El Congrés Convit, la Maria Badia i els articles de López Tena
juliol 16, 2009 | 
Xavier Mir | 
Imprimir
Aquest dijous, mentre llegiu i, si voleu, comenteu l’article (llegeixo els vostres comentaris encara que no acostumi a repondre’ls; en això, és cert, altres companys del BGS ho fan millor), seré al congrés Convit que es farà a Girona fins divendres, un congrés adreçat a tècnics de normalització lingüística en què es farà una especial incidència en les noves tecnologies i en què també hi haurà estones per a l’oci. Ho dic, senzillament, perquè en tinc ganes, perquè em fa il·lusió ser-hi, perquè penso que el programa és de qualitat i perquè cansa una mica llegir a la blogosfera com es magnifiquen sempre moltes notícies negatives o com es fan lectures catastrofistes de tot allò que es pot, amb la insuperable tècnica del perit a llançar-se pedres a la teulada.
Però també vull dir altres coses lligades amb això de les pedres i les teulades. Com potser sabeu (i si no ho sabíeu m’omple de satisfacció assabentar-vos-en), una coneguda persona que mesos enrere feia campanya en nom del PSOE per a unes eleccions al Parlament europeu i que va esmerçar-se àmpliament a dir pestes d’un que tots coneixem i que tampoc cal qualificar tan sovint perquè ni s’ho mereix, ha acabat votant, finalment, per aquell que tan feréstegament bescantava. Maria Badia votons collia. Els collia tots petits i acollonits, després de fer por a tothom amb el missatge aquell de la por a la dreta. Els pobres vots havien perdut tots els seus atributs i s’havien vist reduïts a l’ombra fugissera d’allò que haurien pogut ser. I tot plegat perquè finalment Maria Badia lliurés aquells votons acollonits a aquell que va obrar l’acolloniment per art de màgia. Coses de la política.
Ho van començar a escampar el Directe i el Racó Català, i uns quants piuladors ens en vam fer ressò. Aquest dimecres ja en parlava Partal al seu Mail Obert i esperem que la cosa no s’acabi aquí. És una d’aquelles contradiccions que cal explotar, una d’aquelles ferides de l’adversari en què cal burxar. Em temo, però, que l’hàbit de llançar-se pedres a la teulada ha fet ja massa mal i que moltes persones prefereixen dedicar els seus comentaris i apunts a la lluita interna, a la denúncia dels traïdors, a la caça desesperada de la redistribució de vots.
I finalment també vull parlar (un cop més, pour quoi pas?) d’Alfons López Tena, que diumenge passat publicava un nou article a l’Avui a propòsit de les caixes d’estalvis. La gent no reacciona. No reaccionen els qui van donar els votons a la Maria Badia. Però és que tampoc reacciona la classe dirigent del nostre país, l’entramat d’amos de caixes, grans empresaris que s’hi enxarxen i partits polítics que els són afins en termes econòmics o familiars. L’Alfons no pot ser més clar. L’Estat espanyol té la voluntat, com deia una campanya d’ICV respecte del PP, de follar-se les caixes, de controlar-les i manegar-les a pleret. Tenim un problema polític. Està dient per quina porta entren els lladres i què volen fer quan siguin a dins. I resulta que aquí l’únic que ha de passar és que els petits estalviadors que hi tenim diners ens hem d’emprenyar amb no sé qui. I l’empresariat del país? Que dorm a la palla? Que ja els està bé que els apartin dels llocs de poder? A l’hora de desesperar-nos, tenim el dubtós privilegi de poder triar diferents camins.
Etiquetes Política catalana | 
29 comentaris »
juliol 16, 2009 a les 2:18 am
Xavier, ànims. Les 2:10 i estreno els comentaris per dir una inconveniència: potser ja li hem vist prou el llautó a en Lopez Tena i és per això que els seus articles ja no fan l’efecte de fa unes setmanes. No hi entenc, però crec que hauria de fer alguna cosa. Digueu-li que CiU ja s’ha retratat i que pari de fer el ridícul en nom seu. I si vaig errat perquè hi ha que no pensen i només llegeixen els seus escrits, aviseu-lo que ho faci en la intimitat, pels incondicionals, perquè en públic, perd la poca credibilitat que li queda per culpa de CiU.
juliol 16, 2009 a les 7:59 am
CiU s’ha retratat tant que, ves per on, ha guanyat TOTES les eleccions al Parlament i és el primer partit politic de Catalunya.
Considerant que aquest és el “Bloc Gran del Sobiranisme” i que CiU és el partit amb MES sobiranistes, potser que se li tingués una mica de respecte…més que res per la gent que hi creu, hi milita o els vota, entre ells n’Alfons López Tena….Ei!…aixó si és que voleu que us respectin.
juliol 16, 2009 a les 10:46 am
Bon dia a tothom:
Cert: La gent no reacciona. Vaig penjar un comentari curt a l’article d’en López Tena al diari Avui que esmentes en el que preguntava què podríem fer els catalans per posar els nostres estalvis a recer del filibusterisme del estat español. Més Concretament preguntava si era factible dipositar els nostres calers en bancs estrangers per tal que el dia que ens independitzem (dia que arribarà) el banc d’Espanya no s’apalanqui els dipòsits i ens buidi ó bloquegi els nostres dipòsits i/ó comptes.
Desconec les legislacions que hi han al respecte però aquest seria un element important de pressió i acolloniment sobre la nostra població i la intenció era saber com podem evitar-ho i, per tant, treure aquest element de la decisió ciutadana de votar independència o no.
Dons bé; no va haver-hi cap resposta, tret d’una d’un altre lector que em deia que si soc un patriota he de tenir els meus calerons (pocs) en una caixa catalana (!!!).
Avui repeteixo la pregunta: Com podem evitar el terrorisme econòmic per poder votar per la independència de Catalunya amb llibertat?
Salut!
juliol 16, 2009 a les 11:22 am
Els bancs com a entitats privades no poden bloquejar comptes de ciutadans del pais o de l’estranger sense una ordre judicial degudament justificada i amparada en les lleis internacionals. En base això el lloc de residència d’un client no el fa més sospitós d’activitats delictives.
juliol 16, 2009 a les 11:29 am
Josep-Empordà,
no confonguem sobiranisme (que seria la capacitat de decidir el que sobiranament es vulgui) amb separatisme o independentisme que són paraules que defineixen exactament un objectiu. Per més que es vulgui dissimular, la paraula sobiranisme no vol dir res, perquè no concreta res. I per això, l’impacte inicial del López Tena en el món de l’independentisme va minvant, perquè la credibilitat del seu discurs queda neutralitzada per la seva fidelitat a un partit que, de moment, diu que la independència no és el seu objectiu polític, com han dit mil vegades Mas, Pujol o Duran.
Tan cert seria que CIU és el partit que té més sobiranistes, com que Esquerra és el que té més independentistes.
Però el sobiranisme de CIU és per decidir que no es vol separar d’Espanya i l’independentisme d’Esquerra és per ser independents a l’hora de decidir seguir units a Espanya a través de la seva obediència al PSOE.
Amb aquesta colla de “nacionalistes dependentistes” com són els de CIU i els d’Esquerra, la decadència de Catalunya segueix assegurada.
Carretero, Canela, Espot… HELP!
juliol 16, 2009 a les 12:01 pm
PepMB:
A mí el que em preocupa es el banc d’escanya per que aquest es una institució del estat ecspanyol i sí que te una certa capacitat normativa.
Salut!
juliol 16, 2009 a les 12:27 pm
“I per això, l’impacte inicial del López Tena en el món de l’independentisme va minvant,”…
A si?…i d’on ho has tret aixó?…a on hi ha els estudis cientifics i professionals que ho demostrin?…a on ha sigut publicat?.
juliol 16, 2009 a les 12:50 pm
A vegades els més abrandats independentistes del fòrum, que ho deuen ser només de voqueta, semblen marcians, si aneu així, la gent no passarà de vosaltres, en fugirà.
A més a alguns se’ls nota que pensen que com pitxor, millor per al que ells volen. Doncs no és pas el cas dels convergents, ho serà si és el cas dels d’E, només alguns, espero.
Encara que també hi ha la possibilitat d’algun inflitrat d’interior o del PSOE.
I és que per arreplegar mig vot que no en tindran gaires, o desfogar-se les frustracios que deuen ser moltes, no els importa vomitar parides coberts en l’anomimat.
juliol 16, 2009 a les 1:43 pm
Crec que alguns sou injustos amb Alfons López Tena. Es una persona valuosíssima i que esta fent una feinada personalment i mitjançant el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Si ell marxes de CDC deixaria coixa la part independentista que te Convergència i no faria més que sumar-se ell i potser uns pocs més a Reagrupament, però no es podria aconseguir una majoria absoluta per poder anar cap a la independència.A més,es crearia mal rotllo entre les dos forces polítiques per aquesta marxa que doldria a molts convergents. L’Alfons ha de fer la feina de fer de pont i d’augmentar l’independentisme dins a CDC per poder després sumar.No crec que aquesta tasca li sigui tant fàcil com llençar-se als braços de Reagrupament com molts voldrieu.Hi ha vegades que s’ha de pensar amb el cap i no només amb el cor.
Tot el meu respecte i admiració per Alfons López Tena.
juliol 16, 2009 a les 2:02 pm
Crec que alguns sou injustos amb Alfons López Tena.És una persona valuosíssima i que està fent una feinada personalment i mitjançant el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Si ell marxés de CDC deixaria coixa la part independentista que té Convergència i no faria més que sumar-se ell i potser uns pocs més a Reagrupament, però no es podria aconseguir unamajoria absoluta per poder anar cap a la independència. A més, es crearia mal rotllo entre les dos forces polítiques per aquesta marxa que doldria a molts convergents. La feina de l’Alfons és fer de pont i d’augmentar l’independentisme dins a CDC per poder després sumar. No crec que aquesta tasca li sigui tant fàcil com llençar-se als braços de Reagrupament, com molts voldrieu. Hi ha vegades que s’ha de pensar amb el cap i no només amb el cor.
Tot el meu respecte i admiració per Alfons López Tena.
juliol 16, 2009 a les 2:32 pm
Sobirania es la capacitat de fer el que es cregui convenient però si no hi ha independència no es pot exercir la sobirania. Per tant sense independència no hi ha sobirania; en tot cas hi han succedanis de sobirania.
En una democràcia la sobirania resideix en el poble que es el que diu si o no en els referèndums i escolleix els diputats (diputats=representants) que representen al poble per que en votar-los els ha anomenat representants seus. En una dictadura la sobirania no resideix en el poble si no en el sàtrapa ó grup de sàtrapes de torn. Un estat democràtic i un estat dictatorial son estats independents però la sobirania no resideix a les mateixes mans.
Nosaltres volem que Catalunya sigui un estat independent per que ara mateix la sobirania del poble català està diluïda en la del poble espanyol i això ens impedeix disposar i gestionar el nostre país i TOTS els recursos que generem amb el nostre treball i esforç; a part de que les polítiques econòmiques i d’altre tipus que es decideixen des de l’ estat espanyol no tenen en compte o van sistemàticament en contra dels nostres interessos econòmics, lingüístics i culturals.
Es a dir, som independentistes per que volem que el poble català sigui sobirà.
Per tant parlar de sobirania sense tenir independència es quasi fútil i irrellevant. Ara bé, com que per la vox pópuli i en llenguatge col•loquial s’entén sobirania com equivalent a independència es pot acceptar pop com animal de companyia.
Sergi: En López Tena no te cap problema de manca de credibilitat; si així fora els independentistes no estaríem desitjant fins a la embòlia que s’apunti a la candidatura unitària en coalició amb grup propi o be reagrupant-se a títol individual; cosa aquesta última que no crec que faci i tampoc crec que interessi per que pot arrossegar mes gent cap la coalició unitària amb grup propi o amb d’altres (fins avui) convergents.
Salut!
juliol 16, 2009 a les 2:43 pm
Per l’Albert, el Sergi i assimilats,
Hom pregunta:Què és l’independentisme? I el què s’autonomena independentista, li respon:Independentisme és allò que fan els independentistes!
Prou papanatisme, senyors independentistes d’eslògan!!! De l’independentisme se n’ha de parlar poc i treballar-hi molt!
On s’és vist que un independentista aposti estratègicament per donar el poder del país que ell vol independent a un senyor i a un partit que vol que continuï sotmés jurídicament, cultural, econòmica i espiritual a aquell del qual se’n vol independitzar.
Si l’esport favorit d’un independentista català ha d’ésser el posar en dubte tot el que fa, diu, no fa, etc. un partit no sucursalista, nacionalista català de centre-dreta per afavorir la seva aposta estratègica (la definida més amunt) aquest independentista no és res més que un putxinel·li (o un quintacolumnista) al servei de la nació de la qual diu que es vol independitzar.
Reaccioneu d’una vegada, collons!!!
juliol 16, 2009 a les 2:53 pm
Bona tarda, us desitjo a tots.
Doncs, amí em sembla que els “Catalans més militants”, i la mateixa societat, patim una “fatiga” per excés, tant “d’entrades d’informació” com de persistència temporal d’intensitat, i no crec en absolut, equivocadament o no, que en López Tena hagi caigut en cap gual de insignificança, ans al contrari, el que sobta, per contrast, i és xocant, és que aquest bon home militi, amb càrrec, en un partit que prioritza estratègicament l’equidistància entre l’ambigüitat i el relativisme.
Voldrien voler, però no gosen gosar.
Quant al parlament Europeu, segons tinc entès, en Tramosa ha votat en favor d’en Vidal Quadras com a vicepresident, si bé és cert que en Tramosa no va fer campanya centrant-se en la PP fòbia, com sí que varen fer els sociates.
Vagi bé.
juliol 16, 2009 a les 3:28 pm
Crec que l’article, parla de “pedres al teulat”, bé, podem discrepar de’n Tena o altres companys, però són dels nostres. Per desgràcia, el problema rau en els partits i dirigents: no entenc que si CIU “té molts independistes” (cosa que penso, és certa) no actua com a tal, lo mateix puc dir ERC, doncs diria que no es tracta de les seves bases, passen de les seves bases i fan política: pacten i pacten,de la mateixa manera que he connegut catalanista del PSC (ara donat de baixa), l’article diu veritats com que la Maria fa ús de vots guanyats dient pestes del PP, fa servirt aquesta “confiança en ella” per promoure Quadres, molt maco. Aquesta política que com molt bé diu el company ens colen lleis bancàries, un aereoport amb el control del govern central,…. lleis sigui dit de passada que cada cop ens emmordassen més, són aprobades pel vist i plau de partits amb bases de catalans,,,potser sí que espanya balla sardanes…Poser sí que al final hauré de donar la raó al meu germà “saps que et dic,,,si els polítics no treballen per Catalunya,,jo viuré a Catalunya: compro un diari català, vaig a una botiga que m’atenen en català…qualsevol altre cosa no en vull saber res,,,jo visc a Catalunya” aquesta Catalunya de capseta de cartró doncs per mi ha de ser el primer pas, el segon la desobediència i acció civil,,,,tal com diu el company ¿què hem de fer amb els nostres calers perquè siguin catalans (i si pot ser no paguin impostos centralistes? respostes i si algú les té les faci circular i actuem tots, perquè els polítics van fent la seva partida i van lligant caps i en Tena i d’altres companys com els d’aquest bloc ens poden donar idees per de mica en mica actuar i no quedar com estaquirots cada vegada que s’aprovi el finançament, l’estatut de can pixa i na fent….Un català ha de valdre per dos
juliol 16, 2009 a les 4:00 pm
I és que a Catalunya, després del repàs castellanista d’en Franco- en Gonzàlez, l’Aznar i ara el tripartit i qui el mana, hem quedat arranats com un camp segat, i ningú gosa aixecar el cap de la por que tenen o per que ja són directament dels altres.
No queda res, ni ningú en altes posicions que valgui, i els que valen, encara que guanyin els impedeixent, tan a Catalunya com a Euskadi.
I aquest procés fa segles que dura.
juliol 16, 2009 a les 4:35 pm
Lluis Mª Mandado,
Les eleccions al Parlament de Catalunya són per a escollir els diputats que n’han de formar part. No són unes eleccions presidencialistes on s’esculli, directament, el President de la Generalitat.
Si n’Artur Mas no és el President de la Generalitat, és perque CIU no ha pogut formar una majoria de 68 diputats que li donin suport i l’anomenin President( amb vot directe o amb abstenció ).
Per què no ha obtingut aquest suport, tot i ser la força política amb més escons ?
Pot quedar-t amb l’explicació fàcil : Tota ( tota )la culpa és d’ E ( abans ERC ) i els seus votants que són tots plegats uns …..
O pots no conformar-te només amb aquesta i buscar alguna altre causa interna a CIU. O sigui, pensar si CIU podia haver fet alguna cosa més del que va fer per tal de que una cosa així no pasés; o, encara millor, pensar què podrà i haurà de fer CIU per tal que una aital cosa no torni a passar. Per tal de recuperar la confiança i el suport de la gran massa d’electorat que ha anat perdent i que encara no ha recuperat.
Podrieu fer, en definitiva, una xispeta d’auto.crítica. Només una mica. I potser ja amb això, començarieu a recuperar poc a poc la confiança dels qui us la vàren retirar.
Dit això, dèixa’m afegir que n’Artur Mas i CIU han fet molt bé de no contemporaneitzar amb el devassal pudent i vergonyós de propaganda botiflera que ens vol prendre el pèl amb el desenllaç de l’anomenat finançament.
Salut
juliol 16, 2009 a les 4:49 pm
Hem de saber diferenciar els polítics independentistes que tenen altres prioritats, els que militen en partits que tenen la independència en els seus estatuts, dels independentistes que treballen prioritàriament i principal precisament per la independència. Els primers podrien ajudar arribat un dia, però els últims són els que necessitem ara per a que facin de locomotora, ells i les organitzacions on estan.
juliol 16, 2009 a les 5:43 pm
Despues de l’us que n’ha fet Esquerra, la paraula “independentista” és per a mi un insult que de cap de les maneres estic dispossat a acceptar.
Avants, ens deian “separatistes” i aquesta ja m’agrada més.
juliol 16, 2009 a les 6:05 pm
14 Eduard, més aviat el poble en defensa dels seus interessos ha de demanar explicacions als diputats que s’alien en tan estranyes coalicions, o simplement reconèixer que el sistema d’elecció presidencialista és millor.
———————-
Però el tema del dia, més avait és que quan ens peguen sembla que no ens en sentim, per veure si és veritat algu hauria d’anar al despaig d’algun d’aquests grans homes de la societat civil, assseure’s en el seu silló, demanar café, i acomiadar al gran home, a veure si no reacciona.
Jo crec que sí que reaccionaria la qüestió és entendre perquè quan els castellans ens ho fan als catalans, ells acoten el cap.
juliol 16, 2009 a les 6:27 pm
Lluís Maria, el sistema electoral no es pot canviar simplement perquè no dona el resultat que esperàvem.
El poble ja ha començat, no només a demanar explicacions a aquells diputats, sino a passar-los factura i més que els passarà, fins a concedir-los una digna jubilació avançada.
Però això no treu que el món de CIU hagi de pensar, amb honestedat i valentia, si és que hi ha alguna cosa que no ha fet prou bé aquests darrers deu anys, i qué ha de fer per a recuperar la confiança d’aquells que la hi varen retiar.
Perquè Ciu va perdre molts votants en un procès llarg i dolorós, i, com no els va perdre per la màgia abdubtiva del flautista Carod sobre uns votants infantiloides, ara no els podrà recuperar de cop, ni en massa.
Espero que CIU sigui capaç de fer la seva part d’auto.crítica pel seu bé i el de tots.
…..
Per què els peixos grossos de la societat civil no reaccionen ? Potser perquè entre tots hem construït una falsa societat civil. Una societat menys civil ( vull dir menys independent del poder ) del que volem veure.
Hi ha la Cecot i han alguns professionals, i ha l’intersindical … Però poca cosa més, en el camp econòmic.
I cóm és que el diari imprès que més ha de defensar els interessos catalans, els postulats sobiranistes, depèn dels Srs Godó i Lara ?
Salut
juliol 16, 2009 a les 6:36 pm
Catalunya, no ha estat mai unida a Espanya, ha estat: ocupada, guerrejada, bombardejada, espoliada, robada constantment, escarnida, escabetxada…. Per tot plegat, no puc separar el que no està unit. Penso que l’expressió patriota i independentista, és suficientment entenadora, encara que molts ho tergiversin, mal usin, traeixin.
juliol 16, 2009 a les 7:19 pm
Crec que alguns sou injustos amb Alfons López Tena. És una persona valuosíssima i que està fent una feinada personalment i mitjançant el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Si ell marxés de CDC deixaria coixa la part independentista que té Convergència i no faria més que sumar-se ell i potser uns pocs més a Reagrupament, però no es podria aconseguir una majoria absoluta per poder anar cap a la independència. A més es crearia mal rotllo entre les dos forces polítiques per aquesta marxa que doldria a molts convergents.La feina de l’Alfons és la de fer de pont i d’augmentar l’independentisme dins a CDC, per poder després sumar. No crec que aquesta tasca li sigui tant fàcil com llençar-se als braços de Reagrupament com molts voldrieu. Hi ha vegades que s’ha de pensar amb el cap i no amb el cor.
Tot el meu respecte i admiració per Alfons López Tena.
juliol 16, 2009 a les 7:36 pm
El finançament acordat per Esquerra:
http://multimedia.e-noticies.cat/humor/llenties-de-can-sabater-31106.html
juliol 16, 2009 a les 9:52 pm
Eduard Vivó i Font
El banc d’espanya pot supervidar operacions bancaries a nivell corporatiu, però en cas de segregació no pot ordenar el bloqueig dels capitals privats. Ho podría fer temporalment la propia entitat bancaria fins que s’estabilitzés la situació però en cap cas en poden furtar els teus diners. No sóm a l’africa, el banc central europeu és la máxima autoritat.
juliol 17, 2009 a les 12:01 am
Crec que alguns sou injustos amb Alfons López Tena. És una persona valuosíssima i que està fent una feinada personalment i mitjançant el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Si ell marxés de CDC deixaria coixa la part independentista que té Convergència i no faria més que sumar-se ell i potser uns pocs més a Reagrupament, però no es podria aconseguir una majoria absoluta per poder anar cap a la independència. A més es crearia mal rotllo entre les dos forces polítiques ja que aquesta marxa doldria a molts convergents. La feina de l’Alfons és fer de pont i d’augmentar l’independentisme dins a CDC per poder després sumar. No crec que aquesta tasca li sigui tant fàcil com llençar-se als braços de Reagrupament, com molts voldríeu. Hi ha vegades que s’ha de pensar amb el cap i no només amb el cor.
Tot el meu respecte i admiració per Alfons López Tena.
juliol 17, 2009 a les 12:14 am
PepMB:
Gràcies, es important que aquestes coses les puguem dir a la població catalana per que els espanyols no puguin fer-ne terrorisme econòmic.
Salut!
juliol 18, 2009 a les 11:36 am
[...] dir que Maria Badia havia votat Vidal-Quadras per la vicepresidència del Parlament europeu. Aquí trobareu la descripció de com ha anat aquesta petita [...]
juliol 20, 2009 a les 10:54 am
[...] dir que Maria Badia havia votat Vidal-Quadras per la vicepresidència del Parlament europeu. Aquí trobareu la descripció de com ha anat aquesta petita [...]
juliol 28, 2009 a les 7:35 pm
Maria Badia NO va votar Vidal-Quadras
http://don-aire.blogspot.com/2009/07/jo-acuso.html
una mica de rigor!!!!