Catalunya independent al món: Producte Interior Brut
setembre 20, 2009 | 
Marc Belzunces | 
Imprimir
Continuem amb el tercer lliurament sobre els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població i ara li toca al PIB; el Producte Interior Brut. El valor que mesura la capacitat o potència econòmica d’un país.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya el PIB (nominal) del país era l’any 2008 de 216.923 milions d’euros. Com que les comparacions internacionals es fan en dòlars americans, al canvi d’ara mateix segons una coneguda web ens dóna com a resultat 319.122 milions de dòlars americans. 320.000 milions per arrodonir.
Ara anem al rànquing d’estats per PIB nominal a la Wikipedia anglesa, i ens adonem que hi ha 3 rànquings. Agafem per exemple el del Fons Monetari Internacional, que té 179 estats/territoris/països (el de la CIA és una mica caòtic). En aquest rànquing, Catalunya se situa en la posició 32 de 180. 31 estats per sobre i 148 per sota. L’economia 32 mundial, dins del 20% de les economies més importants del planeta. I això sense comptar el creixement econòmic que hi hauria com a conseqüència de la finalització de l’espoli fiscal i l’existència d’un govern centrat en la defensa de l’economia pròpia. Continuem pujant i de debò: partíem de la posició 139 per superfície, passàvem a la 98 per població i som a la 32 per potència econòmica. Molt poca broma.
Al nostre voltant, dins de la nostra dimensió econòmica, tindríem els següents estats:
Europa: Suïssa (493.000 milions de dòlars), Suècia (485.000), Noruega (456.000), Àustria (415.000), Grècia (358.000), Dinamarca (343.000), Finlàndia (274.000), Irlanda (273.000) i Portugal (244.000).
Resta del Món: Aràbia Saudita (482.000), Taiwan (393.000), Iran (345.000), Argentina (326.000), Veneçuela (319.000), Sud-àfrica (277.000), Tailàndia (273.000) i Colòmbia (240.000).
Quedarien per sota nostre estats com la República Txeca, Israel, Romania, Xile, Egipte, Ucraïna i un llarg etcètera.
És evident que quan una companyia no vol proporcionar productes en català no és pas pel pes econòmic del nostre país. De fet, seria molt més eficaç anar a les empreses estrangeres que volem que proporcionin els seus productes també en català (tipus Apple) i dir-los simplement que som l’economia 32 del món. Ni menys ni més. Sense necessitar d’explicar que si el català patatim-patatam.
Tot plegat ens permet dir que no estem tant malament, que diria aquell. Seríem una de les principals economies del món per si soles, formant part de la Unió Europea, la principal economia del planeta, i amb un potencial de creixement molt important. Si tenim gent bona dirigint el país i la mediocritat actual no acaba d’ensorrar el país.
La nostra lliga
Així doncs, considerant els 3 paràmetres vistos fins ara (superfície, població, economia), aquesta és la nostra lliga:
Albània, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica, Bielorússia, Bolívia, Bulgària, Colòmbia, Dinamarca, el Salvador, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Grècia, Hondures, Hongria, Iran, Irlanda, Israel, Jordània, Líbia, Macedònia, Moldàvia, Nicaragua, Noruega, Països Baixos, Paraguai, Portugal, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan i Veneçuela.
La màxima coincidència la tenim amb Suïssa i Dinamarca, ja que coincidim en els 3 paràmetres. Coincidim en 2 paràmetres amb Àustria, el Salvador, Finlàndia, Israel, Suècia i Taiwan. Aquest serien els exemples principals a seguir.
Què fan ells? En quina lliga juguen? Qui són els seus aliats geopolítics? I els seus enemics? En què es basen les seves economies? Són respectats internacionalment? Tenen capacitat d’influència mundial? Són coneguts els seus països per la població d’arreu del món?
La propera setmana més paràmetres.
Apunt escrit des de l’Holocè estant.
Actualització (20/09/2009): Dades canviades a PIB nominal, que és el que proporciona l’Idescat. El de Paritat de Poder de Compra no l’he sabut trobar.
Etiquetes Política catalana | 
19 comentaris »
setembre 20, 2009 a les 10:49 am
Molt interessant, i molt aclaridor. Gràcies Marc
setembre 20, 2009 a les 12:21 pm
Moltes gràcies Marc, aquesta informació ens ajuda a encarar el Futur amb millor disposició.
Ho tenim bé, si entenem que les nostres potencialitats han de ser dinamitzades des de la societat civil, i defugir el patrocini sovint narcotitzant de les administracions públiques, hem de fer un país modern. És una opinió.
setembre 20, 2009 a les 4:27 pm
com quedarien els espanyols sense Catalunya? i sense els PPCC i Euskalherria? no és que m’interessi, però és per dimensionar-ho.
setembre 20, 2009 a les 6:05 pm
Marc:
Complementant l’article que trobo prou interessant, ens podries informar si esteriem en la mateixa lliga, relacionant-los entre ells, els PIB català, població i superficie, ja que els factors resultants poden esser molts diferents, sense entrar en altres aspectes de nivell de vida, qüalitat social, etc.
Estic pensant amb Noruega, Suissa, Austria, Dinamarca, Suecia.
setembre 20, 2009 a les 6:55 pm
Excel·lent! això és per fer-ho córrer i un fantàstic argument pels qui encara no saben cap on tirar. Gràcies Marc
setembre 20, 2009 a les 7:07 pm
Marc Belzunces,
Excel.lents articles que ens demostren que la independència de Catalunya no es cap bogeria en cap dels sentits i ens situen en el nostre àmbit internacional. Gràcies per la bona documentació.
Salut i Independència
setembre 20, 2009 a les 7:33 pm
Cuelgo en tu columna un escrito que por problemas familiares, no pude hacer ayer sábado. Gracias por tu generosidad:
“Arribo tard a tota aquesta discussió sobre coalicions i integracions per a la conquesta de la INDEPENDÈNCIA.
Aporto les meves experiències sobre el tema, recordant la Transició i l’època d’aliances d’aquell temps. La manera d’assegurar la INDEPENDÈNCIA i el seu resultat posterior, per acabar amb els oportunistes de tot pelatge és:
Declaració UNILATERAL de la INDEPENDENCIA. Declaració pública de COMPROMÍS per elaborar un període CONSTITUYENTE.Elaboración d’una CONSTITUCIÓ on el diputat depengui de la vegueria o districte a TOTS els EFECTES: sou , obediència de vot amb “mandat imperatiu” per a les lleis importants, i cessament del mateix per desobediència.
Els diputats elegits no dependrien dels partits polítics per la seva continuïtat, expulsió del Parlament o casos anàlegs.
Nova LLEI ELECTORAL a mida de la nova CONSTITUCIÓ aprovada per la NACIÓ.
Convocatòria de noves eleccions abans de la finalització dels dos anys, a finals del 2012 i el que sortiria d’allà seria una barreja dels partits polítics amb les organitzacions socials ciutadanes. Seria una representació de tota la NACIÓ. Seria tot un projecte de República presidencialista, amb SEPARACIÓ real de poders, totalment democràtica i que impediria els pecats de la llei de Michels: La corrupció, endogàmia i com a resultat d’aquesta, l’oligarquia.
setembre 20, 2009 a les 8:08 pm
Hem entrat en campanya política i corren rumors que el PSOE avanci les generals per que siguin al mateix temps que les catalanses. Mentre Esquerra intenta capitalitzar el que s’ha fet fins ara. Cal moure’s inmediatament o els politics profesionals ens espifiaran els plans. No hi ha temps a perdre.
setembre 20, 2009 a les 8:27 pm
Restarem a l’espera, doncs.
setembre 20, 2009 a les 9:09 pm
Benvolguts lectors,
He canviat les dades a PIB nominal:
- Perquè interpreto que són les que proporciona l’Idescat (”preus de mercat”)
- Perquè no he trobat les de Paritat de Poder de Compra amb les quals comparava (erròniament) a l’apunt original.
En tot cas, amb el canvi Catalunya surt encara millor posicionada, i jo diria que el PIB nominal és el que s’utilitza en rànquings tipus G-8.
Si algú sap el PIB per PPC per a Catalunya en milions d’euros o dòlars i l’any 2008, li restaré agraït.
setembre 20, 2009 a les 11:45 pm
Sr. Belzunces, a les estadístiques de l’Eurostat trobarà aquestes dades que li falten del “GDP in PPS (power purchasing standards)” i moltes altres d’interès. A més podrà fer l’anàlisi incorporant el País Valencià i les Illes, ja que l’Eurostat dóna les dades per regions administratives. En el cas de França, la Catalunya del Nord està dividida en diverses regions administratives franceses per la qual cosa no podrà obtenir aquestes dades de l’Eurostat.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
setembre 21, 2009 a les 12:06 am
#11 Josep,
Gràcies per la informació. Malauradament les dades corresponen al 2006 com a més recent, i necessitaria les del 2008, si es que existeixen, per a poder-les comparar globalment de forma senzilla.
En relació als Països Catalans, ja vaig dir al primer apunt d’aquesta sèrie que em centraria a Catalunya. Fonamentalment per manca de temps. Seria molt interessant que algú presentés les dades per territoris i agrupant-les per al conjunt dels Països Catalans.
setembre 21, 2009 a les 12:09 am
#4 Carles,
No entenc què em demanes.
setembre 21, 2009 a les 12:38 am
molt bona feina ;)
setembre 21, 2009 a les 8:18 am
L’Emili Valdero en l’exposició sobre el finançament que fa als actes de Reagruament, diu entre altres coses que la Renta per capita de Catalunya que penso que és millor indicador que el PIB, sóm el 4 d’Europa, al mateix nivell que Holanda.
Altre cosa, segons tinc entès, el tema del PIB, no necessàriament indica la riquesa d’un país. Per exemple Alemanya i Japó al tenir molt de les seves inversions amb els capitals inclosos fora del seu Estat, això fa que no sigui contemplat com Producte Interior Brut.
En tot cas, està clar que la nostra lliga és la dels Països Baixos, Bèlgica, Suïssa, Irlanda, Dinamarca i Finlàndia.
Felicitats pels articles Marc
setembre 22, 2009 a les 12:56 pm
Sabeu si hi ha hagut algun tipus d’estudi sobre l’estimació de disminució del PIB català en cas d’independència per l’efecte de l’aturada de compra per part de la resta de l’Estat a Catalunya (boicot)? Quina part del PIB català representen les exportacions a España?
És un argument força potent a favor dels guionistes de “por a l’estat propi”.
setembre 22, 2009 a les 1:59 pm
Jaume
——-
Es molt dificil mesurar-lo perquè el boicot amb les lleis actuals de lliure mercat és impossible que tingui un exit significatiu pels següents punts:
1)Molts productes que es venen a Espanya no està clar el seu origen (no hi ha cap etiqueta Made in Catalonien) com també que molts productes tenen parts fetes a Catalunya i d’altres a fora o fins i tot són fets totalment a fora i distribuits des de Catalunya.
2) La majoria dels consumidors compren els productes per necessitat o perqué els agrada i no per nacionalisme. Tenim un exemple clar de que a casa nostra , el consum de productes etiquetats només en castellà , molts fets a Catalunya, mai han tingut cap impediment per ser venuts malgrat els intents des de certs ambients independentistes o nacionalistes de fer-lis boicot.
3) Molts dels productes catalans que es venen bé a Espanya són perquè ja són competitius o no tenen competència, i si Catalunya esdevingués independent dins de la Unió Europea, segurien venent-se igualment per les mateixes raons.
No soc economista, però penso que el PIB d’una Catalunya Independènt creixaria molt en questió de mesos, per no dir de setmanes, pel fet de deixar de ser expoliats i sobretot per la inversió que s’hauria de fer per crear les estructures que ara les té Espanya en el nou Estat, com per exemple: Defensa, Ministeri d´Exteriors, nous tribunals (Superior i constitucional), Xarxes ferroviaries, xarxes vials, xarxes de comunicació i de televisió…etc
Tot això ja no parlo de disposar de més diners per invertir en les actuals competències que teoricament tenim però que no podem desenvoluparles per maca de diners.
També podriem beneficiar-nos de les ajudes de la UE en tema d’agricultura i pesca o en reconversions industrials que ens fa falta per ser mäes competitius.
En fi, Jaume, ser un Estat propi permetrà pujar el notre PIB segur i no pas baixar-lo encara que els espanyols ens vulguin fer un boicot, per un altre banda del tot impossible.
setembre 22, 2009 a les 3:05 pm
Manel,
Tinc també el convenciment que només amb l’aplicació del total de la recaptació fiscal de Catalunya a Catalunya, el PIB augmentaria. Suposo que l’augment seria sostenible (invertir en sectors d’alt valor afegit a mig i llarg termini), i si no ho fos, segurament el suposat “boicot” tampoc acabaria sent etern.
Algun altre dia ja comentarem sobre “L’endemà de la independència”: inversions en infraestructures prioritàries, model de país,… Un altre gran argument dels a favor de la por (”independència per a què?”).
Salut.
setembre 27, 2009 a les 1:29 am
[...] situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB i aquest quart està dedicat al PIB per habitant, tant nominal (preus corrents) com per paritat de [...]