Nosaltres reprovem
octubre 10, 2009 | 
Enric Canela | 
Imprimir
Dimarts llegia que Caixa Catalunya està en procés de desnacionalització: Podria perdre el seu nom. Sembla que els assessors li ho recomanen: Pau Dueñas, director general de Morillas Brand Design, un grup català especialitzat en la creació de marques comercials, considera raonable el canvi de nom que s’està plantejant Caixa Catalunya en el marc de la fusió: “La marca Caixa Catalunya per a la resta d’Espanya pot tenir un cert rebuig per les fortes connotacions catalanes, igual que el seu logotip de l’estrella amb les quatre barres vermelles, encara que també és veritat que als catalans s’ens reconeix per la bona gestió dels diners”. Dueñas creu que un nou nom pot aportar al grup un més gran recorregut al mercat espanyol: “Caixa Catalunya ja té una forta implantació al mercat català i sembla lògic que ara busqui augmentar la seva presència a Espanya”. Per sort l’assenyada veu del seu antic president, el Prof. Antoni Serra Ramoneda opinava sobre el tema i deia divendres: La veritat és que no m’acabo de creure aquesta notícia i espero que si és certa la Generalitat no ho permeti. El millor actiu que té Caixa Catalunya és el seu nom i nosaltres mai vam tenir cap problema amb l’expansió pel mercat espanyol amb l’actual denominació.
També dimarts se sabia el contingut de l’informe ‘Marcs de referència als Telenotícies de TV3‘, publicat pel nou observatori crític dels mitjans Media.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. Diu que les notícies de política que apareixen als Telenotícies de TV3 prioritzen el marc de referència espanyol (49%) per sobre del català (44%). Que la presència de notícies referides al País Valencià i les Illes són ‘ridícules’, del 5,6%. Conclou que analitzats els Telenotícies en general, el marc de referència català és lleugerament més preeminent que l’espanyol i l’internacional, però només en una mica més de la meitat de les notícies emeses (el 56%), ‘un percentatge que no és el que podem trobar en els informatius de les televisions públiques d’àmbit nacional d’altres països’.
A tot això hi afegeixo l’increment dels anuncis estrictament en espanyol i la manca de cura en el llenguatge dels presentadors que empren contínuament paraules impròpies de persones que es dediquen a treballar en la comunicació en un mitjà català. I no parlem ara del desgavell continuat de Catalunya Ràdio.
Estem veien com a Catalunya augmenta la dependència psicològica d’Espanya. És depriment adonar-se de com ha crescut en l’inconscient col·lectiu un arquetip que normalitza l’acceptació de la inferioritat dels catalans davant dels altres pobles de l’Estat espanyol, que ens fa sempre demanar disculpes per ser catalans, perdre el nostre orgull i que amenaça destruir-nos com a poble.
Quan temps podrà Catalunya resistir el setge homogeneïtzador i espanyolitzador, especialment si tenim en compte la quantitat d’enemics, conscients o inconscients, de l’exercici dels nostres drets nacionals que ocupen llocs de poder en la nostra societat? Com hem de reaccionar per aturar aquesta autodestrucció?
Tot això seria perfectament suportable si la classe política catalana fos forta i inspirés confiança als ciutadans, però no, la política catalana està en una profunda crisi, cada vegada està més lluny dels ciutadans i els dirigents polítics estan absolutament perduts sense saber molt bé com s’han de moure per subsistir. L’únic camí que troben per guanyar espai polític és atacar a l’adversari sense cap mena de rubor.
Ho explicava molt bé Pere Martí el dimecres en un article a l’AVUI, Ventiladors a tot drap, en el que l’autor analitza el grotesc espectacle de desqualificacions. Hi diu, per exemple: L’objectiu d’aquest foc creuat no és guanyar electors, sinó desmobilitzar els del rival, perquè les eleccions les guanya el partit que aconsegueix mobilitzar més les seves tropes sense excitar les de l’enemic. Empastifar serveix sobretot per intentar que els electors de la competència es desmoralitzin i es quedin a casa. No ens ha d’estranyar gens la desafecció política. Hi col·laboren tant!
Només cal recordar la resposta política, en forma de declaració, donada dimarts pel president del Parlament, Ernest Benach, en nom de la mesa i de la junta de portaveus, arran de la publicació de fotografies de SMS enviats per diputats, dins el saló de sessions i durant el debat de política general. No he vist cap disculpa per part dels diputats. Per a mi simplement calia que haguessin fet un mínim gest. Tothom ho hagués disculpat somrient. Suposo que són pocs els que no s’han adormit mai en una conferència, ni que sigui uns moments, o no s’ha distret amb el mòbil o no ha dit alguna inconveniència. Som humans. Tanmateix, no. Han fet una solemne declaració en la que diuen: El president, la mesa i els portaveus dels grups parlamentaris consideren reprovable la captació d’imatges, la reproducció i la difusió de SMS, de correus electrònics i de qualsevol tipus de correspondència privada entre diputats sense consentiment dels autors. No m’ha agradat. Ni soc partidari de la publicació dels SMS per part de la premsa ni tampoc de declaracions corporativistes “matant al missatger”.
És urgent fer net. És urgent fer el canvi polític. A Catalunya li cal un Govern nou, format per polítics nous. Ens cal un Govern independentista, genèticament català. I que ningú no m’acusi de racista. No parlo de lloc de naixement ni d’orígens familiars. Si, soc radical. Ningú que no pensi i senti que la seva nació no és Espanya, que és Catalunya no pot contribuir a fer de Catalunya un país pròsper i lliure. Ens cal un Govern que pensi en Catalunya com un estat, que es faci respectar i mantingui la dignitat, que no sigui submís a Espanya, que apliqui polítiques d’estat en l’educació, en els mitjans de comunicació, en la defensa de les entitats catalanes, que sigui de debò el nostre Govern
Això no pot continuar, potser caldria que nosaltres també féssim una solemne declaració reprovant els diputats i en general els polítics que no saben defensar la nostra pàtria. Excepcions n’hi ha. Cadascú sap el que fa.
Podíem dir:
Els catalans cansats de veure com la política catalana perd els valors que li són propis, farts de veure com el tacticisme polític mancat d’ètica ens envaeix cada vegada més i relaxa els principis de respecte mutu dins la lògica rivalitat política, demanem la regeneració política, volem que s’elimini l’endogàmia dels partits que els fa viure d’esquena al poble, volem una nova llei electoral que permeti la participació del poble d’una forma més efectiva en la vida política del país.
Els catalans reprovem els polítics
- que es dediquen a empastifar i destruir l’honorabilitat dels rivals electorals enlloc de denunciar l’acció política contrària als interessos de Catalunya i a construir,
- que donen prioritat als seus interessos i ambicions personal en detriment del bé general de Catalunya, i
- que volen fer un ús partidista de les consultes sobre la independència de Catalunya que volen fer els ciutadans dels diferents municipis de Catalunya.
Catalunya té molta gent honrada que estima al país i que vol donar el pas definitiu en defensa de la nació, però també massa porucs que es justifiquen amb l’”ara no toca”, “no guanyarem”, “pluja fina”, i altres fineses per amagar la por a prendre les decisions tot vestint-la de prudència. Volen l’estat lliure però que no s’atreveixen a fer res.
Avui comencem a tenir eines fortes malgrat el que he dit abans. L’independentisme s’està enriquint. Som forts i no permetem que suplantin la nostra voluntat i prostitueixin les consultes per la independència. Aquests dies hem viscut el deplorable intent de manipular-les per part dels polítics o dels seus braços, individuals o col·lectius, subvencionats. Com han estat capaços de vetar als que van liderar i protagonitzar la consulta d’Arenys de Munt. La riera d’Arenys se’ls endurà.
Tenen por a què la gent desinhibida s’adoni de la seva servitud i sigui conscient de la pròpia força i temen ser engolits per la il·lusió col·lectiva. Aprofitem la força que estan prenent les organitzacions i entitats. Cada vegada som més, només ens cal unió, organització.
Jo, com la majoria sabeu, desitjo la Gran Coalició i espero que ara Reagrupament, el més fort amb l’empenta que ha agafat després del seu èxit la passada setmana (Felicitats amics!), ajudi a teixir aquest espai ampli que és l’independentisme català. Reagrupats i no reagrupats, tots junts hem de lluitar per l’Estat lliure i aconseguir proclamar la independència. És la nostra oportunitat, no la deixem passar.
Si sumem, guanyem!
Etiquetes Arenys de Munt, Catalunya Acció, Eleccions al Parlament de Catalunya, Política catalana, Reagrupament, Regeneració política | 
120 comentaris »
octubre 10, 2009 a les 12:32 am
D’acord Enric, si sumem, guanyem, totalment d’acord. Però al mateix temps, si restem, perdem. Cal reflexionar molt sobre quina és la millor manera de sumar. Cal assegurar-se de que determinada manera de sumar no comporti cap resta, perquè correm el risc de que la suma no pugui superar la resta, i en aquest cas hi sortiríem perdent. Avui i cada vegada més, per sort som molts els que treballem fidelment per la independència i la regeneració democràtica per sobre d’altres interessos polítics i no polítics. Confio en que els patriotes sabrem saltar els arbustos que ens trobem pel camí sense entrebancar-nos massa, i finalment arribarem on volem arribar.
octubre 10, 2009 a les 12:43 am
Jordi Casadevall,.
Crec que estem bastant d’acord. Ja saps que quan parlo de sumar, parlo de patriotes. No podem perdre ni un vot independentista. Tant és si és de dretes o d’esquerres. Si l’objectiu és la independència i marxar, no importa gaire mentre siguin independentistes honrats.
Molts dels que es barallen en aquest BGS volen el mateix, Jo hi tinc confiança, però ens voldran dividir.
octubre 10, 2009 a les 2:02 am
Benvolgut professor, quanta raó té! No podem perdre ni un sol vot independentista, tots volem el mateix – la independència i marxar – però encara ens divideixen la desconfiança i la falta de la generositat, encara el país i la llibertat no són el més important. No sé amb quin medicament es cura aquesta malaltia, només veig que les ferides són profundes i que sagnem per tots els costats. I si els patriotes com el metge i el notari no s’entenen, qui farà el miracle de sumar-los per tal de sumar-nos? En Guardiola?
octubre 10, 2009 a les 2:56 am
Sobre la primera part del teu article, el maltractament es cada cop més intens, perque aprofita la nostra debilitat; debilitat econòmica, política, cultural, social.
Aquest atac debilita més el país, el posa en estat de perplexitat, sempre a la defensiva i això possibilita més atacs. Maltractar Catalunya s’ha convertit en l’esport nacional a Espanya, de manera organitzada o espontània. Degut a aixo crec que ja s’ha perdut l’equilibri d’amor-odi que hi havia durant el segle XX i es questió de temps que hi hagi alguna topada forta, perque aquest estat de coses no pot continuar.
Com tu suggereixes, la resposta de la classe dirigent d’aqui devant l’atac es recular constantment, intentant conservar els pocs privilegis que van quedant, quan no colaborar directament, rendir-se i passar-se a l’enemic. El simbol pot esser Caixa Catalunya, però n’hi han molts més, alguns, el dels politics directament elegits pel poble, els més vergonyosos.
Dins aquest estat de coses alguns en treuen guanys empresarials i de poder, també a dins, per tant ja els va bé. Poden mantenir el seu status com a gossos de l’amo de les ovelles.
Però a la major part de la població, els va malament. Atur, impostos, manca d’oportunitats, fugida de cervells, manca d’estimul, insatisfacció en el terreny social, cultural, etc…
Per tant es lògic que l’actual moviment ciutadà i para-polític per sortir d’aquest procés de degradació estigui allunyat dels cercles de poder tradicionals, que inclouen les istitucions, la premsa, la gran empresa, etc…
Penso que aquesta es una bona oportunitat per a una regeneració profunda, perque es pot fer des d’avall, amb la condició de que la gent s’adoni de la situació, que no s’adonen.
Jo només desitjo que hi siguem a temps, que es comenci de veritat la feina abans de la destrucció del país sigui irreversible.
octubre 10, 2009 a les 5:30 am
En el tema de Tv3, et dono tota la raó perque és veritat que fins i tot es deficient amb la publicitat. Que si bé la crisis pot influïr a les agències publicitaries, la corporació hauría de fer traduïr el so.
Però perdona’m Enric per segrestar el teu article, i és que m’he assabentat d’una cosa molt preocupant que ha declarat n’Alfons Lopez Tena:
http://www.youtube.com/watch?v=fBNcMBbZhbM
Si ha estat un mal entès s’ha d’aclarir quan abans millor, però si es quelcom més, és motiu de preocupació ja per la posible infiltració com per la possible mala praxis de la que sovint s’ha parlat al BGS.
octubre 10, 2009 a les 8:44 am
Doncs si, la Generalitat beneeix el canvi de nom.
Com el trispartit són els ocupes de la Generalitat de Catalunya desencrostan tot el que sigui català.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/el_govern_acceptara_el_canvi_de_nom_de_caixa_catalunya_74308.php
octubre 10, 2009 a les 8:44 am
I a l’Avui digital hi ha un fotimer d’anuncis en castellà.
octubre 10, 2009 a les 8:51 am
Maia,
No, no en podem perdre ni un. No sabria dir si és desconfiança o què és. No crec que sigui falta de generositat.
De totes formes jo estic relativament confiat en que al final alguna cosa passarà. Tampoc té massa sentit que es formi una coalició a tant de temps vista. Cadascú ha de fer el seu camí, fer-se fort. Com s’aglutinarà? No ho se, però comfiem
octubre 10, 2009 a les 8:52 am
Raoliver,
El problema grau no és que intentin maltractar a Catalunya. El problema greu és la nostra actitud submisa. Guanyarem més sent amables i rient quan et fumen la clatellada. Una actitud que no pot mantenir-se ni un dia més. Si no et respectes, no et respecten.
Tot això és incomprensible en un món globalitzat. Si ells fossin els únics clients, encara, però ara? Ara és estúpid.
Ara és el temps de la reacció. Si no reaccionem ara ja potser no ho podrem fer mai.
octubre 10, 2009 a les 8:52 am
PepMB,
No sé si és un malentès o no. No em toca jutjar el perquè de les afirmacions del vídeo. Simplement no són certes. Reagrupament no ha intervingut per a res en tot això. Ni de lluny. La “crisi” ha vingut, principalment, perquè la comissió d’Arenys de Munt va dir prou i els que també hi érem estàvem d’acord.
octubre 10, 2009 a les 9:02 am
Papa,
La meva Caixa és aquesta des de sempre, ja de nen me la van obrir (malauradament sense diners). La UB va incorporar les targes identificadores, els carnets, de la Caixa Catalunya negociant jo.
Probablement si fan això perdran un client.
octubre 10, 2009 a les 9:02 am
Dessmond,
No m’havia fixat. Soc bastant impermeable a la publicitat. Ni la veig. Si parlen aleshores me n’adono.
No entenc com els anunciants són tan estúpids. En un mitjà com aquest fan antipublicitat.
octubre 10, 2009 a les 9:36 am
Jo no soc matemàtic, però si que sé lo suficient per entendre que sumar dividint és impossible.
Un oximoton, vaja.
També entenc que qui está a les beceroles pretengui la “unitat” demanant als majoritaris que s’hi els hi afegeixin sona a ximpleria…a simple estratègia comercial per esgarrapar engrunes del mercat.
És la meua modesta i insignificant opinió, és clar.
octubre 10, 2009 a les 9:45 am
Josep-Empordà,
I qui divideix? Els únics interessats en dividir el moviment independentista (a banda d’algun ximple) són els que tenen alguna cosa a perdre, és a dir els partits constituïts.
Em penso que la unitat no és una qüestió de majors i menors sinó de “tu guanyes, jo guanyo”. Què tinc jo que et pugui anar bé, què tens tu que em beneficiï?” Pura estratègia empresarial, penetració en el mercat. Unir-se per perdre o per no guanyar res és inútil.
En el meu cas. Què la suma de diputats independentistes sigui màxima. Si l’objectiu és que els diputats d’una sigla particular sigui màxima, aleshores no és el meu.
Evidentment no hi ha una regla clara.
Personalment, no demano que ningú s’uneixi a mi, jo m’uniré, a allò que maximitzi. I ajudaré com pugui, res més.
Ximpleria? Potser si, però no veig més enllà.
octubre 10, 2009 a les 10:35 am
Res és fàcil, succeeix que molts que demanen unitat, trenquen camins traçats, per una ximpleria amb un company.
Cal seriositat.
Tanmateix, penso que al final serem munió els que farem costat a una avinença, no completa, però suficient per anar guanyant batalles.
octubre 10, 2009 a les 10:42 am
Alexandre Pineda Fortuny,
Cert. Normalment els problemes són ximpleries, tot i que les maquinàries dels partits són molt potents, tenen eines per desestabilitzar i ho intenten.
Sovint, els que no som del ram, caiem en els paranys. L’enemic a batre som els que no estem a nòmina de cap partit i els que fan por, com ara Reagrupament.
Dit això, guanyarem.
octubre 10, 2009 a les 11:22 am
“Caixa Catalunya ja té una forta implantació al mercat català i sembla lògic que ara busqui augmentar la seva presència a Espanya”
Com al segle XIX els fabricants de betes i fils. Anem bé amb aquests empresaris tan d’estar per casa.
octubre 10, 2009 a les 11:39 am
Bon article, Enric, com sempre des del meu punt de vista molt encertat !
Com ja comentàvem fa un parell de setmanes, ens cal esquemes senzills. I quina cosa més senzilla que votar una opció independentista. Res més. És l’únic que cal. I declarar l’estat català.
Però abans, tenim un any dur. Recordem un punt important també que vàrem comentar : la llei d’Hont ens obliga a tenir un 3% de vots per obtenir representació. Per tant, cal que els vots independentistes, TOTS, vagin a opcions polítiques independentistes que garanteixin un 3% de vots (vaja, que tinguin grans possibilitats).
Aquí entra una gran coal·lició (o si voleu un conjunt de coal·licions, com es vulgui) on cada element de la coal·lició de coal·licions tingui un 3%. Qui no vulgui Reagrupament, que voti una altra opció. Però aquesta opció ha de tenir un 3%. I l’endemà de les eleccions votar SI a l’estat català.
Molt bé. Què ens manca ? Doncs que la gent voti. Elements catalitzadors. I per què cal catalitzadors ? Doncs perquè hi ha molta gent que té un grau alt de decepció envers els partits polítics.
Arenys de Munt i les consultes són un bon element. Si la societat es sent part del procés, no tindrà aturador.
En aquest punt entra en joc el primer element d’entropia. No sé que ha passat, però entenc que comencem a anar malament. No sé si són els partits polítics o qui. Però no pot ser que per desplegar unes quantes consultes privades calgui un sidral com el que està passant. Només cal que un conjunt d’entitats privades es coordinin per fer una consulta a cada poble. I llestos.
Fem-ho senzill. A cada població, una organització privada proposa un dia, localitza un local, desplega publicitat (en els pobles tot es sap) i es vota. Llestos. Si cal reforç policial, que sigui l’ajuntament qui posi els medis. Al meu poble per desplegar un triatló han vingut policies a dojo. I era una organització privada.
Per què dic tot plegat ? Per què uso el meu temps i l’espai d’aquest bloc en les consultes ? Perquè crec que ha de ser la societat civil qui es mogui. Si som conscients del nostre poder, si trenquem aquest fil que ens uneix a un poder superior (partits), fruit de centenars d’anys de subjugació, de franquisme; si som conscients que el poble ÉS SOBIRÀ; si ho aconseguim, serem estat.
Recordem-ho. Som sobirans. No volem ser ecspanyols. Només ens cal això. Res més. Votar l’estat català i l’endemà anar a treballar tots sota la nostra única bandera.
I recordem que fins que no siguem estat no hi ha política a fer. No hi ha poder de decisió. No hi ha diners. No hi ha recursos. Tot pertany a ecspanya. I el que poquet que podem fer és cedit. CEDIT. Ens ho poden llevar quan vulguin.
Si no recordem això, si ens barallem, si ens dividim, si apareix la gel·losia o la por, si permetem que la gent tregui rendiment al procés per després continuar igual, si ho permetem, no avançarem. Tot el contrari, després de fer tanta fressa, anirem cap endarrera.
L’estat ecspanyol ens collarà més fort encara. La societat civil ecspanyola ens collarà fins ofegar-nos. Desapareixerem.
Som catalans. Ho volem ser. I volem el nostre estat. No ens amaguem. No amaguem la nostra llengua. Ni els nostres símbols. Som els nostres pitjors enemics. Nosaltres mateixos. El Cèsar era savi. Però als ecspanyols no els cal ser com el Cèsar, nosaltres els fem la feina i ens dividim.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 10, 2009 a les 12:28 pm
Sr. Enric,
estic una mica confós per l’assumpte de les Consultes populars.
Hi ha una divisió entre Decidim.cat i les Plataformes ?
Vaig rebre el “Protocol Organitzatiu per les Consultes per la Independència” que es va aprovar el dissabte dia 03.
Segons vostè és aquest Protocol el que hem de tirar endavant?
octubre 10, 2009 a les 12:38 pm
Quan algú, d’una forma pedant, utilitza una paraula que no tothom coneix, hauria almenys d’escriure-la correctament. El mot “oximoton” és incorrecte, en Josep-Empordà hauria d’escriure: “oxímoron”, tot i que el sentit en què fa servir el primer és correcte. Efectivament, “sumar” i “dividir” s’exclouen.
Però, en Josep-Empordà hauria d’aprofundir també en la paraula “sofisma” (Argument capciós, sil•logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals). Parlar de “esgarrapar engrunes del mercat”, referint-se implícitament a RCat i falsejant capciosament la intenció veritable de l’associació de “reagrupar”, amb la màxima amplitud possible, tot l’independentisme, és senzillament deshonest.
octubre 10, 2009 a les 12:42 pm
Si Enric, és urgent,
Urgent fer net, urgent el canvi polític de persones i partits, urgent declarar l’Estat català. Com molt bé dius Enric, urgent i necessari. Cada cop som més, unir-nos i organitzar-nos, això és el que cal seguir fent. Ens volen dividir, si, però cada cop estan més desacreditats i tenen menys poder sobre les ments dels ciutadans lliures (desgraciadament no tots ho son encara), fixem-nos sinó amb l’affaire Laporta, cada dia surt una notícia intentant embrutar la imatge d’en Jan, unes ressuscitant notícies de fa mesos que llavors no van ser considerades importants (ves per on) i en canvi dies després que en Laporta tornés a reivindicar el seu independentisme, llavors si eren prou importants (quina casualitat). Doncs a la gent no l’hi ha fet ni fu ni fa, i això que cada dia com la gota malaia segueixen insistint sobre el tema (no fos fas), a la gent el que l’importa és que el Barça guany, i al carrer només es parla del partit i no de si en Jan això o allò. No ho aconsegueixen, no triomfen, s’escarrassen i la gent no se’ls escolta ni poc ni gens.
La gent del carrer, la majoria, desitja efectivitat en la gestió i que ningú s’endugui els diners de la caixa pública. L’affaire Millet tampoc suscita massa comentaris de bar, doncs ja tots estan catalogats com “el mateix”, “tots son iguals” es limiten a dir i segueixen parlant de les victòries del Barça. Això és simptomàtic, la gent vol victòries, i si nosaltres, els “indepes, som capaços de forjar una candidatura unida i guanyadora i no fem el joc a l’enemic de barallar-nos entre nosaltres, oferint-lis a demés control a la societat civil sobre el poder polític i públic català…. Ningú se’ns resistirà…arrasarem!! l’únic que ens falta encara son tres coses: parlar, dialogar i parlamentar entre nosaltres fins arribar a un acord comú, una “entente cordiale” hem d’establir entre nosaltres empatia.
El que no pot ser és que en López Tena faci aquest tipus de declaracions a la premsa, com les que ha fet els últims dies, això ens perjudica, els Sr. López Tena el que hagués hagut de fer és estirar d’agenda telefònica, de contactes, amb la finalitat de redreçar allò que ell considera s’ha torçat. Jo puc fer unes declaracions sortides de to en aquest Bloc i no passarà res, seria una irresponsabilitat igual però no tindria les mateixes conseqüències (avantatges de no ser ningú), el Sr. López Tena te una responsabilitat que no pot defugir, és un personatge capdavanter (per que ell així ho ha desitjat) en el mon independentista actual, i això requereix unes limitacions que no tenim la resta de ciutadans, el poder deu tenir servituds, que hi farem. Si el Sr. López Tena es independentista de cor, com diu, i no te cap servitud més que la independència de Catalunya deuria redreçar allò que ha torçat, donant explicacions del que ha dit i per que ho ha dit, ara ja ha llançat la pedra i no pot amagar la mà, si no ho fa així quedarà desacreditat, si ho fa donarà la possibilitat que els “acusats” es defensin, i ell que és un gran jurista deuria ser conseqüent. El que no pot fer és llançar brutícia sobre tot un col.lectiu sense assenyalar, el que, qui i per que ho diu. A mi que no soc Reagrupat i públicament he exposat aquí les meves simpaties però també els meus dubtes sobre aquesta associació no m’agrada que ningú intenti desautoritzar la seva feina per aconseguir un país independent que Reagrupament està fent, sense donar motius del que ha passat, i menys que aquesta persona sigui en Alfons López Tena, jo que soc un “López Tenista” declarat i confés, em dol fins on no podeu imaginar. Espero que tot es solucioni ben aviat, pel bé de tots i que el Sr. López Tena que sé del segur que llegeix aquest Bloc, desfaci aquest “mal entès”, no es poden tenir “atacs de banyes” quan s’està en un lloc tan preeminent com està aquest senyor, l’important és el país i no les persones.
Visca la Pàtria
octubre 10, 2009 a les 1:41 pm
Si, Koll, ja sé que és oximoron, però hi ha vegades que si escrius depressa, els dits se t’entrebanquen i una vegada has pulsat “envia el comentari” ja no hi ha res a fer.
De totes maneres, gràces per estar, com sempre, tant atent a les meues valuoses aportacions.
Referent a la resta, és la teua opinió, jo opino tot el contrari.
octubre 10, 2009 a les 2:00 pm
premut, Josep. Premut. :-D
octubre 10, 2009 a les 3:45 pm
Apreciat Enric Canela, jo crec que referent a la programació de TV3 tindríem de ser una mica mes comprensius i condecents, ja que si sols es limiten a informar de lo que es cou dins a casa nostre correm el perill de quedar emmurallats, com així mateix si volem guanyar audiència tenim de donar facilitats als forasters mostrant simpatia i no limitar-nos a lo que sols fa referència als temes catalans , cosa que llavors això es contraprudent, o sigui si volem sumar tenim de donar mes facilitats perquè l’estranger o foraster connecti amb TV3 , i referent a que s’emeten molts anuncis amb la llengua castellana jo crec que tenim de suportar-ho, ja que gracies als anunciants TV3 omple la caixa. Lo que no es acceptable ni lògic es que els catalans quant requerim ser atesos en qualsevol botiga o mercat tinguem de claudicar de la nostre llengua, ja que la majoria d’empleats dels supermercats que tenen per missió d’atendre al públic o facin amb català, ja que una gran part et contestant amb castellà, o sigui que no volen baixar del burro. Ara ja ni intento parlar si lo que m’interessa comprar o tenen a una botiga de “Tot a 75 ctm), ja que aquí a la meva ciutat aquets comerços estan a mans dels xinesos i es molt difícil que t’entenguin, cosa que i arribat a la conclusió que apart de fer gestos per fer- me entendre lo millor es un bolígraf i un paper i dibuixar l’article que m’interessa cosa que me dona resultat. Visca Catalunya Lliure.
PD, Perdoneume els que me llegiu
de les faltes ortografiques ja que jo vos doblo l´edat a tots vosaltres.
octubre 10, 2009 a les 3:57 pm
Salvador,
No s’han adonat que el món ja no és el de fa 30 anys. Perdran alguns clients, els de les nòmines, com ara jo.
octubre 10, 2009 a les 3:57 pm
Gusi,
Gràcies. Efectivament votar tots una opció independentista creïble i proclamar la independència. Cal, per evitar pèrdues inútils, sumar. Si s’arriba al 3%, bé.
El que ha passat, l’entropia que dius, és simplement la desestabilització dels partits. Si ells no controlen perden vots. Si ells es fan líders potser no. Alguns (jo entre altres) vam avisar que ho voldrien fer i així ha estat. El problema és que han estat tan barroers que s’ha trencat per on no esperaven, gent valenta com la d’Arenys de Munt.
Cal simplement suport tècnic derivat de l’experiència, cada població que s’organitzi i ja està. Què s’oblidin de Barcelona. No importa el que jo faci, importa el que faci la població concreta. Els regidors estaran amb el poble (tret d’alguns pocs a tot Catalunya que estaran a l’aparell del partit).
El que dius és totalment encertat.
octubre 10, 2009 a les 3:58 pm
Josep Maria Sala,
Fàcil, el protocol, fet per Uriel Bertran, Alfons López Tena i Josep manel Ximenis, està a http://www.referendumindependencia.cat. Decidim.cat no ha fet mai cap consulta i no sap el mateix. Si voleu experiència: Josep Manel Ximenis. Ell va organitzar tot el festival. I és un home molt intel•ligent i pràctic.
octubre 10, 2009 a les 3:58 pm
Koll,
Efectivament Reagrupament, fins allà on sé, ha estat totalment honest en tots aquests temes.
octubre 10, 2009 a les 4:13 pm
Jorfont, referent a TV3, estàs confonent centrament en les referencies propies, amb no parlar dels altres. No es això, s’ha de parlar dels altres, si ens afecta d’alguna manera. Tot parlant de TVC, hi ha un “nosaltres” molt clar, que delimita també qui son “els altres”.
Centrament vol dir que s’ha de mirar la realitat, sigui d’on sigui, segons la perspectiva del que va dirigida la informació.
Una altra cosa es una alienació, que es el que passa ara, doncs es dona una perspectiva en clau espayola més destacada que la catalana, aquest “nosaltres” queda desfigurat, i obeiex, no en tingueu cap mena de dubte, a directrius polítiques.
Això ho explica molt bé l’estatut fundacional de la RTVC, que s’incompleix cada cop més.
octubre 10, 2009 a les 4:13 pm
Joan P.,
És urgent tenir clar que només hi ha un camí. Que intentaran destruir-nos, cap dubte. Ho intentaran amb tots els que els facin por. A Carretero l’han atacat buscant coses antigues. A Laporta li trauran tot el que puguin. I participaran els mitjans del sistema. TV3, La Vanguardia i El Periódico.
Les baralles les provocaran els que són braços dels partits, estan entre nosaltres, són independentistes, però estan en el sistema. Podem intentar que s’hi sumin, però abans de tot estarà el partit. Hi ha organització darrere i contactes amb la premsa.
Jo no vull jutjar gaire les intencions de López Tena no les conec. Només que no crec que algú que vulgui que es voti la independència a la propera legislatura pot estar a CiU tret que no cregui que pot fer variar el comportament de CiU a molt curt termini.
Altra cosa és que no vulgui la independència i faci el màxim dins de l’esquema dl partit. Jo el seu independentisme no el posaria en dubte, com tampoc la seva capacitat i intel•ligència.
octubre 10, 2009 a les 4:14 pm
jorfont,
Ara no hi estic d’acord. Doblar un anunci comparat amb el cost d’un anunci no té un cost apreciable. Si posen l’anunci és perquè els interessa el sector que escolta o mira la cadena. Per què no el posen íntegrament en anglès? Jo no soc tan comprensiu.
Una cosa és limitar-se als temes catalans i altra cosa el que fan. Crec que hi ha distància. És un tema de criteri. Per una banda fan això i per l’altra ens hem d’empassar fins i tot quan Pau Gassol va de ventre. Un provincianisme ofuscant. Un català fa alguna cosa a Amèrica i aguanta cada dia.
Tampoc tenim perquè permetre que no parlin correctament.
Totalment d’acord en el tema de les botigues.
I si em dobles l’edat, deus ser ja dels homes més vells del món. I que més voldrien molts que escriure així de bé.
octubre 10, 2009 a les 4:15 pm
Raoliver,
Ho has explicat millor que jo abans. Jo crec que cada vegada es torna més provinciana. S’emmiralla en allò de Madrid.
octubre 10, 2009 a les 4:19 pm
No entenc doncs el paper de n’Alfons en tot plegat.
Entenc que decidim.cat intenti prendre el control de les consultes i que això es vulgui evitar (si ho he entès correctament) des de les plataformes sobiranistes. És vol donar la veu al poble i no que els partits en treguin rendiment. Això ho entenc i ho comparteixo com ho he expressat més d’un cop. Ha de ser la societat qui prengui el control.
El que no entenc és el que diu en Tena. No entenc el seu paper i menys encara les seves declaracions. Si Decidim.cat declara que estarà al marge (cosa que m’agrada molt) i només donarà suport a qui ho demani, quin és el problema ? Això comporta mantenir l’esperit de ser un procés iniciat i dut a terme per la societat civil.
Hi ha algú (a la sala :) ) que pugui explicar que ha fet suposadament Reagrupament per dinamitar el procés ? Què li ha agafat de sobte a en Tena ?
I recordem, no ens cal suport de l’ajuntament. Una iniciativa privada no està subjugada al suport d’un consistori municipal. Es pot fer igualment. I crec que en aquests casos on el consistori no doni suport és encara més important fer la consulta.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 10, 2009 a les 5:06 pm
Gracies per la teva contestació Amic Canela, i referent als Germans Gasol m’has motivat, si mai tens uns pocs minuts ves a Google i escriu, “FINS EL CAPDAMUNT DELS GASOL” ja que per aquets escrit per poc amb possen a la garjola. Salutacions.
octubre 10, 2009 a les 5:33 pm
I el govern de Catalunya, està d’acord que una caixa pública perdi el nom de Catalunya.
N’hi ha….
Per tirar les culpes a ERC i els babaus que l’han votat, per molt que ara se’n lamentin. I és que si ho ha tocat ERC, cal fugir-ne com de la peste.
En quant als catalans que voten la llista socia lista perquè no vingui el PP, que vindrà igual, si no és que s’ajunten, quants trens de palla diueu que calen?
I felicitats als que es van abstenir, tan innocents ells, a veure si veuen que hi tenen alguna culpa.
octubre 10, 2009 a les 5:51 pm
Bé, no sé per què (vaja, no ho escriuré) el tema que planteja l’amic Canela es deixa passar d’amagatotis. Una caixa important pot perdre el seu màxim actiu, el seu nom de Caixa Catalunya, per la tosudesa,miopia, o maniobra de dues o tres persones. Aixi per les bones. I el govern tripartit ja diu que no farà res per impedir-ho…QUAN HO POT FER, per competències.
AIxò vo dir que quan vingui la segona fase del plà centralitzador espanyol (la fusió de CajaMadrid amb la resultant d’aquesta tríada que abandona Catalunya -Caixa Cat/Manresa/Tarragona), ja no caldrà mantenir cap referencia a la nostra nació. Pero MADRID, a CajaMadrid i derivats futurs, , o España a CajaEspaña, són sagrats.
Però sembla que no té importància. Sent el tema del dia.
Vaja, aixi ni el 3777……segur.
Cordialment,
Andreu
P.S.- La gasosa puja molt al cap, sembla. Ara hi ha persones que donen lliçons, li diuen el que ha de fer, etc., etc., a l’ALfons López Tena. ALs enemiscs socialistes ni paraules. ALs “nostres”, quan no coincideixen amb el meu pel d’avui, canya , i canya. Es el de sempre. Dejà vu. Massa vegades. En tot cas, reiterar que cal llegir o veure videos abans d’equivpcar-se i posar el peu a la galleda. En ALT diu expressament que no es Rcat, ni creu que ho sapigui en Carretero. NOmés que hi ha persones que diuen que són de Rcat que han fet…………això i allò.
H torno a dir. No ho conec de’aprop, el tema, però em mantic en que tinc i dono molta més credibilitat al que diu, opina i escriu en ALT que al que diuen/opinen/escriuen els postistes d’aquest BGCat, inclós jo, com els burrus, per descomptat. Té molts més mèrits acumulats, en circumstàncies ben diferenciades , que jo, per descomptat, i que d’altri.
octubre 10, 2009 a les 6:07 pm
Gusi,
La segona pregunta és, per què Òmnium diu que no formarà part de la coordinadora de les consultes fins que no s’aconsegueixi unitat entre les entitats. Concretament: Òmnium Cultural ha fet una crida a la unitat per impulsar els referèndums per a la independència, a la vegada que ha avançat que mentre aquesta no s’assoleixi no formarà part de la coordinadora nacional de les consultes, i s’implicarà només en aquells processos locals ‘amb garanties d’unitat’. Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Joan Jubany, demana que ‘no s’utilitzi el tema de les consultes per a finalitats electoralistes’. Pel que fa a Decidim.cat, no entén que aquest dimarts les entitats sobiranistes aprovessin una estructura ‘no consensuada’ amb ells, ja que el 3 d’octubre, en l’assemblea de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), van crear-ne una ‘fruit del consens’.
L’estructura que es va aprovar comptava amb ells i amb quatre persones de Decidim.cat (una per grup polític integrant). De fet són ells els que no volen la unitat. Per què?
Reagrupament és innocent, de fet se’l va convidar a ser-hi per tal que no faltes ningú. A ells i a qualsevol que hi vulgues ser.
Qui paga una subvenció molt gran a Òmnium? Qui controla Òmnium?
Por què Òmnium i Decidim.cat eren enemics aferrissats de la presència de 10Mil.cat?
octubre 10, 2009 a les 6:11 pm
jorfont,
Camam! No coneixia: FINS EL CAPDAMUNT DELS GASOL Felicitats! Em sento totalment identificat.
octubre 10, 2009 a les 6:15 pm
Jo tampoc entenc la posició d’en Lopez Tena. Entenc les declaracions on ve a dir que s’ha deixat de banda als partits, mentre Ragrupament que és associació però amb vocació de partit, té una posició aventatjosa… però no crec que sigui aquest el problema, quan parla de “submarins”. No oblidem que Rcat s’aava de formar i ha gent de l’antiga Esquerra que potser té unes pretencions més partidístes.
No hi ha cap manera de que tota aquesta gent que tant paper tenen agafin un coi de telefon? Perque fa dies que els sento a dir, a tots, que esperen trucades però ningú vol ser el primer. Ni que visquessim al 1800 i funcionessim amb 3l “Pony Express”. Sense diàleg no hi haurá ni suma, ni unitat, ni res.
Si sumem, guanyem!!
octubre 10, 2009 a les 6:21 pm
Aclaracio
Quan dic:
“No oblidem que Rcat s’acava de formar i ha gent de l’antiga Esquerra que potser té unes pretencions més partidístes”
No vull dir que hi ha gui males intencións per part de la gent d’Esquerra (aqui he sigut parcial, perdó), vull dir que hi poden haver algunes persones concretes ex-militants d’altres partits, tant de Ciu com d’Esquerra, amb una actitud que pot perjudicar l’associació per restrictiva o pot oberta l’esntessa amb els “altres”.
octubre 10, 2009 a les 6:24 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc,
Si, no es pot entendre aquest paper de desnacionalització que porta endavant el Govern. I que no em parlin d’entitats privades perquè Caixa Catalunya de 161 consellers generals té 81 sumant la corporació fundadora (Diputació de Barcelona) i les corporacions municipals (consells comarcals i altres corporacions locals). Els impositors designen 60 i els empleats 20.
Fàcil de veure que el PSC domina.
I el PSC és Espanya.
Els que van donar suport (per activa o per passiva) al PSC ja ho saben
octubre 10, 2009 a les 6:26 pm
Enric : no m’ho diguis, no m’ho diguis, jo crec que la sé aquesta :) Òmnium rep subvencions de la Generalitat i decidim.cat està format pels regidors i batlles de partits polítics. Per això s’oposen a 10k.cat.
D’acord doncs. Decidim.cat i Òmnium juguen un doble joc, per una banda accepta cedir el control però per l’altra posa traves. I mentre que decidim.cat cedeix el procés a les plataformes sobiranistes, Òmnium diu que sense unitat (incloent decidim.cat) no es pot tirar endavant.
Així doncs, si s’ha donat facilitats a decidim.cat i tot i això posen entrebancs i si Òmnium també ho fa, de posar entrebancs, què podem fer ? Tant un com l’altre són organismes tutelats d’una manera o altre per partits polítics. Els deixem a banda ?
Tot i això, en Tena no sé on vol arribar a parar. Si algú associat a R (no vol dir que ho faci R) vol dinamitar tot plegat, que digui nom, cognom i raons. Altrament millor que no digui res. Crec jo. El procés és prou important per tots com per anar fent aquestes maniobres. O dóna tota la informació i acusa o bé que no digui res i tots a fer feina.
Recordem, no ens perdem en els detalls. L’estètica ens perd. Ja ho està fent. El més important són les consultes i la independència. No ho oblidem o fallarem !
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 10, 2009 a les 6:28 pm
Andreu,
El pla de centralització de Madrid, amb matisos, té tot el suport del Govern català.
Algú ho dubta? El socialisme sempre ha dit que aquestes coses de les comunitats no eren modernes. Catalunya estava superada, calia pensar en Europa. Que calia ser universal. Llàstima que es queden a Espanya.
octubre 10, 2009 a les 6:32 pm
Andreu,
Jo si conec el tema de prop.
No hi havia cap persona que digués que era de Reagrupament, a banda de David Vinyals que de fet venia com a Catalunya Estat Lliure, els que amb nosaltres van presentar la ILP: Et ben asseguro que no actuava com a reagrupament ni tampoc les seves opinions van modificar el que d’antuvi havia plantejat Ximenis.
No discuteixo els mèrits de ningú, Déu em guardi. Potser s’equivoca en les apreciacions, però allà no hi havia influència de Reagrupament, tret que la Comissió d’Arenys de Munt tingués un lligam secret amb ell.
octubre 10, 2009 a les 6:43 pm
PepMB,
Tampoc es van deixar de banda els partits. L’acord del 5 d’octubre a Arenys de Munt deia, respecte a aquest punt:
Les següents entitats i plataformes:
MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació)
Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència d’Arenys de Munt.
Plataforma pel Dret a Decidir
Deumil.cat
Catalunya Estat Lliure
Consell dels cent
Catalunya Acció
Centre Català de Negocis.
Acte de sobirania.
Casal Fèlix Cucurull
reunides el vespre del 5 d’octubre a Arenys de Munt hem aprovat la següent estructura orgànica a efectes d’organitzar a diversos municipis consultes populars sobre la independència de Catalunya.
Aquesta estructura orgànica estarà basada en 4 eixos principals:
1.- Coordinació política
2.- Coordinació tècnica (que dependrà de les decisions que es prenguin des de la coordinació política)
3. Dates per realitzar les consultes.
4.- Pàgina web per coordinar i organitzar les consultes en els diferents municipis.
1. Coordinació política:
a. Es constitueix la “Coordinadora Nacional de consultes per la independència”, que estarà integrada per representants dels càrrecs institucionals municipals i per representants de la societat civil organitzada. Seguint la següent representativitat: 4 membres per l’entitat que engloba les diferents formacions polítiques que s’integren dins de l’organització ‘Decidim.cat’ i 16 membres per les entitats i plataformes de la societat civil organitzada. Dins d’aquestes entitats, a més de les que hi eren presents a la reunió d’avui a Arenys de Munt, s’hi afegiran les següents: Òmnium Cultural, Sobirania i Progrés, Club FNEC, Plataforma per la sobirania, Sobirania i Justícia i Reagrupament, sempre i quan acceptin integrar-se dins d’aquesta estructura.
b. Per tal de continuar amb l’esperit unitari d’Arenys de Munt i recollir els anhels de la societat civil de base que s’autoorganitza a partir de les comissions organitzadores de consultes dels diferents municipis i la resta d’entitats organitzades, es crea el “Consell Plenari”, en el qual hi podran participar amb un representant cada una de les entitats i associacions que manifestin aquesta voluntat, així com també hi podrà participar un membre per cada una de les comissions organitzadores locals que hagin fixat una data per realitzar la consulta, o ja l’hagin efectuat, i que manifestin la seva voluntat de participar en aquest moviment.
c. Es determina que el portaveu de la Coordinadora Nacional de consultes per la independència serà en Carles Móra, Batlle d’Arenys de Munt.
A l’endemà es
2. Coordinació tècnica
Sota la direcció de la Coordinadora política, es forma la Comissió Tècnica Nacional, estructurada en responsables d’àrea, que tinguin el seu equivalent en cada municipi i, eventualment, comarca. Les seves funcions seran les pròpies de cada àrea de competència, que s’implementaran en protocols d’actuació.
Coordinador general: Alfons López Tena
Cap de comunicació: Vicent Partal.
Cap de campanya: Miquel Martin i Gamisans.
Coordinador de grups locals: Uriel Bertran.
Cap de voluntaris i formació: Josep Manel Ximenis.
Cap de projecció internacional: (a determinar)
Cap de seguretat. Josep Calduch
Cap de logística. Lluís Perez
3. Dates per realitzar les consultes.
S’estableixen dues dates per fer les onades de consultes.
La primera data serà el 13 de desembre i només el 13 de desembre.
La segona data es farà pública a partir del 14 de desembre i podrà realitzar-se entre els mesos d’abril i maig del 2010.
4. Pàgina web per coordinar i organitzar les consultes en els diferents municipis.
S’estableix com a única pàgina web per organitzar i coordinar a totes les comissions municipals la següent: http://www.referendumindependencia.cat
I l’adreça de correu electrònic de contacte serà: info@referendumindependencia.cat
Arenys de Munt, 5 d’octubre del 2009.
A l’endemà, a petició de la PDD van quedar en suspens alguns punts i es va acordar el que diu el web abans esmentat.
No crec que hi hagués cap exclusió. Simplement no s’acceptava el que s’havia decidit abans sense comptar amb tothom. Hi ha qui li molesta el tothom.
octubre 10, 2009 a les 6:47 pm
PepMB,
És que Reagrupament no anava de cap manera. A l’endemà, com que ja s’ha escrit ho dic, va venir la Rut Carandell, va estar en silenci, va sortir esgarrifada de la reunió per raons que no tenen a veure amb el moll de l’os de la discussió.
O sigui el paper de Reagrupament en tot això, insisteixo, és tan decisió com el de l’Abat de Montserrat.
octubre 10, 2009 a les 7:07 pm
Hola bona tarda.
Només vull insistir, els partits polítics que tenen una relació de”negociat” amb l’Estat espanyol, haurien d’estar contents en que els deixessin sortir a la foto, com a ajudants voluntariosos, tot el que vagi més enllà d’això és un merder assegurat que només beneficia als partits BOTIFLERS, ep!, en detriment de la Independència.
L’administració del País, està cada dia més malmesa, es prenen males decisions, molt dolentes i es prenen d’esquenes a la gent, ciutadans i societat civil sense “càrrec”.
La majoria de gent que “treballa” en l’administració pública, ho fa convençuda de sense el “aparell” ningú no pot fer res, i això explica moltes coses, el que succeeix és que aquestes explicacions ja no ens interessen, cada dia interessen a menys gent, però els que estan a sou ho defensaran amb ungles i dents fins al final.
Òbviament això és extensiu a altres àmbits com el periodístic, els Telepredicadors son el veritable espectacle del Totalitarisme, i sense ells voler-ho, ens fan la feina de palesar-ho a tota la població, més fàcil, aprofitem-ho.
Salut amics i endavant les atxes
octubre 10, 2009 a les 7:14 pm
Gràcies Enric per les explicacións.
Cadrá veure doncs quina mosca li a picat a en Tena, i en tot cas que siguin els Reagrupats que li preguntin que coi li pasa, que parli clar, almenys en privat si no pot publicament.
Per cert en relació amb el tema crec Caixa Catalunya ja fa anys que és una façana. Es la caixa de la diputació de Barcelona. I tot el que és Barcelona és PSC amb els seus interessos de partit fora de Catalunya. La pèrdua de nom només és un tràmit sense cap importància que constata una realitat.
octubre 10, 2009 a les 7:23 pm
Mai actuent directament, influeixent per tal d’imposar la seva manera d’actuar, desprès només i son per controlar am presencia, així han actuat sempre i encara actuent avui.
El que diu en Lòpez Tena es la pura veritat, cla i català.
Altra cosa es que us sapigui greu, pero la realitat es aquesta.
octubre 10, 2009 a les 7:34 pm
Desprès de donar-li moltes voltes… Se sap que EN ALT i en Enric Canela no pensen igual referent als referèndums… d’acord? En Enric va assistir al Congres de Reagrupament, tot el mati quasi tota la tarda… Pot pensar en ALT que l’Enric ja s’ha Reagrupat…??? En ALT diu a l’entrevista: gent de Reagrupament que s’ha apuntat a l’assemblea fa poques setmanes… Els Reagrupats “dinamitadors” son l’Enric i l’Anna…?????????????
octubre 10, 2009 a les 7:55 pm
Vallfosca,
El tema és que hi ha un no als partits polítics, però no als regidors i alcaldes que si ho són. Si més no jo ho interpreto així.
Evidentment tenim el sistema podrit i que cal un canvi, tranquil però radical. Regeneració de la política i de l’administració pública.
octubre 10, 2009 a les 7:55 pm
I jo empregunto què tenen a veure totes les propagandes de R, en el tema d’avui, és que ni passant per NY per anar de Girona a Barcelona ve al cas.
És una pena i una llauna que aquest blog pateixi d’aquest mal, a vegades és simplement insoportable.
Senyors DE R, es veu molt clar que no us importa que Desaparegui Caixa Catalunya, amb el permís dels vostres, d’ahir, els D’ERC, i no us fa vergonya no criticar els socialistes, en Montilla i el Tripartit que ens porta a la ruïna i la mort nacional. I del que alguna disculpa heu de demanar, però es clar no podeu criticar a Convergència.
I cada vegada es veu més clar, el mateig que ja es veia a les anteriors campanyes demagògiques d’ERC, en que participaveu, a veure si la burreria nacional ja n’ha tingut prou i surt una majoria absoluta i demolidora de Convergència, que ella ja posarà les coses a lloc.
I sense escarafalls ni sortides de to.
octubre 10, 2009 a les 7:57 pm
PepMB,
És la història del tema.
Si. Pura Diputació de Barcelona, la fundadora. PSC al màxim. Passa que no s’hauria de permetre el canvi. El domini del PSC no serà etern.
octubre 10, 2009 a les 7:59 pm
Joan de Vilafranca,
Potser si. No som de Reagrupament però vàrem anar convidats. Igual que l’alcalde d’Arenys de Munt que tampoc ho és. Igual som nosaltres tres.
Ara bé, si pensa això està ben equivocat. A més, em sobreestima perquè ni vaig dinamitar ni podia fer-ho. Tot i no estar d’acord, estava resignat. Això si, com tot, un cop Arenys de Munt va dir prou, m’hi vaig sumar.
octubre 10, 2009 a les 8:35 pm
Recordo que fa uns mesos, quan a en Joan Carretero se li va preguntar què li semblaria el fer un tàndem amb l’Alfons López Tena, va respondre que ” compartien el diagnòstic, però no la teràpia “. L’ objectiu, evidentment, és comú : l’ estat català; però la manera d’arribar-hi, no. I ja sabeu tots per què.
Mentre RI ha estat un futurible inofensiu, l’ALT n’ha passat educadament. Quan RI ha començat a tenir gruix, capacitat i incidència, quan ha començat de debó el degoteig de militants independentistes que van sortint de CIU, l’estratègia de RI ha començat a ser, no diferent, sino contraposada a la seva.
Potser això explicaria que l’ALT hagi focalitzat en persones relacionades amb RI ( que no estaven a la reunió en tant que membres d’RI, o que, simplement, no en són membres ) la causa de les decisions discordants amb el seu planejament de les consultes, en lloc d’ acceptar que el qüestionament li venia de la gent d’Arenys de Munt.
En ALT vol, evidentment, que les consultes surtin bé, només faltaria; el que passa és que se li ha qüestionat i esguerrat el plàning que ell tenia previst.
Un culpable ? Aquells qui, en un àmbit més general de coses, li estan esguerrant l’estratègia política, provocant la reducció d’efectius independentistes dins de CIU.
És la meva modesta interpretació.
Caixa Catalunya :
Ja es va dir en aquest Bloc, que els pitjors atacs que ens vindran d’Espanya i dels seus col.laboradors, seran en clau econòmica. Però no deixem que ells ens marquin l’agenda.
Salut
octubre 10, 2009 a les 8:43 pm
He trobat aquest comentari al Racó Català sobre el tema dels referèndums. Com a mínim interessant ho és.
===============================
“Bé, el dia 6 vaig avançar una mica de resum al Racó:
Veient les notícies que s’han publicat sobre aquest tema no és d’estranyar que la gent es faci un embolic.
I és que les notícies no expliquen bé com han anat les coses ni els moviments que s’han produït per part d’en Puigcercós per a controlar aquest tsunami dels referèndums revifant i controlant Decidim.cat (una associació que estava morta i enterrada) i per part de Convergència perquè no els exploti als morros via en Tena. Ni el paper que ha jugat i juga en Jordi Fàbrega de Decidim.cat, ni el paper que està jugant ara Decidim.cat; ni la reunió que es va fer a Òmnium (oi que no n’ha parlat la premsa d’aquesta reunió?) on a algunes persones i entitats se les va deixar de banda intencionadament (p.e. en Ximenis del MAPA, en Canela dels DeuMil), ni tampoc s’explica que en aquesta reunió en Tena, el diputat Bertran, l’Elisenda Paluzie i d’acord amb en Porta i amb en Fàbrega van decidir crear dues comissions (la política i la tècnica) on el més escandalós és com estaven formades aquestes comissions i com facilitaven el control als partits des del punt de vista organitzatiu i comunicatiu.
Arenys de Munt se’ls va escapar de les mans a Esquerra i a Convergència perquè no en donaven ni un duro. Ara bé, un cop n’han vist l’èxit i les conseqüències polítiques no volen que se’ls escapi de les mans i els pugui fer més mal. I com sempre, amb l’excusa dels temes jurídics, en Tena es va autoerigir com a Coordinador General de les Consultes per a evitar tota crítica als partits polítics ara que vénen eleccions. De fet no és la primera vegada que fa aquest tipus de jugades conjuntament amb l’Elisenda Paluzie (Consellera Nacional d’Esquerra) i el diputat Uriel Bertran.
La diferència és que si fins ara la Plataforma pel Dret a Decidir anava a remolc totalment d’en Tena i la Paluzie (de Sobirania i Progrés però també Consellera Nacional d’Esquerra) i mai obria la boca, ara hi ha unes entitats que no s’empassen aquesta comèdia ni entren en aquest joc. Cal reconèixer però, que en Puigcercós i en Tena són tremendament hàbils a l’hora de jugar amb les entitats, sobretot comptant amb el suport d’en Jordi Porta d’Òmnium i de l’Elisenda Paluzie.
Bé, això només és un petit exemple de la miserable politiqueria que caracteritza les clavegueres d’Esquerra i Convergència per a controlar tot el que es belluga fora dels partits. Això només és un aperitiu del que està passant amb els referèndums. Ara faltarà veure com reaccionaran tots aquests (Esquerra, CDC, Puigcercós, Tena, Paluzie, Fàbrega, Porta i Bertran) a la reunió que es va fer ahir a Arenys de Munt.
Això ho vaig escriure el dia 6. En Tena, CDC i Òmnium ja han començat a reaccionar, i curiosament en Tena i en Porta d’Òmnium s’estan fent les víctimes, dient que si no hi ha unitat no hi participaran, quan són precisament ells dos els que van deixar de banda a algunes entitats més que significatives.
Faltaria explicar la reunió de dilluns dia 5 a Arenys de Munt que és la que ha desencadenat tot això, vaja on es va desmuntar la jugada d’en Tena amb Òmnium per tal que CDC i ERC tinguessin el control dels referèndums per a fer-los sense que esquitxèssin més del compte però per a apuntar-se l’èxit.
I ja té collons que un de Catalunya Acció hagi de defensar Reagrupament tal com ens han tractat, però la veritat és la veritat, i Reagrupament no té res a veure amb aquest conflicte dels referèndums ni hi té infiltrats, i en Tena això ho sap.”
octubre 10, 2009 a les 9:08 pm
Enric,
Ara com ara crec que el més important és en mans de qui està Caixa de Catalunya i això no és cosa de quatre dies. “El nom no fa la cosa” i el que Caixa de Catalunya es digui així no la fa més catalana, per tant si perd aquest nom només es per efecte de la seva nul.la catalanitat. Els catalans hem d’aprendre que aquest país està en mans dels espanyols i dels col.laboracionistes i partidaris dels espanyols (durant la guerra de successió els anomenàvem “botiflers”), si els catalans deixem que aquests “senyors” s’apoderin dels nostres signes i entitats emblemàtiques es molt normal que quan es creuen forts intentin esborrar tot vestigi de catalanisme dels llocs controlats per ells, dic vestigi doncs la essència ja fa anys ens la van prendre.
Soc partidari de treure tots els diners i factors de negoci de Caixa de Catalunya i de La Caixa, dues entitats clarament col.laboracionistes espanyoles en quan sigui possible per part dels catalans. Jo ja fa molt anys que ja ho vaig fer, i malgrat la meva modèstia et ben puc assegurar que els va coure, imaginat si en un o dos dies retiressin els estalvis cinc-cents o mil clients. Si volen el mercat espanyol, perdent l’essència que ens és pròpia, que els nodreixin i mantinguin els mateixos espanyols. Desgraciadament no tenim massa opcions que no siguin pro-espanyoles, però hauríem de crear lobby per aconseguir que alguna entitat estrangera entrés amb capital a crear una entitat veritablement respectuosa amb el sentiment nacional català. Si això no s’assoleix només cal esperar a la independència i llavors crear-ne una i si el nom no està ocupat molt millor. Creu-me, malgrat els escarafalls que podran fer els de sempre (interessats, es clar) el dia que Caixa de Catalunya digui que perd aquest nom (si arriba a dir-ho) jo soparé i dormiré tan tranquil. Ja arribarà la nostra!!.
Visca la Pàtria
octubre 10, 2009 a les 9:31 pm
Ah, per cert, consultades les web de les caixes més importants:
- La Caixa no en fa esment a catalanitat ni espanyolitat, tan sols peles i negoci (deuen ser de l’opus?). De totes maneres ja sabem que subvencionen aquests!!.
- Caixa de Catalunya remarca la seva espanyolitat col.locant-se com “una de les principals caixes d’estalvis espanyoles”.
- Caixa del Penedès, no remarca catalanitat ni espanyolitat, pero si dona importància a la seva marca: “el raïm daurat i les quatre barres vermelles superiors” i torna : “Símbol: conjunt de marca i logotip.
Marca: conjunt d’icones del símbol (raïm + barres).
Logotip: llegenda tipogràfica «Caixa Penedès»”.
Salut i Independència
octubre 10, 2009 a les 9:32 pm
Joan P,
i en comptes d’una entitat estrangera no sería millor una entitat catalana? perque desde fa any l’empresariat català s’ha anat desprenent dels seus actius. Sense anar més lluny Letona i Cacaolat que actualment són de Nueva Rumasa.
Si una persona com el Ruíz Mateos va tenir la idea de concentrar la major part d’empreses espanyoles sota una firma espanyola per protegir-les de capital estranjer, que a l’hora de la veritat “tanca la barraca i adeu siau”, ¿per què no hi ha una firma catalala que faci país?
octubre 10, 2009 a les 9:41 pm
PepMB,
Cert, seria el millor, ara a veure qui és el maco que ho fa. Suposo que els del CCN ho estan desitjant però els mancarà el capital necessari. Amb un estat com l’escanyol en contra, fa falta algú amb molt de capital i contactes internacionals al mes alt nivell per plantar-li’ls cara, sinó mira que li va passar a Banca Catalana, que aquests si que anaven pel bon camí. De totes maneres tan de bo s’assoleixi amb capital econòmic i humà propi, el que succeeix és que penso que abans arribarà la independència que no aquesta caixa nacional, llavors totes les caixes hauran de ser “nacionals” a més de tenir el Banc de Catalunya.
Salut i Independència
octubre 10, 2009 a les 10:24 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc,
Molt no té a veure, però és un tema relacionat quant a què Reagrupament propugna un canvi radical que podria redreçar les coses. Per altra banda hi ha la crisi de la comissió de les consultes que surt derivat.
octubre 10, 2009 a les 10:24 pm
Eduard m.a.,
Entenc que qualsevol militant actiu de CDC no propugna unir-se a Joan Carretero sinó aconseguir molts diputats per CiU. Intenta canviar CiU per tal que sigui independentista.
Està clar que independentistes de CiU estan abandonant i anant a Reagrupament i molt més que aniran Reagrupament o altre lloc. CiU patirà l’aparició d’un independentisme descarat i nou.
No hem de deixar que res ens marqui l’agenda. L’agenda la marquem nosaltres.
octubre 10, 2009 a les 10:24 pm
Joan Garcia,
Bé, no està gens lluny del que va succeir. Jo no faré cap valoració sobre les persones, però és cert el que van fer els grups esmentats i també que Santiago Espot de Catalunya Acció ha defensat a Reagrupament.
octubre 10, 2009 a les 10:25 pm
Joan P.,
Tenim poques opcions. Ja es van carregar Banca Catalana. Jo penso, on posaré la nòmina? De diners no m’haig d’amoïnar, tampoc tinc res… Banc Sabadell?
octubre 10, 2009 a les 10:27 pm
PepMB i Joan P.,
CCN està fent una bona feina. Potser haurem de seure amb ells i parlar-ne. Jo crec que les empreses s’han internacionalitzat passant massa per Espanya. Poc tenim en caixa. També penso que abans arribarà la independència i que ens caldrà que els americans ens donin un cop de mà al començament.
octubre 11, 2009 a les 12:09 am
Enric,
Cert, jo també penso que en tots sentits hem de tenir com aliat preferencial als EEUU, això ens evitarà molts problemes i ens donarà molts avantatges. És bàsic que ells també vegin en el futur Estat Català un bon aliat polític, estratègic i comercial.
El que m’omple d’il·lusió i esperança és veure com finalment l’independentisme català s’ha desempallegat d’aquell vernís revolucionari d’extrema esquerra i ara contempla com aliats naturals els països del nostre entorn sociològic i polític. Aquell era l’independentisme impossible i aquest d’ara és el que finalment aconseguirà la nostra llibertat com a poble.
octubre 11, 2009 a les 1:22 am
Joan P.
Malauradament encara hi ha aquest vernís que dius, però tots els que donen la cara en aquest moviment, que realment tenen intenció de presentar-se a une seleccions amb la independència per davant, estan en la mateixa línia.
octubre 11, 2009 a les 1:33 am
Els Estats Units no són un aliat fàcil. A més és un país amb dues cares. Ara, actualment estaría bé ser-ne aliat però amb un altre president el preu a pagar podría ser molt alt, segons les condicions i els “favors” que haguessim de pagar.
Tenim els EEUU conservadors, tancats, belicístes, prepotents i fanátics encarnats per Bush i el seu “trio de las Azores”, i d’altra banda tenim els EEUU lliberals, defensors dels drets civíls i la equanimitat encarnats per Obama.
Es jugar-s’ho tot amb una moneda, cara o creu. I també cal considerar que una part gens despreciable de la nostra societat, no veu als EEUU amb excessiva simpatía, només la justa.
octubre 11, 2009 a les 9:10 am
PepMB,
Totalment d’acod, però són els únics del món nosttre que pden col·laborar, que els pot interessar, com han fet en altres llocs.
Sense suport internacional ja podem plegar.
octubre 11, 2009 a les 10:57 am
PepMB,
Sense EUA no cal ni que comencem, amb qui hem de comptar? El Benelux? San Marino? Les Galàpagos? per que amb França no hi comptis sinó tens EUA darrera, els anglesos com sempre miraran cap un altre cantó si EUA no els fa mirar en la direcció correcte i els demès et diran que ja tenen prou feina, els alemanys ja veus com actuen vers nosaltres, no ens son amics, posats a escollir triaran els espanyols, els països sud-americans i centre americans també, tindríem molt pocs aliats de veritat. Jo només compto realment amb EUA i Israel, però aquests son dos països molt importants dintre el concert mundial, que no li agraden als d’extrema esquerra i a la esquerra xupi-guai, i a mi que!!, que el Swan Shawra organitzi una “perfomance” de les seves!!. Ens cal l’ajut diplomàtic internacional dels EUA i els S.I d’Israel, a més que son els nostres aliats naturals. Si ho fem així potser ens trobarem la sorpresa que en pocs anys aconseguirem que la resta dels Països Catalans se’ns hi afegeixin, no seria gens d’estrany.
octubre 11, 2009 a les 12:18 pm
Enric, estaria bé que aclarissis a aquesta gent de Catalunya Acció que no ha estat present en totes les reunions, que qui es va escarrassar per defensar la participació de Deumil.cat i altres entitats en el procés vaig ser jo mateixa en nom de Sobirania i Progrés. Defensant la participació de Deumil davant dels qui no la volien (Òmnium, Decidim.cat), proposant fins i tot cedir el lloc de SiP de manera rotatòria perquè altres entitats (Deumil, Sobirana i Justícia) puguessin participar en l’estructura paritària amb decidim.cat (4 partits- 4 entitats). Aquesta proposta va ser acceptada per Decidim, però de tota manera no fou ratificada dilluns a Arenys i per tant no cal que en parlem més. Però no està bé que circulin versions falses dels fets per internet, creant confusió i obrint una guerra de tots contra tots que no és certa.
Hi ha hagut molta pressió de les direccions dels partits. Això és cert, però la pressió no l’exercien mitjançant l’Uriel Bertran o jo mateixa!!!!! De fet, la direcció d’ERC mitjançant decidim.cat vetava l’Uriel i Bertran i també es vetava en Ximenis d’Arenys.
Alguns maldavem per arribar un consens entre decidim.cat i les entitats. Els vetos d’uns, i l’excessiu antipartidisme dels altres ho ha fet impossible. Alhora de triar, Sobirania i Progrés té clar que la prioritat és la unitat de les plataformes i entitats sobiranistes, i accepta la nova proposta acordada dimarts.
Crec que ara el que ha de fer tothom és posar-se a treballar des del lloc on pugui, i deixar de discrepar en públic i escampar misèries per internet. El protagonista d’aquest procés són les entitats i plataformes locals. Les plataformes nacionals el que hem de fer és donar suport tècnic i logístic, centralitzar la informació en la web http://www.referendumindependencia.cat, i decidim.cat assessorar als seus alcaldes i regidors. Si seguim escampant discrepàncies en públic, l’únic que farem és desanimar les plataformes locals que estant bastint consensos a nivell local i treballant molt durament per fer la consulta en els seus municipis.
octubre 11, 2009 a les 12:28 pm
Enric:
I també estaria bé que aclarissis que tu mateix estaves convidat a la darrera reunió amb Decidim.cat. No hi podies venir i va venir l’Anna Arqué en nom de Deumil i enlloc teu. Però en honor a la veritat cal que quedi clar que finalment i després de molts estira i arronses, la participació de Deumil.cat quedava garantida, com a mínim al mateix nivell que la de Sobirania i Progrés.
Si en aquella reunió m’hagués defensat més gent quan vaig defensar la participació del Ximenis com a coordinador de voluntaris, potser res de tot això hagués passat. És increible com a vegades les coses se’n poden anar a can pistraus de la manera més estúpida.
No em sembla correcte que li diguis a aquest Joan que escriu al bloc que aquesta versió de Catalunya Acció no s’allunya de la realitat. En moltes coses està ben allunyada de la realitat!!!!!
Ah i disculpeu dues errades tipogràfiques en el missatge anterior. He escrit massa ràpid.
octubre 11, 2009 a les 1:32 pm
????? No volem ser una regió d’Espanya ????? No volem ser un País ocupat ????? volem, volem, volem ????? volem la independència ????? volem, volem, volem ????? volem la llibertat ?????
octubre 11, 2009 a les 2:49 pm
En el mateix bloc que dieu que surt FINS AL CAPDAMUNT DELS GASOL (que han hagut de tancar els comentaris al post pels atacs dels fatxes) he llegit aquest article: COM SI M’HAGUÉS DIT MERDA
COM SI M’HAGUÉS DIT MERDA! per riure i per plorar a l’hora:
octubre 11, 2009 a les 3:14 pm
Primera : agrair a n’Elisenda per explicar-nos una mica més que està passant en aquest blo[c|g]. Ens hi juguem massa.
Segona, seguim sense entendre del tot quina mosca li ha picat a en Tena. És una persona important i intel·ligent, valuosa. Però aquestes accions només aporten confusió i malentesos, allunyant-nos del nostre objectiu. Crec que no es pot permetre el luxe de deixar-ho a l’aire, la gent ho pot malentendre i deduir el que no és. Fa de talp ? O tot el contrari i vol protegir el procés per tenir el màxim de garanties ? Què ha passat ? Que han fet aquestes persones de Reagrupament ?
Del missatge #72 es deriva que 10k.cat no tenia prou representació. No es suposa que tots hauríem d’anar plegats ?
No ens perdem en l’estètica. Els detalls ens perden. Trontollem, els ho posem molt fàcil als ecspanyols.
Força i visca la pàtria !
octubre 11, 2009 a les 4:07 pm
Joan P.,
D’acord amb la necessitat “d’aquesta” col•laboració internacional.
octubre 11, 2009 a les 4:28 pm
Elisenda,
Els meus aclariment des del que conec que és molt però no tot.
1.- La defensa de la presència de la participació de Deumil.cat a les reunions, contra altres que no ens volien, la vas fer tu.
2.- Públicament confirmo el que he dit en molts llocs i a tu personalment, si d’alguna persona no en dubto i hi tinc confiança és de tu. Crec que has actuat lleialment en tot moment. I intentant que tot sortís el millor possible.
3.- Crec que està clar que Uriel Bertran no exercia cap pressió contra la partcipació i prova d’això és que ell mateix va ser un dels vetats.
4.- Sobirania i Progrés, en tant que majoritàriament has parlat tu en el seu nom, ha defensat sempre la unitat.
5.- Com he dit altres vegades, aquest és un procés que va començar malament, després de la consulta d’Arenys de Munt, i com li vaig dir a l’Alfons López Tena a Arenys quen deia que el que hi havia era un acord d’entitats, va ser que s’havia manipulat tot i que estàvem en un embuts al qual havíem caigut tots. I que sort vam tenir de la plantada d’Arenys.
6.- Des de Deumil.cat vaig manifestar des del primer moment la necessitat de ser-hi perquè no confiava gens en la parella Decidim.cat-Òmnium. A la darrera reunió vam ser-hi i es va garantir la nostra presència.
7.- La versió de Joan Garcia la veig essencialment correcta en la majoria de les coses. Evidentment no en el que fa referència a aspectes personal referents a tu i a Uriel Bertran en aquest procés. Hi ha coses que no sé de què van. Fa una associació de ERC i de vosaltres, que sou d’ERC, incorrecta. En molts comentaris he fet diferència entre ERC aparell i ERC partit. Considero a ERC aparell enemic d’aquest i altres processos independentistes i democràtics, mentre que a ERC partit, entre els que us incloc a vosaltres i a la majoria de regidors i alcaldes, a l’altre punta. En tot cas em disculpo per no haver aïllat les vostres referències del comentari genèric. Crec que l’error de la meva resposta va ser no fer el que vaig dir que no feia, valoració sobre les persones. El comentari de Joan Garcia el veig bastant correcte si no us cités a vosaltres. El meu comentari estava més enfocat a tot el que feia referència a Reagrupament.
8.- Acabo com he començat. De l’Uriel Bertran he fet en molts comentaris públics referència. El volien excloure. Seria estúpid pensar que havia dissenyat una estratègia per a que l’eliminessin. De tu el que he dit abans. De fet vaig confiar en què fessis el que puguessis per redreçar aquesta situació podrida des del dia 14 de setembre.
octubre 11, 2009 a les 4:38 pm
Gusi,
Tot té punts de vista complementaris i informació esbiaixada, sovint per perspectives diferents i informació deficient o insuficient. La posició de l’Elisenda és en tot moment transparent.
Què opino sobre el paper de López Tena. Si vol que el procés funcioni. Però la finalitat no justifica els mitjans. Simplement no hi estic d’acord amb els mitjans. No m’estenc més.
Del missatge 72 se’n deriva que a la darrere reunió va anar una persona. Per a mi suficient, no cal més. Igual que a la propera comissió ja més àmplia. El problema inicial, el primer, és l’exclusió, el segon és que no vèiem clar tot plegat: el paper de decidim.cat en tot el procés, el paper d’Òmnium i especialment les exclusions finals que es van produir i que els presents, contraris a l’exclusió, no van poder evitar. Particularment em va indignar quan ho vaig saber.
Crec que el que és essencial és que ningú s’ha de sentir exclòs.
Segueixo dient i aquí és on estic completament d’acord amb el comentari que ha posat Joan Garcia a partir d’un del Fòrum de Racó Català, Esquerra, Convergència i Òmnium han volgut jugar fort per escombrar cap a casa seva. Ho han fet tan malament que han provocat una explosió.
octubre 11, 2009 a les 4:38 pm
dni.cat,
Sense interrogants.
octubre 11, 2009 a les 4:47 pm
D’acord Enric, entesos, malentès aclarit.
Escolteu, tots plegats, a veure si ara ens podem posar tots a treballar, humilment, allà on sigui, a nivell local en primer lloc i prestant suport a les plataformes locals els que no siguem de municipis on es faci una consulta, difonent les activitats i les bones notícies de les consultes en positiu, i aturant la difusió de reunions i malentesos per internet. I de fet la primera en aplicar-m’ho seré jo, que no volia dir res de tot plegat però al final hi he caigut.
octubre 11, 2009 a les 5:22 pm
Elisenda,
Gràcies. Ja saps el respecte i afecte que tinc per tu i el que fas.
Jo no soc gens partidari de fer explicacions d ereunions, de fet aquest article no hi té res a veure i això que el tema estava calent. Passa que sempre deriva en alguna cosa diferent i et veus obligat a contestar i sovint amb tants comentaris contestes precipitadament.
Una cosa és l’article, més o menys rellegit i una altra 40 comentaris de resposta sobre la marxa.
octubre 11, 2009 a les 6:05 pm
#77 Enric Canela : Gràcies per la resposta. Entenc que en Tena té una manera de veure diferent i del comentari en derivo que ell està d’acord en que decidim.cat o Òmnium tinguin un paper rellevant, tot sigui per la finalitat.
Però això no explica les declaracions sobre persones de Reagrupament. No demano a ningú que respongui per ell, però jo crec que potser no va rumiar com ho deia ni a qui anomenava (o potser si i no som capaços de comprendre-ho). Potser si ens llegeix podria donar-nos una resposta que ens permeti comprendre que ha passat.
De totes maneres, tant de bo anem tots plegats. S’entén de tot plegat que ha de ser la societat a través de les diferents plataformes qui impulsi el procés de les consultes. Jo també ho penso. I també ho penso perquè com ja ens han dit des de ecspanya els ajuntaments n’han de quedar al marge. Si es va acceptar això a Arenys de Munt (es va acceptar perquè ens queia al damunt la SEVA llei) també s’ha d’acceptar per la resta de poblacions. No pot ser que els partits, ara que es veu clar que en poden treure partit, vulguin ara tenir protagonisme.
També estic d’acord en que ningú de la societat civil n’ha de quedar exclòs.
Però no oblidem que són consultes privades. I no oblidem que s’han de fer. Les hem de fer. Peti qui peti. Jo ajudaré en el meu poble si puc. El nostre objectiu és el que és. No ens perdem en els detalls.
Tot plegat ha de ser perquè l’any vinent hi hagi una majoria independentista en el parlament. Això és l’únic que compta. Res més. I si amb les consultes la gent pot prendre consciència, endavant les atxes !
I sobretot els partits han de comprendre d’una vegada per totes que som nosaltres qui tenim el control i que ells no són res més que gestors del que nosaltres volem. Hi ha alguns partits que ho han oblidat.
Força i visca la pàtria lliure !!
octubre 11, 2009 a les 7:08 pm
Gusi,
La filosofia del que exposes la comparteixo.
Si tothom és a dins, podem mirar millor el futur. Altrament els que queden exclosos se senten menystinguts i a vegades això no ajuda.
També, tot i que a vegades les reunions són molt complicades si hi ha massa gent, s’aconsegueix que tothom es faci seves les conclusions.
octubre 11, 2009 a les 7:14 pm
Elisenda,
Jo no vull tirar mes llenya al foc, però penso que s’ha de pensar que aquí tot va començar amb unes declaracions de n’Alfons López Tena en relació a “certs Reagrupats” i dient que aquests estaven treballant en contra de les consultes, afegint a més que eren o podien ser “submarins” de tal associació, fent sortir com per casualitat el nom de la Rut Carandell i embolica que fa fort. Aquí principalment el que s’ha fet ha sigut demanar que el mateix Alfons López Tena expliqués i aclarís el que havia dit, en no fer-ho han sortit persones donant informació sobre el tema, de la part que coneixien, i d’altres aportant informacions d’arreu. Informacions que jo us agraeixo i suposo que d’altres lectors d’aquest Bloc també ho fan.
Elisenda, sento un gran respecte i agraïment per l’esforç i feina que feu gent com tu, n’Enric Canela i tots els que esteu treballant des del mon associatiu per aconseguir la independència del nostre país, però lamento dir-te que no estic gens d’acord amb el teu post 79. Si tens quelcom que dir-li a algú potser millor et dirigeixis a ell directament, sense implicar als demés, malgrat et posis tu al davant. Aquí la majoria estem ja molt cremats de les ingerències dels partits catalans (CiU i ERC, els altres son directament espanyols residents a Catalunya) posant per davant els propis interessos als nacionals i per tant demanem “llum i taquígrafs” quan passa quelcom que fa pensar que altra vegada tornem a ser-hi en el mateix de sempre. Entenc que no agradi que surtin les diferències en reunions i “petites misèries” però llavors potser que els “líders” siguin els primers en “lligar-se la llengua” i mesurar tant les seves paraules com les seves actituds (tu ja t’has posat primera), però potser serà millor que en aquest cas et dirigeixis al Sr. López Tena que és qui, si no ho tinc mal entès, ha fet “esclatar la bomba”, els demès tan sols ens hem preguntat el perquè d’aquesta bomba, i si torna a passar, malgrat la teva opinió ens ho tornarem a preguntar, i si algú ens ho contesta haurà fet santament, senzillament per llibertat d’expressió.
Cordialment
octubre 11, 2009 a les 7:43 pm
Ep nois! Sobre el tema del Tena!!
Entrevista de Rut Carandell mb Joan Barril, al minut 20:45
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=380755
octubre 11, 2009 a les 7:44 pm
19:30, millor!
octubre 11, 2009 a les 9:16 pm
Alwix,
Moltes gràcies. La Rut ha dit clarament el que és. Hi estic d’acord amb la filosofia.
Ella és persona autoritzada.
octubre 11, 2009 a les 9:19 pm
Joan P.,
Crce que tens raó quan a la transparència. Jo no volia treure el tema però el contesto.
Té però raó l’Elisenda pel que fa a queixar-se del comentari. Jo vaig contestar genèricament, per les raons esmentades no volia fer comentaris, i vaig contestar una mica en general.
Ella penso que és totalment innocent i ha fet bé en reivindicar-ho.
Si quedava malament en públic bo és que jo aclareixo el que crec va ser el seu paper.
Disculpa però la tinc en prou estima com per defensar-la aquí.
octubre 11, 2009 a les 9:29 pm
Enric,
Jo no ataco a l’Elisenda, deu me’n guard, potser m’he explicat malament, el que si dic és que si ha de renyar a algú no es pas a cap de nosaltres, ningú de nosaltres a armat aquest “sidral” si algú en te de respondre de quelcom, que parli amb en López Tena. Perdona però es que em molesta molt que la gent no parli clarament, si s’acusa de quelcom a algú diguem-ho clarament i si no callem i prou.
Una forta encaixada
octubre 11, 2009 a les 9:37 pm
Joan P.: Si, disculpa si el meu comentari t’ha molestat, no anava per aquest bloc ni per ningú en concret sinó per tots plegats començant pel Tena i afegint-me jo mateixa. És lògic que en circular aquestes declaracions s’hagi produït l’enrenou per la xarxa. Però justament el que volia dir és que perdem unes hores precioses que hauríem d’estar dedicant a fer feina! De tota manera, et donaré la meva interpretació de les paraules d’ell. Ell i molta altra gent (també els de decidim) consideren que moltes de les entitats presents en aquestes reunions i especialment a la d’Arenys: CEL, Deumil, Catalunya Acció,… giren en l’òrbita de Reagrupament, algunes ja hi han entrat (CEL) i altres potser ho faran, o acabaran confluint en una candidatura amb Reagrupament. En ser aquestes les entitats més contràries a la participació activa de Decidim, i que finalment han trencat els preacords arribats amb Decidim (tot i que aquí el detonant fou la gent d’Arenys de Munt i no aquestes entitats), l’associació d’idees que fan alguns és que això afavoreix a Reagrupament.
També pensen i diuen que l’alcalde d’Arenys de Munt anirà a les llistes de Reagrupament.
Jo el que penso és que les coses s’han de fer sense pensar a qui afavoreixen. S’han de fer si són justes i necessàries, perquè la força pedagògica d’una votació com la d’Arenys de Munt és enorme, i si aquest efecte el multipliquem amb consultes simultànies a molts indrets del país, això serà positiu per l’independentisme.
Qui en collirà els fruits? Doncs probablement qui més treballi, i també aquells partits o candidatures a qui l’electorat vegi més coherents amb el procés.
Pel que fa a si l’alcalde d’Arenys anirà a unes llistes o si hi anirà en Laporta, al final m’imagino que qui sàpiga obrir-se a totes aquestes persones i moviments serà qui se’n beneficiarà. Quan el president de Sobirania i Progrés va convidar al Laporta a encapçalar la manifestació de l’Onze, ni s’imaginava que hi hauria tot aquest flirteig d’ell amb Reagrupament, però era positiu per l’independentisme que algú de la projecció mediàtica i internacional del Laporta fos allà. I si després se n’aprofita Reagrupament doncs felicitats per haver estat hàbils, i si és ERC o CiU doncs també els haurem de felicitar. L’Alcalde d’Arenys de Munt s’ha convertit en un símbol. Haurem de felicitar a qui el sàpiga capitalitzar o convèncer de participar en el seu projecte. Però la por a que el capitalitzi un altre no pot fer que el menystinguem o excloguem.
Bé, i ara ja si espero complir la meva paraula i no parlar més d’aquest afer per la xarxa. Parlar només de les consultes, dels municipis on es facin i de la campanya electoral!
octubre 11, 2009 a les 10:43 pm
#90 Elisenda : al respecte el que n’extrec del comentari, dir que si els partits van amb la calculadora van malament. No s’esperaven el que està passant i ara es troben fora de joc.
A més, les declaracions d’en Tena així ho demostren. Sembla que és patriota, valuós, però entenc des del meu punt de vista també encara treballa pel partit.
Si en lloc de fer càlculs proposessin anar tots plegats (no dic ‘anar amb Regrupament’, en tot cas ‘anar tots junts, incloent Reagrupament’) tots (la socientat) en trauríem partit. Els fruits els traurem tots !
Però els partits no estan encara segurs. I nosaltres la societat ens adonem. No som ximples. Quan més triguin pitjor per a ells. No és només Reagrupament, no crec que hi hagi ningú que no reclami anar plegats, llevat dels partits. I les calculadores encara no diuen ’si’.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 11, 2009 a les 11:03 pm
Crida a la Solidaritat Independentista!
Sabeu que passa? Que mentre nosaltres ens barallem entre nosaltres, els españols ens passen la mà per la cara amb la unitat en temes nacionals, per això sempre guanyen, mireu qui ha rebut, amb l’afer Millet i altres històries de l’estiu ençà:
Carretero, Laporta, Colom, i CDC de refiló. I mentre, els socialistes amb la Caixa Ex-Catalunya (dita de la Diputació dels socialistes, perdó, de Barcelona), Girona i la Caixa, entre d’altres, sense problemes de finançament, i a tothom li sembla normal.
Impressionant, oi? I això ho fan uns que governen amb independentistes, amb tota la cara, critiquen l’independentisme mentre son al govern gràcies a independentistes, i retrueen a CIU que pacti o no amb el PP mentre ells ho fan a l’ajuntament de BCN i a Euskadi. Els españols son uns cracks. Si algun dia aprenem a anar junts en l’important pel que ens cal, però no al parlament, sino en qualsevol cosa, com les consultes, potser tindrem alguna possibilitat de guanyar algun cop.
Hem de practicar una “Solidaritat Independentista” i deixar els partidismes i personalismes de banda o no ens hem sortirem. És igual qui faci una cosa si aquesta afavoreix la independencia, i que se n’endugui millor imatge i vots, al final, tots volem un referendum o unes eleccions a on tots aquests independentistes votarem “SI”.
Discreció, humilitat i generosistat, si us plau! Tots estem pendents de tot això dels referendums, es una gran esperança, tots volem que passi, tots volem votar.
A mi m’és igual qui ho aconsegueixi, només vull que es faci i prou. I com que sembla que en Carretero pensa igual, doncs a empenyer des de Reagrupament, però respecto el que ho faci des d’una altra banda, per que empenyem en la mateixa direcció.
Aquesta oportunitat potser no es repetirà un altre cop.
Al final tots nosaltres votarem SI!!!
octubre 11, 2009 a les 11:46 pm
Si, Gusi
octubre 12, 2009 a les 2:22 am
Elisenda, per tal d’aclarir aquest tema i ja que has estat a totes les reunions hi ha un parell de coses que et voldria preguntar.
1. En què et bases per dir que Deumil.cat i Catalunya Acció estan a l’òrbita de Reagrupament?
2. Em pots concretar en quina reunió i qui va participar per a determinar els preacords amb Decidim.cat? Dit d’una altra manera: qui va decidir quins eren aquests preacords? Qui va convocar aquesta reunió i a qui s’hi va convidar?
3. En Canela diu que en Tena menteix i que Reagrupament no hi té res a veure, i tu sembla que amb els teus arguments estiguis justificant la merda que en Tena ha llençat, el que ha fet no té nom, contra en Carretero.
octubre 12, 2009 a les 8:46 am
Joan Garcia:
1. Jo no he dit que jo pensi que Deumil.cat i CA estan a l’òrbita de Reagrupament. He dit textualment:
“ell i molta altra gent (també els de decidim) consideren que moltes de les entitats presents en aquestes reunions i especialment a la d’Arenys: CEL, Deumil, Catalunya Acció,… giren en l’òrbita de Reagrupament, algunes ja hi han entrat (CEL) i altres potser ho faran, o acabaran confluint en una candidatura amb Reagrupament.”
Ho pensa l’ALT i per això fa aquestes declaracions i també ho pensen els partits membres de Decidim.
Per mi el fet que hi hagi alguns membres del Consell de Deumil que siguin membres de Reagrupament no significa res. A més, conec prou bé l’Enric Canela per saber de la seva independència de criteri i llibertat personal.
2. La segona pregunta l’he anat contestant en diversos posts, però ho aclariré de nou. Decidim.cat i Òmnium van convidar a una primera reunió a entitats sobiranistes (PDD i SiP). A més de PDD i SiP van venir en Ximenis i l’Uriel Bertran per la Comissió Organitzadora i Junta Avaladora d’Arenys.
A la segona reunió, on es van prendre els preacords hi havia: Decidim.cat (1 d’ERC, 1 de CDC, 1 d’EPM) i 1 CUP, Òmnium (Jordi Bosch), Alfons López Tena, PDD (Oriol Munné, Elisenda Romeu, Carme Forcadell), SiP (Elisenda Paluzie), SiJ (Isabel Martí) i Deumil.cat (Anna Arqué).
Els preacords (pendents de ratificació per l’assemblea de decidim dissabte 3 i l’assemblea d’entitats dimarts 6) eren:
- Una coordinadora nacional amb 4 membres de Decidim (1 ERC, 1 CDC, 1 EPM i 1 CUP), i 4 d’entitats: PDD i Òmnium amb lloc fix, i els altres dos llocs ocupats de forma rotatòria per SiP, SiJ i Deumil.
- Una estructura tècnica coordinada per Alfons López Tena.
- continuar utilitzant dues webs: els de Decidim la seva i les entitats la web (www.referendumindependencia.cat) i coordinar-ne els continguts.
L’exclusió d’en Ximenis de l’estructura tècnica (també s’excloïa n’Uriel Bertran), i l’excessiu pes dels de Decidim va fer que els d’Arenys organitzessin una reunió a Arenys de Munt (a aquesta no hi vaig poder ser), on tots aquests preacords van saltar pels aires. A la reunió d’entitats del dia següent, es van prendre els acords que podeu consultar a la web http://www.referendumindependencia.cat
3. He intentat explicar/contextualitzar les declaracions d’en Tena, perquè en Joan P. i altres es preguntaven per aquestes declaracions. No són els meus arguments. I tampoc estic segura que sigui el que ell diria. És la meva interpretació d’unes declaracions, no és la meva opinió sobre els fets.
Per acabar, em quedo amb el que ha dit l’Alwix:
“Hem de practicar una “Solidaritat Independentista” i deixar els partidismes i personalismes de banda o no ens en sortirem. És igual qui faci una cosa si aquesta afavoreix la independencia, i que se n’endugui millor imatge i vots, al final, tots volem un referendum o unes eleccions a on tots aquests independentistes votarem “SI”. Discreció, humilitat i generosistat, si us plau! Tots estem pendents de tot això dels referendums, es una gran esperança, tots volem que passi, tots volem votar.
A mi m’és igual qui ho aconsegueixi, només vull que es faci i prou.”
octubre 12, 2009 a les 8:55 am
NO AMB ELS MEUS DINERS
Aquest és el missatge que hem de propagar, referent a les intencions de canviar el nom de Caixa de Catalunya. No cal entrar en raons: si ho fan, no serà amb els meus diners. Els ho he dit en privati ara en públic.
octubre 12, 2009 a les 8:57 am
Per cert, Gusi (18):
són una mena de defensor de la mala fama que té la llei d’Hondts, crec que se la fa servir sovint d’ase dels cops per desviar l’atenció.
El 3% per tenir representació el fitxa la llei electoral, no té res a veure amb la llei d’Hondt (aquesta pobra llei només fixa la proporcionalitat amb que es reparteixen els escons. Té poca influència, pobra Hondt)
octubre 12, 2009 a les 10:17 am
Elisenda, gràcies per l’aclariment. Ara et diré com veig jo el que expliques.
1. Fas una interpretació de les acusacions d’en Tena contra en Carretero, en lloc de criticar-les per estar fora de lloc totalment, i ho fas a partir de considerar que en Tena (Conseller Nacional de Convergència) i Decidim (format per regidors dels partits i com tu saps per una gran majoria de regidors d’Esquerra i com tu mateixa saps i has dit en Puigcercós l’utilitza com a instrument de pressió) consideren que hi ha unes entitats que estan en l’òrbita de Reagrupament. Si això que tu en dius interpretar no és suavitzar (justificar) les paraules d’en Tena, doncs ja m’explicaràs què és. Que jo sàpiga en Tena no està a l’òrbita de Convergència. Directament està de Conseller Nacional i suposo que no cal que et digui a les ordres de qui treballa en Tena ja que tu hi tens una excel·lent relació. I tu Elisenda tampoc estàs a l’òrbita d’Esquerra. Directament ets Consellera Nacional (si no ho has deixat) i algun dia ens podràs explicar com és que no has anat a Reagrupament i segueixes en un partit podrit com Esquerra.
2. Ens pots explicar per què Òmnium i Decidim no volien que hi fos Deumil? Quin és el problema?
3. Ja m’explicaràs on veus la paritat entre partits i entitats a la Coordinadora nacional que vau preacordar alguns.
La PDD és una entitat morta, és neutre i només fa de coixí. Va a remolc de tot el que decideix Sobirania i Progrés (o sigui tu) i en Tena. En Porta d’Omnium tu i jo sabem per a qui treballa. Sobirania i Progrés està a l’òrbita d’Esquerra. Sobirania i Justícia està a l’òrbita de CiU. L’únic que en tot aquest circ d’entitats que he anomenat és independent i té criteri propi és DeuMil. I després t’estranya que la gent d’Arenys es rebotin veient aquesta coordinadora? Els partits han estat incapaços d’aprovar una ILP al Parlament i ara els partits volen gestionar el procés dels referèndums? Sort que no tothom es mama el dit dins de l’independentisme. Sort d’això Elisenda.
octubre 12, 2009 a les 10:25 am
#97 Ramon Munné : tens raó i ho reconec, la llei d’Hont no fixa un mínim determinat. Tot i això, segons la wikipedia anglesa, hi ha variacions (que són les que s’apliquen) on es marca un threshold mínim. Aquest threshold marca el punt d’inflexió. I això és el que aplica, aquesta variant de la llei d’Hont. A més, de forma implícita té un mínim, en unes eleccions si hi ha 33 diputats, hi ha un mínim del 3%.
Imaginem que si tenim N partits independentistes molt aprop d’entrar al parlament, però cap hi entra, estem perden gairebé N diputats (no puc introduir la fórmula aquí, però és senzilla). Però si anessin units, es deixaria de beneficiar a altres partits.
És aquest el punt on vull arribar. Això és el que ens ha de preocupar. Ja que podem perdre representació. Una coal·lició ens pot permetre entrar amb més força al parlament (en minúscules).
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 12, 2009 a les 10:26 am
Elisenda, i ara el millor de tot és que en Tena i Òmnium es fan les víctimes. En Tena dient que ara potser no hi haurà temps d’organitzar els referèndums per al desembre, després d’haver tirat la merda sobre en Carretero, i Òmnium dient que es desmarcarà si no hi ha unitat entre les plataformes.
Afortunadament, tal com diu en Bargalló, sort que la feina depèn més de les entitats i de la gent dels pobles.
Això del referèndum d’Arenys de Munt ha provocat un daltabaix en la política catalana. En la política que no es veu per televisió és clar.
octubre 12, 2009 a les 11:19 am
Gusi (100)
gràcies per l’apunt sobre la wikipèdia anglesa.
En el teu post esmentes el punt crucial per tenir representació: el nombre de diputats que s’assignen a cada circumscrició. I això és del tot arbitrari i fins i tot a l’estat espanyol hi ha criteris diferents segons la comunitat autònoma.
I el cas de la divisió del vot independentista, el perill és com dius en el cas que parléssim de pocs vots, fregant el llindar del 3% o el mínim d’un escó. ALtrament, si el vot que esperem és superior (i jo em plantejo més aquesta hipòtesi) la divisió del vot independentista en 1 o 2 dues opcions no faria variar (matemèticament) gaire el nombre d’escons obtinguts. D’això n’he fet 4 números i fins i tot ho ohem comentat amb elgun membre del BGS.
Una altra cosa és l’efecte que tindria sobre el poble que ha de votar el fet que aparegui 1 o 2 opcions.
Però això seria objecte d’un altre post.
Aquí: Caixa de Catalunya canvia de nom? No amb els meus diners!
octubre 12, 2009 a les 12:08 pm
#102 Ramon : és divertit provar d’analitzar el mètode d’Hondt. He mirat de fer quatre números, i els cas extrem és poc seients a repartir i gran fragmentació. En aquest cas es podria donar casos estrambòtics.
Una circumscripció de 500K votants. Un partit en treu 300k i quatre en treuen 50k. Si hi ha quatre seients, el primer en treu 4 i els altres cap. Si van plegats, seria 2 i 2.
Recordem que el mètode iteratiu va regit per un divisor lineal (1+s). Si fos quadràtic eliminaria més encara les diferències entre grans i petits.
On vull anar a parar ? Doncs que l’heurístic que funciona millor és anar tots plegats. Quan més gran sigui l’opció independentista millor. Ja em sembla bé que hi hagi totes les opcions imaginables (a Catalunya en som especialistes) però el dia de les eleccions ens hem d’aplegar en una única llista. Per maximitzar resultats.
Ara mateix no hi hauria d’haver gaires diferències per anar per separat. Tots volem la independència i no hi ha gaire política a fer. Això ens hauria de portar sense més a anar plegats.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 12, 2009 a les 2:09 pm
Elisenda (90),
Moltes gràcies pel teu comentari tan detallat d’allò que ha passat, penso que ara tots ens n’hem fet una idea molt precisa, i a part d’interessos fílies i fòbies qui vulgui podrà extreure’n les conclusions pertinents, i això és bo. La informació neutral i equilibrada com la que ens has donat sempre es positiva i molt més quan les interpretacions particulars, pel fet de no haver-hi informació completa, pot anar més enllà del que realment ha succeït. Mòltes gràcies de nou.
Un cop dit això i sabent ara els fets íntegrament, personalment estic d’acord amb la decisió de la organització d’Arenys i les entitats d’enfrontar-se a l’actitud dels partits, doncs si som aquí i estem fent i organitzant consultes cíviques és pel fet de la covardia dels partits en negar-se ni tan sols ha acceptar discutir al parlamentet (sí amb minúscula i diminutiu, no es mereixen res mes) la ILP pel referèndum d’autodeterminació al·legant que no era competència pròpia i convertint-se des d’aquell mateix moment en un “parlementet” subsidiari del Parlamento Español i acceptant el principi de subsidiarietat inversa del poder català cap al poder escanyol, sense ni tan sols presentar batalla. Això com a representants d’un poble que ells mateixos denominen com a nació es d’un servilisme i covardia tals que els catalans els hi hauríem d’haver exigit immediatament la dimissió en ple, i molts ho farem en les properes eleccions votant una opció clarament nacionalista i independentista, que és el mateix malgrat els que ens volen fer veure al galet. Aquests senyors parlamentaris i els partits que els recolzen per tant no tenen CAP credibilitat per intentar ara “remenar les cireres” de les consultes populars i molt menys per apropiar-se de la idea o organització, per tant qui vulgui col·laborar a títol personal o dins d’una organització cívica benvingut, sigui del partit que sigui, sense excepcions. Ara, qui vulgui controlar la organització per tapar-li les vergonyes a algun d’aquests partits traïdors i col·laboracionistes l’hem de fer fora i denunciar immediatament l’intent, i això no serà mai trencar la unitat de l’independentisme, serà preservar-la.
Visca la Pàtria
octubre 12, 2009 a les 4:42 pm
Gusi,
tanmateix si analitzes casos més reals i no tan extrems, veuràs que 1 o dues opcions pot no fer diferència.
En qualsevol cas, estic d’acord amb tu: ens separa tan poc que hem de fer el màxim per anar junts.
Una darrera cosa. Si analitzes els teus exemples i enlloc de la llei d’Hondt hi apliques la proporcionalitat pura… hi ha diferències?
Quasi mai, molt petites. La llei d’Hondt té poca influència.
octubre 12, 2009 a les 5:01 pm
Joan Garcia i altres que pogueu tenir reticències,
L’Elisenda Paluzie ha explicat abans algunes coses, permeten una valoració subjectiva que, òbviament, ni es prova de res ni tampoc ha de ser acceptada per ningú com a prova de res.
No puc aportar cap prova sobre els sentiments i motivacions íntimes de cada persona pweò si les meves vivències personals.
Voldria recordar que fins que em vaig donar de baixa de CDC per raons evidents, tot i les meves accions i explicacions sobre el que feia i perquè, molta gent va veure en les meves accions motius ocults i dubtes sobre els motius i interessos. Més tard alguns m’han atribuïts ser un submarí de Reagrupament, mentre que altres m’han fet de Catalunya Acció.
Ho poso com a exemple introductori abans de dir que sense l’Elisenda difícilment podríem haver tingut l’èxit que vam tenir en l’aventura de Brussel•les. Li va costar els seus problemes i disgustos. No l’he sentit en cap moment atribuir-se els mèrits que justament li corresponen. Igualment sé, positivament, la feina que va tenir, vam compartir-la uns quants, per evitar que els polítics s’apropiessin de la capçalera de la manifestació.
Cal recordar que recentment es va organitzar una manifestació l’11 de setembre i que del seu èxit té part important. Tampoc vaig veure gaire polítics. I justament una de les persones esmentada contínuament en aquets comentaris no va ser-hi per qüestions que no vull valorar.
No he vist més que col•laboració personalment desinteressada i molt interessada en defensa de la independència en les accions de l’Elisenda.
Cert que hi ha un aspecte que fa difícil entendre-ho, la seva encara militància a ERC. Com que jo he passat per alguna cosa similar, entenc la situació.
Ser Conseller Nacional no és res, ho sé molt bé. Jo espero que un dia acabi marxant perquè allò no porta enlloc, però ho respecto com molts em van respectar a mi.
Dic més encara, sincerament, m’agradaria que s’acabés constituint una candidatura transversal, això no és res de nou, però si ho és, no ho he dit mai, voldria que en ella estigués l’Elisenda. En política tot té el seu “tempus”. La cosa i el moment. M’agradaria que en ella estiguessin la gent de Reagrupament, Santiago Espot, Elisenda Paluzie, Carles Mora, Josep Manel Ximenis, gent de Sobirania i Justícia, ex de altres coses, etc. Gent patriota i intel•ligent que per raons, espero de “tempus” encara no hi són i més encara, no s’han aplegat.
No sé si serveix de res, però em ve de gust dir-ho.
Gràcies per llegir-me.
octubre 12, 2009 a les 5:08 pm
Això del canvi de nom de Caixa Catalunya seria un error. Des d’un punt de vista de país, és evident. Però pel que fa al negoci, també. D’una banda, pots perdre clients del “mercat” de referència, Catalunya. I pels que són de fora, per molt que es canviï el nom, se sap la seva procedència i no faràs desaparèixer les malfiances d’aquells que es tanquen en banda i no volen saber res que vingui d’aquí. En fi, una idea horrible que el Narcís Serra no semba veure malament… Devem ser l’únic país del Món on hi ha gent que li faci vergonya presentar-se com a tal. Ben trist!
octubre 12, 2009 a les 5:20 pm
#105 És cert Ramon, he portat la regla d’Hondt a l’extrem :) Però ho feia per il·lustrar que el millor heurístic per treure’n profit és anar plegats.
Ja ho deia el Cèsar i per això era el Cèsar; divideix i venceràs. Si no anem plegats, com una gran pinya, perdrem. I nosaltres mateixos els fem la feina als ecspanyols … i molt ben feta per cert.
Només tenim un objectiu ara mateix i és la independència. No hi ha res més ara mateix, sense estat no hi ha res a fer. No hi ha política, ni recursos ni diners. Res.
I encara hi ha partits nacionalistes/independentistes que van amb la calculadora a la ma, a veure què és el que més els convé i que esperen a veure si tot plegat tira endavant per treure’n algun profit polític; quan ens estem jugant molt més que un redit polític. Ens hi juguem el país !!
Només tenim un objectiu.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 12, 2009 a les 5:22 pm
Enric Canela (106),
Gràcies per dir-ho, jo també n’estava convençut, n’Elisenda Paluzie és un actiu molt important nostre i no només com activista política i associativa, sinó també com a professional, a més d’una patriota. Jo també crec que no som ningú per retreure-li si està actualment militant en un partit determinat o no, les seves motivacions se les sap ella i prou, aquí s’ha presentat com a SiP i en relació a les seves actuacions com a representant d’aquesta entitat, per tant personalment i com a activista cívica tot el meu respecte cap a la seva tasca. Mai he tingut discrepància en tot el que sé d’ella, em sembla una persona honesta, patriota i molt treballadora. Tan de bo puguis “fitxar-la” per aquesta candidatura transversal que molts tan esperem. Ah, i aquesta llista que has fet de “cracks” em sembla genial i molt engrescadora!!
Salut i Independència
octubre 12, 2009 a les 7:05 pm
Gusi i Albert,
Més que de la regla d’Hont, el mal de no anar en una candidatura única ens pot venir del fet de disputar-nos precisament un segment molt similar de votants, està clarament estudiat que el fer-ho perjudica. Si dos llistes es disputen un mateix espai la suma d’ambdues mai tindrà el mateix resultat en vots que si es presentés una de sola. La competència entre iguals desmotiva.
Salut i Independència
octubre 12, 2009 a les 7:39 pm
Ramon Munné i Gusi,
Jo, per evitar accidents de 3%, prefereixo sumar. Si sumem els principals tenim possibilitats d’afegir altres motivats. Hi ha un efecte psicològic sobre els possibles votants que amb opcions separades potser no es donaria.
No sé, és una intuïció
octubre 12, 2009 a les 7:43 pm
Ramon Munné, Gusi i Albert,
Efectivament, no amb els nostres diners. Jo també crec que seria un gran error, però els socialistes són així. Espanya, Espanya, “Una, Grande y Libre”. No tenen solució. Catalunya és folklòrica, importa l’Estat espanyol dins Europa.
octubre 12, 2009 a les 8:58 pm
Lo de la regla d’Hondt ho usava per il·lustrar que cal anar plegats. La regla d’Hondt no deixa de ser un cas particular d’un problema més gros que és la falta d’unió.
Ara bé, si anem a la part pràctica, cal tenir-la present, la llei d’Hondt. Té els seus efectes.
#110 Joan P. Et dono tota la raó. Com sempre dic, el Cèsar era savi. I dividia per guanyar. Per això cal anar plegats.
#111 Enric : certament. És un bon heurístic. De fet, per anar plegats els principals no crec que hi hagi un efecte rebuig. Per tant, com a mínim anirem igual de bé. I si som conseqüents segur que gent que dubta s’adonarà que es fan bé les coses i s’hi apuntaran.
Aquest efecte psicològic crec que el vàrem comentar fa temps parlant de la simbologia, de portar en el cotxe el CAT, o una senyereta o coses així. Semblen ximpleries, però tenen el seu efecte.
Probablement l’efecte psicològic sigui que gent afí al moviment però amb por o respecte vegi que no passa res i que ells també en poden formar part. Que hi ha gent que pensa com ells.
#112 Enric : que ho facin. Nosaltres hem de votar l’any vinent per la independència. I s’haurà acabat el bròquil. I llavors els ecspanyols podran anar a l’estranger a veure folklore català, tot el que vulguin i més :)
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 13, 2009 a les 2:37 pm
110Joan P.,
El mateix dic jo des de fa mesos, però sembla que els polítics són (sou?) com criatures petites. El mestre ha de repetir les coses deu vegades i encara no les entenen. A mi, el repetir aquesta idea fins a l’esgotament m’ha costat la CENSURA d’en Bargalló i d’altres de Rcat.
El meu pecat és precisament–així ho sembla, almenys–no tenir sigles al meu darrere i parlar com un senzill elector. Llavors sembla que no tinguem dret a obrir la boca per dir aquesta veritat òbvia: o candidatura única independentista o… ABSTENCIÓ. Els votants, senyors polítics, no volem fer el passerell. No anirem a votar dues (o més) candidatures que s’hagin volgut mantenir separades per assegurar-se el personalisme. O unides, o no guanyarà ningú!
Un petit matís: quan dius que “es disputen un segment molt similar de votants”, jo diria que és EL MATEIX SEGMENT DE VOTANTS. I encara un altre: no és que la desunió desmotivi, és que durà com a conseqüència inevitable a… L’ABSTENCIÓ d’un independentista coherent.
octubre 13, 2009 a les 5:11 pm
L’abstenció dels independentistes només pot donar com a resultat un tercer trist-partit. Si això es un vot coherent en un independentista…
octubre 13, 2009 a les 5:52 pm
O independència, o tant se me’n fot! Units amb Espanya, no votaré MAI i m’és ben igual qui ocupi les poltrones. Així de clar i català! Sóm un 75%, la gent que estem farts de polítics. Si et sembla poc…
octubre 13, 2009 a les 10:30 pm
Dons anant a caçar bolets, a la platja o cruspint una calçotada no els faras fora de la cadira…
octubre 14, 2009 a les 10:23 am
I anant a votar, encara menys. Donar per bo el sistema de “vota’m a mi perquè no surti el veí”? MAI!
Si a l’independentisme hi ha divisió, ABSTENCIÓ!
octubre 14, 2009 a les 10:41 am
Això sembla un diàleg entre sords, no trobes Eduard?
Jo dic que no m’importa qui ocupi les poltrones, si és un trispartit, el PP o la mare que els va parir tots plegats. Tu dius que no els faré fora anant a caçar bolets. No ho veus, que no té sentit la resposta? Si no m’importa, a què treu cap el que dius? I, curiosament, no em pots rebatre que el 75% de la població n’estem fins als nassos dels polítics (almenys això diuen les estadístiques).
Els polítics haurien de parar atenció al que pensen els votants, no al que pensen els seus “militants”. Mentre no es vagi a cercar el vot en comptes de la “militancia”, mai no es farà res de bo. I Rcat no ho ha fet ni sembla que tingui intenció de fer-ho. Només créixer en afiliats. Ja s’ho trobaran. És trist que arrosseguin els mateixos tics de tots els polítics. No anirem enlloc, així. Qui hi perdrà, però, serà Catalunya. No pas tu o jo.
novembre 15, 2009 a les 2:58 pm
Estic amb el que dius gica, mare de deu!
desembre 21, 2009 a les 10:43 am
Lu que heu de fer es callar i acceptar d’una puta vegada que seu ESPAÑOLS, i deixar d’emprenyar a Déu i sa Mare amb aquestes subnormalades que deis. Vus voldria veure a nes temps d’en Franco, a mem si haguéssi fet tanta mariconada com feis ara. Seu patètics.