L’eix espanyol (La Falange-Ciudadanos-PP-PSOE)
setembre 23, 2009 | 
Josep Sort | 
Imprimir
Una de les lliçons principals que hem d’extreure de la consulta d’Arenys és el funcionament de l’eix espanyol. La pel.lícula dels fets va ser la següent: primer els de la Falange van aixecar la llebre, i de passada, van exercir del que són, de terroristes, tot intentant acollonir el personal. A continuació, el testimoni va passar a mans dels Ciudadanos. Aquests, ben probablement amb pes i contactes dins els cossos funcionarials de la justícia i, naturalment en els mitjans de comunicació, van presentar les iniciatives judicials corresponents, sabent que jugaven, naturalment, en terreny amic. Tant els uns (la justícia) com els altres (els mèdia), van fer la seva feina, i la màquina colonial va començar a funcionar. És a dir, a reprimir.
Quan la justícia (és a dir, l’estat) i els mèdies se’n feren ressò, naturalment, a bodes em convides, el PP va pujar al carro amb tota la seva artilleria partidista i, no calia, si no, mediàtica -per cert, encara més cafre que el propi PP. La intervenció del PP, va convertir la consulta d’Arenys en un afer de política “nacional” (és a dir, espanyola). I ja tens a tots els telepredicadors demanant sang i fetge i escopint odi des de les pantalles, els micròfons i la xarxa. Res de nou, per altra banda.
I, per acabar la seqüència, el PSOE, que, com sempre, tot fent-se la víctima, acabava movent peça i, no calia sinó, amenaçant (via el delegat Rangel, en el seu paper de sibwana) i intentant boicotejar tot plegat. Dic de víctima perquè aprofità l’aparició d’unes pintades amenaçadores -molt probablement fetes per ells mateixos- per intentar kaleborrokitzar l’ambient i així tenir algun tipus d’excusa per suspendre tot plegat.
Fixem-nos que cada actor, va acomplir a la perfecció el seu paper, tots en la mateixa direcció, naturalment, No comptaven, però, que els arenyencs en particular i els catalans en general, no es farien enrere. Acostumats com estaven a espantar el personal i que aquest es cagués a les calces, el tret els va sortir per la culata.
O gairebé. El mateix dia 13, vaig viure una anècdota que ja l’he explicada a tothom que m’he trobat, però que no puc resistir la temptació de transcriure-la.
Quan vaig arribar a Arenys, vaig aparcar el cotxe a la part alta del poble -la veritat és que pensava que no me’l deixarien aparcar, i havia barallat la possibilitat d’aparcar-lo a Arenys de Mar i pujar en bicicleta. Però finalment me la vaig “jugar” i no vaig tenir cap problema. Collonut. Un cop aparco, eren quarts de nou o les nou i baixo cap a la riera. I ve’t aquí que d’una finestra d’una de les cases sento una veu, penso que femenina, que crida contundentment “Com vagis a votar et foto una hòstia!“. Literal. “Hòstia”, vaig pensar, “comencem bé!”. Naturalment em vaig fer la pel.lícula: típica mare que escridassa al seu fill o filla -posem que tingués 17 anys-, per tal que, com Franco, “no es fiqui en política”.
Vull dir amb aquesta anècdota, que l’eix espanyol, repeteixo la Falange-Ciudadanos-PP-PSOE, va jugar clarament a provocar el terror i l’acolloniment, per tal de desnaturalitzar la consulta, conscients com són, que continua existint una part de la societat catalana, de la qual sense cap mena de dubte formava part aquella mare que amb mitjans contundents intentava evitar que el seu suposat fill o filla -no vull suposar que fos el marit- no es mullés políticament. Espero que no se’n sortís. Però això mai no ho sabrem.
Tanmateix, la reacció, com he dit va ser una participació enorme tenint present les circumstàncies. Ni en el pitjors dels seus malsons els espanyols preveien aquesta resposta. I és un fet que ha d’omplir d’orgull, primer als protagonistes directes, i després a tots i cadascun dels patriotes catalans. Veure dones grans, votant contentes, encara que sigui la darrera cosa que facin en aquesta vida, és molt emocionant. Esperar 80, 85, 90 o més anys, per acabar un dia votant per la independència, no té res de simbòlic. I ho té tot de real.
Vull dir que no han pogut amb nosaltres. I ara, no és que no puguin, és que si es descuiden, ens els menjarem amb patates!
I després farem un sorollós rot. I ens direm els uns als altres “Salut!”.
Etiquetes Arenys de Munt | 
26 comentaris »
setembre 23, 2009 a les 3:28 am
Doncs si, ara ja fa unes setmanes que tothom ja ha entrat en campanya i están emprant el llenguange de rigor. La memòria de la gent és feble i a vegades se’ls pot prendre el pèl parlant de coses que poden distreure. Faría tard Reagrupament si s’avancessin les eleccions? i si les fan coincidir amb les espanyoles? Sigui com sigui ens toca a tots posarnos en alerta i entrar també a la campanya. És l’hora de la propaganda i la contrapropaganda.
http://www.youtube.com/user/Haegemon
setembre 23, 2009 a les 4:59 am
Bon dia a tothom
J. Sort: Certament, va ser una jornada històrica. L’episodi d’Arenys els ha agafat amb el peu canviat a tots; als de la caverna i als seus col·laboradors d’aquí: Fins el punt que ara n’hi ha que volen sortir a la foto a corre-cuita i liderar el seu propi desprestigi; si es que ja no ho estaven prou de desprestigiats.
Flota a l’ambient que tot plegat s’està acostant al punt de no retorn i que aquesta vegada pot ser la bona. Hem de fer tot el possible per que així sigui. Els ho debem a aquestes avies d’Arenys que comentes en representació de la generació dels nostres pares i avis que varen haver de suportar una llarguíssima postguerra de repressió i penalitats. La nostra generació els ho deu a ells i a la generació dels nostres fills, per que no hagin d’aguantar-ho tot plegat i puguin viure en un País normal i no en una colònia.
Estem en la millor situació objectiva per independitzar-nos que hi ha hagut en molts anys, per no dir la millor des de 1714. Que no ens perdi la rauxa d’uns i la crítica cainita d’altres.
Jo m’he reagrupat per que crec que es la millor trinxera per guanyar. Però Catalunya està per sobre de tot i, estiguem on estiguem cada un de nosaltres, hem de bastir finalment una única candidatura unitària per entrar amb força al Parlament de Catalunya i fer el que s’ha de fer: Alliberar el nostre estimat País. Si sumem guanyem!
Salut!
setembre 23, 2009 a les 9:05 am
L’eix espaÑÑÑÑol governa la Generalitat de Catalunya de la má d’ERC.
De la ERC que alguns que per aquí es prodiguen, donaban suport inclús después de la gran ensulsiada del desembre del 2003.
I ara ens volen convencer de que donem suport a qui ells diguin.
I no em refereixo a tu, Josep Sort, que ja sé el que en penses.
setembre 23, 2009 a les 9:14 am
Bon dia. Aprofito l’ocasió per felicitar-te per les teves col.laboracions al Gran Bloc del Sobiranisme. Sóc seguidor, també, del teu bloc a http://josepsort.blogspot.com/ i em trobo aquests darrers dies que no hi puc entrar; em surt un quadre de diàleg que m’adverteix de ves a saber què, potser que no tnc el programari a la última, i me n’expulsa. Disculpa dir-t’ho aquí però no sabia on fer-t’ho saber. Gràcies
setembre 23, 2009 a les 9:22 am
[...] espanyol (La Falange-Ciudadanos-PP-PSOE) Aquesta ha estat la meva resposta al post “L’eix espanyol (La Falange-Ciudadanos-PP-PSOE)” que publica “El bloc gran del [...]
setembre 23, 2009 a les 9:23 am
Lamento el contingut del post: ple de judicis de valor, sense arguments objectius i moltes fal·lacies, amb mentides i suposicions injustes envers un partit democràtic…
De sempre, l’assoliment de qualsevol objectiu polític ha passat per la racionalitat i el respecte a les normes democràtiques.
De la mateixa forma que la legítima 2a República va ser aplastada per una cruenta revolta militar feixista, ara, quatre arreplegats preteneu sota un supossat dret no reconegut trencar amb l’estament que ha donat estabilitat i permet que hi hagi suficient llibertat com per que hom pugui manifestar el que vol, amb ple respecte de la llei i els drets de les persones.
Les greus acusacións envers el PSC i especialment el suggeriment que les pintades les van fer ells mateixos, en literal “molt probablement fetes per ells mateixos” nomes poden sorgir d’una ment retorçada, mancada d’esperit crític amb si mateix i que no l’importa res per aconseguir el seu objectiu: Franco era igual.
La manifestació feixista, tot i que és una expressió legítima d’aquestes persones -dret reconegut a la Constitució-, pot ser un element amb el que s’estigui o no a favor, ningú no t’obliga. Però precissament la grandessa de la democràcia consisteix en reconèixer els drets a tothom i no de forma sesgada, encara que vagin en contra dels teus principis, com és el cas.
Qualsevol consulta popular és legítima en tant que sigui organitzada per entitats del municipi. La intervenció de l’Ajuntament va pervertir el procés, afegint-hi un component nou: la involucració d’una administració sense cap competència.
La cessió del despatx de l’Alcalde, la participació del regidor de CiU Sr. Molons i de funcionaris municipals forma part d’una conxorxa inacceptable i d’us de diners públics que algú haurà d’investigar. També caldrà saber si van utilitzar-se dades del padró d’habitants o del cens electoral, especialment salvaguardades per la Llei de Protecció de Dades.
Em solidaritzo amb els companys d’Arenys de Munt per la pressió, amenaces i coaccións a les que estan sent sotmesos, dia rera dia, des de que va votar-se la moció.
I ratifico el que he dit, a Arenys de Muny hi va haver dos grups de faixistes: els que van venir en autocars i els que, a l’Ajuntament, van organitzar la consulta…
I, el pitxor de tot, és que mentre quatre elucubren per la independència, les arques d’Arenys de Munt es desangren i impedeixen donar serveis bàsics i no s’atenen els problemes reals de les persones.
Toqueu, d’una vegada, de peus a terra…
Aquesta resposta la publico, a més, en el meu blog http://ernestosune.wordpress.com/2009/09/23/resposta-al-post-l%E2%80%99eix-espanyol-la-falange-ciudadanos-pp-psoe/
setembre 23, 2009 a les 10:08 am
Sempre hi podem comptar amb el suport incondicional dels espanyols, sense la seva participació no hagués tingut tant ressò, sobretot internacional! Ens cal però com l’aire que respirem una coalició de partits pro-independència de cara a les eleccions de l’any vinent!!
setembre 23, 2009 a les 10:34 am
L’eix espanyol és el que vostè descriu, però si obrim una mica més l’obturador veurem que inclou alguna “coseta” més.
En cas de situació d’emergència (sobirania catalana molt propera), es posaran en marxa com a mínim tres ministeris i un departament de presidència. Ministerio del Interior, Defensa i Asuntos exteriores. També la Intel·legència del centre aquell.
A) Cercaran complicitats internacionals a diferents nivells, segons els interessos de cada interlocutor i cercaran recolzament o abstenció (”"és un assumpte intern dels espanyols”)o al menys el silenci dels principals països. Això com a prèvia, sondejant als més importants fins a quin tipus d’acció estarien disposats a aguantar sense condemnar Espanya. No descarto que això ja ho estiguin fent.
B) Posaran en marxa tota la potència de l’Estat. Com? Uff, llarga cosa. Exemples: Ressucitar antigues querelles, trobar amants disposats/ades a confessar coses que poden destruir matrimonis i més coses, inspeccions de tota mena amb resultats escandalosos, multes de trànsit, errors de joventut, trobar droga en calaixeres de iaies indepes… Les clavegueres de l’Estat, que segons lòpez Bofill baixen ja plenes d’un produte espès i molt abundant. Aniran a decapitar el moviment, carregant-se la imatge interior i exterior dels liders i responsables territorials. Llegiu titulars de premsa actuals i lligueu caps.
C) Associacions no governamentals, polítiques, socials començaran a crear problemes: demandes contra l’autoritat, escoles, empreses pro independència. Boicots actius i passius. Voldran semblar fets aíllats i no vinculats amb el cas. Intensificació de la campanya lerrouxista (”Más soluciones, menos banderas”).
D) Els mitjans de difussió tronant a favor de la “libertat”, la “democracia basada en la ley”, la “igualdad”. Qualificació d’excloents, nazis..etc (En la línea que vostè ja comenta)
E) Grups incontrolats (presumptament) que crearan pressió no pública en persones amb amenaces i algún càstic “exemplar”
F) Queda la guerra bruta i secreta que algú farà: atemptats com el del l’Escala amb arrest de culpables dins d’independentisme. Segrestos. Gent que mor en accident de moto, malgrat la seva parella insisteix que no tenia moto… A tot el món occidental hi ha seccions especialitzades en això.
Fins aquí veieu que Europa o el mòn reaccioni? A més, per la part catalana, si hi ha una sola reacció contra una d’aquestes accions, per aïllada que sigui, amb el mínim component per poder qualificar-la de violenta, doncs ja tenen excusa per etiquetar-ho tot de “terrorisme i trames afins”. Què faria aquí aquella senyora d’Arenys? (ep! i la meva mare! Encara que fa anys que sóc major d’edat)
Però espereu, en el cas extrem de que vgr.un Carretero proclamés la independència des del Parlament no hi hauria tancs, sinó
G) Reunió de las Cortes Generales. Suspensió de l’autonomia de la Comunidad de Cataluña. Nomenament d’una gestora amb participació de tots els partits: PSOE, PP, IU…e tutti quantti. Ordre a totes les Administracions d’obeïr a la gestora legalment constituïda. La Fiscalia iniciaria un procès al TSJC contra els responsables d’utilitzar el parlament per una finalitat fora de les seves competències i, a més, “inconstitucional”. Prevaricació o coses pitjors,serien els càrrecs. Si no es presenten a judici: ordre de recerca i captura. Al carrer controlant l’ordre i la pau constitucionals, els Mossos d’Esquadra.
Heu vist els tancs? He nombrat l’article 8 de la Constitución? Encara no. Per això no n’hi ha prou en quedar-se en el primer estadi: “no gosaran” “Europa no ho permetria”…
Amb tot plegat no pretenc espantar ni inhibir. Només vull dir que hem de construir la independència sent més llestos i més treballadors que ells. Cal ser astut. “Doneu-me un punt de suport i mouré el món” dieun que digué Arquímedes. Cal cercar i treballar en trobar el nostre punt de suporti el seu taló d’Aquil·les. Treballar molt i ràpid, que el temps s’acaba. Valor i disponibilitat, però sempre amb la intel·ligència encarada a assolir el resultat desitjat, sense concessions ni als nostres propis budells (vull dir que no hem de gastar ni forces ni temps en coses que només ens donen gust, però que no fan avençar el procés, per patriòtiques i estètiques que siguin).
Salutacions
setembre 23, 2009 a les 12:01 pm
Lluís,
No sé què pot passar, Jo no tinc cap problema.
Àngel,
Tota la raó del món. Cal estar amatents. Moltes gràcies pel teu comentari exhaustiu.
setembre 23, 2009 a les 1:25 pm
Bon dia a tothom:
Si alguns sabessin la quantitat de convergents (amb carnet i ex)decebuts s’han associat a RCat i estan participant activament en les ponències d’estatuts i política per la propera assemblea constituent de RCat els donava una embòlia.
Son els mateixos que posen el partit de les seves preferències per sobre del País i es preocupen mes de criticar que de sumar, debilitant així les nostres opcions. Això si, son molt patriotes. Au va…
Salut!
setembre 23, 2009 a les 4:10 pm
Un dia a les carreres.
El dia D hora H, s’atansa indefectiblement, i totes les quadres espavilen tots els recursos que tenen a mà.
Els PSCOE, sortiran a guanyar amb “centralitat”,”seriositat”, “el que interessa a la gent”, “igualtat”, “legalitat”, “el seny”, etc, volen dominar les apostes amb allò de “res d’extremismes que només ens proporcionarien aventures perilloses”, un discurs conservador i coercitiu propi del que son: TELEPREDICADORS que pretenen el poder de la submissió, postulant un ideal falsari de Justícia, Llibertat i Democràcia.
IVC, aquests, via estatutària, l’èxit personal del fracassat Saura i adlàters, aquest ha dit a RAC1 que els catalans no sabem valorar els nostres èxits, com ara el nou finançament posem per cas.
Un altre TELEPREDICADOR adherit a la “empresa España”.
El PP, te la barra de dir que el Futur de Catalunya passa per liderar Espanya.
Un altre TELEPREDICADOR.
ERC, continuen afirmant-se, en Carod ho va fer a Donostia fa dos dies, en que la Nació Catalana està per a fer, i s’ha de construir de nou entre tots, fent-se ressò de la doctrina dels PSCOE, articulada entre d’altres per en Mascarell dient: “hem de construir una nova identitat nacional…”, etc, és clar però que “mentre tant” tenen entregada Catalunya a Espanya, com és veritat que com la “realitat és dinàmica”, ningú no pot saber quan aquesta nova Identitat Nacional estarà acabada, i “mentre tant” aniran construint una societat “igualitarista” a càrrec de desballestar les “identitats culturals particularistes” com a referent que s’oposen als veritables referents “igualitaristes” que son els de “classe”.
Resumint un altre TELEPREDICADOR.
CiU, aquests jugaran el Ideal de la Pàtria, això sí tan minoritzat que no serveix gaire bé per a res més que no sigui per a tractar de salvar algun moble, ni que sigui per la foguera de Sant Joan del any que bé.
Volen assolir una victòria que serà la seva fi, perquè de res serveix obrir un pou quan la casa ja està cremant.
Molts dels adlàters d’aquesta quadra ja busquen altres cavalls guanyadors, benvinguts.
Reagrupament. Aquests sí que juguen el Ideal de la Pàtria sense embuts, i això els converteix en útils, per assolir el nostre alliberament Nacional i el nostre Futur, tanmateix estan molt ocupats i preocupats per que la criatura no els neixi morta, busquen garantir la viabilitat de la criatura i fan bé, no obstant, sembla que més enllà d’això hagin renunciat a liderar un procés general que produeixi La Coalició, la veritable instrumentació amb que seran orquestrades les diferents eines generades pel mateix Ideal de Justícia, Llibertat i Democràcia que només assolirem amb la Independència i el Estat Català Sobirà.
Força Catalunya, aquests sí, aquests també aposten per l’Ideal de Pàtria sense embuts, i és un dels actors que seran cridats a La Coalició, i possiblement liderin amb d’altres actors de la societat civil el procés de posada en solfa de les diferents eines orquestrals al servei de La Pàtria.
10Mil, CEL, Sobirania i Progrés, PDD, Sobirania i Justícia, i un llarg reguitzell d’ens, hauran d’anar fent via cap a la seva posada en escena al Parlament, perquè molt possiblement hagin de jugar el paper de ciment, d’aglutinant que faci possible la UNITAT de resposta al unisó, Independència, Estat Català.
Tot el que España pugui fer-nos, serà espasmòdic, sense solució de continuïtat, ens haurem de mantenir ferms, també per això ens és imprescindible la Unitat, el compromís i la confiança mútua.
Agosaradament vallfosca.
setembre 23, 2009 a les 4:14 pm
El que hem d’aguantar!
L’eix castellanista actuarà contra el català? no era això
el que volieu dir?
Els Castellanistes de la falange del PSC, del PP i de C’, el dels que es diuen catalans de la regió castellana, els Valencians que ofrenen noves glòries als castellans, començant per parlar només castellà…
I els que desbarren dient que Espanya és Castella, doncs no!! Espanya la vam fer els Catalans i ens l’han robada els castellans.
Espanya és dels catalans i els castellans no tenen dret a usar-ne el nom, només el tenen per dir que geogràficament són a la peninsula ibèrica, que es diu Espanya, nom polític de l’imperi o confederació català, del que en van entrar a formar part com a possessió del comte de Barcelona Ferran II. I
setembre 23, 2009 a les 4:15 pm
El que hem d’aguantar!
L’eix castellanista actuarà contra el català? no era això
el que volieu dir?
Els Castellanistes de la falange del PSC, del PP i de C’, el dels que es diuen catalans de la regió castellana, els Valencians que ofrenen noves glòries als castellans, començant per parlar només castellà…
I els que desbarren dient que Espanya és Castella, doncs no!! Espanya la vam fer els Catalans i ens l’han robada els castellans.
Espanya és dels catalans i els castellans no tenen dret a usar-ne el nom, només el tenen per dir que geogràficament són a la peninsula ibèrica, que es diu Espanya, nom polític de l’imperi o confederació català, del que en van entrar a formar part com a possessió del comte de Barcelona Ferran II.
setembre 23, 2009 a les 4:57 pm
Per més que tota la patuleia de partits del nacionalisme espanyol, els hagin agafat amb el pas canviat, les seves paraules en contra de la consulta, demostren la seva feblesa.
El dilluns dia 21 el “Grupo de Estudios Estratégicos” (GEES), sucursal de la FAES., va publicar un article demanant els tancs al carrer.
Fa patxoca veure l’histerisme que desprenen, actuacions simples i democràtiques.
setembre 23, 2009 a les 5:32 pm
D’acord amb l’Àngel : “… hem de construir la independència sent més llestos i més treballadors que ells” ; “…Cal cercar i treballar en trobar el nostre punt de suport i el seu taló d’Aquil•les”.
Tanmateix, on podem localitzar llur taló d’Aquil•les per fer-los mal ? I com podem ser més llestos que ells si no podem definir-nos com a subjecte de dret? Qui som nosaltres: els catalans que critiquem i blasmem ERC, o els catalans que critiquem i blasmem CiU? Els catalans que volem la independència ja, o els catalans que, de moment, creiem que la independència encara no toca? Els catalans que creiem que els espanyols som nosaltres (Lluís Maria Mandado) i ells només són castellans, o els catalans que estem segurs que l’enemic és Espanya? Els catalans que diuen que es fan “la pitxa un lio”, o els que diuen que es fan un embolic o un garbuix?
Què voleu que us digui? El cert és que després de tantes opinions m’estic fent la pitx…, perdó, un embolic. És tot tan complex!! Per això, m’agraden els missatges simples com els de Reagrupament o Catalunya Acció, o… : una candidatura única o transversal que tingui com a principal i indefugible objectiu la proclamació unilateral, des del Parlament, de la independència de Catalunya. Després d’aquesta proclama, segur que passaran moltes coses; ja ho veurem! Però, si no es comença per aquí, per on collons començarem?
setembre 23, 2009 a les 6:02 pm
El primer èxit d’Arenys de Munt ha sigut posar la paraula “Independència” al centre del debat. La societat civil ja havia començat la feina molt abans…. manifestacions, Brusel.les, l’ILP,… però tot eren preparacions, escalfaments per la cursa de veritat, el tret de sortida d’Arenys de Munt.
El segon èxit d’Arenys ha sigut fer veure a la gent normal que no ha de tenir por, que no passa res, que es pot anar a votar i treure l’estalada tot hi haver-hi amanaces de tot el poder de l’estat.
Les properes consultes dels propers mesos aniran fent el caliu necessari, el xup-xup que farà de les eleccions catalanes el gran esdeveniment.
setembre 23, 2009 a les 6:06 pm
Senyor Suñé, s’ha equivocat d’adreça. El carrer Nicaragua cau una mica més amunt ;)
setembre 23, 2009 a les 6:27 pm
Esteve, amb la vènia, una tercera aportació d?arenys de Munt a la democràcia posar als Totalitaris al descobert.
Aneu al blog d’en Víctor Alexandre, o al enllaç de deumil
http://deumil.cat/index.php?board=1;action=display;threadid=1882
Gran articulista i gran article.
Salut
setembre 23, 2009 a les 6:35 pm
Josep Sort,
Tens tota la raó i poc més a afegir al que tu has dit, només penso que t’has descuidat un integrant de l’eix escanyol, un de molt important doncs està subvencionant en part aquesta campanya contra l’independentisme català i a més ho està fent amb diners de molts catalans independentistes i nacionalistes, un del qui pràcticament mai se’n parla “poderoso caballero es Don Dinero”, i parlo de “La Caixa”. Seria molt important començar a posar-li l’ull a aquesta entitat que amb els calers de molts catalans “patrocina” i recolza econòmicament entitats, fitxatges, sel.leccions, famílies monàrquiques espanyoles i m’agradaria saber a demés en quines quantitats i a quins partits polítics i entitats anti-catalanes ho està fent. Seria un treball d’investigació periodística molt interessant, i més interessant encara seria publicar-ho per que tothom sapigués amb qui s’està jugant els “quartos”, o més ben dit, a qui li està deixant els “quartos”.
Seria bo pels catalans que ens comencéssim a plantejar on podríem col.locar els nostres estalvis o si mes no on no col.locar-los i al igual que “Caja Madrid” no té pràcticament implantació a Catalunya, hauríem de plantejar-nos quines entitats d’estalvi ens retornen part dels nostres estalvis a nosaltres mateixos en lloc de promocionar i enlairar projectes que no és que ens siguin aliens, és que ens son contraris. Desgraciadament Banca Catalana la van enfonsar i un en altre comentari en el BGS ja en vaig parlar, però seria molt bo que sorgís un altre projecte semblant, endegat o patrocinat, perquè no, per algun banc estranger potent, ja que dins de Catalunya no sembla que avui hi hagi qui vulgui fer-ho.
Salut i Independència
setembre 23, 2009 a les 7:03 pm
17 Vallfosca, faltaria més i tens tota la raó. I ara hi veig una quarta aportació, l’aprofitament que n’han fet els partits catalanistes, uns de forma descarada, ERC, els altres de forma més subtil (CIU). Caldrà seguir-los en les properes consultes.
setembre 23, 2009 a les 7:19 pm
Un petit apunt sobre el que he comentat en el post 18: http://www.directe.cat/puntdemira#losantos-aconsella-la-caixa
Salut i Independència
setembre 23, 2009 a les 8:12 pm
Joan P:
Molt oportú, com sempre.
Home, si tenim una mica de memòria recordarem que Banca Catalana va ser un intent clarivident d’en Pujol i d’altres de dotar a Catalunya d’un banc que no fora d’obediencia escanyola com el Santander, Banesto, etc. La furia insana amb la que se li van llençar a la iugular, independentment de que hi hagués cullerada o no, son indicadores de lo molt que els molesta la idea de que els estalvis dels catalans estiguin fora del seu control.
Que jo sàpiga, l’únic banc català que tenim ara mateix es el Sabadell: Que algú que en sàpiga mes em corregeixi.
Salut!
setembre 23, 2009 a les 8:40 pm
Mireu, l’altre dia parlant amb un amic, amb va demanar, i perquè no feu una bossa d’estalvi de gent exclusivament independentista?.
Jo d’això no en sé res, però potser alguns entesos podrien fer equip i preparar-ho, començant humilment amb una cosa xica.
Algú que en sàpiga, si us plau
setembre 24, 2009 a les 1:15 am
Regidor sociata Sunyer, del Masnou: respecte la democratabilitat del seu partit, perquè no parlem de l’actuació de Joan Reventós abans del 23F, amb el general colpista Armada? O del paper del PSOE amb el GAL? O el paper destructiu del beato i màrtir Ernest Lluch? Per no dir res de la corrupció generalitzada que us esquitxa dia sí i dia també.
Ja has acabat la teva dosi de pornografia cutre ecspanyola que pretens guarir-te llegint literatura decent?
I arregla el tema ortogràfic que vas moooolt peix!
Au i que et bombin, “faixista” (de faixa? o de La Trinca?)
La mare del tano!
setembre 24, 2009 a les 2:50 am
Eduard Vivó i Font,
BSD, català si, pero el consell d’administració está format per industrials catalàns i altres VIPs que no es podrien anomenar molt catalanistes. En tot cas abessats al poder i respectuosament congratulats amb la monarquia espanyola.
setembre 24, 2009 a les 3:41 am
PepMB:
Gràcies per la informació.
Salut!