Una nova política, una llista unitària, una Gran Coalició
octubre 24, 2009 | 
Enric Canela | 
Imprimir
De totes les notícies poc edificants que han sortit les darreres setmanes arran del cas Millet, del que no penso parlar, no us espanteu, em quedo i són per a mi motiu de reflexió, amb les que tenen a veure amb els partits polítics. Curiosament, de totes les malifetes de Fèlix Maria Millet una de les coses que més s’ha destacat és la de la signatura de sis convenis amb La Fundació Trias Fargas que El Periódico, de línia política ben coneguda, va publicar fa pocs dies.
CDC ha rebut durs atacs per part del PSC pel finançament de la Fundació Trias Fargas. El PSC critica que aquesta fundació hagi signat aquests convenis amb contrapartida econòmica amb la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música. Vagi per endavant que no em sembla gens bé que una entitat subvencionada amb fons públics i d’aportacions dels ciutadans subvencioni amb aquests diners la fundació d’un partit polític, sigui quin sigui. La cosa no acaba aquí, avui El País es despatxa amb un article que intitula: Pujol va afavorir a 28 empreses que van finançar el seu partit. Diu el diari que són dades dels document dipositats al Registre de Fundacions. No sabia que el que es diposita en aquest registre fos públic. No trobaria ni bé ni malament, però són públics?
Resulta difícil imaginar l’interès altruista d’Esther Koplovitz per la Fundació Trias Fargas, però tot és possible. El 90% i potser em quedo curt de les aportacions d’empreses a partits o fundacions polítiques són interessades. Sé que no totes, conec persones que ho fan perquè creuen en el país. Jo mateix ho he pogut constatar, empresaris disposats a ajudar econòmicament per la llibertat. Si això m’ho han dit a mi… per tant de tot hi deu haver, però no ho espero de grans corporacions.
El que està clar és que publicar això és una bomba llençada pels socialistes contra CDC just, com diu Artur Mas, quan CiU pot ser guanyadora a les properes eleccions. Certament el tema del finançament dels partits polítics és un problema que afecta a tots els partits i cap se n’escapa. La llei espanyola és un parany i les maquinàries dels partits han d’alimentar-se d’alguna manera. Les lleis s’han de fer de forma que siguin útils i no ofeguin sense necessitat.
Però alhora no puc entendre si no és des de l’assumpció, que el cinisme més absolut és inherent a la classe política o en tot cas norma gairebé general, que el PSC es dediqui a atacar a CDC quan la Fundació Rafael Campalans, que no ho oblideu, diu en la seva presentació: Laboratori d’idees del PSC, la nostra Fundació desenvolupa la seva feina al voltant de cinc grans eixos: impulsar la reflexió entorn al federalisme; seguir l’evolució del debat sobre la socialdemocràcia; elaborar estudis sobre polítiques de benestar; oferir idees per tal d’avançar en la construcció europea; i avaluar i elaborar propostes d’implementació de polítiques d’immigració.
No acabo de veure clar ni acceptable que el 83% del finançament d’aquesta fundació provingui de les administracions públiques. Només 755.614 euros, i, que d’aquests, gairebé mig milió d’euros els hi hagi donat el Ministeri de Cultura que com tothom sap és també PSOE. Bastant més que totes les generoses contribucions empresarials a la Fundació Trias Fargas. Un bon destí dels diners dels contribuents. Tampoc em sembla massa bé que l’Obra Social de Caixa Catalunya aporti 50.000 euros durant el primer trimestre de 2009 per al manteniment de l’Arxiu Històric de la Fundació Rafael Campalans, sé que es un tema molt interessant, però no sé si es correspon amb les finalitats d’una obra social. I davant del tuf que fa tot plegat estaria bé que es justifiqués el destí d’aquests diners. En tot cas si que és positiu que l’origen de les subvencions a la fundació del PSC de l’any 2008 sigui públic ja que es pot trobar a la Memòria 2008 de l’esmentada fundació.
No he sabut trobar la mateixa transparència a la Fundació Trias Fargas, ara Fundació Catalanista Demòcrata, lamentable canvi de nom que va bé recordar ara que fa vint anys de la mort d’aquell gran patriota que fou Ramon Trias Fargas.
Amb un altre estil, també ERC, a través del que era secretari d’Organització i Finances d’ERC, Xavier Vendrell, va buscar finançament per al partit i va amenaçar d’acomiadar empleats del govern si no feien una aportació mensual al partit. Tot un gentleman.
Agnès Tortosa en un interessant article explica com José Montilla i José Zaragoza, van aconseguir l’any 2003 que l’entitat presidida per Ricard Fornesa els perdonés 6,75 milions d’euros i es prorrogués el sistema de pagament de la resta en còmodes terminis durant els següents quinze anys. Josep Lluis Carod Rovira també va arribar a un acord per tal de no haver de pagar el deute de 2,4 milions d’euros que ERC havia acumulat des d’inicis dels anys 90. Aquets són fets reconeguts per La Caixa (veure Nota de premsa de La Caixa).
No estic carregant culpes més contra uns o que contra uns altres. Tot és molt complicat, què es ètic i que no ho és? On és el límit? Té sentit que els partits s’esbatussin quan tots tenen la cua de palla? Avui tu i demà jo. La cosa més intel·ligent que no ètica per part d’ells seria haver estat callats perquè “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”.
Avui no havia més que fullejat el diari, estava una mica enfebrat. Al vespre, després d’escriure aquest article, Agustí Esparducer m’ha preguntat si havia llegit l’article de Xavier Roig a l’AVUI, li he contestat que no, que ho faria de seguida. La manta siciliana, brillant, com correspon al excel·lent escriptor que és Roig. Més dur que el que jo havia escrit, però una notable coincidència en el fons. Hi coincidim!
No és estrany que la desafecció política a Catalunya sigui cada vegada més gran i que algunes veus sempre prudents trenquin el seu silenci. Així dijous a la tarda vaig rebre el document Horitzó 2012 Canvi econòmic i responsabilitat política, una de les reflexions a la que ens té habituats el Cercle d’Economia, mai una paraula de més, però sembla que n’estan ben farts.
Com també és habitual, el document del Cercle, molt català clàssic, model La Vanguardia, tot sortint de Catalunya parla d’Espanya, però tot el que hi diu és directament aplicable a Catalunya. El document ens parla del deteriorament de la política i intitula un apartat: Donar prestigi a la política i a les Institucions i un altre: Govern de la crisi.
Cadascú de nosaltres, després de llegir l’article pot prendre posicions diferents, però on tots coincidiríem és en el deteriorament polític, la pèrdua de valors, de Catalunya. Els que hem viscut amb ús de raó tota la democràcia, des de la mort del dictador fins ara, hem conegut situacions mot diverses, crisis profundes, espanyoles que afectaven a Catalunya perquè no ens podem deslliurar dels perniciosos efectes de la dependència política, o que simplement eren exclusives de Catalunya.
Vam patir una forta crisi econòmica que va conduir als Pactes de La Moncloa o l’intent de cop d’Estat de l’any 1981. A finals dels 80 teníem el cas Filesa, relacionat al el finançament irregular del PSOE, i ara tenim el cas Gürtel que tot i ser clarament una trama d’enriquiments personals, podria tenir a veure amb el finançament irregular del PP. No ho sé, no vull opinar del que ignoro. Vam conèixer també el cas Roldan, el GAL, Mariano Rubio i tants d’altres no jutjats per diverses raons. També crítiques dures a la justícia com la històrica que està sota la frase de l’aleshores alcalde de Xerès, Pedro Pacheco, que va dir: “La justicia es un cachondeo y favorece a los ricos”. Gairebé acaba a la presó. Avui la premsa, amb altres paraules, està dient coses semblants. El Tribunal Constitucional ha donat un exemple del que és fer les coses bé. Tanmateix a l’Estat espanyol no passa res perquè els primers en incomplir el que diu el Tribuna Constitucional és el govern espanyol, que encara no ha acomplert la sentència 188/2001, de 20 de setembre, en relació a les competències de la Generalitat en matèria de convocatòria de beques i ajuts a l’estudi de caràcter general per a estudis universitaris i mitjans. Només han passat vuit anys amb múltiples reclamacions. Sempre tenen la paella pel mànec i com que dón ala raó a Catalunya, tant és.
Casos de corrupció o escàndol públic, si cerquem dins la nostra memòria i anem a les hemeroteques, en trobarem molts, però hi ha una cosa que no podrem trobar igual: l’estat d’ànim col·lectiu.
Fa uns anys tothom acceptava que estàvem en una certa transició, que les coses s’arreglarien, que la justícia tenia problemes, però que calia un relleu generacional, etc. Després de trenta anys això ja no cola. Tothom s’ha adonat que tenim un sistema institucional profundament deteriorat, podrit, amb uns partits polítics endogàmics, incapaços de renovar-se i incapaços de posar ordre a tot el sistema institucional.
Es maquillen però no poden amagar un funcionament ple d’interessos partidistes o personals. No cauré en l’error de posar a tots els polítics en el mateix sac, de cap manera. Jo defenso la política i als polítics. Admiro als bons polítics i crec que han d’haver polítics, bons polítics. La política està plena de patriotes, d’homes bons, honorables, que pensen en el país i no en els seus interessos, però el problema és que o bé no són significatius a l’hora de prendre les decisions o bé la maquinària els té atrapats i són presoners d’uns interessos col·lectius aviciats. Una part important dels polítics catalans accepten viure en un Estat que només ens porta a la ruïna col·lectiva i que ens treu tota capacitat de desenvolupar-nos, bé directament bé a través dels seus monopolis encoberts, ens estatals o empreses públiques ara, però, hereves dels monopolis.
A vegades, escoltant o llegint el que hi diuen, un queda astorat. Sorprèn veure com Antoni Castells, del PSC, partit que està entusiasmat amb els pressupostos que ha presentat Rodríguez Zapatero, digui que li resulta admirable veure com els partits bascos i els seus grups parlamentaris són capaços de posar al servei dels interessos del País Basc llur força parlamentària. Doncs que hi fa al PSC?
Per salvar el país no queda més solució que fer foc nou per assolir la independència i fer net tot el sistema. Cal entrar al Parlament de Catalunya amb la força de la victòria electoral i obligar a què tot això canviï. I això em porta al tema reiteratiu, les eleccions nacionals del proper any.
És evident que el proper Parlament tindrà nous actors. Dos grups, que tenen partit instrumental constituït, han dit o deixat entreveure les seves intencions de presentar-se a les properes eleccions. Això és bo, però no ho és el fet que tot l’independentisme que vol regenerar la política no ho faci de forma unitària. Ja sabeu que aquesta és ara és la meva obsessió. Crec que no fer-ho seria un error.
Opinions, imagino que prou autoritzades, diuen que Reagrupament podria treure 10 diputats o fins i tot 14. No deixaria de ser un èxit partint d’on parteixen. Un mèrit i una gran feina, però m’agrada recordar que el cel està empedrat de bones intencions. Catalunya està en crisi, cada dia anem pitjor, és l’hora de canviar les coses amb urgència, ara i no al 2014. Entrar al Parlament amb una xifra com aquesta pot considerar-se un èxit pels que saben l’esforç que han fet, però si res no canvia seria un rotund fracàs per Catalunya. Si l’objectiu és ser-hi, èxit, si l’objectiu és ser determinant al Parlament, fracàs. I francament, crec que si volem que les coses canviïn al 2014 és un pas, si volem que canviïn ara, no. S’han d’obtenir mols més diputats i això només serà possible si hi ha una gran candidatura unitària una Gran Coalició, ja he escrit molt sobre el tema, m’hi he fet pesat, fins i tot vaig fer fa un mes un article amb aquest nom, ara donaré un pas més.
Proposo formalment la seva constitució. La setmana vinent farem els passos necessaris per unir grups i persones en una candidatura unitària. Us convido a tots, persones i grups a sumar-vos. No podem deixar passar gaires dies més. També anuncio que no faig cap qüestió de noms, no seré jo qui discuteixi el meu nom en una llista, no hi tinc el més mínim interès, però si lluitaré tant com calgui per tal que estiguin altres persones, reconegudes, i per aconseguir tots els suports possibles a aquesta llista.
Sumeu-vos. Si sumem, guanyem!
Etiquetes CDC, Candidatura independentista, Catalunya Acció, CiU, Corrupció, Crisi institucional, ERC, Eleccions al Parlament de Catalunya, PP, PSC, PSOE, Política catalana, Reagrupament, Regeneració política, independència | 
280 comentaris »
octubre 24, 2009 a les 12:52 am
Com sempre fantàstic llegir-te. Un divendres (ja dissabte vaja) després d’un dia que ha començat a les 6:00AM.
Sobre la llista única, ja n’hem parlat. Cal anar tots units i amb un sol objectiu. Ni dretes ni esquerres. Anar directes per obtenir el nostre estat. Hi guanyem tots. No ens perdem en l’estètica ni ens dividim.
Entenc que hi poden entrar qualsevol grup, ja sigui associatiu, plataforma o partit. Si és així entenc que s’ha d’anar plegats. En el sentit que no ha de ser que la resta de grups vagin amb un que duu la veu. Sinó que cap té el protagonisme.
L’únic problema el veig en l’ordre de la llista. Aquí hi ha una font de problemes. Un procés obert entre els membres de cada associació potser fora una bona solució per decidir l’ordre la gran coalició ?
Anyway, el protagonisme del procés el tenim tots. La societat civil, la gent. I per tant no hauria de ser problema l’ordre de la llista.
El problema és que hi ha d’haver una llista i que la gent de cada associació (dic associació però vinc a referir-me a qualsevol element de la gran coalició) ha d’entendre que convé formar una gran coalició.
Hondt ens caurà pel damunt si no la fem, la gran coalició.
Una llista que sigui independentista. Això vol dir, només acceptar la independència del país. Res més. Ni votar pressupostos de la Generalitat (no sé perquè l’he posat en majúscules) que no deixen de ser una concessió de Madriz, ni cap ‘política’ de pa sucat amb oli, polítiques permeses per les lleis espanyoles, tot sigui dit, de forma directe o indirecte.
És el que volem d’un partit independentista. Si no s’accepta el país en el que s’està (ecspanya), no es pot acceptar les seves regles. Ni el seu espoli (això no deixa de ser un reflex de l’ocupació).
Per tant :
1.- Tenir clar que no volem ser ecspanyols. Ho tenim !
2.- Fer arribar el missatge a la societat i presentar-li una gran coalició que pugui ser votada per obtenir els famosos 68 diputats al parlament. No ho tenim. Fer entendre a la part més independentista (jo m’apunto aquí) que es defensa el que aquesta part independentista vol, que és la independència unilateral. I fer entendre a la resta de la conveniència de l’estat català (a nivell econòmic, social, gestió de recursos, etc …). I fer notar que hi ha Europa, que no s’acaba el món sinó que el món s’amplia.
3.- Declarar la independència. No ho tenim. I si no es pot declarar, actuar com un partit independentista. No jugar el joc del sistema espanyol com han fet altres partits (no vull dir noms, però fins i tot la gent d’aquests partits ho reconeixen). Ens miraran de distreure amb el joc de la política per després dividir-nos, com el Cèsar feia. En saben una estona llarga d’aquest joc.
4.- Un cop declarada la independència, fer política i regeneració del sistema. I també cContinuar barallant-nos com fins ara (això és opcional), sense haver de tenir una segona bandera en els òrgans oficials (això és l’objectiu). No ho tenim.
Amb un esquema senzill no ens perdrem en els detalls.
Tinc son, però tinc clar que no volem ser espanyols. De cap manera.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 24, 2009 a les 1:10 am
Excel.lent article,
una bona part coincideix amb el discurs que he escoltat avui per RCat TV de l’acte de Joan Carretero a Terrassa.
Espero que la gran coalició sigui al final real. Hi veig molta gent, com l’Enric, que ho dessitga tant, que a vegades tinc por que ho dessitgin més que la independència.
octubre 24, 2009 a les 1:16 am
Perfecte Canela, ja saps que la condició de Reagrupament és que les llistes electorals s’elaborin en LLISTES OBERTES amb el vot de totes les persones implicades (en el cas de Reagrupament, tots els associats). Suposo que totes les associacions que tens pensades, formades per DEMÒCRATES, hi estaran d’acord.
Jo personalment et votaria, Canela, com també votaria en Santiago Espot, però no sé si acceptareu aquesta fòrmula radicalment democràtica o més aviat teniu pensat coalicions “a l’antiga”. És a dir, pactes opacs per uns llocs a les llistes amb repartiment de quotes de poder, cosa que sempre acaba portant conflictes (vegeu CDC i UDC, o carodistes i puigcercosistes).
En fi, vosaltres decidiu.
octubre 24, 2009 a les 1:30 am
Enric,
bona memòria. I bona anàlisi.El ventilador dels calamars, que enmerden la mar.
Però es que el domini i predomini dels mèdia, amb fons públics, (es un delicte, i una autèntica desgràcia nacional) per part psocialista no es casual ni neutre. I ens fa oblidar, perque no se’n fan resso, gairebé, ni quan passen corrupcions psociates, ni després.
Els enderrocs de la BCN-92 van ser fets en un 85% per una companyia “nova”, vinculada societàriament a alts càrrecs socialistes. Les comissions de la Siemens (AVE, terrenys requalificats,) pel Baix LLobregat, i molt especialment per Cornellà, han estat ik són escandalosos. Els centenars de “funcionaris” dels principals ajuntaments i diputacions que només laboren pro Psc-Psoe, partit, full time, i en dependències públique, suma centenars de milions d’euros anuasl.
Els dos suplements pagats de l’Ajuntament de BCN a La Vang, cada setmana, i els incorporats regularment, també a Su Pais i al Periòdic Z, són també donatius fets amb fons publics i no es verifica ni el cost ni la finalitat. I podriem segir amb casos i casos de la “patrimonialització partidista sectària” de les institucions feta, de sempre, pel psc-psoe, i també per les dues crosses tripartites.
Els calamars, sí, estan movent-se treien t tota la merca que duen a dins….però no fan oblidar els 607.000 aturats (16%)!!!!!!!!!!!!!) a Catalunya, in crescendo, ni els centenars de milions d’euros amb que subvencionen els dos “sindicats” sucursalistes majoritaris,………els sobrecostos de les obres públiques a Catalunya (casualment, des de la vinguda tripartita s’han accentuat dels endarreriments i la diferència entre cost real final i cost ressupostat inicialment), els endarreriments exageradíssims en les obres de la L-9, amb sobrecostos esfereidors……. i sempre retrobem als calamars de Nicaragua pel mig.
Però, es clar, no se’n pot parlar , ni de casualitat, als mèdia control.lats pel poder….que son tots.
Cordialmt,
Andreu
octubre 24, 2009 a les 1:30 am
Gusi,
Moltes gràcies per l’elogi.
Efectivament l’ordre de la llista és un problema perquè molta gent deu tenir aspiracions a ser diputat. Jo m’ho miro una mica des de la barrera perquè no en tinc.
Jo crec que una llista ha de tenir gent que aporti vots i no tinc clar com s’ha de fer això. Ha de tenir totes les sensibilitats i això a vegades vol dir que la majoria ha de cedir.
Coincideixo amb el teu esquema tot i que si no ens barallem millor.
Records
octubre 24, 2009 a les 1:31 am
Espartac,
Gràcies per l’amabilitat. M’alegra coincidir amb el Joan. No estem pas lluny ni molt menys.
Jo espero que al final tots ens posem d’acord.
octubre 24, 2009 a les 1:31 am
Berenguer,
Jo no hi tinc problema en llistes obertes. Personalment com que tampoc tinc interès en ser-hi m’està tot bé mentre hi hagi acord. Jo no tinc pensat res d’especial, simplement busco un acord.
L’únic és que si ajuntes una llista de mil persones de Reagrupament amb cent d’un altre grup i hi ha consigna tenim només un grup. Això que pot ser tant democràtic com es vulgui, no aportaria el que penso cal.
Jo no soc “volsatres”, només parlo segons penso t’ho ben asseguro. És la meva opinió. Si els actors ho volen jo també.
Ara si concretem en l’Espot et seré franc. Penso que si els associats de Reagrupament no el votessin i no hi fos a la llista, no estaria bé perquè la llista es fa per que la voti la societat i no els associats. Aleshores l’invent no funcionaria.
Aquest és justament el problema dels partits, que les llistes es fan per grups i no pensant en els votants.
I gràcies pe la confiança personal.
octubre 24, 2009 a les 1:35 am
Andreu,
Efectivament tens tota la raó quan a les cites que hi fas. Dominen els mitjans i poden fer el que vulguin, manipularan l’opinió pública.
El problema és que estan arreu. CDC està atrapada, tampoc ha estat transparent i quatre misèries comparades amb les subvencions socialistes se les hauran de menjar.
Una llei de finançament impossible.
octubre 24, 2009 a les 1:42 am
Amb tot el que està plovent, o vivim els últims dies de l’administració espanyola a Catalunya o vivim els últims dies de Catalunya. Els extrems són molt a prop. Article admirable. Bona feina Enric.
octubre 24, 2009 a les 2:08 am
Molt bon article Enric! Pesat? Per a res… No et cansis mai d’insistir-hi, te’ns tota la raó quan dius que la cosa és urgent, i que fa falta una gran coalició. La solució a de ser ara, perquè probablement al 2.014 ja no hi hagi res a fer… Dubto que es tornin a donar totes les condicions que s’han donat ara. Sembla que hi hagi com una configuració astral per a que Catalunya sigui independent. No crec que cap unionista pugui donar un motiu mínimament raonable per seguir estant units a Espanya, mentre que els arguments dels independentistes, podríem estar hores i hores exposant-los.
octubre 24, 2009 a les 2:21 am
Ja heu vist el BLOG???
http://referendumalcarras.blogspot.com/
octubre 24, 2009 a les 2:26 am
Es complicat el teu article, amic Canela, i un xic dispers, doncs parles de moltes coses enllaçades.
A mi em preocupa especialment el nivell de regeneració que s’obtindrà amb un nou Estat. Si ha de surtir una Espanya en petit, potser no val la pena intentar-ho. Pero per força, un % bastant elevat de les persones i també de les estructures, s’hauràn de mantenir, heretats de l’administració espanyola. Es d’esperar que en alguns casos simplement es canviin de nom les institucions i poc més.
Per tant es pot esperar que el pudriment de que parles no marxi en la neteja inicial.
A més, apart de les lleis i de la direcció política, l’Estat funciona a base d’alts funcionaris que li donen continuitat. Una mena d’inercia que fins i tot es sobreposa a la direcció política. Caldrà bastant de temps, una aposta clara per uns valors, una fermesa de principis, i segurament, un canvi generacional, per a una regeneració de veritat.
octubre 24, 2009 a les 4:37 am
Feia dies que volia llegir el que has escrit avui. Cal la gran coalició, i com en tot algú ha de ser el primer a moure fitxa perque ja s’ha demostrat que costa. Sobretot en un moviment que s’ha fet fort mitjançant internet, que és rapida però distant en el cara a cara.
Tots els teus lectors segur que farem el que podrem desde les nostres respectives posicionts per propiciar aquesta Coaliança.
octubre 24, 2009 a les 5:09 am
En Pau Vallejo ha dit quelcom de designi astral. Com molts haureu sentit o potser coneixeu, és diu que l’any 2012 segons el calendari Maya será la fi del món.
Pels mayes el calendari no marcava finals sinó transicions a nous cicles. Una d’aquestes trancisions marcava el final de la civilització Maya a màns d’un incipient Imperi Espanyol. Ara s’acosta un nou canvi de cicle, i aquest sempre implica la destrucció de l’antic.
Aquest nou cicle implicaría la destrucció d’aquell qui va ser substitut de l’anterior. Si ens refièm dels astres, quasi podriem afirmar que un procés portará a l’antic Imperi Espanyol a una desintegració assolida en data 2012.
octubre 24, 2009 a les 5:13 am
raoliver,
això vols dir que s’ha de fer bé les coses. Que aquells que hagin conduit el procés d’independencia, no poden començar a fer política fins que abans de tot no s’hagi establert una legislació, començant per una constitució i les normes per a la bona praxis política gravades a foc a la constitució.
octubre 24, 2009 a les 8:43 am
ENDAVANT LA GRAN COALICIÓ!!
octubre 24, 2009 a les 9:24 am
Si realment és una llista nova i transversal pots comptar amb mi per representar el centre independentista.
octubre 24, 2009 a les 9:41 am
Enric, en una llista d’aquestes característiques, sense el suport que rebran els partits polítics amb representació parlamentària que controlen mitjans de comunicació, etc… El nombre de persones que recolzin i treballin per la llista, és directament proporcional als vots que es puguin obtenir. La feina es fa comarca a comarca, poble a poble, família a família. És per això que és important faci el que es faci, que els candidats de la llista siguin escollits entre totes les persones que treballen per a que la llista tingui èxit. Si tornem als pactes, beneficiarem als que volen protagonisme sense sotmetre’s a la democràcia d’unes primàries, a part de perdre l’avantatge de visaulitzar davant la societat, que és una llista confeccionada d’una manera radicalment democràtica. I si algú es queda fora, serà que tot i ser bo, no té suficient suport, i això últim, per mi és tan important com ser bo.
octubre 24, 2009 a les 9:58 am
Enric,
En primer lloc, en el teu post, fas una “analítica” del món polític actual i expresses que l’interès que tenen és l’ànsia de poder i que per això estiren la corda cap al seu feu, tenen por de perdre el seu domini i els seus diners. Això sí, tenen un sentiment interior, espiritual i patètic en vers Catalunya.
En canvi tu no aspires a ocupar un seient en la política, encara que si fos necessari per a sumar segurament que l’agafaries i això seria d’agraïment per part de tots. Però la projecció objectiva la tens molt clara “sumar fent una Gran Coalisió”.
Nosaltres hem de participar des de la nostra posició, sigui la que sigui, actuant constantment aprofitant tots els moments per aconseguir el nostre Estat, i passi el que passi sempre endavant.
octubre 24, 2009 a les 10:21 am
Company Enric, el finançament dels partits actuals sempre respon a interesos particulars i d’empreses amb la suma de la sibvenció pública. Si el sistema fos a la americana, seria unaltra cosa per que els partits s’ho haurien de treballar des de el principi i als contribuents no ens costaria res els partits polítics, que una vegada obtenen el poder que volen obliden per qué hi son i per qui treballen.
En el tema de la gran coalició saps que ens hi trobem i que espero poder-hi ser i accepto la invitació a treballar per aquesta gran coalició que tant tu , com jo i molts d’altres que fa uns dies ens fotien a parir veuràs com demà en seràn els grans impulsors i defensors a ultrança. Mentre nosaltres clamavam al cel que, o coalició o desfeta, molts d’ells només es preocupaben de noms i números, i aixó encara desesperança més a la gent del carrer, al votant, al la majoria que necessitem per guanyar, per guanyar a Espanya i França, per guanyar la nostra llibertat.
Suposo que avui ens veurem a Arenys encara que sigui una estona i podrem parlar breument de la qüestió. Salut company i seguiré recolzant i venstint la nostra idea de la gran coalició.
Salut, força, independència i bon humor.
octubre 24, 2009 a les 10:31 am
Enric,
La Gran Coalició i amb la garantia que tu hi estàs implicat en aquest projecte, en el que pugui aportar el meu granet de sorra ja m’ho fareu saber, m’hi sumo.
Salutacions cordials i ..
Visca la Pàtria
octubre 24, 2009 a les 10:36 am
Manel Picó,
Gràcies Manel. Crec, sincerament, que el temps sens acaba. O trenquem o morim com a país.
Ens cal adoptar solucions d’emergència nacional i per això hem de ser-hi tots.
octubre 24, 2009 a les 10:37 am
Pau Vallejo,
Gràcies Pau. Jo crec que el que dius és real. Tenim una situació ideal que només podem fer malbé nosaltres. Mai havíem tingut un govern espanyol tan estúpid. I un Govern tan supeditat a Madrid. Mai havia estat tan clar el risc. Tothom ho veu. No ho fem malbé.
octubre 24, 2009 a les 10:38 am
Referèndum Alcarràs,
No, no l’havia vist, però ara ja he votat. Gràcies.
octubre 24, 2009 a les 10:38 am
Raoliver,
Si, disculpa, tinc tendència a anar enllaçant argumentacions que porten a la conclusió que sio seguim així no anem bé. Què no és només un problema emocional, que això és una ruïna.
Jo crec que si el Parlament es renova amb un gran nombre de diputats “verges” el canvi en els partits i en les normes vindrà donat. Potser no el primer dia però serà una conseqüència del canvi en la composició. Res no podrà ser igual.
No dubtis que un gran error de la transició va ser no abordar el tema del funcionariat. Catalunya el va cometre doblement en copiar el sistema espanyol quan, aleshores, podia haver canviat les coses.
Res no és immediat però és l’únic camí per a la regeneració democràtica.
octubre 24, 2009 a les 10:46 am
PepMB,
Gràcies. Hem d’anar endavant. Llenço la proposta, caldrà posar fil a l’agulla. Molta gent ho vol. No serà gens fàcil però ens en sortirem.
He llegit tot el que comentes sobre el calendari Maia i altres temes relacionats. De fet soc afeccionat a aquests temes des de ben jovenet.
Si, s’acosta un moment de transició i de fet el moment més delicat de la crisi que estem vivint, econòmica, no arribarà fins a meitat de l’any vinent. Després calen noves construccions.
octubre 24, 2009 a les 10:47 am
Ramon Munné,
Hi serem junts, amb molta gent, i ben aviat
octubre 24, 2009 a les 10:47 am
David Morgades i Clopés,
Estic ben cert que allà hi seràs.
octubre 24, 2009 a les 10:48 am
Jordi Casadevall,
No cal ni dir que sense el suport local no farem absolutament res. El que vull dir, m’entendràs bé, és que el fet de pertànyer a un partit no és cap garantia. Poso un exemple impossible. Imagina que vols fer una llista transversal i vols el suport popular. No seria bo fer una enquesta entre els votants i no entre els membres del partit? Em moc en aquesta hipòtesi. Naturalment ha de ser perfeccionada.
octubre 24, 2009 a les 11:00 am
Si l’exemple impossible fos possible, sí, crec que seria millor fer l’enquesta entre els votants. Però situant-nos en el possible, el següent pas és consultar-ho a tota la gent que treballa per a que sigui possible la llista. Aquest gent, és la que dia a dia, conversa a conversa, defensa la llista. Jo que no hauria estat mai en cap partit polític, ara formo part d’un projecte, animat precisament perquè a part dels pactes que hi puguin haver, al final el més rellevant s’escull democràticament entre tots. Si una coalició amplia aquesta manera de fer em semblaria perfecte. Si una coalició serveix perquè alguns amb el reconeixement de només uns quants, es posin al mateix nivell dels que tenen el reconeixement de tots els que treballen per la llista, llavors hi estic radicalment en contra, i personalment em desanimaria, sentiria desafecció per aquesta llista conformada per pactes a l’estil tradicional. Com diu en Cardús, caldrà molta generositat, molta, i partir de que tots sumem. I si uns sumen més que els altres, hauria de ser amb la condició de que la resta reconeixen aquest fet.
octubre 24, 2009 a les 11:19 am
Fins que no tinguem poder, per netejar aquest femer, no podrem fer res. Els “ajuts” de les caixes i bancs a partits haurien de denunciar-los per via penal.
No tracten pas igual als pobres que ara no paguen una hipoteca.
Si afavoreixen a les Sicav de les gran fortunes, que paguen un 1% del rendiment, davant del 18% que paguen els petits. Uf, fàstic!
Cal endreçar la societat i només ho aconseguirem sent lliures de veritat
octubre 24, 2009 a les 11:54 am
Per si us interessa debatre aquest i altres temes catalanistes (i un bon sopar):
http://www.aic.cat/index.php?q=3rsoparcol_loqui
octubre 24, 2009 a les 12:00 pm
Enric,
espero amb expectació la teva proposta i coincideixo amb en Jordi Casadevall.
M’agradaria fer una reflexió no només a tu, sinó a tothom.
No acabo d’entendre les insinuacions que els 2.900 reagrupats són gent amb actituds “partidista” o “grupal” o fins i tot sectàries i no acceptarien l’entrada d’un grup de 20, 50 o 100 persones amb els seus representant(s), i si aquests es presenten per ser candidat(s) a la llista de la candidatura, no serien elegits. No ho entenc.
Per exemple, estic segur que si l’Espot s’associa encara que sigui ell sol sense la resta de CA, quedaria entre els primers en les primàries, potser no per davant d’en Joan Carretero, però no gaire lluny. Es un home que parla bé i té discurs.
Perquè no ho fa?
Un dia vaig escoltar a l’Espot en la TV que tenen els de CA, quan se li va preguntar respecte no s’associava a Reagrupament i entre altres coses, al final va dir: “Que tenia aspiracions polítiques i per això és vol presentar a l’arena parlamentaria.”
Dedueixo de les seves paraules que ell no vol reagrupar-se com els demés perquè té un altre projecte que no és el mateix que proposa Reagrupament. Segons diu té aspiracions polítiques, d’altra banda legitimes si fóssim en un paíos normal, de poder presentar-se al Parlament amb el seu projecte que s’ha “currat” des de fa anys i compleix les seves aspiracions polítiques. Per tant segons la meva modesta opinió està clar que no està d’acord amb el projecte que proposa Reagrupament i vol fer el seu propi. Suposo que per després poder fer una coalició amb altres grups, però defensant les seves aspiracions polítiques.
És respectable, però no ho puc donar-li suport.
En aquests moments d’emergència nacional, les aspiracions polítiques s’haurien de deixar-se de banda, igual que les ideologies i només tenir patriotisme per aconseguir la independència. Com diu en Carretero, cal primer tenir el camp de futbol per després fer equips i jugar. Si no tenim sobirania per fer política, les aspiracions polítiques, igual que el debat d’esquerra-dreta, són contraproduents i només serveis per dividir-nos.
Penso també que hi ha encara una mentalitat de pensar com a partit o “grupal”, inconscient en molts dels comentaris i articles al respecte de la gran coalició.
En una situació d’emergència com la que vivim, tots hauriem d’anar units , deixant de banda tota aquesta collonada de dretes, de centre o d’esquerra, o de si ets d’un grup o d’un altre o si tens un projecte propi per poder aconseguir les teves aspiracions polítiques.
Hi ha una proposta de fer un reagrupament d’independentistes que vulguin proclamar la independencia ja, i de regeneració de la política. Si estàs d’acord, aquesta és la opció. Si hagués una altre, a les hores la primera no hauria sortit mai a la llum. Seria d’estúpids, perquè els reagrupats només ens mou una cosa: Aconseguir la Independència i no tenim cap altra aspiració política!!. Això és el que penso i sento de la majoria dels companys reagrupats que conec.
Amb tot, el meu respecte amb l’Enric és total i espero aquesta setmana per veure la seva proposta i després avaluar-la amb amb els ulls d’un patriota que només aspira aconseguir la independencia de la meva nació, tingui jo la raó o no, de com aconseguir-ho.
Endavant les Atxes!!
octubre 24, 2009 a les 12:21 pm
#32 Coincideixo amb en Manel. Ja deia en el post #1, cal deixar de banda les polítiques, perquè no hi ha possibilitat de fer-ne, i anar de cara a barraca.
Cara a barraca vol dir anar sense dubtes, sense badar, sense pors o sense mirar que fa el del costat per fer-ho igual que ell (no fora que em prengui uns vots en el futur), cap a la independència.
Vol dir que anem plegats. Un cop aconseguit el que volem (no m’agrada parlar del que mereixem, com si haguéssim patit prou o com si la història ens ho degués) ja escriurem el primer paràgraf polític del nostre país. Ull, no dic punt final de la situació actual, sinó el primer paràgraf de la NOSTRA història.
Reconec que la paraula reagrupament fa si menys no respecte. Però no n’ha de fer. No n’ha de fer perquè NO es tracta que els independentistes en general vagin AMB reagrupament independentista. Es tracta d’anar tots junts. Tots iguals. Cap amb la veu cantant, però tots amb ell (no sé si m’explico bé).
I ajornar-ho pot comportar la nostra desaparició, car no tenim un enemic clar, com passava a la dictadura per exemple. Ara mateix el “joc” democràtic (laberint democràtic seria més adient) ens fa perdre en els detalls. Només cal veure l’exemple d’alguns partits que no vull anomenar.
Aquest joc democràtic ha esdevingut un sistema complex. Tant complex que gairebé ningú és capaç de seguir el fil per esbrinar per exemple com una fundació fa servir els fons que té, o d’on els ha tret. O d’on treu els recursos un partit polític. Tot plegat una ratonera.
I la culpa és nostra. Perquè ens em anat adormit. Ho em permès. Cada cop anava a més i cada cop ens feia més mandra intentar entendre què estava passant.
Però ara no és el moment de perdre’ns en aquests ‘detalls’ tant importants. N’hi ha un de més important. No podem perdre’l de vista.
Reconec que estem en el punt crític. Sembla que tenim prou massa crítica com per endegar un projecte. Però ens manca una llista que representi una gran coalició.
I això és difícil. Molt complex. I més a Catalunya on ens agrada buscar els tres peus al gat. Cal trobar una llista que representi el que votarien els electors. I això és així perquè no hi ha llistes obertes.
Però pot deixar de ser complex. Podria ser fàcil trencar la recursivitat. Caiem a la recursivitat de la tria perquè pensem que les persones de la llista han de respondre als electors com es faria en condicions normals. I no és així. La condició no és normal ni anem a fer polítiques. Anem a declarar la independència del país. A dir ‘NO’ a tot.
Per tant, crec jo i puc equivocar-me, un sistema aleatori per generar la llista és suficient. Ja que per mi l’ordre no importa. Importa l’únic missatge que portarà aquesta llista.
Independència.
Força i visca la pàtria lliure !
PD : disculpeu-me el llarg post. M’he engrescat :)
octubre 24, 2009 a les 12:28 pm
Enric,
Absolutament d’acord amb el que dius en el teu article d’avui, tot això només es efecte d’una llei de finançament de partits feta amb els peus, o millor dit feta amb ideologia franquista i totalitària, per a mi la millor solució seria una llei similar a la EEUU (ves per on) en la que s’accepta que els partits rebin finançament més enllà del públic però amb la condició que sigui transparent, tothom pot i deu saber d’on provenen els diners, això fa que existeixin lobbys i grups de pressió, però algú creu que aquí pel fet que la llei no ho digui no existeixen?, aquests lobbys i grups de pressió acostumen a ser públics i coneguts i per tant tothom pot saber que si aquell partit accepta subvenció de tal o qual grup, segurament serà per un motiu prou clar d’afinitat amb la ideologia d’un i les expectatives dels altres. Això pot sembla senzillament mercantilisme, però finalment és el que hi ha sempre, nosaltres haurem de triar si aquest mercantilisme el desitgem públic i conegut o bé de sota ma com fins ara. Si només acceptem que la subvenció dels partits vingui de particulars i quotes, a part de la pública, com fins ara, promocionem que aquests acords es facin sota corda o condemnem als partits que no ho facin a la pobresa i l’ostracisme, serem purs si, però al cementiri.
El que em sembla d’un cinisme fora de mesura és que el POE-SNE i tots els seus corifeus, s’estripin les vestidures pel fet que han trobat uns acords entre la fundació Trias Fargas i la fundació del Palau de la música, oblidant-se del cas Filesa (molt més brut i ocult que tot això, a més que ja jutjat i condemnat) i que el “conseguidor” de Filesa un cop sortit de la presó segueixi conservant càrrecs i liderant controls i pressió al seu propi partit, a part del que està succeint ara amb la fundació Campalans, que com n’ha aprés del cas Filesa sembla molt més transparent però accepta subvencions d’entitats públiques controlades pel mateix partit. Que tot això no ho exploti CiU i es limiti a entomar-les de la manera que ho ha fet sempre em sembla de difícil explicació i només hi veig tres possibilitats: l’una que siguin de tan bona fe que pràcticament arribin al cel sense passar per la terra, la segona que estiguin tan amarats del esperit de pertinença a l’estat o síndrome d’Estocolm que no desitgin trencar totes les “bases” on s’aferma “aquesta democràcia” i finalment l’última que hi veig i no vull creure-me-la és que no remenem més la m… no fos cas que encara prenguéssim més mal que el que ja estem patint, si no ho trobo absurd que no contraataquin amb més fermesa.
Salut i Independència
octubre 24, 2009 a les 12:40 pm
Enric Canela (29),
Exactament Enric, unes primàries obertes a l’electorat afí i no tancades dins d’un partit o associació únic per molt majoritari o transversal que es vulgui declarar, hem de trencar les dinàmiques de partit que fins ara existeixen, si només volem la independència no cal salvaguardar cap altre concepte i per tant els murs de contenció no ens calen. Diuen que la societat ha de aprendre a fer política i no deixar-la només pels polítics, doncs això.
Visca la Pàtria, la desitjaria lliure però mentre no ho sigui… Visca també.
octubre 24, 2009 a les 12:45 pm
@raoliver, comentari 12. Quan diu, que per acabar tot en una Espanya en petit no val la pena, jo li dic que Oi tant! Que paga la pena, fins i tot en aquest suposat val la pena. I és fàcil d’entendre, perquè si la impossibilitat d’aconseguir un estat més democràtic bé donada per la mateixa condició humana, llavors l’estat espanyol tampoc ho aconseguira mai, com a humans que són. Per tant la corrupció i manca de democràcia i serà igual sota el peu de l’estat Espanyol o en llibertat. Però no sé, en què ens hauria de beneficiar en estar sotmesos a un estat corrupte veí, i no propi? que a sobre té la voracitat del llop que entre a corral aliè. A on és el benefici de tenir dos administracions corruptes enlloc d’una? Si a sobre el teu vot com a individuo, la teva veu, queda més diluïda entre altres vots i més veus, i entre una gent que els hi fas nosa, fins al punt que la lluita contra la teva mera existència, i els hi serveix com a vincle d’unió de la seva identitat. Per tant almenys ens lliuraríem d’un espoli estranger sense limit, i tindríem una identitat sota la protecció d’un estat propi i tots els seu mecanismes, és a dir ni més ni menys que les altres nacions veïnes, com les nacions normals.
A veure si d’una vegada ens traiem la mentalitat del colonitzat, i de l’esclau que encara té dubtes i por de la llibertat… Jo aspiro al màxim, sóc un somniador, ho admeto, anhelo el país de les cent meravelles, on tothom es pur i net, ple d’ideals… Que després tindré un país més o menys podrit com ho són tots els altres… Doncs segur, però serà el nostre petit país corrupte, en el que sempre ens serà més fàcil la lluita per millorar-lo, que no pas dins d’un estat veí, que a sobre busca la nostra desaparició, posar fi a la nostra diferència, senzillament perquè no els deixa d’acabar de instaurar el que ells legítimament persegueixen, la identitat espanyola per a tots.
octubre 24, 2009 a les 12:53 pm
Enric,espero que ens diguis algo mes concret aviat sobre aquesta coalicio,de moment he anat a un parell d’actes de reagrupament i he vist la gent molt il.lusionada,trobo que ho estan fen foça be.
octubre 24, 2009 a les 1:00 pm
PepMB (14) i Enric Canela (26), coincidesc amb la vostra reflexió sobre el 2012 i el final del cicle descrit pels Maies. Crec que és la primera vegada que ho llegesc expressament en algú, tot i que referències indirectes no n’han faltat en els darrers temps.
.
No oblideu que aquesta data també coincideix amb un altre final de cicle: l’iniciat amb el Compromís de Casp de 1412.
.
S’acosta el retorn de Catalunya!
octubre 24, 2009 a les 1:06 pm
Sembla que tant CiU com el Psc-PSOE estan enganxats amb alguan cosa. Ara bé, sorprèn com tots els escandalosos casos dels segons (que molt bé s’han explicat) quasi no tenen cap trascendència pública. Per què el PSOE-riódico o el País no ho publiquen mai enlloc?
octubre 24, 2009 a les 1:22 pm
Es molt complicat fer una gran coalició, i decidir l’ordre en que anirà la gent. Penso que una solució, seria que les organitzacions es posin d’acord amb anar junts en coalició, i després, tots els associats d’aquestes organitzacions, decidiran per sufragi, en unes primàries qui formarà part de les llistes i en quin ordre. No hi veig cap mes solució.
octubre 24, 2009 a les 1:25 pm
@ Referèndum Alcarràs, ja he votat a la vostra pàgina web, la idea de poder votar és molt bona. La prengunta a més a més és demolidora i contundent, per què hem de tenir por a preguntar? Per què Catalunya no hauria de tenir dret de ser un estat democràtic i social, integrat en la unió Europea?
En quan allò del logo acabo d’enviar un correu al que ens ha ajudat a nosaltres, per a veure si també hi pot fer alguna cosa… Almenys us pot donar algunes idees. Ens hem d’ajudar desinteressadament entre tots, per a que això surti endavant. Llàstima que jo no en sé de fer logos…
octubre 24, 2009 a les 1:29 pm
Bernat,
L’únic possible, per guanyar, és intentar aquesta suma i des de dins aconseguir el gran canvi. És possible.
octubre 24, 2009 a les 1:29 pm
Robert Bonet,
Soc bastant partidari del sistema americà tot i que no el conec prou bé com per tenir una opinió ben formada. De totes formes, la mentalitat del ciutadà americà és ben diferent de la nostra, en algunes coses per sort i en altres per desgràcia.
Realment no m’importa qui defensi el projecte o qui s’emporti els mèrits, mentrestant surti endavant.
Avui no podré constar gaire alhora justament pequè seré a Arenys de Munt. Ara, d’aquí una mica aniré cap allà.
octubre 24, 2009 a les 1:55 pm
Joan P.,
Gràcies. A la Gran Coalició ens trobarem de nou.
octubre 24, 2009 a les 1:56 pm
Jordi Casadevall,
Efectivament, caldrà molta generositat. On crec que discrepem és en el punt:
Els que reballen per la llista o els que treballen per la independència. Coincideixen? En part si i en part no. Si quadrem això, perfecte.
octubre 24, 2009 a les 1:56 pm
Alexandre Pineda Fortuny,
En això del Sicav, 100% d’acord. Una vergonya. Crec que va ser Felipe González per evitar la fugida de capitals el que ho va inventar. Per tal que no robin, que no paguin impostos.
La independència no és garantia de poder fer tot això però com a mínim tindríem l’oportunitat.
octubre 24, 2009 a les 1:57 pm
Manel Bargalló,
No em mal interpretis. He fet una resposta exemple a Jordi Casadevall. No prejutjo cap actitud, proposo. En el punt que discrepem és en el agrupar-se. Cadascú pot mantenir la seva independència sense pertànyer a cap grup. Cada grup té uns tics, inherents.
No faré aquí referència a comentaris públics fets aquí respecte a la meva persona en una població del nord de la província de Barcelona, però marquen uns tics que no comparteixo.
Jo m’uniré a un projecte comú, sense voler ser a cap llista, ho reitero. Veurem aquestes dues setmanes com evoluciona això. Si tingués la capacitat de “saber”… Només puc “sentir”.
octubre 24, 2009 a les 1:57 pm
Gusi,
No insistiré gaire, però jo crec que no és possible sumar prou suport només amb Reagrupament. Li dono tota la preferència, però no és possible. És el meu sentiment.
Potser la llista no és important, depèn, jo crec que si en part, però si és important qui la defensi. Aquest és el pacte previ al que s’ha d’arribar. Un grup de persones, de màxim prestigi, reconegudes pels votants que la defensin.
octubre 24, 2009 a les 1:58 pm
Joan P.,
Jo no faig ara qüestió del que va passar amb Filesa fa tants anys. Això ja ha prescrit. Volia descriure un estat d’ànim col•lectiu, d’aleshores i d’ara. Que cal un canvi de mentalitat, que cal una renovació profunda de les estructures. Sortir del que descrius bé com la síndrome d’Estocolm.
I si, trencar les dinàmiques de partit, tan aviat com es pugui.
octubre 24, 2009 a les 1:59 pm
Jaume(saneja),
Efectivament. Reagrupament il•lusiona a molta gent i tant de bo tinguin aviat tres vegades més de reagrupats.
Espero que des de fora es pugui aportar alguna cosa més al projecte guanyador.
octubre 24, 2009 a les 1:59 pm
Talaiòtic,
Tant de bo aquestes prediccions siguin certes.
octubre 24, 2009 a les 1:59 pm
Albert
Els mitjans estan ara tots controlats pel PSOE, aquí, i a Espanya uns quants pel PP. Nosaltres no tenim res més que la xarxa.
octubre 24, 2009 a les 2:00 pm
Antoni,
Com tot, és posar-s’hi. Reconec la dificultat, però cal donar el primer pas. Si que les associacions han de parlar i, de fet, alguna cosa s’ha fet. Després veurem.
octubre 24, 2009 a les 2:17 pm
Bon dia companys, avui és un dia joiós, per a mi i per qualsevol que estimi i valori la Llibertat.
Gràcies company Canela, la teva tasca i el teu difícil paper, mereixen tot el nostre reconeixement i recolzament.
Vull advertir-vos però, que en les condicions en les que estem, si volem assolir la Llibertat hem de fer-ho en la Unitat, i això només ho aconseguirem si primer ens lliurem de les servituds dels grups, grupuscles, trinxeres, llistes.
Tots els grups, tots sense excepció han de fer un exercici de renuncia per tal de ser protagonistes del “amor” extramurs, i els que més alta tenen la murada més clarament hauran de fer aquest exercici “d’amor”.
Potser alguns varen ser mobilitzats amb algun esquer “sexual”, ho sento, hauran de renunciar-hi, ara toca “amor”.
Espero que s’entengui l’analogia, queda clar que parlem de servir, de renunciar, perquè cap murada pot ser suficient per aixoplugar “l’exèrcit d’alliberació Nacional” del nostre Poble, perquè la batalla no es lliurarà dins de cap murada, sinó a camp obert.
Avui és un dia joiós, per fi sento una veu clara i forta, fer una crida al meu Poble per aplegar-se al peu del Besagoda que és terra de comú.
Visca La Pàtria.
octubre 24, 2009 a les 3:26 pm
per a Pau Vallejo.
Si vols que et digui la veritat, no entenc gaire la teva postura.
Tu sembles voler un estat “més teu” al preu que sigui. Dit d’una altra manera, el teu objectiu ultim es l’independencia. Amb això estaràs content i satisfet, o més que ara, vaja.
L’assumpte per a mi es d’una altra manera. Per a mi l’independencia sola no significa res. Una cosa es que ens centrem en l’afer capital de la sobiranía, i una altra es quina es la nostre fí. Per a mi l’independencia es un mitjà, un mitjà si vols sinequanon, o sia una condició, per a aconseguir que el méu país sigui ric i ple, a la manera clàssica, si ho vols dir aixi, es una ansia patriòtica.
Si fos que dins d’una construcció com l’Estat Espanyol, la realització plena del pais fos possible, l’apoiaria. Però ja es veu que no, una tendencia primitiva era transformar Espanya perque s’assamlés a Catalunya: fracàs. Després, conservar dignament una vida propia: fracàs. Darrerament, ja, es una pura questió de supervivencia, i si la cosa cotinua com ara, el pais que encara sobrevisqui com a tal es tornarà agresiu com un gat panxa enlaire.
octubre 24, 2009 a les 3:26 pm
Si el Sr. Josep Castany,director general de Catalunya Acció, ha llegit l’article d’avui del Sr. Enric Canela i els comentaris que s`han escrit, ens podria explicar, als lectors del “blocgran”, com faria la llista única de la Gran Coalició ?
octubre 24, 2009 a les 3:27 pm
Enric, treballar per la llista, em refereixo, a treballar per fer possible una llista independentista transversal, i treballar per a que aquesta llista sigui guanyadora, per tant per mi treballar per la llista és sinònim a treballar per la independència, ja que estem parlant de portar l’independentisme real al parlament. Crec que és important que sigui de la manera que sigui, entre tots els que treballem per aquesta llista, podem decidir qui va a la llista. I això ho dic pel bé de l’objectiu, perquè és la manera de començar a fer regeneració política fins i tot abans de les eleccions, amb l’actractiu que això representa per l’electorat. Només una força nova, es pot permetre això, i és una arma per guanyar els partits polítics de sempre.
octubre 24, 2009 a les 3:33 pm
[...] La Gran Coalició: Enric Canela proposa una supercandidatura independentista per al 2010blocgran.cat/?p=912 per allado fa pocs segons [...]
octubre 24, 2009 a les 3:33 pm
33Censor Bargalló,
Ben curiós, senyor CENSOR, que canvïis d’opinió. Les paraules escrites no se les emporta el vent. Mirem enrere:
El 19 d’abril, quan encara el censor formava part d’ERC, va dir:
“…Però entendràs que tingui les meves reserves de l’Espot i Cia, fins que no els vegi realment actuar perquè de fer discursos, jo també soc capaç de fer-los tant o més bé que els que he pogut llegir de l’espot”.
Següent declaració del senyor CENSOR Bargalló, al BGS precisament:
Manel Bargalló diu:
Juliol 14, 2009 a les 5:23 pm
Gica
———
Segueixo pensant el mateix que et vaig dir respecte FC i l’Espot. Però això és irrellevant perquè la meva aportació a qui ha d’encapçalar la candidatura si realment s’acaba de fer, tindrà el mateix pes que la resta. I serà la resta qui dirà si l’Espot té que estar al davant o no.
Els teus comentaris amb ganes de polemitzar al Facebook, son eliminats perquè m’ho han demanat molts membres del grup malgrat que jo no havia decidit fer-ho. Et vaig avisar prèviament per dues vegades i al final no he tingut més remei que fer-ho. En aquest bloc, si comences a fer comentaris només amb ganes de polemitzar, em veuré obligat també a fer-ho.
Deixant de banda el to amenaçador i prepotent del CENSOR, ens diu que segueix pensant igual, és a dir, ell, el CENSOR, és capaç de fer millors discursos que en Santiago Espot.
I ara, analitzem les darreres paraules del CENSOR, quan es refereix a l’Espot: “Es un home que parla bé i té discurs.”.
COM HO HEM D’ENTENDRE, CENSOR? HAS CANVIAT D’OPINIÓ? SI ÉS AIXÍ, PER QUÈ NO DIUS “MEA CULPA”?
T’HO DIRÉ: PERQUÈ CAPGIRES LES COSES SEGONS LA TEVA CONVENIÈNCIA, PERÒ SEMPRE SEGONS EL TEU PRINCIPI IRRENUNCIABLE: Rcat HA DE SER L’ÚNICA CANDIDATURA SOTA LA QUAL TOTHOM S’HA D’AIXOPLUJAR.
I UN BE NEGRE, CENSOR!!!
octubre 24, 2009 a les 4:17 pm
#49 Enric Canela : Volia dir que la veu cantant l’ha de portar tothom, no un grup en particular (crec que no ho deixava clar).
No volia dir que Reagrupament ho encapçalés. Volia dir que juntament amb Reagrupament s’ha d’anar endavant. Segur que en això estem tots d’acord. I surt el nom de Reagrupament perquè és qui té més ressò ara mateix. Si fora que sé jo, CA, doncs diríem que s’ha d’anar amb CA. Vaja que és purament una manera de parlar i que no ha de ser Reagrupament o CA qui ho encapçalin. No sé si m’explico.
Vaja, que ho hem d’encapçalar tots. Que ara Reagrupament clarament vagi únicament per la independència i sigui el grup que obté més publicitat no vol dir que sigui qui ho ha d’encapçalar. Únicament vol dir que té la sort de ser un catalitzador.
A banda, el problema de la llista. És probable que si la llista està composta de personatges de nom reconegut, l’impacte sigui més gran. Estic d’acord. Però llavors tindrem el problema de posar-nos d’acord en quines seran aquestes persones. I ja tenim el problema.
I el que jo crec és, no hi ha gaire cosa a defensar. No hi aniran a fer política. Aniran a dir que si a la independència. I per la resta entenc que no tenen gaire cosa a dir, dintre del joc polític espanyol que es fa en el parlament.
Així doncs, que cada grup proposi les persones que consideri millors i després es decideix l’ordre aleatòriament. El missatge que han de defensar és senzill : independència.
Reconec que és un problema pelut i segur a mitja tarda m’ho he repensat. Ves a saber.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 24, 2009 a les 4:21 pm
Gica
——-
“L’Espot parla bé i té discurs.” Això no és contradictori amb el que he dit d’ell abans. Com tampoc que podria aconseguir una bona posició en unes primàries. El meu vot, val per a un.
Pel que dius a la segona part, fa temps vaig decidir en aquest bloc, no fer més la feina de moderació dels comentaris.
Segueixo pensant però, que comentaris com aquest que acabes d’escriure no haurien de ser admesos, perquè desqualifiquen i només cerquen la polèmica.
Durant les primeres setmanes del BGS, varen rebre molts comentaris cercant la desqualificació i l’enfrontament. Sort que els vàrem impedir que fossin publicats, penso que si no ho hagéssim fet, possiblement no hauria el clima d’entesa i complicitat entre l’articulista i el lector que va fer possible que sortit lo del 10.000 a Brussel·les
L’altre dia, es va “colar” un comentari insultant directament a un dels articulistes que s’esta acomiadant. Va ser quelcom molt desagradable i que s’hauria pogut evitar si s’hagués estant administrant els comentaris, però com he dit abans, ho vaig deixar de fer, degut els atacs de gent com tu Gica i d’altres de la teva orbita. Ara no es fa.
Però segueixo defensant que cal fer-ho i que si s’admeten comentaris que només cerquen la polèmica, no ajuden gens a l’objectiu d’aquest bloc. Un objectiu que es va publicar el primer dia:”demostrar que la unitat d’acció per
la sobirania és possible”.
http://blocgran.cat/?p=4
octubre 24, 2009 a les 4:23 pm
Enric Canela, tens tot el meu suport per a la Gran Coalició. No desitjo res més.
octubre 24, 2009 a les 4:33 pm
62Censor Bargalló,
No solament no et fa vergonya, sinó que n’estàs molt cofoi, de ser CENSOR. Molt bé. Si segueixes dins de Rcat i no te’n foten fora, mal senyal. Voldrà dir que Rcat utilitza la CENSURA. Ara resultarà que és democràtica i tot!
A banda d’això, no te’n surts, home! No te’n surts de fer lligar els teus arguments. Dius coses contradictòries i vols que ens les empassem. No, home, no. La gent normal no ens deixem entabanar pels polítics que tot ho capgireu. O blanc, o negre. O veritat, o mentida. Tu què dius, CENSOR? Veritats o mentides? Perquè jo ho tinc molt clar: no m’enxamparàs mai amb cap mentida. I tu?
octubre 24, 2009 a les 4:49 pm
CENSOR Bargalló,
La polèmica està prohibida? No ho sabia. És clar, des del punt de vista d’un CENSOR, sí que ho està, naturalment. Però jo em pensava que era quelcom enriquidor. Les veritats couen. oi?
octubre 24, 2009 a les 4:59 pm
El censor/Talibà Gica Tontescu ataca de nou0!!! Taxin Taxin!!
Amb elements com aquest, la veritat, ho tindríem fotut, sort que es un pobre desgraciat que no te res mes a fer que donar pel cul. A una persona normal, li diria, posat a treballar per la independència de Catalunya, però penso que millor que doni pel sac per aquí,i deixi a les associacions treballar en pau.
octubre 24, 2009 a les 5:20 pm
Bona tarda. No pot ser que en aquest bloc sempre acabin així per culpa d’aquest Senyor Gica. Jo personalment no dic mai res a cap blocaire que escriu al BGS, nomes els llegeixo per adquirir cultura política, i democràtica,i respecto a tots i os admiro a tots, els que feu el BGS, mal fabor fa el Gica a la cultura democràtica, Si os plau, feu quelcom perquè això no passi.
octubre 24, 2009 a les 5:49 pm
Bon dia Rosa. Ja vaig advertir fa temps que, si haig de callar, serà després d’haver sentit les excuses dels CENSORS i de poder entrar, lliurement, a qualsevol grup de Rcat al Facebook. Mai abans. Tinc tot el dret a ser tractar com un elector independentista de cor que vol poder votar una candidatura única independentista l’any que ve. I no com un infiltrat o tantes altres mentides que han mirat d’escampar aquests de Rcat. Si em volen del seu cantó, que rectifiquin. Si no, em tindran a l’altre cantó: al cantó d’escampar les vergonyoses VERITATS de Rcat: CENSURA…
Salutacions cordials, Rosa, si ets independentista.
octubre 24, 2009 a les 5:53 pm
…”No crec que cap unionista pugui donar un motiu mínimament raonable per seguir estant units a Espanya, mentre que els arguments dels independentistes, podríem estar hores i hores exposant-los”
Efectivament, així es. El problema es que no importa. No fa res que no hi hagin raons. El discurs dels unionistes no es racional, si de cas es falsament racional, i ho saben molt bé els politics. Podría esser racional, però estàn massa acostumats a la politica mediàtica i no saben fer ja altra cosa.
I no es racional perque l’electorat no es mou directament per raons, es mou per impressions i fidelitats, i segurament no pot esser d’altra manera. El politic ve a dir “cregui amb mi”, sense importar gaire quin sigui el discurs racional, el missatge superficial.
Aqui entra en joc la capacitat diemne “no-verbal” dels liders i el paper dels mitjans. Sense arribar al recurs de la demagògia, si cal atendre també a aquest aspecte, que crec que els liders separatistes actuals el tenen un xic descuidat. Possiblement ho fan per distanciarse dels altres, estic pensant en Carretero o Espot. Sobreactuen la seva fredetat. Això està bé per desmarcarse, però es possible que no sigui suficient devant una massa que ni va als mitings ni els interessa la politica i que voten inercialment, o bé son abstencionistes per manca de motivació en aquest sistema.
Creieu que algú escoltava de veritat el que deia Obama, en la seva campanya?. Pocs, escoltaven un home que prometia un canvi, i el savia fer creible. Així funciona la politica.
octubre 24, 2009 a les 6:06 pm
Sóc un català que desitja obsessivament (sí,obsessivament, com em diuen molts dels meus amics i amigues) arribar a aconseguir allò que no he aconseguit en tota la meva llarga vida: Viure dins d’un país que és el meu país; on la llengua que es parla és la pròpia del meu país; on tots els mitjans de comunicació (canals de televisió, premsa, emissores de ràdio, etc.) són autènticament del meu país; on les institucions polítiques (govern, parlament, etc.) són les institucions pròpies del meu país…
Darrerament havia aparegut en mi –una altra vegada- l’esperança que abans d’acabar-se la meva vida podria respirar lliurament i exclamar: finalment, sóc al meu país!!
He escoltat reiteradament els missatges de Joan Carretero i m’ha semblat que, amb la inestimable ajuda de la regeneració democràtica, podríem formar un grup UNIT i suficientment sòlid i ampli que ens impulsés, a tots aquells que volem decididament deixar de dependre d’Espanya, cap a (dins del Parlament català) la proclamació unilateral de la independència.
Però no, sembla que aquesta unió d’independentistes (Reagrupament) sigui insuficient. S’hi observen massa mancances i a alguns no els acaba de fer el pes. Jo diria que allò que a molts els obnubila és el “pecat original” de l’associació. O sigui, el fet d’haver nascut d’una escissió d’ERC.
Últimament s’accepta aquesta associació, però a condició de renunciar a la seva pretensió de transversalitat. En aquestes condicions, Reagrupament seria un instrument útil, però hauria de formar part de tots els altres instruments que s’ajuntarien amb un nou projecte: LA GRAN COALICIÓ. Tanmateix, ¿qui ens pot assegurar que aquesta coalició no es convertirà en una fracció més d’aquesta “definitiva UNITAT” a què s’aspira? ¿Qui ens pot assegurar que les picabaralles entre catalans desapareixeran un cop establerta la GRAN COALICIÓ? ¿Per què és tan difícil que, després d’aparèixer una iniciativa com la de Reagrupament, que no és sospitosa de deshonestedat (ningú n’ha demostrat el contrari), s’acceptin les seves qualitats transversals i unitàries i no s’intenti sovint desvirtuar-la o afeblir-la?.
La impossibilitat d’entendre’ns, ¿forma part del patrimoni comú del catalans? ¿Hem de creure el que diu Rodolf Llorens en el seu llibre: “Com han estat i com som els catalans”? : …
octubre 24, 2009 a les 6:07 pm
“Així Catalunya sempre ha estat sacsejada i esquinçada per lluites tribals i discòrdies intestines: dividida entre les malvolences de faccions i fraccions, dels muntanyencs i els de terra baixa, els terrejants i la gent de mar, els de la Catalunya Vella i els de la Catalunya Nova, els remences i els senyors feudals, els senyors i els cavallers, els pagesos grassos i els pobres, els grossos i els menuts, els de mà major i els de mà menor, els menestrals i els patricis, els burgesos i els donzells , els ciutadans honrats i els artesans, els mercaders i els consumidors, els importadors i els exportadors, nyerros (garrins) i cadells (gossos), la Biga i la Busca (bri), tarins i bernardins, la burgesia del litoral i la noblesa de la muntanya, partidaris de la devaluació i defensors de l’estabilitat monetària, austròfils i botiflers, afrancesats i insurrectes, liberals i absolutistes, proteccionistes (dividits en tres branques) i lliurecanvistes, agremiats i assalariats, monàrquics i republicans, cristins i carlins, tradicionalistes i progressistes, centristes i extremistes, conservadors i revolucionaris, isidres i rabassaires, dreta i esquerra, alts i baixos, proletaris i capitalistes, anarquistes i socialistes, unitaris i federals, solidaris i antisolidaris, espanyolistes i catalanistes, i, entre aquests darrers, separatistes i totes les gradacions possibles i impossibles d’autonomia i federalisme…”
En Rodolf Llorens planteja una quantitat exhaustiva d’esquinçaments en les relacions entre catalans, però és evident que molts d’aquests esquinçaments desapareixen quan ens impliquem en l’objectiu comú de la independència. Tot i això, les desavinences no desapareixen del tot, la desconfiança es manté i sembla que siguem incapaços de llimar totes les asprors que ens separen.
I, finalment, no aconsegueixo respondre’m a aquesta pregunta: si considerem que Reagrupament és un instrument transversal i útil per als nostres objectius, ¿per què no ens hi agrupem tots i, un cop aconseguim el fruit desitjat de la independència, no l’abandonem definitivament?
octubre 24, 2009 a les 6:12 pm
Respecte la Gran Coalició, jo em vaig reagrupar al setembre i penso que si ja costa fer conèixer Reagrupament entre la gent que llegeix la Vanguardia en paper i no es mou per internet,sembla impossible movilitzar prou gent en altres plataformes. La Gran Coalició hauria de fer convergir Rcat i altres plataformes, però crec que la clau seria poder fer una campanya mediàtica, finançada per empreses patriotes, i posant al capdavant a gent MOLT MEDIATICA i coneguda, provinent de tots els àmbits, i als quals poguessim convèncer per a que “surtin de l’armari” per aquesta missió. Se m’acut Quim Monzó, Pep Guardiola, Jordi Basté, Tomàs Molina, Toni Soler, Xavier Sala Martín, Joan Laporta, Justo Molinero, etc…
Només així es podria movilitzar prou gent per assolir una majoria al parlament.
octubre 24, 2009 a les 6:35 pm
Koll, haig de dir que amb la primera part del teu escrit hi estic molt d’acord. Ara bé, et respondré la pregunta final: PERQUÈ JO NO CONSIDERO QUE REAGRUPAMENT SIGUI UN INSTRUMENT TRANSVERSAL I ÚTIL PER ALS NOSTRES OBJECTIUS (LA INDEPENDÈNCIA).
I, COM JO, MOLTÍSSIMA GENT. Rcat NO és LA candidatura única transversal. NO ho és.
octubre 24, 2009 a les 6:39 pm
Gica, alguna aportació constructiva? Vinga home ! esforça’t-hi una micona. Segur que pots !! Nosaltres t’hi ajudarem.
Gica, vols formar part de la gran coalició? Podries organitzar la batalla mediàtica als fòrums de Libertad Digital o de l’ABC. Tenen un estil molt similar al teu. Tens tot el meu suport !!
octubre 24, 2009 a les 7:13 pm
Moltíssima?
octubre 24, 2009 a les 7:24 pm
Per fer la gran coalició (felicitats per la proposta Enric) cal generositat i unió. Cal fer el cor fort i mirar endavant. Cal magnanimitat i perdó. Que vagi per a en Gica això, que sembla entestat en alguna tema personal que, als que som per aquí, ben poc ens importa.
octubre 24, 2009 a les 7:45 pm
Si de veritat, de veritat, volem arribar a la transversalitat, a la coalició, a la unió o al pragmatisme -sense que això vulgui dir eliminar els sentiments- s’han d’abandonar determinats arguments egocèntrics, altres indemostrables i altres que es contradeixin.
Per exemple, no serveix el següent: “… perquè JO no considero que Reagrupament sigui un instrument transversal” . Argument egocèntric que no demostra res.
Per intentar sortir d’aquest egocentrisme, es diu: “hi ha MOLTÍSSIMA gent que pensa com jo. Argument vague, indeterminat, imprecís i indemostrable. En Jordi Casadevall ja es pregunta: “moltíssima?”.
I, per acabar, una contradicció: si es considera que Reagrupament no és un instrument transversal, ¿per què després es diu que “Rcat NO és la candidatura ÚNICA transversal”? Segons això, Reagrupament encara que transversalment no és ÚNIC, sí que és , però, transversal.
Sense rancúnia.
octubre 24, 2009 a les 8:13 pm
El censor/talibà Caca Popescu segueix treballant per unir a tots els independentistes. Endevant, vas pel bon camí company, els amics de la unidad sacrosanta de la patria t’ho pagaran molt i molt be.
octubre 24, 2009 a les 8:32 pm
Koll, els polítics la sabeu molt llarga…
Te’n podria presentar més d’un que està d’acord amb el que he dit. D’egocèntric, res. Ara bé, el problema és que tu (i tots els afiliats a quelcom) jutgeu les opinions de la gent en funció de les sigles que tenen darrere i jo no en tinc, evidentment. Si no, ja no seria jo.
D’altra banda, la meva intenció no és demostrar res. Tu has fet una pregunta i jo te l’he contestada. Dónes per fet que tothom ha d’acceptar el teu raonament quan dius: “si considerem que Reagrupament és un instrument transversal i útil per als nostres objectius…”. Qui ho considera? Tu? (egocèntric?) Perquè, noi, no has demostrat pas que tens gent darrere teu. Qui tens darrere? Quatre “reagrupats”? O parles només per tu? El teu argument és vague, indeterminat, imprecís i indemostrable.
No ho veieu, que així no anem enlloc?
COALICIÓ O ABSTENCIÓ I, AMB L’ABSTENCIÓ, DERROTA DE L’INDEPENDENTISME.
octubre 24, 2009 a les 8:46 pm
El censor/talibà caca tontescu, no es ningú, es una merda, i com a tal, es igual el que faci o digui, ningú li farà cas, perquè es un imbècil, ha ha ha. No et farà cas ningú, si hi ha coalició, hi haurà qui la voti i hi haurà qui no i si no es fa, també, ningú s’abstindrà perquè ho diguis tu, perquè ets una merda.
octubre 24, 2009 a les 9:05 pm
Koll,
Estic convençut que el projecte que s’endegarà de La Gran Coalició no serà fet per desunir ni dividir res ni a ningú, ben al contrari aportarà diàleg i pretendrà trencar finalment amb el que tu has exposat tan magníficament de la eterna divisió entre catalans. Pels motius que siguin Koll, hem de convindre que avui per avui no hi ha unitat encara entre l’independentisme català, no crec que sigui aquest el moment de posar-se a discutir per culpa de que o de qui, doncs ja hi tornaríem a ser. És cert que hi ha una associació mes gran en militants o associats i aquesta és Reagrupament, però no és la única, i a demés el fet de ser la mes nombrosa no la fa la mes important (ni la menys tampoc), crec que hem de començar a funcionar amb esquemes diferents i en el mon independentista tothom el que vulgui i desitgi col.laborar amb d’altres per aconseguir l’objectiu comú és important pel fet de sumar i no pel fet d’aportar mes gent o mes diners o mes del que sigui. Entenc i aplaudeixo el fet que Reagrupament desitgi enfortir-se quan més millor, però això no deuria ser impediment per que hagués posat més interès en dialogar amb d’altres forces que no tenen cap intenció de Reagrupar-se (i ho hauríem de respectar) però en canvi podrien ser uns excel·lents companys de viatge fins el moment de la independència, això pels motius que sigui no ha sigut així i es ben palès que entre Reagrupament i Catalunya Acció (posem per cas) no hi ha el diàleg que faria falta (tampoc busquem culpables) i això es dolent. No podem tampoc centrar només entre Reagrupament i Catalunya Acció, fixa’t que Estat Català està dividit en dues faccions(ja sé que té pocs votants però EC és un referent en l’independentisme, un referent del que no podem prescindir-ne). Hi ha molta feina a fer Koll i sembla que Reagrupament està massa enfeinat en d’altres tasques, no ho critico però hi ha una feina a fer i de moment ningú no la fa. Altra cosa que pot aportar aquest nou projecte és el fet d’exercir de coixí d’aire per tal d’amortir les “topades” entre diferents opcions o estratègies i col.laborar a dissenyar-ne una de comuna.
Tenint en compte que n’Enric Canela hi es al davant a mi ja em dona suficient credibilitat que no serà un factor de més desunió, ben al contrari. Crec que pot ser la peça que faltava en el trencaclosques de la nostra llibertat.
Visca la Pàtria
octubre 24, 2009 a les 9:31 pm
Manel,
téns una part de raó, però erres en un aspecte. A la societat hi ha gent que detesta com es fa politica, i d’altres que no saben entendre la política sense definir-se ideologicament.
El que proposa Reagrupament és molt bo, és un missatge entenedor per aquells que detesten com es fa política i per aquells que ja están convençuts del camí a prendre, però no podrá convencer a tots aquells que són incapaços d’entendre la política sense posicionament partidista.
Això no vol dir que no es cooperi amb Reagrupament per exemple, però aquesta gent necessiten la garantía en seguretat que els dóna pertanyer a la “seva” formació. La manera de relacionar-se amb aquests és a través d’una Coalició, evidentment sense renunciar ni a la regeneració de la praxis política ni a l’independència, això hauría de ser fonamental per a ser vàlid en aquesta coalició (suposo que en aquests dos punts bàscis tothom estaría d’acord).
Crec que en el fons tot es pot resumir en això.
octubre 24, 2009 a les 9:35 pm
Sr. Josep Maria Sala (57), llegeixo amb atenció els articles del Sr. Canela i sobretot m’interessen molt els comentaris que generen.
En relació a la seva pregunta li puc dir que tenim pensades tres formes de configurar la llista de la coalició, dues de les quals penso que plaurien molt a la direcció de Reagrupament i es podrien plantejar als seus associats, però penso que seria un error per part nostra introduir en aquests moments el debat de com ha de ser o construir-se aquesta llista de la coalició, senzillament perquè és imprescindible que prèviament hi hagi d’altres debats (per exemple com ha de ser la coalició) i hi hagi voluntat de fer la coalició que ara per ara no hi és per part de la direcció de Reagrupament (i estan en el seu dret de considerar que no cal cap coalició).
.
La idea de la coalició, del trident, de l’equivalent de la la Gran Companyia Catalana a nivell electoral, fa temps que la tenim elaborada dins de l’estratègia de Catalunya Acció, fins i tot abans de que en Carretero es presentés a la direcció d’Esquerra. Aquesta idea de la Gran Companyia respon a una anàlisi d’on són les grans bosses de votants independentistes, què demanen aquest perfil de votants i com es fa per a fer entrar la independència de forma victoriosa al Parlament del Principat a les properes eleccions del 2010.
En aquesta estratègia electoral el Sr. Carretero hi ha figurat des del primer dia, d’aquí la nostra “desesperació” al veure que no hi havia manera de que abandonés Esquerra ni que cregués en les possibilitats d’una alternativa electoral nova. Bé, el cas és que decidim presentar Força Catalunya el dia 16 d’abril del 2009 a Barcelona, i el Sr. Carretero abandona Esquerra al cap d’un parell de setmanes. Objectiu aconseguit. A partir d’aquí es comença a conformar el projecte de Reagrupament com a nova proposta electoral. Ja tenim una altra Companyia caminant, i al dia d’avui, la més nombrosa. La llàstima, com ja vaig informar en un post anterior en aquest mateix blog, és que fins al dia d’avui no haguem pogut parlar amb el Sr. Carretero i el seu equip per a contrastar punts de vista i estratègies.
.
Una llista electoral respon a una tàctica electoral (una coalició per exemple), i una tàctica electoral respon a una estratègia electoral, en aquest cas com fer entrar la independència al Parlament del Principat mostrant la màxima unitat, la màxima transversalitat i les màximes possibilitats de victòria. I això sempre ho aconseguirà millor un exèrcit que no una companyia sola per més nombrosa que sigui. Tot procés d’independència es mou a partir de dues forces motores i una d’elles és la força institucional, la del Parlament. Si fem una anàlisi (que aquí no puc desenvolupar) sobre les bosses de votants independentistes i el seu perfil, de la nostra competència a l’hora d’obtenir el vot (abstenció, convergència i esquerra bàsicament) i dels nostres enemics que difamaran tot el que podran sobre la nova alternativa electoral, entendrà fàcilment la potència electoral que suposa projectar a l’electorat el trident format per Joan Carretero, Santiago Espot i Enric Canela. Entendrà com aquestes tres almiralls i l’actiu polític que representen ens poden portar a la victòria. I si fa un anàlisi individual de les fortaleses i debilitats com a candidat de cadascun d’ells entendrà com de bé es complementen. Una cosa és quins candidats presentes a l’electorat i per què, una altra cosa és com conformes la llista, i una altra cosa és qui dóna suport (persones, associacions, periodistes, empresaris, etc.) des d’un punt de vista públic.
.
La primera dificultat que tenim per a poder construir aquesta coalició és poder parlar amb la direcció de Reagrupament per, com a mínim, poder-los exposar la potència electoral d’aquesta coalició. No es preocupi que ja hi ha molta gent treballant en aquesta línia.
.
Independentment del punt anterior, jo li proposo que debatin de com hauria de ser aquesta coalició. Des de Catalunya Acció proposem una coalició per un dia (per al dia de la batalla, el dia de les eleccions) i a partir de l’endemà quan els diputats (de la llista que cal conformar) estiguin al Parlament que tinguin llibertat de vot total. Pesem que aquesta combinació té molts avantatges.
.
COALICIÓ PER UN DIA + LLIBERTAT DE VOT DELS DIPUTATS. Pensi-ho.
Atentament,
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 24, 2009 a les 9:35 pm
75Joan P., estic molt d’acord amb el que dius.
octubre 24, 2009 a les 9:38 pm
Joan P.
l’idea de tenir lobbys no m’agrada gents ni mica. Potser si que ja hi són però legalitzar-los em sembla un error, perque l’unica manera de fer front a un lobby es confiant en la seva pèrdua de poder econòmic i això pot ser una eternitat.
A EEUU, cada llei que s’ha de fer topa amb els lobbys, i generalmment en contra el poble…que si el lobby d’energia (carbó i petroli) va retrassar amnys i panys l’entrada de les renovables, que si el lobby d’asseguradores boicoteja la reforma sanitària, que si el lobby de les armes s’assegura que anar armat sigui un dret i que l’estat adopti una postura més agresiva davant qualsevol conflicte… no, mala cosa.
octubre 24, 2009 a les 9:49 pm
77Josep Castany,
No vull llançar “floretes” perquè després no diguin que sóc de CA. Però em sembla molt bé la intervenció, per posar les coses allà on han de ser.
Aquí, al BGS mateix, vaig posar un enllaç del Facebook d’un grup que exigeix precisament aquest trident Carretero-Canela-Espot i que torno a anunciar: http://www.facebook.com/group.php?gid=77349763137
Llanço una pregunta: com és que no s’hi afegeix gent de Reagrupament, si més no gent coneguda? És cert que hi ha un parell d’amics que són de Rcat, però el gruix no ho és. Què passa dins de Rcat que no volen saber res de coalicions? I després el censor Bargalló encara té la barra de dir que l’Espot hauria d’haver entrat a Rcat des del principi i ara seria dels primers a les llistes… Quanta MENTIDA que corre dins de Reagrupament!
Els qui emboliquen la troca a Rcat haurien de PLEGAR.
octubre 24, 2009 a les 10:09 pm
Gràcies senyor Castany per a la seva valuosa aportació.
Ja fa dies, vaig intentar palesar que una cosa és sumar al número, més quantitat a la quantitat, i una altre sumar qualitat a la qualitat, i aquí La Gran Coalició, aquesta em semblava una idea senzilla per palesar les avantatges de La Coalició, però res…
Tanmateix la realitat és tossuda i si podem comptar amb vostès amés del senyor Canela ho haurem d’aconsseguir, entre tots convencerem a la cúpula reagrupada.
Visca La Gran Coalició, endavant les atxes.!!!!
octubre 24, 2009 a les 10:30 pm
Lo que es te de veure i lo que no veurem, ara resulta que de mica en mica es va descobrint que molts dels politics que deien que ni sabien qui era el Sr Millet ara ja no poden amagar-ho, alguns d’aquets politics de CIU que deien desconèixer el Sr Millet ara ens anem assabentant que fins i tot havien dormit junt amb ell, i alguns d’aquets politics van ser convidats de honor en el casament de les filles del Millet, lo curiós es que aquets que foren invitats o han anar callant con les putes. Avui ens ham assabentat de la amistat de Artur Mas amb Millet, fins i tot que cada any dinaven junts a la cala Fornells de Menorca, en fi desprès de haver llegit l’article del destacat patriota Enric Canela ja poc puc afegir, esperem que se celebrin eleccions per demostrar a aquets pocavergonyes que el que la fa la paga. Salutacions a tots.
octubre 24, 2009 a les 10:31 pm
No em sembla tant alament la moderació. A vegades no está malament la censura, també policía. Bé, en realitat en l’argot d’internet se’n diu moderació, sinó tot sería ple de comentaris com a l’Avui Digital. Com aquest:
“estos terroristas kakalufos de mierda quién se creen que son? si son cuatro mataos, aquí la mayoría MANDA, HIJOS DE….”
octubre 24, 2009 a les 10:52 pm
Vallfosca,
Avui m’haureu de perdonar no haver respost encara i ja veurem que hi podré fer. Ara he arribat de la reunió d’Arenys de Munt, de la Coordinadora pe a les Consultes. Un èxit, la sal de l’Ajuntament plena. Tot molt bé i tothom molt animat.
Gràcies a tu amic pel cometari. Avui a Arenys tothom estava unit, és clar que hi era tothom però la gent era molt diversa.
octubre 24, 2009 a les 10:54 pm
Jordi Casadevall,
És que pensem de manera molt similar. Només hi ha un punt, no tothom que vol la independència es vol reagrupar. Això no és per se ni bo ni dolent, és un fet que cal acceptar. I si volen anar junts en una coalició és bo. I això pot permetre guanyar amb més força. Jo crec això.
octubre 24, 2009 a les 10:57 pm
Gusi,
Potser no he interpretat bé les teves paraules. Disculpa la interpretació. Reagrupament en qualsevol opció té més armes, més potencial i això no crec que ho pugui discutir ningú.
No em sembla malament el que dius. A mi ja m’estaria bé.
octubre 24, 2009 a les 10:59 pm
Gica,
Gràcies pel teu suport.
octubre 24, 2009 a les 10:59 pm
Rosa,
Gràcies per les teves lectures i suport al BGS.
octubre 24, 2009 a les 11:02 pm
Raoliver,
Crec que tens raó amb el concepte del lideratge. Jo he llegit bastant a Howard Gardner, de les intel•ligències múltiples, i fa un tractament del lideratge, dels diferents lideratges, científic, polític, religiós, etc. molt interessant. A mi m’agrada molt.
Crec que la proximitat és molt necessària, però bé, en això no soc qui per parlar.
octubre 24, 2009 a les 11:29 pm
Sr. Josep Castany, moltes gràcies per les seves explicacions.
octubre 24, 2009 a les 11:58 pm
Koll, Gica, Jordi,
Jo quan faig comentaris sobre Reagrupament i dic que hi ha gent que no se sent identificada no ho faig per una consideració personal, sé que ja ho sabeu. Imagino que sabeu que he parlat amb moltes persones, de diferent edat, procedència, etc. i no volen reagrupar-se, volen això si una candidatura independentista conjunta. Hi ha de tot, alguns voldrien ser a la llista, altres simplement són persones que hi volen donar suport.
A mi, si tingués algun interès particular, m’hagués estat fàcil adherir-me a Reagrupament i alguna oportunitat hagués tingut de ser a la llista electoral. Si no ho he fet és pel convenciment que és necessari anar més enllà. Alguns no coincidiu amb mi, no sé. Ho he rumiat molt però no puc fer-hi més n’estic convençut del que dic.
octubre 25, 2009 a les 12:00 am
Joan P.,
Jo intento catalitzar aquesta unió, ajudar. Al davant no ha d’haver una persona. M’agradaria un conjunt de persones reconegudes que apleguessin moltes sensibilitats del país.
octubre 25, 2009 a les 12:01 am
PepMB,
Dius al Manel molt millor que jo el que hi volia expressar.
octubre 25, 2009 a les 12:04 am
Josep Castany,
Moltes gràcies per deixar aquest comentari tan explícit en aquest article. Espero ajudi a clarificar les coses.
I també moltes gràcies per llegir el que escrivim.
octubre 25, 2009 a les 12:08 am
Jorfont,
Jo tampoc vaig tan lluny, soc molt escèptic. Crec que a vegades la política et fa fer relacions que d’altra forma no faries. No crec que els polítics siguin pitjors que nosaltres. El problema és que el sistema és com un embut que t’arrossega. I ho dic tant per uns partits com els altres.
Això si, Millet és un lladre.
octubre 25, 2009 a les 12:09 am
PepMB,
Jo només estic a favor d’eliminar comentaris com el que has posat. Soc bastant contrari a eliminar res. Crec que és el mateix que expresses.
octubre 25, 2009 a les 12:26 am
PepMB,
A mi tampoc m’agraden els lobbys del tipus que tu parles, però ens trobem en el fet que ni tu ni jo els hem inventat i per moltes lleis que fem en contra no els impedirem, soc de la opinió que per controlar-los el millor és fer que operin a la llum en comptes de que ho facin en les ombres, per que d’una manera o d’altra ho faran, és més, ho estan fent ara però d’amagatotis. No seria millor que tots i cada un de nosaltres sabéssim qui subvenciona les campanyes electorals de tots i cada un dels nostres diputats i partits? o et penses que només ho fa en Millet?, i no creus que quan un Banc subvenciona quelcom no fa de corretja de transmissió de determinats lobbys?. No ho se, és prou complicat per analitzar-ho i pensar-ho fredament, moltes vegades es interessant que la m… suri, el fet de negar-la no fa que deixi d’existir.
Salutacions cordials
octubre 25, 2009 a les 12:53 am
Enric Canela,
Entenc el projecte que ens presentes, segurament degut a la meva intenció de resumir i que no em surti tan llençol he dit que tu hi ets al davant i naturalment em referia al projecte i no a la llista. El projecte és engrescador i ambiciós i a mesura que anem coneixent els detalls n’estic convençut que molta mes gent s’hi afegirà. Gràcies per el vostre treball (teu i del teu equip) desinteressat i sempre en benefici del nostre país.
Salut i Independència
octubre 25, 2009 a les 1:09 am
Ra molt malament si comences insultant, que jo sàpiga NINGÚ t’ha insultat. Estàs acabat si coneces així. Em recodes al diputat vendrel que va dir en relació a la ILP: perquè em dona la gana. La gent així us esteu cavant la vostra tomba.
Per desgràcia, a Catalunya no sobren independentistes per anar d’aquesta manera.El problema és que som pocs i malavinguts però TU prefereixes l’insult que sumar postitivament. Fins que IMBÈCILS com tu,(utilitzant el teu vocabulari)no deixeu arraconades les diferèncis ideològiques i no uns concentreu NOMÉS en la indepdnència NO LA TINDREM MAI, i a sobre els nostres enemics espanyols es faran un fart de riure en veure les divisions i capelletes. D’aquesta manera no tindrem MAI força: ni a dins de Catalunya i encara menys a Espanya. És això el que vols?
octubre 25, 2009 a les 1:15 am
Totalment d’acord amb els comentaris 66 i 67.
octubre 25, 2009 a les 1:22 am
Per raoliver comentari 56.
Com tu dius ara ja és qüestió de supervivència, i és com aquell que es troba amb algú que s’està ofegant al riu, i enlloc d’ajudar-lo a sortir de l’aigua, li comença a preguntar, per què està al riu? Si valdrà la pena d’ajudar-lo? Si podrà portar una vida millor? Si en un futur fora del aigua, serà feliç? Em sembla que quan és tracta de sobreviure, primer és sortir del riu que t’ofega, i després ja ens qüestionarem el que faci falta.
octubre 25, 2009 a les 3:17 am
Coalició independentista ara i a articular les formes. De cara a l’estiu, treure l’as (amb nom i cognoms) de la màniga i a magnificar el tema. Les portes del Parlament són obertes i cap a dins.
Quan això es materialitzi i es palpi amb les mans, la independència pràctica serà a tocar. Agafarà una dimensió real sols amb dos precedents en la història i aquesta volta no serà per equivocar-se ni per demanar perdó (al botxí).
octubre 25, 2009 a les 3:33 am
Enric Canela:
He donat un bot (amb B) d’alegria en llegir la part final del teu article.
Ja saps que jo estic reagrupat i crec fermament en el projecte de RI, però a la vista de que hi ha gent que (per raons que respecto encara que no les comparteixi) no vol reagrupar-se hem de bastir com a mínim un altre grup per tal que es pugui dur a terme una coalició final el mes àmplia possible.
Com recordaràs per la conversa que varem mantenir al teu despatx, des d’abans de l’estiu vaig començar els contactes amb persones responsables de les tres Entitats amb mes “caché” al mon independentista per tal que aquestes Entitats constituïssin una MESA PER LA UNITAT. Estalviem els detalls que ja coneixes.
Pel que he llegit a l’article ja has llençat formalment el coet. Per tant em poso totalment a la teva disposició per ajudar a l’èxit d’aquest projecte.
Salut!
octubre 25, 2009 a les 4:06 am
103. nric,
estic totalment a favor de fer tot lo públic ben transparent.
Però no és exactament el cas que es planteja. Es cert, que hi ha interessos particulars ocults darrera la nostra política, però en el cas dels EUA aquests interessos están agrupats i organitzats de tal manera que incideixen directament en les politica.
Subvencionen campanyes de candidats i aquets queden en deute permanent, això els permet manipular els poders públic per afavorir els seus interessos, i a la vista de tothom. Amb total transparencia.
Per suposat si això succeix, ha de succeïr amb total transparència, però s’han d’establir normes relatives a la regeneració de la politica a nivell constitucional si cal, per mantenir la separació de poders. I un dels poders que incideix en la política, i que no es va incloure en tems de l’il·lustració, és el del capital que inclou lobbys i mecenes.
102.
efectivament.
Si una “discussió” es produeix amb respecte i arguments no sóc partidari d’eliminar res. En canvi quan algú s’expressa d’una manera clarament ofensiva, insultant, i grollera llavors crec que és un deure.
D’altra banda entenc que algú que intenta polemitzar o fer propaganda de forma habitual pot ser molest, però no tinc tant clar si és lícit el silenciar-lo. En aquest suposit potser s’hauría d’estudiar cas per cas.
octubre 25, 2009 a les 8:02 am
Sr. Vallfosca (87):
Coincideixo amb vostè que les eleccions no es guanyen pel nombre d’associats que pugui tenir una Companyia concreta. El nombre ajuda molt a la logística de la campanya però és el valor afegit d’allò que es projecta a l’electorat el que et permet guanyar unes eleccions (o obtenir uns bons resultats), i no oblidem el pressupost de campanya.
El trident Carretero, Espot, Canela té molts punts a favor tant des del punt de vista electoral, a l’hora de guanyar vots, com a l’hora de defensar-se dels atacs que rebran, com a l’hora d’obtenir el finançament necessari per a la campanya electoral (estaríem venent victòria).
Evidentment que pot comptar amb Catalunya Acció (Força Catalunya) per a la coalició, ja que forma part de la nostra estratègia com a organització política des de fa molt de temps. Força Catalunya mai ens hem plantejat presentar-nos sols a les eleccions del 2010. Ni tenint el pressupost de campanya necessari ens presentaríem sols. La batalla (i l’oportunitat) del 2010 és massa important per a la nostra independència com per anar-hi sols. Som molt conscients de les nostres fortaleses i de les nostres debilitats, i la nostra obligació és que la gent no hagi de triar entre diverses ofertes electorals i que l’oferta electoral independentista sigui el més potent possible.
Per a construir la coalició per un dia només cal que dues persones de Reagrupament, la Companyia més nombrosa, s’adonin del potencial que té aquesta coalició des d’un punt de vista electoral. En concret, són el Sr. Joan Carretero (número 1) i el Sr. Emili Valdero (número 3). Si ells volen, com a Companyia més nombrosa, la coalició és possible.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 25, 2009 a les 8:19 am
Sr. Gica (86) i Sr. Josep Maria Sala (96):
La meva exposició ha introduït unes idees de forma molt resumida. De tota manera confio que ajudin a la reflexió i a l’anàlisi.
La coalició per un dia permet projectar al màxim la unitat i la victòria de les diferents Companyies independentistes (les diferents bosses de votants). Ens unim un sol dia (el dia de les eleccions) per a fer entrar la Independència al Parlament del Principat i trencar l’actual repartiment d’escons. I la llibertat de vot dels diputats (de les diferens Companyies) permet resoldre sense conflictes el dia a dia de les votacions al Parlament i donar resposta a les diferents “sensibilitats socials”. El votant sabrà que totes les Companyies defensarem la Independència al Parlamnet i en el dia a dia sabrà que tindrà el seu grup de diputats que defensaren els seus “interessos socials”. És a dir, fem compatible el famós eix nacional (totes les Companyie alhora) amb l’eix social (cada grup de diputats que defensi el que consideri convenient).
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 25, 2009 a les 8:36 am
Benvolgut Enric (100):
Igual que la Companyia Reagrupament ha nascut a partir de que una persona significativa com en Joan Carretero ha abandonat el vaixell d’Esquerra i ha tingut la capacitat d’aglutinar més gent que la pròpiament d’Esquerra entre els seus associats, ara cal que aparegui una altra Companyia (diguem-ne per exemple la Convergència Independentista de Catalunya) a partir d’una persona significativa que hagi abandonat el vaixell de Convergència i que tingui la capacitat d’aglutinar els independentistes de Convergència i més gent.
M’imagino tres divisions independentistes (Carretero, Canela i Espot) atacant de forma coordinada en el mateix exèrcit (coalició o Gran Companyia Catalana) i fent entrar la Independència a les properes eleccions autonòmiques. Qui no votaria una opció electoral amb aquestes característiques? Màxima unitat dels independentists, màxima victòria i màxima transversalitat.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 25, 2009 a les 11:03 am
#113 Josep Castany : llegint el post, res ens faria més contents. I s’entén que no es limita a R, CA i una hipotètica CIC, sinó que qualsevol altre grup REALMENT independentista s’hi podria afegir.
Màxima transversalitat. Només independentistes. Sense política. Només amb un sol objectiu.
I afegir com a opinió personal que després de llegir diferents coses relatives a dubtes sobre si hi hauria cap acord entre R i CA, llegir aquesta declaració d’algú de CA ens dóna (crec jo) a tots esperances. Entenc que és una declaració personal, i que no ve de CA (o si?), però ens dóna moltes esperances.
Finalment dir que no em sembla malament el que vostè diu sobre la llibertat de vot de cada diputat en coses no relatives a la independència. Seria un gest de regeneració política important, que hauria de ser explicat a la ciutadania, o els media ho usaran per atacar-nos.
Però sobre temes com finançament o qualsevol altre tema que surti de les nostres fronteres crec la companyia catalana hauria de dir sempre no.
De fet, rumiant-ho bé, no tinc gaire clar si és bo jugar el joc polític en el parlament. Això ens fa entrar en política i perdre el nostre nord. I tenim un cas molt recent de partit polític absorbit pel joc polític.
Potser fins i tot crec que la companyia catalana en general no hauria de votar res, només en aquells casos en que ens interessi aturar un resultat que ens perjudiqui. Però només és la meva opinió personal i amb molt poca informació.
Així doncs, si deixem llibertat de votar als diputats adobem la regeneració política (i això és bo) però tenim risc (crec jo) de oblidar-nos una mica de l’altre objectiu que és l’estat català.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 25, 2009 a les 11:32 am
Ahir ,24 d’octubre vaig anar a Arbeca a escoltar en Hèctor López Bofill, he llegit un parell dels seus llibres i el tinc en molta consideració. Per cert què hi fan gent com ell, com l’Uriel o na Elisenda dins E.R.C.? No podrien aportar més coses a l’independentisme en un altre lloc ? Suposo que, de bona fe, esperen fer-se algun dia amb la direcció del partit i donar-li un canvi de rumb. Crec que veuen amb simpatia a les C.U.P. i també a Reagrupament però no acaben de donar el pas. Bé, això ho han de decidir ells.
Arribo a casa i llegeixo la resposta del Sr. Castany a la pregunta que li formulava. M’agrada com escriu. Sempre respectuós amb tot-hom.
Par-lo amb el meu cunyat. No és independentista però li agrada la política. Vol arribar a una societat més justa i igualitària mitjançant el socialisme.Procuro fer-li veure que amb un Estat Propi tindríem la Sobirania económica i Política que ho farien possible.Li explico l’estratègia de Reagrupament i la de la Gran Companyia Catalana.El primer que hem pregunta és: qui són els Srs. Espot i Canela ? i continua : si es fa la Gran Companyia canvia el sentit de Reagrupament i es converteix en un referent només pels exvotants d’Esquerra.Què fan la majoria de reagrupats que no ho són ? Al fer les llistes és fàcil que us esbaralleu per les qüotes. I la regeneració democràtica ? Si els Srs. Espot i Canela és reagupessin els votants veurien més clarament que aneu tots a una i segurament entrarieu al Parlament amb un bon nombre de diputats.
Reflexiono una bona estona i em marco unes prioritas : Primer l’estratègia de Reagrupament.Si els aconteixements que aniran esdevenint em fan canviar d’opinió, llavors la Gran Companyia.
octubre 25, 2009 a les 12:50 pm
Joan P. i PepMB,
Efectivament tots els grups que tenen interessos, d’una manera o altra, intenten influir en les decisions polítiques. És i serà. L’ètica de com ho fan és diferent. Jo dubto que cap corporació important pagui un partit de forma altruista. Els interessos del consell d’administració, dels accionistes, globals, només coincidirà en guanyar diners.
Altra cosa és l’empresari, personalment, que tingui unes idees concretes i personalment ajudi, com qualsevol de nosaltres ho pot fer.
El problema és com fer que tot això es mantingui dins uns límits. Aquí si apareixen polítiques d’esquerra i de dretes. O ens movem al sistema dels EUA o al de la subvenció pública.
Respecte al que em dius sobre la llista. Tot clar i d’acord. Treball que fem, malauradament poc, però ens activarem ara, segur.
octubre 25, 2009 a les 12:50 pm
Joel,
No em facis pensar en el Vendrell aquell dia! No sé si per riure o plorar.
Tenim un problema, reacció llatina. Reaccions viscerals. M’agrada que la discussió sempre es mantingui dins els límits de la correcció.
octubre 25, 2009 a les 12:51 pm
Pau Vallejo,
Són cans eivissencs o llebrers? Al final arriba el llop. Ara toca independència, però és veritat que calen uns punts bàsics, de consens, en el programa.
octubre 25, 2009 a les 12:51 pm
Manel Picó ,
Hi coincideixo. Ara la força de la gran messa unitària, no cal el nom, nomes els noms dels suports. Ja vindrà després la llista.
octubre 25, 2009 a les 12:51 pm
Eduard Vivó i Font,
Més encara. M’agradaria el teu ajut.
octubre 25, 2009 a les 12:51 pm
Josep Castany,
Crec que les explicacions que has donat en aquest article (diferents comentaris) poden ajudar a entendre quina és la posició de CA. Penso que era important i t’ho agraeixo.
És evident que cal treballar en la línia que indiques. Hi ha algunes persones que sortint de CDC s’han pujat al tren Reagrupament i això ja és bo. Altres no, caldrà veure com unir-les al prjecte comú.
octubre 25, 2009 a les 12:52 pm
Gusi,
Entenc que el que diu Josep Castany no és personal, va més enllà. En tot cas ell ho aclarirà.
Si, però, que hi ha aspectes bàsics, mínims, en que hi ha d’haver un acord sobre com actuar. Recordeu els acords de l’Assemblea de Catalunya.
octubre 25, 2009 a les 12:52 pm
Josep Maria Sala,
Tots hem de fer un procés i arribar a la conclusió. Res no m’agradaria tant com que les tres persones que cites, ara a ERC, s’hi sumessin.
Crec que has tocat el punt central El coneixement de les persones. A mi la gent del carrer no sap qui soc, normal. I no et pensis que molta gent coneix a Carretero, si féssim ena enquesta la sorpresa d’alguns seria immensa. Un any sense diners és molt poc per arribar a ser conegut. Particularment només serveixo per ajudar a formar una gran aliança a la que s’hi sumin persones independentistes i conegudes.
Estic segur que arribaràs a la millor conclusió.
octubre 25, 2009 a les 12:58 pm
Es diu que necessitem a CDC i E per a la unitat, per assolir la Independència…
Primer tindríem que diferenciar entre els dirigents, (la cúpula ) i els milita’ns de base…
Pocs milita’ns saben lo que passa realment a les altures del seus partits… La relació que tenen els mateixos amb els “lobis” econòmics”, el seu finançament… etc. Al meu parer, els “de dalt”, els que manen…, estan venuts a interessos molt llunyans als seus principis politics… Les bases, gent de bona fe, fidels a les seves sigles passi el que passi i peti qui peti… aguanten les contradiccions fins extrems morals quasi insuportables. El degoteig de baixes es constant… Les cúpules no entraran mai en una Coalició Independentista…
Estan lligats de mans i peus als que els han ajudat, que precisament no tenen res d’independentistes.
El creixement del moviment Independentista, fruit en molta part per la dolenta praxis política dels partits que es diuen Nacionalistes… està fen créixer espectacularment a Reagrupament… La davallada d’E es evident…Davant d’aquest fet, no en tingueu cap dubte, que la socio-vergencia serà un fet, encara que actualment es tirin els plats per el cap. El poder econòmic unirà el oli i el vinagre…
En quan a la Gran Coalició Independentista, invito als anti-reagrupament, que llegeixin la ponència política aprovada al congres a on es parla àmpliament d’aquest tema. Hi creiem i la volem aquesta coalició. El fons tots el tenim clar, lo que falta es posar-se d’acord en la forma… Reagrupament no nomes es en Joan Carretero, som centenars, milers de companys que confiem en el projecte i em posat la nostra confiança en una executiva en la que en Joan Carretero es el cap visible. No son quatre els il•luminats que ens manen i manipulen…
Soc de Vilafranca. Fa poc em iniciat un debat polític per fer el Referèndum. Varem crear Vilafranca Decideix. Diverses plataformes i partits politics ens varem reunir per posar-nos d’acord. Nomes per el tema de la data varem tenir que fer dos assemblees i tres votacions… Es veien interessos partidistes… Tots volíem d’Independència, però va anar de poc perquè tot s’anés en orris… En Enric te molta experiència en aquests temes
“d’unitat”… Som molts els que creiem que a Reagrupament no hi te que averi “capelletes”… Hi ha persones que s’hi ha apuntat fa tres o quatre mesos i ja estan a l’executiva.. Tothom que ha volgut treballar per la Independència i la Regeneració Política, ha tingut l’oportunitat de posar-se al cap davant. Un equip amb tres entrenadors, no funcionaria… una empresa amb tres directors executius tampoc… etc.
Una altre cosa es una futura coalició electoral… Reagrupament no nomes la vol, la creu necessària.
Que cada partit, associació, plataforma, etc faci la seva feina, aclareixi a quanta gent representa i sentem-nos….
Lo dit anteriorment es a títol personal com a Reagrupat.
VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN
octubre 25, 2009 a les 1:14 pm
Coincideixo amb en Josep Maria Sala. He observat que molts dels independentistes que es neguen a associar-se a Reagrupament coincideixen exactament amb els que neguen el que Reagrupament vol ser. Són els mateixos que repeteixen constantment que Reagrupament no és transversal, i que cal crear una força similar (com si fos tan fàcil), però sorgida de Convergència. Així es manté l’esquema mental CIU / ERC projectat sobre l’independentisme… Però la realitat és que la majoria dels que ens hem associat a Reagrupament és precisament perquè supera aquesta dicotomia, i en part és per això que hi confiem. En tot cas, jo estaré d’acord en el que decideixin els independentistes sempre que hi hagi el suport d’una majoria de PERSONES. Per mi aquesta és la garantia de que les coses es facin ben fetes.
octubre 25, 2009 a les 1:18 pm
#122 Enric Canela : Tant de bo fos així. I si a més aparegués una CIC (Convergència Independentista de Catalunya) seria encara millor. Qui l’encapçali, això no ho sé, no vull encolomar la responsabilitat a ningú :)
També entenc que si una persona com en Josep Castany es pronuncia en aquests termes vol dir que darrera hi ha quelcom més. I perquè no dir-ho, molt esperançador ! Esperem que ens ho aclareixi.
Sobre com actuar, jo també estic d’acord amb l’Enric. Sobretot pel fet que tinc por que ens perdem en el joc polític, oblidant l’objectiu d’independència. Crec que ara mateix pesa més això que no pas deixar llibertat de decisió pensant en regeneració política.
És a dir, crec que caldria decidir (en temps de formació de coalició) en quins temes es pot gaudir de llibertat d’acció. O potser millor en quins temes s’ha de votar (els que ens puguin afectar negativament) i per la resta no votar mai.
I sobretot, explicar-ho a la ciutadania. Els mass media ens atacaran per fer accions així, segurament les titllaran d’”antidemocràtiques”. Que la gent tingui clar que una coalició independentista no pot jugar el joc espanyol.
Molt probablement vagi errat. No ho sé. És la meva opinió personal.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 25, 2009 a les 12:32 pm
@comentari 118, Em sembla que més aviat són guineus, per l’astúcia i voracitat que mostren, no en tenen mai prou. I sí, més ens val arribar a punts de consens, per a que l’opció sigui guanyadora i blindar per sempre més el corral de bestioles furtives.
octubre 25, 2009 a les 1:15 pm
Jo, no em faré mai de cap grup del facebook, que tingui d’administrador a una persona que m’insulta a mi, a la meva família, al meus amics i/o a una organització de la que formo part
octubre 25, 2009 a les 1:43 pm
perdona Enric, però jo només vaig destacar les males maneres d’aquest tal ra. Crec que ha quedat tan desqualificat com aquest Vendrell.
Per altra banda jo tinc les idees molt clares en l’urgent tema de la convergència independentista, crec que estàs fent una magnífica feina i tant de bo surti bé. Seria la millor victòria: una indepdnència un sol front!!!!!!!!!!!
octubre 25, 2009 a les 1:46 pm
Enric,
P.S. això de la correcció no m’ho has de dir a mi sinó aquest tal ra. jo no he utilitzat ami l’insult barroer. Això és típic de qui té la cua de palla i que ja no té arguments.
octubre 25, 2009 a les 2:16 pm
Com a curiositat, m’agradaria explicar-vos que acabo de rebre un Power Point, anomenat “Comercio Justo” a on s’explica, com és de injust que Catalunya es quedi amb el 100% del IVA tributat. Comença amb la pregunta: ¿Sabes que el IVA del Cava Catalán es SÓLO para Cataluña?
Sí, y no sólo eso, sino también el IVA de toda España al comprar cualquier producto de una empresa con sede en Cataluña.
Se expliquen perles, com la de que si un gallec compra un Seat a Galícia, fabricat a Catalunya L’IVA se’n va a la rica Catalunya, i no afavoreix als pobres de Espanya, no és creen hospitals ni carreteres… Mentre si és compra un Ford, fabricat a València, aquest IVA beneficia a tots els pobres d’Espanya. Que si Gas Natural, empresa de “la Caixa” que diuen que és de la Generalitat, hagués comprat Endesa, tot l’IVA del consum electric de tota Espanya hagués anat a Catalunya, mentre que si la comprava una empresa alemana, E-ON, l’IVA anava per tota Espanya. Continuen recomanat que és millor comprar productes estrangers. No hi falte un enllaç a un llistat d’empreses catalanes, i un altre a productes catalans. Ens acusen de boicotejadors perquè recomanen, des de la Generalitat, pagat amb els impostos dels espanyols, el consum de productes catalans (com si fóssim l’única comunitat en fer-ho). Se’ns acusa d’imperialistes, perquè al recomanar comprar productes de la terra, hem inclòs a València i a les Illes, que per a res volen ser catalanes, donen per fet que el recomanar productes catalans, vol dir la recomanació explicita de no comprar productes espanyols, per tant donen una llista de productes catalans i les alternatives espanyoles a comprar. I acaben dient que no poden permetre que ens enriquim a costa dels pobres espanyols, ens recomanen que treballem, i això sí que m’ha fet caure una llàgrima de tendresa, al veure com són de bona gent, que ens diuent que si deixem de robar-los, i d’odiar-los, veurem com tornem a ser amics. Que us pareix? He volgut explicar això, més que res, perquè tinguem present a quina mena de gent ens afrontem, com de bruts i manipuladors poden ser, i que faran qualsevol cosa per fer-nos mal, i el per què de molts cops em queixo, de que massa sovint ens l’agafem amb paper de fumar, com per anar amb subtileses de coalició o abstenció. La coalició és bona, fins i tot, pot ser decisiva per la victòria final, però no juguem amb les coses de menjar, que ja som grandets… La abstenció per als qui voten unionista!
octubre 25, 2009 a les 2:17 pm
Ah! Si amb algú li arriba o ja li arribat aquest Power Point, us pregaria a els que sabeu com fer-ho, que a tot el cúmul de mentides i falsedats que hi surten, poséssiu al costat quina és la veritat, i al final hi afegiu una pàgina amb el dèficit fiscal català, i un cop acabat l’envieu a tots els amics, tant espanyols com catalans, unionistes o no… Jo aquesta nit si tinc temps m’hi poso a fer-ho. S’atrapa més aviat a un mentider, que a un coix, i com diuen ells, “la mentira té les potetes molt curtes”. I pot fer més servei això, que no pas anar explicant com de censurador és algun grup independentiste, i anar penjant al Facebook pàgines en contra d’aquest grup, per a després mostrar l’anhel d’unir-se a ell, fins i al punt de demanar l’abstenció en cas contrari, si us plau siguem més seriosos, i si algun grup no et mereix confiança, perquè veus que esta podrit, no vulguis posar-lo al cistell de les pomes sanes, i menjat les bones, no les llencis totes, o recomanis que ho facin, perquè una de dos o ets ruc o se’t veu el llautó. Tu ja m’entens!
octubre 25, 2009 a les 2:38 pm
Joel,
Disculpa. T’he entès perfectament però potser no he constat bé. He volgut dir, genèricament aprofitant el teu comentari, que la participació havia de mantenir-se en un bon to. En cap cas em referia a què el teu no ho fos. Ans al contrari, ha estat correctíssim.
I gràcies pel teu suport i participació.
octubre 25, 2009 a les 3:40 pm
Joan de Vilafranca,
Resulta difícil estar a l’alçada dels vostres comentaris i aportar res de nou. Jo no hi tinc tanta experiència. En alguna moguda de bufetades m’he trobat, però ni em sento còmode ni és el lloc on m’agrada ser. Especialment quan la majoria de les discussions les considero de poca entitat. Per sort, gent que està per sobre d’aquestes misèries, com vosaltres a Vilafranca, podeu solucionar amb èxits aquests confrontacions. Felicitats.
Sempre distingeixo, a vegades no ho faig explícit, entre militants i cúpules. Res en contra dels partits – militants, tot contra gairebé totes les cúpules. No recordo haver retret a ningú la seva militància. Fins no fa gaire jo vivia aquesta contradicció fins que se’m va fer insostenible.
Efectivament no veig fàcil que les cúpules acceptin una coalició, aniria contra el seu èxit.
Particularment penso que el tripartit no pensa amb els ciutadans (com potser tampoc alguna altra possible col•laboració)
Saps que no soc anti-reagrupament. També estic d’acord sobre el que dius de la ponència política, contingut que no coincideix amb alguns discursos fets per responsables de Reagrupament. Discursos que no sempre coincideixen amb el que exposes, diu la ponència, i considero impecable. Als que esteu a Reagrupament a Vilafranca us conec una mica o sé com sou. No sou quatre il•luminats. Soc al vostre costat.
Considero encertada la teva proposta: “Que cada partit, associació, plataforma, etc faci la seva feina, aclareixi a quanta gent representa i seiem”. Només hi afegiria: “i que aporta”. A vegades no és només representació sinó suma. No es tracta de quotes, soc lluny d’aquest plantejament, sinó d’ampliar l’espectre.
Segur que serem junts en aquesta contesa propera.
octubre 25, 2009 a les 3:53 pm
Jordi Casadevall,
Absolutament d’acord. Molts dels que es neguen a associar-se coincideixen exactament amb els que neguen el que Reagrupament vol ser.
Jo no defenso que hagi de sortir de CDC, tot i que ho entenc, defenso que ha d’unir sectors que per raons diverses, una per als que enuncies que hi coincideixen i altres per als que divergeixen pel que sigui.
Particularment, si em demanessin quina hauria de ser la llista ho demanaria a experts independents del món de la comunicació política (i que cobressin per fer la feina). No puc deixar de confiar sempre en els professionals competents. Voldria tenir les màximes garanties de victòria. Sé que la meva opinió no serà gaire popular, però…
Evidentment, si jo fos un dels líders, al final demanaria confirmació a la gent que representés, però defensant l’opció.
octubre 25, 2009 a les 3:53 pm
Gusi,
Si, però no només. Com diu Jordi Casadevall, no voldria reproduir el clàssic esquema CiU – ERC.
Crec que moltes de les coses que dius es resolen, en part, professionalitzant l’acció o obviant pressions internes (on siguin) de grupúsculs d’interès.
octubre 25, 2009 a les 3:54 pm
Pau Vallejo,
A mi directament, em sembla fet per un imbècil o un manipulador. Efectivament, nosaltres hem de votar, junts, independència.
A aquest manipuladors els enviem al web del Cercle Català de Negocis
http://www.ccn.cat/
octubre 25, 2009 a les 3:59 pm
gusi,sempre he votat ciu pero mai vaig sortir de cap acte convergent tan satisfet i identificat amb el discurs com ho vaig fer el dia que vaig anar a una presentacio de reagrupament,crec que un cic com proposes amb molts aspectes
se solaparia amb l’espai de reagrupament i no se si seria bo de cara a l’objectiu que es busca.
octubre 25, 2009 a les 4:33 pm
Enric Canela,
Dius: “Imagino que sabeu que he parlat amb moltes persones, de diferent edat, procedència, etc. i no volen reagrupar-se, volen això si una candidatura independentista conjunta. Hi ha de tot, alguns voldrien ser a la llista, altres simplement són persones que hi volen donar suport.”
Suposo que ja saps que la meva única aspiració és veure una candidatura conjunta per poder-la votar. Res més. I, com jo, MOLTÍSSIMA GENT. Ho sé i és lògic que sigui així: qui aniria a votar dues opcions que volen el mateix? Només els idiotes que volen perdre el temps. Si no hi ha UNITAT, els electors no votarem cap opció independentista perquè seria llençar el vot. Que Rcat tindria vots? Sí, els dels seus “reagrupats” i poca cosa més.
M’ha semblat veure alguna llumeta d’esperança en certes intervencions. Ja seria hora que els polítics es posessin d’acord en una sola cosa: INDEPENDÈNCIA. Tant costa?
Un apunt, si serveix de tema de debat o de consideració: el meu parer és que la Gran Coalició no hauria d’intervenir mai en política al Parlament Català (i encara menys a Madrit). S’hauria de mantenir ferm amb la idea de proclamar la independència i res més. Ja s’ho faran, els unionistes!
octubre 25, 2009 a les 4:38 pm
#138 És possible el que dius. Podria passar que hi hagués encavalcament d’espais.
Jo ho deia pensant sobretot per donar sortida a gent de l’espai Convergent que veu que la fita de CDC no és prou sobiranista. I pensant que aquest CIC apareixeria ara no com a partit tradicional, sinó per anar de cara a la barraca i aconseguir l’estat català. Si més tard aquest CIC volgués fer política, això no ho sé jo.
Però si ha de portar divisió per la captació de vots, aquest CIC no aportaria res. I la divisió no ens ha fet mai gens de bé i menys per cercar l’estat català.
Realment es engrescador escriu i llegir-vos !
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 25, 2009 a les 4:47 pm
Com be tots sabeu, la finalitat de l’a associació Reagrupament, es centra en dos únics punts. La independència i la Regeneració Política.
Segons diuen els Estatuts, un cop assolits els objectius es procedirà a la dissolució de la mateixa…
Son dos punts tan concrets i tan clars, que no se quin debat mereixen…
quines diferencies podem tenir i que mes s’hi pot aportar…
Sempre em dit que ara no toca “fer política”, en el sentit clàssic.
Posava l’exemple de Vilafranca per que no caiguem amb el mateix perill; buscant la unitat una mica mes ens barallem…
Crec que seria honrat i ètic que cada grup aporti les dades de representivitat, no per competir si no per posar les coses al seu lloc i saber, quan es parla d’un o altre grup, quin recolzament te dins la totalitat del Nostre País. Sempre sumar… I els que posen pals a la roda de Reagrupament, per a mi està clar que no volen la Independència
octubre 25, 2009 a les 6:06 pm
141, bona tarda, tot i que arribo tard, n’hi ha que posen pals a les rodes de R, i n’hi ha que posen i han posat troncs a les rodes de CA, però en la majoria de les ocasions jo no diria que son persones que no vulguin la Independència, no hauríem de ser simplistes, no hauríem de caure en la temptació de fer d’inquisidors, hem d’optimitzar els recursos i ja està, i és aquí on ens cal La Gran Coalició.
Salut.
octubre 25, 2009 a les 6:30 pm
Joan de Vilafranca, no estic d’acord amb la teva darrera frase. Tu tens clar que qui posa pals a la roda de Rcat no vol la independència, però no vol dir que sigui sempre així.
Els qui volem precisament la independència apassionadament voldríem que Rcat fos millor del que és. I això no és posar pals a les rodes. Exigim el màxim a aquesta agrupació en tots els aspectes. I ho fem precisament perquè volem la independència i no volem treure quatre diputats i ja està bé. Jo, almenys, ja ho he dit alguna altra vegada, crec que HEM D’ANAR A TOTES: majoria al Parlament. Qualsevol altra cosa seria una derrota. Per aixó Rcat hauria de ser excel·lent i no n’hi ha prou amb treure un aprovat o un notable.
Tal com és ara, Rcat no és excel·lent, li calen d’altres líders que arrosseguin l’electorat a votar independentista. Estic pensant, i no en sóc l’únic, en l’Espot i en Canela, naturalment. Potser d’altres noms, també, però aquests dos segur, per començar.
El meu parer: el que és important són els resultats electorals. Per assolir la VICTÒRIA calen d’altres líders, a més d’en Carretero. I aquí hi veig el problema (si em pots tranquil·litzar i assegurar-me que estic equivocat, fes-ho si us plau): actualment, segons els vostres estatuts, tot s’ha de fer amb una gran “democràcia interna” i això pot ser un fre per a la incorporació de persones que no pertanyen a Rcat en una candidatura electoral. Menys valor tenen les formes que els resultats, per a mi. Si cal sacrificar aquesta “democràcia interna” per poder construir una llista guanyadora, jo no ho dubtaria. I no ha romàs gaire temps, ja, per enllestir aquesta candidatura. És el que els catalans independentistes estem esperant i, com que no es veu enlloc, estem DESESPERANT.
COALICIÓ, AHIR!!!
octubre 25, 2009 a les 6:48 pm
[...] a casa i llegeixo la resposta del Sr. Castany (comentari 83), Director General de Catalunya Acció, a la pregunta que li formulava sobre com [...]
octubre 25, 2009 a les 7:02 pm
Apassionat i benvolgut gica: Has de tenir ben clar que una cosa es Reagrupament-associacio i l’altre es el futur partit Reagrupament Independentista Català… que serà el que negociarà les possibles alternatives a nivell de coalició… Dins de la associació Reagrupamen Independentista, crec, (creiem?) que no hi tenen que haver “capelletes”… Em d’anar tots a una.
Qui vol treballar ha pogut presentar-se i ser escollit… Encara queden dotze membres per formar l’executiva que sortiran de les assemblees comarcals i locals…
Per això he dit abans que cada plataforma, grup o partit faci els “seus deures”, treballi a la seva manera, expliqui a qui i quans representa i seiem tots junts i mirem d’arribar a un acord en benefici del Nostre estimat País…. LA NACIO CATALANA.
Paciència, tolerància…, no vulguem córrer.
Reagrupament no te ni sis mesos… deixeu-lo créixer i fer-se fort.
Això no impedeix que Catalunya Acció, les CUPS, Deu Mil etc deixin de treballar. Heu fet una gran tasca, CONTINUEU i ENFORTIU-VOS.
Ja arribarà el dia de la Gran Coalició. NO SIGUEM BELIGERANTS ENTRE PATRIOTES…
Les anteriors opinions son a títol personal com a Reagrupat de base.
octubre 25, 2009 a les 7:07 pm
Pep MB, Joel, Enric Canela (i d’altres, potser):
Pel que fa al tema de la CENSURA (No ho disfressem amb eufemismes), haig de dir que, de la mateixa manera que no m’agrada que em censurin–i aixó s’ha produït per part del CENSOR Bargalló i d’altres tres CENSORS membres de Rcat–, jo no censuro a ningú ni voldria que se censurés a ningú.
Quan hi ha intervencions com les de “Ra” (no sabia que aquesta divinitat egípcia fos present a la xarxa), retraten molt bé qui les fa i no cal ni contestar-les ni esborrar-les. Tantes bajanades juntes és millor que romanguin ben visibles, a veure si qui les ha escrites se n’avergonyeix el dia de demà, quan les rellegeixi.
Mentrestant, independentistes de bona fe, anem per feina!
octubre 25, 2009 a les 7:07 pm
Enric, jo també estic a favor de que hi hagin independentistes independents i professionals a la candidatura, no militants ni associats a cap força política concreta. Però al mateix temps voldria que la llista sigui decidida per TOTES les persones que treballen perquè la llista sigui possible. Això sol ja li dona a la llista tanta força com la que li dóna la qualitat dels candidats. Com veus, tot són estratègies respectables, però si hi ha candidatura unitària, només una estratègia serà l’escollida. També demano que l’estratègia escollida sigui la de màxim consens possible.
octubre 25, 2009 a les 7:22 pm
Benvolgut company Vallfosca.
Estic des de l’inici al moviment Reagrupament, conec a basta’ns companys i et puc assegurar que ningú a posat troncs a les rodes de Catalunya Acció… Se que hi van haver unes converses amb gen de les dues parts per mirar d’arribar a acords… no ens varem entendre… i punt. Quina nosa i quin mal ens fa Catalunya Acció? No tenen que ser motiu de pica-baralla els afers personals d’algun membre de Reagrupament (Manel Bargalló, bon amic meu…), que sempre he cregut que ha actuat amb bona fe… no es fàcil fer de moderador quan ens exaltem i les paraules pugen de to… En aquest bloc mateix, hi ha comentaris ( 66,78… ) que jo votaria per censura’ls…
No ens te que bullir la sang, això nomes fa que dividir-nos…
Vallfosca no seguiré el joc d’atac, contra-atac. Que cada un faci la seva feina i no forcem les coses que encara no “estan madures”…
octubre 25, 2009 a les 7:32 pm
Joan de Vilafranca, no m’has tret la meva intranquil·litat. No em dius que us podríeu deixar de romanços i construir, ahir (no hi ha temps), la candidatura amb més líders, a part d’en Carretero.
Segueixes repetint la lliçó, ben apresa, de diferenciar associació i partit, de “treballar”, de tot el procediment de “democràcia interna” que teniu, de com n’és de jove i tendre Rcat, de créixer encara més i fer-se fort… Fins i tot s’endevina que em poses etiquetes, quan dius “Heu fet una gran tasca, CONTINUEU i ENFORTIU-VOS”.
Jo sóc independentista independent i no pertanyo a res. Encara no ho saps?
No te n’adones que portes ULLERA? No pots mantenir un diàleg obert perquè no fas més que repetir les mateixes coses que heu repetit els de Rcat des del primer dia. No, Joan, no. No hi ha temps. S’ha de “treballar”, com us agrada de dir als polítics, per fer aquesta GRAN COALICIÓ i no pas per anar creixent cadascú pel seu cantó i fer-se fort. Créixer en afiliats poc que donarà més vots a la candidatura unitària final (si és que s’hi arriba). Al final, si tant aneu creixent, us votareu vosaltres, però… i el gruix de l’electorat, us votarà? Què en traureu de ser 2000 o 5000 o 10000 persones que pagueu quota? Traure 10000 vots? No n’hi ni per començar. Estratègia equivocada!
Que seguin a la mateixa taula en Carretero, en Canela i l’Espot. Això és el que cal. I deixar-vos de tantes assemblees, reunions, votacions i democràcia interna. Aneu per feina, si us plau! COALICIÓ, AHIR!
octubre 25, 2009 a les 8:00 pm
Gica, ho sento. No estic al teu nivell
octubre 25, 2009 a les 8:04 pm
Gusi (114). La coalició per un dia més la llibertat de vot dels diputats no és només una opinió personal meva, és la proposta de Catalunya Acció. Permet agrupar forces per a una mateix objectiu (la independèncdia) i a la vegada fer-ho compatible amb que la transversalitat quedi representada al Parlament.
Esquerra no ha estat absorbida pel joc polític, senzillament ha renunciat a allò a que es va comprometre amb els seus votants.
.
Josep Maria Sala (115). Si es crea la Gran Companyia en cap cas Reagrupament queda només com a referent per als exvotants d’Esquerra. És que si es crea la Gran Companyia i es projecten els tres candidats, el referent a l’hora de votar no serà una companyia o una altra, sinó la pròpia coalició.
.
Joan de Vilafranca (125). No sé si el seu comentari és per a mi o es desprèn d’algunes de les meves paraules. En tot cas ho aclareixo. Els actuals partits Esquerra i Convergència no els necessitem per a res per a la nostra independència. Al contrari. La frenen ja que la indepencia no és el seu projecte ni la seva prioritat. En tot cas el que necessitem són els votants independentistes que encara van (o anaven) a parar a aquestes formacions. Per això és important que hi hagi Reagrupament que ha nascut oom a discrepància amb la direcció d’Esquerra, i per això és important que es visualitzi també de cara a l’electorat un grup, una Companyia, que neixi de la discrepància amb la direcció de Convergència. A l’aparèixer aquestes dues Companyies estem visualitzant que els dos vaixells, Esquerra i Convergència, no van per bon camí ni serveixen per a defensar els interessos nacionals i econòmics dels catalans. Això no té res a veure amb reproduir l’esquema ERC-CiU dins de l’independentisme.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 25, 2009 a les 8:21 pm
Joan de Vilafranca (148). Em sap greu haver de tornar a aclarir aquesta qüestió (que ja vaig aclarir en un post anterior en aquest mateix blog).
No hem mantingut cap reunió per a parlar d’acords. No és que no ens hàgim entès. És que no hi hagut converses amb la direcció de Reagrupament senzillament perquè el Sr. Carretero i el Sr. Valdero no han volgut. Confiem que més endavant sigui possible seure i conversar, que no té res a veure amb arribar acords.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
octubre 25, 2009 a les 8:43 pm
#151 Gràcies per aclarir-m’ho Josep. Reconec que no estic segur d’estar-hi al cent per cent d’acord, ja que hi tinc dubtes, sobretot perquè no sé si de vegades quelcom que sembla banal després potser es gira en contra d’un mateix.
No sé si és millor que d’entrada la coalició faci saber que no votarà, llevat per oposar-se en cas de que la votació perjudiqui més el país.
Com dic, no ho tinc del tot clar i respecto l’opinió de CA. El que si sé és que els termes del que faran els diputats dintre del parlament ha d’estar molt clar abans de les eleccions. Altrament tenim el risc de caure en contradicció i pèrdua de força i credibilitat. Cal ser ferms i decidits.
També coincideixo amb vostè que s’ha de votar a la coalició. S’hi ha d’anar plegats.
No oblidem que els espanyols això ho saben fer i amb el teatre suficient per a que no es noti (com al País Basc). Es llencen els plats pel cap però van plegats.
Sobre els partits polítics absorbits, volia més o menys expressar en part el que vostè diu. Crec que alguns partits s’han centrat en el joc polític de l’estira i arronsa amb ecspanya. Això succeeix quan guanyen un seient amb poder. Això primer els ha fet oblidar allò pel que foren votats pels seus electors.
Més tard ells mateixos s’adonen, però n’hi ha que ja no veuen com recular, ja que són professionals de la política. D’altres proven de redreçar el partit (jo personalment no tinc res a dir a aquestes persones, voldria que s’en sortissin i redrecessin o bé que en sortissin i arroseguessin gent fora del partit) i d’altres no volen recular car els va bé com van les coses.
Finalment desitjo que pugueu posar-vos en contacte CA, R i qualsevol altre formació que desitgi en primer terme la independència del país. No volem ser espanyols.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 25, 2009 a les 8:48 pm
150 Joan de Vilafranca, si això és l’únic que saps dir…
El mateix de sempre: els de Rcat no teniu arguments. I, mentrestant, el temps passa…
Treu-te la ullera, home!
octubre 25, 2009 a les 8:50 pm
Gica,
Jo estic en contra de qualsevol censura, tret de l’insult directe o la grolleria inadmissible. Ja saps que no esborro res.
Això no vol dir que m’agradin les batalles massa pujades de to, però les respecto. Procuro mantenir-me en un to més neutre sense deixar de defensar el que penso.
Evidentment sé que tu també estàs contra qualsevol censura.
octubre 25, 2009 a les 8:52 pm
Enric, d’acord amb el que prosposes i d’acord, com sempre, amb el teu missatge. Però nomès un aclariment en honor la veritat. Tots els càrrecs electes d’Esquerra saben perfectament que una part del seu sou va per al partit i ho saben abans de d’acceptar el càrrec, i assumeixen aquesta condició. Pero passa que a Esquerra (com a tot arreu) hi a gent amb molt de morro… Es ben cert que en Xavier Vendrell va cometre un greu error incloent-hi al personal contractat. Error que va admetre. Per altre banda, la noticia referenciada del 3/24 és clarament tendenciosa (com no podria ser d’una altre manera). I consti que les meves simpaties politiques no van precissament en la direcció d’en Xavi Vedrell.
Dit això, jo m’apunto a la GRAN COALICIÓ.
UNITAT PER LA INDEPENDENCIA
octubre 25, 2009 a les 9:08 pm
A tots,
Diu Joan de Vilafranca: “Com be tots sabeu, la finalitat de l’a associació Reagrupament, es centra en dos únics punts. La independència i la Regeneració Política.
Segons diuen els Estatuts, un cop assolits els objectius es procedirà a la dissolució de la mateixa… Son dos punts tan concrets i tan clars, que no se quin debat mereixen… quines diferencies podem tenir i que mes s’hi pot aportar…”
Estic absolutament que aquests punts no mereixen discussió. No pot haver-hi diferències. No les tenim.
Intentaré explicar la meva visió amb un senzill exemple de nutrició – gastronomia. Ningú discuteix que necessitem vitamines a l’alimentació. Tampoc que ens calen minerals diàriament. I també que quan el cervell, l’hipotàlem diu que ja en tenim prou hem de deixar de menjar encara que ens posin unes magnífiques postres. Tots, absolutament tots hi estaríem d’acord en què si seguim aquestes senzilles normes tindrem una salut millor.
El tema és com ens ho prenem. Uns poden preferir menjar un abundant plat de llenties amb arròs integral i una poma, uns altres carn amb verdures i una poma, i uns altres un menú basat en fruites i galetes d’arròs. Imaginem que tots els menjars o contenen tot (no és del tot cert però ho podríem arreglar, valgui per a l’exemple). Jo només proposo reduir una mica cada menú, alternar de forma que tothom mengi bé encara que algun dels plats no sigui el seu preferit. Un menú consens per tal que tots mengem junts. Potser l’acord ens fa arribar a la conclusió que mengem una mica més de carn del que alguns voldrien, no passa res, és millor això que menjar en taules diferents.
Fixeu-vos que els objectius els acomplim. El problema està en com es tria el menú. Podem votar tots els que hem de menjar o demanar a un especialista que ens ajudi, fins i tot que hi col•labori el Santi Santamaria per tal que tot estigui més bo.
Si jo m’obsessiono i intento que tothom mengi llenties amb arròs integral i una poma, que m’agrada molt, em sembla que em deixaré molts amics a la cuneta tot i que compartim els mateixos interessos.
Si ens posem d’acord, no crec que ningú que vulgui estar sà pugui votar en contra del menú triat.
octubre 25, 2009 a les 9:13 pm
Si pensem en els anys que fa que dura la nostra lluita, si pensem en la gran quantitat de catalans que abans que nosaltres que ho han intentat, si pensem en el moment oportú que tenim la sort de viure, si pensem en nosaltres i en els nostres descendents ens adonarem de la responsabilitat que tenim i que és al nostre abast d’assumir.
Si ho fem, segur, segur que trobem el camí per fer que a les properes eleccions presentem la candidatura més potent, més atractiva, més efectiva per assolir la independència.
Ara és el moment i si no l’aprofitem no ens ho podrem perdonar.
Ànims a tots, compatriotes!
octubre 25, 2009 a les 9:23 pm
Sí a la proposta de l’Enric.
Endavant!
octubre 25, 2009 a les 10:53 pm
Enric, crec entendre la teva visió politico-gastronomica… També tenim un bon menú amb forces plats per triar. Et dono part de la raó, el punt de diferencia seria el “tempo polític”.
A Reagrupament em fet un full de ruta… els fets, el suport constant a les poblacions que es fan conferencies, el degoteig important d’afiliats, el “cangueli” d’alguns partits i de molts politics “professionals”… ens diu que anem be. El nostre objectiu, esta clar, es créixer i donar-nos a conèixer.
Tu vas estar a l’Assemblea Constituent, hi avia persones de totes les procedències, moltes d’elles no havien militat mai, no cal dir, gent procedent de CDC, d’E, de la CUP… fins i tot alguns de CA, del PSC… No es això com una coalició?
No li vull donar mes voltes. Si podem integrar a tothom, perfecte… si no … cada un amb la seva consciencia. La oportunitat es històrica…, els que dubten, els recelosos i perquè no dir-ho, els envejosos… seran minoria.
octubre 25, 2009 a les 11:03 pm
Potser ara a l’inici, l’elector propi pel nou catalanisme sigui l’elector independentista però no per gaire temps. La independència implica superar aquestes autolimitacions. Amb un grup parlamentari nou i llibertat de vot, no es conseguirà abatre CiU, que serà el principal obstacle per disposar de suficient massa electoral com per encarar la independència de Catalunya. Ha de trobar-se altre format. Amb aquest format, estàs regalant escons a discreció a altres forces polítiques que són adversàries.
Per altra part, penso que encara han d’arribar actors nous al teatre. Algun de conegut, però nou a política i d’altres que han de caure de la figuera quan els seus tornin a la Generalitat i se n’adonin amb cop al morro que les coses ambigües i els silencis careixen de romanticisme.
octubre 25, 2009 a les 11:22 pm
Joan de Vilafranca,
Si, ho esteu fent bé per agafar tot el públic que té una determinada perspectiva, però hi ha més vida. I penso que cal que hi sigui també.
Jo no diria envejosos, segur que també n’hi ha. Em refereixo a aquells que no volen més que sentir-se identificats.
De totes formes la suma hi serà.
Siguem optimistes.
octubre 26, 2009 a les 1:36 am
160 Joan de Vilafranca. Tens el mateix tipus d’actitud envers els que no estan engrescats amb Reagrupament que la gent que defensava ERC al 2003 abans de les eleccions. Aleshores ERC eren intocables, eren l’esperança. Ho sento però no tinc més remei que fer-te algunes observacions perquè entenguis per què alguns tenim certa prudència envers Reagrupament:
1. Al 2003 Esquerra parlava d’independència i mans netes. Ara Reagrupament parla de declaració d’independència i regeneració política. És curiós que això ho diu ara en Carretero i el 2003 va defensar el primer tripartit perquè segons ell era una mesura d’higiene democràtica, i a més en va formar part. Quin concepte més curiós d’higiene democràtica posar el PSOE a la Generalitat quan també portaven 23 anys governant institucions. Quin sentit polític m’està demostrant aquest home?
2. Tant que parles de la superdemocràcia universal, em pots explicar sota quin concepte de democràcia s’ha fet plegar a en Teo Vidal de la Junta Directiva de Reagrupament perquè hi pogués entrar l’Enric Granados que havia quedat el 19 a les votacions?
3. A mi ja em pots explicar que sou 3.000 associats a Reagrupament i que sou collonuts (i no en tinc cap dubte), però jo el que valoro és l’equip que dirigeix i aquí, ho sento, però aneu força fluixos.
4. Saps que són per a mi en Canela i especialment Catalunya Acció? La garantia. En Canela és un home coherent i així s’ha comportat fins ara, i Catalunya Acció no ha fet ni una sola ziga-zaga. Allò que diuen que fan, ho fan i no s’arronsen.
A mi la idea de llibertat de vot per als diputats escollits m’agrada. Es suposa que si realment són independentistes sabran què han de votar en cada moment, i si no, doncs quedaran retratats però almenys no ens prendran el pèl en bloc com ha fet Esquerra.
Per tant, ho sento, però o coalició i llibertat de vot als diputats o em quedo a casa.
octubre 26, 2009 a les 8:11 am
Sr. Bargalló:
en el post 33 quan diu del Sr. Espot:
“Que tenia aspiracions polítiques i per això és vol presentar a l’arena parlamentaria.”
La cosa està més que clara, i sembla que vosté no l’ha entés. El Sr. Espot es refereix al fet de que Força catalunya no pretén tenir parlamentaris, si no que pretén assolit la independència com a objectiu a curt plaç. Pot ser amb parlamentaris pròpis i amb d’altres formacions formant una gran coalició, que gent com vosté estàn intentant dinamitar i que ara ja no podràn deturar. Els contactes estàn fets, fins hi tot dins del seu pròpi grup i vosté encara no en sap res de res. mala sort i pel que veig en Jordi Casadevall tampoc. Tot se sabrà, aquesta setmana serà crucial i les coses estàn caminant cap el bon camí.
En el post 163 del Sr. Bargalló:
Vostés s’ha penguntat que potser tenien alguna altra cosa que fer???
Per que no Va venir el Sr. Laporta??
I qui més tampoc va venir??
Joan Garcia,
el que tu poses en aquest últim post fa molt de temps que ho dic i molta gent de Rcat m’han arribat a insultar dien-me friki i moltes coses més. L’altre dia una persona de Rcat de la Noguera hem parlava de CA i en Santiago com uns extraterrestres, si aquesta va ser la paraula concreta, extraterrestres. Quina llàstima, per que aquesta gent no en te ni idea del que passa més enllà del seu nas.
Tantmateis en el punt 3 dius que el que diu Rcat és el mateix que deia Esquerra al 2003, si senyor, és veritat i aixó ja fa mesos que ho estic dient i ho estic documentant, i per mi Rcat és un dejavú d’esquerra o una versió 2.0 que te com a aobjectiu fer fora esquerra i no reeditar el tripartit, objectius encobrets en la independència i la regeneració política.
Suposo que alguns d’aquests reaccionaris de Rcat que no volen la Coalició, i algúns dels Rcat amb els que ens trobarem per fer la gran coalició s’hauràn d’entendre a la força, per que si no ja tenim el Reagrupament de Reagrupament!!
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 26, 2009 a les 9:15 am
160 Apreciat Joan Garcia. Les persones evolucionem, però els principis bàsics normalment son els mateixos… Jo al 2003 estava a ERC, em creia el seu plantejament, seia al darrere els escenaris als mítings d’en Carod i em fotia un tip d’aplaudir… jo, com mes de 600.000 votants, o vaig creure…
Desprès de 23 anys de “remenar les cireres” per part de CIU no era coherent fer un canvi?… Es molt fàcil criticar fora de context… En aquell moment, el primer tripartit, érem molts els il•lusionats que creiem en un govern progressista i d’esquerres… El segon tripartit inacceptable; en Carretero sempre o va manifestar.
Lo d’en Teo Vidal es la teva versió… Saps que la Catalunya Nord tindrà representació a la executiva.
Es curiós que critiquis un equip, sense haver “jugat cap partit”…
No cal que em parlis be d’en Enric Canela, em considero amic seu i sempre he intentat llimar diferencies per poder aconseguir que treballi conjuntament amb Reagrupament. Desconec bastant a Catalunya Acció, fins fa poc (10.000 a Brussel•les) no sabia de la seva existència i no se a quanta gent representa, quan ho pregunto ningú m’ho diu… se’m diu que la quantitat no es lo important…
Podria parlar-te de la incorporació dels membres del Partit Republicà a Reagrupament… però no tinc ganes d’entrar en un debat de: “jo soc mes guapo que tu”… infantil, i in.neseçari.
Si escric en aquest bloc es per intentar sumar, no vull convèncer a ningú per que canvi de parer.
octubre 26, 2009 a les 9:59 am
Joan de Vilafranca (166): home, és que si comences a parlar de l’entrada del PRC i d’UNC, potser et sortirà el tret per la culata…. hahahahaha…. potser n’haurem de dir entrada/sortida…. pregunta sobre l’Agustí Soler, i ja veuràs si n’és de divertit, tot plegat. a veure qui és qui “canvia de parer” i per què.
octubre 26, 2009 a les 10:18 am
A veure dues cosetes respecte de l’actitud.
• El dir: qui vulgui Unitat que entri a casa meva, no és pertinent, per la senzilla raó de que si a casa teva tothom és procliu a la Unitat, a casa meva també, i a casa del altre també.
Per això deia en el post 55 “Tots els grups, tots sense excepció han de fer un exercici de renuncia per tal de ser protagonistes del “amor” extramurs,…”
Extramurs, a camp obert, “al peu del Besagoda que és terra de comú”, això és La Gran Coalició.
• Una segona qüestió, és que no sé que coi els passa a tants reagrupats, no accepten la més mínima crítica, de seguida surten els Inquisidors a cremar-te a la foguera, tranquils nois, vosaltres també teniu gep, i quan algú us posa un mirall al davant per comptes de exorcitzar-lo li podríeu donar les gràcies, o si més no condemnar-lo al anatema.
Ho hem de fer plegats, si ho fem bé, guanyem.
octubre 26, 2009 a les 10:35 am
#105, Pau Vallejo
Estic d’acord, i potser he entès malament el teu missatge inicial sobre la independencia com a objectiu ultim. De tota manera no puc deixarme de preocupar pel dia-després, especialment perque fins ara el pais s’ha mostrat incapaç d’un bon govern i una bona administració i fer quelcom qualitativament diferent de l’administració espanyola.
octubre 26, 2009 a les 11:29 am
Doncs ho sento, però veig en la majoria (no tots) dels defensors de la “gran coalició”, una actitud anti-Reagrupament, que en alguns casos és explícita i en altres molt més subliminal però existent de manera implícita. Reagrupament va néixer amb la idea d’unir persones que pertanyen a diferents col·lectius o a cap, unir-les per treballar per una candidatura independentista transversal amb 2 punts: Independència i qualitat democràtica. Però hi ha una sèrie de persones que li neguen la transversalitat abans fins i tot d’haver-ho pogut demostrar. S’entossudeixen en lligar Reagrupament a ERC, per més que Reagrupament se’n vol diferenciar, al·legant que gran part de la direcció ve d’ERC (quin descobriment!) i volen imposar la seva idea de gran coalició, fins i tot amb partits que encara no existeixen (!?). I sobretot, es dediquen a treure importància a un dels millors capitals de Reagrupament: La implantació de persones comarca a comarca. Ho sento però és el que veig després de llegir-vos. Alguns pensareu que no hi veig més enllà del meu nas, que m’he de treure les ulleres, i bastants més consignes repetides… Però el mateix es pot dir als que pensen diferent. Al final, una de les estratègies serà la guanyadora, i sempre hi haurà qui hi estarà en contra, fins i tot donant més importància a això que a l’objectiu que ens hauria d’unir. Aquest, però, no seré pas jo. Jo per sobre de tot el que vull és un estat Català, sigui o no sigui amb l’estratègia que jo defenso. Només espero que la majoria dels que pensen diferent de mi sobre l’estratègia, siguin capaços de defensar l’estratègia guanyadora, sigui quina sigui.
octubre 26, 2009 a les 12:10 pm
170 (Casadevall): Reagrupament es treu a si mateix la transversalitat des del mateix moment en què neix deixant totalment de banda Catalunya Acció, que ja els havia explicat des de feia temps, extensament i explícitament, sobre l’estratègia de gran coalició amb Força Catalunya, com han explicat a bastament milers de vegades. Vegi’s hemeroteques d’abans del 18 d’abril. Apa, salut.
octubre 26, 2009 a les 12:20 pm
On he dit “o si més no condemnar-lo al anatema.”, post 168, volia dir “o si més no, NO condemnar-lo al anatema”.
Home, i ja aprofitant l’avinentesa, Casadevall, no conec ningú aquí al BGS que negui que Rcat sigui un interlocutor vàlid del Independentisme, o que digui que no és un actor de gran vàlua, el que alguns pensem, és que tot sol no farà possible la realització de la Independencia, necessita ajut.
Que alguns opinadors pensem que Rcat te gep, no vol dir que el tenir gep l’invalidi com a Interlocutor, o actor, la confusió deu ser teva, només mostrem com aquest gep pot estar causa de “no combregar-hi”, per tan si això és així necessitem altres eines per Sumar, és senzill d’entendre, crec.
Per altre banda, potser sigui degut a “gran necessitat”, que molts reagrupats sentin la compulsió insalvable de fotre a la foguera qualsevol “crítica”, per xica que sigui, o no sé bé que ho deu fer, tanmateix hauríeu de ser una miqueta més receptius, trobo.
Cordialment.
octubre 26, 2009 a les 12:26 pm
166 Joan de Vilafranca. És clar que després de 23 anys calia un canvi. Però el canvi no era treure els regionalistes per a posar els espanyolistes del PSOE a la Generalitat. El canvi havia de venir perquè algú fes les coses diferents i perquè algú defensés els interessos dels catalans (era una legislatura totalment atípica). Aquest és el canvi que havia de representar ERC i que per la seva obsessió de governar van errar l’estratègia. Massa pressa per tocar cadira (dit per ells mateixos). Potser no vau entendre que el canvi no consistia a substituir CiU per PSC. El canvi havia de començar per la forma de fer d’ERC, i la millor manera de mostrar aquesta intenció de canvi era quedant-vos a l’oposició. Jo no critico fora de context. A la setmana del primer tripartit ja tenia molt clar que ERC s’havia equivocat. No cal ser cap geni de la política. Només cal saber qui és el PSC (o sigui qui és el PSOE). En aquells moment estaves il·lusionat amb ERC i ara encara ho estàs més amb Reagrupament després de la decepció d’Esquerra. Em vols dir doncs on és la diferència? Em pots garantir que ara, després del fracàs del tripartit, no tornareu a posar a Convergència al govern, perquè ara toca un altre canvi? Quina fiabilitat em demostres?
Tu no deus saber que va dir l’Emili Valdero quan va saber que en Teo Vidal havia sortit escollit, oi? És clar que la Catalunya del Nord tindrà representació a l’executiva de Reagrupament, però suposo que podíeu esperar a treure en Teo Vidal de la Junta Directiva per incompatiblitat de càrrecs un cop s’hagués donat aquesta incompatibilitat, no? Ës a dir, un cop hagués estat triat responsable territorial, no abans. Però és clar, hi ha tanta obsessió amb el tema de la transversalitat que s’havia de fer entrar a en Granados com fos.
M’estàs dient que l’equip actual no ha jugat cap partit? En Carretero, en Valdero, la Carandell, en Renyer, etc., no han jugat cap partit? Joan per favor que ja som grandets…
El PRC era un projecte mort des de feia temps i eren uns 50 militants. I per si no ho saps, els que van impulsar que el PRC entrés a Reagrupament (amb una forta divisió interna) van ser l’Agustí Soler (el seu President) i en Carles Bonaventura (el Secretari). En Carles és a la Junta de Reagrupament i l’Agustí ja no és a Reagrupament. Si vols explicar coses si et plau explica-les bé. I sobre UNC informa’t bé que hi ha novetats.
Per cert ja saps per què l’Oriol Sallas, home de confiança d’en Carretero al plegar d’Esquerra ja no és a Reagrupament?
Jo no tinc cap interès especial a criticar Reagrupament, al contrari, espero que ho feu bé i no falleu com Esquerra va fallar a la gent, però per favor no em feu combregar amb rodes de molí que conec Reagrupament molt bé per dins. I vejam si enteneu d’una vegada que la transversalitat electoral, és a dir, la percepció de la transversalitat que té el votant, no la proporciona el perfil dels associats. Et penses que jo en tinc prou per confiar en algú perquè em parli d’independència i regeneració política? I em pots explicar què faran els diputats de Reagrupament mentre no assolim la independència?
octubre 26, 2009 a les 12:47 pm
171, Reagrupament des del seu naixement convida i recomana entrar a tots els independentistes com a persones associades formin o no part d’altres col·lectius. Entre d’altres col·lectius, han entrat com a mínim persones de CDC, d’ERC, de PRC, de UNC, així com independentistes que no pertanyen a cap partit polític, com jo mateix. Jo, personalment no crec que sigui gaire bona idea en general, aplicar una altra manera de fer amb un col·lectiu en concret. També entenc que s’hi pot estar d’acord o no amb aquesta estratègia. Però el que no es pot fer, és intentar canviar els principis, definició i estratègia de Reagrupament des de fora, quan no es nega l’entrada a ningú.
octubre 26, 2009 a les 12:53 pm
Joan Garcia, dius: “Jo no tinc cap interès especial a criticar Reagrupament, al contrari, ”
Caram, doncs llegint-te qualsevol no ho diria… Intuint continguts de suposades converses privades, assenyalant temes i coses de persones, que com a mínim algunes, jo sé perfectament que no són certes. I bé… Però res de nou, jo no puc dir res més que ja no hagi escrit avui o abans.
octubre 26, 2009 a les 1:52 pm
175 Jordi, només he exposat els dubtes que tinc sobre Reagrupament i allò que no em convenç, perquè d’Esquerra fantàstica, meravellosa i magnífica ja n’hem viscut una, i tot el que s’hi assembla de Reagrupament em provoca alèrgia.
No sé a què et refereixes quan dius que intueixo continguts de converses. I si alguna cosa no és certa o no és del tot correcta m’agradaria saber-ho. T’ho agrairia sincerament.
octubre 26, 2009 a les 2:18 pm
Joan, no entraré en cap joc d’aquest tipus, perquè no vull contribuir a convertir aquest bloc en res similar a la tele-basura de programes tipus “Betlem Esteve”… Que ja Déu n’hi do amb el nivell d’algunes intervencions, i no em refereixo a les teves precisament. Però sí que una vegada més, en la teva intervenció, segueix intentant associar Reagrupament amb Esquerra. És que em dóna la impressió (només la impressió) que alguns actueu llegint un manual o quelcom semblant. La guerra (la que sigui) no es guanya aquí, que jo sàpiga aquí només s’opina sobre sobiranisme. No tinc res més nou a dir del que ja he escrit en el fil, i no em vull repetir més, almenys en aquest fil.
octubre 26, 2009 a les 2:51 pm
Per a tothom, Després de llegir tots els comentaris, des d’ahir al vespre, arribo a una conclusió diàfana:
REAGRUPAMENT ÉS PREPOTENT.
octubre 26, 2009 a les 2:58 pm
177Jordi Casadevall, Et miraves al mirall, quan has escrit “alguns actueu llegint un manual o quelcom semblant”??
Tu, el CENSOR Bargalló, en Joan de Vilafranca… tots repetiu el mateix com un lloro. I el que és important (NOMÉS PER A VOSALTRES, PERÒ) és créixer, créixer, creixer… Potser creixereu fins que rebentareu, com un gra ple de pus (la comparació no és meva; jo només la repeteixo).
Pel bé de Catalunya, treu-te (traieu-vos)la ullera, home!
octubre 26, 2009 a les 3:04 pm
177 Jordi. Jo no pretenc fer cap associació de Reagrupament amb Esquerra. Reagrupament ha sortit d’on ha sortit i la direcció la forma qui la forma, i em sembla molt bé que feu tot el possible per a què no se us asociï a Esquerra i que se us vegi com una alternativa el màxim d’àmplia possible.
D’altra banda pots estar ben tranquil. Aquí a alguns ens faria gràcia la coalició perquè hi veiem una sèrie d’avantatges però la direcció de Reagrupament no té cap intenció de participar en cap coalició.
octubre 26, 2009 a les 3:25 pm
Per algunes mentides o falses veritats que s’han dit, cal deixar clar que:
1) En Theo Vidal va estar present a la primera junta de Reagrupament com a representant de la vegueria de Catalunya Nord i va deixar la seva plaça guanyada per votació a Roger Granados com a següent de la llista votada en l’assemblea.
2)Oriol Sallas va ser el president de la mesa de l’assemblea i per tant segueix tenint un paper important dins de Reagrupament encara que sembla que ha preferit no ser a la junta.
Sense voler entrar en aquest terreny de criticar, vull fer aquesta reflexió:
A part del Vallfosca i en Joan P, tothom que critica a Reagrupament diuen ser simpatitzants o membres de Catalunya Acció.
Em pregunto que sabem d’ells?
Vull dir, sabem qui son els membres de CA? Quines referències polítiques tenen?
Per exemple, el Sr. Castany o el Sr. Molins o el Sr. Espot, tenen per a algun lloc a Internet a on expliquin la seva trajectòria professional i política?
Sabem qui és en Dr. Carretero, sabem qui és el Dr. Canela, sabem qui és el Dr. Valdero, sabem qui és la Rut Carandell, però algú sap qui és el Sr. Espot o el Sr. Castany o el Sr. Molins?
Que van estudiar?, a quina Universitat?, Quina ha estat la seva vida professional?, a on treballen?, a quina empresa?. Sabem a quins partits han militat abans? o no han militat mai a cap partit?
Però també: quants associats té CA?
Quin son els requisits per ser-ho?
Que paguen per ser-ho?
Coneixem la Junta de RCat, però qui forma part de la Junta directiva de CA?
Sabem que RCat té registrat un partit instrumental i segons sembla CA té el mateix amb Força Catalunya. És cert això últim?
FC té militants actualment? Si?, Qui son?
CA vol fer una candidatura unitària i transversal amb FC, igual que RCat amb el seu partit instrumental registrat?
Sabem que RCat té dos eixos programàtics per la candidatura: 1) Proclamar la independència i 2) regeneració democràtica de la política.
Quins són els eixos programàtics per la candidatura que CA vol fer amb FC?
Saben perquè es pot trobar al web de RCat, quines són les despeses que costen els actes de RCat i en l’Assemblea, oberta a tothom, es va explicar totes les despeses que ha costat les activitats, proganda, incloent la RCatTV…etc, amb tots els ingressos que s’han rebut.
Però a on puc trobar el mateix de CA?
Com paguen la propaganda (al diari Avui he vist propaganda de l’Espot en color i plana sencera, això costa més de 2.000€ cada dia) i els actes que han fet fins ara?
Qui paga la TV de Catalunya Acció?
CA rep diners només dels associats o reben subvencions o tenen també aportacions anònimes?
Hi ha algun lloc a on es pugi consultar tot això?
Penso que abans de criticar tant a RCat, potser els simpatitzants de CA , haurien d’explicar millor qui són, que pretenen i quins són els seus objectius, com també les seves estratègies per aconseguir-ho.
octubre 26, 2009 a les 3:41 pm
Després del darrer comentari ja ho veig tot ben clar: MAI NO HI HAURÀ COALICIÓ, MAI NO HI HAURÀ UNIÓ, MAI NO TINDREM ESTAT CATALÀ.
QUIN MAL HEM FET ELS CATALANS, PER TENIR AQUESTA MERDA–SÍ, MERDA–DE POLÍTICS?
Reagrupament és, clarament, el problema que té l’independentisme.
Només s’escolten entre ells mateixos.
octubre 26, 2009 a les 3:59 pm
181 Espartac, suposo que serà com picar ferro fred, però et voldria fer una pregunta:
A mi se m’ha mirat d’etiquetar amb CA (fals), heu dit que em paga el PSOE, se m’ha CENSURAT (I ENCARA SE’M CENSURA) i se m’ha criticat perquè faig servir un motiu (encara es fa, al FB).
Doncs bé, ja que, segons tu, dins de Rcat hi ha tanta “transparència”, em sabries dir si LO MAKI DE PONENT és un nom de veritat o un pseudònim? Ho dic perquè, curiosament, era administrador, juntament amb el CENSOR Bargalló, del grup de suport a en Carretero del FB. Quan jo vaig dir “o tots moros o tots cristians” es va desencadenar la CENSURA.
Ah! T’haig de donar la raó en una cosa, noi, l’actitud de Rcat pel que fa a la CENSURA (democràtica?) que apliqueu és TRANSPARENT. Sí senyor, això sí: no us n’amagueu ni us n’avergonyiu. Per què no ho poseu al vostre web com una de les vostres “transparències”? Podríeu escriure quelcom semblant a això, al portal del web: “SOM TAN BEN PARITS, TAN SABEDORS QUE SOM ELS ÚNICS INDEPENDENTISTES, QUE CENSURAREM QUALSEVOL CRÍTICA QUE NO SIGUI UNA LLOANÇA A Rcat”
És un suggeriment, només. Feu el que vulgueu. Em respondràs la pregunta? Qui és LO MAKI DE PONENT?
octubre 26, 2009 a les 4:07 pm
Enric Canela, em sap greu si trobes el meu comentari 183 inapropiat, però jo no suporto una cosa: el CINISME. I aquest és l’adjectiu que es mereix la intervenció de l’Espartac i moltes de les del CENSOR Bargalló i d’altres membres de Rcat. Ja ho he dit: ara veig clar que, amb Rcat, no anem enlloc, els independentistes. Miraran de rebentar tot allò que no siguin ells. Bon profit els faci la seva prepotència!
octubre 26, 2009 a les 4:24 pm
Sr. Espartac, la seva ignorància es pot sol.lucionar amb una simple visita al ala web de Catalunya Acció:
http://www.catalunyaacio.org
Tranquil sr. Epartac que per entrar-hio no es contaminarà i tampoc el faràn fora de Rcat.
Jo quan critico Rcat ho faig des de el meu coneixement com a ex-militant d’Esqurra i com a Ex-militant del sector crític Esquerra independentista, que varem ser una cosa única amb Rcat però una traïció va fer saltar el pacte pocs dies després i va ser una persona o persones de Rcat i de la zona de l’àrea metropolitana. El Sr,. Renyer ho pot constatar si encara ho recorda.
Espero haber-lo ajudat i si necessita qualsevol altra cosa , ja sap quí estic per servir-lo.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 26, 2009 a les 4:28 pm
Espartac, a mi, més ben né igual qui siguin, i qui pagui, i com, mentre no siguin delinqüents, mentre donin la cara per l’alliberament de Catalunya, i per ara, si haguéssim de ser estrictes, CA te més crèdit que no pas Rcat, i dic per ara perquè el que ha fet de moment CA ha estat clar i irreprotxable, varem promoure la xiulada de Mestalla, i han estat els primers en donar suport a tot el procés “d’Arenys de Munt” des de el seu inici.
Jo mateix he tingut ocasió de parlar amb el senyor Espot i ha estat tot al seu lloc, tanmateix no soc inspector privat, ni li penso fer un seguiment ni a ell ni a en Carretero, oi que m’entens?.
Ara bé, si hagués de entrar a valorar el procediments i els antecedents, segur que Rcat surt perdent, de moment el gep que Rcat du al damunt és ostensible.
Mira, faries bé de no entrar en aquest terreny, perquè prendràs mal, i no fas ni faràs cap servei ni a Rcat ni a la Pàtria.
octubre 26, 2009 a les 4:33 pm
Sr. Canela felicitats per l’article. Catalunya guanya amb aquest escrit.
Jo la veritat és que escric poc als llocs per la senzilla raó que no en sé, però un dia vaig escriure un comentari a la pàgina de Reagrupament i només en van publicar una part. Per tant, van manipular el meu comentari.
Des d’un principi m’ha semblat que la gent de Reagrupament ha actuat amb una prepotència vergonyosa. I dubto que els esforços del Sr. Canela i altres patriotes serveixin per fer adonar a la gent de Reagrupament que ens cal una coalició per guanyar. El seu efimer èxit dels prop de tres mil reagrupats els encega i no veuen res més. Per tant potser la coalició s’hauria d’enfocar cap a un altre lloc, bé no ho sé, però dubto que la gent de Reagrupament s’avinguin a compartir res.
I com Reagrupament només serà al final, amb la sortida de la gent que no es troba representada a la junta, una secta d’Esquerra caldria impulsar una segona opció veritablement transversal i deixar els tres mil que vagin caminant amb els ulls clucs de tan il·luminats que van per la vida.
octubre 26, 2009 a les 4:58 pm
Debat?… hi pot averi un debat amb l’agressivitat que porten alguns,,,
Tinc coses millors a fer.
Em sap greu Enric que aquest “batibull” passi al teu bloc.
A reveure.
octubre 26, 2009 a les 5:41 pm
Ep, una cosa Espartac, qui son els altres que s’han identificat com a CA. Crec que jo sol, que jo sàpigui.
Primerament sempre parlo en nom propi i segón soc un servidor a la pàtria i l’independència d’aquesta. Per que aixó passi, segons els meu parer, s’ha de fer una Gran Coalició, si no no farem res de res.
Si no al temps i d’aquí uns anys quan veurem que el tema de Rcat no passa de ser un grup parlamentari més, ens estirarem els cabells i reclamarem una gran coalició, mentrestant l’estat espanyol haurà anat enfortint i tenint més pes internacional.
Srs i Sres. O ara o mai!!!
Coalició o desfeta, que volem???
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 26, 2009 a les 6:00 pm
Gica, no ser de qui parles, en Maki del Ponent, deu ser un associat a Reagrupament que deu fer servir un pseudònim, igual que tu, no?
Jo no pregunto pels associats o simpatitzants de base. Jo només pregunto pels dirigents i en aquest cas, atès que de RCat i del Dr. Canela, es pot saber el seu CV, em pregunto el mateix dels dirigents de CA, però també de l’organització, quants associats tenen?, quines fons d’ingressos tenen?, quines despeses tenen?, com s’autorealitzen?, tenen uns estatuts?, tenen una ponència estratègia?…etc. Tot això ho sabem de Reagrupament, no?, doncs perquè no de CA?
En el web que Bonet em passa, no he sabut trobar res del que he preguntat. Bonet, tu ets de CA, no?. Ho saps tu?, M’ho pots dir, si us plau en aquest bloc?. Penso que molts dels que volem una gran coalició estaríem molt contents de saber amb qui ens hem de coalicionar.
Vallfosca, ets conscients del que acabes de dir?. Et creus que la gent de Mestalla varen xiular perquè l’Espot els hi va dir?. No facis riure home!, Estic segur que el 99% dels que ho varen fer no tenen ni idea de qui és l’Espot i CA. Si es va xiular ho varen fer, perquè la majoria dels seguidors del Barça i dels del Bilbao són patriotes. Ho haguessin fet amb o sense la crida de CA. No era la primera vegada que es feia això de xiular l’himne espanyol.
A Arenys CA va anar a fer el mateix que la resta de les plataformes i si no hagués anat, el referèndum hauria anat igual de bé. No donem més importància de la que té, home!
La transparència i el coneixement a qui disposes la teva confiança en un projecte polític i en aquest cas, encara més , perquè es tracta de donar-li la confiança perquè lluiti per aconseguir la independència de Catalunya, és més que important. És per mi d’obligat compliment.
Jo no puc confiar amb ningú que no sigui transparent ni vulgui explicar qui és, que vol i com ho vol aconseguir-ho.
No em val, l’excusa de què no entris en aquest terreny, perquè prendràs mal. Sembles Vallfosca, que siguis igual que en Colomines amb el tema de la fundació Trias Farga quan va dir allò de tirar de la manta.
No fer-ho, és el pitjor que podem. Per una democràcia verdadera, la transparència ha de ser el més important i sense ella no aconseguirem mai la independència.
Això és el que penso i com diu en Joan de Vilafranca, em sap greu que els que critiqueu a RCat, reaccioneu amb tanta bel•ligerància quan algú pregunta quelcom sobre CA.
Perquè que jo sàpiga no he fet cap acusació ni insinuació contra CA. Només he demanat unes preguntes que no he rebut resposta.
Per cert, Gica, parlant del Sr.Bargalló, he vist que també ha fet una pregunta al Sr. Castany de perquè Sr.Espot i ell no varen acceptar la invitació d’anar a l’assemblea de Rcat, igual que va fer el Dr. Canela i altres convidats?
Només soc un independèntista que cerco respostes a unes simples preguntes, que no entenc perquè no es volen respondre.
octubre 26, 2009 a les 6:08 pm
Espartac, ets la imatge del polític, amb tot el que té de negatiu, gairebé tot. Ara reaccionaré com ho fa en Joan de Vilafranca: jo no estic a la teva alçada, per sort!
Ecs, polítics!
octubre 26, 2009 a les 6:14 pm
“O us afegiu o calleu” és la frase que, si fossin tan transparents, hauria
d’encapçalar el web de Reagrupament. I encara haurien d’advertir que,
si no es compleix la frase, s’aplicarà la CENSURA. Llavors tothom sabria on es fica.
P.S.: “O us afegiu o calleu” és una frase d’un tal “Jaume d’Urgell”, de Rcat, que tampoc no s’amaga darrere d’un pseudònim, com jo. El text complet és el següent:
Jaume D’urgell (de Reagrupament) ha escrit a les 00:19 del 30 / juny / 2009 Els de Catalunya Acció sou la mosca collonera de l’independentisme. Ja està bé de criticar i de tirar per terra les iniciatives patriòtiques de bona voluntat. O us …afegiu o calleu, però no toqueu més els pebrots. Només existiu a internet, no sou
ningú. Sou virtuals. Sou com una secta. Fa cinc anys que existiu i no heu fet res. Si voleu unitat nacional feu alguna cosa perquè sigui una realitat, Frikis!
Ja es veu ben clar com voleu la unitat independentista, mentiders!
octubre 26, 2009 a les 6:18 pm
He vingut aquí per salvar-vos els mots, senyors de Rcat, perquè no caiguin en l’oblit. Són veritats, com sempre, i, si no us agraden, foteu-vos-hi fulles.
octubre 26, 2009 a les 6:39 pm
Espartac, jo el que sé de Rcat, és que estava TOT precuinat, pels que ara governen “democràticament” Rcat, això ho sé positivament.
Òbviament els associats ho han beneït, tan mateix estava precuinat, era un “o això o res”, molt democràtic, ja vaig dir en una ocasió que “qui te padrins es bateja” i gual que “qui és el pare de la criatura tria els padrins”.
És una opinió
Si insistiu en aquesta “tasca” de defensar-vos quan ningú us ataca, potser aconseguireu al final que us ataquin de debò.
Que potser és això el que vols?
octubre 26, 2009 a les 6:48 pm
Vallfosca, a part de tu, qui més de Rcat s’ha manifestat a favor d’una Coalició amb l’Enric Canela i l’Espot? Jo no he vist ningú més, sincerament. Si hi és, ensenya-me’l, si us plau.
No he vist mai ningú de Rcat que digui una paraula de lloança o de reconeixement envers CA. Vols dir que no és picar ferro fred, parlar de Coalició? Vols dir que Rcat no ha entabanat molta gent de bona fe?
Salutacions, malgrat que ets de Rcat.
octubre 26, 2009 a les 7:39 pm
Volem tots el mateix?, si és així, cap protblema, una única Candidatura, jo ting plena confiança de que si la nostra Candidatura obté majoria absoluta proclamarà unilateralment l’Independéncia de Catalunya, FET que passara INDEPENDENMENT dels noms de la mateixa Candidatura. És evident que tothom necessita tenir uns referents i que acostumen a ser persones, però considero que l’ojectiu d’aconseguir la LLIBERTAT del nostre poble ès el més sublim de tots els referents. Per cert si no treiem majoria absoluta, no passa res a treballar desde el Parlament per l’Independéncia i ven os asseguro que aquest és pot convertir en una plataforma de concenciació però mai en un referent de claudicació.
octubre 26, 2009 a les 9:15 pm
Gica, Espartac, Robert Bonet, Joan de Villafranca, Jordi Casadevall, Joan Garcia, etc, etc.
Ara que ja hem parlat d’allò que ens separa, per quan deixem el parlar d’allò que ens uneix? no ho trobeu més engrescador? i a l’hora potser més pràctic i constructiu fins i tot?. Perdoneu i no em prengueu les meves paraules com donar lliçons de res a ningú, ben al contrari, però crec que seria molt positiu que un cop ens hem dit tot allò que ens havíem de dir, posar les bases per un enteniment a futur. Per quan deixem la xerrada?.
Salut i Independència
octubre 26, 2009 a les 9:38 pm
A grans trets, ens uneix l’objectiu, i ens separa l’estratègia a seguir a l’hora de fer una llista guanyadora. Jo, posant per davant l’objectiu d’aconseguir un estat Català, em sumo a l’estratègia que avui jo veig amb més possibilitats, tot dient allò que es diu molt per aquí: Si sumem, guanyem.
octubre 26, 2009 a les 9:53 pm
#194 : jo també voldria que en Carretero i RCat anés amb CA i amb n’Enric Canela (allà on el vulgui anar). I tant em fa si un va amb la resta o la resta amb l’un. L’ordre no m’interessa, crec que s’hi ha d’anar tots plegats, sense que cap de la coalició predomini sobre la resta.
I tant de bo s’hi afegís altres partits i plataformes independentistes. I tant de bo que de CDC aparegués un hipotètic CIC carregat de patriotes que també s’hi afegiria. Tots junts.
Centrem-nos en el que ens uneix. Ja ens barallarem dintre del nou estat català.
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 26, 2009 a les 10:42 pm
Gràcies Jordi Casadevall i gusi, cal positivitzar el nostre discurs fent-lo integrador, sense excloure a ningú pel fet que no pensi exactament igual, deixem sempre les portes obertes al pacte, no creem més separació entre nosaltres i no entrem al drap si algú ens posa un parany, ja hem afermat la nostra opció com a “coalicionistes” per que pensem que és el millor per a la pàtria i no per a ningú en concret, no defensem cap nom per sobre d’altre ni desitgem protagonismes personals ni col.lectius, la pàtria per sobre de tot i tothom, si algú no pensa igual el respectarem malgrat no compartim el seu pensament i sobre tot no serem nosaltres qui faci les diferències mes acusades, hem d’aconseguir que la energia que flueixi entre independentistes sigui d’atracció en comptes de repulsió. Fem-ho.
Visca la Pàtria
octubre 26, 2009 a les 11:48 pm
Bé, no voldria que se’m malinterpretés. Jo quan dic la frase “si sumem guanyem”, penso que es pot sumar de moltes maneres, i en concret jo penso en sumar fent créixer Reagrupament en quantitat i en qualitat, com a força impulsora d’una candidatura unitària independentista transversal. Per mi, avui aquesta és la millor estratègia, i no deixa a ningú fora, perquè a Reagrupament tots els independentistes són benvinguts.
octubre 27, 2009 a les 1:09 am
Vallfosca, Joan P i Gica: Jo només he fet unes preguntes.
Algú les pot respondre?
Penso que són molt importants.
No exigim als polítics transparència i claretat?
RCat ho fa, a les hores perquè no puc demanar el mateix per CA?
Abans de pronunciar-me si estic a favor o no d’una opció o d’una altre, necessito saber qui són, que fan, com es financen, quin són els seus objectius i com ho volen aconseguir.
Penso que no demano res de l’altre món.
Vallfosca, una pregunta, pots explicar amb detalls aquesta acusació tant greu. Com és pot precuinar una assemblea amb 1.200 persones, amb la premsa amb lliure accés, que és la primera que es fa sense cap experiència previa i a on la majoria dels assistens , el 70%, no venien de cap altre formació?
No entenc res, estic totalment sorprés com es dubte constantment de Reagrupament, malgrat es mostra com mai s’ha fet fins ara, una transparencia total amb el que es fa, com es fa, i quins són els objectius que es vol aconseguir.
Segueixo esperan les respostes a les meves preguntes.
octubre 27, 2009 a les 2:21 am
Alguns cops llegint els comentaris de molta gent, em venen ganes de engegar-ho tot a fer punyetes… Ja no sé si sou autèntics independentistes o no, perquè la única cosa que jo sé i que en puc estar segur, és que jo ho sóc, i jo sóc fill de ma mare i em conec, i a vosaltres us he trobat al carrer, o com a molt a la xarxa… I llavors em pregunto quina mena de independentistes són tots aquests que amb les seves paraules em venen ganes de engegareu tot? Per què em costarà tant d’entendre que això de Reagrupament es una colla d’impresentables que van a la seva, (i jo en forma part d’ells, i no estic en contra de ningú, també formo part d’altres associacions o grups com deumil.cat, i també sóc admirador d’en Canela) però per altre costat tothom si vol casar. A mi tot això ja em sona a matrimonis de conveniència… Molt parlar d’amor, però a mi em sembla que la novia no us agrada gens, però té bona butxaca a l’hora de arrossegar votants, i aquest es un producte molt llaminer, per alguns nuvis que es senten menyspreats i molt ofesos que una noia tant lletja no els hi faci cas, i ara clar… Mireu a on va la presumida! Si es quedarà per vestir sants! I ara ja me’n vaig a dormir que no us aguanto més… Ah! i demà me’n vaig a veure en Carretero, a veure si em carrega les piles, o us deixo la feina per tot vosaltres que segur que ho sabreu fer millor.
octubre 27, 2009 a les 8:04 am
200 Espartac,
la cosa és ben fàcil, ni CA ni Rcat es poden presentar a les eleccions, veritat??
Abans de contestar pensa eu totes dues son associacions i no es poden presentar.
et torno a dir que si vols respostes sobre moltes coses, estic aquí per servir-te en el que fagi falta.
Jo el que veig és que a Rcat el preocupa molt quants associats som i segurament quants estàn duplicats. Passen dels 4 digits us pregunteu??? seràn 1000 o 9999??
El tema de Mestalla, CA i Esait varen fer una campanyaa favor de la xiulada, fent conferències de prensa i fent flayers i fent una amplia campanya a través d’internet. Tot aixó conjuntament amb la vox populi fa fer extendre el tema com una taca d’oli. Pesi a qui pesi CA va ser organitzadora de la xiulada de mestalla i va ser denunciada per l’ultradreta per aixó. Rcat no ha fet res de res i en Carretero menys. Solament han fet promeses. En Carretero quan era a Esquerra va presentar una esmena a la totalitat en un congrés i saps que va fer quan la tenia que defensar???
La va RETIRAR!!!!
Quan declareu la independència i s’hagi de negociar amb Espanya, amb la més ferotge que mai hagim vist, que farà??? També la retirarà???
Compte Espartac, que si no has estat en política estàs pecant de inocnet i si ja hi has estat estàs fen demagògia.
Penseu que els de Rcat us afegireu al la gran Coalició quan la cosa ja estaà feta i desprès no vingueu amb la cançó de que us toquen més loocs per que teniu més associats, que aixó ja fa temps que ho dieu per internet i després parleu de regenació i democràcia??’
Ostres, nois, hem de ser concients que ara tenim l’oportunitat de ser lliures i que, o ajuntem esforçaos o ja ens podem amagar durant anys, i potser per sempre.
Salut, força, independència i bon humor!!!
PD: La Gran Coalició ja està en marxa i tal com va dir l’Enric Canela en un post més amunt, aquesta setmana és crucial i tot està en marxa i va molt bé i donarem la campanada. Rcat, desperteu i seguiu-nos, junts podem, junts guanyarem!!!
octubre 27, 2009 a les 8:32 am
Bonet
com a membre de CA, em pots resposndre a les meves preguntes?
Ho es que els associats de CA no teniu aquesta informació?
Quans associats sou?
Quina es la vostra junta directiva?
Com funcioneu internament, per assembla?
La junta ha estat elegida per votació secreta per tots els associats?
Quins són els requisits per ser membre de CA?
Quan pagueu?
El partit FC és un partit instrumental?
Quans militants té?
Té intenció FC de fer un programa electoral, amb quins punts?
Té com a punt programatic, la proclamació unilateral d’independencia?
Que proposa per la regenració democràtica?
Quins són els CV dels seus membres de ja Junta?
Tenen alguna experiència política prèvia?
Venen d’alguns altres partits?
S’han presentats abans en unes eleccions?
…
etc
Repeteixo només faig aquestes preguntes, que crec Bonet com a associat a CA, la majoria hauries de saber-ho.
És de rebut en qualsevol associació, o no?
octubre 27, 2009 a les 9:08 am
Espartac, evidentment jo també me les faig aquestes preguntes, i no voldria saber res de coalicions amb cap col·lectiu sense saber les respostes a aquestes preguntes. Però em sembla que ens surt més a compte treballar amb la opció en que confiem. Recordem la frase d’en Joan Carretero: “Parlarem amb tothom però no ens entretindrem amb ningú.” Sobre l’alt nombre d’associats, cal dir que augmentar el nombre d’associats a Reagrupament, no és engreixar-se, és créixer qualitativament, i és important perquè és la millor manera de transmetre el missatge a les persones, comarca a comarca, població a població, família a família. Podem opinar, fins i tot recomanar, però no podem exigir als altres la nostra estratègia, ni els altres ens la poden exigir a nosaltres.
octubre 27, 2009 a les 9:27 am
Espartac, noi, sé que t’enfadaràs però el que fas no està bé, en bona part almenys, un grup independentista no te perquè està configurat com a tu et vagi bé.
Si vols saber de que treballen els hi pots preguntar a ells personalment, i no empastifar als demés amb les teves sospites, injustificades.
Pel que fa al que em demanes, de “precuinat”, si no ho pots veure per a tu mateix és millor que segueixis així, trobo, no veig cap raó objectiva perquè tots haguem de veure –ho tot igual, tanmateix la meva percepció crec que és compartida per molta altre gent, els detalls me’ls estalviaré.
La pretensió de que Rcat és “la blanca neus”, que ha tingut una gestació impol•luta, i que sou “la quintaessencia” del independentisme, i que això us atorga una posició d’exigència, de superioritat moral etc…home, no m’ho facis dir si us plau.
El supòsit, com a premissa, de que el interès d’un grup sigui més o menys legítim en funció de la quantitat que configuri el grup és una fal•làcia, com també ho és el postular que un grup major de persones tenen més raó per ser més.
Com som més, els nostres interessos son més nobles, doncs NO.
Com som més, els nostres postulats son més veritables, doncs tampoc.
Com que aquests no estan organitzats com a mi em va bé, i jo tinc la veritat, els condemno al anatema, de pet a la foguera, excomunicats, els llencem una “fàtua”, però com som tant i tant bons, els introduirem en uns camps per tal que siguin reeducats en els veritables valors democràtics reagrupamentístics.
En Torquemada segurament també m’hagués fotut a la foguera.
Escolta, ens convindria un altre actitud, em sembla que hi podem estar d’acord.
Repeteixo, que Rcat tingui gep no l’invalida com a interlocutor del independentisme, ni com a actor, ningú hi està en contra, però ens cal obrir-nos a Sumar, no podem romandre enrocats.
Cordialment.
octubre 27, 2009 a les 10:08 am
És increible que només pel fet de fer unes preguntes, totalment lògiques i normals, sóc acusat de de fer insinuacions contra CA.
Company Vallfosca, no es tracta de demanar res particular per mi, només demano informació, que en una democràcia i sobretot en política és impresindible per garantir el seu bon funcionament.
A quí tothom insinua coses contra Reagrupament, que si amanya les assembleas, que fan fora fent de la junta, que si en Carretero no se que va fer en una assemblea quan era d’ERC, que són uns censors….etc
Però res sobre l’Espot i CA. Ara resulta segons els comentaris del Gica, del Bonet, del Joan Garcia, del Castany, del Vallfosca, es despren que l’Espot i CA són uns inmaculats que tot ho fan molt bé i que realment ells varèn ser els primers, que són els millors, i els més ben preparats, els que tenen la millor estratègia, en definitiva podriem dir que són els elegits per aconseguir la gran coalició que aconseguirà la independència.
Davant aquestes qualitats tant bones que sembla que dieu que té l’Espot i de CA, necessito saber més per poder-me fer una idea de realment tot el que diu es cert o són només comentaris interessats dels seus simpatitzats.
Per això he fet unes preguntes i segueixo esperant les respostes.
octubre 27, 2009 a les 10:39 am
Vallfosca, dius: “tanmateix la meva percepció crec que és compartida per molta altre gent”
Molta? Quants més o menys per fer-me una idea?
La meva percepcó, i el que jo defenso té el suport com a mínim de més de mil persones que hi van votar a favor, i entenc que la majoria de la resta d’associats, si continuen essent-ho és perquè ho assumeixen. Si no creus que un grup més gran de persones està més legitimat que un grup més petit sobre com actuar en un tema polític, llavors això ja és un problema més greu no? Perquè suposo i espero que aquí sempre estem parlant de democràcia.
octubre 27, 2009 a les 10:48 am
Escolta Espartac, sí, fins a cert punt és normal el que tu dius, i pel que jo sé, doncs son persones normals que es guanyen la vida treballant.
Que el seu model organitzatiu no et convenç, doncs em sembla bé, només faltaria, però que jo sàpiga CA no tenen abduït a ningú, ni son cap secta en absolut. Ells han fet la seva proposta organitzativa perquè la gent que ho vulgui si adhereixi lliurament.
No hi ha res anti democràtic, ni ha cap raó per llençar cap sospita malintencionada.
Es tracta de respecte, que és preludi “d’amor”, mira, és possible que hi hagi independentistes que percebin el model organitzatiu de CA com a un gep, i prefereixi la “transparència” reagrupada, em sembla respectable, però s’ha d’entendre que el model organitzatiu de Rcat pugui resultar poc satisfactori per a d’altres patriotes, em sembla sincerament que no acceptar això ens deixa a mercè de la calamitat.
Si insisteixes en ser exigent amb CA, jo ho puc fer amb Rcat, i puc ser punyent, però sincerament creus que paga la pena?, creus que el “camí” és competir entre nosaltres?
Cordialment.
octubre 27, 2009 a les 11:04 am
Casadevall, fas demagògia, aprèn a llegir, jo no he “deslegitimat” ningú per tal que pugui actuar políticament.
A veure un moment, ja dus les gafes posades?.
“Els interessos d’un grup de tres mil persones NO son més nobles i legítims que els interessos d’un grup de vint-i-set”.
“El postulat d’un grup de tres mil persones no son més veritables que el postulat d’un grup de vint-i-set”
Tan et costa d’entendre-ho?
Això, tanmateix, no desligitima a ningú per actuar políticament.
Pel que fa a la teva primera pregunta, doncs no els he comptat, potser ho faci.
Per cert, 3.000 dius que sou?, i tres mil respecte de 7 milions no son gaire, no?…a veure, sí, ja ho entenc, sou una elit, és clar, aleshores…el que preteneu és influir, oi?…aleshores, perquè negues la legitimitat d’altres elits a voler influir?, tens un problema de democràcia inherent…
octubre 27, 2009 a les 11:06 am
Per cert Casadevall, TU vols competir NO jo, TU em forces a lliurar aquesta trista batalla, que no podràs guanyar, és el teu tarannà.
Vols seguir?
octubre 27, 2009 a les 11:10 am
A veure si et puc respondre Espartac:
com a membre de CA, em pots resposndre a les meves preguntes?
Algunes si i les que no conec, no
Ho es que els associats de CA no teniu aquesta informació?
Tenim la que cal tenir.
Quans associats sou?
entre 1000 i 2500, més o menys segons si solament son de CA o estàn també a Rcat.
Quina es la vostra junta directiva?
Es penjarà en breu al al web.
Com funcioneu internament, per assembla?
No funcionem per assamblea.
La junta ha estat elegida per votació secreta per tots els associats?
No cal contestar per que el funcionament no és assambleari.
Quins són els requisits per ser membre de CA?
Poden formar part del projecte CATALUNYA ACCIÓ tots aquells homes i dones del nostre país que compleixin els dos requisits següents:
1. Que siguin persones “amb ofici i benefici”, és a dir, que es guanyen la vida dignament amb la seva professió lluny de la mediocritat i inoperància dels actuals càrrecs polítics d’alt nivell. Això inclou també els estudiants que s’estan preparant i formant i els jubilats que ja ho han demostrat al llarg de tota la seva vida.
2. Que assumeixin com a objectiu únic d’aquest projecte, i per tant de màxima prioritat, assolir la indepèndencia del nostre país l’abans possible, tot i que alhora participin o no en altres iniciatives ben importants com la difusió de la nostra cultura, la defensa de la llengua, la recuperació de la nostra història, etc.
Catalunya Acció no és un projecte que es basi en el voluntarisme. Es basa en el compromís, la determinació i l’exemple de les persones que en formen part que són els factors que fan que les coses realment avancin amb consistència i tinguin recorregut.
Tota persona que decideix formar part del projecte de Catalunya Acció, que no és altre que portar el nostre país fins a la independència, aporta tres elements bàsics per al projecte que són com el formigó que el fonamenta. Fent servir unes altres paraules podem dir que combat amb aquestes tres armes:
Combat amb el seu esperit per a encomanar moral de victòria entre els catalans.
Combat amb el seu temps per a construir un equip potent.
Combat amb els seus diners per a finançar el Fons per a la Independència.
Aquests tres elements són necessaris i imprescindibles per a construir el projecte de forma sòlida. Si falta un d’ells els fonaments no són prou bons. Tota persona que forma part del projecte aporta aquests tres elements, cadascú segons les seves possibilitats, però aporta els tres elements.
A més a més, hi ha persones que per la seva formació i professió disposen d’uns coneixements específics molt útils per a potenciar determinades àrees estratègiques o operatives. Benvinguts siguin aquests coneixements, però sense els tres elements anteriors (esperit, temps i diners) estaríem enganyant la gent i construint un castell de cartes que a la primera ventada se’n aniria a terra.
A Catalunya Acció no busquem adherits. Busquem persones, patriotes catalans, que facin que les coses passin.
Email per a qui estigui interessat en conèixer el projecte, col·laborar-hi o vulgui rebre les informacions que enviem habitualment per correu electrònic: informacio@catalunyaaccio.org
(Si et plau indiqueu el nom, cognoms, professió i població en l’email. Ens facilitareu l’organització.)
Email per a suggeriments, dubtes i errors sobre aquesta web: web@catalunyaaccio.org
Quan pagueu?
Hi ha dues aportacions a fer: l’aportació inicial al fons (mínim de 50 €) i l’aportació mensual (mínim de 10 €mensuals). A partir d’aquests mínims és una decisió personal de cadascú el determinar quant aportarà al Fons Econòmic per a la Independència.
El partit FC és un partit instrumental?
És un partit que es vol presentar a les eleccions i que vol guanyar, però també sabem que sumar augmenta molt les possibilitats de vitòria.
Quans militants té?
No tinc informació, però Reagrupament Nacional Catalaà en te 3.
Té intenció FC de fer un programa electoral, amb quins punts?
El programa està fet i quan toqui ja sortirà.
Té com a punt programatic, la proclamació unilateral d’independencia?
Aquest és el punt principal i el varem treure a la llum molt abans de que Rcat sortís d’Esquerra.
Que proposa per la regenració democràtica?
Evidentment si hi ha independència hi ha regeneració, ja que els polítics actuals quedarien fora per defecte. Obvi.
Quins són els CV dels seus membres de ja Junta?
No els tinc.
Tenen alguna experiència política prèvia?
Venen d’alguns altres partits?
Com a tot arreu, n’hi ha que si i n’hi ha que no, alguns venen de CiU, alguns d’Esquerra, i altres no militants.
S’han presentats abans en unes eleccions?
No hi ha cap que abans s’hagi presentat a cap elecció.
Creus que ho tens tot contestat??’
Veus home…
Ah, el tema del congrés on en Carretero va retirar la esmena no és cap insinuació, és un fet que cosnta a les emeroteques.
http://www.naciodigital.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=9234
Pensa que he estat part activa a Esquerra i conec moltes coses de la cuina i que a ningú esn interesa que surtin si volem fer una gran coalició.
Salut, company.
octubre 27, 2009 a les 11:18 am
Jo no competeixo en res (almenys aquí). La meva batalla és per aconseguir un estat Català, per ahir si pot ser… Que jo sàpiga aquí només opinem. Per mi pots escriure el que et sembli convenient, que és el que fem tots. Però com a compatriota et diré que no deu ser bo per la salut guardar-te tantes coses que sembla que tens a dins, i que amenaces en explicar.
octubre 27, 2009 a les 11:22 am
Tot te el seu tempo, en política és així.
Però el millor serà quan entri en joc Reagrupament Nacional Català.
Ara no passa res dd res, encara.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 27, 2009 a les 11:35 am
Robert, dius: “Quans associats sou? (a CA)
entre 1000 i 2500, més o menys segons si solament son de CA o estàn també a Rcat.”
Pots explicar-ho més detalladament? No ho acabo d’entendre.
octubre 27, 2009 a les 12:29 pm
Jordi, ben simple, segons si també contem els que estàn associats als dos llocs, que n’hi ha un quants.
octubre 27, 2009 a les 12:32 pm
Així doncs, confirmes que avui CA té 2500 associats al corrent de pagament?
octubre 27, 2009 a les 2:04 pm
Gràcies Bonet per la informació de CA.
Resumim:
1)CA té entre 1.000 i 2.500 associats.
2)Junta Directiva no es coneix i es penjarà en breu al web de CA.
3)No funciona per assemblea, però tampoc se sap com.
4)No se sap com s’elegeix la Junta
5)Per ser membre de CA, cal complir dos requisits :
1) Treballar dignament lluny de la mediocritat i inoperància dels polítics d’alt nivell. Inclou estudiants i jubilats que durant tota la seva vida laboral hagin treballat dignament
2) Que tinguin com objectiu primordial aconseguir la independència abans possible, encara que participin en altres activitats culturals.
No es vol el voluntarisme, sinó que és basat amb el comprimís , determinació i exemple de les persones que en formen part de CA.
Els associats de CA disposen de tres armes:
- Combat per donar moral de vitòria als catalans amb el seu esperit
- Combat amb el seu temps ? per construir un equip potent
- Combat amb el seus diners per finançar el Fons per la independència
Cal que tots associats aportin munició, segons les seves possibilitats a les armes de combat.
CA no busca adherits, busca patriotes que facin que les coses passin.
6) S’ha de pagar 50€ per entrar i després 10€ mensuals com a minim. Tot va a un Fons per la Independència
7) FC és un partit que es vol presentar a les eleccions, però no se sap quan militants té i qui el formen.
8) FC té un programa electoral i sortirà quan ells ho cregui convenient.
9) Si tenen com a programa electoral la proclamació unilateral de la independència i ho varen fer públic abans que Rcat
10) La regeneració democràtica s’aconseguirà automàticament en aconseguir la independència, perquè els actuals polítics quedaran fora
11) No hi ha cap Curriculum dels dirigents de CA
12) Els membres de la junta de CA, venen alguns de CiU, d’Esquerra i altres no militants
13) Cap membre de la junta de CA s’ha presentat abans en cap elecció
En primer lloc, repeteixo moltes gràcies per l’esforç Bonet de mirar de contestar-me.
A primer cop de vista, sense pensar gaire, estic molt content perquè la gran coalició serà realment molt forta i gran: 3.000 Reagrupats + 2.500 de CA = 5.500 patriotes que treballen, pagant cadascú entre 6€ i 10€ mensuals per la Independència
Això fa, més o menys:
Rcat= 3.000 x 6€ = 18.000€ mensuals + 2.500 x 10€= 25.000€ mensuals. Entenc que si hi han 2.500 membres de CA x 50€ d’aportació inicial al fons, això també dóna uns 125.000€ de més!.
Realment aquest Fons per la Independència, deu estar molt ben servir. Per cert, qui són els gestors d’aquest fons? La Junta de CA ?
Realment, no entenc com en Carretero ha començat de zero creant Reagrupament i promocionant-lo si ja havia 2.500 patriotes a CA esperant i amb tants de diners acumulats pel combat per la independència.
Com es pot ser tant estùpid.
Com a Reagrupat, a la propera reunió a la Selva, demanaré explicacions al respecte.
Abans de començar i de dedicar tant de temps i diners, en Carretero hauria d’haver ingressat a CA i ara tots estariem contents sense perdre temps amb aquestes discusions sobre la gran coalició.
octubre 27, 2009 a les 2:57 pm
Espartac Torquemada, el que hem de fer és excomunicar-los, proposo que primer els mostrem a la plaça pública per tal que els puguem insultar ben insultats, que quedin ben ofesos, tu ja m’entens, després a la foguera, bé, prèviament haurien d’haver confessat els seus pecats en contra de la veritable democràcia òbviament, si fos el cas que mostraren penediment passaríem a la reeducació en la veritable fe.
Una vegada convertits, a la veritable fe, ells mateixos serien encarregats d’escarnir als pecadors, així tothom palesaria com la Veritat sempre s’alça victoriosa.
És una opinió…democràtica
octubre 27, 2009 a les 2:59 pm
Ah!! així amés, ens estalviaríem la discusió entorn la Coalició.
octubre 27, 2009 a les 3:06 pm
@Ricart Bonet. No pensava tornar a intervenir, però no em se estar d’agrair-te les teves respostes, almenys veig que hi ha algú a CA que té un mínim de informació, no tanta com la que tenen de Rcat. però en té. Moltes gràcies! I ara que ja us conec una mica, només us vull dir, NO NO i NO, com a membre de Rcat. us dic NO, no vull cap mena de coalició amb vosaltres, primer perquè és impossible, (parlo com a membre de Rcat. però sent concient que el meu poder= 1/3.000) no estic disposat a formar part d’un grup que no tingui un funcionament assembleari, del que la seva directiva ni se sap com és elegida i sota quins criteris… Que molts dels seus defensors van amb la cara coberta, i es dediquen a difondre les febleses dels que diuen ser afins, i no de les virtuts pròpies… Que es dediquen a formar grups contra altres independentistes i es queden tant tranquils, (jo no he sentit a cap de vosaltres demanar al Gica que tregui el seu grup del Facebook)… Que ens acusen de treure paquet i ser un presumits, quan no en teníem ni idea de quants éreu, de dir que som una elit, quan per entrar a CA, és necessita gairebé un certificat de bona conducta, i que és el que demaneu? Un certificat de penals? Declaracions dels veïns a favor, com és feia després de la guerra per anar depurant? o en n’hi prou amb el jurament damunt la Bíblia, de que un es guanya la vida i és home de bé?
Dius que hi ha tres pilars fonamentals, i que cap pot fallar, el primer difondre la moral de victòria i tal, doncs feu-vos-ho mirar, perquè l’únic que provoqueu és la confusió, la desmotivaciò, la desmoralització, i les ganes de quedar-se a casa… Difoneu missatges com “Coalició o Abstenció” (o almenys no dieu res en contra dels que difonen aquest missatge, i qui calla…), amb la qual cosa ho poseu molt fàcil als unionistes, només cal que qualsevol tarat, creí un grup o partit, que digui que és pro independentista, i és negui amb excuses tontes o no, a formar part de la coalició, i automàticament com que hi haurà dos formacions defenen el mateix, si és que teniu paraula, no anireu a votar, perquè seria com llençar el vot, GENIAL! No vull caure en l’error de l’Alfons L. T. de l’altre dia, de sumar que 2 i 2 son 4, perquè sempre cap la possibilitat, i com després va quedar palès, que 3+1 també feien quatre i el dos no hi tenia res a veure.
Parles de dedicar temps a construir, quan només veig perduda de temps en destruir, i en destruir a un grup de gent ben intencionada que l’únic que busca és reagrupar-se per aconseguir la independència del seu país, per a després disoldres i que cadacú és busqui la vida.
I de combatre amb diners… Què vol dir això que si aporto un milió d’euros tinc assegurada la meva poltrona a la directiva, que és potser aquesta la qualitat que cal tenir per formar part de tant il·lustre elit?
NO i mil vegades no, us sembleu massa als partits obscurs, que van d’un a d’alt blindat, a una base a la que menysteniu, de la que en demaneu la exel·lècia i no en coneixeu ni el nombre. (De què aneu?).
Primer ens dèieu que érem un PI 2, però a mesura que anem creixent en número ja som una ERC 2, i d’aquí uns mesos que serem? Els arguments per dir que som una ERC2 també són genials, perquè defenem el que proposava ERC al 2003, i com que ells no van complir nosaltres tampoc, perquè entre nosaltres hi ha antics militants d’ERC, (que precisament per falta d’aquest compliment ja no hi són), però resulta que tu mateix ets un dels que remenava les cassoles a la cuina d’ERC, i que també defeneu el mateix de 2003. Parles de programa, quin programa? Que us penseu quedar-vos endropits al Parlament a fer política amb el vostre programa? I de que és, de dreta o d’esquerra o del mig? I aquests escons com el penseu guanyar, amagant-vos també? A on, dins una coalició? I aquesta coalició no us demanarà passar per un mínim de voluntat de les bases?
No sé si hi hagut o no reunions o demandes de reunions per un possible anar de la ma a les eleccions, en cas de que hagi estat així, i la negativa o rebuig hagi sortit de la directiva de Rcat. els vull felicitar pel seu bon criteri, i espero que mentre no hi hagi un canvi radical, l’únic que heu de rebre és la més gran de les indiferències. Nosaltres serem una colla d’incauts, però que almenys triem cap a on anem, però vosaltres sou una colla d’incauts que no sabeu ni quants sou ni qui, ni a on os condueixen, que només podeu promoure la motivació d’aquells que per diners o per un suposat prestigi social, tingui assegurada la poltrona, poca gent està disposa a ser només un número que mai és comptat, i a sobre pagar més diners, quan a la vora i té un grup amb el mateix objectiu, del que sent pot sentir particip i treballar en positiu, sense tenir que baixar al clavegueram del veí, ni buscant censors, ni voler ser més a base de que els altres siguin menys, que parlen de sumar, però de sumar què? Més directius amb la butxaca plena? Perquè si penseu sumar base ho teniu clar… Els 50 euros d’entrada per a que són? per si al cinc minuts de veure com funcioneu es donen de baixa, almenys quedar-se amb alguna cosa?
Amb en Carretero és possible que fins i tot em toqui anar a votar amb el diable, potser sí, però espero que no em calgui anar amb vosaltres, i si tot el que sabeu és amenaçar amb la abstenció per forçar la coalició, quedeu-vos a casa, que tampoc no ens vindran de quatre vots.
Ah! I no penso continuar atacant-vos, almenys mentre porteu la falsa o no pell de l’independentista, no sou el meu enemic ni oponent a batre, però ara que me he col·locat en una trinxera en front de qui em semblava que tenien que ser els meus oponents “els unionistes” i mira que m’ha costat perquè sempre m’ha agradat més la lluita del franc tirador, deixeu d’assaltar-la per l’esquena amb matxet entre les dents, que sembleu autèntics mercenaris, pagats per ves a saber quin capital i a canvi de quins favors, nosaltres aquest joc no hi juguem.
octubre 27, 2009 a les 3:30 pm
Més informació sobre CA:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/113923/les-fallacies-tactiques-de-ca
octubre 27, 2009 a les 3:59 pm
Apa Espartac que t’hauràs quedat ben tranquil. Però com et pots arribar a fer una idea de qualsevol organització, sigui Reagrupament, Catalunya Acció o qualsevol altre a partir de comentaris en un fòrum o a partir de respostes inconcretes com les d’en Robert Bonet? Quan entendreu que als fòrums la gent expressa opinions purament personals, que exposem els nostres dubtes…?. A mi algunes de les teves opinions em poden semblar correctes i d’altres semblar-me autèntiques bajanades però no per això pensaré que Reagrupament és el que tu expresses o reflecteixes. Per amor de Déu, una mica de seny.
Aquí l’únic debat que hi ha és que hi ha gent que creu que Reagrupament ha d’anar sol a les eleccions, en el sentit de que ja la considera prou transversal i que en Carretero ja és suficient per ell mateix com a candidat, i d’altres que creiem que seria més factible anar en una coalició. I que discutim això no treu que la direcció de Reagrupament ara per ara tingui ben clar que no volen fer cap coalició. Tot plegat és molt més senzill. Tu pots pensar que 3.000 persones donen molta força a un projecte i jo puc pensar que 3.000 persones no són garantia d’èxit electoral. A tu et pot agradar com parla en Carretero i jo puc pensar que hi ha coses que m’agraden i respostes que ha donat en entrevistes que són autèntiques temeritats fora de lloc que no corresponen a algú que vol portar un país a la independència. Aquí l’únic que es tracta és de debatre, i és lògic que hi hagi persones que vegin Reagrupament com l’única esperança i d’altres que hi tinguin molta prudència. Tot plegat és molt més senzill.
octubre 27, 2009 a les 4:16 pm
Pau Vallejo, hem dic Robert i no Ricard. Jo responc per mi i no per en Gica, que en cap cas és menbre de CA i que jo sapigui ell tampoc ho ha dit enlloc, en tot cas pot o no simpatitzar, però aixó no el fa membre de CA.
Gent ben intencionada solament son els de Rcat i si aconseguiu la independència, que fareu???
Explusareu las independentistes que no son de Rcat???
Voldreu fer foses comunes com a Bòsnia???
Si Rcat entra en una Gran Coalició suposo que et donaràs de baixa i et retiraràs a les muntanyes a esperar que l’independentisme pur, el teu independentisme, assoleixi el seu màxim esplendor, metrestant el poble català unit, amb gent com en Enric Canela i tants d’altres que ja aniràn sortint ens deslluirarem del genocidi que promou gent com tu.
Jo mai us he dit que ereu el PI2 però si que dic que es una versió 2.0 d’Esquerra o que tot el que es diu és un Dejavú del que deia Esquerra al 2003 hi ho puc documentar amb el Google i amb una mica de temps, uns 2 minuts.
Els 50 E d’entrada son per pagar la quota com la que tu pagues, que son 20 € obligats a Rcat, tot i amb els 50 € encara paguen menys a CA que a RCat. (Aquesta conversa sobre les quotes hem sembla d’una estupidesa gegant).
De poltrones ja en parlarem quan estigui en funcionament Reagrupament Nacional Català, ara com a associació no en poden oferir cap ni poden anar a les eleccions com CA.
De lluita i de trinxeres, només conec la del meu padrí que va estar lluitant a la Macià-Companys i gràcies a ell i a molta altra gent, jo si sé qui son els meus enemics i tu no ho ets, però et repeteixo, la puresa de RAÇA darrere de la que t’amagues encara hem fan espantar més, i suposo que a molta altra gent, i ens ensenyen el que cada cop veig més clar, el sectarisme d’alguns a Rcat quasi ratlla el nazisme.
(Que quedi clar que no dic que Rcat sigui NAZI, però en Pau s’ho ha guanyat a pols.)
Sort en tenim que fagi el que fagi la vostra direcció solament sou uns quants i que realment no podreu fer res contra la Gran Coalició.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 27, 2009 a les 4:51 pm
Pau, estàs nerviós collons, calmat, ara això sí,la realitat no és com tu o com jo voldríem.
Una bona part del teu relat només existeix en el teu cap, el cert és que NO he pogut llegir-lo tot, però això de que estem en contra de Racat NO és veritat, és invenció teva.
Mirat al mirall … sí home, jo també tinc gep, ves que hi farem, això però no invalida a ningú.
Pel que fa al cas GICA, fa de mal dir, pel que sabem del cert en GICA ha estat censurat, i això amic meu és tema “pelut”, tal vegada si el censurat fos jo, no ho sé…em sembla que seria més “malparit”, sincerament en GICA em sembla un bon tio, com tu mateix.
octubre 27, 2009 a les 5:02 pm
221Pau Vallejo,
Dius “demanar al Gica que tregui el seu grup del Facebook”. Suposo que et deus referir al grup contra la CENSURA que hi ha a Rcat. Jo dic: per què no demanes–exigeixes, millor– al CENSOR BARGALLÓ que demani perdó i deixi de censurar?
Fins llavors no callaré. És a dir, ja veig a venir que no podré callar MAI.
Però el més greu és que, si Rcat NO CONDEMNA LA CENSURA, vol dir que la aprova: AIXÒ ÉS GREU!
octubre 27, 2009 a les 5:02 pm
No és cert que l’Espot no s’hagi presentat abans en unes eleccions ni que no fos d’un altre partit:
Fou membre del partit espinaltià i l’associació de practicants de la psicoestetica ( grup friki i sectari que els anys 80 preconitzaven l’avenç cap a la independència a través de l’estètica .) Entre altres en formaven part Encarna Parreño ( que en alguna campanya electoral de les eleccions al parlament de Catalunya havia reclamat a través d’anuncis a la premsa un debat cara a cara amb Pujol ) , Franc Dubé ( Cantant amb escàs ressò mediàtic , també conegut com Francesc Dubé ), i el perruquer Iranzo.
Ho podeu trobar que l’Espot ho explica en el seu CV en unes xerrades el 1998 en aquest enllaç:
http://www.1714.cat/JORNADES/Dades/jornada11any98.pdf
La sra. Parreño i en Santiago Espot eren respectivament els caps de llista del partit espinaltià l’any 1999 per Barcelona, Girona i Tarragona . Varen obtenir el 0.03 % dels vots (122 vots a Tarragona, 131 vots Girona i 546 vots a Barcelona).
Ho podeu comprovar en aquest enllaç:
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Parlament%20de%20Catalunya/Any1999/Documents/Arxius/DOGC_3007_E25101999_POR.pdf
La relació entre CA i el partit espinaltà encara existeix. Es pot trobar blocs a on es pot veure que qui escriu els blocs de CA és el mateix que escriu sobre el partit espinaltià:
http://preludidelaindependncia.blogspot.com
o també un bloc de temes religiosos
http://pentekosta.blogspot.com
http://patriarques.blogspot.com
Premeu sobre el perfil de l’autor en aquests blocs, que s’autoanomena “De Berga”
http://www.blogger.com/profile/10310081518963002367
i veureu que també és el que escriu altres blocs de CA:
http://discursosalanacio.blogspot.com
dedicat a promocionar el darrer llibre de l’Espot
o el clàssic:
http://cataloniathenextstate.blogspot.com/
Que cadascú faci les seves conclusions de quin tipus de grup és CA.
Per mi, està clar que no són aigua clara i per això tenen tantes reserves en explicar qui són, que fan i com ho fan.
octubre 27, 2009 a les 5:04 pm
O Coalició o Abstenció!
octubre 27, 2009 a les 5:18 pm
Interessant:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/113923/les-fallacies-tactiques-de-ca
octubre 27, 2009 a les 5:38 pm
Demagògic
octubre 27, 2009 a les 5:48 pm
Sectàri
octubre 27, 2009 a les 5:50 pm
Cacera de bruixes
octubre 27, 2009 a les 5:57 pm
Fins al cap de munt de la Inquisició
octubre 27, 2009 a les 6:08 pm
Sr., repeteixo, La Gran Coalició ja està en marxa, si volen tothom hi cap, si no cadascú que es quedi amb el que te.
De moment hi ha unes enquestes que donena Rcat un màxim de 40.000 vots, ni per entrar al parlament i si en treguessin en doble, 80.000 en tindrien 3 com els Ciudadanos.
Una suma dels independentistes seria una molt bona formula per fer que la gent no es pugui sentir exclosa i es quedi a casa o voti a CiU, que és el que molts faràn.
http://paper.avui.cat/article/cultura/148/tranquil/miquel.html
Salut, força, independència i bon humor!!!
PD: jo de jove era PUNK, ara ja només tinc malallet i ja està!
octubre 27, 2009 a les 6:18 pm
Us penjo un link molt interesant que parla de TOTS nosaltres.
Estanislau Verdet.
http://www.youtube.com/watch?v=ewpLqaYqzno
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 27, 2009 a les 6:40 pm
Com que tot està obert i tot és possible, voldria plantejar un tema que com a mínim s’ha de tenir en compte: I si la coalició acabés essent un fre per Reagrupament? Al final hi sortiríem perdent respecte l’objectiu de tenir una llista independentista transversal guanyadora. Es pot opinar sobre això, però no es pot negar que aquest fet es pugui donar. I bé, pel que veig, generalment els que volen la coalició paradoxalment no parlen massa bé de Reagrupament.
octubre 27, 2009 a les 7:08 pm
Si perdent 1 vot en guanyem 10, jo ho tinc clar, el balanç de la operació és de 9. No dic que hagi de ser així, però en tot cas ens n’hem d’assegurar bé, abans de fer cap coalició amb altres partits existents, i fins i tot no existents encara, com s’ha dit també per aquí.
octubre 27, 2009 a les 7:29 pm
Jordi, jo conec i per aquí tamé n’hi ha gent de Rcat que volen coalició entre TOTS els independentistes, cada cop en son més i cada cop està més avançat tot el tema. en menys de 20 dies ja sabreu alguna cosa important, de moment toca esperar que tot vagi com ha d’anar, com a mínim que la gent parli i després ja veurem com es presenta la qüestió.
I si el tema dels vots fos al revés???
que amb la Coalició perdem 1 vot però en guanyeu 10, si el Independentistes que es queden a casa surten i venen a votar per que veuen per primera vegada que la gent contraposa el país al partit??
Que preferim un país independent a un partit fort???
Pensem-hi tots plegats.
Jo critico moltes coses de Rcat i també en veig de bones, si no per qué voldria fer una coalició??
Igualment aquesta coalició està oberta a CDC i Esquerra.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 27, 2009 a les 7:34 pm
Jordi, un comentari sobre aixó que has posat:
“I si la coalició acabés essent un fre per Reagrupament? Al final hi sortiríem perdent respecte l’objectiu de tenir una llista independentista transversal guanyadora.”
Si Rcat deixa de creixer per que la independència ja està assolida, quin problema hi ha??
Que no creieu que la independència la portaràn tots els independentistes??’
Si no assoleix la independència Rcat solament no es dissoleu??’
Primer que és el partit o la patria??’
Es que aquest tipus de comentaris van totalment amb lo que dieu que representa Rcat i per aixó hi ha molta gent que no us creu, i entre ells jo. Massa contradicions!!
Si ho he entés malament espero que m’ho expliquis, merci.
octubre 27, 2009 a les 7:52 pm
Ep!!
Mireu que he trobat!!
Mans netes i Regeneració política,
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=638009
És del 2003 d’en Carod!!!
Com canvien les coses, per no canviar res.
octubre 27, 2009 a les 7:59 pm
Per començar, personalment si la independència ja està assolida, jo em retiro de la poca vida política que tinc (que ja és molt per mi), i la redueixo a anar a votar quan toqui, bastant feliç per cert, perquè ho faré en un estat Català.
El que jo em referia Robert, és que si fer una coalició pot suposar desgast i pèrdua de força per l’estratègia de Reagrupament per treballar en una llista independentista transversal guanyadora, en aquest cas suposo que qualsevol independentista estaria en contra de la “famosa” coalició. Perquè seria contraproduent per l’objectiu. Això s’ha de dir sempre acompanyat de que qualsevol independentista pot associar-se a Reagrupament sense renunciar a pertànyer a altres col·lectius, associacions, partits… I tenir veu i vot.
octubre 27, 2009 a les 8:06 pm
Sí Robert, el cas que expliques d’en Carod és el que ens ha desanimat a molts. En el meu cas, com a ex-votant de ERC que vaig ser, per considerar-lo un partit independentista i de regeneració democràtica! Un trist desengany. És per això, que per més que alguns ho vulgueu negar, Reagrupament s’està construint des de zero, blindant-se en contra de que torni a succeir el mateix que amb ERC. En això hi poden ajudar bastant els directius de Reagrupaemnt ex-ERC que saben el que va passar i ho volen evitar d’una manera garantida. Alguns però, sota la bandera de la unitat, li neguen a Reagrupament la oportunitat, la definició, i les intencions. Curiosa manera de lluitar per la independència i regeneració democràtica la d’aquests alguns…
octubre 27, 2009 a les 11:47 pm
Sr.Espartac. Com pensa atreure els vots independentistes, de CiU, CUP, i d’altres partits? Rcat. per més que els dolgui, és vista per aquests partits com una ERC. 2.0 a ja sab la desafecció que hi ha envers ERC, per la seva actuació dinte el tripartit.
A Rcat. li fa falta coalició amb d’altres partits, per treures aquesta etiqueta de ERC 2.0. Es feran un gran servei a Catalunya i Rcat. i sortirà guanyant.
octubre 28, 2009 a les 12:51 am
Aneu amb compte que aquí hi ha una persona que està suplantant una identitat. El que escriu com a Francesc Jutglar en el 228 no és l’autèntic Francesc Jutglar.
octubre 28, 2009 a les 1:02 am
Hola a tots,
Disculpeu, però la feina i un problema d’avui al PC m’ha tingut allunyat del debat. Tampoc hi podia afegir gaire.
De fet d’aquest debat es una prova de la fe independentista de tots vosaltres, com la meva.
Estic ben convençut que ens en sortirem, que tindrem una coalició i que condicionarem el proper Parlamen.
La bona solució no és mai la millor per a cadascú, és la millor per a l’independència. Ja veureu com tots seurem junts. Carretero és un home molt intel·ligent i això ens portarà a tots a anar junts.
Per cert, que Santiago Espot estigui o estigués a la Psicoetètica no vol dir que tots els que estan a CA ho estiguin. És com dir que perquè a Montilla li agradin les pel·lícules de l’Oest el PSC és fanàtic del John Wayne.
Jo conec bé els escrit del Carles Muñoz Espinalt, de fa molts anys, i em semblaven i em semblen excel·lents. Una de les coses que més defensava era la dignitat, que els catalans no han d’acotar el cap. I no direu que no tenia raó. Portem segles així, i anys postmortem Espinalt. Caure en gràcia a Madrid. L’escopeta nacional. Fa pena. Aquest tipuis d’atacs no m’agraden. Jo li demano a Espot o a Carretero o a qualsevol patriota que defensi Catalunya amb l’ànima, que sigui generós, no que vesteixi com jo.
De debò, la Coalició comença a quallar, equerres i dretes.
A Perpinyà donarem un pas més i en deu dies més les coses estaran més clares. L’esperit de Brussel·les, l’esperit d’Arenys de Munt, això és el que guanyarà.
Ànims, tots junts.
octubre 28, 2009 a les 1:48 am
@Robert bonet, em sembla que tu de nazisme i feixisme no en te’ns ni idea. A mi per desgracia em va tocar viure’l en persona, no és una batalleta que m’hagi explicat el padrí, ni crec que sigui l’hora ni el moment d’explicar el que van fer els nostres avantpassats, ni em crec de cap raça superior ni res que s’hi assembli, ni me’n vaig a les muntanyes a no ser amb algun balneari. El que no m’agradi un partit com el teu, no vol dir que sigui un nazi, abans de que m’informessis de com funcionava, fins i tot em queia simpàtic, ni que només fos perquè us declaràveu independentistes, però un cop que tinc alguna informació, entenc per que voleu mantenir-la en secret, perquè senzillament sou una colla de impresentables. Sabeu a que em sona tot això de CA que vol fer un partit com qui fa una directiva de futbol, a on hi ha un lider creador, que busque gent per fer una directiva, qui pot ser membre d’aquesta? Aquelles persones afins al lider que presentin els avals bancaris suficients per cobrir part del cost de la campanya electoral, i qui són els seguidors? Ah? això té menys importància, ja els posaran un altres quan fem la coalició… Qui són els dirigents? Tranquils ja els posarem en una pàgina web, què fan el de base? Dona una adreça a on els hi donaran les oportunes instruccions. Per què no censuren al pobre Gica ni a ningú? Perquè el hi sua molt el que pensin o diguin la gent de base, ni tan sols els compten…
En canvi jo a Rcat. he pogut participar, de la formació… Jo no sols rebo informació sinó que dono informació, puc parlar amb qualsevol coordinador o dirigent, que ho són gràcies als vots de gent com jo.
Què demà Rcat. entre dins d’una coalició? Ho trobaré perfecte i aplaudiré, què a la coalició hi ha CA, funcionant de la manera que has explicat? Doncs sortiré de Rcat. i votaré la coalició a les eleccions, però tapant-me el nas. i per acabar que faré el dia després d’assolir la independència, descansar, oblidar-me de la política i dels nacionalismes que no m’han agradat mai, i resar i pregar molt perquè la gent com l’espot siguin més moderats que els espoliadors espanyols. I si són pitjors… I si em queden una mica de forces, dons a tornar-hi!
octubre 28, 2009 a les 3:37 am
Pau Vallejo, sincerament no entenc per què insisteixes a fer una valoració de Catalunya Acció a partir del que pugui dir o respondre en Robert Bonet. Ell n’és un responsable? Quant temps hi porta? Coneix a fons el projecte? Imagina’t que tots féssim com tu amb Reagrupament o amb l’Enric Canela o amb qualsevol altra persona o agrupació. És que no quedaria res dempeus. A mi no em costaria gaire fer-te quatre preguntes sobre Regrupament i deixar-te amb el cul a l’aire, però si jo vull conèixer Reagrupament tinc molt clar a qui li he de preguntar: a la gent que hi ha al capdavant, i a més en persona.
Tu no coneixes un altra forma de funcionar a part de l’assembleària que pugui ser també democràtica i participativa per a la gent i que pugui potenciar la iniciativa i la responsabilitat? Jo sí i per això no em fan gaire gràcia les assemblees tot i que respecto qui vulgui funcionar d’aquesta manera. Realment en algun moment havies pensat que podia sortir alguna Junta directiva de Reagrupament diferent de la que ha sortit escollida? Jo no sé per què alguns considereu sinònims assemblearisme i democràcia com si no hi hagués altres formes d’actuar democràticament.
Però bé, jo en el debat que estem tenint aquí estic més en la línia del professor Canela, de la seva forma de fer i de construir.
octubre 28, 2009 a les 8:04 am
Pau,
ja ni et contesto. No per falta de capacitat ni de ganes, però és que no vull perdre el temps.
Enric,
Seguiré treballant per construït la Gran Coalició i les primeres pases ja estàn fetes. Tal com vares dir en aquest post, aquesta setmana és crucial, i pensa que ens atacaràn tant com podràn per evitar que la gent es pugui seure i parlar. Jo crec que una oportunitat així no és pot deixar passar i per tant la unitat ha de ser primordial, unitat sense barrejes, unitat, amb diferències, unitat del poble català.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 28, 2009 a les 8:56 am
Pau, és ben curiós, Unitat amb tu mateix,?!?!?!?!?!?!?!?!?!?, no me’n sé avenir, ho sento, em sembla que ets molt més excluient que CA de llarg.
No crec que la majoria dins Rcat, entre els que em compto pensem així.
Vagi bé.
octubre 28, 2009 a les 9:57 am
Una pregunta Enric: Si al final la llista independentista no és una coalició. És una llista independentista transversal formada també per independents, no militants, no associats, però no és exactament una coalició com la que tu vols. Tu li donaries suport?
octubre 28, 2009 a les 10:41 am
Bé, també et volia comentar una frases teva, amb la que estic molt d’acord, i és el que he intentat dir per aquí en diverses ocasions:
“La bona solució no és mai la millor per a cadascú, és la millor per a l’independència”. És obvi que es tracta d’anar junts, el que falta saber, és quina és la manera més eficaç,eficient i democràtica.
octubre 28, 2009 a les 11:30 am
El meu nom és Francesc Jutglar, sóc de l’Empordà , tinc 44 anys i no estic suplantant a ningú. El que he escrit abans, és el que he trobat per Internet fen quatre cerques i el que he llegit al Racó Català. No he fet cap manipulació, són fets que es pot trobar lliurement.
Que Carles Muñoz Espinalt va ser un psicòleg i intel•lectual català que va fer algunes aportacions interessants a la psicologia amb la branca de la Psicoestètica, segur, però també segur podem trobar altres experts en psicologia que no ho troben. Però que a partir d’una branca de la psicologia, com la Psicoestètica, alguns pretenen fer canviar l’actitud dels polítics de tal manera que gràcies amb això, es pot aconseguir la independència de Catalunya, per mi, ja indica la pobresa intel•lectual dels qui s’ho creuen i fa molt de mal barrejant-lo a les aportacions de l’Espinalt a la psicologia.
Els que s’autoanomenen directors Generals, Consellers, i sobretot com el CEO o Chief Executive Officer de Catalunya Acció, el Santiago Espot, demostren ja només fent servir aquests tipus de nom d’autobombo dels càrrecs, una mala interpretació de la psicoestètica espinaltianà. Com vaig dir ahir, el Santiago Espot es va presentar per un partit anomenat Partit Espinaltià el 1999 al Parlament de Catalunya i va obtenir menys de 800 vots.
Deixant de banda l’aportació de l’Espinalt a la psicoestètica, el que és clar, que CA és una nova versió del que fou el Partit Espinaltià, i no m’estranyaria gens, que la seva aportació en una gran coalició seria més o menys igual que la de fa 10 anys, com a molt 1.000 vots.
El que no entenc, és com persones com l’Enric Canela, els promociona i sobretot deixa que els dirigents de CA, utilitzin el seu nom, per les seves tàctiques partidistes a favor d’un pacte, que no volen que sigui votat per les bases, quan diuen que la coalició verdadera i única que pot guanyar per majoria de 68 diputats és la de Carretero, Espot i Canela?
Perquè l’Enric Canela es presta a aquest joc?
Verdaderament creu l’Enric Canela que l’Espot i ell mateix, poden fer , només gràcies als seus noms, que la candidatura passi dels 15 diputats, que segons alguns han dit que pot treure en Carretero actualment amb Reagrupament solament, als 68? És a dir, que l’Espot i en Canela, poden ells sols, sense en Carretero, aportar més diputats a la gran coalició que CiU en les darreres eleccions al Parlament?, o si ho dividim per la meitat, que l’Espot o en Canela, sols cadascun podrà aportat molt més diputats a la gran col•lació que ERC el 2003?.
Una gran coalició realment guanyadora, només seria possible amb gent provenen de sectors de CiU com els de SiJ, amb el Bassols, en Cahner, o el mateix Lopez Tena i també dels sectors d’ERC com l’Hector L.Bofill, la Paluzié…etc. Sense oblidar les CUPs.
Aquí és a on l’Enric Canela, si realment està treballant per fer possible aquesta coalició, hauria de posar-li tot el seu esforç. Donar més bombo a CA, només servirà per alimentar més el autobombo que manifesten constantment els seus dirigents.
Per cert hi ha un “tocayo” meu que és dirigent de CA?. Joan Garcia, suposo que tu deus ser algun membre de la junta, secreta , de CA? Quin càrrec tens? Director, Conseller?
octubre 28, 2009 a les 11:31 am
la manera més eficaç,eficient i democràtica, és la que aplegui més vots.
octubre 28, 2009 a les 11:46 am
Vallfosca (254), totalment d’acord. Però no tots coincidim en quina és la millor manera d’aconseguir-ho.
octubre 28, 2009 a les 12:03 pm
Jutglar, la psicoestètica no és d’en Espinalt o algú altre, la psicoestètica és una eina d’anàlisi del capteniment humà, entre d’altres cosetes, i que tothom que te aspiracions de conduir processos, personals o col•lectius, utilitza si és que no és un cap de suro.
A tu no t’agrada l’ús que en fa CA, bé, si vols et puc fer una glosa del ús que en fan la cúpula de Rcat, tanmateix no és rar que hi hagi persones que no els agradi l’ús que fa Rcat de la psicoestètica.
El que és preocupant, és que els que us postuleu com a paradigmes de la democràcia vulgueu imposar el vostre model psicoestètic a tutti quanti, això és un tic TOTALITARI, clarament.
Pel que fa al teu anàlisi numèric, no saps discernir em sembla a mi, entre una “progressió aritmètica” i una “progressió geomètrica”.
Addició quantitativa 1+1=2 (aquí 1 i 1 son la mateixa qualitat)
Addició qualitativa 1+1=3 (aquí 1 i 1 son diferent qualitat)
La primera suma, i la segona multiplica, per entendre’ns, quan parlem de Sumar, no volem dir que fem un addició quantitativa, sinó que fem una addició qualitativa, que és un salt qualitatiu, que en el cas que ens ocupa representa un salt no només de vots, que també, sinó que amplia en molt les possibilitats d’ampliació espectral de ens i organitzacions ja configurades, que basteixen l’espectre de Nació.
Justament aquesta és la NOVETAT, en això consisteix la UNITAT, en que aplegui no només tota la quantitat, sinó també la qualitat, cosa que fins ara no ha succeït mai, i que ara és al nostre abast, això és el fenomen de Brussel•les embrionàriament.
No podem malbaratar l’oportunitat.
Visca La Pàtria.!!!!
octubre 28, 2009 a les 12:05 pm
Caadevall, em de sumar sempre, i ja ho anirem veient, no trobes?
Vagi bé ;)
octubre 28, 2009 a les 12:10 pm
Ok, d’acord també amb que la suma de qualitats pot multiplicar. Però com saber qui té més qualitat? La qualitat, a diferència de la quantitat és un concepte subjectiu. Alguns pensaran que un té més qualitat, i altres pensaran al contrari. Potser el més apropiat seria consultar-ho a totes les persones interessades en que hi hagi una llista transversal no?
octubre 28, 2009 a les 12:12 pm
Quan dic persones interessades, com que no es pot consultar als votants tal com deia l’Enric (que seria el més òptim tot i que impossible), s’hauria de consultar a les persones disposades a donar suport a una llista independentista transversal.
octubre 28, 2009 a les 12:37 pm
Vallfosca,
Segons els seguidors de l’Espinalt, fou aquest l’inventor de la Psicoestètica.
De la mateixa manera que hi ha l’addició qualitativa, també hi ha l’addició desqualificativa, és a dir:
1 + 1 = 0
Ep, jo no dic que en tot els casos l’Espot restaria, però si que ho farà si segueixen amb la seva tactica de voler ser present a la coalició a travès d’un pacte no refrendat per unes primaries com els demès.
Això desqualificaria el discurs de renovació democràtica que Reagrupament ha fet bandera des de el primer dia. Això restaria credibilitat a la coalició i sense dubte restaria.
octubre 28, 2009 a les 12:44 pm
@Robert Bonet, no saps com t’agraeixo que no em responguis, perquè em sembla que ja ho has embolicat prou. Ara resulta que a sobre de no tenir ni idea de que és el nazisme, no te’ns ni idea de que és CA. Doncs ja te val tio! (Ara entenc a que venia això del bon humor, però ja té val el teu sentit de l’humor). En quin merdé m’has posat i quina perduda de temps per part de tots…
@Joan Garcia, no saps quin greu em sap… Em pensava que aquest Bonet, era algú que sabia de que parlava i que coneixia que era i com funciona CA.
Per suposat que retiro tot el que he dit en aquells punts on CA no hagi estat descrit correctament, sinó sota les al·lucinacions del Bonet, i creu-me que me n’alegro de que no respongui a la descripció que ell ens havia fet.
Per altra banda em preguntes si crec, què hagués pogut sortir un altra directiva diferent? Doncs a part d’en Carretero, la Rut, l’Emili, el Josep Sort… I un parell més, només en vaig endevinar quatre, és a dir vuit o nou em van sorprendre. Però que quedi clar, que els noms que dono, van sortir, no perquè estès cantat que sortirien, sinó perquè van ser votats lliurement sense cap tipus de pressió.
A part del tipus assembleari, trobaria bé que uns senyors, siguin 20 o 30, o els que siguin, és posin d’acord en un projecte, facin un programa, i es presentin en societat, per a que la ciutadania que els hi agradi, puguin seguir-los i col·laborar amb el que faci falta. Ho trobo legal i legitim, cap problema, però no em negaràs que dificulta molt una coalició futura, amb altres grups de tipus assemblearis, no?
Després per l’ordre que he dit ho trobo bé, però si primer faig un grup, els hi cobro per ser-ho, i passat el temps els hi plantifico una directiva i un programa per als qui els hi agradi, i pels que no allà tenen la porta… Ummm això ja no m’agrada tant… I ja no sé si és legal, però dubto que sigui legítim. No dic que aquest sigui el cas de CA, no en tinc ni idea.
Per mi la democràcia, no està per damunt de tot, i dic això amb el perill que salti el Bonet de torn, que no sap de que van aquestes coses, i ràpidament s’apunti a dir, que sóc un nazi, però hi ha una serie de drets inherents a la condició humana que hi estan per sobre, i considero la forma assembleària de formar un partit com la menys dolenta dins de les diferents maneres de fer-ho, però t’agrairia que quan tinguis temps, ens expliquis quina és aquesta millor manera que tu coneixes.
octubre 28, 2009 a les 12:54 pm
@Vallfosca, comentari 250, Per suposat que mai parlo ni en nom de Rcat. ni en nom de cap majoria, sempre parlo per mi, i només per mi, i dona la casualitat que en aquest moments sóc membre de Rcat. però un simple membre més. Que també et vagi bé! De debò.
octubre 28, 2009 a les 2:19 pm
Després de llegir la resposta 248 del Joan Garcia dient que tot el que el Bonet ha dit com a militant de CA no és cert, ja no ser que pensar?. Suposo que en Joan Garcia si que ho sap tot respecte a CA. Perquè no respon a les meves preguntes?
És curiós que un militant de CA no té idea de la seva formació, però en canvi no para de fer insinuacions de que a RCat no es fan les coses bé. Potser primer hauria de mirar a casa seva abans de criticar la casa dels demés.
Segueixo, doncs, esperant unes respostes més fiables sobre CA, abans de dir res als companys Reagrupats de la Selva, sobretot després de llegir el que ha s’escrit en els comentaris 253 i 260.
octubre 28, 2009 a les 2:54 pm
Nois, em sembla que esteu molt embolicats, sincerament.
Escolteu, a mi el que digui no sé qui respecte de la Psicoestètica, no només més igual, sinó que si diu que algú n’és “l’inventor”, és que no sap que collons és la psicoestètica. Altre cosa és que algú se n’atribueixi una novella articulació.
Addició qualitativa 1+1 = 0 , No existeix, o adhesió o rebuig, si hi ha un producte en el mercat, exposat, i ningú el compra hem de parlar de rebuig, no de zero, zero és el no res, però la mercaderia hi és i la qualitat també.
Certament la “qualitat” és subjectiva, més aigua al meu molí, perquè un eina que usa la consciència per tal de valorar la qualitat és entre altres, la psicoestètica, ves per a on, quina casualitat, no?
És justament aquí, on, rebutjar la UNITAT per raons estètiques és una actitud fal•laç, en tant només és pot adoptar aquesta actitud, si l’avalem moralment, desqualificant-ne també moralment allò que hem rebutjat, aquest és precisament el conflicte que tenim aquí, perquè l’única justificació que he entès que avalava el rebuig a CA és d’ordre moral, però el més greu no és aquest fet, sinó que els postulen aquest rebuig d’ordre moral no accepten de cap de les maneres cap crítica al seu ordre estètic.
Aquesta és intrínsicament una actitud TOTALITARIA, que jo només puc entendre venint de qui ve, com a una confusió tipus empanada mental d’ordre superior.
Cordialment.
PD: heu de pensar, no més, sinó millor, qualitativament.
Agosaradament vallfosca.
octubre 28, 2009 a les 3:20 pm
Per aclarir una mica el panorama des del punt de vista de Reagrupament, recordaré que els reagrupats estem en una associació que té un punt a la seva ponència política, que indica que es donarà suport a una llista independentista transversal formada per un partit o coalició, en la que els candidats estaran escollits democràticament com a mínim per l’associació.
A partir d’aquí, hi poden haver partits, grans coalicions, el que sigui, 1 o més, que facin una llista amb el suport de qui sigui. Però per a que l’associació Reagrupament Independentista hi doni suport, la llista haurà de complir unes condicions: Que sigui independentista, que sigui transversal i que els candidats siguin votats pels associats de Reagrupament. Crec que moltes persones que NO estan a Reagrupament (els que més que sumar,multipliquen), serien tranquilament votats pels associats.
Per a que l’associació Reagrupament pugui donar suport a un altre tipus de llista diferent, s’hauria de modificar la ponència política aprovada en el congrés. Si algú de Reagrupament amb més coneixement que jo del funcionament, ponència… em vol corregir, encantat de cares a aclarir.
octubre 28, 2009 a les 3:44 pm
Doncs justament amic Casadevall, aquí hi rau un problema.
A tall d’exemple, és com si per fer la selecció catalana de futbol, el Sant Andreu exigís que l’equip hagués d’estar sotmès a l’assamblea dels seus socis.
D’això, precisament se’n varen fer esmenes que no varen prosperar, perquè?, la comissió mai ha ensenyat a ningú les 204 esmenes que si varen presentar.
Diguem que aquesta Estètica podria fàcilment ser rebutjada per persones independentistes.
octubre 28, 2009 a les 4:20 pm
Vallfosca, t’equivoques de ple. Les 204 esmenes que menciones varen ser acceptades , transaccionades o els autors van decidir retirar-les perquè no tenien sentit desprès d’acceptar les altres.
Només va haver una esmena, que no va ser acceptada i aquesta va ser votada i aprovada a l’Assemblea: La de la vegueria de Catalunya Nord i la d’Exteriors.
Si us plau, sigues una mica més curós amb el que dius, sinó al final acabaràs tenint la mateixa credibilitat que el Bonet i els simpatitzants de CA, que es dediquen sempre que poden a escampar zitzània contra RCat amb falsedats i difamacions.
Si tant vols la UNITAT, perquè sempre estàs posant en dubte el funcionament i les persones que dirigueixen o representen a RCat?
octubre 28, 2009 a les 4:48 pm
Espartac, aquestes 204 esmenes no les ha vist ningú fora de la comissió, potser sinó les podrien fer públiques, “transparència”.
A mi, personalment ja m’està bé com està, però sigues curós i no em qualifiquis de mentider, només pretenia posar en relleu el fet que hi ha una “estètica” subjacent en totes les maneres de fer, i a Rcat també.
octubre 28, 2009 a les 5:40 pm
Relacionar Reagrupament amb el rotllo psicoestètic ja és lo últim que em faltava llegir per aquí…
Sobre les esmenes, les que no van quedar vives, és perquè els que les havien presentat (a temps) les van retirar, i la ponència va ser votada per quasi consens total. Jo mateix no hagués votat mai una ponència que no deixés clar com a associat que els candidats de la llista a la qual els associats hagin de donar suport, no és votada entre ells. Altrament, se’ns estaria imposant donar suport a una llista pactada de manera opaca (com fins ara han fet els típics partits), i aquest és precisament un dels trets atractius de Reagrupament a part de l’independentisme, pel quals tots els associats que jo he conegut, s’han reagrupat. A més que significa començar-se a aplicar les llistes obertes a un mateix predicant amb l’exemple, abans de proposar l’aprovació al parlament, per la futura llei electoral. Al mateix temps aquest fet també és un actiu importantíssim a l’hora de donar suport, i fins i tot atraure escèptics cap a l’independentisme.
Sobre l’exemple futbolístic d’en Vallfosca, crec que no serveix, perquè el St. Andreu, no va néixer amb la raó de ser de crear una selecció catalana. En canvi l’associació Reagrupament sí que va néixer amb la idea precisament de treballar i donar suport a una nova llista independentista transversal.
Potser altres ja ho havien volgut fer abans? Segur que sí. Jo mateix per exemple sempre ho hagués volgut fer, però no vaig ni començar perquè no m’hi vaig veure en cor, perquè no tinc la capacitat de fer-ho tot sol. Per això m’he sumat a la idea de Reagrupament, també precisament per no limitar-se a ser d’esquerres ni de dretes, transversal, que és el millor per l’objectiu de treballar per la independència i regeneració democràtica, també per la idea de funcionament de l’associació. Altres col·lectius citats per aquí, sembla òbviament que ho tenien molt més bé que jo sol per tenir suport, però al mateix temps en tenen ara molt i molt menys que el que ja té ara Reagrupament de moment.
octubre 28, 2009 a les 6:15 pm
Casadevall, quan una persona qualsevol, es fot trajo i corbata, i ben clenxinat per anar a una entrevista de feina, està fent un exercici de psicoestètica.
No hi ha cap acte humà, com a capteniment conductiu, que s’escapi de la psicoestètica, altre cosa és que tu no ho hagis llegit mai enlloc, encara que hi ha coses que per tal de ser dites, no cal que ningú les hagi escrit prèviament
Pel que fa a les esmenes, és cert que ningú a vist mai, almenys jo no, les 204 esmenes, com també és igualment cert, que hi va haver dues esmenes a la ponència diguem-ne “ideològica”, la primera defensada no recordo…potser Piqué, que defensava que el tema Coalició fos emplaçat en la part ideològica com a prioritat, 201 varen votar a favor i 435 en contra, amb una part d’abstenció, i, una segona esmena a càrrec d’en Jordi Fornas, que no va concórrer finalment, i que us estalviaré ara i aquí.
Pel que fa al exemple del Sant Andreu, l’exemple és absolutament solvent, perquè més enllà de la intenció del club de ser ell mateix la selecció Catalana de futbol, la realitat és que hi ha altres equips, i, que els seus socis més tossuts s’entossudeixin (valgui la redundància) en negar la realitat, és amés d’un acte estètic lamentable, una enorme estupidesa, des de el meu punt de vista, que òbviament no te perquè coincidir amb el d’aquells que volen tan sí com no monopolitzar la selecció Catalana de futbol.
Ara me’n haig d’anar a classe, us deixo en pau.
Cordialment.
octubre 28, 2009 a les 6:31 pm
Que jo sàpiga la ponència aprovada per l’associació Reagrupament no diu enlloc que els candidats de la llista a la que es donarà suport sortiran exclusivament d’aquesta associació, com és lògic si es vol fer una bona llista. Per tant, no es pot dir que l’associació Reagrupament vulgui ser “la llista”. El que sí diu, és que els candidats hauran de ser escollits com a mínim pels associats.
Donat, que a Reagrupament s’hi pot associar tothom que vol, i hi ha persones associades que es consideren de dretes, d’esquerres, de centre, o de res d’això, el fet que un alt nombre d’associats votin la llista, és garantia de transversalitat en diferents eixos, però amb el denominador comú l’independentisme i la regeneració democràtica.
octubre 28, 2009 a les 6:38 pm
em refereixo escollits=votats
octubre 28, 2009 a les 8:41 pm
ahi vaig anar a l’acte de reagrupament a balaguer i el sr carretero,sense que ningu l’hi preguntes va dir que es presentaria a les properes el.lecsions amb alguna coalicio de partits o plataformes,semble que tot esta obert i tot es posible,nomes desitjo seny i generositat per part de tots.
octubre 28, 2009 a les 8:58 pm
Totalment d’acord Jaume, seny i generositat són requisits indispensables per fer el que hem de fer.
octubre 29, 2009 a les 8:19 am
Casadevall, xato, a veure, que em vols fer passar per estúpid?
El Sant Andreu, seguint amb l’exemple, te en els seus estatuts, que la llista de jugadors de la Selecció Catalana, haurà de ser sancionada, aprovada, referendada, per l’assemblea dels seus socis, i a sobre te el morro d’argumentar que la seva disposició a fer la selecció amb altres clubs no pot ser més sincera, (sí sí, tan sincera com impossible), i que qualsevol és pot fer del Sant Andreu, que és el club més collonut que hi ha, coi! Com si al Mataró tinguessin l’entrada restringida, i fossin una merda!!
Que el Sant Andreu, s’exigeixi a si mateix referendar la llista, com a aval intern i proba de transversalitat em sembla collonut, ara que aquesta proba interna sigui impositiva i condicionant per fer la Coalició, em sembla poc convenient, i poc demòcrata.
En fi, estic convençut que s’arreglarà, malgrat els Inquisidors Totalitaristes i excloents.
Que en Carretero hagi fet aquestes declaracions és esperançador per el procés d’alliberament Nacional, i jo me’n felicito.
octubre 29, 2009 a les 9:33 am
Sí, tothom condiciona d’una manera o altra la coalició, uns només dient que ha de ser votada democràticament per les persones que li donen suport, i altres imposant noms concrets, o partits encara inexistents. De tota manera, si amb una cosa no puc en general és amb els que es consideren superiors a la resta de la humanitat només perquè es pensen ells mateixos que ho són. En fi, el temps posarà tot i tothom al seu lloc.
octubre 30, 2009 a les 9:15 pm
El bluff Reagrupament ja va de baixa, les enquestes tancades dels partits i mitjans de comunicació ja només donen 3 diputats per Barcelona i si en Laporta es presenta. Això de la gran coalició la veritat no l’entenc, que jo sàpiga a Reagrupament només es pot entrar de forma individual i dubto que amb el protagonisme mediàtic que han aconseguit volguin parlar de coalicions. En tot cas penso que el més fàcil seria integrar-se a nivell individual a Reagrupament, això també demostraria que el que es busca és la unitat per la independència i no càrrecs o protagonisme.
octubre 30, 2009 a les 9:19 pm
Jo com independentista vull treballar sobre la realitat i no fent aventures. Sóc del parer que cal pressionar als partits sobiranistes al Parlament per que pactin un full de ruta cap a la independència i no crear nous partits o coalicions que fragmentaran els independentistes i també ens podem trobar amb menys diputats independentistes a causa d’aquesta fragmentació.
novembre 1, 2009 a les 11:25 am
Carles: Crec amb tots els respectes, que si has d’esperar que CiU i ERC pactin un full de ruta cap a la independència, pot fer-ho 300 anys més com a minim, o sigui que s’hauran carregat tots els vestigis de catalanisme i independentisme.Cal fer fora els polítics actuals del parlament.Partits nous,i objectius clars d’independència
Fora els botiflers.
novembre 2, 2009 a les 3:29 am
Enric, crec que hauries de col·laborar amb Reagrupament! La teva estança a Convergència és desaprofitada, podries ser el millor en l’òrbita de Reagrupament!
No crec que CDC sigui la millor eina per a la plena sobirania, i penso el mateix d’Esquerra.
desembre 19, 2009 a les 2:22 pm
Tanta feina per fer i aqui perdent el temps discutint sobre el futur polític d’algú que va treure 122 vots a les eleccions al Parlament. I, per acabar, quin gran partit vol fer la “Gran Coalició”?.