Justícia, mitjans, Convergència i la nova Inquisició
novembre 2, 2009 | 
Dessmond | 
Imprimir
Aquest dies assistim a uns episodis presidits per l’assot de la justícia. Els casos “Millet” i “Pretòria” han estat d’una atenció mediàtica absoluta. S’ha destapat la caixa dels trons i de seguida ha arribat, també, un estat d’opinió bastant generalitzat que posa en dubte moltes coses. Els mateixos fonaments dels sistema, diria jo. I és precisament això el que ha passat prou desapercebut.
Convido a dinar quatre amics. Tres són advocats, l’altre és periodista, politòloga i experta en comunicació política. El més tonto, de llarg, sóc jo. Per això compenso la meva limitació posant la taula. Disseccionem el que està passant aquests dies, amb l’operació Pretroria. S’ha de dir que hi ha un magnífic equilibri entre convergents i unioneros en aquesta conversa. (Trobo a faltar la versió socialista, que consti. Sens dubte serà la que pesarà a les totes. Aquesta història és una trama fonamentalment metropolitana i socialista).
La primera conclusió a la qual arriben els “experts” és que en Garzon no té competència, des de l’Audiència Nacional, per gestionar un cas com el present. Això que ara televisivament es presenta com un tot, s’haurà de trossejar i trametre als òrgans que pertoqui cadascun dels bocinets de les presumptes irregularitats. D’aquí, podria sortir, per exemple, que l’alcalde de Santa Coloma i en Prenafeta i Alavedra no tinguin cap relació. Que no s’hagin vist en la vida. Del que es desprèn de la lectura de la garzona interlocutòria (“auto”, que diuen per la tele 3) és que l’associació de malfactors que sembla veure el jutge s’aguanta massa en pinces.
La segona conclusió és que fa riure la naturalesa delictiva que hom vol imputar al paper d’intermediari. És part important del caldo gros en l’afer pretorià. Ara, si en Prenafeta o n’Alavedra se’ls condemna per mor d’això, hores d’ara els API de Catalunya ja deuen tenir principi de suor freda.
Tercer tema estrella és el tractament informatiu que hom dona a l’afer, sobre tot els mitjans públics catalans. Catalunya Ràdio fa una feina especialment verinosa a l’hora de tocar el tema. Casualment sempre obre la notícia tenint els dos ex alts càrrecs de’n Pujol en primera línia i insistint en la condició convergent dels implicats. L’experta en comunicació ens fa notar determinades seqüències, que segons ella, en absolut són fruit de la casualitat o la bona fe. I TV3 no li queda tant lluny quan tracta de proporcionar la informació “veraç”.
Quarta conclusió, el tema que per a mi és la mare de tots els temes: el circ mediàtic. Tots els implicats són exposats de forma molt indigna al linxament públic. Els inquisidors d’estar per casa surten com bolets per arreu. Catalunya està més a prop de Burundi que de cap símptoma de segle XXI. Per arreu ja han sentenciat aquesta gent. Aquesta reacció “popular” és un indicador de la inconsistència en la que ara mateix es mou la societat catalana. (Ja no tracto de l’espanyola, que és un cas perdut i que m’interessa ben poc). Què passarà si finalment els nou implicats surten lliures de pecat? Cal no posar el carro davant dels bous si no es vol fer un ridícul espantós. I cal no ser un perfecte fill de puta per anar sentenciant la gent per les cantonades, tal i com feien els fills de puta que van inventar la Santa Inquisició.
Hi ha un moment de silenci a la taula. L’aprofita l’amic d’Unió. Amb un posat seriós, arrenca: recordeu el Cas Treball? Un dia era dinant a casa i escolto via televisió que el meu nom surt allí dins embolicat. De seguida vaig cercar ajut. Aleshores encara no havia acabat la carrera. El cert és que em vaig acollonir molt. (Tu diràs!) La persona que finalment va decidir representar-me va començar la cerca dels papers oficials a qui instruïa la causa. No hi va haver manera de tenir-los. A-co-llo-nant. Aquest personatge em va dir que tenia un amic periodista. Hi va parlar i l’endemà ja teníem la paperassa. Això em va permetre anar directe al jutge i poder desvincular-me de seguida de tota la història. Us imagineu la situació? Jo que estic implicat… ep! presumpte implicat, no fotem!, me n’assabento per la TV! Acollonant!
Algun dia s’hauria de parlar a fons de la relació obscena que hi ha entre determinades fiscalies i determinats mitjans. Quan la informació que està sota secret de sumari surt a la llum pública vol dir que hi ha una forma òbvia de corruptela, a més d’il·legalitat flagrant. Quina és la mà que filtra? Quina és la mà que recull la filtració? Qui posa d’acord una mà amb l’altra? A quant és paga el quilo de filtració? Quina mena de factura fan els mitjans en concepte de “filtració per secret de sumari”? Perquè aquest tipus d’actuació encara no ha provocat cap empresonament o un linxament mediàtic? Un país que no ofereix garanties jurídiques als seus habitants és un país sotmès.
Jo per aquí veig una veta que sens dubte Reagrupament hauria d’abanderar. Quan parla de fer propostes de renovació democràtica i política no pot oblidar el paper dels mitjans i dels administradors de justícia. És bastant més prioritari que proposar la llibertat de vot, per exemple. No hi haurà mai l’esperada regeneració del sistema si la justícia i els mitjans no actuen escrupolosament dins la legalitat, a més de no fer-ho amb lleialtat. Ho deixo aquí per si hi volen meditar. Jo de moment, com que estic emprenyat amb el que he vist aquest dies, que no és més que un insult a la intel·ligència –com a mínim, la meva-, penso actuar de forma reactiva. Vull donar el meu suport a Prenafeta i Alavedra, ara que Convergència ha tingut el mal gust de cedir al clam popular i deixar la seva sort als gossos. Aquesta amoralitat no l’acceptaré, vingui d’on vingui. Potser sí que comença a ser bona hora de fer net a fons.
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
Etiquetes Política catalana | 
20 comentaris »
novembre 2, 2009 a les 2:11 am
Bé per en Mas. Tota aquesta tropa que es dediquen a fer negocis aprofitant-se del partit i que es dediquen a desautoritzar en públic i en privat la timidíssima aposta sobiranista de CDC no fan cap bé ni als catalans ni a CDC.
Salut,
p.s: Al banner de la web manca la foto del Barto.
novembre 2, 2009 a les 9:01 am
Com diu el “furiós” Elies al seu bloc, “no hase farta desir nada más”.
http://diesdefuria.blogspot.com/
Encara que jo, d’estorat que estic, hi afeigeixo aixó que cal que tothom veiem:
http://www.youtube.com/watch?v=8aKd-Lx-zlU
Amic Andreu, em sap greu, ara ja la pregunta no és : “Mas o Montilla?”, ara, i cal tenir-ho molt present, la pregunta és: “Mas o Filesa?”.
novembre 2, 2009 a les 9:24 am
Popota,
No sé qui se n’aprofita de qui. Clar que tothom, i gràcies a l’escalfament proporcionat per en Garzon -i abans d’ell El Pais-, pot pensar fosques teories.
Potser tens raó amb això del Barto. Ahir TV3 va fer un 30 minuts miserable, on el missatge era que anava per lliure i que els socialistes són tota una altra cosa. Va despertar la meva solidaritat.
Tant de bo no t’hi hagis de trobar mai en un linxament públic.
La justícia que actui, però aquest espectacle no te res a veure amb el que seria decent i desitjable.
novembre 2, 2009 a les 11:10 am
Ja era hora de que poguessim llegir un article decent i entenimentat sobre aquest cas flagant de manipuació de l’opinió pública, felicitats Dessmond.
Això no vol dir que siguin innocents ni culpables, i per això els que s’han posat a cridar com ho fan els gossos quan senten un soroll, han quedat a un nivell que no és digne dels humans.
I caldrà recordar que cap organisme, i els de l’estat encara menys, tenen dret a destrossat la gent, ni als culpables.
I aquesta ira bestial que necessita carnassa per mossegar, pot anar rodant amb la mateixa arbitrarietat que sembla que tant enllepoleix. Això no ho justifica ni la tensió a que ens sotmet la crisi.
Els catalans vam entendre que en el cas Banca Catalana hi havia un intent de destrucció, ara els propotors del referèndum d’independència, no ho veuen, i com qualsevol politicot sense inteligència ni ètica, van a la cacera de quatre vots dels que es demostren indignes. Quin país volen constrir amb el tarannà que demostren?
De totes maneres, si el cas no es desinfla i resulta consistent, ja hi haurà qui dicti sentència i serà exemplar, i això no té ni per què desacreditar un partit ni el col·lectiu de polítics, bé potser sí que alguns col·lectius de polítics i de periodistes hauran quedat prou retratats, sense necessitat de passejada exibitoria.
I què dir de que ràpidament aparegués gent amb satisfacció linxatòria al davant de l’ajuntament socialista? com sabien que hi havien d’anar i que eren culpables?
Som tan limitats que ni com a torna s’ha sabut destacar que els afectats socialistes a sta. Coloma, Badalona i ST, Andreu són dels sectors més castellanistes del partit i anem arrossegant la llufa de corrupció catalana, quina incapacitat!!
I això que aquí sóm al BGS! encara que al sector R potser aquest detall li importi poc, perquè el que vol són les restes i engrunes del membre major del catalanisme.
novembre 2, 2009 a les 12:15 pm
Josep-Empordà,
Hauries de llegir avui el confidencial de la FCO:
http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/confidencial
Sembla ser que amb l’excusa del la pretoriada, plouran hòsties.
Durruti fai Companys cnt amb psuc,
Agraït pel teu amable comentari.
Molt d’acord amb el que apuntes. Aquí no es pot destrossar ningú ni en el cas de ser trobats culpables.
Del cas Millet, penso per exemple, la persecució que ha de viure la seva família fins el punt de que un dels germans es presta a sortir a la televisió per posar a parir el mateix Fèlix Millet. Es veu que als seus nets els fan la vida impossible a l’escola. Aquest filldeputisme és innaceptable a les totes.
A mi aquesta gent que va aparèixer “espontàniament” davant l’ajuntament de Santa Coloma em fa molta mala espina. I l’actitud, de voler el linxament, em sembla delictiva.
novembre 2, 2009 a les 3:20 pm
Benvolgut Dessmond,
Si no saps qui se n’aprofita de qui, pregunta-ho a en Mas. D’altra banda, molt d’acord sobre el carácter anti-jurídic tant del show com de tenir els imputats detinguts a hores d’ara, espero que la cosa ajudi a l’Alavedra a revisar la seva pública defensa, fa menys d’un any, de l’obligació de seguir buscant un encaix a Espanya i la seva oposició a consultes i referendums, en contra del que insinuen els sobiranistes a can CDC.
Salut,
novembre 2, 2009 a les 4:08 pm
Si Dessmond, ja ho he llegit lo del comfidencial de FCO, però hi ha una cosa que no hem d’oblidar,: que de la mateixa manera que el PSOE del NE ha gaudit de total impunitat durant 30 anys per part de jutges i fiscals, CiU, gràcies a l’inclit José Mª Mena ha estat girada del dret i del revés com un mitjó un munt de vegades, cosa que, ves per on, ara potser agraïrem.
novembre 2, 2009 a les 4:11 pm
Popota,
No tinc fil directe amb en Mas. De moment.
Jo crec que n’Alavedra, després de cercar l’encaix que dius, en endavant només voldrà estar desencaixat. No hi ha millors efectes pedagogics que l’aplicació d’allò de “la letra con sangre entra”. Malauradament. Salut!
novembre 2, 2009 a les 4:39 pm
Benvolgut Dessmond,
Era una manera de parlar, això d’en Mas. Em refereixo a qualsevol persona amb poder hui a CDC.
Salut,
novembre 2, 2009 a les 4:44 pm
Un escrit brillant!
novembre 2, 2009 a les 4:56 pm
Al Garzón li encanta això de muntar espectacles. Tot això de mostrar la gent emmanillada (que potser creien que s’escaparien?) segurament sobrava.
http://albert-bir.blogspot.com/2009/11/la-sospita-sesten.html
novembre 2, 2009 a les 5:07 pm
Bona tarda a tothom:
Ja fa anys que assistim a una inquisició de baixa intensitat als mitjans dits de comunicació: Em refereixo a que quan detenen o imputen algun empresari català d’algun delicte al anomenar-los sempre, sempre, sempre en duien “el empresario catalán Fulano de Tal”. Aquesta tàctica te el seu reflex en l’estil d’informació esportiva en que lo habitual es adjuntar l’origen de segons quins esportistes d’èxit “… el piloto madrileño Carlos Sainz etc.” Però quan el esportista es català sempre, sempre, sempre es “el piloto español”.
Quan comento aquestes coses sempre hi ha qui em diu que son manies meves, tot i que jo ho atribueixo al que un castís en diria “ninguneo” de la catalanitat quan la noticia o comentari es positiu i destacar-ne la catalanitat quan la noticia o comentari es negatiu.
Un esglaó mes amunt ens trobem amb el tractament “informatiu” que de Catalunya fan, sobre tot, TELE-5 i ANTENA-3, entre d’altres. Només parlen de Catalunya per explicar coses negatives. Exemples: Cada començament d’estiu fan cròniques sobre meduses a les platges catalanes (deu ser una espècie exclusiva de les costes catalanes). Les localitats costeres catalanes (Lloret, Blanes) sembla que siguin les úniques a les que hi ha gent que fa maratons etíliques. Segons ells els nostres carrers son els únics en que hi ha putes, gent marrana que orina o practica sexe al carrer, es fa “cruising”, etc.
No estic dient que aquestes coses no passin (oi, Sr. Hereu?). El que vull dir es que quan els dona per parlar d’això sempre, sistemàticament, la informació està feta des de les seves redaccions (?) a Catalunya i està referida als nostres carrers, platges, etc.
La posta en escena d’aquesta última garzonada respon a aquest criteri:
• Els que venen a detenir els xoriços catalans son els salvapatries (ecspanyoles) de la GC: No es veu un Mosso ni per dirigir el tràfic.
• Els xoriços catalans son transportats en furgons i els fan passar nit a presons ecspanyoles.
• Els varen emmanillar només per que sortissin a recollir les seves coses en bosses d’escombraries i a la vista dels mitjans inquisitorials. Un cop aconseguit l’efecte mediàtic els varen treure les manilles.
Independentment de que els detinguts acabin sent culpables o no, la posta en escena correspon a un tractament inquisitorial anticatalà, aplicant una pena d’escarni públic, inexistent al codi penal i que te com a única finalitat mostrar a la opinió pública ecspanyola (i a la catalana) el ferm propòsit de que “esos catalanes no se van a ir de rositas”).
No sé si “de rositas” o no però que el que tenim que fer es anar-nos-en està claríssim. I en això estem.
Salut!
novembre 2, 2009 a les 5:09 pm
No sé què us sorprèn. En el cas de gent que ha comès crims d’aquets que surten a la tele, sempre hi ha una munió de gent a la porta, disposada a insultar o linxar si pogués. També s’ha passejat deliquents abans de ser jutjats esposats i a cara descoberta davant les cameres.
Al meu entendre no és el mateix un crim de sang que un de diners, però tot i així no s’ha fet res de nou com per aixecar tanta pols critica. Fa quatre dies que tothom volía veure en Millet esposat i tancat, ara ens escandalitzem perque són polítics. Que s’hauría de fer millor? si, sens dubte. Però en tots el casos.
novembre 2, 2009 a les 5:33 pm
13, Pep, no saps discernir ni distingir?
Les manilles per a què són? Per a què el detingut no s’escapi ni agredeixi, em voleu dir quin dels detinguts entra en el cas?
Altra cosa és un multidetingut o un delinquent habitual de les comissaries en el que se li pot presumir un intent de fuga.O algú que ja està imputat(Cas dels de Mallorca)i a aquests també els defensen d’aquest abús.
Espero que per qüestió de justícia còsmica, també vos feu aviat el còmic que veig que és una cosa que us agrada, aviseu-me que m’agradarà veure-us-hi, per si se us oblida ja aniré esperant que m’avisi el garçó del bar i em posi el canal de la TV. una birra a la vostra salut!
I a sobre que sigueu innocent i no us demanin ni disculpes.Però que hague de demanar perdó tota la vostra vida, vos i els vostres.
novembre 2, 2009 a les 6:12 pm
Josep-Empordà,
Si el que apunta aquest confidencial es fa realitat, el tema és seriós. És un cop d’estat contra Catalunya. Vull dir que ens haurem de deixar de Montilles, perquè el tsunami no distingirà ni atendrà raons. Hi haurà un estat de terror.
Popota,
Estem perfectament entesos, doncs.
Oriol de Mollerussa,
Agrait per les teves paraules!
Albert,
Jo espero el dia que puguin rebre visites o quan tornin cap a casa. Ha de sortir el relat de com els van tractar les primeres setanta-dues hores. TV3 va dir que se’ls havia proporcionat matalàs i dues mantes. Jo vull sentir la versió de primera mà sobre que hem d’entendre per matalàs i dues mantes. Si és com el que va passar amb el PP Balear aquest estiu, tela marinela!
Eduard Vivó i Font,
Molt d’acord amb el que dius.
Fixa’t, també, el tractament que es fa als mitjans públics catalans de la notícia amb descarada intenció i que jo ja no he volgut recrear-m’hi:
Prenafeta i Alavedra obren la notícia, posant èmfasi la seva condició convergent a tort i a dret, quan el que feien no té res a veure amb la condició de polític en exercici. En canvi, l’alcalde de Santa Coloma, que si és el polític electe, no es militant del PSC sinó que és l’alcalde de Santa Coloma i punt.La seva militància ni es menciona. Vas veure el 30 minuts d’ahir? Tenia per objectiu deixar ben clar que en Bartomeu Muñoz anava per lliure i que anava també contra tothom. Fins i tot la militant del PSC el donava com un cas perdut. En fi, alucinant.
PepMB,
El cas Millet no l’he tocat perquè ha quedat totalment eclipsat pel pretorià. Però pateix de la mateixa gravetat. El linxament públic que es fa a en Millet no té nom. El llarg serial de filtracions que es fan del secret de sumari és tant escandalós que en qualsevol país decent el cas s’hagués aturat fins engarjorlar els talps que hi ha a la fiscalia. Quants diners ha cobrat algu per lliurar una còpia oficial dels interrogatoris a determinats mitjans? Aquest fet és d’una gravetat extrema i aquí no passa res?.
Jo vull veure en Millet degudament jutjat i, si ve al cas, castigat. Però vull que la seva dignitat i la dels seus sigui escrupulosament respectada per tothom.
Això ha de ser així en tots els casos. Només faltaria!
Durruti fai Companys cnt amb psuc,
A Mallorca tampoc eren justificades les manilles. Sobre aquest cas vaig escriure això, aquest estiu: http://dessmond.blogspot.com/2009/08/intolerable.html . Vaig rebre el testimoni de fonts molt directes. Vull dir que hi ha poc marge per a la fantasia. Una vergonya i un símptoma dolentissim de com funciona la “justícia” espanyola.
novembre 3, 2009 a les 12:14 am
“Estem perfectament entesos, doncs.”
No sé si ho estem. Sí estic segur, emperò, de que en comptes de fer banners a internet i d’articles inflamats per part de periodistes que segons Sostres són a sou, el moviment en defensa dels empresonats preventivament deixés l’univers de calçotada i es plantegés la conveniència -ja que els acusats són gent de possibles, em sembla- de borrar del mapa el pressumpte prevaricador per la via seriosa, çò és, la judicial, sense oblidar-nos dels sicaris del Sinistre de l’Interior.
Salut,
novembre 3, 2009 a les 1:31 am
Jo no dubto que en Prenafeta i l’Alavedra al final se’n sortiran sense condemna. Però tampoc dubto que les seves actituds i activitats siguin reprovables i fins i tot delictives, perquè són conegudes. A Espais les factures d’aquests senyors són habituals i els serveis prestats com a mínim discutibles. En d’altres llocs s’han viscut fins i tot amenaces de mort per assumptes que “no s’accedia a la requalificació deguda” i paro aquí perquè ja caldria donar noms. En fi: o ens dotem de lleis que ho evitin o si no són aquests els espavilats en seran un altres.
És una obvietat però que en Garzón els ha ficat al sac per compensar la quota socialista i matxucar el sobiranisme. Ara bé, tota la presumpció d’innocència que demanem per aquestos cal demarnar-la pels altres: però… oi que ningú se la creu quan afecta un socialista? Si més no en queda la satisfacció que la davallada socialista serà històrica i tocarà el sector dels capitans del PSC. “Capitans pirata” diu un de per aquí. La sospita ja és un clam i rebrà tothom perquè és obvi que tothom n’ha participat: quina requalificació no ha generat plusvàlues al sector privat amb la connivència del gerent públic que les permetia a costa del contribuent. Cal dotar-nos de millors lleis i de millors dirigents. El Sr. Carretero, que ha tastat el fel dels convenis en pròpia pell, sabrà fer-ho bé. Esperem-ho.
novembre 3, 2009 a les 1:40 am
LA manipulació , iniciada pel Garzon, i seguida pels mèdia és de caràcter extraordinari, pel fet d’haver-hi nacionalistes catalans.
Les jutges catalanes, amb jurisdicció TSJC) han estat prou clares tot criticant les questions de les manilles, les boses d’escombraries i no entrar pel darrera de l’Au.Nac., per a permetre als fotografs fer fotos facils.
I, la Vang. i su Pais, rapidament, (sense signar la trola) han escrit que eren tricornis joves,sense experiència, fet que es una mentida, com les imatges televisives demostren. Bigotus situats entre els 45/60 anys eren els qui surten mentre els hi fan recollir les boses. Nova trola.
Va ser premeditat, i el 100% de la respnsabilitat és del jutge Garzon. A l’igual que es fa responsable de les detencions a fer, també ho es del trasllat. I que no s’inventin excuses mal pagador. El Mario Conde, o els ALbertos, ni el Roldan, ni el Perote els hem vist agafant, enmanillats, bosses d’0escombraries. Pel fet de ser catalans i, sobretot nacionalistes catalans. Està clar.
I, per acabar, una altra observacio: mentre s’ha fet/organitzat alguna mostra de solidaritat digital amb Alavedra i Prenafeta, es simptomàtic que des de l’entorn sociata no n’hagin organitzat cap respecte la trama d’alcaldes, alts funcionaris locals, etc.
Si cap grup sociata creu en els seus…senyal clara.
No és el mateix, està clar. I des de Garzon/Madrid/medies sociates volen que la gent cregui que es el mateix, i no ho és.
I quedarà clarificat, n’estic segur, en poques setmanes.
Cordialment,
ANdreu
novembre 3, 2009 a les 2:03 am
Aclarir per si de cas que les amenaces (i també els suborns que quan no funcionen poden derivar en amenaces) són de companys de viatge d’altra gent que en el passat ha actuat amb el mateix rol que els esmentats (intermediaris i aconseguidors, rol legal sobre el paper però discutible ètica i legalment). No són docs pas dels esmentats, com resulta obvi de la classe, intel.ligència i bona educació que tenen. La mateixa que els hauria de permetre sortir-se’n gràcies a que hi ha factures i serveix prestats de forma transparent: és la història de sempre.
Tammateix és per reflexionar que qualcú faci un negoci legal (intermediar) amb companys de viatge que potencialment sabem que usen el suborn, l’intercanvi de favors i fins i tot l’amenaça.
Ara bé, el drama és que la requalificació immobiliaria salvatge ho comporta. Per això cal canviar les lleis del país.
Salut.
novembre 4, 2009 a les 11:45 am
Popota,
Repeteixo: estem entesos. En el sentit que estic d’acord. No vull afegir més perquè em costaria un disgust.