L’OMBRA DE L’HOLANDÈS ERRANT:
novembre 6, 2009 | 
David Morgades (creador) | 
Imprimir
Reconec sense pèls a la llengua que el Sr. Cruyff sempre m’ha semblat un d’aquells personatges orfes de modèstia, de caràcter pedant i prepotent que donen consells a tothom i no toleren que la seva autoritat sigui mai discutida per ningú. Impressions personals al marge, no negaré alabances esportives a qui va ser l’insigne arquitecte de la identitat futbolística que virtuosament avui encara exhibeix el F.C. Barcelona.
Quan em vaig assabentar que aquest holandès fatxenda de reputació confusa havia acceptat el càrrec de seleccionador català de futbol el pensament em va cremar les entranyes i em va sacsejar de valent. La veritat és que interiorment, com un llampec, vaig retre un profund homenatge als traçuts espantaocells que havien fet possible aquesta elecció. Vaig tenir clar que Déu deu beneir als beneits perquè puguin prosperar en càrrecs d’alta volada .
Personalment, i potser és perquè sóc un xic estrany, m’estimaria més un entrenador menys “honorable”o menys mediàtic al que poguéssim berenar-li les seves qualitats catalanistes i compromeses que no un que viu emborratxat de fama i mancat d’efecte cap el país on fa tants anys que habita.
Aquest acord de la Federació amb en Cruyff em recorda aquella llegenda de l’holandès errant, aquell vaixell fantasma que no podia tornar a port a causa d’un pacte sobrenatural. El capità holandès del vaixell Bernard Fokke va voler desafiar al mar exhibint la velocitat màxima de navegació en mig d’una tempesta inclement amb l’objectiu de demostrar que res podria aturar-lo per arribar el Cap de Bona esperança. Xop fins el moll de l´os i tremolant de fred la seva vanitat el va arrossegar a fer un pacte amb el dimoni i aquest a canvi de la seva protecció contra els elements el va condemnar a navegar per tota l’eternitat.
Potser fer un pacte amb algú que mai ha tingut la voluntat de parlar la llengua d’aquest país ni s’ha esforçat per integrar-se a les seves necessitats d’identitat pot ser un camí mortal de necessitat.
La meva tanda d’interrogatoris es deu a les incongruències tan profundes d’aquesta designació que m’adrecen a pensar que tot és un producte de cara a la galeria. Un parador de màrqueting que regala supositoris de felicitat a qui s’ha cansat de només veure partits de costellada de la selecció catalana de futbol per Nadal.
Amb una mirada envilida d’avidesa tinc la intenció d’anar fent seguiment a l’astut profeta del gol mentre dirigeixi els colors de Catalunya. Si aquest xitxarel·lo utilitza la selecció de la nostra pàtria per convertir-la en un producte més de l’espanyolització subtil de fantàstiques mentides prometo que ho denunciaré amb tinta teixint-hi una teranyina de fúria fervent.
Em temo que el pròleg d’aquest trist pressentiment ja ens nodreix el pensament de sospites i conjectures que ens fan endevinar el que pot ser el seu desenllaç final.
Redéu.
Etiquetes Política catalana, Reflexions, Seleccions esportives catalanes | 
37 comentaris »
novembre 6, 2009 a les 8:22 am
Bon article David.
novembre 6, 2009 a les 9:47 am
Sovint la manca d’humilitat dels que se senten prou pagats de si mateixos, tendeix a emplaçar a aquests per damunt del bé i del mal, no conec gaire l’actitud d’en Cruyff respecta del greu problema Nacional que patim els Catalans, tanmateix això en primera instància li hauria de ocupar a ell, perquè fa a la seva dignitat com a persona.
Ara bé, ja que hi som, el que no m’empasso de cap de les maneres és que en Puyol, Xavi, Piqué, i tots els que es diguin catalans, vagin a fer la “roja”, no ho accepto de cap de les maneres, i en aquest tema sí que hi veig una valoració laxa i justificadora que no em plau en absolut, crec que aquí sí que hauríem de ser més crítics i més exigents.
Del futbol Català m’interessa sobre tot la deriva Nacionalista d’en Laporta i d’en Xavier Sala i Martin.
Companys Laporta i X.S.M., esperem el vostre concurs en la Unitat del moviment d’alliberació Nacional.
novembre 6, 2009 a les 1:11 pm
Joan:
Gràcies company.
novembre 6, 2009 a les 1:33 pm
Vallfosca:
Cert, hauriem de ser més crítics.
novembre 6, 2009 a les 4:12 pm
Malauradament, l’arribada del Cruyff no canviarà res. Farà la costellada anual una mica menys trista i ja està.
http://albert-bir.blogspot.com/2009/11/johan-cruyff-seleccionador-catala.html
novembre 6, 2009 a les 5:33 pm
Benvolgut David,
No t’hi posis pedres al fetge home!! mentre tinguem un país de fireta, uns partits de la senyoreta pepis, uns prohoms venguts a l’or del país veí i uns “tontos útils” que ni tan sols es venen per “calés” sinó tan sols per reconeixement social, no podem tenir de cap manera unes seleccions esportives com cal, i per tant ara tenim un seleccionador de futbol que pel fet de no parlar la nostra llengua refermarà encara mes que la selecció catalana de futbol tingui un idioma vehicular, l’espanyol!!. El que et deia, un país de fireta!!.
Visca la Pàtria…malgrat tot
novembre 6, 2009 a les 8:02 pm
Discrepo.
Pot ser no parla català ni (sembla) fa esforços per integrar-se (tot i que recordo que al fill li va possar jordi de nom i en una epoca, 1974, en que possar noms en catala per part dels “emigrans” no era molt corrent) però ha acceptat el càrrec. Ha acceptat possar en joc el seu pristigi esportiu en un “partit de costellada” a l’any defensant els colors de Catalunya.
Hi ha molt “catalan viejo” que això de jugar-se el prestigi o defensar els colors de catalunya ni s’ho plantejen.
novembre 6, 2009 a les 8:49 pm
Joan,
Jo no he valorat si en Cruyff s’ha integrat o no, el que valoro és que el senyor Cruyff no parla un borrall de català i queda molt clar que en els entrenaments de la xarlotada que fa un cop l’any la selecció catalana de futbol l’idioma vehicular entre ells serà el castellà doncs no m’imagino que parlin en anglès i molt menys en holandès, potser els catalans entre ells parlaran català al carrer però queda transparent que ja en el Barça (del RCD español jo no en parlo) quan un jugador vol la pilota, encara que sigui nascut a Catalunya, diu “mia” i no pas “meva”, tot això amb en Cruyff com a seleccionador-entrenador de la selecció catalana quedarà reforçat. Per a mi no hi han catalans vells o catalans nous, tan sols veig catalans, espanyols o estrangers siguin els que siguin els seus orígens. Els catalans son els que defensen Catalunya, les seves tradicions i la seva llengua, els espanyols son els que volen que la cultura espanyola sigui preponderant o exclusiva a Catalunya i estrangers tots aquells que sense ser o actuar com a catalans o espanyols es limiten a viure a Catalunya com ho farien a qualsevol altre lloc, aquests últims no ataquen directament la nostra cultura però acostumen a intentar viure sota la cultura del dominador, la espanyola.
Visca la Pàtria
novembre 6, 2009 a les 9:10 pm
Albert:
Tot és de cara a la galeria.
novembre 6, 2009 a les 9:11 pm
Joan P.:
Ja tens raó, ja.
novembre 6, 2009 a les 9:12 pm
Joan:
No recordo en Jordi Cruyff parlant català, i tu?
novembre 6, 2009 a les 9:25 pm
Efectivament, és una decisió amb objectiu publicitari.
Si gràcies al fitxatge s’aconsegueix més reconeixement de la selecció catalana m’està bé.
Veig a Cruyff, sense parlar català, més integrat que no pas altres que si el parlen. Preferiria que el parlés, però m’importan més els resultats.
No veig pas que tots aquests independentistes amb la samarreta de Barça negar-se a judar sota la bandera espanyola.
Quan una empresa, sigui equip de futbol, centre de recerca o banca, fitxa un dirigent, ho fa en funció dels resultats que espera obtenir.
Laporta és independentista però té a l’equip gent gens integrada.
Crec que l’entrenador de la selecció pot ser català, xipriota o neerlandès sense problema.
novembre 6, 2009 a les 11:41 pm
Discrepo totalment, no dic res de la antipatia personal que et causa el personatge, hi tens tot el dret. Però el nucli central de la teva argumentació no té cap ni peus.
El seleccionador nacional no és un animador sociocultural ni un poeta lletraferit, tan sols és un entrenador de futbol.
En Capelo és entrenador d’anglaterra, no?
El Hikins aquell, o con és digui, era entrenador de Corea tot i ser Holandes també, i ara ho és de Rússia crec.
Segur que no parla corea ni rus.
Qui era l’entrenador de Catalunya abans?
Ni ho sé, ni ho sap la immensa majoria de gent, per molt bona persona que fos i parles un català de nivell C.
No hi tenim res a perdre si tenim la sort que un entrenador de prestigi internacional accepti entrenar gratis el nostre equip.
novembre 7, 2009 a les 8:54 am
Enric I. Canela:
Aquest fitxatge no ajudarà en res al reconeixement de les seleccions catalanes, és una maniobra de distracció i prou.
novembre 7, 2009 a les 8:57 am
Rufus:
La teva argumentació seria vàlida si la nostra selecció fos reconeguda internacionalment. Per desgràcia no és així i per tant el fitxatge d’en Cruyff és un engany que he volgut denunciar.
novembre 7, 2009 a les 4:29 pm
Precisament tot el contrari, si la nostra seleccion estigues reconeguda internacionalment hauríem de tenir un entrenador del país que parles el nostre idioma, igual que fan la immensa majoria de països.
És la nostra situació anòmala i estancada de fa anys el que fa que posar a Cruyff sigui tot un encer.
No tenim res a perdre donada la situació actual.
Quan participem en competicions oficials, tan de bo, segurament en Cruyff no estarà interessat en la feina i naturalment voldrà un sou.
Francament, a vegades alguns arguments del catalanisme barregen naps amb cols.
El tema de la llengua no és el fundamental en el problema de la oficialitat esportiva.
novembre 7, 2009 a les 9:00 pm
Rufus:
Crec que estàs equivocat, però tot són punts de vista. Jo crec que l’elecció d’en Cruyff és precisament per dissimular la incapacitat d’aconseguir el reconeixement internacional.
novembre 7, 2009 a les 9:43 pm
L´article d´avui serveix per assabentar-se molts ignorants, o sigui un magnific article que denuncia moltes coses que ha vegades ens pasen desapercebudes.
novembre 7, 2009 a les 10:25 pm
¿dissimular la incapacitat d’aconseguir el reconeixement internacional?
Mare meva, sempre hi ha critiques injustes des de darrera la barrera.
No és incapacitat és impossibilitat, les federacions espanyoles bloquegen les catalanes als estaments internacionals, però bé, si la qüestió és criticar, doncs entesos.
novembre 8, 2009 a les 10:12 am
Rufus:
La qüestió no és criticar, és demostrar que no som imbècils.
novembre 8, 2009 a les 10:13 am
jorfont:
Gràcies company, aquesta és la idea.
novembre 8, 2009 a les 2:30 pm
Francament:
Amb Cruyff la selecció catalana fe futbol tindrà una visibilitat internacional que d’altra manera no tindria.
El reconeixement internacional de les seleccions catalanes no depenen de l’idioma que parlin els seus entrenadors. Depen de que siguem un Estat o ens comformem amb succedanis.
En un moment donat, si ha de parlar Català tan deficientment com parla Castellà pot ser val més que s’estalvii l’esforç i ens estalvii el resultat: El Català queparla montilla ens sonaria a Espriu.
Johan; Expliqui’ns les novetats a la llista de convocats.
“Per aquesto partit hai convocat les jugadoros que estaven en millora formo. Les nois estan mult entussiasmos amb el seléccio i estico segur que suaron la camiseto”.
Si us plau…
Salut!
novembre 8, 2009 a les 4:33 pm
Eduard Vivó i Font:
Company el nomenament d’en Cruyff no ajudarà en res en la lluit pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes. És només un producte de cara a la galeria que està cansada de partits de costellada
novembre 8, 2009 a les 4:54 pm
Exacte. Per això t’he dit que “El reconeixement internacional de les seleccions catalanes no depenen de l’idioma que parlin els seus entrenadors. Depen de que siguem un Estat o ens comformem amb succedanis.”
Amb un entrenador de l’Empordà ens les reconeixerien?
O, pot ser, el que molesta es que sigui Cruyff?
Algú s’ha cregut mai que la selecció catalana sense Estat jugaria quelcom més que partits de costellada?
Per què ens proposem fites que des del primer dia sabem que no poden més que acabar en frustració?
Som masoques?
Salut!
novembre 8, 2009 a les 5:16 pm
Eduard Vivó i Font:
Doncs per això mateix, que no ens intentin fer beure a galet amb en Cruyff.
novembre 8, 2009 a les 5:33 pm
“En un momento dado”, company. ;-)
Una abraçada
novembre 8, 2009 a les 6:13 pm
Eduard Vivó i Font:
“Esto és uno” ;)
Una abraçada
novembre 9, 2009 a les 6:06 pm
Doncs jo crec que l’entrada d’en Johan d’entrenador no canviarà res al si de la selecció.
No em crec que el fet que ell hi sigui canviarà que en Puyol i en Xavi deixin de parlar-se en castellà dins i fora del camp, perquè em jugo un pèsol que és el que han fet sempre, des de les categories inferiors.
L’idioma actual de la selecció ja és, com sempre, el castellà, plena com està de Tamudo, Sergio Garcia, Busquets… Que hi hagi quatre catalanets d’idioma no canvia res, perquè entre ells es parlen en castellà per no haver de canviar quan ho fan amb els que només parlen espanyol.
El fitxatge de Cruyff no és més que una qüestió d’imatge, de promoció internacional de la selecció. Una manera d’atraure seleccions una mica millors que les de Paraguai i Colòmbia, per exemple. Un atractiu per atraure Alemanya o Anglaterra o Holanda, per exemple, pel prestigi d’en Cruyff.
Si fóssim selecció oficial, algú refusaria un Heinkes, un Eriksson, un Van Gaal perquè no parlen català?? Doncs ara és el mateix: un entrenador estranger.
Com em diu un company, ara hi ha gent que sap que Catalunya té selecció (de fireta, si) gràcies al fet de fitxar Cruyff.
novembre 9, 2009 a les 6:11 pm
I no seria un plaer veure jugar la selecció (encara que sigui un dia o dos o tres a l’any) amb l’estil del Dream team o del Barça de Guardiola??
I no seria tot un espectacle veure en Puyol d’extrem esquerre i en Bojan de central?? hahahaha
novembre 9, 2009 a les 6:19 pm
Sr Morgades, el que interessa és un bon entrenador, no un “bon català”.
Segur que si vostè necessita una operació de cor, voldrà que li assisteixi el millor cirurgià cardiovascular, amb independència de la llengua en que parli.
Menys demagògia Sr Morgades ….
novembre 9, 2009 a les 7:33 pm
Jesús (Xess):
Totalment d’acord.
novembre 9, 2009 a les 7:34 pm
Josep Lluis:
El que interessa és el reconeixement internacional no que l’entrenador sigui en Cruyff. Menys demagògia Sr. Josep Lluís. ;)
novembre 10, 2009 a les 8:54 am
Sr Morgades, no pensava que la finalitat única de la selecció catalana era la d’aconseguir reconeixement internacional. Ja veig que per a vostè, tot el que es faci té a veure amb aquest reconeixement que vostè necessita.
L’important és tenir la selecció plena de bons catalans que parlin català. Això de guanyar o perdre, tenir o no tenir una selecció realment bona és el de menys …
I ja veig que no ha respost al tema de l’operació de cor. Qui calla, atorga.
Demagògia pura i dura.
novembre 10, 2009 a les 4:02 pm
Josep Lluís:
No el necessito jo el reconeixement internacional sinó la nostra pàtria ultratjada. Vos en canvi voleu gaudir de la faràndula de vodevil que us atorga la fama d’un bullangós del futbol sense importar-vos la gravetat d’aquesta lluita . M’estalviaré paraules i enginy resumint aquesta resposta i us diré clarament que deveu tenir el seny enfosquit al participar en les salves de cortesia que reverencien als nostre enemics.
novembre 11, 2009 a les 5:13 pm
Sr Morgades, veig que no aporta res de nou. La cançó de sempre que només vostè és un bon patriota que representa la veritat absoluta.
Quan només es fan les coses pensant en un únic fi, es deixen massa coses importants pel camí. La història ens ha ensenyat els errors comesos en el passat. Però alguns no estan disposats a cedir. I si no s’està amb ells, s’està contra ells.
I jo, com molts altres que han deixat els seus comentaris,
estic amb la independència, però no amb vostè i la seva obcecació. Els seus complexos no són els de tots els catalans. I vostè no és el model de bon català, per molt que vulgui transmetre i negar el bon seny dels altres.
novembre 11, 2009 a les 8:04 pm
Josep Lluis:
Benvolgut senyor, no em deixaré seduir pels vostres “afalacs” astuts, falsos i deslleials a la pàtria. Us confesso que estic lluny de concedir-vos menyspreu, per tant donaré per enterrada aquesta disputa i tot el temps que he dedicat en escoltar la vostra música inoportuna.
febrer 2, 2010 a les 5:57 pm
El que és clau en aquest tema es que el senyor Cruyff no es partidari de que la Selecció pugui competir en competicions oficials. I ni cal dir que no es partidari de que Catalunya sigui independent.