Catalunya independent al món: població de l’estat català
setembre 13, 2009 | 
Marc Belzunces | 
Imprimir
La setmana passada parlava de la superfície de Catalunya. Aquesta setmana toca parlar d’un dels altres paràmetres bàsics, la població. Al cap i a la fi, el que importa d’un país és la gent. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, a Catalunya el 2008 hi havia oficialment 7.364.078 habitants. Si anem al rànquing d’estats per població de la Wikipedia en anglès, això ens situa en la posició 98 d’un total de 223. Tenim 97 estats per davant i 125 per darrera. Tenim més estats per sota nostra que no pas per davant. I en relació a la setmana passada, passem de la posició 139 per superfície a la 98 per població.
Si mirem els estats de la nostra dimensió, veuríem que no seriem un estat independent tant estrany:
-
Europa: Hongria (10 milions), Bielorússia (9,7 milions), Suècia (9,3), Azerbaidjan (8,6), Àustria (8,4), Sèrbia (7,8), Suïssa (7,7), Bulgària (7,6), Dinamarca (5,5), Eslovàquia (5,4) i Finlàndia (5,3).
-
Resta del Món: Bolívia (9,9 milions), Hondures (7,5 milions), Israel (7,5), Líbia (6,4), Paraguai (6,3), Jordània (6,3), El Salvador (6,2) i Nicaragua (5,7).
I encara hi ha estats per sota dels 5 milions d’habitants prou coneguts: Noruega, Croàcia, Irlanda, Emirats Àrabs Units, Geòrgia, Costa Rica, Nova Zelanda…
Cal dir que si considerem el llistat de la setmana passada, per superfície, la nostra superfície donaria per a fins 23 milions d’habitants (Taiwan), 16 milions (Països Baixos) o 10 milions (Bèlgica). Òbviament tindríem una dependència exterior o tecnològica major encara (dessalatge d’aigua, producció d’energia i aliments…), a banda de l’impacte sobre el medi que tindria (havent transformat el Vallès en una gran urbanització…).
De tot plegat es pot veure que l’estat català inicial se situarà a la taula mitjana del concert mundial pel que fa a població. Un altre tema seria si tota la població actual tindria la ciutadania catalana, o si en l’altre extrem seríem una mena d’Andorra gegant (menys nacionals que no pas residents estrangers). Vull dir, que si quan arribi la independència i s’hagi de triar lliurement la nacionalitat, o catalana o espanyola, hi hauria o no un segment important de la població que triaria romandre amb la nacionalitat espanyola i continuaria residint a Catalunya sense més grans problemes (tot i que amb les limitacions pròpies de la Unió Europea pel que fa a viure al país del qual no som nacionals). Se’ns dubte una línia de reflexió intel·lectual digna de ser explorada.
La nostra lliga
Així doncs, si ajuntem els estats esmentats fins ara, obtenim aquesta lliga on jugarem:
Hongria, Bielorússia, Suècia, Azerbaidjan, Àustria, Sèrbia, Suïssa, Bulgària, Eslovàquia, Finlàndia, Bolívia, Hondures, Israel, Líbia, Paraguai, Jordània, Nicaragua, Dinamarca, Països Baixos, Moldàvia, Bèlgica, Albània, Eslovènia, Taiwan, Armènia, Macedònia i el Salvador.
I a més, en ambdós paràmetres considerats fins ara (superfície i població) aquests estats coincideixen i per tant és on ens hauríem de fixar més:
Dinamarca, el Salvador, Israel i Suïssa
Què fan ells? En quina lliga juguen? Qui són els seus aliats geopolítics? I els seus enemics? En què es basen les seves economies? Són respectats internacionalment? Tenen capacitat d’influència mundial? Són coneguts els seus països per la població d’arreu del món?
La propera setmana més paràmetres.
Etiquetes El món, Europa, Política internacional, Reflexions, independència | 
21 comentaris »
setembre 13, 2009 a les 12:54 am
El nostre objectiu ha de ser convertir-nos en l’Israel de l’altre riba del mediterrani, un lloc tecnologica i culturalment
avançat i allunyar-nos de la cada vegada major semblança amb el sud d’Itàlia.
setembre 13, 2009 a les 9:47 am
Bon dia,
M’apassiona aquest exercici de comparar-nos amb altres estats per trobar aquells amb els quals tenim més paràmetres en comú i especular sobre què podem fer acostar-nos-hi més (amb vistes a fomentar allò que, objectivament, ens faci més propicis a assolir la independència). Més encara en un dia històric com avui, en el qual esperem que comenci de veritat el nostre procés d’independització d’Espanya ;-) Això que comentes de la nacionalitat, sobre si hi haurà un sector més o menys significatiu de la població que voldrà seguir tenint la nacionalitat espanyola (un cop hàgim assolit la independència), penso que és molt probable que sigui així, i que no serà pas sense problemes. Penso que és possible que ens passi com a Estònia, per exemple. Allà, la minoria russa que manté la seva nacionalitat original té els seus propis canals de televisió, diaris i altres publicacions periòdiques, etc. (en rus, per descomptat), es neguen a aprendre l’estonià i aleshores es queixen que no tenen els mateixos drets que els ciutadans amb nacionalitat estoniana. Volen ser a missa i repicar alhora (perquè, evidentment, no es pot comparar el nivell de vida dels estonians amb el dels russos, i d’altra banda Rússia es troba a anys llum d’Estònia en qüestió de drets humans): en definitiva, són un corcó. Estic segura que, un cop siguem independents, molts dels espanyols que viuen a Catalunya voldran seguir sent espanyols però amb els avantatges de viure en territori català (que, un cop siguem independents, seran moltíssims). I, per tant, seran un corcó. Però tan de bo tinguem aquests corcons a casa ben aviat!!!
Bé; de moment tot això és especulació, però segur que tard o d’hora (més d’hora que tard) deixarà de ser-ho :-)
setembre 13, 2009 a les 10:03 am
Aquesta sèrie d’articles que estas fent Marc són, potser, la millor contribució a la causa. Són la millor munició que ha donat aquest blog als seus lectors i són sencillament sensacionals.
Te’n felicito molt sentidament.
setembre 13, 2009 a les 10:04 am
PS: M’incloc en la categoria de lector del BGS. Que quedi clar.
setembre 13, 2009 a les 5:51 pm
Bona tarda a tothom:
Als espanyols que vulguin viure a Catalunya independent s’els pot oferir la opció de la doble nacionalitat.
Trobo normal que hi hagi persones que, per raons sentimentals, no vulguin trencar lligams amb els seus origens. D’aquesta manera gent que porta molts anys a Catalunya no hauria de viure-hi com a foraster i no tindrien el sentiment de que s’els força a trencar els seus lligams sentimentals amb la seva terra d’origen.
En resum: Voste està empadronat a Catalunya: Catalunya ara es un estat independent per tant vosté ara es ciutadà de Catalunya. Vosté pagarà els seus impostos a Catalunya i rebrà les prestacions i serveis públics de Catalunya. Si ho vol li reconeixerem la doble nacionalitat, d’acord amb el que al respecte es pacti amb l’estat espanyol: Podria, fins i tot, pactar-se que aquests ciutadans puguin escollir a quin d’ambdos estats exerciran el seu dret a votar i ser votats.
Això desactivaria molta de la artilleria mediàtica que, no ho dubteu, intentarà acollonir al personal amb perspectives de persecucions i demés bajanades a que ens tenen acostumats. I de cara a la votació per la independència es importantíssim desactivar aquesta mena de maniobres.
Salut!
setembre 13, 2009 a les 6:19 pm
Èxit sense precedents a Arenys.
La participació supera lo esperat, en un dia festiu al que s’han sumat milers de patriotes. La FE ha fet el ridícul desplaçant només 60 persones que han quedat completament superats pels esdeveniments. S’ha aconseguit plasmar la unitat per part de totes les forces polítiques i socials al voltant de la consulta, i a més tot el soroll que ha generat ha atret l’atenció mediàtica, no només de les nostres TVs, sinó de televisions de l’estranger.
[i]“L’expectació ha fet que una trentena de mitjans de comunicació i més de 130 informadors hagin estat acreditats per fer el seguiment dels esdeveniments. Entre ells, hi ha representants de televisions d’Itàlia, d’Alemanya, d’Anglaterra i d’Estats Units.”[/i]
setembre 13, 2009 a les 6:23 pm
Joanka,
no sóc cap partidari de cap bandon a l’orient mitjà, però tincs els meus dubtes sobre que Israel sigui un mirall en el que ens convingui reflexar-nos. No m’agrada de model un estat teocràtic militaritzat, en estat d’alerta permanent, i vist com el “matón” de la zona.
setembre 13, 2009 a les 6:31 pm
Marc,
Un article molt interessant, a tenir en compte.
Si hagués de triar un d’aquests estats de la “nostra lliga” sense dubtes em decanto per Suissa, Bèlgica i Austria en aquest ordre.
setembre 13, 2009 a les 7:20 pm
Doncs jo penso que res de doble nacionalitat, ens acollim a les normes i lleis de la Comunitat Europea i punt. No hem de donar més drets dels que dona altre Estat Europeu, i si volen la doble nacionalitat que sigui mitjançant un tractat bil.lateral amb el Regne d’Escanya i que els catalans residents a escanya disposin dels mateixos drets allà que els escanyols residents aquí. Hem de tenir compte amb les lleis que fem doncs els escanyols son els reis del “xantxullo” i ens fotran portant tota la família a guarir-se aquí i pagant nosaltres. Ho sento però jo soc tan solidari amb ells com ells ho son amb nosaltres, i haurem de vetllar molt amb les nostres lleis per assegurar el benestar del nostre poble no permetent fraus de llei com els que fins ara s’estan fent.
Acabo d’arribar d’Arenys de Munt i estic, content, emocionat i orgullòs d’haver pogut ser present en dues de les accions “positives” mes importants pel nostre país en els últims tres-cents anys, la marxa a Brusel.les i el primer referèndum popular per la secessió d’escanya. Dues accions populars i desprès seguides pels polítics, aprenguem bé la lliçó, el poble va per davant i els polítics s’hi van afegint tímidament, nosaltres no podem esperar ningú, qui vulgui que segueixi a la societat civil en franca rebel·lia amb l’estat escanyol. No tindran mes remei que afegir-s’hi, això ja no hi ha qui ho aturi, a veure qui te els “nassos” d’impedir, dins la democràtica Europa, que la societat civil es defineixi en relació a allò que li doni la gana. Ara s’hi afegiran molts pobles i entitats, fins aconseguir que sigui un clam INDEPENDÈNCIA.
ESPANYA TREMOLA….CATALUNYA MARXA!!!.
Visca la Pàtria
setembre 13, 2009 a les 7:21 pm
Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies!!!
Avui he anat a Arenys de Munt i quina ha estat la meva sorpresa en veure tantes persones, tenint en compte que la consulta tan sols era per a gent empadronada a la ciutat. L’ambient era d’allò mes familiar, feia molt de temps que no gaudia tant en companyia de tercers. Tot estava molt ben organitzat, la entitat organitzadora es mereix un mil i l’ajuntament un altre. He portat alguns formularis per omplir, però han estat molt insuficients, espero que la propera vegada podrem portar-ne deu vegades mes i d’aquesta manera potser no farem curt. Gràcies David (blocgran.cat ), sense tu, res no hauria estat possible.
setembre 13, 2009 a les 7:32 pm
Joan P:
Company, suposo que per efectes de la eufòria Arenyenca (a mi encara em dura) no m’has llegit mes enllà del segon paràgraf. Si mires veuràs reflexada la teva inquietud pel tema impostos i d’afegitó el tema d’on es vota si a escanya o a Catalunya. Evidentment que ha de ser recíproc, per això deia lo de pactar-ho.
Bé, no ens escalfem el cap: Ha estat un cap de setmana molt intens i, si tot va bé, haurem viscut aconteixements històrics.
Salut!
setembre 13, 2009 a les 8:08 pm
Amic Eduard,
El que jo vull dir és que de principi res de res, nosaltres no hem de fer res mes que aplicar les lleis i normes de la CEE. Soc partidari de, en principi, concedir la nacionalitat catalana a qui tingui uns anys determinats de residencia a Catalunya i a qui sense arribar a aquest anys ho sol.liciti complint una sèrie de requisits, i naturalment a tots els nascuts a Catalunya. Ara bé, i aquí el quid de la qüestió, qui vulgui conservar la anterior nacionalitat, espanyola o quina sigui, aquesta persona NO TÉ LA NACIONALITAT CATALANA, i si Escanya ens sol·licita la possibilitat de doble nacionalitat, en virtut d’allò que ofereixi en reciprocitat, es pot estudiar el tema.
Eduard, potser no m’he explicat prou bé per intentar resumir el meu escrit, però soc molt reactiu a establir massa tractats amb un Estat trampós amb els Catalans i que encara es considerarà amb drets sobre nosaltres. Qui vulgui ser Català que es quedi com a Català, qui no ho desitgi que sigui un ciutadà europeu a Catalunya, en principi això, i si volen quelcom més, que sàpiguen el que els hi costa… cosa que fins ara els Escanyols mai han fet amb els Catalans. Per tant volia dir que de principi res de res… mes endavant segons el comportament del Reino de España amb l’Estat Català ja en parlaríem. No hem de donar peixet a la cinquena columna que històricament tenim. Això podria significar que molts catalans podrien voler conservar la nacionalidad española, doncs bé…si els espanyols els accepten que els hi concedeixin i nosaltres els hi traiem la nostra, i punt. El mateix que passa a qualsevol país del mon on no hi ha tractats de doble nacionalitat amb l’altre. Penso que ens aportaria molt mes, d’inici, tractats de doble nacionalitat amb Països Europeus menys bel.ligerants amb Catalunya i menys tramposos.
Tingues en compte que abans d’això s’hauria d’haver negociat el tema dels diners de la Seguretat Social. I no està gens clar que ells ens ho posin gens fàcil i no haguem de recórrer a instàncies superiors internacionals. No serà fàcil i coneixent el caràcter de l’escanyol no està gens clar que quedem com amics. Ells mateixos ho diuen: “A enemigo que huye, puente de plata…” doncs això!!.
Salutacions molt cordials
setembre 13, 2009 a les 8:09 pm
Eduard, t’he llegit sencer i sense eufories, i estic amb en Joan P. rés de doble nacionalitat, almenys fins que no pasin 25-30 anys de ser estat,
abans creia a nivell personal, que la solució pasba per nacionalitat catalana, doble nacionalitat, i nacionalitat espanyola amb permís vitalicí de residencia,
però a mesura que ens hi acostem i veien que han fet els paisos Bàltics i la mena de gent que son els espanyols i tot el que l’estat espanyol segur que farà o intentarà fer per potinejar-nos,milor no donar-lis cap facilitat i de doble nacionalitat res de res, és poden convertir amb uns troyans amb el nostre vist-i-plau.
fins i tot ja tampoc tinc clar lo del permís vitalicí, encara que soc conscient que s’haura de fer quelcom, però per això ja tenim les lleis europees.
No son ganes d’escalfar el cap, però que l’euforia d’avui no ens relaxi.
Gran dia avui
Gràcies Arenyencs
i gràcies Marc pels teus articles
Visca Catalunya
setembre 13, 2009 a les 8:43 pm
Ara ja fa tres quarts d’hora
setembre 13, 2009 a les 8:44 pm
Perdoneu,
Ara ja fa tres quarts d’hora que es pot dir:
Senyora vicepresidenta del gobierno: “LA CONSULTA POPULAR A ARENYS DE MUNT, S’HA REALITZAT”
Siau
setembre 13, 2009 a les 9:24 pm
Encara que siguem una petita representació del poble, estic completament d’acord amb 12 i 13.
La Consulta s’ha fet. Demà hi haurá soroll politic, i espereu perque ja hi ha 60 municipis que es volen sumar a l’iniciativa. Com diu el refranyer xinès, “tant de bo visquem temps interessants”. Aquest any n’hi haurá forces.
setembre 13, 2009 a les 9:31 pm
He estat també a Arenys de Munt. Increïble. Conec una persona empadronada allí, ha votat.
L’ambient era impressionant. Podies xerrar amb tothom. Tothom volia enraonar i comentar.
I una cosa que he vist que teníem clara és : NO VOLEM SER ESPANYOLS. Se’ns en fot les seves lleis o finançaments.
He sentit molta gent que té clar que ser independentista i voler obtenir la llibertat amb les regles del joc del país al que es pertany és un contrasentit. I no només és un contrasentit, a més si les lleis són les ecspanyoles, llavors és impossible. Quebec o Escòcia no són exemples. La seva situació és diferent.
Llavors, donen un cop de taula i deixem el joc. Unim-nos. Obtinguem la independència i després ens barallarem.
Força i Llibertat !!!
setembre 13, 2009 a les 11:19 pm
Cap dels molts que s’han posicionat contra la consulta d’Arenys de Munt ( Rangel, de la Vega, Montilla, Hereu, La Falange,…)ha donat el més mínim argument racional, cap opinió amb un punt de lògica, cap espurna de vida inteligent. Més enllà de la Constitució, per ells la Biblia, no hi ha res més. Dubto que Europa els entengui.
setembre 21, 2009 a les 12:18 am
[...] de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població i ara li toca al PIB; el Producte Interior Brut. El valor que mesura la capacitat o potència [...]
setembre 27, 2009 a les 1:29 am
[...] de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB i aquest quart està dedicat al PIB per habitant, tant nominal (preus corrents) [...]
octubre 10, 2009 a les 11:52 pm
[...] de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB, el quart el PIB per habitant i aquest cinquè està dedicat a l’Índex de [...]