Catalunya independent al món: superfície de l’estat català
setembre 6, 2009 | 
Marc Belzunces | 
Imprimir
Deia l’altre dia que l’estat català, la Catalunya independent, no pot pretendre jugar a la Champions League de les superpotències (passades, presents i futures). Que li convé identificar a quina lliga ha de jugar. I com molt ben deia el Josep Sort, jugar-hi per guanyar-hi.
Així que en els propers apunts repassaré les dades generals de Catalunya per posar-nos en situació. Deixo de banda l’objectiu final, els Països Catalans, perquè em vull centrar en el primer pas, per no desviar-ne l’atenció i perquè el temps d’un servidor és limitat. D’altra banda, els Països Catalans mereixen una sèrie d’apunts pròpia. En tot cas, sempre es pot prendre com els valors mínims de la cosa.
Encara que no descobriré res que no se sàpiga ja amb aquestes dades generals sobre Catalunya, no està de més revisar-les i veure quins estats tenim al voltant de la nostra dimensió. Així, podríem comparar-nos-hi i estudiar com s’ho fan aquests estats, quina política econòmica, social, cultural, militar i geopolítica duen a terme. Agafar-ne el millor i rebutjar-ne el pitjor.
Extensió
Primer de tot consultem el rànquing d’estats per superfície a la Wikipedia en anglès. Catalunya, la comunitat autònoma, té uns 32.000 quilòmetres quadrats. Això ens situa a la posició 139 dels actuals 233 estats (234 amb Catalunya), sempre segons la Wikipedia. Així doncs, tenim 138 estats per sobre i 95 per sota. Al voltant de la nostra dimensió ens trobem:
-
Europa: Dinamarca (43.000 km2), Suïssa (41.000 km2), Països Baixos (37.000 km2), Moldàvia (34.000 km2), Bèlgica (el que duri, 31.000 km2), Albània (29.000 km2), Macedònia (26.000 km2) i Eslovènia (20.000 km2).
-
Resta del món: Taiwan (36.000 km2), Armènia (30.000 km2), Israel (22.000 km2) i el Salvador (21.000 km2).
Ja sé que a la llista n’hi ha més, però he triat els estats més o menys ben consolidats i sota l’àrea d’influència occidental. Deixo de banda altres nacions sense estat perquè estem parlant de jugar a una lliga d’estats. Igualment, ja sé que hi hauria altres estats més grans o més petits que estarien més dins de la dimensió de Catalunya, però ja els veurem quan tractem altres paràmetres (població, PIB, dimensió cultural…). El lector que vulgui mirar-ho pels Països Catalans, només cal saber que fan uns 71.000 km2 i mirar la llista referenciada.
En el passat la superfície d’un país era gairebé l’aspecte més important. Per una banda delimitava la capacitat de recursos naturals als quals podia accedir. Sense considerar les variables geològiques i climàtiques, que són molt importants, a grans trets podem dir que a major superfície d’un país, disposa de més recursos naturals, o té la probabilitat de tenir-ne o trobar-ne. A més a més, la superfície d’un país, junt amb els seus recursos, determinava en gran mesura la capacitat de sostenir més o menys població.
Tanmateix, al món modern actual això ja no és tant important, o té una importància molt menor. Avui dia les matèries primeres es compren en el mercat internacional, amb una economia mundial que camina cap a una major obertura. Que el teu territori no en té? Abans t’havies d’aguantar, ara les pots comprar. A més, la tecnologia permet resoldre força limitacions: dessaladores per a produir aigua potable, hivernacles, energia eòlica i solar… Per no dir que a Internet la superfície d’un país té nul·la importància. És un espai infinit on desenvolupar-se. El nou món a conquerir i on expandir-se.
Per tant, la superfície d’un país en el món actual és relativament important, sense ser tant cabdal com ho podia ser en el passat. Vull dir, que el progrés conjunt de la humanitat facilita la independència de Catalunya. Com més avança la Història, més fàcil és que s’esdevingui una Catalunya independent. Els 32.000 km2 només és el punt de partença.
Així doncs, quedem-nos amb aquests noms: Dinamarca, Suïssa, Holanda, Moldàvia, Bèlgica, Albània, Eslovènia, Taiwan, Armènia, Macedònia, Israel i el Salvador. Què fan ells? En quina lliga juguen? Qui són els seus aliats geopolítics? I els seus enemics? En què es basen les seves economies? Són respectats internacionalment? Tenen capacitat d’influència mundial? Són coneguts els seus països per la població d’arreu del món?
Etiquetes Política internacional, Reflexions | 
25 comentaris »
setembre 6, 2009 a les 5:38 am
Marc,
Un encert important és començar a veure el nostre país des de l’aspecte geogràfic ja que és la base del nostre desenvolupament. L’hauríem de conèixer de valent i gaudir de la seva meravellosa varietat i encís.
Tots els temes que tractem sempre han d’estar relacionats amb la nostra terra material que ens sosté i ens aguanta, fidel en el temps i que sempre ens ha protegit i ho farà en endavant.
setembre 6, 2009 a les 11:28 am
Si dius que avui en dia l’extensió dels països no és important, perquè ens limites a jugar a la lliga dels països amb extensions similars?
Hem de voler un país de qualitats, no de quantitats…
setembre 6, 2009 a les 11:35 am
Marc, pq google que sempre s’ha sensibilitzat força pel català incorre en l’error d’identificar l’idioma “Catalan” amb un país (Spain) quan es parla a Andorra, França, Espanya i Itàlia? Hi ha manera de fer-los veure l’error? Gràcies. Sobre l’article d’avui: crec que entre gent mínimament informada no hi ha cap por sobre el paper que jugaria Catalunya al món. L’escull principal a salvar crec que serà el de la gent gran (pensions, inseguretat davant del canvi, …)I aquí cal molta feina a fer, i seria important que la feina la fes la mateixa gent gran conscienciada (amb tot el suport que calgui)
setembre 6, 2009 a les 11:57 am
“Igualment, ja sé que hi hauria altres estats més grans o més petits que estarien més dins de la dimensió de Catalunya, però ja els veurem quan tractem altres paràmetres (població, PIB, dimensió cultural…).”
setembre 6, 2009 a les 12:09 pm
Marc Belzunces:
Considero que el teu post d’avui és veritablement excel•lent. Resulta especialment estimulant perquè allò que fas servir per encarar la independència és la proposta d’una anàlisi intel•ligent. Creus que la superfície d’un país ha deixat de ser l’aspecte més important [s’hauria de deixar clar, amb tot, que si no és l’aspecte més important continua sent-ho, d’important]: cal fer, en l’actualitat, un estudi de la situació internacional dels països que has citat per tal de contestar-nos unes preguntes, després de les quals -i comparant la nostra situació amb la d’ells- podríem determinar un camí per assolir un Estat propi. Jo penso que hi ha, tot i això, altres moltes anàlisis per fer.
La “proposta de fer anàlisis de les nostres possibilitats per accedir a un Estat propi” cal no oblidar-la en cap moment. És una proposta indefugible.
Però si les “anàlisis”, per les quals s’ha d’utilitzar la intel•ligència, són importantíssimes per orientar-nos a l’hora de traçar les nostres accions, també ho és una percepció –que transcendeix la nostra intel•ligència- del “sentiments” que ens impulsen a desitjar amb força la independència.
Jo crec que un sentiment important introduït en el nostre tarannà és la voluntat d’ésser. Sobre això, el desaparegut Jaume Vicens i Vives (del qual, tot i això, se n’han criticat determinades actituds que ara en diríem unionistes) n’escrivia el que segueix: …
setembre 6, 2009 a les 12:10 pm
“Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l’empirisme, com en els anglesos; la intel•ligència com en els italians; la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable i impercaçable. ¿La devem a les formacions espirituals forjades en la primera Marca o bé és un producte de la lluita que hem menat des del segle XVII per redreçar-nos? No ens importa. És un fenomen operant, que es testimonieja a cada recolzada de la vida catalana des del 1680, adés en l’experiència econòmica, adés en les manifestacions de l’esperit [...]. Després de reflexionar-hi molt, em penso que aquest és el missatge que portem els catalans al pap durant moltes centúries. Ésser un país de marca, net i ordenat, com Bèlgica, Holanda i Txecoslovàquia; o bé un país de reducte muntanyenc tan ben agençat com Suïssa”.
En conseqüència ho repeteixo, les anàlisis que proposa en Marc Belzunces són indispensables, però també ho és (i molt!!) la voluntat d’ésser dels catalans. Voluntat que han intentat persistentment de segrestar-nos els nostres enemics.
setembre 6, 2009 a les 12:52 pm
Molt bon escrit. Només un petit detall “tècnic”, Macedònia és a Europa, i per a molts també Armènia.
setembre 6, 2009 a les 12:53 pm
Bon dia,
L’altre dia vaig fer un exercici mental semblant, no tan per la superfície sinó per la qualitat de vida dels seus habitants i desprès de molt filtrar, comparar i analitzar, em vaig quedar amb només dos països que compleixen amb tots els meus requisits (= valors que practiquen en la organització de la vida diària) que comparteixo i desitjo per a Catalunya: Suïssa i Canadà.
Per altra banda, tenint en compte l’origen històric (o punt d’inflexió) del benestar i desenvolupament més pròsper dels Països Catalans (= aliança amb Carlemany, considerat “el pare d’Europa”) així com el fet que els nostres enemics principals són en realitat els enemics de la democràcia i de les llibertats (mentalitats absolutistes i imperialistes com la castellana, francesa, anglesa i russa), simplificant-ho tot òbviament i molt, crec que els països a considerar com a nostres aliats naturals bàsicament en són tres: Alemanya (per ser la hereva dels Francs), EUA (per ser els més forts defensors de les llibertats) i Israel (per compartir els nostres anhels d’ésser i de disposar d’estat propi lluitant mitjançant l’esperit d’excel•lència i superació individual: malgrat la mancança d’aigua i de matèries primeres o l’estat de guerra permanent, és el principal productor de llet i de flors – a escala mundial!).
Així que, “jugant a la lliga” d’aquests tres, no dubto pas que, com a futur estat lliure i sà (= curat del càncer espanyol), ens convertirem – per “motu propi” i gràcies a la terra del Geni Català – en una societat molt semblant a la societat suïssa o la canadenca (sinó encara millor)!
PS. Les lligues a on juguen el Vaticà, la Xina o el món àrab formen part, des del meu punt de vista, d’unes altres “lligues” diferents.
PPS. Els 32.000 km2 que “ens ha proporcionat la història” (més aviat ens els hem proporcionat nosaltres, resistint a la ocupació!) estan en perill, concretament, s’està executant el pla de la “extirpació” de la demarcació de Lleida: va començar durant Franco, es va continuar amb la separació de la diòcesi (feta també per a poder robar les obres de la Franja) però es rematarà amb l’eix ferroviari de Saragossa i la interconnexió amb França pel centre dels Pirineus… si Catalunya no s’independitza abans!
setembre 6, 2009 a les 1:13 pm
Bon dia a tothom.!!!!
Avui, i a hores d’ara, em permetré primer de tot un circumloqui txic. ( la “t” hi és posada amb intenció), i ho faré endinsant-me ni que sigui breument per la porta que el nostre benvolgut company en Koll ha obert.
“¿La devem a les formacions espirituals forjades en la primera Marca (la voluntat d’ésser) o bé és un producte de la lluita que hem menat des del segle XVII per redreçar-nos?”.
Bé, aquí hi caben diverses tesis, Primera Marca?, que no va està la Tarraconense?…Bé, tanmateix els nostres avantpassats varen haver de practicar el “nedar i guardar la roba” de bon antuvi, això no va fer més que accentuar unes qualitats inherents al “liberalisme” intrínsec del propi “paradigma civilitzador”, quan observo això no se’m fa estrany que la “nostre xarxa” estigui trufada de grups, grupets i grupuscles que et demanen l’adhesió, en una configuració que explicaria potser en bona part allò del “mètode analític crític paranoic”.
Bé, tornant al fil del magnífic article d’en Marc, no me’n sé està de proposar el escrutini d’un índex que personalment trobo de màxim interès per bastir el País excel•lent que tots volem.
Aquest índex fa al que el nostre amable articulista ja ha apuntat quan diu “dimensió cultural”, en aquest sentit seria bo i imprescindible que fixéssim un índex mínim de població habilitada i qualificada veritablement en ciència i tecnologia, perquè no podem obviar de cap de les maneres que a major tant per cent de població capacitada més i més possibilitats reals de adaptació a futur.
Cordialment.
setembre 6, 2009 a les 6:31 pm
Feia més o menys un any que no havia anat a cap acte dels que munta Reagrupament per escoltar a n Carretero.
Aquesta setmana he anat a dos, i si que m’ha cridat l’atenció que ja no és tant taxatiu en les seues manifertacions. El monolec és sempre el mateix, quasi que m’el sé de memòria, no crec que canvíi ni una coma.
Aquella seguretat amb que afirmaba que ho majoria absoluta o fracás, ja no l’he pas sentit, i aquella rotunditat de que al 2010 proclamaria la independencia, tampoc. Ara ja diu que ho fará quant pugui. Bé, una primera cura de realisme.
Segur que poc a poc en vindran més.
setembre 6, 2009 a les 7:37 pm
Josep-Empordà, trobo que té una habilitat especial per no parlar mai del tema proposat a l’article. Podriem mirar d’inscriure’l en algún tipus de “rècord guiness” i encara guanyariem alguna pela.
És molt important ser conscient de l’abast d’un futur estat i fixar referents. Tot i ser conscient que té una superfície molt inferior, Luxemburg trobo que és un exemple a estudiar per la seva elevada renda per càpita. Variable que penso que és molt més aclaridora que no pas superfície o PIB.
setembre 6, 2009 a les 8:25 pm
De veritat, esteu començant a sommiar truites abans d’hora.
A mi em preocupa més una altra cosa: El paper de Bcn. Es comformaràn, els poders fàctics de Bcn, de reduir el seu ambit d’influencia directa de cop i volta?
Jo ja tinc la meva resposta, però podrieu opinar.
setembre 6, 2009 a les 9:00 pm
Potser algú em dirà que somnio truites, però cal pensar en la Catalunya dels futur. Cert no és important la mida d’un país, és més, amb el comentari del company de “qualitat”, aquesta es troba en països diminuts: Monaco, Luxemburg, Liectentein (ni sé com s’escriu, no sé com estan Andorra…. Cert que ara, lo que no es té és compra, però el futur tant en alimentació com fonts energètiques és en lo possible l’autosuficiència…pensem que la crisi actual té factors molt profunds,la globalització també té uns problemes, canvi climàtic,,,Cert és que avui en dia la tecnologia fa superar els problemes que abans necessitaven “espai geogràfic”….Per la nostra Catalunya independent doncs cal pensar en la tecnologia i propostes de futur…¿per què espanya és un mal projecte? tota la seva història i en especial ZP, és una demostració de manca d’idees, de no saber ni cap a on anirà el món, això és un mal projecte que es paga (ho paguem els catalans) i aquí hi ha el meu raonament de que la crisi actual i l’atur, és més greu a espanya culpa de l’estupidesa centralista i més greu a Catalunya per l’extorsió i espoli, a part que estan desmontant tot el nostre teixit industrial, empresaria, som els reis de l’atur i entre ells aquests del cinturó aquests, espanyolistes….Per catalunya independent ens manca gent som minoria, cal aquesta gent (espanyols a Catalunya)si fem un projecte de futur aquesta gent potser veurà més clar la independència
setembre 6, 2009 a les 9:38 pm
#7 Salvador,
Corregit el tema de Macedònia, una badada grossa. Una prova empírica que escriure un apunt a les dues de la matinada no és la millor idea…
setembre 6, 2009 a les 9:43 pm
#8 Maia,
Quan vagi tractant els altres paràmetres (població, PIB, PIB per càpita…) també faré una llista d’estats. Sumaré tots els estat per una banda, i quins coincideixen en els diversos paràmetres.
He volgut fer-ho partint de zero, sense apriorisme i a partir de les dades fredes. A partir d’aquí, es pot interpretar i posar-hi més dades.
setembre 6, 2009 a les 9:46 pm
#10 Josep-Empordà,
Què té a veure Reagrupament i el Carretero amb els quilòmetres quadrats de Catalunya?
setembre 7, 2009 a les 12:15 am
Com sempre Marc fas una feina excel·lent des d’ una humilitat aclaparadora.
gracies per tants d’ anys de dedicació al País!
setembre 7, 2009 a les 10:47 am
Donç més o menys que el que té a veure el sobiranisme amb els Km.2.
setembre 7, 2009 a les 4:46 pm
De veritat algú creu que la comparació amb Estats de tot el món que tenen una superfície similar a la de Catalunya és objectiva? Que es pot arribar per aquesta via a una conclusió sobre el possible futur d’un estat català independent? Hi deu haver desenes de variables més importants que la mida de l’àrea geogràfica.
Si us plau, intenti escriure a una hora en què pugui prestar temps, atenció i interès al seu article. Només per respecte als lectors.
setembre 13, 2009 a les 12:06 am
[...] setmana passada parlava de la superfície de Catalunya. Aquesta setmana toca parlar d’un dels altres paràmetres bàsics, la població. Al cap i a [...]
setembre 15, 2009 a les 5:50 pm
Hola, tinc 18 anys i sóc un estudiant suec. M’agradaria realitzar una pregunta en relació a la sobirania catalana.
Catalunya sempre ha estat una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol?
Disculpeu les errades
PD. Tinc molt d’interés en aquest tema, ja que vull realitzar un treball de investigació.
Gràcies
setembre 21, 2009 a les 12:11 am
[...] els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població i ara li toca al PIB; el Producte Interior Brut. El valor que mesura la [...]
setembre 27, 2009 a les 1:26 am
[...] els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB i aquest quart està dedicat al PIB per habitant, tant [...]
octubre 4, 2009 a les 12:47 am
[...] els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB, el quart el PIB per habitant i aquest cinquè està [...]
octubre 17, 2009 a les 7:34 pm
[...] els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB, el quart el PIB per habitant, el cinquè a l’IDH i [...]