El dos-mil-no-sé-quants
juliol 13, 2009 | 
Dessmond | 
Imprimir
Jo crec que l’aposta d’ERC per configurar tripartits té una lectura positiva. Una. Però això ho deixaré per a més endavant. Quan torni a recuperar tot l’humor que cal per poder fer lectures optimistes, aleshores serà que valdrà la pena parlar del bé provocat a la política catalana això de la gestió tripartita i el coi de clau erky. Jo només en tinc una. És l’únic que goso avançar.
Però ara em mou la immediatesa d’altres fets. No donen per a fer reflexions tant altes ni tant abstractes, sinó que fan referència a matèria més prosaica. Em refereixo al serial del finançament. Com a país ens porta novament a tocar molt de peus a terra. Molt.
Al marge de les xifres que han ballat per aquí o per allà, el que més em sorprèn és que parlem del 2012 o del dos-mil-no-sé-quants, com a punts de referència. Segons diverses hipòtesis formulades en clau de futur, és avui que s’ha de donar llum verda a l’acord. I vista l’experiència que suposa tractar amb espanyols, que amb qüestió de diners han exhibit una garreperia infinitament superior a la que hom li suposa als catalans, a mi aquest culebrot em costa molt de creure que acabarà bé. Vull dir pels catalans. A la part contrària ho dono per fet que serà un negoci rodó, com ja és un costum secular.
El primer motiu que tinc per malfiar-me és perquè la qüestió del finançament té una lectura que va més enllà del que seria estrictament un tema econòmic. Em remeto a la pesantor que va significar tot el tràmit estatutari. Una de les raons per les quals es va fer tant feixuga fou perquè el redactat del nou Estatut havia de tenir una virtut que el del 79 no posseïa: aquest blindaria l’autonomia catalana. Blindar era la paraula clau. Blindar, blindar. Repeteix amb mi: blin-dar.
Un cop érem en plena discussió estatutària li vaig demanar a un conseller d’Esquerra que m’expliqués bé aquest cuento del blindatge, que a mi em costava massa d’imaginar. I em va respondre: és molt senzill, ho detallarem tot tot tot, de forma que no s’hi puguin fer dobles interpretacions. I vaig tenir la sensació de que més que l’Estatut pensaven infantilment en una mena de carta als Reis d’Orient. Santa innocència!
I ja m’explicaràs tu la mena de blindatge que gasta aquest Estatut, que en un tema que no és menor com el del finançament, arriba gairebé un any després del que marca la llei. Per adobar-ho, el moll de la qüestió, allò que discutim no és la xifra que hem d’ingressar avui, sinó la que ha de caure pel dos-mil-no-se-quants. Aquella serà, també, no sé quantes vegades infinitament més bona que la pactada pel govern de CiU i n’Aznar.
Hem arribat a un punt tal de misèria política que els nostres referents de discussió són d’allò més extraviat. Al marge de les escorrialles que es van pactar amb en Pujol, aquest acord d’ara respecta allò que resta blindat per via estatutària? Aquest pacte acompleix algun bri de legalitat vigent? Sinó és així, a qui ens podem encomanar?
Si no tenim una base legal a la qual acollir-nos, malament. Tot el demés és comèdia. En sentit més literal. Gesticulació de cara una galeria que aquesta trouppe de negociadors és capaç de fer empassar-li el que sigui. Fins i tot un “bon” finançament, cantat tant per la part socialista com pel cantó dels seus escolanets. Comèdia, perquè dimecres passat ja havíem avançat les claus, mitjançant el conte de la vella, del perquè l’acord de finançament estava prou cantat.
En les darreres alenades del culebrot, Esquerra ha dit que sí. Una vegada a Calàbria han fet tal cop de cap, comença el ball de la confusió: “Madrid aprova el finançament sense esperar Esquerra”, “Salgado no se compromete con los 3.500 millones de financiación que anunció la Generalitat”.
Em resulta difícil de comprendre determinades formes d’operar en la política catalana, quan se suposa que ja n’hauríem estar de tornada. No sé que li haurà de passar a Esquerra perquè comenci a sentir la fiblada de la reacció. S’embranca a signar una mena de pacte que sembla ser ni respecta l’Estatut que encara és oficial. I el mateix dia a Madrid ja se n’enfoten. Ja no vull ni pensar què passarà d’aquí al dos-mil-no-sé-quants. De tota aquesta milionada promesa fa tot just una estoneta, m’agradarà comprovar quants milions arribaran a bon port finalment. Si tenint la clau a la butxaca es conformen amb cobrar gairebé en negre, qui coi se’ls pot prendre seriosament?
Ah, i una darrera. Una cosa és pactar amb el PP, que no tenen manies en complir el que pacten, encara que sigui ben bé pírric. I una altra de ben diferent és fer-ho amb la gran família socialista. Rarament fan el que diuen, encara que t’ho venguin amb el millor dels “talantes”. Allò del “si guanya ZP, guanya Catalunya” ja hem vist què vol dir a l’hora de la veritat. Malgrat saber el pa que hi gasten, que siguem nosaltres mateixos els que ens avinguem a incomplir l’Estatut ja és el colmo. Trigarem molt, però que molt, a tastar això que en diem …com era, independèn-què?
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
Etiquetes Política catalana | 
42 comentaris »
juliol 13, 2009 a les 4:40 am
Molt mossegador el teu post, com sempre.
L’única cosa positiva del tripartit és que després de tants anys de criticar desde l’oposició, ara han tingut un tast de politica que els ha desenmascarat com els inútils que ja eren a l’oposició.
La meva impressió és que de tot lo pactat, caca de la vaca.
Primer les xifres a Madrid les veuen diferents, segur que inferiorment.
Segon, estem parlant del 2012 sense cap garantía de compliment, només apel·lant al compliment de les ¿lleis? per part de l’estat, que s’ha demostrat que són incapaços de complir desde 1978. Per no parlar de que és altament probable que l’estat sigui governat pel PP, actualment hostil a l’estatut i a aquest finançament.
També ha quedat en res la llei de dependència, buc insignia de l’entesa d’esquerres. Es va imposar la 3ra hora de castellà que la llei Maragall ha provat de solventar amb la participació de Ciu i la molèstia d’ICV. S’han invadit inpunement competències, s’han grabat impostos, se’ns han pixat a sobre per radios i TVs, es va fer el forum i encara paguem els peatges!! El tripartit s’ha fet farts de gesticular en resposta, en saben de gesticular i marcar paquet, podiren haver fet de mims o tocar la trompeta a les Rambles en comptes de carrera política.
La jugada ha sortit bé, gracies al tripartit l’estat espanyol ens ha tingut als catalans quasi una decada sense cap mena de politica autonoma, i a més s’han cuidat de minar tot lo consolidat anteriorment a nivell nacionalista, catalanista o com es vulgui dir.
Aquesta és la meva percepció personal.
juliol 13, 2009 a les 8:10 am
Sense valorar si l’acord es bo o dolent -encara no hi ha dades- l’ estupidesa (ingenuitat es queda curt) d’esquerra de fiar alguna cosa per al 2012, quan ja no es compleixen els acords actuals, parla del baix perfil dels governants que tenim.
juliol 13, 2009 a les 8:24 am
Hola, anava a dir bon dia…
Totalment d’acord, l’Estat ecspanyolo pressiona a tot hora, permanentment i en tots els fronts, mireu sinó la anomenada “Loapa financera”, això sí, vinga a llançar-nos floretes si s’escau, és també una estratègia de desgast.
El més preocupant de tot, és que tot això ho realitzen amb “la nostra” aprovació, amb la nostre col•laboració, amb la nostre benedicció, amb la nostre legitimació.
Fer tractes amb el teu botxí, és legitimar-lo, després ens queixarem de que sempre es queixen de que sempre ens estem queixant i fent-nos les víctimes, en això al menys tenen part de raó, nosaltres els hi facilitem la vida i l’espoliació, els hi donem cobertura “legal”, legitimant-los.
juliol 13, 2009 a les 8:30 am
La veritat érs que dels pocs dies que es pot llegir el Gran Bloc del Carreterisme, és els dilluns, potser perqué és l’ùnic dia que retorna als seus origens i és el Gran Bloc del Sobiranisme.
Gràcies Dessmond…molt bon post.
I com que ja está tot dit, ja no se m’acut dir res més que una paraula: IMPOSTORS!!
juliol 13, 2009 a les 9:16 am
Gràcies Manel, per tenir-me tant present.
De veritat que no m’ho mereixo, soc massa poca cosa, massa insignificant.
Però el que si que és veritat és que jo no he trigat tant com tu en adonar-me de la impostura d’Esquerra.
Ara ja estic vacunat contra aquestes impostures. La millor manera de que no t’aixequin la camisa és no portar camisa.
Am afecte.
juliol 13, 2009 a les 9:56 am
Bon dia a tothom:
Diu en Dessmond al últim paràgraf del seu article que trigarem a tastar la independè-què? Discrepo: Amb CiU i ERC no la tastarem mai.
Cal una altra eina; aquests ja fa temps que ens han demostrat el que son.
Amb la sentencia del TC passarà quelcom de similar: A mi el que ara em preocupa es saber si hi haurà eleccions anticipades o esgotaran la legislatura. I m’interessa exclusivament pel temps que disposem per preparar l’eina que ens permeti independitzar-nos.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 10:25 am
No Manel, no t’equivoquis, que no vaig “descamisat”…el que passa és que per evitar ensurts porto una “rebeca” ben cordada i afermada….quant el temps ho requereix.
No em tornareu a ensarronar.
juliol 13, 2009 a les 11:30 am
Hi ha Catalans que no son susceptibles d’ésser ensarronats, perquè pasturen dòcilment els prats Constitucionals.
juliol 13, 2009 a les 11:32 am
Algú podria dir quant cal restar d’aquest afegit de caixa b, amb els diners de mossos i presons, que no hauria de ser en aquest finançament i l’infla descaradament? Com si ens prenguessin per sonsos.
juliol 13, 2009 a les 11:41 am
Sr. Josep Empordà, no s’hauria d’estranyar tant que en el bloc gran del sobiranisme es parli sovint del projecte que té com a objectiu portar el sobiranisme al parlament.
juliol 13, 2009 a les 11:51 am
Si, és clar, però és que jo, a aquests “sobiranistes” escindits d’Esquerra…com tot lo que vé d’Esquerra, no me’ls crec.
Aquesta és la questió.
Com no em crec que diguin, per pura estratègia de distracció que “només el 30% prové d’squerra”…quant TOTA LA DIRECCIÓ PROVISIONAL, eran destacats militants d’Esquerra…i encara alguns ho son…com ho son tots els reagrupats que conec…i en son uns quants.
Qué?…la primera aixacada de camisa?.
juliol 13, 2009 a les 12:04 pm
LLuís Mª Mandado i Rossell:
El trobava a faltar. Mireu jo soc mes asilvestrat i diré que l’espoli fiscal contra Catalunya puja a mes de 19000M d’Euros i que tot el que no sigui això ho considero una xoriçada.
Catalunya te dret a disposar de tots els recursos generats per l’esforç i el treball dels seus habitants: No hi ha futur en l’autonomisme. No hi ha futur en l’annexió colonial a Castella. Per tant l’unic camí es la independència.
Be, hi ha un altre camí; agafar la pensió quan ens jubilem i anar a viure a Zamora per que Catalunya serà un solar.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 12:15 pm
Josep-Empordà:
I a quí vols que posin a la direcció provisional? Als que mai hem militat a cap partit i no sabem com funciona internament un partit? La teva estimada CiU posa a la direcció als nouvinguts que mai han militat en cap partit? Si muntes una empresa posaràs de director a l’ultim becari que has contractat? Home, no fotis.
La primera setmana d’octubre hi haurà congrés de RCat: Fins a les hores opinar dels seus estatuts i programa es fer política-ficció, evidentment, amb ganes d’intoxicar.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 12:23 pm
PepM,
Vaja, trobo que anímicament som ànimes bessones.
Te n’has deixat una d’important: des que van crear una conselleria que es dedica específicament al tema de la participació ciutadana, l’abstenció ha crescut exponencialment. Un èxit més d’aquesta gestió. El país moralment està ben tocat.
Toni,
És això el que m’esgarrifa. Però el més em sobta d’ERC és aquest seguidisme del dictat socialista. Jo crec -que és molt diferent a desitjar- que els costarà molt cara aquesta jugada. Som molts els que estem de tornada de segons quina mena de pactes.
Vallfosca,
Quanta raó que tens! Jo crec que a la capital es deuen fotre un fart de riure! Mira que els ho arribem a posar de fàcil!
Josep-Empordà,
hahaaha, escolta Josep, que a la vinya del Senyor hi ha de tot. Aviat t’ho intentaré explicar, però fes el favor de no dir que aquest Bloc no és transversal. Això és perquè no t’el llegeixes amb el carinyo que mereix.
Celebro que com a mínim el post t’hagi agradat! Fins ben aviat, doncs!
Manel,
Jo fa quatre dies que vaig preveure tot el contrari. Que per visió política ERC no s’avindria a fer un nou salt sense xarxa. I l’acord sobre finançament ho és…
He quedat com un perfecte babau. Però reconenc que aquesta jugada mestra a qui pot beneficiar més és al carreterisme. Li haurien de fer la reverència a en Puigcercós!
Eduard Vivió i Font,
Amb CiU pots tastar la reconstrucció nacional, que no és poc de cara a intentar fer el salt independentista.
Les eleccions anticipades es podien haver forçat ara, amb l’excussa del finançament de la Senyoreta Pepis. A ERC li hagués anat millor, vist el que els diuen les seves pròpies enquestes. I justament van com van per coses com aquestes.
Lluís Ma Mandado i Rossell,
I a més n’hi ha una altra de ben grossa: el finançament sortirà directament dels pressupostos de l’Estat. A veure quina de les formacions catalanes podrà votar en contra dels pressupostos del PP o del PSOE, a Madrid! És que realment ens poden prendre pel que vulguin!
juliol 13, 2009 a les 12:32 pm
Dessmond:
Que sí, que sí, però parlavem d’independència i no de succedanis.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 1:02 pm
Eduard Vivó i Font. Mercès pel record en l’absència però encara que ara vinc menys, hi sóc més del que sembla.
Dessmond. què em dieu! Mare de Déu Senyor!! Ai que em sembla que la major part de la gent anirà més enganyada que mai, només cal llegir l’avui d’avui, pràcticament només es salva la Gavancho i en Sostres. Al tripartit deuen tenir instalada una bugaderia, esperem que el blanquejant destenyeixii el desincrustant no rasqui més.
juliol 13, 2009 a les 1:06 pm
Sr. Josep Empordà. El partit que vostè defensa també va ser en part una escissió d’un altre. Tots els projectes polítics nous venen en part d’un altre. Reagrupament prové de l’ànima independentista d’ERC, però jo que en sóc part (de Rcat), no sóc ni he estat mai d’ERC, perquè no sóc d’esquerres (ni de dretes). Per cert, és fals que tots els membre la direcció provisional provinguin d’ERC, informi’s millor si fa aquest tipus d’afirmacions. I en tot cas, qualsevol independentista associat podrà ser votat com a dirigent a partir del congrés. Per tant, animo als independentistes de qualsevol o cap procedència, que entrin i treballin. D’aquesta manera la negativitat d’alguns quedarà minimitzada.
juliol 13, 2009 a les 1:16 pm
16 Dessmond. Com dieu a Mandado, és terrible, quan aquest any i altres CIU no passi per l’adressador del govern central aprovant-li els pressupostos lladres, els tripartits l’acusaran d’enfonsar Catalunya i fer rebentisme i de rancuniosa, aquesta coacció és inadmisible, i doblegar-s’hi és l’últim que cal.
No es pot acceptar pas que facin el finançament de manera que calgui aprobar totes les malesjugades dels presuòstos que ens expolien el 50 % dels nostres impostos.
I sinó que no haguessin tingut la barra de lligar les dues coses.
juliol 13, 2009 a les 1:16 pm
Si voleu més detalls sobre el tema : http://blocs.mesvilaweb.cat/epaluzie
Salut.
juliol 13, 2009 a les 1:36 pm
Eduard Vivó i Font,
La reconstrucció nacional és un succedani???
Lluís Ma Mandado i Rossell,
L’Avui s’ha convertit en la versió crosta de la crosta. És a dir, la via per vendre espanyolisme amb accent català.
Et recomano llegir això:
http://www.directe.cat/article/el-govern-espanyol-amaga-el-document-esperant-que-erc-laccepti-15428
Ara, fes-ho ben assegut quan arribis a allò del document virtual. Ep, i aquesta font podria ser més partidista, que consti.
Durruti fai Companys cnt amb psuc,
I en tota aquesta història pot haver un canvi de govern a Espanya, que no vegi amb bons ulls aquest sistema. Fixa’t que els populars han fet parlar una tercera o quarta espasa, per valorar l’acord. Això vol dir que esperen la seva hora.
Eduard m.a.,
Gran article. Jo ja l’he llegit i el recomano en el meu blog, també. Indispensable.
juliol 13, 2009 a les 1:53 pm
No cal ser molt bon economista per saber que mentre no tinguem concert econòmic, o no siguem un estat (el que jo vull), mai tindrem el que necessitem, el que ens mereixem, el que és nostre.
juliol 13, 2009 a les 2:54 pm
En el temps els continguts d’alguns termes canvien, i en assenyalar el terme pensem equivocadament que estem designant el mateix contingut que va originar el terme.
“Teixit productiu Català”, “empresaris Catalans”, son termes equivocs si no entenem que aquests empresaris NO son catalans, sinó que tenen empreses a Catalunya, empreses sovint generades en origen per empresaris Catalans, que en el temps s’han venut a aquests nous empresaris sovint “multinacionals”, Industries gràfiques, xupa xups, Caprabos etc.
El mateix o pitjor em passa en sentir parlar de “sindicatus” com a societat civil, perquè aquests “sindicatus” malgrat vestir-se de manera espúria amb la senyera, no son Catalans, i serveixen interessos “oligàrquics”, grups que gaudeixen d’unes prerrogatives que emanen no de la societat civil sinó que emanen de a d’alt, del poder institucional.
Dic això, perquè el mal que s’ha fet és tal, que parlar de reconstruir…les condicions son pitjors que al 81 possiblement.
Sí, el PIB ha crescut, i tenim més diners, però la despesa “social” i el deute (institucional i privat) s’ha disparat sense aturador, i el marge de redirigir la inversió financera, que està en caiguda lliure, per encarar la “regeneració” del teixit productiu s’esvaeix per moments, màxim quan no tenim cap pla a 20 anys vista posem per cas, que ens meni a estadi amb les condicions objectives necessàries.
La feina de País que hem de fer no la podem fer sinó som Lliures, Independents , un Estat.
La dicotomia Mas Montilla és INNECESSÀRIA, i fins i tot perjudicial, la veritable dicotomia és Estat Català o Espanya.
Tal vegada l’única cosa d’agrair al Tripartit és que han accelerat un procés que hagués pogut estar més capciós i agònic.
Si us plau, només pretenc posar algunes reflexions damunt la taula, digueu-me agosarat.
Cordialment.
juliol 13, 2009 a les 5:02 pm
Benvolgut Dessmond,
no veig gens clar cóm, amb aquesta piltrafa enganyosa de “setmanada” miserable en la que ha quedat el finançament, amb l’atrofia de texte estatutari ( ja ribotejat prèviament )que quedarà aviat, amb la praxi totalment consumada d’incompliment de les seves pròpies lleis per part de l’estat espanyol, amb guàrdians de la constitucionalidad ( C.G.E.)instal.lats al Parlament, amb les caixes catalanes a mans del Banco de España, sense poder administrar ni un bri de sobirania, pendents de que quansevol llei feta des de Catalunya pugui ser bloquejada durant molts anys pel gobierno español y el seu braç legal ( el T.C. )y que si aquest, al cap dels anys acaba donat-nos la raó, és igual perquè el G.E. en treu una altre que la contradiu entrant en vigor de forma immediata encara que la Generalitat la recorri ( veure article d’ahir a l’Avui, d’en López Tena ),…. no veig gens clar ( i perdonam ) cóm podria CIU endegar el 2010 la reconstrucció nacional, si no és engegant de forma inmediata, el procés polític per la proclamació de la independència.
I no veig cóm pot fer crèixer la majoria social que hi doni suport, si no és defensant obertament i pública la necessitat i la viabilitat d’aquest procés, i adoptant-lo com a objectiu primer i bàsic del seu programa electoral.
I no veig amb quín suport polític extern ho farà, si no és amb el d’un grup parlamentari sorgit d’una llista independentista transversal, tan gran com ens sigui possible.
Em temo que més que REconstruir el castell de cartes ( algunes molt boniques )de l’autonomia, el que hem de fer ara és construir l’edifici nou, de dels fonaments. A la nostra manera, però de cap i de nou.
Salut,
juliol 13, 2009 a les 5:45 pm
Avants, durant la dictadura, als nacionalistes ens deian “separatistes” (moltes vegades “rojos separatistas”).
Ara mateix, después de com han fet anar el mot “independentista” els “companys” d’Esquerra, considero per a mi un insult que em diguin “independentista”. No vull tenir res a veure amb aquesta gentola d’Esquerra.
Des d’ara no soc independentista i consideraré un insult que m’ho diguin. Soc separatista.
juliol 13, 2009 a les 5:47 pm
Dessmond:
Si ens havem d’empassar la dita construcció nacional per que qui podria donar la empenta definitiva no vol que tinguem la independència:
Si la dita construcció nacional impedeix ó dificulta ó retarda “sine die” la independència:
A les hores es un succedani: Això es quedar-se sempre “a mig polvo” (a aquestes hores no hi han criatures, oi?)
Quan la mal anomenada transició no hi havia possibilitats assenyades d’assolir la independència i, a mes, era necessària la prèvia construcció nacional: D’això fa ben be trenta anys.
Després de vint-i-tants anys de govern de CiU mes els dos malaguanyats tristpartits, que ens proposen; trenta anys mes de construcció nacional?
M’has d’entendre be quan dic que això, per mi, es com si entro a Tiffany’s i m’ofereixen bijuteria a preus (el meu vot) de joieria fina.
Podent com podem agafar la joia de la corona em nego a conformar-me amb la bijuteria política.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 6:09 pm
Ho sento Sr. Josep Empordà, però si no és independentista, tampoc és separatista. Són sinònims, almenys quan es refereixen a Catalunya.
juliol 13, 2009 a les 6:11 pm
Esquerra ha embrutit una mica la paraula “independència”, cert, el que hem de fer és netejar-la, i penso que encara hi som a temps.
juliol 13, 2009 a les 6:21 pm
Si, però a mi no m’insultis, no fos que algú es penses que tinc res a veure amb Esquerra. I menys después del que ha passat aquest cap de setmana.
Separatista i punt!.
juliol 13, 2009 a les 7:04 pm
Llegint el resum que n’Elisenda Paluzie ens fa sobre el “gran acord del finançament” es confirma el que ja m’ensumava, la ensarronada monumental que ens han preparat els del “trist parit”, bé, ja ho sabíem oi? doncs ara en tenim la certa certesa !! Ara queda clar quina classe de polítics tenim al govern de la Generalitat. Cal fer-lis oposició i denunciar quina classe d’acord han signat, volent-nos fer combregar amb rodes de molí. Suposo que totes les entitats sobiranistes com SiP, PDD i tantes d’altres s’uniran per denunciar aquesta nova aixecada de camisa que a demés ara prové dels qui diuen que vetllen pels nostres interessos. Ara cal començar a anunciar que tindrem un setembre i octubre ben calentet i preparar-se per fer-lis sortir els colors a aquests “senyors” del govern i a tota la seva cohort.
Josep-Empordà, jo també prefereixo que em diguin separatista que no pas independentista, però en el meu cas segurament per una qüestió romàntica i potser també de “pedigree” jo ja era separatista quan encara no hi havien independentistes, a demés el mot separatista em sona millor que l’altre que el trobo llarg, fred i impersonal. De totes maneres no pensis que aquesta “patuleia” pot denigrar cap mot, no tenen la talla suficient per fer-ho, ara hem de dir ben alt i fort: Esquerra, Espanyolista!! Fora Esquerra!!.
Visca la Pàtria
juliol 13, 2009 a les 7:22 pm
Company Joan P:
Absolutament d’acord. Aquesta penya no haurien d’haver arribat on estan i el partit de Macià i Companys (honor a la seva memòria)no podia haver caigut tant baix.
Salut!
juliol 13, 2009 a les 7:39 pm
He llegit aquest comentari al diari Avui, i si, crec que Reagrupament té aquesta raó de ser:
“342 .326, tota la raó. Convergència ha de presentar unes llistes imbatibles. Un tercer Tripartit podria ser ja definitivament letal per a la nació, no crec que passi però ens hi juguem massa. Tanmateix, convé també que hi hagi una altra candidatura nacional perquè, per alguna raó, probablement explicable des de la psiquiatria, no des de la política, hi ha molts catalans que votarien abans Hannibal Lecter que Convergència. La meva tesi és en clau freudiana, odien Convergència perquè odien el pare que mort i tot continua tenint-los personalment eclipsats. Per mi que l’autoodi progre en realitat és autoodi familiar, amb unes gotetes d’autojustificació: ara ja és impossible reconèixer que l’has estat cagant tota la vida, a banda que què diran les amistats. Aquests casos clínics, i d’això en tenim molts a Catalunya, votarien Franco abans que votar Pujol. No compro bona part de l’argumentari de Reagrupament (almenys que preconitzessin també l’alternança per fer neteja al poder municipal sociata!). Però ara com ara és una gran sort la seva existència. Reagrupament sí que podran votar-lo alguns progres catalans. I si perquè els votin han de dir barbaritats com la que va dir Carretero, de considerar que un govern d’Artur Mas seria una catàstrofe similar a la d’un tercer tripartit, doncs què hi farem. L’important, el vital, és que el Tripartit no sumi mai més. Ramon”
Donç bes per on que finalment he trobat la raó de ser de Reagrupament!.
Ja ho diu la dita: “els camins del Senyor son insondables”.
Apa!…Salut!
juliol 13, 2009 a les 9:07 pm
Home, jo no voto convergència perquè els seus dirigents actuals no diuen que vulguin un estat propi per Catalunya. Si ho diguessin (com ho diu ERC), llavors faltaria que actuessin en conseqüència, i m’ho podria plantejar, si ho veiés com la millor manera d’arribar a tenir estat propi. Per això avui prefereixo una candidatura com la que vol fer Reagrupament, no és cap altra mania especial contra CIU. I per cert, em permeto el luxe de opinar que Hannibal Lécter donat el cas estic segur que mossegaria per la unitat d’Espanya, més que no pas per la llibertat de Catalunya.
juliol 13, 2009 a les 9:12 pm
Els que diuen no fan i els que no diuen faran, han rebut massa mal tracte i sempre els toca estar a sota, oprimits, burlats i maltractats.
juliol 13, 2009 a les 9:14 pm
Aquesta teoria que ens fa arribar en Josep Empordà és una curiosa i original visió de la gent que formem part de Reagrupament; una visió, la formulació de la qual, ( expressada per algú que es presenta com pro-convergent ), no tinc clar fins a quín punt fomenta la bona predisposició dels reagrupats vers CIU, o més aviat en genera el rebuig.
Si no fos perquè no hi pot haver cap dubte sobre l’adscripció convergent de qui la formula i de qui ens la fa avinent, hom podria arribar a pensar ( erròniament )que l’autoria correspon a vés a saber quín becari de n’Iceta.
Salut,
juliol 13, 2009 a les 9:37 pm
Esper amb ànsia aquesta lectura positiva que anuncies per més endavant, a veure si coincideix amb la meva. Per altra banda crec que molts espanyols residents a Catalunya, veient les perpective més bones que tenen a les seves regions d’origen, decidesquen tornar-hi
juliol 13, 2009 a les 10:12 pm
Dies enrera vaig dir que haviem de tornar una mica a la mirada “antropològica” sé que d’entrada això sembla una rucad, però jo em sento català, perquè he nascut aquí, parlo aquest idioma, i cada dia veig ultratjat per un imperi forastér tot lo que per mi és la meva terra. El finançament, econòmicament costarà valorar, però massa gent el considera bo tenint en compte que de principi a fi s’ha pssat pels collons tot lo que és el meu país, els seu drets, lleis i lo que ve, ve de mà de l’imperi (han tret la quaota de solidaritat???tot els pagaments de bassallatge???) ho sento deixem-nos de valoracions polítiques…Catalunya i els catalans ens hi juguem la identitat i els nostres drets i ara per ara el finançament és un altre fet d’espanyolització de meu país
juliol 13, 2009 a les 10:37 pm
Josep-Empordà:
A les hores, segons l’autor del comentari que poses com a exemple de raonament assenyat i ortodòxa, si no ets incondicional de CiU es per que odies CiU. Es això? No veus que aquest home pateix de mania persecutòria?
Salut!
juliol 13, 2009 a les 11:16 pm
Bona nit.
Negar el fet de que una munió de Catalans votarien gustosos CiU si postulessin la separació de Espanya, no qualifica a qui fa aquesta negació, no el qualifica en res, més aviat com deia en Eduard m. a. sembla ben bé un becari d’en Iceta, o, un …no m’ho facis dir, però no hi és tot.
El pitjor d’aquesta situació que s’ha generat en acceptar el nou finançament, ja ho he dit abans ,és que hem estat els “Catalans” els que hem legitimat la espoliació, i això només te una sortida possible que tots sabem quina és, aleshores si CiU arriba al govern que farà, continuarà fent la puta i la ramoneta?, una victòria pírrica sens dubte.
Bona nit.
juliol 14, 2009 a les 1:32 am
Jo, i un milió de persones mès, (més o menys) hem votat sempre una “desgràcia nacional”, segons ho qualificà un ex-conseller del tripartit.
Som els “desgraciats majoritaris”, però. O sia, es guanya, però som desgraciats, atès que es provoquen desgràcies.
Aquesta és la doctrina oficial dels escindits del Puigcercos, després de guardar 6 mesos de silenci ja que aixi havien quedat amb el Putxi, que els va enganyar una vegada més.
SI el Putxi sap enganyar als escindits, i el Montilla enganya al Putxi les vegades que vol, i el Montilla sopa amb l’Alicia que vol tastar el money dels tripartit de les meravelles, ja només quedan/quedem els desgraciats nacionals.
Però com sóm majoria, au, els demòcrates a respectar la majoria, encara que sigui de desgraciats.
Els desgraciats no poden fer ponts. Estaran de claca permanent per a aplaudir la majoria absoluta que es perfila de ben segur. Els qui diuen 27 són uns infiltrats del Putxi o uns desgraciats, atès que l’objectiu de l’altra cosa no desgraciada (el desgraciat queda per a un milio de votants , xifra baixa), pero la majoria absoluta s’aconseguirà amb 111.111 ó amb 77.777, tant fot, perque serà esclatant.
I aleshores els 27, els 34, els 3, els 6, que faran:
a qui votaran?
a Benach de president del Parlament?
O potser a Carod?
I a Pepillo Monti la investidura?
Això ja ho han fet el 2003, i el 2006. No els hi vé de nou.
Artur Mas ó Montilla&asociadostripartitosiextripartitos
That is the question, com sempre.
Cordialment,
Andreu
juliol 14, 2009 a les 2:42 am
Jo crec que alguns jutgeu precipitdament Reagrupament.
Que d’entrada no us agrada, que no la votareu, que en desconfieu, que aposteu per Ciu que ha estat més estable ideologicament al llarg dels anys, em sembla bé. Però com que Reagrupament el farán igual perque hi ha gent que no pairía cap altre partit, com els que s’hi han involucrat farán el que calgui per estar a les eleccions, no te cap sentit fer-li la guerra perque el mal o el bé que hagi de fer el fará de totes maneres. A més encara són embrionaris i no han fet cap pas politic, potser al final fan de pont entre els dos grans blocs ideologics catalanistes sempre enfrontats.
El més interessant sería veure si Ciu pacta primer amb Carretero o amb en Montilla. Com a separatista sería bo saber-ho, per si m’he d’oblidar de l’independentisme o no. Si preferís el PSC perque representa millor al país, doncs crec que nosaltres estariem obsolets i el país perdut.
juliol 14, 2009 a les 2:51 am
Aclariment: La meva lògica és que si Esquerra, ICV, i també Ciu prefereixen pactar amb el PSC abans que amb els separatistes, ells són majoría i significaría que la “minoria” independentista ja no tindría raó de ser. Catalunya sería d’Espanya però nosaltres no hauriem sabut adonar-nos’en en tot aquest temps de lluita estèril.
juliol 14, 2009 a les 8:00 am
Tot el que volgueu i més si aixó ha de servir per acabar amb el tripartit. Aquest és l’objectiu primer, l’inmediat.
Si Reagrupament ha de servir per aixó, benvingut sia, que después, si cal, ja en parlarem.
Apa!…i bon dia a tathom!!.