Qui està llogat, no seu allà on vol
octubre 17, 2009 | 
Enric Canela | 
Imprimir
Divendres al matí m’aixecava i després de pujar al terrat de casa, seure-hi en posició de lotus mirant cap on s’alça la muntanya de Montserrat (des de casa no la veig), esperava que arribés el primer raig de llum per rebre’l santificat i així alimentar el meu ego. En sortir de casa, ja il·luminat, llegia un article del diari AVUI signat per Alfons López Tena: Consultes dinamitades. L’article em recorda a aquell tros de l’evangeli en què Jesús expulsa els mercaders del Temple. L’acaba amb un bíblic consell:
Alcalde Móra, regidor Ximenis, diputat Bertran, conseller Bassols, degana Paluzie, i persones de bona fe entabanades per les plataformes tòxiques: allunyeu-vos-en i denuncieu-les. No oblideu la sura de l’Alcorà que defineix l’únic pecat que Déu no perdona, apagar l’espurna que llueix als ulls dels homes, perquè el poble català no oblidarà els i les miserables irresponsables que han dinamitat les consultes sobre la independència de la nació, i qui els faci costat.
Potser això ens ha de fer reflexionar sobre el submón de la política. No sé si estic prou capacitat per captar el profund significat del missatge i treure’n les oportunes i necessàries lliçons. Jo no pertanyo a The International High IQ Society, sóc un català de la pila, amb carrera, sí, però això no vol dir res, em costa entendre les estratègies i subtileses dels membres o d’aquells que s’han guanyat el dret de pertànyer a la Mensa. Disculpeu-me per la meva gosadia en fer aquesta reflexió.
És obvi que durant aquestes darreres setmanes el moviment independentista està vivint en una certa ebullició, que fins on arriba el meu intel·lecte, la trobo normal. Quan es juga a fer política reps directament aquella porqueria habitual en el submón polític, allò que es veu menys i que només sura en moments sublims.
Ara estem veient tot un seguit de moviments partidistes dissenyats per alguns que quan van al llit dubten si sentir-se la reencarnació de Pelòpides o la d’ Epaminondes. Per molt que alguns s’entestin en qualificar-los d’estratègics, es queden en un pur tacticisme. No cal que vulguin jugar a soldadets amb nosaltres.
Ha plogut molt des d’aquelles manifestacions unitàries convocades per la PDD i Sobirania i Progrés, a les que es van sumar entusiàsticament els partits polítics.
Quan el 7 de març vàrem anar a Brussel·les, els partits polítics catalans hi van adoptar posicions diferents. Per una banda ERC s’hi va sumar amb el suport explícit de la direcció mitjançant la figura de Pere Aragonès, mentre que CDC i UDC hi van participar d’una forma molt més laxa. Jo que era militant de CDC no vaig rebre cap suport explícit ni cap anunci sobre la manifestació a través del partit tot i que molts militants van col·laborar en la seva difusió i organització, entre ells Àngel Colom, Carles Llorens i el mateix Alfons López Tena. En certa manera creien tots que aquella manifestació no afectaria excessivament l’acció política dels partits a Catalunya.
Però vet aquí que des de Deumil.cat juntament amb Catalunya Estat Lliure (CEL) vam promoure a Brussel·les mateix, com corresponia fer a dues plataformes tòxiques, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la que es convocava un referèndum d’autodeterminació. Això ja era jugar amb foc. La cosa no va fer cap gràcia als partits polítics, no sé per què, dits nacionalistes, ni als citats militants.
La nostra iniciativa col·locava en un seriós problema als líders que s’hi jugaven molt. Ara s’haurien de mullar. Haurien de decidir a la Mesa del Parlament si admetien o no a tràmit la ILP que era, evidentment, inconstitucional. Val a dir que l’admissió a tràmit no comportava més que permetre la discussió al si del Parlament i que, a més, la Mesa no està facultada per decidir si una cosa és o no constitucional. Com si jo ara pretengués dir a un malalt, de forma oficial, quin és el millor tractament per a la seva malaltia. Per molt que jo hagués investigat en la matèria i fos el millor expert, no ho podria fer legalment perquè no tinc el títol de Medicina, no hi estic facultat.
Però, a la clara, devien dir-se, millor no tenir aquest debat al Parlament, ens el traiem de sobre. Fixeu-vos: un cop entrada la ILP què podia passar? CiU + ERC tenen majoria. Vosaltres mateixos. Pacte de cavallers, no l’admetem per unanimitat. A sobre ERC hi tenia una excusa perfecta, estaven tramitant una llei que tracta sobre referèndums i aquesta és la llei que obriria el pas a una ILP com la nostra. Excitant, de fet al començament del projecte de llei s’hi troben els mateixos requisits que en la llei que regula les ILP. Clar que com que no estic facultat per entendre de lleis, els experts em contradiuen. Què hi farem!
Tanmateix, quina mala sort! el debat del rebuig a la ILP coincidia amb l’inici de la discussió de la llei de consultes. La discussió en el nostre petit món havia fet que cap independentista mínimament dotat és pogués prendre’s seriosament aquesta llei.
Sempre m’agrada pensar i dir que les coses passen de forma encadenada. Cada acte té conseqüències i cada cosa té una causa. Entre els suports de molts ajuntaments a la ILP vam rebre una moció d’Arenys de Munt que donava suport a una consulta a celebrar allà el 13 de setembre amb el text de la nostra ILP. Una proposta curosament preparada des de feia molts mesos, independent de la nostra, però que, intel·ligentment, van aprovar aleshores.
Naturalment, la comissió d’Arenys de Munt, els que hi van treballar aquells mesos saben perfectament el “suport” dels partits polítics i de Decidim.cat. Agraïment a cabassos. Crec que alguns van qualificar d’estupidesa el que estava fent la gent d’Arenys de Munt. En aquell moment, si no hi estic mal fixat, els únic grup que van donar suport immediatament va ser Catalunya Acció. Altres ens hi sumàrem després.
Però mira, les coses van com van, hi va parèixer la Falange i aleshores ja se’n podia treure rendiment, la iniciativa va reeixir i en veure-ho tots van reaccionar, van voler transformar l’estupidesa en oportunitat. Ja els tenim a tots corrent a fer-se la fotografia. Una festa, hi érem tots, uns havien fet alguna cosa, altres anaven a treure rèdit del no res. Potser poden ara intentar enganyar uns i altres a l’opinió pública, però els que hi érem ja sabem de què van.
A l’endemà ens dèiem: tots a treballar, calia fer més consultes i aconseguir que tot el país bullís d’independentisme. Si els partits s’hi sumaven de debò, sincerament, benvinguts!
Les plataformes tòxiques i algunes persones de bona fe vam acordar reunir-nos per ajudar a les associacions dels diferents municipis a preparar les consultes i ens vam autoconvocar. Allà mateix ja proposàvem el dia 13 de desembre. No vam poder fer l’esmentada trobada, no sé ben bé com des d’Òmnium (direcció nacional) i Decidim.cat ens la van dinamitar. Em vaig assabentar per la premsa. Enlloc de sumar-s’hi van voler substituir-nos i limitar-nos. Deixo la resta de la truculenta història, se’n va parlar prou en aquest BGS, la darrere setmana als comentaris del meu darrer article, i tampoc no es tracta de convertir el d’aquesta setmana en un emètic.
Només el final. El conjunt de les plataformes tòxiques, les innòcues i la gent de bona fe, liderades per Josep Manel Ximenis, ens vàrem aplegar sense excloure a ningú, simplement ens negàvem a què Decidim.cat, servint-se també d’Òmnium (direcció nacional), controlés el procés. Dues raons de pes:
1.- No a l’exclusió de persones. Havien vetat a Uriel Bertran i Josep Manel Ximenis (gent de bona fe).
2.- No ens crèiem (la majoria) que volguessin afrontar el procés de manera sincera i crèiem que el manipularien a conveniència de les direccions dels partits.
Per tot això, per a nosaltres, una comissió àmplia era la garantia que no tindrien la capacitat de decidir, vetar i endarrerir. Volíem unitat i no exclusió i de fet els que van marxar fins que no ens poséssim d’acord! Si ja ho estàvem! Van ser Decidim.cat i Òmnium (direcció nacional) els que es van excloure perquè no fèiem la seva santíssima voluntat.
Unitat si, en la línia que demanava Jaume Claramunt, en un article al seu bloc que titulava Unitat, referint-se a l’aterratge dels partits polítics en el tema de les consultes, diu: És ben cert que poca credibilitat ens poden demanar quan ara aposten per unes consultes sobiranistes que ells mateixos ens havien negat mesos abans al rebutjar prepotentment la tramitació de la ILP per un referèndum d’autodeterminació al Parlament.
Per acabar: Ens cal doncs refer el diàleg. El fracàs no és una opció, però tampoc no ho és l’altivesa. No ens pot donar lliçons qui sembla pretendre esmorteir el procés ni qui només el concep a la seva manera. Cal recompondre, amb urgència, la unitat d’acció si no volem sumar zero. Sense vedettes ni prejudicis, amb generositat i humilitat. Només amb la força de saber-nos companys de viatge, arribarem al destí que ja s’albira.
Un clam a la unitat. No sé si serà possible, és difícil, però mentrestant, com nosaltres pensàvem, els diferents municipis van fent la seva. És podria fer millor, segur. La clau la tenen els municipis, la seva gent, les seves associacions. No la té cap plataforma, cap partit ni cap figura per important que es cregui. És evident que cal organització, però aquesta no pot mai substituir la participació.
Jo segueixo amb la meva. Pensem en el futur, fem la feina bé, no ens fixem massa amb segons quines coses, ja sabeu la dita: Qui està llogat, no seu allà on vol.
Apleguem-nos que Si sumem, guanyem!
Etiquetes 10Mil, Arenys de Munt, CDC, Candidatura independentista, Catalunya Acció, CiU, ERC, ILP, Oportunistes, Política catalana, Societat, Unió | 
196 comentaris »
octubre 17, 2009 a les 12:34 am
Molt bé Enric, tu dius la teva i l’Alfons la seva, però al meu poble ja estem treballant, i de valent.
I a la vegada perplexos, i et pregunto, en aquets moments com està el tema ?
Està trencat ?
Lopez Tena hi és si o no ?
Enric Canela hi és si o no ?
Uriel, Partal i Palazuie si o no ?
Tot continua endavant si o no ?
I per acabar, no fotem el gamarús perquè tot aquest desgavell l’únic que pot comportar és més abstenció a l’electorat catalanista, perquè l’electorat del PP que és molt fanàtic sempre hi van, passi el que passi ni Gutels ni hòsties, i l’electorat sociata viu al marge del país.
Més que el que ha passat m’interessa què collons passarà.
Atentament
octubre 17, 2009 a les 12:43 am
Apreciat Enric,
Tot el meu reconeixement per la teva EXCEL·LENT feina feta; ets d’aquelles persones que fan sentir orgull aliè.
Ha d’ésser molt dur ésser atacat pels ex-companys de lloguer, però és el que té deixar una secta. Només espero que el teu coneixement de 25 anys de la secta en qüestió et guii sàviament pel camí de la virtut i eviti que ensopeguis amb les múltiples pedres que t’hi aniran abocant… perquè l’independentisme NECESSITA GENT COM TU!!!
octubre 17, 2009 a les 12:54 am
Un país on l’honestedat és tòxica.
Els flancs més febles de l’establishment són els primers que s’intoxiquen.
Categoria PLATTOX (Plataforma Tòxica) = endurança impertorbable.
octubre 17, 2009 a les 1:00 am
Manel Picó,
Si, les coses són així. Quan perillen les poltrones tothom es posa nerviós.
PLATTOX, bo.
octubre 17, 2009 a les 1:06 am
Gamarús no ho he dit a ningú vull dir a cap persona en concret, només em referia a una actitud.
He dit, no fotem (està esrit) no fotem és primera persona, on ens incloem tots, no volia ofendre ningú, em sap greu.
Atentament
octubre 17, 2009 a les 1:08 am
Moisès,
Disculpa. Ho havia entès malament. Potsr arran de tot plegat he pecat de susceptible.
Repeteixo, perdona.
octubre 17, 2009 a les 1:08 am
Ens dividim. No anem bé. No vull dir que sigui culpa dels uns o dels altres, però ens dividim.
És tan difícil anar plegats, deixar-nos de ganes de protagonisme i treballar pel mateix ? Un cop acabem, ja repartirem la glòria, però primer cal aconseguir l’objectiu !
No sé si és en Tena (he de llegir el seu article d’ahir). No sé qui és. Però ens estem tornant a dividir. Això només pot significar o bé que som molt ximples o bé que hi ha alguna mà que ho està gestionant per a que ens dividim.
De qualsevol manera, si no tenim cura ho aconseguiran.
El Cèsar ho està mirant, per donar-nos el cop de gràcia.
I crec que no podem deixar-ho estar. No podem barallar-nos. Hem de continuar amb les consultes. I si en Tena es para a la propera estació, ell sabrà. Nosaltres l’hem de deixar baixar, oblidar-nos d’ell una temporada i continuar fins el final. I si algú altre creu que no està a gust, doncs que baixi.
Però hem de continuar. Tots plegats i units. Tots tindrem glòria. La glòria del nostre estat !
Però si anem pensant en la poltrona i en protagonismes, malament anem. Recordem que també es busca una mica de regeneració. I això comporta que tenir glòria és efímer. No com ara que tenen glòria in eternum. I això és el que alguns cerquen.
Recordem, o som ximples o bé algú està gestionant tot aquesta història per a que ens dividim.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 1:12 am
El terme ximple no l’entengueu amb un sentit despectiu. El faig anar per donar a entendre que són ximples perquè com sempre dic ‘ens perdem en els detalls i l’estètica’. No és amb l’ànim d’ofendre :)
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 1:13 am
A veure, el que és una realitat és que les plataformes no tenen més de 50 persones actives entre totes, no tenen gent al territori i les entitats locals no es senten representades per aquestes, per tant per què tant de protagonisme? Si la cosa està xunga retireu-vos, total tampoc podeu oferir gaire cosa. Les entitats locals (moltes d’elles superiors en persones a totes les plataformes autonomenades nacionals juntes) ens estem organitzant a nivell local o comarcal ens coordinem amb els nostres regidors i si cal res a nivell nacional Decidim.cat que si tenen gent al territori (1300 càrrecs electes) ens donen tot el suport polític, logístic, legal, propagandistic… Per tant per a què us necessitem a vosaltres? Tenint en compte això, per què no us retireu i deixeu fer les consultes amb tranquilitat i unitat. No hi ha més unitat que en el municipi on es fa la consulta entitats i càrrecs electes treballin junts, no calen plataformes autonomenades nacionals.
octubre 17, 2009 a les 1:35 am
Enric, quanta de feina i mals de caps ens haguéssim estalviat, si haguessin acceptat l’entrada de lLP? Almenys seria molt més fàcil saber on són les trinxeres de cadascú… Tot i que jo de moment tinc molt clar al costat de qui tinc que estar, jo diria de continuar estant. Em sembla que amb això, tu ja m’entens…
octubre 17, 2009 a les 1:47 am
Ara m’adono que estic intoxicat, i jo sense saber-ho. He begut una beguda tòxica: Dignitat, honestedat, patriotisme, generositat.
octubre 17, 2009 a les 1:50 am
Els referendums s’han de fer, i s’han de fer bé. Crec que l’estil d’Arenys de Munt és el correcte.
Des de llavors, com diu el passat dimarts en Salvador Cot hi ha un desacostumat silenci a Madrid. Em fa l’efecte que han vist les orelles al llop i estan en alló de intermedio, intervalle interval pause… Agafant aire per donar un cop sobtat i intentar esclafar-nos.
Tenen por a que perdem la por.
Penso que no ens podem permetre perdre aquesta oportunitat. Demano a tothom generositat, humilitat, treball i que pensin en el pais sobre totes les coses.
Podem guanyar, si sumem.
M’agradaria tenir autoritat per donar un cop ben fort a la taula i posar a tothom a treballar. Ja està bé!!!
octubre 17, 2009 a les 3:04 am
Enric:
Se’t nota emprenyat. Calmat i, com deia un entrenador de futbol que vaig conèixer, “Joc ras i patada al cap”
La toxicitat te un únic origen clar; els mateixos partits que varen negar-se a tramitar la ILP i varen criticar que es fessin les consultes. O es que algú va creure que després d’això s’havien convertit a la veritable fe i no sols permetrien si no que a més col•laborarien en l’èxit de les consultes? I a un any pelat per les eleccions? I amb un RI a l’horitzó que, lluny de quedar-se en el mini grup habitual sembla que està agafant una bona embranzida en la direcció correcta i els pot fer mes d’una via d’aigua? Estan nerviosos.
Ara ja no hi ha excusa ni justificació. A partir d’aquest episodi els que segueixin dient que volen redreçar el rumb de CiU o d’Esquerda des de dintre es per que no s’assabenten de res o per que ens volen prendre el pel.
Una altra possibilitat, Enric, es que el silenci sospitós que comentes de la caverna indiqui que aquesta vegada intentaran no ser tant pòtols enviant fiscals i falangistes i utilitzaran els talps que, de ben segur, tenen infiltrats al mon independentista “por si acaso…”. I jo, que soc un mal pensat, diria que aquests talps ja deuen d’estar de fa temps ben situats i amb un prestigi suficient entre nosaltres com per amagar la seva perillositat. NO ESTIC ACUSANT A NINGÚ, només assenyalo perills i paranys.
Aquesta vegada se’ls ha parat a temps. Ara el que toca es tirar endavant les consultes.
Ah, i la propera vegada no els deixeu ni entrar per la porta.
Salut!
octubre 17, 2009 a les 3:44 am
Dignitat, honestedat, patriotisme, generositat. Jo també estic intoxicat.
A comarques passem molt d’aquestes històries. Ja tenim prou feina. L’encertes quan dius que només a peu de canó això tirarà endavant. És el que s’està fent. Ja té raó qui diu que el poble sap el que vol, i molta gent s’està esforçant. Tant de bo ens haguessim estalviat aquesta pataleta d’en López Tena, però. Pot afectar un xic a alguns. A molts altres no, i s’ha posat ell solet en evidència. Com som!! Ànims Enric. Al Bages, 2 de cada 3 municipis estan preparant les seves consultes. De moment.
octubre 17, 2009 a les 7:17 am
Quin guirigai que ha muntat en Tena. El que han de fer les “plataformes toxiques” és ser fidels al que han decidit: els partits s’han de mantenir el marge.
Que ara fan la rebequeria, doncs que s’hi posin fulles. El que no es pot és fer declaracions “dinamitants” en el moment que t’han près el caramel.
Però és que això que és!!! L’altre dia vaig defensar en Tena, i encara que no dubto dels seus ideals, em sembla molt lamentable tant pamflet. La roba bruta s’esvandeix a casa. A què juga?!! no s’adona que s’está fomentant l’imatge clasica de caos i patetisme, de poca serietat? no veu l’image que en la opinió pública pot generar del sobiranisme/independentisme?
O sigui, que el senyor en dos dies carrega contra Reagrupament, i ara sense despentinar-se ni disculpar-se carrega contra les plataformes civíls. Si la seva intenció és directament acusar a l’Enric Canela i a deumil d’alguna cosa potser ho hauria de fer directament en comtes de carregar-se la paradeta sencera.
Pel que a mi respecta han fet més feina en els ultims temps aquestes plataformes “toxiques” que no pas tots els polítics nacionalistes junts.
Hombre….!!
octubre 17, 2009 a les 7:20 am
Gusi,
Malauradament la divisió ja es va produir a l’endemà d’Arenys de Munt. El problema, com era d’esperar són els partits. No sé si vas llegir els comentaris de la setmana passada al meu article.
S’està discutint si s’accepta el control dels partits o no i en López Tena juga fort.
Si la gent li agrada tot el que envolta a aquests personatges, tal dia farà un any. Si la bona gent adopta la posició de dignitat i no es deixa insultar, seguiré.
Jo no vull cap glòria, t’ho ben asseguro. Ho tinc tan clar que si haig d’entrar en disputes imbècils em quedo a casa. El que no faré, bé no ho fet, és quedar-me callat. Procuro tenir paciència i no deixar-me portar per segons què. Abans d’arribar a aquest punt ja he aguantat massa coses.
octubre 17, 2009 a les 7:22 am
Pau Vallejo
Si, tens raó. Molt agraït pel teu comentari. Penso que la unitat és clau, però tampoc les falses unitats són bones.
octubre 17, 2009 a les 7:23 am
Esteve,
Molt intoxicats estem. O millor, potser jo no, simplement intoxico.
Crec que si, que cal mantenir la dignitat sempre.
octubre 17, 2009 a les 7:26 am
Enric,
Els referèndums es faran. Això va endavant. De fet l’embolic aquest ja fa temps que dura i tot avança sense problemes.
El López Tena es va retirar de Coordinador General fa dies. No ha passat res. El problema estava en què sota el control dels partits s’haguessin frenat a molts llocs.
Humilitat la que calgui. Jo no havia obert boca per a res. Insults a la gent no.
octubre 17, 2009 a les 7:29 am
Primer acusa falsament a Reagrupament quan sabia perfectament que no hi tenia res a veure i com que no li ha sortit bé ara acusa de que hi ha plataformes “tòxiques” sense dir qui són. Deuen ser plataformes tòxiques per als regionalistes disfressats d’independentistes.
Les direccions de Convergència i Esquerra tenen dos problemes importants damunt de la taula: Reagrupament i els referèndums municipals.
Per cert, sabíeu que en Tena (si és que no ha canviat) té el seu despatx al mateix despatx d’en Madí? Ai Tena, et feia més intel·ligent, però a tothom li acaba caient la careta.
octubre 17, 2009 a les 7:30 am
Eduard Vivó i Font,
Menys emprenyat del que sembla. El que si penso és que calia respondre. Jo no soc dels que quan et llencen una escopinada dic, mira plou.
Efectivament, la toxicitat està en una altra banda.
Francament, no penso que López Tena no jugui a favor, simplement que no pot deixar a la gent com un drap brut sense que tingui la resposta adequada. Menys encara prescindir-ne.
Les consultes van endavant. La meva resposta en aquest bloc té poca importància.
octubre 17, 2009 a les 7:33 am
Albert,
Efectivament hem de ser el que dius. Com he dit, la eina es fa a les comarques, passant molt de coordinadors i generals de brigada.
Jo no crec que afecti massa a la gent que hi està treballant. I millor que sigui així. Des del primer dia vaig dir que calia deixar treballar a la gent de comarques i donar-los-hi el suport quan el demanessin. Res més. No cal.
Gràcies i endavant.
octubre 17, 2009 a les 7:39 am
PepMB ,
Efectivament. Van voler que no féssim res, des del primer dia. Només alguns podien fer. Jo, personalment, cap interès en fer si ho fan uns altres, però no es podia permetre segons que.
Tampoc ningú li havia pres res. El problema és que va dir així o res i els d’Arenys de Munt van dir, així no. I ell va plegar. Les plataformes tòxiques no teníem tanta força com la gent d’Arenys de Munt.
No em sento tan important com per creure que només anava per mi. El que si els molesta és que com que no cobro (en sentit figurat) de ningú, faig el que crec.
Tampoc m’importa retirar-me de la partida si no interessa el meu joc. Com sempre dic, tinc una feina que m’agrada molt i la política no és la meva vocació.
octubre 17, 2009 a les 7:41 am
Joan Garcia,
Més problemes. Tots aquells que poden aplegar-se i votar. Recuperar l’abstenció per a una altra cosa que no siguin els partits no els agrada gens.
Si davant les consultes no està gent fidel als partits això se’ls desmunta.
Hi Reagrupament, però més coses.
octubre 17, 2009 a les 7:42 am
Pels qui no ho sàpiguen, la dita és: qui té el cul llogat, no seu quan/on vol.
octubre 17, 2009 a les 7:47 am
Compte amb l’àcid CiUnuric!,
El teu comentari havia quedat com sospitós d’spam. Recuperat.
Moltes gràcies. Entenc el joc dels partits tot i que jo mai no he estat en primera línia. Ara cal jugar fort i no deixar que ens entabanin, però això depèn de molta gent.
octubre 17, 2009 a les 7:48 am
Amic Canela, els pitjors enemics els tenim dins a casa nostre, o sigui no cal que els anem a buscar a fora del nostre país, no et desenganyis i tu continua amb la teva tasca amb mes forçes que mai, molts son els que et seguim, i ja que es mencionat a Jesús recorda que ell també fou traït per un dels seus. No crec que el poder de Lopez Tena aconsegueixi tenir mes de 10 mil fidels. !! Visca Catalunya Lliure.¡¡
octubre 17, 2009 a les 7:52 am
Marc,
El teu comentari havia quedat com sospitós d’spam. Recuperat.
Em sembla que he dit que tot depèn de les entitats locals i que no cal gaire més que ajudar on ens ho demanin. Allà és on està la gent activa que ha de fer la feina, com es va demostrar a Arenys de Munt.
No entraré a discutir el paper de Decidim.cat. Si així ho veus, molt bé, felicitats, que Déu et conservi la vista. Que cada lloc faci el que li sembli.
T’agraeixo el teu consell, però jo no feia (ni faré) res d’especial. Això li pots dir a altres que volen medalles. En cap moment he anat a cap lloc on no m’hagin demanat que hi vagi.
octubre 17, 2009 a les 7:54 am
Jorfont,
No ho estic de desanimat. Jo si em demanen en algun lloc que hi sigui, hi seré. Simplement que no admeto segons que d’aquells que tenen amo.
octubre 17, 2009 a les 7:54 am
R,
Cert. Hi ha les dues accepcions al diccionari. Una més “polida” que he fet servir.
octubre 17, 2009 a les 8:30 am
Fins ara, en López Tena el tenia com un capdevanter independentista de primera classe, estigués on estigués, però després que ha insultat no solament a un independentista sinó a les plataformes dient que eren “tòxiques” m’ha caigut de dalt a baix.
El que públicament desprestigia un català que vol i demana un Estat propi no és digne d’estar entre nosaltres, l’hem de rebutjar. Si per a ell primer és el partit que el defensi, que per això deu cobrar, però mai que embruti la nostra convivència, el nostre benestar i el nostre procedir. Pot indicar millors procediments per a millorar la marxa, però mai restar ni dividir.
I si no rectifica apartem-lo del nostre camí. Gent d’aquest tarannà de Catalunya en vol fer el seu sofà.
octubre 17, 2009 a les 8:35 am
El que ha estat passant, i que encara durà cua, està enterbolint el procès -la espurna que prenia esbranzida des de la consulta d’Arenys, i el major mal l’ha fet en la gent normal i municipal que a partir d’ara s’ho pendrà amb moltes prevencions. I aixó vol dir, retard i qui sap si impossibilitat d’avançar. Un altre factor és que l’espanyolisme havia quedat tocat, estorat i superat però ara han deixat anar l’aire contingut, ja s’està reconduint la per a ells crisi. I aqui hi heu d’intervenir tots vosaltres, tòxics, non tòxics, amb sacarina o sense perquè sou tots vosaltres a qui jo, home normal i municipal, us demano que seieu en una taula i devant del vostre poble li digueu que les coses estan encarrilades de nou. I naturalment per a aixó cal que us aneu comunicant i no fent una espectacle de pim pam pum a través dels mitjans, blogs, fòrum…Jo sóc dels que pensen que la cosa la tenim molt crua i que no ens podem permetre la menor errada i necessitem els millors encerts si volem tenir una petita oportunitat.
octubre 17, 2009 a les 8:40 am
Per sort, en democràcia la realitat la escriuen els ciutadans amb el seu vot secret, personal i intransferible, el que fá que aquesta realitat no sigui tant friki (dit amb tots els respectes) com ho és actualment un cert mon autoanomenat “independentista” amb el que no em sento en absolut identificat, malgrat ser independentista.
I aquí és on rau el vostre problema, en que s’us omple la boca de paraules mentres feu tot el contrari del que aquestes paraules signifiquen.
Cordialment.
octubre 17, 2009 a les 9:20 am
Albert #14#,
A comarques també ens hem trobat amb aquest conflicte, a escala local. Potser al Bages no, però sí en d’altres indrets. És bo que s’hagi impedit una coordinació nacional monopolitzada pels partits. Almenys, ara la nostra feina local no dependrà tant de la seva voluntat, sempre sospitosa. Volem la col·laboració dels regidors independentistes, però defugim de les direccions dels seus partits, que no ho són. El Parlament és encara seu, però molts ajuntaments no els controlen tant com voldrien.
Queden dos mesos pel 13. és temps suficient per oblidar el “mal rotllo” i actuar en positiu.
octubre 17, 2009 a les 9:28 am
Amic Enric, el que tu diguis aquí i arreu, com el que diguem tots plegats, sí és important, i tan que sí.
Molts sabem positivament que no és fonamentalment una qüestió de “gloria”, sinó que els “processos” desemboquen en situacions i escenaris, i que la lluita que han començat els partits (parlamentaris) te l’objectiu de “apropiar-sen”, de dominar el procés, la situació i l’escenari.
Un mestre Txan, un dia ens va advertir, “Alerta amb els pirates aeris”.
Les idees mobilitzen i el apropiar-se’n només pot induir-nos a pensar que l’objecte de tan rapinyaire acte te com a objectiu el fer i controlar el “Ramat”.
Continuen desplegant l’estratègia , o tàctica, del tractament massiu de la estigmatització.
Som molts però, que no només estem “intoxicats”, sinó que fa ja temps i temps hem esdevingut agents “intoxicants”, i entre molts em anat erigint el nostre Ideal i fent el camí que ens hi atansa.
Tot disgregant-me una miqueta del tema central, a molts ens agradaria donar un cop de mà damunt la taula, amb autoritat, per això però ens caldria primer ser “autors” de quelcom més, alguna coseta més determinat, en el sentit de convertir les bones idees en moneda corrent, aleshores els rapinyaires comencen a mostrar un cert respecte, encara que sigui tan sols per raons de càlcul estratègic.
Enric, amic, tens molts números, i la rifa com la historia no te espera.
Agosaradament vallfosca.
octubre 17, 2009 a les 9:41 am
#16 Enric Canela : estic d’acord amb el que dius. Sé qui busca glòria i qui no la busca, no en tinc cap dubte :) sobre això.
Si que vaig llegir l’article de la setmana passada i hi vaig intervenir comentant que no entenia quina mosca li havia picat a en Tena.
Bé, si que ho entenia, però no podia de deixar de sortir del meu astorament. No podia deixar d’entendre que fos per una banda tant barroer per fer-ho com ho va fer i astorat per la precisió que va tenir en denunciar-ho (just el temps per poder al·legar que ja no hi som a temps pel 13-d)
Ara mateix coincideixo amb tothom, els partits polítics cerquen la glòria des de l’endemà d’Arenys de Munt. I és una llàstima.
El que jo ara mateix no acabo d’encaixar és : si en Tena amb Convergència (perquè aquesta sembla la realitat) al darrere volen prendre control de les consultes, que faran si ho aconsegueixen ? És a dir, ho potenciaran de forma honesta ? O bé deixaran que tot plegat es vagi apagant lentament ?
Suposo que la segona opció, si depèn de Convergència. Convergència necessita recuperar vots independentistes. I n’hi han molts, de gent que últimament no ha votat.
I dintre de decidim.cat, E(exRC) necessita una mica d’aire per poder continuar existint.
Per tant, com comentava en el post #7, cal deixar-los que s’aturin a la propera estació. Nosaltres hem de continuar endavant. Ja he parlat amb algú del meu poble i sembla que nosaltres no arribem al 13-d, però si a la segona tanda de consultes. No ens podem deturar ! I pel que entenc i he sentit tot continua endavant.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 9:51 am
És curiós, ben curiós tot plegat. Recapitulant recordo que vaig tenir una xerrada al passeig marítim de Mataró amb el Sr. Ximenis on varem parlar de com faríem una consulta nacional (evidentment parlo d’abans de la consulta d’Arenys de Munt). Vaig trucar a l’Enric i a la Carme Forcadell de la PDD i els hi vaig proposar que anéssim plegats a una reunió de la comissió organitzadora de la consulta.
Varem anar-hi l’Angels Folch, en Josep Poveda, en Cesc i Jo. Els varem ajudar desinteressadament i tot va sortir bé. Com sempre, després de l’èxit de la consulta els depredadors han fet fora o han decantat els peixos petits per posar-s’hi ells. Així anem ;)
octubre 17, 2009 a les 10:11 am
” Com sempre, després de l’èxit de la consulta els depredadors han fet fora o han decantat els peixos petits per posar-s’hi ells ”
Ergo, potser ens convindria que els depredadors no ens veiessin com un grapat de peixos petits. ;-)
octubre 17, 2009 a les 10:52 am
Bernat,
Crec, malgrat tot, que ALT és un home intel•ligent i que vol la independència. Només que té interessos contraposats: dues coses el limiten, CDC i la junta d’Òmnium. A banda dels temes més personals.
Jo si vol sumar-hi no hi tinc problema, allà hi seré, simplement no admeto que ens faltin al respecte.
octubre 17, 2009 a les 10:57 am
Joan Sanromà,
Jo crec que no serà greu. Això estava així ja el dia 13 de setembre. Jo estic sempre disposat a seure i a parlar i de fet no havia fet cap comentari públic que no fos de resposta. Evidentment no deixaré de respondre a aquell que m’insulti. Una cosa és discrepar i l’altra insultar aprofitant que tens un espai al diari.
Les coses les heu de fer als municipis, tot això són disputes barcelonines. Partits que volen el control, passeu, agafeu als que us agradin més i endavant.
Amb mi, si cal, hi podeu comptar.
octubre 17, 2009 a les 11:04 am
Josep-Empordà,
Amic, el “vostre problema” no sé quin és. Jo no en tinc cap (en referència a tot això). De totes formes, cadascú sap el que fa. Faig el que dic, exactament igual, el que escric ho intento fer. Intento, no sé si ho aconsegueixo, ser coherent. L’única cosa que a alguns no els agrada és que respongui si m’insulten. Ho seguiré fent. Un dels grans problemes dels independentistes nominals i dels catalans en generals és voler fer pedagogia inútil i abaixar el cap quan t’insulten. Només cal anar veient la política catalana o el comportament empresarial. Així en va. Una mica de dignitat de tant en tant va bé. Si l’haguéssim tingut, el famós “Mas o Montilla” no caldria ni esmentar-lo. Ja estaria resolt fa temps.
Ah! I No se m’acut dir o valorar si fas molt o poc.
octubre 17, 2009 a les 11:08 am
Albert V.,
Totalment d’acord. El mal rotllo no porta enlloc. Va començar ja a l’endemà de la consulta. L’intent de control dels partits.
La feina important és la local. Tenen por de perdre, no tenen el control local i els fa molta por. Un triomf de les consultes sense el seu protagonisme els té aterrits.
I el problema és que han volgut fer fora, desprestigiar als que no controlen. Res més.
En positiu, feu i demaneu a qui us inspiri més confiança.
octubre 17, 2009 a les 11:13 am
Vallfosca,
Moltes gràcies. Així ho penso, volen la propietat, però tenen un problema amb els que no la volem però no permetem que ningú se n’apropiï.
Si algú té el primer mèrit és Arenys de Munt, sense partits, i després el tindran les associacions locals que facin la feina.
La resta, si podem, ajudarem.
El proper mes ha de ser decisiu, no només per a les consultes sinó també el panorama electoral. Caldrà veure com s’enfoca.
octubre 17, 2009 a les 11:17 am
Gusi,
Crec que la teva anàlisi és totalment encertada. La meva visió és que tant CDC com ERC volen protagonisme, de diferent manera, per poder seguir. CDC té un problema que es diu Duran i per això adopta la tradicional fórmula “si però no”. Me la conec bé.
Si ALT lidera tot això, cosa que no em molesta pas, seria un valor electoral per a CiU. El problema és que no s tracta d’ALT, és l’exclusió de moltes entitats i persones el que no accepto.
octubre 17, 2009 a les 11:19 am
David Morgades i Clopés,
Tal com dius. Allà no estaven els partits. Gent desinteressada com vosaltres. I així hauria de continuar. Tu vas ser a Arenys de Munt el 5 d’octubre i ja vas veure (llàstima que haguessis de marxar abans del final).
octubre 17, 2009 a les 11:20 am
Eduard m.a.,
Això seria bo, sumar una mica més. De totes formes no és senzill, ja ho saps. No veig més camí que seguir actuant coherentment i dir sempre la veritat. Suposo que alguna cosa hi guanyarem.
octubre 17, 2009 a les 12:45 pm
Aquests escrits del López Tena realment m’han desconcertat. No puc entendre com una persona intel·ligent, liberal i patriota com ell hagi fet aquests moviments per no-res. Efectivament, el López Tena és un demòcrata liberal de pedra picada i, precisament per això, no gens amic de dirigismes i intervencionismes que ofeguen tot el que toquen. Com que els seus arguments no són clars i les seves acusacions feridores, em cal una explicació.
Se me n’acut una i no sé quin pes pot tenir. Suposo que estarem d’acord que el catalanisme ha fallat sempre, des del punt de vista social, per dalt i per baix. Per dalt, perquè no ha pogut arribar a bastir una classe dirigent coherent, decidida i totalment patriòtica (a principis del segle passat va estar a punt de succeir). Per baix, ha fallat perquè la massa obrera no ha tingut una organització moderna, cohesionada i compromesa amb el seu país (només cal tenir en compte a quines propagandes ha estat sotmès el proletariat d’origen espanyol per tal de reconvertir-lo en una força de colonització). El catalanisme, doncs, ha tingut el seu nervi principal, el seu sustent vital bàsic, en les àmplies capes mitjanes (menestralia, petita i mitjana empresa, professionals liberals, treballadors qualificats, pagesos, etc.). Suposo que l’ALT devia tenir present la mancança fonamental, en el moment que no va voler que una entitat tan venerable com Òmnium i l’única estructura de poder polític municipalista, decidim.cat, es fessin enrere del procés. Amb tot, si és això el que volia em sembla que no ha jugat les seves cartes de manera intel·ligent, perquè ha aconseguit justament el contrari. Bé, espero que es disculpi i es reincorpori a la feina.
octubre 17, 2009 a les 1:12 pm
Doncs jo opino que la plataforma que hauria de coordinar Decidim.cat és el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans i que tinguessin reunions periodiques amb vostè, senyor Canela, a veure fins on arriba tot plegat i si hi hauria gaire divertimento a les fulles dels diaris. Plataformes tòxiques, game over, ja heu tingut el vostre moment de glòria, ara que si voleu continuar enredant, esteu en el vostre dret, els militants del MCAN us observen i la població civil, també.
octubre 17, 2009 a les 1:12 pm
#44 Enric Canela : estic d’acord. Crec que E(exRC) cerca una mica d’aire. Està com Jesús a la creu, intenta incorporar-se per agafar una mica d’aire (no sóc gaire creient, però és una imatge molt propera a la realitat). I CiU juga al joc del sí però ja veurem si després és que no.
Qui té el cul llogat, no seu allà on vol. I sembla ser que és així. ALT sempre ha semblat un patriota. Però si està tibat en dues direccions diferents i es deixa fer, deixarà de ser patriota.
Per què ho dic això ? Doncs perquè el fi no justifica els medis. Puc entendre com a patriota algú que cerqui la independència però s’equivoqui com fer-ho. Fins ara crec que ALT estava en aquest grup de gent. En aquest cas cal refer la tàctica, però l’objectiu resta immutable.
Però si el fi (el fi que marca CiU, vull dir) ja no és el que tots volem i ell segueix en aquesta línia, malament. Si estem d’acord que CiU no vol la independència i si estem d’acord que ALT juga el joc de CiU, això implica que sense voler-ho, sense adonar-se’n ell mateix, què deixa de ser patriota.
El mateix cas d’en ALT el veig en una senadora de CiU que és del meu poble. Viu del partit. Té el cul llogat. O en ALT i la tal senadora s’arrisquen i trenquen amb el seu partit (i ho saben que ho haurien de fer) o bé tard o d’hora (més aviat d’hora) es veuran arraconats per les faccions independentistes.
I és raonable. A un grup de treball no li agrada tenir elements que una estona treballin en la línia del grup i altres estones ho facin en contra del grup. És normal.
El que cal fer no seré jo qui ho digui. Però crec que tots estem d’acord que cal tirar endavant. Les consultes s’han de fer. I si alguns elements es perden, doncs ja ens trobarem més endavant. Però crec que no hem de perdre el target. El nostre primer target són les consultes.
D’altra banda, per continuar amb el meu petit anàlisi sobre CiU i E(exRC), voldria analitzar una mica el ressò de les declaracions de n’ALT. Hi ha un cosa que no m’encaixa. No recordo si TV(E)3 ahir se n’ha gaire ressò de tot plegat. És a dir : al tripartit li interessaria fer-se’n ressò, menysprear CiU (competència a les eleccions) i les plataformes independentistes (entre elles algun proto-partit). Però no recordo ni a les notícies del migdia ni a les del vespre res al respecte.
Però en canvi surt publicat a l’avui l’article d’en ALT. Medi que que el món independentista segueix (no és que sigui el diari més independentista, però hi parem més atenció que no pas a La Razón). Això em fa pensar que potser el que es cerca es dinamitar-nos sense fer gaire soroll.
Aquest article va molt dirigit a la gent que segueix el procés de les consultes. Molt dirigit a aquest grup de gent que segur que el llegirà. Un grup on probablement ja no hi haurà gaires votants de CiU. Quina casualitat, veritat ?
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 1:45 pm
Albert,
Penso que alguna cosa del que dius hi deu haver. ALT és una persona molt intel•ligent. Només crec que no havia d’haver donar tanta prioritat al dirigisme dels partits. Ell volia a tothom junt i pel que es dedueix, els partits volien un pes que no els corresponia en aquesta pel•lícula. A nosaltres ens és ben bé igual ser 1 entre 8 que 1 entre 25. Als partits no.
Esperem que a l’hora de la veritat tothom estigui junt.
octubre 17, 2009 a les 1:46 pm
Enric,
Tot el meu suport cap a tu i els que integreu les “plataformes tòxiques” heu treballat de valent i encara ho esteu fent per deslliurar-nos dels “que tenen amo”, heu treballat i encara ho esteu fent amb tota la força i el patriotisme del mon, amb senzillesa i humilitat. Jo sempre m’he declarat un fervent creient en la unitat, ara, la unitat la farem entre aquells que hi creiem, les plataformes no tòxiques “dixit” Òmnium cul llogat i alguns membres “insignes” de Deumil.cat han demostrat ben a les clares que no desitgen la unitat, l’únic que desitgen és l’unitarisme (que no es ben bé el mateix) i aquest unitarisme, evidentment, ben arrenglerat, dirigit i comandat per ells mateixos en representació dels qui mouen els fils mes amunt. Hem de fer cau i net, aquest personatges han de quedar ben retratats davant la opinió pública independentista i la propera vegada no poden passar ni de la porta, si volen col.laborar que ho facin, benvinguts però càrrecs i representativitat ni una, no fos cas que ens tornessin a rebentar la festa.
En Ximenis, n’Elisenda, en Uriel, la comissió organitzadora d’Arenys de Munt, l’alcalde Mora, tu mateix Enric, mai vau voler capitalitzar res, qui va haver de sortir representant (i li tocava fer-ho, com l’alcalde Mora) ho va fer en el moment que tocava i punt, després es va replegar a la rereguarda esperant quan tornés a ser necessari. Peró es clar, la consulta d’Arenys de Munt va ser massa important per que els “partits nacionals” perdessin protagonisme, i veient que si no ho capitalitzaven podien perdre pistonada, van llançar els seus “efectius” a apoderar-se de la entitat organitzadora de les successives “festes”, aquest és un sistema que els partits usen des que es van crear, per això la societat actual està tan esmorteïda en les seves reivindicacions, doncs totes les directives de les organitzacions civils des d’on es podia esperar reaccions cíviques, entitats de veïns, socials de barri i inclús esportives estan dirigides, controlades i/o subvencionades pels partits polítics directament o a través de les entitats públiques que aquests mateixos partits controlen.
Ahir vaig llegir l’article “Consultes dinamitades” d’en López Tena a l’avui i he de dir que vaig sentir pena, pena per que una persona que jo tenia tan enlairada com en Alfons López Tena em va caure als peus. Ara ja només sé que en Alfons López Tena per a mi i crec que per a molts independentistes de bona fe mai més tornarà a ser el que era ni representarà el que representava, aquest article que crea mala maror entre l’independentisme ja no es pot adjudicar a una emprenyamenta momentània, no és motiu d’una enrabiada a sang calenta, no, és un article meditat, a sang freda, per tant reflexiu i reflexionat, si el senyor López Tena opina així, tindrà els seus motius i precisament això és el que m’ha decebut. Aquesta és la crònica d’una decepció que no estava anunciada, d’una gran decepció.
Visca la Pàtria
octubre 17, 2009 a les 1:50 pm
Ignasi,
Una gran idea. Existeix encara l’MCAN?
octubre 17, 2009 a les 1:52 pm
Recordem l’èxit d’Arenys de Munt, tothom va anar-hi a fer-se la foto; sabeu l’anècdota de Puigcercós, va organitzar-hi una conferència, a l’entrar al bar del costat del local de la consulta, va ser oportú, perquè en aquell instant, ell sortia per la pantalla de televisió i la gernació que hi havia al bar va exclamar-se amb una gran xiulada i als crits de botifler!, ell, va girar cua, i va fugir d’Arenys.
Jo faig confiança a Reagrupament, a l’Espot, a Alfons López Tena…, no a tothom.
Llancem-los a la cara a la Mesa del Parlament del zoo, el seu rebuig a la I.L.P.
Lluïnt d’edat, recordo que dins dels Comités de Solidaritat amb el Patriotes Catalans dels 80, hi havia infiltrats, experts de la guàrdia civil i….
Ara el CNI (centro nacional de inteligencia), disposa de grans pressupostos amb diner públic (o sia nostre), està comandat pel general Felix Sanz Roldan un ogre del nacionalisme, i segur que està enviant espies i també espietes a totes les nostres associacions -aquests darrers fàcils de trobar amb quatre euros per subornar incauts catalans bocamolls. Ho dic per esperonar-nos a la unitat imprescindible perquè l’independentisme avanci.
octubre 17, 2009 a les 1:56 pm
Gusi,
Ser patriota no vol dir encartar-la. Potser, crec, ALT vol que CiU acabi actuant com a independentista. I m temo que en aquestes eleccions no ho farà. Aquest és el dilema dels militants independentistes de CDC i UDC: esperem a una altra legislatura? Línia ens ho plantegem fins el 2014, entre el 2010 i el 2014 anem fent el “trasllat”. Passa que fa molts anys que no s’acaba de fer.
Si, l’article és a l’AVUI, on escriu habitualment ALT. Llegit per molta gent independentista o gairebé. L’AVUI poc a poc ha anat canviant de línia, està en línia ERC. De totes formes ALT escrivia abans i escriu ara.
No sé si buscava res especial o simplement estava empipat.
Com bé dius, el que cal és que les consultes surtin bé.
octubre 17, 2009 a les 2:00 pm
Alexandre Pineda Fortuny,
Jo estava allà quan la gent va escridassar la imatge de Puigcercós, però em sembla que ell va venir en un altre moment tot i que va saber del fet.
Tinc la certesa que hi ha gent infiltrada, segur, a Brussel•les ja en teníem. De totes formes en això poso la mà al foc. ALT és un com nosaltres.
El que més por li fa al sistema és allò que no controla i segueixo dient que nosaltres, per la nostra pròpia desorganització, no som massa controlables.
octubre 17, 2009 a les 2:25 pm
Joan P:
Si hi han tòxics no estan a la PDD ni a 10mil sinó en alguna plataforma que avui per avui no vull esmentar.
octubre 17, 2009 a les 2:28 pm
#54 Enric Canela : Jo també voldria que CiU es declarés independentista i actués com a tal. Qui de nosaltres no ho voldria això ? :) I tant de bo s’en surti, veritat ?
Però el que també crec és que si comencen a fer anar la calculadora per veure si intenten ser independentistes en el 2010 o en el 2014 malament van. Més que res perquè això m’indica que si ho fan serà només per interès. Com molt bé comentes, fa molts anys que no s’acaba de fer. Per tant, això em fa pensar que no s’en sortiran ara.
I per tant si en Tena, que sempre m’ha sembla una persona intel·ligent i patriota, segueix tibat per dues bandes, malament. Tot plegat no deixen de ser problemes interns entre en Tena i Convergència i jo no n’he de fer res.
Però el que no pot fer és presentar dos articles de ventilador, on esquitxa a molta gent (encara no sé a qui, encara no dóna noms). Segur que estem d’acord en això. Que doni noms clars. Quins reagrupats novells ? Quines agrupacions tòxiques ? I si ho fa, que sigui amb l’ànim de anar tots plegats. En una direcció constructiva. Tant de bo això passi i ens en sortim !
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 2:49 pm
Que l’heterogeneïtat sigui la norma i les consultes seran èxit. Els mèrits són per aquells que al seu lloc i a la seva manera fan la feina.
Politburós?: No, gràcies.
octubre 17, 2009 a les 2:51 pm
David Morgades i Clopés,
Això si, ni PDD ni 10mil ni CA, ni CEL, ni SiP, etc.. No sé a qui et refereixes.
octubre 17, 2009 a les 2:53 pm
Gusi,
No es poden tenir dos senyors.
Jo tinc clar, espero no equivocar-me, que ens en sortirem. El poble és intel•ligent. Els minicipis faran.
octubre 17, 2009 a les 2:54 pm
Manel Picó,
Cap politburó. La gent dels llocs, la resta a ajudar si hi podem i en sabem. Com? com ens demanin.
octubre 17, 2009 a les 2:57 pm
Enric Canela:
Sinó ho saps és perquè no ho vols saber. Parlo de persones en concret d’una plataforma en concret, no de la totalitat de la plataforma. No tornaré a fer cap comentari sobre aquest assumpte.
octubre 17, 2009 a les 3:12 pm
Oh que bé ja heu aconseguit excloure CIU, i després direu que voleu pactar amb ells, doncs ja no us crec sumareu per fer el quadripartit.
Si ho feu així, feu-ho sols, sense els independentistes majoritaris.
octubre 17, 2009 a les 3:17 pm
David Morgades i Clopés,
Tinc candidats, però et ben juro que no sé de qui parles. Tant és.
octubre 17, 2009 a les 3:17 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc.,
Qui exclou a CiU? Qualsevol que vulgui la independència hi és. Qui no, no. Ningú vol excloure, en tot cas alguns s’hi exclouen
octubre 17, 2009 a les 3:32 pm
#60 Enric Canela : exacte ! Això és que volia dir tota l’estona. No es pot estar tibat en dues direccions diferents. Però en Tena ho està.
I com que ho està, tot i ser una persona intel·ligent i capacitada, crec que ha de trobar el seu camí. Vull dir que les consultes s’han de fer peti qui peti. I no deixar que ningú sigui un entrebanc.
Si en Tena de forma constructiva donés noms i cognoms llavors podríem de forma constructiva mirar d’afrontar el problema per poder continuar tots junts. Però no ho ha fet amb un ànim constructiu, ja que dos cops ha acusat als follets i les nimfes del bosc, sense dir quins follets són, ni on viuen les nimfes. I això no es pot percebre com una crítica constructiva.
I una de les cordes que l’estiren és la de Convergència. Tant de bo fos capaç de canviar a Convergència. Però m’ensumo que ell i d’altres tindran molta feina.
Les consultes s’han de fer independentment dels partits polítics. No entenc que hi pinten els regidors i alcaldes, com apunta en Tena a l’article d’ahir.
I l’any vinent votar per la independència. ERC té por, ara anirà pel dret a decidir. Ja no té el cul llogat perquè crec que s’ensuma que no té possibilitats de propiciar el tripartit. CiU també en té. Junts sense escoltar els cants de les sirenes. Sense dividir-nos. Sense cercar la glòria personal ni de partit, ja que la glòria del país nou serà la més gran i serà per a tots.
Sense polítics que viuen de la política i només busquen la glòria del partit que els dóna de menjar i la seva personal.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 3:49 pm
David Morgades,
N’estic convençut que tot aquell moviment, associació o partit independentista català que tingui capacitat d’influència el S.I ecspanyol hi te infiltrats sigui en els seus òrgans gestors, en els seus associats o militants o quan menys han intentat infiltrar-hi algú, quan una associació son solament deu o dotze persones és molt fàcil detectar un infiltrat, però quan aquest partit o associació disposa de centenars o milers de socis o militants ja es fa més difícil detectar-ho i per tant no es estrany que en tingui, l’important no és això, l’important és que aquests elements distorsionadors no aconsegueixin la seva missió, l’important és detectar-los abans que arribin a un lloc que puguin “fer mal” i desactivar-los en les seves funcions, en això juguem sempre en desavantatge dons els S.S.I.I o S.S.S.S mai juguen net i nosaltres al no ser un estat constituït no disposem d’aquest serveis de “guerra bruta”, per tant només podem desactivar-los amb una gran generositat i solidaritat entre nosaltres a l’hora d’actuar, de moment es l’única arma que disposem.
Visca la Pàtria (la preferiria lliure, però mentre no ho sigui Visca també)
octubre 17, 2009 a les 4:15 pm
Sap greu que sempre que hi ha una molt bona iniciativa aquesta trontolli. Cal que es facin les consultes!
octubre 17, 2009 a les 4:29 pm
David,
Escrius: “Parlo de persones en concret d’una plataforma en concret, no de la totalitat de la plataforma”. Aquest idioma no l’entenc, el de l’ALT tampoc. No podrieu parlar clar i català ?
octubre 17, 2009 a les 4:36 pm
Josep Maria Sala:
Si ho fes públic provocaria un tsunami innecessari. El que ho ha d’entendre segur que no li cal res més.
octubre 17, 2009 a les 4:46 pm
Excel.lent post, sí senyor!
octubre 17, 2009 a les 4:52 pm
Benvist Enric, tot plegat no sembla mes que un atac de banyes del Sr Notari.
Cal no tenir-li massa en conte i demanar-li que sumi, si es que pot i vol.
Tal i com dius cal ser pacients i fer la digestió tots plegats i sense perdre gaire temps posar-si de nou i seguir buscant la unitat de treball.
Va nois! Que si tu que si jo ! Ja no som criatures que es barallen per una joguina.
La paraula es COMPARTIR criteris des de el diàleg i deixar de posar les potes al sostre.
Ens estem jugant el futur del nostre !!!
josep mª
octubre 17, 2009 a les 6:05 pm
Gusi,
El tema de les consultes és sagrat. I em consta que l’’Alt les vol i allà on va fa la feina. És professional. Insisteixo que a mi ja m’estava bé com a coordinador. Confiança total. El problema, com sabeu, no era aquest.
Aquesta vegada no canviaran l’orientació pública de CDC abans d eles eleccions. Altra cosa serà el que passi després. La sociovergència és una opció ben real, president Mas i recolzament PSC.
octubre 17, 2009 a les 6:07 pm
Joan P.,
ÉS ben clar, en els nostres grups, els que ens trobem sovint i discutim no hi ha infiltrats. Altra cosa és quan les estructures creixen.
octubre 17, 2009 a les 6:08 pm
Albert,
Els únics que les poden fer trontollar són les pròpies localitats. A Arenys no se n’hagués fet cap si fos per això.
Allà on es podien fer, es faran.
octubre 17, 2009 a les 6:08 pm
Enric,
Primer de tot voldria felicitar la feina que esteu realitzan a les plataformes “tòxiques”. Quant es van crear els partits polítics anomenats independentistes/nacionalistes van passar completament d’elles, però ara que s’han convertit en un tipus de poder fàctic ja que amb les seves accions poden influir en la gent i conseqüentment en el seu vot, a la vegada que deixen al descobert que els partits independentistes no ho són tant com ells diuen. Per tant, Ciu i ERC faran tot el possible per controlar-les. Sisplau, no deixeu que se’n sortin. Tant sols una pèrdua considerable de vots de CiU i ERC cap a formacions realment sobiranistes com Reagrupament farà que reaccionin i apostin finalment per la independència.
octubre 17, 2009 a les 6:10 pm
Josep Maria Sala,
El que diu el David no ho sé, el que diu l’ALT, per les persones de bona fe que cita devem ser CEL, 10Mil, CA i PDD. La premsa també ha interpretat això. Si ho som o no, no ho sé. Segur al 100% no ho estic però…
octubre 17, 2009 a les 6:11 pm
David Morgades i Clopés,
Millor no llençar acusacions innecessàries. Fas bé.
octubre 17, 2009 a les 6:11 pm
Josep Sort,
Moltes gràcies bon amic.
octubre 17, 2009 a les 6:13 pm
Noticia de darrera hora al directe!!: La dinamitació de les consultes populars ha estat orquestrada per gent del Barça propers al Laporta!!
Si, ho heu sentit bé. En Laporta té interessos polítics per presentar-se a les properes eleccions al Parlament i vol aprofitar les consultes per donar conèixer la seva nova formació que esta gestant
Segons fons ben informades el que va ser més bel·ligerant amb decidim.cat i amb el propi Alfons Lòpez Tena, resulta que és soci del Barça. No se sap si en Laporta està al darrera, però és molt sospitós que aquesta persona fins que en Laporta no va manifestar el sue independentisme descarat anant a les manifestació de l’onze, no havia dit res a les reunions prèvies. Ara en canvi , ha estat el que ha intoxicat tot i amb la seva plataforma, que són quatre gats, qui a fet petar tots els acords previs.
També, és veu que hi ha certs elements de són socis de l’Espanyol que estan infiltrats en algunes plataformes, no se sap per qui treballen.
Canvieu Barça per Reagrupament i Laporta per Carretero i teníeu el que diu en ALT
En fi, tot molt patètic, però el pitjor de tot és que res d’això ajuda als referèndums. Com menys es parli dels nostres problemes interns millor. Apel·lo la responsabilitat de tothom, ha resoldre els problemes a dins i si un no pot, per les raons que sigui, que al menys sigui prou cavaller i patriota, per mossegar-se la llengua fins després dels referèndums.
octubre 17, 2009 a les 6:16 pm
Josep Mª,
Podria ser. Jo crec que l’ego ha jugat molt.
Per mi pot ser-hi quan vulgui, sense problema. De fet, torno a dir que ningú li va dir que no hi fos, ans al contrari.
octubre 17, 2009 a les 6:19 pm
Rubèn,
Gràcies. Nosaltres intentem fer alguna cosa. Els que han llegit el que he anat escrivint des del primer dia saben que sempre vaig defensar que hi hagués un front comú amb els partits nacionals, per la independència. Després vaig dir prou, guerra, quan van demostrar que no estaven per la feina.
Evidentment, nosaltres, com altres que fan el mateix, som enemics a batre. A anul•lar, a desprestigiar, a enfrontar. Molt dolents si a sobre no cobrem de ningú.
Perdran molts vots. Veurem aleshores.
octubre 17, 2009 a les 6:26 pm
Manel Bargalló,
Estàs de conya? No he trobat la notícia. Em sembla de ciència ficció, però coses en veurem.
octubre 17, 2009 a les 6:45 pm
09 Marc,
trobo els comentaris força insultants. A les plataformes no hi una gran infraestructura territorial, però hi molta gent com jo mateix, que els dona suport i que se’n refia molt més, que no pas de tots aquells amb vocació de funcionari.
octubre 17, 2009 a les 6:48 pm
#80 Manel Bargalló : molt divertit :)
Estic d’acord amb tu que no ajuda gens. I tal com ha anat, és el pitjor escenari possible. Si almenys hagués acusat amb noms i cognoms es podria buscar una solució. Però s’ha limitat a acusar a nimfes i follets de tot plegat. I si a més afegim que en Tena té molt de ressò, estem en el pitjor dels escenaris.
L’únic que importa ara són les consultes. I això no ho fa en Tena ni cap partit. Ho està fent la gent de cada poble. I això és el que compta. Si en Tena pot ajudar en tot el que pugui, fantàstic ! És una persona valuosa i capaç. Però ningú és imprescindible. El que és imprescindible són les consultes.
I l’any vinent, votar només a qui vulgui unilateralment la independència. Quants més partits ho defensin, millor, tot i que sembla que un que ho podria fer ja s’ha desmarcat.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 17, 2009 a les 7:01 pm
PepMB,
No tenim molta infraestructura però fem xarxa i podem ajudar a mobilitzar a la gent. A la majoria ens poden “tocar”.
De totes formes jo veig que és un comentari aïllat.
octubre 17, 2009 a les 7:04 pm
Gusi,
Jo ho veig menys dramàtic. Segueixo pensant que és un xàfec, aviat s’eixuga, i que no té efecte important sobre les entitats locals, il•lusionades amb el que és tangible, el que estan fent i no amb el que diuen uns per allà.
Només són imprescindibles les persones normals que fan la feina.
octubre 17, 2009 a les 7:29 pm
Aneu tan sobrats que ja es veu que guanyareu per majoria absoluta, això o feu-vos-ho mirar.
octubre 17, 2009 a les 7:42 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc.,
No sé, però si algú es molesta per nosaltres és que alguna molèstia els causarem.
I sobrats de cap manera. Amb modèstia i passet a passet.
octubre 17, 2009 a les 7:53 pm
89 apreciat Sr. Canela.
No sé pas vos com ho veieu, pero els 87 posts anteriors ho demostren clarament amb les degudes escepcions.
No sigueu per tant tant humil, que encara pensaran que sou tímid o teniu falsa modèstia.
El problema serà segons les vostres argumentacions si us manquen 4 o 5 diputats per a governar i proclamar la indepedència, que tal com dieu ERC i CIU us diran qeu no la podeu proclamar pas. I es clar encar que tingueu 64 diputats incomplireu el vostre programa de manera escandalosa i estafadora, a part de que no podreu aguantar tanta transversalitat inconsistent.
Ja veig que gràcies a vosaltes CIU quedarà sense
independentistes, i com és lògic us quedareu amb un pam de nas.
En quan al vostre conte – segons sembla vital per a sostenir-vos – de la sociovergència em sembla molt ocurrent, d’humor negre.
octubre 17, 2009 a les 7:57 pm
Ignasi,
i tu on eres quan nosaltres erem a Brusel·les sindicalista?!!
Tractar amb tant menyspreu plataformes que fan el que poden amb els pocs recursos del que permet internet i el vocaorella. Plataformes que han sortit per discrepar i a les que la gent ha fet confiança, la suficient. Tenim les coses clares i no volem més politics profesionals de la cadira.
La teva propaganda em repugna especialment. Si tan t’estimes el politburó, fes-los la pilota, a veure si per la teva taca de torracollons et concedeixen una poltroneta “els amics d’Esquerda”. La URSS és morta i no tornará.
octubre 17, 2009 a les 7:58 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc.,
En absolut penso que ens manquin 4 o 5 diputats. Avui, penso que si ens apleguéssim la majoria podríem arribar a 25 o 30 diputats, si anem separats molts menys. Si crec que en funció de com vagin les coses un cop aplegats i fins o siguem capaços d’arribar potser ho sobrepassaríem. També que això faria que les úniques opcions viables fossin governar amb l’independentisme (CiU i ERC) o la sociovergència. Aquesta és la meva opinió. Ocurrent o no.
octubre 17, 2009 a les 8:02 pm
Companys, no us preocupeu tant, els partits volen, lamentablement, treure un rèdit del moviment independentista que no saben o no poden treure al Parlament, la seva incompetència és trista amés de manifesta, això és tot, ja està, les consultes es faran, és un acte llançat, no patiu, ja està, tenim altres qüestions importants, que aquells que ens volen fixar la mirada en els arbres no aconsegueixin fer-nos perdre de vista el bosc.
Salut.
octubre 17, 2009 a les 8:08 pm
PepMB,
Tot això que explica l’Ignasi surt d’un manual troskista de fa 40 anys.
He hagut de mirar que era el MCAN. He deduït que atès el comentari no era el Massachusetts Climate Action Network (MCAN). He vist aleshores que havia un grup, Moviment Català d’Alliberament Nacional. Naturalment, coneixia grups, com Maulets, que diuen estar integrats però no el MCAN.
octubre 17, 2009 a les 8:11 pm
Vallfosca,
Hem d’anar endavant, fent la feina, ben tranquils. Malgrat aquests “accidents”, nosaltres hem de seguir amb la feina. Penso també que hem de deixar clares les idees i les prioritats. La prioritat avui és tenir èxit a les consultes, però això només és una eina, alguns la poden confondre, per arribar a la independència. Així hi ha un objectiu fonamental previ, obtenir molts diputats.
octubre 17, 2009 a les 8:14 pm
92 apreciat amic Enric Canela:
Doncs diuen enquestes que CIU està a 58 diputats, n’hi manquen 10, La manera d’anar units és votar-la i que en tingui 70, amb el compromís de que ha de portar la independència.
En comptes de vuidar-la d’independentistes. O d’anar-la marginant com veig que agrada als habituals d’aquesta pàgina, com es pot creure que no la marginaran com va fent ERC des de l’última legislatura d’en Pujol?
octubre 17, 2009 a les 8:23 pm
Durruti fai Companys cnt amb psuc.,
Cert. Les enquestes només pregunten pels partits actuals i no compten que l’abstenció retorni al vot. Al meu parer perdrà vots si segueix en la línia actual, però evidentment només és una intuïció.
Jo ara mateix signaria d’anar amb CiU i ERC si decideixen que van per la independència. Em sembla que ho he deixat sempre clar. El que passa és que no veig que vagin per aquesta línia. Jo no crec que nosaltres puguem fer que facin aquesta oferta electoral.
octubre 17, 2009 a les 8:26 pm
Durruti, els reis mags son els pares, em dol que te’n hagis d’assabentar així, ho sento nano…
octubre 17, 2009 a les 8:30 pm
Rubèn,
només un apunt. Les plataformes no han d’afavorir cap partit, ni CDC, ni Esquerra, ni tampoc Reagrupament. Altra cosa és que hi pugui haver simpaties personals. Però el valor de les plataformes és que facin la seva feina desde la neutralitat ideologica. Sinó s’acabará l’estat de gràcia.
octubre 17, 2009 a les 8:31 pm
98 Vall Llòbrega.
A l’haver dit això, molts dels col·laboradors de R deuen estar trasbalsats i a punt de plorar, com sempre els bocamolls són uns inconvenients.
I ja que saps tant digua’m, il·lumina’m, quina combinació fareu amb la vostra clau? potser la mainada calli.
octubre 17, 2009 a les 9:09 pm
Enric Canela,
si forma part de l’amalgama de sindicats i moviments llibertaris, de l’entramat filo comunista.
Jo estic tant fart de politics com de sindicats, que no deixen de ser una altra tipus de casta.
La diferència en el nostre món és que hi ha unes “èlits de casta” que surten de dalt (les oligarquíes) i unes altres que surten d’abaix (les treballadores), però tant unes com altres només aspiren al poder de controlar-ho tot, i a l’enriquiment personal, com no pot ser d’altra manera.
octubre 17, 2009 a les 9:19 pm
només se m´acud dir una cosa: que frikis, amb tots els respectes pel Partit Anti-taurí que també treurà majoria absoluta.
octubre 17, 2009 a les 9:19 pm
Durruti & Co:
Jo que tu no el provocaria.
octubre 17, 2009 a les 9:24 pm
PepMB,
La veritat és que no he seguit mai aquests moviments. Els acabo confonent. Des què era estudiant, i ja fa dies, han anat sortint i desapareixent. El mateix discurs enfocat a un problema diferent, el de l’època.
octubre 17, 2009 a les 9:31 pm
Les plataformes cíviques i els polítics han de conviure i col·laborar, es complementen, i s’haurien de necessitar mútuament per anar bé. El problema és que almenys respecte l’independentisme, és urgent com a mínim canviar els polítics actuals. En aquest sentit, fa uns mesos, sembla que hi ha una opció amb possibilitats d’aconseguir o fer de locomotora per assolir aquesta fita.
octubre 17, 2009 a les 9:32 pm
I mira que no saber que és el MCAN…qui us penseu que va fundar l´Assemblea de Catalunya? santa paciència. Per cert, sabeu que és la udalbiltza? Doncs au
octubre 17, 2009 a les 9:38 pm
“” Ignasi diu:
Octubre 17, 2009 a les 9:19 pm
només se m´acud dir una cosa: que frikis, amb tots els respectes pel Partit Anti-taurí que també treurà majoria absoluta. “”
Ara sabem que tampoc ets de cap lliga protectora d’animals. Als del Partit-Antitaurí segur que el fa gràcia i tot.
…I aquests havien de cambiar el món… (PCC)
octubre 17, 2009 a les 9:44 pm
Ignasi,
Jo diria que va nàixer, proposta embrió, del Front Nacional de Catalunya.
octubre 17, 2009 a les 9:47 pm
Jordi Casadevall,
Les plataformes actuals (PDD, SiP, SiJ, 10Mil, etc.) tenen sentit perquè no som independents i l’independentisme no té representació política. Si en tingués no hi serien.
De fet plantegen alternativa o volen plantejar als partits o els volen fer moure cap a altres posicions.
Òbviament no poso en aquest grup els antitaurins que agraden a l’Ignasi. Tampoc altres que van enfocades a altres problemes socials.
octubre 17, 2009 a les 10:07 pm
Durruti&Co.,”La manera d’anar units és votar-la (CiU) i que en tingui 70 (Diputats), amb el compromís de que ha de portar la independència”.
De veritat que tu t’ho creus???
Ja fas com l’Igne udalari, RAMAT RAMAT RAMAT
Espera un moment que em concentro…ja! Béeeeee, béeeeeeeeeeeeee….bééééééeeeee,
Ah! Abans que m’ho diguis, a Rcat també en tenim alguns d’aquests, sou uns nafra…
octubre 17, 2009 a les 10:23 pm
Durruti, si els de Reagrupament no són tan rucs com l’Esquerra d’en Carod i d’en Puigcercós no faran cap combinació i es quedaran a l’oposició. És clar que tot està per veure.
octubre 17, 2009 a les 10:36 pm
111 Joan Garcia:
Bée, però llavors no podran fer la independència, i si no la fan per què votar-los? perquè torni a guanyar el tripartit, BÉEEEEEEEEEEEE.
I és que a Catalunya hi ha ramants de burros catalans, els emprenyats, els votants socialistes contra el maligne PEPE de Madriz, com si el Soez fos millor.
I una especie de ramat que és el que va trobar que com que en Mas estava massa preparat va votar per posar a la presidencia un analfabet, tambe hi haaaaaaaaaaaaaa una altra classe de ramat que ja s’ha ensopegat varies vegades en la pedra de no votar CIU per a obligar-la a proclamar la independència, i que acaba tenint resultat perfectament previsibles però que hi haaaaaaaaa qui diu que és un resultat sorpresa.
octubre 17, 2009 a les 10:46 pm
Durruti & Co. això els hi has de dir als de CiU.
En Mas, haurà de moure peça, o al carrer.
Tots els meus baticinis se’n complert, fins ara, ni que sigui de manera general.
octubre 17, 2009 a les 11:04 pm
113 Vallfosca.
En Mas ha de moure fitxa, encara que li faci perdre algun vot, perquè sinó perdrà moltíssims més vots per no moure.
I si té un obstacle l’ha de remoure, de fet vosaltres l’esteu obligant, i és el millor de R.
Però alhora l’esteu afeblint.
octubre 17, 2009 a les 11:23 pm
Ell te la seva oportunitat, ningú l’afebleix. s’ho ell tot sol.
Ja et dic jo que No mourà fitxa, el menys amb determinació cap a la independència.
Fan una campanya “reactiva”, ens heu de votar per foratitjar al Tripartit, “si tu nohi vas ellses queden (tornen)”
Moviment Pundular, dejà vú.
Ho sento, company, però fins que no fracasi res de res, és trista la viad del independentista Liberal…díguem-ho a mi.!!!!
octubre 17, 2009 a les 11:37 pm
Durruti, la diferència entre que governi el PSOE (que els han col·locat els estafadors d’Esquerra a la Generalitat) i que governin els regionalistes de CiU és de velocitats però el resultat és el mateix: Catalunya desapareix com a nació i es converteix en una regió espanyola. El destí final és el mateix. I aquí l’únic que s’està afeblint és el projecte regionalista d’encaix a Espanya de CiU (Esquerra ja és morta com a projecte) que després de 30 anys està fracassant estrepitosament. I és clar, segons tu, l’alternativa al tripartit (espanyolisme) és el regionalisme, oi? Tu m’has pres per un ruc per un xai o per un idiota directament? En dotze anys CiU heu perdut 400.000 vots i no heu estat capaços de recuperar-los!!! Vejam si deixes de dir tonteries.
Jo només votaré Reagrupament si va en coalició amb Catalunya Acció i amb en Canela (la companyia dels independentistes de Convergència). Si Reagrupament va sol em quedo a casa i se me’n fot si en són 3.000 o 13.000 associats. Jo valoro les coses per la qualitat que aporten a l’èxit i a la victòria. La quantitat hi ajuda però no és garantia de res.
octubre 17, 2009 a les 11:52 pm
Mentres no emprenyeu més amb el tema de les consultes i deixeu boca-badats a la parròquia amb les vostres sortides de to, per mi com si aconseguiu entrar a les Corts Valencianes amb la majoria absoluta i qualifacada de dos terçons, sota el paraigües de la gran-coalició liberal independentista i la mare de totes les batalles i al dia següent proclameu la Confederació transmediterrània, la Independència i la República transversal d´autonomies reagrupades. Queda dit.
octubre 17, 2009 a les 11:56 pm
Ignasi,
Ara ja m’has convençut. Ens presentem tots a La Rioja. Et vo,em feliç. Això si, farem algunes consultes, dues tongades. Ara al desembre i després a la primavera. A l’hivern descansem.
octubre 18, 2009 a les 12:00 am
Igni, ja sabem prou que a tu “lo que te pone” és el Ramat ben arrenglerat i “a las órdenes”.
Però hauries de considerar, que molts dels xaiets que encara romanen sota la vostre “protecció”, ben aviat comprendran que estan estafats i son vítimes de la rapinya.
octubre 18, 2009 a les 12:07 am
A jo no sé el que es farà ni m´interessa saber-ho, es farà el que es farà, de moment potser 3 comarques senceres,i municipos aïllats, però no crec amb tant inútil muntant gresca i insultant a la parròquia
octubre 18, 2009 a les 12:09 am
osona garrotxa empordà… ahhh tots són uns botiflers, els partits ens ofeguen vaig a muntar pollastres a la tele… pobrissons
octubre 18, 2009 a les 12:11 am
Ignasi, no sé a qui et refereixes però aquí l’únic que ha muntat gresca i de la grossa és en Tena. Mira que era fàcil actuar de coordinador tècnic de les consultes com ja va fer a Arenys de Munt, però és clar en Tena no ha vingut a eixe món per a ser només coordinador tècnic.
octubre 18, 2009 a les 1:49 am
PODRÍEM FER SAMARRETES:
“JO TAMBÉ SÓC TÒXIC”
octubre 18, 2009 a les 2:55 am
Es realment desagradable haver d’esquivar tants comentaris de torracollons que l’unic que volen i saben es tocar la pera i no sumar si no restar.
No m’estranya que els partits dels vostres amors (ecs) vagin desbocadament cap el fracàs: Per mi com si aquests partits s’enfonsen i no tornen a surar mai mes: + R.I.P. +
El que em toca la pera es que no s’enfonsaran sols i succionaran les legítimes esperances de molts catalans que, decebuts, abaixaran els braços i es desentendran no de la política si no del País.
Només que arrossegueu un sol patriota cap a la defecció ja se us podrà dir criminals. Que el diable us confongui!
octubre 18, 2009 a les 7:31 am
Eduard Vivó: veig que ho vas entenent. espantes a la parròquia, insultes al respectable i és cert amb tu no hi ha suma. I no és per res però a frikis vés al poble aquell de la garrotxa arribes amb un altaveu et plantes enmig del poblet insultes l´alcalde, ecs, al traidor de l´alcalde, després te´n vas al bar et cagues en els botiflers, et plantes a la plaça amb una calaix i que estas allà per a que et votin la independència. Ja m´imagino la senyora Manela corren cap a casa amb els ulls com taronges, tancant portes i finestres amb pany i forrellat, pensant són bojos els de ciutat. Bojos no, senyora manela, frikis.
octubre 18, 2009 a les 10:15 am
Igni, amés de valorar el sotmetiment coma un gran valor, tendeixes a barrejar “xurres amb merines”, (com els ecspanyolos), ni aquí ha dit que els alcaldes i demés no puguin actuar en benefici de tots, és més, és el que cal i el que n’espera’m, el que succeix és que els Partits volen CONTROLAR, és clar que això a tu et deu sembla “normal”, el control vull dir, APARATO, politkicBuró, el procés EN BENEFICI SEU, DELS PARTITÒCRATES COM TU.
Au, ves a enganyar a Déu, i deixa als pobres mortals tranquils
octubre 18, 2009 a les 12:19 pm
L’etern problema nostre és la divisió fatal. Hem “gaudit” d’una dictadura feixista només per aquest motiu. I… compte!, que no gaudim d’una altra!!! Perquè “ells” no dormen ni es barallen mai. Els catalans perdem el nord desseguida quan el nostre ego és minimitzat (tot i això, sorgeix la paradoxa estúpida: tenim vocació d’esclau). Perquè la divisió ve justament d’aquí: figurar com a salvadors del País (mentre el País s’enfonsa).
En llegir aquests comentaris es palpa el caràcter català buscabregues. Nois, deixeu de fotre-us els plats pel cap. Siguem, tots plegats, més intel·ligents i anem per feina, que l’enemic bé que hi va.
octubre 18, 2009 a les 1:18 pm
Vallfosca,
Certament sempre hi ha algun “plasta” que es fica en els diàlegs dels altres.
Si no l’interessa fantàstic, però aquesta obsessió de molestar és malaltissa.
No sé si és que els renten el cervell o és de naixement.
Si encara ho fessin en un fòrum obert en el que tenen lectors com ells, però aquí…
No cal insistir, a vegades comento, variant el complement, que si jo intento ensenyar logaritmes a un cendrer i no ho aconsegueixo, l’imbècil soc jo i no el cendrer.
octubre 18, 2009 a les 1:30 pm
Sr. Enric,
en el comentari 116, del Sr. Joan Garcia, llegeixo : “Jo només votaré Reagrupament si va en coalició amb Catalunya Acció i amb en Canela (la companyia dels independentistes de Convergència)”
Ens podria fer cinc cèntims d’aquesta Companyia ?
octubre 18, 2009 a les 3:53 pm
Josep Maria Sala, igual que Reagrupament Independentista ha nascut inicialment d’un grup de militants que han abandonat Esquerra per considerar que la seva direcció no treballa a favor de la independència, és igual d’important que es visualitzi una altra Companyia independentista: la Convergència independentista, formada per aquells exmilitants o simpatitzants de Convergència que no estan d’acord en que Convergència segueixi apostant per l’encaix a Espanya en lloc d’apostar per la nostra independència.
Aquesta Convergència independentista podria estar encapçalada perfectament per una persona com l’Enric Canela (molt respectada en el món independentista per l’exit aconseguit a Brussel·les) i l’haurien pogut acompanyar com a nucli inicial (si no fos que ara són a Reagrupament) la gent de Catalunya Estat Lliure i en Fonollosa.
Aquesta idea de coalició per un dia li vaig sentir explicar al Sr. Castany, el director de Catalunya Acció, en un sopar amb el qual vaig coincidir. Em va semblar una idea molt clara, molt potent i la tenien molt elaborada de com concretar-la a la pràctica. Es tracta de que el votant vegi que a les eleccions es presenta la Gran Companyia Catalana (unitat i victòria) i de que es visualitzin les tres companyies que representen les tres grans bosses de votants independentistes (transversalitat). L’únic problema que hi veig a aquesta bona idea és que la direcció de Reagrupament no va per aquí (tambè vaig tenir ocasió de coincidir en un sopar).
octubre 18, 2009 a les 5:09 pm
Reagrupament va per on diu la Ponència Política aprovada a la Assemblea. Al punt 4.2.a. es parla d’aquest assumpte de les coalicions i el que es diu es que RI està mes que predisposat a fer-la amb qui comparteixi la independència i la regeneració democràtica com a objectius principals.
Això es el que diu la nostra “biblia” política. Lo contrari poden ser especulacions o altres coses però el que val es el document aprovat per la Assemblea de RI.
Si parlem de coalicions hauriem de saber amb quí. Vull dir que aquesta Convergència Independentista encara no existeix, que jo sàpiga. Tant de bo hi fora per que impediria que molts vots independentistes es malmetessin anant a CiU. Però d’altra banda no se m’escapa que CI si es munta serà per la malfiança de que RI no sigui veritablement transversal.
En tot cas, no es pot demanar a RI que s’escori cap a l’esquerra i perdi la transversalitat per tal de deixar espai a un projecte que encara no veiem per enlloc.
Crec que s’ha de donar temps als promotors de CI per realitzar el seu projecte i aleshores coaligar-se. Pero no es pot clamar ARA per una coalició de la qual encara han de neixer els components.
Salut!
octubre 18, 2009 a les 6:22 pm
116Joan Garcia,
Un cop més estem d’acord al 100%. Sembla que m’hagis agafat les paraules.
Per què no ens ajudes a fer créixer el grup del Facebook http://www.facebook.com/home.php#/group.php?gid=77349763137.
És d’entrada lliure i no hi ha censura, com als de Rcat. Gràcies.
octubre 18, 2009 a les 6:41 pm
Amic Eduard, coincideixo amb tu a excepció del que dius en els primers paràgrafs, “estar disposat” NO compromet a RES.
Sabem també que els qui van tombar la primera esmena presentada, 435 en contra, 201 a favor, son la guarda “pretoriana” provinents de ERC que embolcallen la cúpula.
Jo sé prou bé, que tot el procés constituent de RI pel que fa a la “Bíblia política” no ha estat satisfactori, tanmateix, tal com “qui paga mana” qui “engendra la criatura tria els padrins”.
Jo com molts d’altres, presumiblement, n’esperàvem molt més d’en Carretero i to el procés de posada en marxa.
R, ha pecat de falta de visió, quan el procés avanci es trobarà que és hostatge de la seva pròpia “hipermusculació” i de la seva inflexible “Blíbia política”, ja en parlarem.
Ningú podrà dir que no s’ha alertat en aquest sentit, és clar però que en aquest país estem habilitats i tenim per costum fer-nos l’orni.
octubre 18, 2009 a les 6:53 pm
Qui té el cul llogat no seu quan vol. Aquesta és la dita. Si no hi ha rigor en escriure les dites,que és el més fàcil, com podem creure en el rigor intelectual de tot el que escrius.
Per cert, estàs nominat al premi Gamarús de l’any 2009.
octubre 18, 2009 a les 7:40 pm
Oriol, a part d’ofendre saps dir alguna cosa més?, algún argument potser…
octubre 18, 2009 a les 7:46 pm
Doncs jo no vinc de, ni estic amb cap guàrdia pretoriana, ni d’ERC ni d’enlloc, i tot i que respecto la idea de la gran companyia, com respecto moltes altres idees, PERSONALMENT em sembla molt més encertada la idea de Reagrupament, de la qual en formo part precisament perquè no és ERC ni CDC ni cap dels partits que no tenen la independència com a prioritat. I de fet, la idea la comparteixen més de mil persones com a mínim, que són les que van VOTAR la ponència, això no és fer ramat, això és democràcia. Si per això algú em considera d’un ramat, cap problema, tothom correspon a un i més d’un ramat. Per exemple també hi ha el respectable ramat dels que volen el que anomenen gran coalició o gran companyia. No nego aquesta solució però avui no em sembla la millor. Al final, l’important és la democràcia, i sigui el que sigui, l’important és que hi hagi una candidatura transversal independentista. Jo la recolzaré tan si està formada per un partit, 2, 3 o el que sigui, mentre els membres estiguin escollits democràticament, no a dit o per pactes aliens a tots els que treballem per fer possible la candidatura. Votaré la llista que em sembli que més ens apropa a l’objectiu: assolir un estat Català. Segurament si crees un nou partit independentista amb la meva ideologia, podria arribar a ser més reconegut com a persona, que simplement sumar-me a una opció existent. Però a mi el que m’interessa és tenir estat Català, i per abans d’ahir si potser…
octubre 18, 2009 a les 7:53 pm
Qui té el cul llogat no seu quan vol. Aquesta és la dita. Si no hi ha rigor en escriure les dites,”QUE ÉS MÉS FÀCIL”, com podem creure en el rigor intelectual de tot el que escrius.
Per cert, estàs nominat al premi Gamarús de l’any 2009.
Oriolet, xato, “que és més fàcil” QUE QUÈ?.
I Per cer Intel•lectual s’escriu amb “l•l”, ela geminada.
És a dir que un tipus com tu que fot a la foguera a algú altre per problemes d’escriptura i demés, te els sants collons de no saber que intel•lectual s’escriu amb ela geminada, i sintàcticament fa una llufa, de quin partit ets tu?
octubre 18, 2009 a les 8:00 pm
Casadevall lo del Ramat, decididament NO ho has entès.
octubre 18, 2009 a les 8:22 pm
Ja podria ser que no ho hagi entès, hehe… Però ull perquè de vegades hi han algunes coses a la vida que és millor no entendre-les, i dedicar el temps a les que t’acostin més al que vols, en aquest cas un estat català, ja que aquí només opinem sobre sobiranisme.
octubre 18, 2009 a les 9:37 pm
Amic Vallfosca:
Anem a pams:
• El punt 4.2. diu literalment: ”L’Associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, etc.” Això es falta de compromís? A mes, per fer coalició fan falta dos o més. Coalició amb qui? Temps al temps.
• Guardia pretoriana? A la votació va participar tothom que estigues a la Assemblea. Qui no va anar a la Assemblea es per que no va voler. L’absentisme delega el seu vot en els presents en aquesta Assemblea i en totes les del mon mundial.
• Si tens dades de que hi ha hagut cullerada en el procés constituent fes-les públiques i demostra-ho. Qui acusa ha de demostrar la culpabilitat del acusat: Si no l’acusació es converteix en difamació.
• Inflexibilitat de la “biblia” política: La que es va votar i aprovar te poc a veure amb el primer esborrany: Mira si n’és d’inflexible. I, a més, com no podia ser d’una altra manera, el que ha aprovat una Assemblea ho pot modificar una altra Assemblea, de manera que d’inflexible res. Això si, mentre no es modifiqui es el nostre compromís amb els catalans on hi diem què i qui som, què volem i com volem assolir-ho. No seriem gent seriosa si votem un document i en sortir per la porta fem el contrari.
• Hipermusculació: Pot ser preferiries que el projecte el seguissin només els que hi caben en un patinet? Per qué? Per que es la costum d’aquest País nostre que les seves organitzacions siguin quasi unipersonals? Què et molesta de la idea que una organització aglutini i arrossegui l’independentisme i el faci entrar al Parlament?
Parlant d’hipermusculació, aquest matí m’han dit de fonts extraoficials que ja som mes de 3000 associats.
Salut!
octubre 18, 2009 a les 9:54 pm
Oriol,
Normalment procuro comprovar les coses, cosa que sembla tu no fas. Pots llegir aquí, al refranyer:
http://refranyer.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
Sempre va bé que apareguin intel•lectuals (geminats) com tu que m’ajuden a aprendre. Enriqueixen els debats. Si poses la teva aportació en context veuràs que ha ajudat molt a apujar el nivell.
Per cert, saps què és un gamarús? Són molt bufons.
octubre 19, 2009 a les 8:42 am
Amic Eduard, et noto enfadat, recoi, però fas bé de defensar el que creus, tanmateix la teva mesura apamada m’obliga ami a anar a polsades.
• ”L’Associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, etc.”
Òbviament donarà suport quan existeixi, el “compromís” és aquest, no pas en procurar que hi sigui, tal com una Nació pot declarar que es desarmarà quan tothom s’hi avingui, lo que no el compromet en absolut a cercar i liderar el procés d’entesa que faci possible l’acord general.
Un brindis al Sol, màxim si tenim en compte la posició de pujança i capacitat real de generar el procés que de bon antuvi ha disposat el senyor Carretero.
Aquí és quan manifesto que les expectatives generades no s’han complert.
• No he dit pas que no sigui lícit o democràtic, me’n guardaré prou, només em sembla convenient arribat el cas, fer palès que la militància provinent de ERC son hiper actius i tanquen files al entorn de la cúpula provinent de ERC. És un fet, fins aquí no he criticat res, d’acord?
• Si arriba el cas en que hi hagi un altre força independentista que estigui també per a la regeneració política, amb empenta, em pujança, aleshores veurem com la “Bíblia Política” ens gasta una broma, es palesarà una discussió bizantina, “com es configura una llista Única”?, si s’arriba en aquest punt, es farà palesa l’hipermusculació, la rigidesa i l’egocentrisme.
• No home no, prefereixo que siguem molts, fixat si ho prefereixo que pago quota i tot, això però, no m’impedeix tenir la percepció que hi ha hagut una falta de perspectiva, de planificació, una manca de visió de procés Major, de país, de moviment Nacional NO IMMEDIAT, a mitjà termini.
octubre 19, 2009 a les 12:10 pm
Company Enric, molt bo aquest post. M’agrda que puguem parlar clar i que s’escolti la veu de la gent i de les assiciacions “tòxiques”.
Amic Vallfosca,
Tothom sap que Catalunya Acció i el partit polític que te Força Catalunya volen la declaració unilateral de la independència i la regeneració política, des de un punt de vista centrista i liberal.
El dia que és va presentar Força Catalunya, que va ser abans que de que Rcat aparegues o marxes d’Esquerra, ja varem ver una declaració d’intencions i també es va dir que una coalició unitària seria la millor forma d’afrontar unes eleccions.
Durant aquest temps des de Catalunya Acció s’ha estat treballant per fer aquesta coalició i encara s’hi segueix treballant, no volem perdre l’esperança de que el seny farà veure als partits polítics que vulguin la independència i molt curt plaç, que aquesta és la única sol.lució i la millor per tot l’independentisme que no vulgui ser merament parlamentari.
Companys independentistes, o coalició o molt de temps de submissió, que volem???
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 19, 2009 a les 1:30 pm
Amic Vallfosca:
Et puc ben assegurar que d’enfadat gens. Una altra cosa seria si hi veiés mala intenció però no es el cas.
Només dues acotacions:
Procurar que hi hagi coalició no pot ser responsabilitat exclusiva de RI. Per col•ligar-se fan falta dos o més que en tinguin la voluntat. Ara ens demaneu que liderem la voluntat dels altres de col•ligar-se? Si, com be dius, “tenim en compte la posició de pujança i capacitat real de generar el procés que de bon antuvi ha disposat el senyor Carretero” no entenc a que ve el retret.
Una cosa es dir que els ex militants d’ERC, del PRC, de CiU, associats de CEL estan mes conscienciats políticament que els que venim de la no militància i, en conseqüència, varen venir mes massivament a la Assemblea i que això es va notar en les votacions. Una altra cosa mol diferent es dir que “Sabem també que els qui van tombar la primera esmena presentada, 435 en contra, 201 a favor, son la guarda “pretoriana” provinents de ERC que embolcallen la cúpula”. Això es massa fàcilment interpretable com quelcom molt diferent. M’explico?
Per configurar una llista unitària s’ha d’encetar un procés de pacte entre els integrants de la coalició per tal de veure les posicions que ocupen a la llista els candidats de cada partit. Això es el que fan, per exemple, a CiU que, en tractar-se d’una federació de dos partits varen discutir i pactar un protocol al respecte. Com s’ho fan a CiU? Els candidats de Unió a les llistes de CiU son menys que els de CDC. Tenen en compta la quantitat militants de cada un? No tinc ni p… idea de com es farà la coalició que ens ocupa (no estic a la direcció) però suposo que el procés no serà gaire diferent. En qualsevol cas els nostres candidats els votarem els associats: Els dels altres m’imagino que ho faran a dit.
Veig que et preocupa que a l’hora de la coalició la quantitat de candidats de cada un que aniran a la llista sigui equilibrada. Suposo que a l’hora de pactar-ho cap partit es deixarà atropellar, per a això estan les negociacions.
Jo, en canvi, veig mes egocentrisme en els partits quasi unipersonals que en el projecte de RI. Ho dic per que fins ara 8abans de la aparició de RI no han mostrat pas massa ganes de anar col•ligats en res. Posant un símil astronòmic diria que en el sistema solar de la política catalana actual l’independentisme es el cinyell d’asteroides i convé que aquests asteroides s’ajuntin i formin un o dos o tres planetes (no més) amb la força de gravetat necessària per atraure els vots independentistes ara dispersos, de manera que puguin ser una massa i, mentre no puguem declarar la independència, determinar la política catalana i empènyer amb força per la regeneració democràtica.
Una pregunta: Et sembla NO MAJOR el projecte d’independitzar el País i regenerar la vida política?.
Ja veus que les dues acotacions han acabat en llençol. M’ho he de fer mirar. ;-)
Salut!
octubre 19, 2009 a les 2:44 pm
Amic Eduard, no cal que et miris res, creu-me, arribat el cas que no és el teu, preferiria ser un excèntric a un paranoic, sempre serà millor ser un mica excèntric que no un paranoic excèntric.
•“tenim en compte la posició de pujança i capacitat real de generar el procés que de bon antuvi ha disposat el senyor Carretero”, no és un retret, però sí és posar en clar, que ell ha tingut en la seva mà la capacitat per generar quelcom més.
Mira, a veure que et semblen aquestes hipotètiques noticies de capçalera.
“El senyor Carretero passa el cap de setmana a NY en companyia del senyor Sala i Martin, qui publica en la premsa americana una entrevista en profunditat respecta del Independentisme transversal creixent a Catalunya.”
El senyors Carretero i E. Canela surten plegats del Liceo de Barcelona, es sabut que varen sopar junts”
El senyors Carretero i Espot tornen a coincidir, aquest cop en una diada boletaire”.
“El senyor Carretero acut a la posada en marxa del Cercle Català de Negocis, on torna a coincidir amb els senyors Espot, Canela i d’altres personalitats del associacionisme independentista del país”.
Etc.
• “Sabem també que els qui van tombar la primera esmena presentada, 435 en contra, 201 a favor, son la guarda “pretoriana” provinents de ERC que embolcallen la cúpula”. Això es massa fàcilment interpretable com quelcom molt diferent. M’explico?”
I tan que t’expliques, és fàcilment interpretable, i tan, però, diferent?? No ho entenc, és el que hi ha.
Amb nego a pensar que siguis Ramat, ho sento, negar la realitat no ens ajudarà.
• A mi no em preocupa la composició de cap llista home, jo el que veig és que una majoria operant a Rcat, volen manar el procés, MANAR, GOVERNAR-LO, i serà difícil arribar a una entesa, si es dona la conjuntura al•lucinarem, sospito, tant de bo m’equivoqui.
• Doncs sí, que declari que vol anar de cara a barraca i declarar la Independència, i posar en marxa un pla de regeneració política em sembla un procés Menor, quan no possibilita alhora que agents importants de País, com ara sectors del Coneixement, i Empresa, Economia i demés, quedin adherits explícitament de motu propi en el proces d’alliberació nacional.
octubre 19, 2009 a les 5:18 pm
Amic Vallfosca:
Per fer que el MAJOR sigui realment MAJOR hem d’aconsseguir el que tu molt be dius “que agents importants de País, com ara sectors del Coneixement, i Empresa, Economia i demés, quedin adherits explícitament de motu propi en el proces d’alliberació nacional”.
Aleshores comprendràs que un cinyell d’asteroides no ens serveix com a eina MAJOR per que puntualment pot aconsseguir impactes forts (com les consultes populars, Brussel·les, etc) però un planeta té la força de gravetat que ATRAU vots i aquests “agents importants de País, com ara sectors del Coneixement, i Empresa, Economia i demés, quedin adherits explícitament de motu propi en el proces d’alliberació nacional”.
Per obtenir aquest planeta que tingui força de gravetat hem de creixer. Un dels preus de creixer es que els asteroides que no es vulguin precipitar cap el planeta per formar-ne part ens diran que som uns prepotents, que ens volem mengar els demés i diran que si volem creixer es per no haver de col·ligar-se amb ningú, etc. De res servirà recordar als asteroides que ells mai han estat capaços de treballar junts per res i que ja va sent hora que l’independentisme es faci gran i amb capacitat d’assolir el seu objectiu i, mentre això no sigui possible, condicionar la política catalana, per exemple, impedint un altre trist-partit.
No sé per que t’explico tot això que ja saps, però com ja estava escrit no ho esborro. ;-)
Salut, company!
octubre 19, 2009 a les 5:33 pm
Sí home, el que succeeix és que aquest cinyell d’asteroides coalicionarà primer entre si, possiblement, per una qüestió de proximitat d’òrbita, pot ser que a Rcat li sorgeixi una Lluna, i aleshores que?…no em diguis si us plau que s’esborrin del mapa per amor a la Pàtria, mentre Rcat proclama “La Unitat soc Jo”.
Una cosa és la Unitat, com a convenció d’ens lliures i un altre el Ramat.
Noi, tenim un problema, i és que així, només la quantitat no farà declinar segons quins sectors cap a la independència per més guapos que siguem.
Ha estat gestionat a una mirada curta.
Ep! jo pago la quota puntualment, però saps que em passa company, que estic cansat, cansat de ser Català, encara que no puc ser cap altre cosa.
Mira ja que anem de llençols, i ens tenim confiança, i a demés no ens lleigeix gairabé ningú, ara enganxaré una coseta que només he publica com a Nota al Feisbuc.
En defensa pròpia.
Estic cansat d’ésser Català, estic cansat d’haver d’enfrontar una permanent eventualitat que m’exigeix unes renuncies capitals, que em fa celebrar les engrunes del xantatge com si fossin una excel•lència digne d’ésser glosada per a tot un Poble.
Estic cansat d’ésser Català, i de veurem condemnat sine die a vagar de trinxera en trinxera postulant un miracle que no veu ningú, només jo, on és el meu Poble?, que potser es pensen que la il•lusió que proporciona l’escalfor de la trinxera pròpia els permetrà sobreviure?, si no ho son ja Poble!!!, si no reconeixen la seva pròpia veu.
A la veu de la Pàtria, el Poble abandona la trinxera, i aplegant-se al vessant de la Muntanya, encomanant-se a Déu i sa Mare es prepara per a la batalla, s’encomana al cel i la terra que l’ha vist nàixer perquè coneix que l’enemic no li tindrà compassió de cap mena.
Estic cansat dels capitans que retenen els meus, al meu Poble, a l’escalfor de les trinxeres, estic cansat de fer bivac tot sol al vessant de la muntanya i en despertar cada matí veure com l’enemic parla amb alta veu sense pudor, administrant la llum que escalfa la nostre Terra.
Estic cansat de veure els meus, segrestats per la minsa èpica de la trinxera, que podent bastir un exèrcit formidable, no senten la veu de La Pàtria que els aplegaria al vessant de la Muntanya, ningú podria aturar-nos.
On és el meu Poble?, segrestat?, drogat?, obnubilat?, en arribar-me a una trinxera els dic: “ei companys, aquí a tocar hi tenim uns compatriotes atrinxerats, son dels nostres, que hem de fer?, no podem permetre que la seva força es perdi, la batalla s’atansa”, “Bé – diuen – que vinguin amb nosaltres, els donarem a beure el nostre vi, i brindarem pel nostre capità, que és un home que impressiona”, “bé, – els dic- estic impressionat, tanmateix hauríem d’anar deixant les trinxeres per aplegar-nos al peu del Besagoda, que és Terra del Comú”, res…
Aquests, els meus, es pensen que atrinxerats estant, al aixopluc de la veu d’un capità que és un home que impressiona, tenen la victòria al abast, em fa basarda pensar que l’enemic en tindrà prou en deixar-los morir d’inanició, o de tirar-los la seva pròpia Terra al damunt i enterrar-los, ells però, parlen de victòria, del esperit de la victòria, em fa basarda, perquè l’única Terra que ens donarà Pau, tant si morim com si vivim, serà el Besagoda, que és Terra de Comú”
A Brussel•les varem tenir el Besagoda a tocar, llàstima que els meus, el meu Poble, estigui atrinxerat, i no recordi ja els noms de la Terra, llàstima no tenir veu per operar el miracle i d’un sol crit, “Catalans ara La Pàtria!!!!” aplegar-los a tots al vessant del Besagoda, que és Terra de Comú.
Vagi bé amic, sigues feliç.
octubre 19, 2009 a les 5:47 pm
Vallfosca, molt clarivident!!
Endavant i no defalleixis, no tampoc ho faré. algú ens escoltarà i finalment ho aconseguirem.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 19, 2009 a les 5:54 pm
http://groups.google.com/group/catala-sempre/browse_thread/thread/ea37098a2c7b9b9d?hl=ca
octubre 19, 2009 a les 9:24 pm
Amic Vallfosca:
Em dona la sensació que em llegeixes però no em llegeixes. Dius “aquest cinyell d’asteroides coalicionarà primer entre si, possiblement, per una qüestió de proximitat d’òrbita, pot ser que a Rcat li sorgeixi una Lluna, i aleshores que?” Dons perfecte, aleshores quedaran dos o tres planetes i/o llunes i es podrà fer la coalició. El que es impensable es fer una coalició amb vint-i-sis asteroides per que, com es tradicional a la política catalana, no hi haurà acord que duri un cap de setmana i tornarem a perdre la oportunitat. M’explico?
Mira la gresca que s’ha muntat amb el tema consultes: Què creus que passaria davant d’unes eleccions? Ja t’ho diré jo, Troia. Tornaríem a “La vida de Brian”.
La esborrada del mapa pot ser cap a RI, cap el no nat PLS que diu en Morgades, cap una ampliació de FC i, què se jo, cap alguna altra que ara mateix no em ve al cap. Home, company, quant de temps fa que estem queixant-nos de que la excessiva atomització del mon independentista afegeix moltes dificultats a la consecució de l’objectiu?
Precisament d’això et queixes al teu escrit “En defensa pròpia” i estàs carregat de raó. Saps que passa? Que l’independentisme es molt majoritàriament romàntic, identitari i sentimental. Això comporta una excessiva i feixuga càrrega de debat intern per que no maneguem objectius si no que maneguem somnis i sentiments als que cal afegir els personalismes: I aquí es on la caguem: En el model.
Si l’independentisme es basés majoritàriament en els motius econòmics i de benestar dels catalans ens costaria molt menys posar-nos d’acord i, el que es mes important, ajuntar-nos en partits-eina del tamany adequat per anar tots a una i guanyar el nostre futur.
Soc plenament conscient que per molt que es demani que tothom prioritzi l’objectiu suprem sobre altres consideracions no s’aconseguirà al cent per cent. Però el cas és que la manera de funcionar que hem usat fins ara ja sabem segur que no ens donarà la victòria si no frustració i cansament com el que descrius al teu escrit. Per tant hem de canviar la manera de funcionar. El sentimentalisme ens ha permès sobreviure com a Nació i arribar al dia d’avui. Es l’hora de, sense abandonar els sentiments patriòtics, adaptar-nos al “modus operandi” que ens pot conduir a la victòria. De nosaltres depèn.
En tot cas, ja veus que la diferència entre el teu punt de vista i el meu només de criteri de com arribar a la massa crítica per entrar al Parlament i guanyar.
Salut!
octubre 20, 2009 a les 11:57 am
Eduard, llavors el que podem proposar és la sustitucio de les forces col.laboracionistes per les forçes independentistes, exemple:
Esquerra per Rcat
CiU per Força Catalunya
PSC aixó no es pot substutuïr, s’ha d’abolir.
PP i Ciudadanos defensant Espanya amb els PSC-Psoe
Iniciativa perduts com sempre.
Per que aixó pugui passar passarien decenis i per tant hi ha gent que vol veure la independència molt més aviat, entre ells jo.
A nosaltres sempre ens separa dues coses, els personalismes i els puritanismes.
Volem ser nosaltres els grans herois que passem a la hitòria, solament nosaltres i els demés que no surtin als llibres i després hi ha aquells qüestió de ser més independentista que l’altre i tenir més raó que l’altre.
A ki Rcat no m’agrada i no els votaré, però aixó no vol dir que si hi hagés una coalició potser començaria a fer algún plantejament i una acció de fé i votaria.
El que més m’agradfa quan parlo de coalicions és quan sento a dir alló de: “amb qui?”
Collons, amb perdó, que no som xiquets i que tots sabem qui ens hem de sentar per parlar d’aquests temes i tots sabem els noms de la gent que som, però aquesta pregunta serveix per anar distraient la perdiu i així tot és maté com volem i sobretot no hi ha cap terrabastall a Rcat.
Srs. pensem menys en els partits i pensem més en la nostra pàtria, mengem-nos l’orgull i siguem pràctics. Fem un Bloc independetista que potser no lliga tant com una coalició.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 20, 2009 a les 12:34 pm
Tornem-hi que no ha estat res, recoi, ja no sé si no et llegeixo o és al inrevés.
Pensava que havia quedat clar que el dubte que m’assalta, és la percepció que en arribat el moment, especulant a futur, en que el independentisme no sigui tant sols un planeta, sinó un sistema planetari amb un planeta i una o dues llunes, si Rcat podrà, donada la seva “hipermusculació”, “hipertròfia”, encarar sense problemes la Gran Coalició.
Havia quedat clar que des de un cinyell d’asteroides no podíem pas operar res de semblant, ja estàvem entesos, diantre.!!!
Quant al segon tema…, bé primer de tot m’agradaria discernir entre “emoció” i “sentimentalisme”, els pere-punyetes ja ho tenim això.
La vivència de la clara consciència d’ésser una Nació, el registre d’aquesta experiència, produeix una “descàrrega” energètica en el centro emocional, això no te res d’estrany, el que ens és estrany però, és que això ens succeeixi a nosaltres els Catalans, perquè més enllà del aplec cultural, sardanístic, de muntanya o el que fos, la vivència de esser una Nació en marxa, sempre ha estat una experiència esgarrapada a la realitat imposada d’esser un grup ètnic espanyol, sempre s’ha hagut de produir com a una reivindicació, el que vull dir és que si els nord-americans, posem per cas, s’emocionen en sentir el seu himne, amb més raó nosaltres que no tenim estat propi. Fins aquí res d’estrany.
Òbviament, tots coneixem que a Catalunya avui, hi ha molts ciutadans que no se senten pas Catalans, bé, aquesta gent haurà de decidir si vol un estat propi Català del que formaran part de ple dret, amb les avantatges subsegüents, o no, és senzill, obvietats.
Però alerta en negar-nos a nosaltres mateixos, això és el que postulen actualment les esquerres al govern, la seva tasca de govern està centrada en bastir una “nova societat” en base als drets socials com a referent, desballestant i reduint La Catalanitat a una identitat particularista més, amb totes les conseqüències implícites, que son de llarg abast.
Tu que ets tan pràctic, te’n hauries d’adonar que mort el gos s’ha acabat la ràbia.
A ben segur has tingut que sentir a dir com a pretès argument més d’una vegada, alguna cosa semblant a: “por que no Santa Coloma Independiente?”, “Barcelona Independiente”, és clar, argumenten que si la “demos” de Barcelona majoritàriament no volen ser Catalans, tenen el dret democràtic a decidir, fan una analogia entre les “demos” de BCN i de Catalunya, una demos sense cap altre adscripció identitària més que la que s’inventin i construeixin a la carta, com aquell que es canvia de jaqueta.
I aquí la qüestió, un pot decidir el que més li convingui, i una societat també, però el fet Nacional d’un Poble és una qüestió que no es pot improvisar, la Identitat singular d’un Poble és allò que de bon antuvi ha anat posant-se en aquell vas, en aquell vern, d’aquí “vernacle” oi?, doncs els ecspanyolos saben millor que nosaltres, a tenor de certes actituds, que la manera, única, d’acabar d’una vegada i per sempre més amb “el problema Catalán”, és extingir-ne la singularitat identitària, mort el gos s’ha acabat la ràbia.
El més xocant de tot l’afer, és que per aconseguir-ho, l’enemic gaudeixi de la col•laboració dels quinta columnistes “nacionalistes” al servei de la construcció d’una “nova societat” on el fet de la Indentitat romandrà una faula d’un temps pretèrit que no tindrà cap operativitat en aquesta nova societat uniformitzada i amalgamada en un estàndard castellanitzat.
Si no som un Poble, no tenim dret a decidir, així de clar, tu mateix xiquet, pel que fa a mi, La Catalanitat és qui ha d’articular i bastir l’estat Català Sobirà.
La teva conversa és sempre plaent i interessant.
Una abraçada.
octubre 20, 2009 a les 2:03 pm
Eduard Vivó,
si et pensens que el que està passant amb els referèndums és el típic problema d’atomització o de divisió vas ben despistat. Suposo que el més fàcil és pensar això però no va per aquí.
I si vols intentar anar una mica més enllà pensa en la coalició només per un dia (entre tres grups)i no només a partir de la quantitat que pugui aportar cadascú sinó del que cada grup i la persona que el representa a cada grup pot aportar a la victòria electoral.
octubre 20, 2009 a les 2:04 pm
Bé, amic Vallfosca, ja hem arribat a només dos punts de discussió (en el millor sentit de la paraula).
1/ Identitat. Completament d’acord en no perdre-la ni permetre que disminueixi. Puc estar boig però no tant. El que predico es potenciar la vessant pragmàtica del discurs independentista. Aquells que només es passaran a l’independentisme per raons pragmàtiques, amb el temps i els resultats s’aniran impregnant del sentiment nacional (els castellans en diuen “el roce hace el cariño”). Evidentment, quan tinguem estat propi que defensi la catalanitat la situació es normalitzarà pes si sola.
Abans que se’m passi; els de Gratallops independiente son els antis que no donen per més i creuen que amb aquesta bajanada ens posen davant d’una presumpta contradicció del nostre discurs. Beati pauperes spiritu: Ni cas.
2/ La musculatura. RI es una eina ad hoc per la independència i la regeneració democràtica. Quant Catalunya tingui la seva Constitució voldrà dir que ja serem independents i que aquesta Constitució consagrarà els mecanismes d’aquesta regeneració democràtica (llistes obertes, limitació de mandats, etc.). RI ha dit per activa i per passiva que quan haguem fet la feina ens dissoldrem per que haurà passat el temps de eines i comportaments especials i començarà el temps de ser un País normal i en un País normal no te sentit un partit ideològicament transversal. Seguint amb el símil còsmic, per enlairar un vehicle espaial necessites un coet amb la força necessària per aixecar-lo del terra i posar-lo en òrbita. Quan ja el tenim en òrbita desenganxem el coet del vehicle i ens en desfem. Dons això.
En una Catalunya independent un partit transversal hipermusculat seria un perill per la democràcia: Partit únic = dictadura. Però per arribar a la independència necessitem estar ben musculats i col•ligats, sobre tot si mires la musculatura que tenen els nostres adversaris annexionistes.
No sé com ho veus però em sembla que la discrepància es ben petita, no?
Parlant de ser pragmàtics, no creus que molta gent pagaria per assistir a un debat com aquest? ;-)
Una abraçada!
octubre 20, 2009 a les 2:12 pm
Joan Garcia:
Comprenc perfectament el que dius, però saps perfectament que la victòria electoral no es qüestió de bonisme si no de vots i també saps que la massa de votants que necessitem per guanyar no estan disposats a votar una gent dividida. Una demanda recurrent dels votants es precisament “i per què no us uniu?”
Salut!
octubre 20, 2009 a les 2:21 pm
155 Eduard Vivó,
Ja era hora que reconeguessis que els votants som els importants, i no pas els “militants”. I que, com jo mateix, hi ha molts independentistes que no votarem si els polítics no us uniu.
És el primer senyal que els polítics us comenceu a despertar. Enhorabona!
El pròxim pas és que els polítics s’asseguin a la mateixa taula per parlar.
octubre 20, 2009 a les 2:28 pm
151Robert Bonet,
Dius: “El que més m’agradfa quan parlo de coalicions és quan sento a dir alló de: “amb qui?””. A mi no em fa gràcia, ja. A mi em regira les tripes veure com Rcat fa el sord. Doncs bé, tornaré a anomenar “el que no es pot anomenar”, “satanàs”…: EN SANTIAGO ESPOT. És amb ell amb qui han de parlar primer i fer una coalició, d’igual a igual, després. Mentre en Carretero i l’Espot no seguin a la mateixa taula, ho tenim fotut, els electors.
octubre 20, 2009 a les 8:31 pm
Els electors volem coalició, tant costa de veure…….!!!!
octubre 21, 2009 a les 12:47 pm
Intueixo per alguns comentaris, que es dona a entendre, que hi han persones que per si soles valen més que un grup de persones juntes, respecte el nostre objectiu, l’estat Català. És obvi que això és cert, però qui decideix quines són les persones que valen més? Anem a parar a allà mateix, això s’ha de decidir democràticament entre TOTS els que treballem per una candidatura independentista transversal.
Jacint, jo també sóc elector i per sobre de tot, el que vull és un estat català. I avui no veig que una coalició sigui el millor, més que res perquè avui no veig més d’una força amb condicions de treure diputats independentistes.
octubre 21, 2009 a les 2:10 pm
Qui té el cul llogat, no seu quan vol. És ben cert. El que ha de saber tothom és que TOTS tenim el cul llogat a l’arrendador espanyol i que estem obligats, fins i tot, a compartir pis amb els seus sicaris, que no paguen lloguer. En canvi, a nosaltres ens fan pagar un lloguer astronòmic, tot i que la casa és nostra.
Si volem deixar de ser llogaters a ca nostra, només tenim una sortida: la UNITAT. No em cansaré de repetir-ho: només la unitat ens donarà la força que necessitem per conquerir la llibertat.
Penso que en López Tena l’ha espifiat, no només escindint-se del moviment coordinador sinó també utilitzant uns termes (plataformes tòxiques)desmesurats i gens adients. Una llàstima.
Pensem-ho tots: UNITAT o DERROTA.
Salut
octubre 21, 2009 a les 3:37 pm
159Jordi Casadevall, només veus una força amb condicions de treure diputats independentistes perquè PORTES ULLERA, noi. No veus res més que el que vols veure. Una llàstima per Catalunya.
Ja has pogut llegir que no sóc l’únic “tocat del bolet” que exigeix–SÍ, EXIGEIX–la Coalició única independentista. Com diu en Vallfosca, o UNITAT o DERROTA. I serà així perquè, si no hi ha UNITAT, hi haurà ABSTENCIÓ. Tampoc no sóc l’únic que ho diu, vés per on!
Treu-te la ULLERA,home!
octubre 21, 2009 a les 5:36 pm
Amic Gica, UNITAT o DERROTA ho diu na Fosca, no en Vallfosca. I ho repetiré tantes vegades com calgui: partits, plataformes, associacions, grups, alternatives, grupets i grupúsculs que es diuen independentistes, TOTS tenen el deure moral i patriòtic d’arribar a la UNITAT d’acció per instaurar la independència. Si la gent percep que hi ha un acord ferm i decidit de totes les figures polítiques en aquesta direcció, tindrem possibilitats de guanyar la guerra. Perquè no ens interessen les batalles polítiques personals.
Escindits, disseminats i atomitzats només aconseguirem el triomf final de l’Estat espanyol.
És això el què volem?
octubre 21, 2009 a les 6:03 pm
162fosca, ha estat un error involuntari pensant que en Vallfosca s’havia descuidat la “Vall”. Amb tot, em sembla que ell també podria subscriure el que has dit i jo també ho faig, per descomptat.
Jo estic convençut que, si els catalans veiem clar que s’ha produït aquesta UNITAT, sortiran independentistes de sota les pedres, com ja he dit en d’altres ocasions. I no traurem 10 diputats o 15 o 20 (que, per al que volem tant és). Traurem MAJORIA AL PARLAMENT. Si no hi ha majoria, ja abaratim el somni abans de començar, d’una banda, i no servirà de res tot plegat, de l’altra.
Hem d’anar a totes. I només ho aconseguirem si aquests polítics miren cap al País enlloc de fer-ho cap a la poltrona que els espera.
Salut a tots els independentistes de bona fe!
octubre 21, 2009 a les 6:17 pm
UNITAT o DERROTA.
octubre 21, 2009 a les 7:56 pm
UNITAT o DERROTA!!
octubre 21, 2009 a les 9:22 pm
VICTÒRIA o VICTÒRIA!!
octubre 21, 2009 a les 11:59 pm
Coalició o derrota!!!
octubre 22, 2009 a les 8:24 am
INTEL•LIGÈNCIA o DERROTA
octubre 22, 2009 a les 12:33 pm
Vinga, dons: Els que sabeu molt millor com va aquest tema feu una llista dela partits existents i que haurien de formar part d’aquesta coal·lició.
D’aquesta manera podrem apretar els neulons a tots els possibles components, oi?
Fins ara, companys
octubre 22, 2009 a les 12:48 pm
Els que n’han de fer la llista son els liders, i no només fer-la, sinó procurar-ne la viabilitat, això és intel•ligència.
octubre 22, 2009 a les 1:16 pm
Estic demanant la llista de partits, no la de candidats.
octubre 22, 2009 a les 1:55 pm
171Eduard,
La llista de PARTITS és molt curta: FORÇA CATALUNYA.
Ja està. Tan difícil era? Jo ho vinc dient des que en Carretero va sortir d’ERC i sempre heu despistat, fent veure que no coneixíeu aquest partit o bé desqualificant-lo.
No voldria deixar-me’n algun altre, però em sembla que partidets mig desmuntats com ara el P. Republicà ja s’han diluït dins de Rcat. Si em deixo algú, serà per desconeixement i no pas per mala fe.
Quan és la trobada entre en Carretero i l’Espot? Vinga, anem per feina!
octubre 22, 2009 a les 2:13 pm
171, això ho has de demanar a en Carretero, entre d’altres…no sé si m’explico
octubre 22, 2009 a les 3:37 pm
No, company. En Carretero no escriu en aquest Bloc. Us la reclamo als que utilitzeu la paraula coal·lició com a arma llençívola contra RI. Quins partits han de conformar aquesta coal·lició que brameu?
octubre 22, 2009 a les 3:50 pm
Ep!! contra reagrupament jo no, soc Careterista, el que pretenc és ajudar-lo, perquè no està gaire ben aconssellat.;)
octubre 22, 2009 a les 3:56 pm
174, Us heu de traure la ullera d’una vegada i començar a veure-hi clar. Per què fas el sord, Eduard? Deus portar taps a les orelles, a més d’ullera…
octubre 22, 2009 a les 3:57 pm
Els que han de bastir el pla Nacional d’alliberament han de ser els liders, que per això ho son collons, o és que es dediquen a gaudir de la Pau de l’Olimp?, que tu potser no goses destorbar?
octubre 22, 2009 a les 4:50 pm
Vallfosca, coincideixo amb tu en el concepte de la frase que has escrit: Intel·ligència o derrota. Però intel·ligència no comporta necessàriament coalició, com tampoc comporta no coalició. Senzillament significa fer les coses de la millor manera possible per l’objectiu: assolir un estat Català. Ara bé, aquí cadascú en funció d’una barreja d’interessos personals (per desgràcia) i de visió estratègica de país (per sort) pensa que és millor fer les coses d’una manera o altra. I penso que hi ha de tot sota totes les sigles existents.
octubre 22, 2009 a les 5:07 pm
Si, company, contra RI. Vull la llista dels PARTITS que s’han de col•ligar i la teniu que fer els que acuseu RI d’hipermusculació, d’inflexible, de prepotent, de només pensar en créixer desmesuradament, de canibalisme polític, de passar dels demés…
octubre 22, 2009 a les 5:30 pm
179 T’hauràs de traure la ullera, noi. O vols que et compri un audiòfon?
octubre 22, 2009 a les 5:59 pm
Convido a tots els independentistes de bona fe a afegir-se al grup “EXIGIM UNA COALICIÓ INDEPENDENTISTA CARRETERO-CANELA-ESPOT”. http://www.facebook.com/group.php?gid=77349763137&v=wall&ref=mf
Hi sereu benvinguts!
octubre 22, 2009 a les 6:10 pm
Eduard, jo no et puc donar cap llista “acabada”, justament perquè la feina està per fer, i aquells que l’haurien d’estar fent, sembla que els estan donant a menjar nèctar i ambrosia, i ja en tenen prou, és una merdeta tot plegat, ara que aquells que es deleixen en el nèctar i ambrosia en son els primers responsables, perquè son els seus acòlits qui els hi donen a menjar.
octubre 22, 2009 a les 7:49 pm
Jo només vull que em digueu quins son els PARTITS que han de fer coal·lició. Els noms dels candidats i l’ordre d’aparició a la butlleta ARA no m’interessa. Vull que em digueu els PARTITS.
octubre 22, 2009 a les 8:48 pm
183, no saps llegir, Eduard? potser és això…
octubre 22, 2009 a les 9:33 pm
Partits de coalició:
RCat (Carretero); FC (Espot)
Nom per designat i crear (Canela)
A més convidar-hi i parlar amb tots els partits que vulguin participar-hi (Especialment les CUP per afinitat amb l’objectiu d’Independència,el demés objectius aparcar-los)
octubre 22, 2009 a les 9:39 pm
185Josep,
A veure si tu tens més sort i no t’ignoren. Dius el mateix que jo, però aquests polítics de Rcat no es treuen la ullera per res del món i porten taps a les orelles.
Sort!
octubre 23, 2009 a les 8:30 am
Perdoneu, l’afegitó, però algú a considerat que hauríem de veure i saber que pensen fer la gent de Sobirania i Justícia de cara a les eleccions?, com és possible que no en sabem res?, que no som tan patriotes?…quin coi de moviment d’alliberació Nacional és aquest?
Que fan al respecte els liders “venerables” de Rcat? RES…i, el ramat que hi diu?….béeeeeeee….?.
És a tall d’exemple que em faig aquestes preguntes, aquestes preguntes fan a l’ACTITUD, quer vol dir “la disposició de cara a l’acció”, oi que ens entenem?.
Ara per ara, estem encallats, hem avançat poc pel que fa a la UNITAT, dir: “La Unitat soc Jo” és un oximorom, això és el que fan ERC i CiU, això sí, el fet que ara hi hagi un grup que estigui per a la feina de declarar la Independència al Parlament és un avenç, però Unitat?…en això no hem fet avenços, ho sento.
octubre 23, 2009 a les 2:01 pm
Censor Bargalló, i què hi havien de fer l’Espot “i companyia” (com diries tu) a Rcat que els heu ignorat, insultat i que no saben fer discursos ( tu els fas millor, però jo no els he vist, curiosament). Vols la cita, censor, o ja la saps de memòria?
Els censors no tenen cabuda dins un projecte democràtic!
Fuig d’aquí!!!
octubre 23, 2009 a les 2:18 pm
L’existència de CENSORS dins de Rcat diu molt del seu projecte polític.
octubre 23, 2009 a les 7:26 pm
Josep: Moltes gràcies per la col•laboració; almenys n’hi ha un que ha respòs la pregunta. Prenc nota:
• RI (Carretero)
• FC (Espot)
• E Canela (no és un partit)
• CUP (han dit que no es presentaran al Parlament)
Vallfosca: Tu em contestes amb una pedrada contra RI “Que fan al respecte els liders “venerables” de Rcat? RES…i, el ramat que hi diu?….béeeeeeee….?”
Bé. Com, a part d’en Josep, ningú mes vol dir-me la llista de partits que haurien de col•ligar-se us la faré jo.
Abans de tot: Que jo sàpiga, a dia d’avui s’han reagrupat:
• RI: (corrent interna d’Esquerda amb Carretero, Carandell, Valdero, etc. al capdavant))
• Conferències Democràtiques de Catalunya (corrent interna de CiU en bloc amb el seu president Joan Fonollosa al capdavant). http://blogs.avui.cat/endavant/2009/09/28/canvi-de-via/
• Unitat Nacional Catalana, fundat a partir d’antics militants del Partit per la Independència (PI), d’Estat Català (EC) i d’altres organitzacions patriòtiques.
• Partit Republicà Catala -RC- en bloc.
• Catalunya Estat Lliure –CEL-
• A títol individual s’han reagrupat militants i exmilitants de UDC, CDC, ERC i PSC (no es conya, n’hi ha algun) i, finalment, el 70% del total, provinents de la no militància.
Quí no s’ha reagrupat? Podriem dir que:
• FC Força Catalunya (S Espot)
• CUP. Candidatura d’Unitat Popular (han dit que no es presentaran al Parlament)
• BEAN – Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional de Catalunya
• EC – Estat Català (a les últimes eleccions no es varen presentar)
• Front Nacional de Catalunya
• Nacionalistas d’Esquerra.
• Esquerra Nacional
• IPC-Independentistes Països Catalans
• Psan
• MDT-Moviment Defensa de la Terra
• Catalunya Lliure
• Catalunya Decideix (CAT.DECIDEIX)
Es possible que me’n deixi alguns i que d’altres ja hagin plegat però… Molts partits. Oi? Així, dons, com es que només us preocupa FC? I els demés què? Que no hi ha mes partits a part de FC? I ens direu excloents i prepotents als reagrupats?
Diu en Manel Bargalló “L’Espot, Castany i Molins vàren ser convidats varies vegades a que vinguessin a l’assemblea del 3 d’octubre. No van venir ni es van excusar”
Jo afegiré que dos reagrupats, l’un d’ideologia esquerrana i l’altre d’ideologia liberal, m’han dit que el contacte RI – FC ja es va produir i que FC (Espot) va posar unes condicions properes a fer-se l’amo de RI. Sense comentaris. Naturalment no hi ha acta notarial però quan el riu sona…
Vallfosca: Aquesta crítica àcida que fas a la ACTITUD l’hauries de fer en general, a tots inclòs Espot. Com a símptoma cal dir que RI en només sis mesos ha estat capaç d’entendre’s amb, repeteixo:
• Conferències Democràtiques de Catalunya (corrent interna de CiU en bloc amb el seu president Joan Fonollosa al capdavant). http://blogs.avui.cat/endavant/2009/09/28/canvi-de-via/
• Unitat Nacional Catalana, fundat a partir d’antics militants del Partit per la Independència (PI), d’Estat Català (EC) i d’altres organitzacions patriòtiques.
• Partit Republicà Catala -RC- en bloc.
• Catalunya Estat Lliure –CEL-
• A títol individual s’han reagrupat militants i exmilitants de UDC, CDC, ERC i PSC (no es conya, n’hi ha algun) i, finalment, el 70% provinents de la no militància.
Amb quí ha estat capaç d’entendre’s i col•ligar-se CA – FC en els seus cinc anys d’existència?
Quin interés tenen alguns en culpabilitzar RI de la incapacitat de FC de pactar amb ningú? (D’això al meu barri en diem enveja)
Com es possible que persones que es tenen per intel•ligents segueixin els cants de sirena de ressentits que no suporten veure com algú està tenint èxit on ells havien fracassat?
Qui es el que fa beeeeee?
Salut! Passeu un bon cap de setmana.
octubre 24, 2009 a les 9:49 am
Eduard, t’equivoques, lo que tu anomenes “entendres” jo ho anomeno “l’abraçada del ós”.
El “procés” ha estat deficitari i mancat, no ha estat el que es diu, i, que la “militància” s’ho hagi empassat com si res només porta més aigua al meu molí, béeeeeeee…i ara ja no ho formulo com a una pregunta sinó que ho afirmo, i no em facis fer el que NO vull, que és publicar certes noticies desagradables.
Rut, Valdero, etc, la cúpula ERC, diguem que han fet una passa endavant, però de Unitat res de res.
Ah! I el discurset de la enveja ha estat molt i molt desafortunat.
Per cert aneu tant i tant sobrats que segurament la setmana entrant em donaré de baixa, no em necessiteu per a res.
octubre 24, 2009 a les 3:19 pm
191Eduard, veig que no et treus la ullera i que no t’has col·locat cap audiòfon. Tu mateix. Jo no puc fer-hi més. Els cecs voluntaris i sords ja s’ho faran.
octubre 25, 2009 a les 2:23 am
Abraçada de l’os? Et recordo que PRC, CEL, UNC i les CDC d’en Fonollosa s’han reagrupat per que han volgut. I jo crec que han fet molt ben fet.
El procés no ha estat net? I només ho has vist tu? Tots som una colla de beeeens tontets menys el senyor Vallfosca? Curiós!
En sis mesos s’ha constituït una Associació, s’ha fet la Assemblea constituent, s’ha crescut en associats (això molesta), s’han adherit grups polítics i particulars procedents de la dreta i de la Esquerra (això molesta mes), ens falta poc per obtenir l’objectiu de 4500 associats a finals d’any, les presentacions omplen sales i els últims sondejos ja ens atorguen 14 diputats. Això son fets i camí recorregut. Si tu creus que això només es una passa tens raó per que hem de donar-ne moltes més i les donarem per que a nosaltres ens preocupa moltíssim mes que Catalunya es pugui independitzar que no pas, com altres, impedir que un company pugui créixer. O es que potser creus que només molestem a CiU i Esquerda?
Per que aquest i no d’altre es el motiu de tanta crítica gratuïta dels que, incapaços de ajuntar-se amb ningú els toca la pera que un altre si ho faci i creixi. Em reafirmo en que això es producte de la mes negra de les envèjes.
Tu saps que tot el que escrit recolza la unitat i la coalició i també saps que estic treballant en un projecte, del que coneixes els detalls. Però també saps que hi ha gent que utilitza la sagrada paraula unitat con a excusa per llençar pedres als demés.
El que em té “distret” es que el meu amic Vallfosca es deixi arrossegar per la demagògia de provocadors i “folloneros” que utilitzen la sagrada paraula unitat per fotre pals a les rodes. Vallfosca que ja ens afaitem; quan algú faci servir paraules grandiloqüents mira els fets que hi ha al darrera.
Salut!
octubre 25, 2009 a les 5:08 pm
No m’és possible seguir les vostres discussions dia a dia i només de tant en tant entro al BGC. No us ho dic amb mala bava, de debò; puc entendre aquestes discussions vostres, però la veritat és que resulten un xic patètiques a ulls d’una persona (jo, en aquest cas)que només sóc una dona treballadora, mare de família, catalana i independentista, sense lligams propers amb partits ni plataformes, i que només aspira a poder votar un dia un veritable FRONT UNITARI que dugui Catalunya a la independència.
No sé si la paraula UNITAT és sagrada, però sí sé -i ho afirmo amb contundència- que, a hores d’ara, és imprescindible aquesta unitat entre tots els partits, formacions i plataformes que es diuen independentistes si de debò volen la independència.
Per això penso que cal emplaçar els senyors (i senyores) de la independència: Carretero, Espot, Canela, Carod, Puigcercós, López Tena, Paluzie, Sabata, Carandell, i tota la resta que ara no recordo; cal emplaçar-los, dic, perquè, tal com fan els espanyols PP-PSOE -sempre units a l’hora de defensar la “unidaz de la patria”- s’uneixin ells també per defensar i decretar la independència de la Pàtria Catalana. Sempre i quan sentin, veritablement, que és la seva Pàtria, és clar.
L’únic objectiu: la independència. L’única estratègia: la unitat (sagrada o profana, tan és).
Aconseguit l’objectiu, les estratègies que s’hauran de dirimir seran estratègies de govern; aleshores, que guanyi la millor.
Salut i independència per a tothom!
octubre 25, 2009 a les 7:11 pm
Eduard, pots defensar el que vulguis, jo soc Carreterista, però més enllà d’això, només parlo de fets, i tu faries bé de no fer judicis de valor respecte de la meva persona.
Tractar-me com a un boig o un mentider no et beneficia, com pots pensar que goso parlar de certes cosses sense “testimonis”, sense probes, ets tu qui es deixa arrossegar fins al llindar de la “falsedat”, alerta no prenguis mal.
Només a títol de “training”, per fer boca, i més val que en acabat ho deixem aquí, tu te’n deus enrecordar de l’assemblea del dia 22 de Setembre al carrer Providència, oi?, et recordes del company Josep Pinyol, que havia escrit la primera ponència per encàrrec de les més altes instàncies, oi?, també et deus recordar de que no estava gens content amb el procediment amb el que havien tractat el “tema” la comissió, et recordes no?, també deus recordar com el company Jordi Fornas treia foc pels caixals, oi?, doncs faries bé de no fer-me passar per boig públicament, i menys mentint implícitament.
octubre 25, 2009 a les 9:03 pm
Vallfosca:
Valoro massa la teva amistat com per contestar en obert com caldria. Ja en parlarem, amb tranquilitat, naturalment.
Salut!