Danesos, els més feliços del món
octubre 25, 2009 | 
Marc Belzunces | 
Imprimir
Segon apunt sobre Dinamarca i els danesos. La setmana passada parlava de les primeres impressions que m’havia produït el país en una estada de vacances de 10 dies. Una deliciosa coincidència tenint en compte que la setmana anterior havíem arribat a la conclusió que la Catalunya independent s’hauria d’emmirallar amb països com Dinamarca, Suïssa, Israel, Finlàndia, Àustria o Suècia, entre d’altres.
Una altra coincidència, com és veure un comentari de la D. al Facebook, i me n’adono que resulta que Dinamarca és el país més feliç del món (i l’Oprah flipa), segons el psicòleg Adrian White de la Universitat de Leicester. Vaja, el país independent que més s’assembla a Catalunya en els paràmetres bàsics és el més feliç del Món! Però quin és el segon més feliç? Suïssa! I quin és el tercer país més feliç? Àustria! Els segons països que més s’assemblen a una Catalunya independent!! I què me’n dieu dels altres estats que esmento al primer paràgraf d’aquest apunt? Doncs resulta que Finlàndia és el sisè país més feliç del món, i Suècia el setè. Israel, per motius obvis, ocupa una posició inferior, la 53.
Els lectors assidus heu anant seguit el procediment de tot plegat. He anat comparant els paràmetres bàsics dels estats i al final hem arribat a la conclusió que aquests països són els que coincideixen més amb nosaltres (extensió, població, economia…). I un cop determinat això, resulta que mirem el que potser més interessa en aquesta vida, com és la felicitat pròpia, i trobem que són precisament aquests estats on els seus ciutadans són més feliços, estan més en equilibri amb l’univers i l’existència pròpia. No ha estat pas premeditat que surtin aquests estats, sinó tota una troballa.
La felicitat
Són molts els catalans que se’n foten, o directament senten menyspreu, de la referència a la persecució de la felicitat que fa la declaració d’independència dels EUA. “Que ingenus que són aquests americans” diuen de forma superba. Bé, si considerem que un estat modern està al servei dels seus ciutadans, i no al servei de glòries imperials militaristes, hom ha d’entendre que l’estat més eficaç serà aquell en què els seus ciutadans estiguin més satisfets amb la seva vida, més feliços. I resulta que la Catalunya independent tindrà els paràmetres fonamentals per ser un dels països més feliços del món. Com vaig dir la setmana passada, prou gran per a tenir una societat i economia moderna complexa, prou petit per establir un sentiment de pertinença de grup amb uns criteris comuns exigents de convivència. Òbviament és molt millor tenir un estat que té per objectiu que els seus ciutadans siguin feliços que no pas un que concep els seus ciutadans com a súbdits al servei seu.
I Espanya? Espanya fa infeliços als catalans
Arribats a aquest punt més d’un lector s’haurà demanat quina posició ocupa el Regne d’Espanya en el rànquing de felicitat, inclosos els catalans. Doncs la posició d’un estat en guerra com Israel, ni més ni menys que la posició 46:
De la qual cosa podem concloure un fet objectivament cert: Espanya no fa feliços als catalans. Espanya no és un estat eficaç pels catalans.
El Top20, per ordre, és: 1 Dinamarca, 2 Suïssa, 3 Àustria, 4 Islàndia, 5 Les Bahames, 6 Finlàndia, 7 Suècia, 8 Bhutan, 9 Brunei, 10 Canadà, 11 Irlanda, 12 Luxemburg, 13 Costa Rica, 14 Malta, 15 Països Baixos, 16 Antigua i Barbuda, 17 Malàisia, 18 Nova Zelanda, 19 Noruega i 20 Les Seychelles.
Mirant aquesta llista és evident que els estats mitjans/petits són els més eficaços pels seus ciutadans. Els estats de la dimensió de Catalunya són els millors per als seus ciutadans. I si ets feliç, què més vols?
Estic segur que per a molts lectors del BGS el dia que proclamem la independència serà un dels dies més feliços de la seva (meva) vida. Potser no tant com tenir un fill, l’enamorament, el casament i altre dels aspectes importants de la vida, però vaja, gairebé.
Així doncs, la propera vegada que ens preguntin per què volem la independència de Catalunya, ho tenim molt fàcil: Perquè volem ser feliços!
Treballem dur i siguem feliços. Només cal això. Fugiu de tot allò que us faci infeliç, fugiu de totes aquelles persones que provoquen infelicitat. Amb la rancúnia de la infelicitat no s’arriba enlloc. Amb la il·lusió i l’empenta de la felicitat aconseguirem la fita ben aviat.
Apunt escrit des De l’Holocè estant.
Etiquetes Política catalana | 
16 comentaris »
octubre 25, 2009 a les 3:54 am
Quanta raó tens, Marc.
Al final, els descomunals tractats sobre política de tres metres d’amplada de llibrots escrits en DIN A-4 per les dues cares es resumeixen en això: L’objectiu de la política ha de ser el benestar dels ciutadans.
I dic benestar per que crec, i no ho dic amb ànims de polemitzar, que la felicitat es un estat anímic transitori (una mena d’estat alterat de la consciència) que no sempre depen de tenir o no mes benestar. Peò això seria un altre debat.
Salut!
octubre 25, 2009 a les 9:17 am
#1 Eduard,
En un dels enllaços que proporciono,
http://www.physorg.com/news73321785.html
explica què entén per felicitat l’estudi. Bàsicament: la satisfacció amb la vida.
Per a fer el rànquing els autors han utilitzat dades de 100 estudis de diverses organitzacions (UNESCO, CIA, New Economics Foundation, WHO, Veenhoven Database, Latinbarometer, Afrobarometer, UNHDR).
Té en compte paràmetres com la salut, la riquesa i l’educació.
És a dir, que aquest estudi quan parla de “felicitat” té en compte el benestar.
octubre 25, 2009 a les 9:49 am
Estic segur que els Catalans si fóssim independents, seriem molt mes feliços, però també estic segur que els Espanyols millorarien molt la seva posició, aquest odi que senten cap a nosaltres, els fa baixar un grapat de llocs al rànquing. Moltes gràcies Marc una vegada mes per les teves informacions.
octubre 25, 2009 a les 11:43 am
Vull ser feliç!
octubre 25, 2009 a les 12:08 pm
El que ningú em farà creure és que França ocupa el lloc 62 en el nivell de felicitat amb el nivell de vida que tenen.
Deu influir el fet de que els francesos sempre s’estan queixant de tot, mai no estan satisfets per molt bé que els vagin les coses.
octubre 25, 2009 a les 12:31 pm
#5 Salvador,
Si els francesos s’està queixant sempre, és que no són gaire feliços, no? No estan satisfets amb la seva vida.
D’altra banda, a més, potser és que occitans, bretons, catalans, bascos, corsos, etc, no estan tant feliços de ser francesos. Potser pel centralisme extrem?
França és encara més ineficaç que Espanya pels seus ciutadans. Potser perquè quan l’Estat esdevé una religió, el ciutadà no pinta gaire.
octubre 25, 2009 a les 12:33 pm
#3 Antoni,
Quanta raó tens!
octubre 25, 2009 a les 4:23 pm
Antoni,
Segurament tens raó: si els catalans fóssim independents, els espanyols millorarien molt la seva posició en el rànquing de la felicitat. Però, com se’ls pot convèncer d’això si amb la nostra independència ells haurien de renunciar als avantatges que els ofereix l’espoliació de l’última de les seves colònies?
octubre 25, 2009 a les 5:14 pm
Koll, els em de fer pujar la seva autoestima, i fer que vegin que sense nosaltres se’n poden sortir perfectament, potser hauran de treballar una miqueta mes, però no passa res, serà molt bo per la seva salut mental.
octubre 25, 2009 a les 5:46 pm
Espanya (més ben dit, Castella) hauria de comprendre que per augmentar la felicitat dels seus ciutadans hauria de consentir que Catalunya (una de les últimes colònies que els queda (no l’última com he dit abans) assolís la independència.
L’odi que els espanyols senten per Catalunya és el mateix que un marit dominant sent per l’esposa maltractada que vol accedir a la seva llibertat. Si un marit autoritari aconsegueix alliberar-se d’aquest sentiment de possessió vers la seva dona, podrà respirar tranquil; l’odi desapareixerà i, per tant, la felicitat o el benestar psicològic els tindrà al seu abast. Al mateix temps, l’odi que l’esposa també sent pel seu marit s’esvairà també i li restarà, un cop adverteixi la renúncia d‘ell, un sentiment de tendresa, amb la condició, però, de no recuperar una convivència frustrant.
D’això, els espanyols, si aconseguissin pensar d’una forma intel•ligent, en convindrien que és impossible ser feliços insistint en la necessitat de posseir, de tenir… L’imperialisme de moltes nacions ha conduït a guerres innecessàries i, consegüentment, a fer infeliços a infinitat de persones.
Erich Fromm se’n va fer ressò posant de relleu les dues formes de l’existència dels humans:
“entenent la realitat humana com una lluita entre dues maneres d’existir l’ésser humà: aquella que tot ho redueix a “tenir”, i, per tant, concentra el seu esforç en la possessió de les coses, riqueses, poder; el seu mètode és l’agressivitat i els seus fruits dolents, la cobdícia, l’enveja, la violència… I aquella que cerca per damunt de tot “ésser”, i es basa en l’amor, en la joia de compartir i en una activitat significativa i beneficiosa, i no malversadora. El “tenir porta el món a frec del desastre psicològic i ecològic…”
octubre 25, 2009 a les 7:58 pm
Està molt bé la comparativa, i jo sóc la primera a dir que Catalunya s’ha d’emmirallar en els països nòrdics, per les similituds de nivell poblacional i d’extensió. I també pel tipus d’economia productiva que tenen i per la prioritat absoluta que donen a l’aprenentatge de l’anglès. Fa un mes vaig ser deu dies a Noruega i ho vaig veure. Ara bé, em sobta que aquests països siguin dels més feliços, perquè tinc entès que són els que registren un major nombre de suïcidis al món. És una calúmnia, això?
octubre 25, 2009 a les 8:24 pm
#11 Elsa,
No ho sé si és una calúmnia o no. En qualsevol cas, l’estudi ha tingut en compte de l’ordre de 100 paràmetres. Posaria la mà al foc que també han considerat la taxa de suïcidis. És a dir, que ja estaria inclosa en els resultats finals.
octubre 26, 2009 a les 11:08 am
A l’Elsa Àlvarez: al regne espanyol hi ha més de 3.000 suicidis anuals, més morts que en accidents de trànsit.
Els països nòrdics, s’emporten aquest insult perquè diuen que són descreguts…, barbaritats!
octubre 26, 2009 a les 1:11 pm
No sé perque repetiu tant que els espanyols serien més feliços si es desprenguessin de Cat. Em sembla que esteu repetint com un lloro una mena de nou cliché, en el fons una especie de disculpa devant d’ells, fent-lis veure que no serà tan greu el divorci.
Es que ara ens ha de condicionar si Espanya roman feliç o no després del divorci? Si no els agrada que es fotin, ja s’adaptaràn. Es ben segur que per nosaltres serà molt més dificil.
Francament estic emprenyat, em sembla indigne, es com si volguessim fern-nos perdonar. Això s’ha d’acabar en sec, així no anem enlloc. Hem d’estar disposats a marxar per les bones o per les males i no tenim que donar cap explicació.
L’unica explicació que haurem de donar es fer entendre al món es que som un poble, tenim dret a a utodeterminarnos i que volem construir un estat de dret, democràtic i obert per mitjans pacifics. I prou.
octubre 27, 2009 a les 10:40 am
Sr Belzunces, no se que farà el dia que no pugui presentar-se a vostè mateix i a Catalunya com una víctima …
Qualsevol que viatge per Espanya amb certa freqüència, sabrà que el tema de Catalunya és el menys important a Madrid, Sevilla, Múrcia o Logroño. L’egocentrisme i victimisme que algun independentistes demostren en els seus articles, no ajuda en res a la causa independentista. L’únic que aconsegueix és generar odi cap a Espanya i que les persones que viatgem vegem el ignorants que són alguns ….
octubre 27, 2009 a les 10:57 am
#Josep Lluís,
Tornes a demostrar per enèsima vegada que ets un analfabet funcional: llegeixes, però no entens el que llegeixes. Si us plau, abans d’escriure en un bloc, torna a escola per a què t’ensenyin a llegir (i a escriure). No tens el mínim nivell.
A més de tenir doble personalitat i participar al BGS amb noms diferents, i amb llengües diferents. A més d’escriure malament el seu suposat nom (que, òbviament, no és el veritable). Que en la seva irresponsabilitat suplanta identitats i fa servir adreces de correu que no són seves.
Fas perdre el meu temps i el de la gent. Insultes i faltes contínuament i a més ets un ignorant prepotent i provincià espanyol, bocamoll que parla sense saber (jo he viatjat poc, però he visitat més de 10 països diferents, i em relaciono amb persones de diverses nacionalitats cada dia).
Prostitueixes el diàleg i la llibertat d’expressió. Com que tens edat mental de nen petit, i no pares de faltar a la gent, a partir d’ara suprimiré tots els teus missatges. No ets més que un friki d’Internet.
Quedes avisat. No perdis el temps i no facis perdre més el temps als altres. Has tingut prou oportunitats per a comportar-te com una persona normal i no ho has volgut.