Ningú no es pregunta qui paga l’Internet a casa d’en Montilla?
octubre 27, 2009 | 
Manel Bargalló | 
Imprimir
L’altre dia vaig escoltar el Josep Cuní a TV3Cat i explicava que en Millet pagava l’Internet de casa seva amb els diners de la fundació. Ho explicava com si fos quelcom escandalós mentre per la pantalla sortia una factura que pujava a uns 90 €.
Sens dubte que és reprovable i punible que fes això, però m’agradaria que fessin la mateixa investigació als polítics. No voldria amb aquesta proposta, que és penses que estic en contra de la política i dels qui volen dedicar una part del seu temps a ser polític. Del que estic molt en contra és de la impunitat que molts polítics tenen mentre utilitzen la seva posició per enriquir-se o enriquir la seva família, amics i coneguts. Que ho intentin alguns no ens hauria d’estranyar, és la condició humana, però que la societat ho trobi normal, això sí que no és acceptable des de cap punt de vista. Penso que en Millet només feia el que veia que feien els altres, però va cometre un error greu, no tenir carnet d’un partit dels que actualment són al Parlament, i si potser millor del PSC-PSOE.
Ara fa un any i una setmana, vaig escriure un article en aquest mateix bloc, amb el títol El preu dels escrúpols, on ja em referia el fet que molts polítics perden els escrúpols quan arriben al poder. Deia al final: “tothom que es dediqui a la política ha de tenir clar el preu que es paga pels escrúpols. Un preu que, cal que ho tinguem clar, en una democràcia el posem nosaltres, o així almenys hauria de ser.”
A mesura que el PSC-PSOE ha agafat més poder, governant la Generalitat i els ajuntaments amb més recursos per gestionar i més pressupost, en la política catalana el preu dels escrúpols ja no cotitza perquè ningú en vol tenir. El seu màxim cap és el primer de no tenir gaire escrúpols.
El més fotut de tot és que sembla que tothom s’ha acostumat a veure els pocs o nuls escrúpols que tenen els dirigents dels partits polítics quan es reparteixen els càrrecs entre ells, com si no passés res. Sembla que es troba del tot normal que els partits polítics assignin llocs de treball reals o ficticis, amb sous elevats i fora del mercat, sense cap mena de control ni d’auditories públiques. Se saben els sous dels presidents, consellers, directors i secretaris de la Generalitat, però en canvi no els salaris que es reparteixen les diputacions, els consells comarcals i certs ajuntaments. Em pregunto també: se sap el que cobren els responsables de la munió d’organismes dependents de la Generalitat, la Diputació, els consells comarcals i els ajuntaments? I de centenars d’empreses públiques o semipúbliques? Per a qui treballen i a qui beneficien aquestes empreses?
Però deixem les altes finances i passem al que la propaganda de la Generalitat anomena la revolució dels petits gestos. Uns petits gestos que en la corrupció i els tripijocs indiquen que la revolució, o més ben dit, la putrefacció de la política catalana és una realitat ben palpable.
Petits gestos com aquest: tots els membres del Parlament tenen un telèfon organitzador d’última generació proporcionat per la cambra, i m’agradaria preguntar: qui en paga la factura dels caps de setmana? Inclou l’accés a Internet, també? Ho publicarà el Parlament? Si la factura de 90 € d’en Millet surt com a notícia principal al Matí de TV3, m’agradaria saber quant hem pagat els contribuents per la factura d’en Benach o del Rivera o del Madí o del Sirera o del Saura. Aquests darrers suposo que deuen tenir, segur, un cost extra amb els SMS.
Qui paga els dinars i sopars que tots els membres del Govern de la Generalitat fan cada dia en restaurants amb menús de 100 € amb els seus estrets col·laboradors? Diuen que són reunions de treball, però per què sempre aquestes trobades es programen a les hores dels àpats? Què fan durant tota la resta del dia?
L’altre dia hi va haver un escàndol amb l’ús de diners públics per pagar certes despeses privades dels parlamentaris britànics. Molts varen dimitir, per minúcies si ho comparem amb el que els diputats catalans ja ens tenen acostumats, per desgràcia, a fer. A Espanya i a Catalunya sembla que això no importi.
Però hi ha un cas que realment trobo escandalós i no entenc que ningú no l’hagi denunciat: Algú s’ha preguntat quins ingressos té la família Montilla i com els aconsegueix?
Fent una cerca per Internet, hom pot trobar que l’actual president de la Generalitat guanya 169.446 € anuals bruts, és a dir, 14.000 € mensuals. Per cert, malgrat que va dir a final del 2008 que es congelarien els sous dels alts càrrecs per donar exemple de la crisi, aquest any s’ha apujat el sou de 2.000 € respecte a l’any passat. Una manera ben curiosa d’entendre què vol dir congelar el sou. Un sou que no inclou el xofer i totes les despeses pagades de la seva vida diàriament. Per cert, si mirem els petits gestos, m’agradaria saber quan va ser que en Montilla es va pagar un àpat.
Però la seva dona, Ana Hernàndez, tampoc no es queda curta. És la primera tinent d’alcalde de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), responsable de l’àrea de política territorial, urbanisme, habitatge i medi ambient i també responsable de la conselleria de relacions institucionals. No he aconseguit trobar el seu sou, però en un diari accessible per Internet vaig llegir que el 2006 la secció local d’ERC va criticar que el seu sou per una dedicació de mitja jornada era escandalós. Doncs per Montilla, es veu que no era prou i com a president del PSC-PSOE l’assigna com a diputada de la Diputació de Barcelona de l’àrea d’infraestructures, urbanisme i habitatge. Tampoc no he pogut trobar el sou com a diputada de la Diputació, però si tenim en compte que el president de la Diputació de Barcelona cobra més de 140.000 € anuals, no seria gaire escabellat concloure que el salari que cobra l’esposa del Montilla, amb les dues feines, supera amb escreix els 100.000 € anuals.
Però això no és tot: en quants consells d’administració hi ha els Montilla? Abans de ser nomenat president de la Generalitat i sent ministre d’Indústria, en Montilla no va deixar de ser-ho de moltes empreses públiques o semipúbliques dependents de la Diputació i l’Ajuntament de Cornellà. En quantes encara hi continua sent? I l’Ana Herndàndez, de quantes n’és? Se sap el que cobren per ser-ho o per assistir a les reunions?
Gràcies al comentarista Cesc, aquí teniu la llista de càrrecs que té l’esposa del President de la Generalitat:
- Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA.
- Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colonia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona
Quan diners cobra per cada càrrec?. En una democràcia normal per un polític, això hauria de ser públic, però a més en una democràcia de veritat, la parella del màxim representant polític com és el President de la Generalitat, no hauria de treballar en política. És inconcebible com no ha dimitit de tots els seus càrrecs.
Algú pot trobar si en Montilla actualment encara és membre dels diferents consells d’administració d’organismes publics o semi-publcis o privats?. Això sería d’escandòl i hauria de ser denunciat!
Per cert, el president del PSC-PSOE també té sou o és un càrrec sense remuneració?
Sense tenir cap dada oficial perquè en aquest país tot això es manté en secret o d’amagat, em jugaria un pèsol que la família Montilla deu superar els 300.000 € anuals. És a dir, estem parlant de 25.000 € bruts mensuals, un sou mitjà anual de molts catalans. Dit d’una altra manera, el que guanya la família Montilla equival al que guanyen 12 famílies catalanes!!
Però els diners no són el quid de la qüestió, perquè ja siguin 100.000 € o 300.000 € no és el més gros. Per mi és més greu com ho han aconseguit i amb quina impunitat ho segueixen fent, sense cap crítica als mitjans ni de la resta dels partits.
És escandalós que aquestes persones guanyin tants diners a costa dels contribuents i que això sigui només gràcies a la política partidista.
És escandalós i indecent que quan en Montilla va ser nomenat president de la Generalitat, la seva dona va continuar com a primera tinent d’alcalde de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), responsable de l’àrea de política territorial, urbanisme, habitatge i medi ambient i també responsable de la conselleria de relacions institucionals. Què vol dir això de responsable de la conselleria de relacions institucionals? Que quan en Montilla va a Sant Just Desvern ella s’encarrega de donar-li la benvinguda? No s’han fet una mansió, d’almenys 500 metres quadrats, pel que vaig poder veure fa un any quan se l’estava fent, a Sant Just? Cobra la seva dona per donar-li la benvinguda a casa seva?
És escandalós, indecent i immoral que en Montilla, com a president del PSC-PSOE i sent president de la Generalitat, nomenés la seva dona com a responsable a la Diputació de Barcelona de l’àrea d’infraestructures, urbanisme i habitatge.
No us heu preguntat mai per què la família Montilla té tantes ganes de controlar tot el que es refereix a la construcció?
M’ha arribat de bones fons que la Generalitat es dedica a comprar terrenys o construccions mig parades, sobretot al Baix Llobregat, amb l’excusa de fer pisos de protecció oficial. Més pisos ara que en sobren a centenars de milers?
Cap periodista ni cap partit no es fa preguntes com les que es fa un ciutadà normal i que per acabar-ho d’adobar viu exiliat a l’estranger?
A la política catalana, i més a l’espanyola, riu-te’n, de les manifasseries del Millet.
Ja m’agradaria veure qui paga la factura d’Internet de la casa dels Montilla. Potser ens trobaríem que ni les paga ell de la seva butxaca. Ja se sap, que qui l’hi té el gust agafat, no se’n pot estar.
Cal regenerar la política catalana, però no amb petits gestos, sinó dinamitant-la.
Endavant les atxes!!
Manel Bargalló
Etiquetes Corrupció, Oportunistes, Política catalana, Regeneració política, Socialistes | 
40 comentaris »
octubre 27, 2009 a les 12:31 am
Apreciat Manel,
Crec que encara et quedes curt perquè parlant de dinamitar coses, jo em pregunto:
- Per què s’ha escollit el traçat més car dels possibles i de dubtosa òptima adequació per fer passar la Alta Velodidaz Española a 50kmph per sota de la Pedrera de’n Gaudí així com la multitud d’emblemàtiques (i antigues i fràgils) cases (en les que també hi viu gent per cert…) fins passar també per sota del temple de la Sagrada Família?
Això ens costarà molta més pasta i sofriment del que ens poden costar la parelleta feliç aquesta que ara ens governa, malgrat visquessin ambdós xupant del momio més de 150 anys….. (!!!)
La dinamita la necessitem a Carretades !!*!!
octubre 27, 2009 a les 7:29 am
M’ha agradat molt el que hs posat. Però no creus que molta de la gent que es vol i es dedica a la política no h fa precisament pel sou i pel prestigi i poder que aixó dona??’
Jo conec molta gent que fa política i son honrats i molta gent que es dedica a la política i que l’única cosa que pretenen és no tenir que tornar a la seva antiga feina a la granja, o al despatxet a esperar a que algú et contracti.
Si entres en política, a un nivell mitjà, ja saps que tindràs oportunitats i que després, més endavanr, acabaràs en algún lloc de molta de la gent i empreses a les que has fer “favors”.
Tot aixó ho podem canviar, si!!
Però algú estaà exent de sospita. no!!
Així és la condició humana.
Salut, força, independència i bon humor!!!
octubre 27, 2009 a les 9:04 am
És d’un diari en castellá, però val la pena llegir-ho:
La Generalitat gastó 32 millones en informes durante 2007
J. G. A. / M. R. – Barcelona – 28/03/2008
Los 15 departamentos en los que se divide el Gobierno catalán gastaron el pasado año más de 32 millones de euros en informes de asesoramiento y de carácter técnico que encargaron a empresas y particulares ajenos a la Administración. Así se desprende de la respuesta parlamentaria facilitada al Partido Popular por la propia Generalitat, en la que se detallan uno por uno los documentos solicitados y el coste unitario.
La noticia en otros webs
• webs en español
• en otros idiomas
Alguno de estos informes, según denunció el PP, fueron encargados a personas próximas a las tres formaciones de izquierda que integran el tripartito -Partit dels Socialistes, Esquerra Republicana e Iniciativa- y suman en total alrededor de 300.000 euros. Así, redactaron documentos militantes ecosocialistas como la ex parlamentaria Bet Font y el número 5 de la lista por Barcelona en las elecciones generales, Encarna Boledón. También figuran Enric Pujol Casademont, número cinco de Esquerra por Girona en las últimas autonómicas, el ex presidente del Consejo Consultivo de la Generalitat Joaquim Tornos y Elisabet Comín, militante del PSC y que ha formado parte de distintas candidaturas.
Almejas y chufas
En la lista de informes aparecen algunos muy curiosos, por el asunto a tratar e incluso por el precio que pagó la Administración. El Departamento de Agricultura, por ejemplo, gastó 27.956 euros para realizar un seguimiento de la almeja brillante; 11.965 euros por otro sobre el cultivo de la chufa y 2.328 sobre el murciélago Nana.
Asimismo, el Instituto Catalán de la Mujer pidió a una empresa que redactara 10 argumentos para el “fomento de juguetes no sexistas”. Le salió a 1.194 euros el argumento, pues el proyecto costó un total de 11.948. Por su parte, el Departamento de Salud pagó 310.000 euros por un estudio sobre “el efecto de diversas formas de cocinar sobre los contaminantes presentes en los alimentos”, y 82.000 euros para una campaña de prevención de “caídas de pacientes ingresados”.
Agricultura y Salud figuran como los departamentos que más se han prodigado en los informes. El primero con 5,6 millones de euros y el segundo con 5,45 millones. No obstante, la mayoría son documentos de carácter técnico y arquitectónico. Los departamentos con menos encargos fueron el de Educación, con 73.922 euros, y el de Vicepresidencia, con 97.544 euros.
octubre 27, 2009 a les 9:05 am
És que d’aquestes coses, els diaris catalans tenen prohibit parlar-ne!!.
octubre 27, 2009 a les 9:11 am
Ja possats, aquí teniu un altre “drap brut” d’un inseigne PSOEmontillista, en Joan Ferran i Serafini, alies el “crostes”.
“La historia d’un revolucionari de fireta”
“El portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC-PSOE al Parlament, Joan Ferran va ser membre, als anys 70, de diversos grups revolucionaris i, sobretot, de la banda terrorista GARI (Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista), que es va donar a conèixer amb el segrest a París de Baltasar Suárez, director d’una sucursal del Banc de Bilbao a la capital francesa, el 3 de maig de 1974. Desprès vingueren els atemptats al Tour de França i el 15 de juliol de 1974, els GARI destrueixen, per mitjà d’una bomba de forta potència, el vicariat episcopal d’Andorra la Vella, i al dia següent, tretze autocars de pelegrins són incendiats a Lourdes. Aquest darrer atemptat destruí la poca credibilitat de que gaudia la banda, donat que alguns dels ferits eren en la seva majoria, malalts i familiars d’aquests. Els GARI van exigir un rescat de cinquanta milions de pessetes per alliberar Suárez, quantitat que va ser satisfeta en la seva totalitat. Ferran fou detingut a Barcelona i va sortir de la presó gràcies a l’amnistia del 1977. Poc temps després, va iniciar el seu procés de “reciclatge” polític.”
També estic cercant pel meu ordenador els 16 carrecs institucionals dels que gaudeix (cobrant, és clar) l’ Ana Hernández Bonancia, Sra. de Montilla, però ja us avanço que entre ells hi ha el de consellera de la Caixa. Si, aquella caixa que li va perdonar al partit del que el seu marit és secretari general, MIL MILIONS de pessetes en interessos:
http://www.3cat24.cat/noticia/103957/altres/La-Caixa-ratifica-la-condonacio-dels-interessos-de-PSC-i-ERC-i-la-renegociacio-dels-credits
octubre 27, 2009 a les 9:55 am
Manel, gràcies per aquest articulet, procurarem publicar-ho tant com puguem.
Tot el “negociat” de la governació de la Colònia és una immoralitat, pròpia d’un règim totalitari que mena al Ramat amb enganys i doctrina falsària.
Endavant les atxes.!!!!
octubre 27, 2009 a les 10:13 am
Aquí hi ha 16 carrecs de la dona d’ en montilia…
- Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA.
- Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colonia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona.
No m’ estranya pas gota que es condonin deutes vençuts i que no es parli gens de peatges.
Salut i independència,
Cesc.
octubre 27, 2009 a les 10:19 am
Benvolgut Manel,
Més aviat diria que els €94.000.- anuals que apuntes al post no arriben ni al valor de les paneres i altres obsequis rebuts per Nadal.
Això sí, la Sra Ana concilia molt bé la vida laboral amb la familiar, es va autoconcedir una rebaixa de la jornada laboral a l’ anjuntafems amb aquest propòsit.
Salut!
Cesc.
octubre 27, 2009 a les 10:21 am
Mira si concilia que encara ha d’ anar a buscar la Senyera de l’ ajuntafems a la tintoreria…des de fa tres anys!
octubre 27, 2009 a les 10:25 am
No sé del cert si en aquest enllaç me n’ he descuidat algun.
http://www.diba.es/ladiputacio/fitxers/ple070726_acta_extra.pdf
octubre 27, 2009 a les 10:27 am
Avui, benvolgut Manel, al menys pel que a mi respecta, dono per oblidada per sempre més la teua ex etapa de suport al tripartit PSOEmontillista via ERC. El teu post d’avui et rehabilita totalment, als meus ulls. A la teua disposició pel que necessitis malgrat que no coincidim exactament al 100% en tot.
Salut!
octubre 27, 2009 a les 10:28 am
[...] Ningú no es pregunta qui paga l’Internet a casa d’en Montilla?blocgran.cat/?p=915 per mqlb fa pocs segons [...]
octubre 27, 2009 a les 10:50 am
Bon article Manel, cal que ho tinguem molt present, i fer-ne la màxima difusió d’aquesta informació. Impressionant també la informació que dona en Cesc sobre la dona d’en Monteta.
Endavant les atxes!
octubre 27, 2009 a les 10:59 am
Benvolgut Manel, el teu post ha sigut verdaderament premonitori.
Sembla que, per fí s’ha obert la veda del corrupte PSOEmontillista.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2009/10/urgent_la_guardia_civil_entra_a_l_ajuntament_de_santa_coloma_de_gramenet_58091.php
octubre 27, 2009 a les 11:42 am
Òndia el Montilla, ja quan era això de Cornellà i diputat a la Dipu de BCN, just d’urbanisme, es va folrar. Home per grimpar criticava la burgesia catalana per rica, ara ell ha superat les més grans fortunes dels criticats. Joan Ferran, uf! la peste de la crosta nacionalista espanyola. Es diu Paz Dorado, aquell que li va treure les castanyes del foc a Montilla? va pagar una multa al jutge milionària en euros i tant tranquil, a gaudir de la fortuna.
És hora ja de desemmascarar-los. En un règim democràtic tots a la presó. Hem de lluitar per assolir-lo.
octubre 27, 2009 a les 12:30 pm
Josep-Empordà. Ok, però quan he vist la imatge amb els guardia-civils custodiant l’ajuntament, també m’ha vingut al cap que ens estan intentant recordar quelcom, per si de cas. No dic que ho facin només per això, ja es veurà, però de pas ens hem d’empassar la imatge amb la policia espanyola custodiant l’ajuntament…
octubre 27, 2009 a les 1:37 pm
Realment escandalós. Aquest tema s’ha de aclarir i corregir ja. De tota manera, Reagrupament proposa la regeneració política i si voleu sentir de primera mà els seus plantejaments a Barcelona, el dia 29 d’octubre a les 19,30 es farà l’acte de presentació al barri de la sagrada família al carrer provença, 480. Amb Rut Carandell i Emili Valdero.
octubre 27, 2009 a les 2:32 pm
Manel, avui el teu escrit es com una premonició del que està passant a Catalunya ara mateix.
Regeneració Política Ja!!!
Salut
octubre 27, 2009 a les 2:39 pm
Això es el que passa quan els partits tenen molts vots assegurats, i els polítics es professionalitzen. A mes d’internet, també caldría saber qui paga altres despeses, com neteja, manteniments, jardinería… Un dia, vaig parlar amb un jardiner que em va dir que va treballar al jardí del President, i jo li vaig preguntar si cobrava d’ell o del Palau, em va dir que cobrava a través d’un administrador, pel que no sabia realment qui acabava pagant el manteniment del jardí.
octubre 27, 2009 a les 3:24 pm
Chapeau Manel!!
Centrat i equanim.
octubre 27, 2009 a les 3:25 pm
manel,autentica premonicio,avui m’en vaig a escoltar en carretero per carregar les piles,crec que s’ha d’aprofitar la coyuntura per avançar.
octubre 27, 2009 a les 4:00 pm
Fantàstic article i de ben segur que mai no sabrem els ingressos que entren a ca’ls Montilla.
La meva opinió és que la cultura PSOE-Montillana que ha entrat a sac a la Generalitat s’hi ha estés com un càncer i afecta molts funcionaris de totes les escales. Aquests han vist com els seus caps polítics actuen no com a professionals pagats pel contribuent sinó com a aspirants a gàngster que volen enriquir-se o afavorir els seus assignant a les empreses de coneguts i saludats tasques que molt bé es podrien fer des de qualsevol departament.
La regeneració política no ha de ser només pels diputats i els alts càrrecs públics sinó per tothom que cobri un sou que paguem entre tots.
La excusa progre barata i/o espanyola és que som llatins o mediterranis i això de ser seriós no va amb el nostre tarannà, que això de ser auster, transparent i legal és de la terrible moral calvinista anglosaxona. Doncs bé, senyors, aprenem d’aquests països, no fa gaire es parlava en aquest bloc de Dinamarca com a exemple de país on emmirallar-nos i d’un alt nivell de felicitat. Mirem quin és el tipus de moral que hi ha.
octubre 27, 2009 a les 4:39 pm
Heu de saber que tots aquests que remenen les cireres al PSOE del NE son uns mafiosos amb un passat fosc que roman amamagt a base de subvencions per tenir la boqueta callada als que podrien parlar, a més, amb uns curriculums que son tot mentida, i amb totes les dades negatives del seu passat esborrat d’Internet de manera sospitosa.
http://www.codic.cat/tag/joan-ferran-serafini/
octubre 27, 2009 a les 4:53 pm
A en Prenafeta l’han intentat esquitxar fa temps, tot i que mai ha estat polític. Al final tot ha quedat en no res. Bé en no res, no. Ha quedat l’ombra injusta de la sospita. És un personatge que va de meravella per orquestrar fabulacions fantàstiques.
Comparteixo el que dius, Manel, de’n Garzon. Els seus cassos, un cop han estat portada de diari, queden en no res. Recordeu la pentinada que va fotre als independentistes en motiu dels JJOO de BCN?
Jo tinc ganes de veure cap on degenerarà aquest cas.
Avui és CDC, però no crec que acabi aquí. Al carreterisme li tenen ganes. Masses i podria ser que el ventilador arribi en forma de Salsa Rosa.
Quin país!
octubre 27, 2009 a les 6:21 pm
Bona tarda a tothom:
M. Bargalló: Felicitacions per l’article que, a més, ha coincidit que a les poques hores de penjar-lo ha esclatat el tema Sta. Coloma de Gramenet, Prenafeta, Alavedra i els que aniran sortint.
Per cert, m’ha posat malalt veure com la intervenció del Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet la ha fet la guardiassssiví.
Només afegir que tenim una feina molt feixuga per endavant. Caldrà tapar-se el nas i posar-se guants de neoprè però no s’ha de tindre cap pietat amb els que no tenen escrúpols. Gens ni mica.
La regeneració democràtica es la millor eina per disposar dels instruments adequats per impedir i dificultar aquest tipus d’actuacions; i perseguir-les; i reprimir-les. I la regeneració democràtica no es podrà dur a terme sense el poder de promulgar les lleis adequades i aquest poder no el tindrem a mans si no tenim els instruments d’un estat.
Necessitem imperiosament la independència per que no ens robin des de Madrid ni des d’aquí. Qualsevol consideració que es posi per davant d’aquests dos instruments imprescindibles pel futur del País es anar contra del País. Ras i curt. Menys hooliganisme caïnita i mes patriotisme.
Salut!
octubre 27, 2009 a les 9:13 pm
Doncs amb això que ha passat a Santa Coloma… buff! Sembla que l’oasi català s’ha acabat!
octubre 27, 2009 a les 10:44 pm
També ens hauríem de preguntar què fan els periodistes. Què fa el quart poder? Per què no fan la seva feina? Perquè és funció del periodisme fer recerca sobre aquesta informació i exposar-la al públic.
Bé, tots sabem la simbiosi entre el poder polític i el periodisme. Hauríem de criticar al quart poder tant com al poder polític. La regeneració democràtica a Catalunya passa, també i sobretot, per la regeneració del periodisme.
octubre 27, 2009 a les 11:11 pm
Oasi català ? L’oasi català era una basseta on hi havia dues bestioles i quatre cuques. Una basseta petitona on es feia poqueta poqueta cosa. Ara ha passat un cotxe per la bassa (la primera roda és la consciència col·lectiva, el cansament i les ganes d’esdevenir país i la segona és la crisi) i ha aixecat tota l’aigua, per adonar-nos de que sota la mica d’aigua no hi havia res.
D’aquest oasi en vivien quatre. La resta volien atansar-se’n per poder veure una miqueta.
I el pitjor de tot és que tot el que veiem a ecspanya també passa aquí. La mateixa corrupció. I no podem fer-hi res !
I per acabar-ho d’adobar, un polític amb cert renom i que va ocupar un càrrec X ahir mateix deia (o potser sabia el que avui passaria i deixava entreveure que “estiraran de la manta”) que no pot ser que parlem del finançament ja que tots en sortiríem escaldats.
Que surti tota la flaira, volem veure d’on ve la fetor !
Força i visca la pàtria lliure !
octubre 27, 2009 a les 11:16 pm
Que ningú perdi el seny, quant va començar el cas Millet i després en Laporta, ja és veia avenir que només era el principi,
ja és va dir que la guerra bruta de l’estat espanyol tot just havia començat, una guerra bruta que a mes serà brutal, bestia, salvatge i tots els cailficatius que ús vinguin al cap i segurament encara ens quedarem curts.
No perdem el seny, que aquesta guerra ja ha començat i no tindrà aturador fins que aconseguim la nostra victoria que és la independència,
No perdem el seny que els espanyols ho tenen molt clar i cal que nosaltres ho tinguem tant o mes clar que ells, doncs el espanyols ens fan la guerra sense que ho sembli, aplicant allò que tant els hi agrada “que surja el efecto sin que se note el cuidado” i amb això si que son uns autentics experts.
I avui ho acaben de demostrar, tornan a carregar contra el catalanisme (Alavedra, Prenafeta)i si per donar credibiltat als seus actes, cal sacrificar algun dels seus ho fan, però no perdem el seny son baixes calculades, en aquesta guerra els espanyols deixaran ben poques coses a l’atzar, ni les seves baixes.
D’en garçon, ja el coneixem, i bé sabem que poques vegades ha actuat per lliure, sempre ho ha fet a les ordres del psoe i avui també
No perdem el seny
Cap enlaire
mirada clara
i mala llet
aquesta guerra la guanyarem, els espanyols ja l’han començat ha perdre
octubre 28, 2009 a les 12:26 pm
No conec cap cas de règim Colonial que no sigui corrupte, és clar que a tot arreu hi de tot, vull dir que l’índex de corrupció no sigui substantivament més alt que no en un règim veritablement democràtic.
Els interessos de les oligarquies locals estan travats amb els de la metròpoli, i nodrits de “prevendas” i càrrecs.
octubre 28, 2009 a les 5:48 pm
Andrés, l´única justificació que té demanar la independència, és que la vulguin una majoria absoluta de catalans. Jo crec que sí que la volen però realment no en puc estar segur. Em sembla que tu creus que no la volen però tampoc ho pots assegurar. Com ho fem doncs?
octubre 28, 2009 a les 6:38 pm
Vallfosca, es interessant aquest tema. Un dels movils de l’independencia de l’America Espanyola va esser que els criollos volien ocupar els llocs dels espanyols enviats de la metròpoli. El mateix va passar a la revolta del 1640. Però si hi ha un regim sucursalista més perfeccionat com el que tenim ara, es improbable que els nadius que ocupen l’administració i que tots plegats representen una ficció d’autonomia per al poble, se n’hi vulguin sortir. Per això l’opció sobiranista passa necessariament per nova gent i noves agrupacions que tinguin la seva base fora d’aquest sistema.
octubre 29, 2009 a les 1:00 am
Molt bon article Manel, una informació que tothom hauria de tenir a l’abast. Jo ja l’he penjat al meu mur del Facebook, i l’he fet corre per la xarxa via mail a tots els amics i coneguts, però m’agradaria poder fer-ho sobre tot pel famós cinturo roig de Barcelona, autèntic graner de vot sociata. A veure que en pensen, mentre ells van de cap a l’atur.
octubre 29, 2009 a les 5:30 am
Contra la corrupció, la poltroneria i els aprofitats
INDEPENDÈNCIA – TRANSPARÈNCIA – LLISTES OBERTES = REAGRUPAMENT
http://www.reagrupament.cat/bcn-eixample/
http://www.reagrupament.cat/novaweb/
Algú recorda la gran jugada i untada dels dos congressistes del PSOE que van donar la presidència de la C.A. de Madrid a la aristocràtica ESPE del PP i de la CAJA?
octubre 29, 2009 a les 1:02 pm
Si el nostre president Montilla i família funciona així, què hem d’esperar del funcionament del país? Abans calia ser honrat, després honrat i semblar-ho, després només semblar-ho, i ara ja no cal ni semblar-ho, ja donem certes conductes per normal i lògiques; No hi hauríem d’haver arribat mai en aquest punt. Com diu en Carretero, ells mateixos no són millors, i precisament per això demanen un canvi en les lleis i regles de joc, encaminades a dificultar o impedir les males temptacions al màxim possible. Tota aquesta informació hauria d’arribar al famós cinturó roig de Barcelona, a veure què en pensen del seu volgut president, mentre van de cap a l’atur..? Només que els hi deixen els seus llocs en molts dels consells de les diferents administracions dels que en són membres, entre ell i la seva dona, ja donarien un munt de llocs de treball i de menjar a un munt de famílies. Però el nou socialisme a de viure en mansions, i els seus fills en col·legits privats dels més car, és la nova elit i és vol perdurar a través de les seves generacions. I mentre el missatge de Reagrupament se’l silencia… País!
octubre 29, 2009 a les 3:15 pm
jo ja soc del “segle passat”.. en tinc 66 i la veritat veure com es “desmorona” tot altre vegada, de veritat que hem costa d’acceptar.
Que no hi hagi ningú que tingui interés per que el nostre País tiri endevant, no cal ser el model d’Europa, amb ser nobles honestos i coherents amb el que es fà i es diu en tindríem prou. Ara ja tot es corrupció, MAFIA, MAFIA, que des-de el que té bon carreg , carreg mitjà, o encara que sigui el que escombra, tenen l’ansia de malmetre el nostre nom i el nostre Pais.. aquet País tant nostre!!!
octubre 29, 2009 a les 5:31 pm
Jordi estic compeltamente d’acord amb tu. El que no podem fer és transmetre la idea que l’únic problema és que el jutge Garzón vol fastiguejar a Catalunya i que s’inventa els motius. I que quan siguem independents
haurem acabat amb el problema. La independència serà la solució a determinades qüestions i un problema per a altres, com tot en aquesta vida. Però la corrupció no té res a veure amb l`independència. No podem anar de víctimes contínuament sense acceptar que no som perfectes i culpar a altres dels nostres errors. Els catalans no som ni millors ni pitjors que altres. I quan intentem convèncer els altres que som millors, només mostrem la nostra ignorància i el complex d’inferioritat que molts tenen.
octubre 30, 2009 a les 1:17 pm
@Andres, comentari 39. Em sembla que no cal vendre la idea de que la independència sigui o serà el remei de tots els mals, és evident que no, però Déu n’hi do! La de problemes que solucione o millore d’una sola tacada i per si sola, només econòmicament ja seria indiscutible, ni caldria buscar cap més raó. Però és que a més a més els catalans tenim un problema, i és que moltes vegades creiem ser els millors, quan el problema està, com diu en Carretero, que no som normals, més ben dir que la nostra situació no és normal, i amb allò que hauríem d’aspirar primer no és a ser millors, sinó ser com els altres que ens envolten, tenir estat propi, o sempre estarem en un nivell d’inferioritat insofrible, i que dona peu als abusos que patim. No vulguem, o demanem ser especials, sinó ser com els que ens envolta, i això sí qu ho soluciona la independència. Pensar que a sobre ens ha de solucionar el tema de la corrupció, ja seria l’Hòstia! Evidentment que no ho solucionarà, però si que pot ajudar d’alguna manera. Per començar la solució dependria o dependrà més directament de nosaltres, i tindrem més a ma el castigar al qui no estigui al nivell. Ja no si valdrà, el que ens està passant ara, que d’allò bo se’n penjant medalles i es fan fotos tallant cintes d’inauguracions, i del dolent ens ve sempre de Madrid. Cadascú haurà de respondre de les seves obligacions, i si a sobre es porta a terme una renovació democràtica com proposa Reagrupament, aquests senyors hauran de respondre davant dels seus electors, que aquests coneixeran qui és, i que és, el que fan els seus representants, ja no assistirem aquestes votacions al parlament a toc de partit, perquè els parlamentaris a qui rendiran comptes, no serà al seu partit, sinó directament als seus electors. Per això és molt important quan en Carretero diu, no espereu que nosaltres siguem millors, l’únic que teniu que esperar és que canviem les lleis i regles de joc, que facin ser millors als qui manin, siguin quins siguin, i del color que siguin, i això és molt important, perquè algú que vingui a la política amb aquestes dos idees, independència i renovació democràtica, ho convulsa tot, a molta gent els hi suposa o suposarà un canvi radical. Són molts i alguns amb molt de poder, que se’ls hi desmuntarà tots els seus sistemes corruptes de guanyar-se la vida, i que intentaran per tots els mitjans d’aturar-ho, que es defendran com a gats panxa munt, intentaran vendre’ns la idea, pels seus mitjans de comunicació, que són pràcticament tots, (haurem de fer anar molt la xarxa, i el boca a boca per combatre’ls) i amb els informadors professionals al seu servei, que amb la independència tot continuaria igual, que la corrupció forma part de la condició humana, que aquests que proclamen la independència com a solució, son il·luminats, messies salvadors, en els millors dels casos, i en els pitjor, ens voldran fer creure que són uns Berlusconis a la catalana, intentant pescar vots en aigües revoltes, com si els movimentes independentistes tinguéssim els mitjans o fortuna del Berlusconi. Resumint que intentaran silenciar-nos tot el que pugin, i vendre aquells missatges, ni que siguin en clau negativa, tot i el perill d’abstenció que això comporta, però tot si val, millor que la gent es quedi a casa abans que surti a votar per la llibertat, i sortir d’aquesta ratera que ens atrapa i ofega com a poble, lluitant per obtenir les quatre engrunes que ens llencen, amb la complicitat dels nostres polítics continuistes d’un sistema autonòmic que està més que acabat, Ja són molts els polítics que hauran d’anar cap a casa, i canviar de feina, que en la nova política de servei al ciutadà, amb mandats limitats en el temps, no hi tenen lloc, la professió de polític haurà de passar a millor vida, i ja veurem quants d’aquest que han d’anar cap a casa, no acabaran a la casa comuna, o institució penitenciaria.
novembre 2, 2009 a les 7:34 pm
La informació donada per en Bargalló, ha exasperat,justament, els ànims segons es desprèn dels comentaris que s’han fet i que a judici meu només són per desfugar-se. El que considero útil és el que fa en Marc (el nº 27)expressant el seu estorament a causa de què no siguin els periodistes els que aixequin la llebre.
novembre 3, 2009 a les 12:02 am
[...] espanyol més conegut per les seves portades als diaris que per la seva bona feina, havia escrit Ningú no es pregunta qui paga l’Internet a casa d’en Montilla?, on manifestava la meva incredulitat perquè no hi hagués cap investigació davant de la quantitat [...]