
juliol 6, 2009 a les 11:08 pm
EDUARD M.A.-Pel que he entès, aquest ” Tribunal Constitucional ” català, podrà vetar quansevol llei o actuació del Parlament o de l’Executiu catalans, que consideri que no compleixen amb la constitución española.-
Eduard M.A no ho has acabat d´entendre massa bé. Aquest tribunal de cassació només actuaria si es presenta un recurs al citat organisme, no actua per lliure iniciativa. Com diu el nom, el Consell de Garanties Estatutàries vetllarà per si les lleis catalanes o els decrets-llei de l´Executiu s´adeqüen a l´Estatut d´Autonomia. Òbviament si la llei és conforme al dret jurídic estatutari també serà conforme al dret constitucional doncs el primer emana del segon. Ara per ara Catalunya no som el que els independentistes voldriem, som el que som, ni més ni menys: una nacionalitat constituïda en comunitat autònoma a través de l´article X de la Constitució espanyola. En qualsevol cas, la Constitució espanyola és juridicament interpretable i ara la podrà interpretar un tribunal constitucional català. Fins a dia d´avui els recursos d´inconstitucionalitat van directament a Madrid. Amb la nova situació, els recursos aniran primer al Consell de Garanties i depen del cas ja no haurien d´anar a Madrid. Si més no, podria donar-se la situació que el tribunal de garanties estatutàries sentenciés favorablement una determinada legislació a la capital de Catalunya que el tribunal constitucional de l´estat ocupant haurà de tindre inevitablement en compte la sentència emessa des de Barcelona si no vol que es produeixi un xoc entre la legitimitat jurídica catalana i la de l´estat ocupant.
Aquest organisme constitucional català es un pas endavent en la construcció d´un estat català, doncs si. Un pas cap a la independència? Tots els països independents si tenen tribunals de cassació o constitucionals.
CIU no és imprescindible, si estan a l´oposició i no al govern no és un assumpte gaire important per a la constitució del tribunal constitucional català si els 9 membres obtenen una majoria qualificada del parlament de Catalunya.
Eduard M.A.
-Bé, vist el que hi ha, pregunto a aquells propers a CIU que calculen amb un futur govern CIU-E, i ara què ?.-
Doncs el primer que ha de fer CIU es deixar de marejar la perdiu i consensuar inmediatament els 9 noms d´il.lustres dones i homes de llei que constiuiran el tribunal constitucional de garanties català. i deixar de jugar al lloc de les cadiretes si no es vol quedar sense.
juliol 6, 2009 a les 11:19 pm
ORIOL PERQUÈ ENS HAURIEM D´ESPERAR A TINDRE UNA CONSTITUCIÓ PER A PODER CONSTITUIR UN TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CATALÀ?
EL BARÇA HAURIA D´ESPERAR-SE A JUGAR A FUTBOL FINS QUE EL FUTBOL TINGUÉS LA SELECCIÓ OFICIAL?
Si et serveix de consol la majoria de democràcies occidentals escullen els magistrats dels seus tribunals constitucionals a través de parlament. si tens una alternativa? A Estats Units em sembla que els escull directament el president nord-americà…per eleccions?assemblees?
juliol 7, 2009 a les 1:28 am
Ignasi, per favor, deixa d’escriure parides.
Està clar que amb gent com aquesta Esquerra va directe a la marginalitat.
juliol 7, 2009 a les 1:34 am
Bona nit.
Bé, aquest que no es diu IGNASI i que apareix com el dimoni Lucifer a l’esglèsia nova, no sembla que sigui més que un imbècil.
No sap del que parla, no sap sumar ni dividir ni restar, i es clarament un PROVOCADOR a sou, i no crec que estigui a sou d’E, sino de Nicaragua, com sempre.
A l’imbècil Ignasi, per tant, li dedico, amb signatura original hològrafa el : Mas ó Montilla,
i Montilla plegarà o el foteran fora de la política. I tu, ja farà un any que no cobraràs. Compte amb les provocacions, que et pot venir un boomerang a tots els morros.
Bona nit a tothom, menys al provocador aquest asilvesttrat i atontat.
Andreu
juliol 7, 2009 a les 8:09 am
Bé, lo bo d’aquest Ignasi, que com n’Andreu, també estic convençut de que está a sou de Nicaragua, és que haurá servit perqué resti palés de qué i amb quí ens estem jugant els “quartos” (la Nació), el que, al menys a mi, no fa més que reafirmar-me que és una obligació patriòtica desfer-nos del tripartit PSOEmontillista….i que digueu el que digueu, ara per ara només está en condicions de fer-ho CiU.
I bon dia a tothom.
juliol 7, 2009 a les 11:57 am
Deixaré de banda els adjectius tan simpàtics dedicats per la quitxalla, no els tindré en compte.
Manel Bargalló
—
Si rellegeixes els meus comentaris, el primer de tots, veuràs que dic que la Generalitat està constituïda per dos poders com a mínim: el poder executiu del Govern i el poder legislatiu del Parlament.
Amb aquest enllaç amb que complementes el teu darrer comentari només es demostra que ERC, Puigcercós, diferencia entre poder legislatiu i executiu. Que a l´estat català hi ha divisió de poders i una cosa és el Govern i una altra és el Parlament.
Millor cerqueu una nova palangana per fotre soroll, per que aquesta la teniu esgotada.
En qualsevol cas, la constitució del tribunal constitucional català és inmediat amb el concurs de CIU o sense. La pilota és a la teulada de ses il.lustrissimes autoritats convergents.
juliol 7, 2009 a les 2:02 pm
Si del que es tracta és de la divisió de poders, llavors aquest Tribunal Constitucional català (a l’igual que l’espanyol) hauria d’estar triat per magistrats i organs judicials i no per polítics o organs legislatius o executius. I si als partits polítics no els hi agradés, doncs mala sort.
Tot això són distraccions per apartar-nos de l’objectiu principal que cada cop vol més gent, la independència.
juliol 7, 2009 a les 4:00 pm
Aquest nic és un refrescar la memòria, dels tripartits anteriors, dels pactes d’ERC anteriors, del que ha permés ERC anteriorment i de com vam acabar. Així els nauxers recordaran on hi ha els rocs que enfonsen la barca.
I també un crit de llibertat, contra els rentats de cerbell.
juliol 7, 2009 a les 4:00 pm
A veure si ho he entès…
Un defensor (segons vol voler semblar) d’un partit independentista lloa la creació d’una mena de tribunal que interpretarà si les lleis del parlament són o no estatutàries i/o constitucionals. És a dir, que vetllarà per a que el Parlament només actui dintre dels paràmetres que ens imposa Ecspanha. Caram, quin independentisme. Si E(abans ERC) haurien de ser els primers a estar en contra!! Si E(abans ERC) el que hauria de procurar és que les lleis, decrets i accions del Parlament sobrepassin el màxim possible els límits de la Constrictució!! Ja s’encarregaran el PP i el PSOEz de carregar-se-les i portar-les al SEU Tribunal Constitucional!!
S’ha de ser inútil per portar la Inquisición a casa teva!!
I tant d’enreneu amb les cadires… no serà que t’han promès una, Nachete??
juliol 7, 2009 a les 5:24 pm
Jesús (Xess).
Amb el mateix raonament també podem dir que no volem Mossos d´esquadra perquè apliquen la legalitat espanyola. ja estavem bé amb la Guàrdia Civil.
S´ha de ser inútil jesus (Xess)
Per cert Esquerra és el nom del partit a tots els Països Catalans. ERC és el nom a tot el Principat de Catalunya, ERPV és el nom del partit a tot el País Valèncià i Esquerra Illes Balears és el nom del partit a la banda insular de la nació.
Esquerra (ara ERC al Principat) no està en contra de la construcció política de la República Catalana. Tu si? Jo no. I si per a tu la constitució del tribunal constitucional català és la inquisició, tu sabràs. Els independentistes catalans ho tenim molt clar.
Cadires? Si mira els independistes catalans ens asseiem al terra.Veus?
juliol 7, 2009 a les 5:28 pm
esteve
—
A la República francesa hi ha divisió de poders i t´estaria bé consultar com s´escullen els magistrats del seu tribunal constitucional. En tot cas, en aquest cas, la llei diu el que diu i diu que els magistrats o mebres del Consell de Garanties Estatutàries és escollit per una majoria qualificada del Parlament de Catalunya.
juliol 7, 2009 a les 8:02 pm
Fer un TC a casa per legislar sobre un estatut que és fill bastard de la Constitució espanyola…disculpeu les maneres, però això es una MERDA!! ni organ nacional ni po***s en vinagre, i defensar aquesta aberració nacional és de rucs. És com agraïr-li la molestia al paio que t’está sodomitzant.
No sé com ho veieu però de seguir així el país, acabarem a trets i jo hi poso la mà al foc.
juliol 7, 2009 a les 8:10 pm
PD: Als lacais de la morsa i el metropegès ja us podeu estalviar comentar els meus comentaris. En els ultims anys ja he sentit tot el que podeu respondre, i sempre comença amb la defensa del vostre partit i l’estratègia de vendre fum amb una fanfarria ben sorollosa.
juliol 7, 2009 a les 10:15 pm
Aquest imbècil a sou de Nicaragua no té npi de res. Es tant burru que no sap que la Generalitat està integrada per tres institucions cabdals (tres): Parlament, Govern o Consell Executiu i President, i, a més, totes les altres institucions creades o en funcionament a l’empar de l’estatut vigent i/o de les lleis. PERO SÓN 3 GRANS COMPONENTS, TRES.
L’imbècil diu 2 i els diu malament. Segur que es montillero per a ser tant burru.
I com no sap res de Catalunya, diu, repeteix, com els burrus quan gemeguen, això del Tribunal Constitucional de Catalunya, que no en té, que no n’ha tingut mai des del 1978. No tenim ni hem tingut tribunal constitucional, burru.
Li dedico, com a quitxalla que sóc (no té tampoc p.i. del que significa quitxalla, que és un conjunt de criatures, no 1 ni 2, sinò mes.). Com montillero de regional no sap comptar més que fins el dos.
Nomès un imbècil, amb declaració judicial al respecte, pot ser tant imbècil de dir que en la distribució de càrrecs entre els grups parlamentaris, es pot fer la suma dels partits que estan al govern, com a factor que justisfica el sectarisme i els pactes antinatura espanyolistes. Burru vell!! Correspon als grups parlamentaris en proporció a la seva importància, REPETEIXO, BURRU, als GRUPS PARLAMENTARIS.
Si els tripartits haguessin fet un sol grup parlamentari, tindria sentit. Però quan son grups parlamentaris diferents, no hi ha cap altre factor, com els alts, els baixos, les guapes, o els imbècils.
Els grups parlamentaris que tenen un nombre concret de diputats i que es una cosa oficial.
Com no val la pena continuar, recordar que un tal Ignasi/Nasi, tant burro i sectari com aquest,i amb els mateixos noms, intentà fer merder i merder als forums de vilaweb els 2 primers anys tripartits. I tenia el mateix estil d’imbècil.
Hi ha una canço d’en Francesc Pi de la Serra, dels temps del tardofranquisme, que drescriu perfectament a aquest imbècil:
Es aquell “L’home del Carrer”.
Per a l’Ignasi/Nasi/Nazi
L’home del carrer
(Francesc Pi de la Serra)
Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina,
aquest homenet que res no pot fer,
des d’ara en direm l’home del carrer.
No es lleva mai tard, s’afaita molt bé
-la patilla esquerra, la patilla esquerra-,
esmorza poquet, perquè no en té més;
mireu si ho fa bé, l’home del carrer.
Treu un cigarret, ai no, que no en té;
quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra:
els amics, si el veuen, fan tots el distret…
que poc fumaràs, home del carrer.
Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,
camina de pressa, camina de pressa,
al replà de sota, troba la Roser,
et poses vermell, home del carrer.
La dona no ho sap, ai no, que no en té,
malament que penso, malament que penso,
se li va morir, ja ni sap de què;
això és un pecat, home del carrer.
Obre el seu cotxet, ai no, que no en té;
no té una pesseta, no té una pesseta,
no vol descanviar el seu bitllet darrer…
ja veus quin paper, home del carrer.
A peu va al treball, d’això sí que en té;
molt menys en voldria, mol menys en voldria,
si no hi ha calés, tampoc no hi ha Roser…
ho tens molt pelut, home del carrer.
El cap li fa mal, ai no, que no en té;
abans en tenia, abans en tenia;
un dia el va perdre i no el trobà més…
no tens res de res, home del carrer.
Cordialment,
Andreu, amb 55 més, fem quitxalla
juliol 8, 2009 a les 1:51 pm
Nachete, maco, t’anava a fer un escrit força impertinent de resposta, però n’Andreu, que en respostes contundents i encertades és un mestre, ja t’ha dit tot el que jo et diria, però infinitament millor.
Amb un que demostri la teva ignorància, sectarisme i genuflexió n’hi ha prou.
juliol 8, 2009 a les 1:53 pm
No me’n puc estar…
Alguns no busquen cadires…
Estant-se sota alguna taula socialista amb la boca ben oberta en tenen prou.
juliol 8, 2009 a les 1:53 pm
I perdó als companys del BGS que pugui ofendre.
juliol 8, 2009 a les 5:37 pm
Si mes no han aconsseguit que no s’hagi debatut sobre la millor manera d’independitzar-nos. Felicitats!
A ningú se li acut que inmediatament després de proclamar la indepemdència l’estafotut i la constitució espanyola deixaran d’estar e vigor a Catalunya i, per tamt aquest “organillo” i d’altres similars que es puguin inbventar també?
Des d’el cibercafé del meu refugi d’estiu salutacions a tots.
setembre 19, 2009 a les 1:52 pm
Els mals de Catalunya són interns i a dalt, els primers a vendre’ns val ser els nostres sobirans.